Alerta setmanal de continguts (setmana 29 del 2025)

Quan una empresa familiar comença a plantejar-se el relleu generacional, no n’hi ha prou amb designar hereus o redactar un testament. El veritable repte el trobem en evitar que, en assumir el control, els descendents acabin enfrontats per la gestió conjunta, les inversions o el repartiment de beneficis. I aquí és on l’escissió pren sentit.

La Direcció General de Tributs (DGT) ha reconegut expressament que dividir una empresa familiar en diverses societats, adjudicant-ne cadascuna a un fill distint, és una operació emparada pel règim especial de neutralitat fiscal, sempre que respongui a motius econòmics vàlids. I no parlem d’excuses: parlem d’arguments sòlids, com els següents:

• Organitzar i simplificar la successió familiar.
• Evitar bloquejos societaris entre hereus amb escassa relació personal.
• Permetre que cada branca familiar gestioni els seus actius de manera autònoma.
• Preservar la continuïtat del negoci sense tensions internes.

En una escissió total proporcional, com la que descriuen les consultes vinculants V0155-25 i V0223-25, el patrimoni de la societat es reparteix entre noves entitats, en proporcions idèntiques a les que tenien els socis en la societat original. Això permet que, una vegada morts els progenitors, cada fill pugui rebre el 100% de “la seva” societat sense creuar-se en el camí dels seus germans.

I els impostos? Tranquil·litat. Si es compleixen les condicions exigides -motivació econòmica legítima, continuïtat d’activitat, repartiment proporcional-, l’operació:

• No tributa en l’impost sobre societats ni en l’IRPF.
• Queda exempta en l’ITP i AJD, tant en la modalitat d’operacions societàries com en la de transmissions oneroses i documents notarials.
• No genera impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua municipal).

A més, es mantenen els valors fiscals i les dates d’adquisició originals, tant per a les societats com per als socis, fet que evita impactes futurs inesperats.

Això sí: qualsevol avantatge fiscal només serà legítim si no constitueix l’objectiu principal de l’operació. Així ho reitera el Tribunal Suprem: l’escissió ha d’estar orientada a organitzar, racionalitzar o garantir la continuïtat del negoci. No n’hi ha prou amb repartir els actius i esperar el benefici fiscal.

Des del nostre despatx, aconsellem a totes les famílies d’empresaris que estiguin pensant en el relleu generacional que es plantegin seriosament aquesta opció. Escindir abans d’heretar pot evitar conflictes, protegir el negoci, organitzar la gestió i, de pas, estalviar impostos… sense travessar cap línia vermella.

Volem compartir una sentència recent que pot marcar un abans i un després en les comprovacions de valor per part de l’Administració Tributària.

El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 24 de juny de 2025 ha reiterat amb fermesa que una valoració pericial d’immobles no es pot fonamentar únicament en una visita exterior, acompanyada d’algunes fotografies i referències cadastrals. Segons el Suprem, aquesta pràctica vulnera les garanties mínimes del contribuent i no constitueix una motivació suficient per a justificar una liquidació tributària.

El cas que origina aquesta doctrina neix d’una operació d’aportació no dinerària d’immobles a una societat mercantil, operació subjecta al règim especial de fusions i bescanvis de valors. L’Administració, en lloc de practicar una visita interior als béns, es va limitar a observar-los des de l’exterior, assumir el seu estat de conservació i emetre valoracions presumptament objectives. Ni tan sols consta que el tècnic intentés accedir a l’interior o que hi hagués hagut negativa per part de l’obligat tributari.

El Suprem ha estat clar: aquesta manera de procedir no és raonable. No es pot justificar l’absència d’inspecció interna sobre la base de la suposada eficiència administrativa. La jurisprudència, cada vegada més consolidada, exigeix una motivació detallada i concreta per a prescindir d’aquesta inspecció, especialment quan es tracta d’immobles que, per les seves característiques singulars, requereixen observació directa per a conèixer el seu estat real, qualitats, distribucions o possibles reformes.

En paraules del Tribunal: “La regla sobre l’exigència de comprovació personal i directa no està concebuda per a la comoditat dels funcionaris o de l’Administració“. La bona praxi pericial recorda el Suprem, no és un formalisme prescindible, sinó una garantia substantiva que empara al contribuent enfront de valoracions automatitzades, estimatives o esbiaixades.

Així mateix, es posa el focus en el principi de capacitat econòmica, ja que una valoració errònia -basada en una premissa tan superficial com “l’aspecte des de fora sembla correcte”- pot desembocar en liquidacions injustes, sancions indegudes o litigis innecessaris.

Des del nostre despatx, recomanem revisar amb especial atenció qualsevol procediment de comprovació de valors que afecti immobles, especialment quan:

• S’hagi dut a terme una aportació no dinerària;
• S’hagi valorat un immoble sense constància de visita interior;
• La pericial no expliqui detalladament com s’ha obtingut la informació rellevant.

Atenció. En aquests casos, la falta d’inspecció interior -i, fet que és més greu, la seva absència de justificació- podria ser prou motiu per a anul·lar la liquidació o sanció derivada.

No dubti a contactar amb nosaltres si ha rebut una notificació d’aquest tipus o si vol revisar una operació anterior. L’ajudarem a valorar si l’Administració ha complert els seus propis estàndards… o si ha intentat mirar el seu immoble per sobre de l’espatlla.

En una sentència del Tribunal Suprem de l’11 de juny de 2025 (en recurs de cassació per a la unificació de doctrina), s’ha posat límit a una pràctica relativament comuna en algunes empreses: declarar un centre de treball en un territori concret -per exemple, Madrid- quan en realitat els treballadors presten els seus serveis en un altre lloc distint -com Àvila-, sense que aquest centre real estigui formalment inscrit davant l’autoritat laboral.

Aquest cas no és anecdòtic, i la seva resolució té implicacions directes per a moltes pimes i organitzacions amb seus disperses. El rellevant subratlla el Suprem, no és el que figuri en els registres, ni en el contracte laboral, ni en la base de dades de l’administració. El decisiu, diu literalment, és “el lloc al qual acudeixen els treballadors per a prestar els seus serveis i on l’empresa té implantats elements productius per a aquest fi”.

Quines conseqüències té això?

Doncs ben clares: si els empleats treballen de manera habitual a Àvila, aquest és el centre de treball real, encara que l’empresa mai ho hagi inscrit com a tal. I això implica que el conveni col·lectiu aplicable no pot ser el negociat per als centres de Madrid, sinó el sectorial de la província on efectivament es treballa.

A més, el Suprem desmunta un altre argument freqüent: la pretesa prioritat del conveni “d’empresa”. Perquè no tot el que sembla conveni d’empresa ho és realment. En aquest cas, l’acord havia estat signat per l’empresa amb la representació legal dels seus treballadors… però limitat a la Comunitat de Madrid. I aquesta limitació territorial el converteix en un conveni infraempresarial, sense la prioritat aplicativa que sí que reconeix l’Estatut dels Treballadors (art. 84.2) als convenis d’empresa “plens”.

Interpretació clara i restrictiva

L’article 84 de l’ET estableix una jerarquia normativa en la qual el conveni d’empresa pot, en unes certes matèries, imposar-se al sectorial. Però aquesta excepció -recalca el Suprem- ha d’interpretar-se estrictament. És a dir, si no estem davant un conveni amb àmbit general en tota l’empresa o grup, no s’activa la regla de prioritat. L’àmbit territorial reduït (només Madrid) exclou que aquest acord pugui aplicar-se a Àvila, on regeix el conveni sectorial provincial.

Implicacions pràctiques per a empresaris i assessors

Aquest pronunciament obliga a revisar amb lupa no sols on estan formalment inscrits els centres de treball, sinó -i sobretot- on es presten realment els serveis. Si existeix discordança, hi ha risc clar de conflicte col·lectiu, demandes individuals i fins i tot nul·litat de condicions contractuals.

Des del nostre despatx, recomanem revisar:

• La ubicació real de la seva plantilla
• La inscripció formal dels centres de treball davant l’autoritat laboral
• La coherència entre el que figura en el contracte i la pràctica diària
• El conveni que està aplicant realment (i si està legitimat per a això)

El dia 14 de juliol, la Mesa de Diàleg Social es va tornar a reunir. Sobre la taula: una revisió completa del sistema de cotització dels treballadors autònoms. S’acosta un nou desplegament de trams i bases que marcarà les regles del joc entre 2026 i 2028.

La cita, anunciada pel secretari d’Estat Borja Suárez en seu parlamentària, arriba després del primer procés de regularització de quotes corresponent a l’exercici 2023, ja finalitzat. I el balanç no és menor: més de 4,2 milions de notificacions, 1,6 milions d’ajustos i una gestió coordinada entre Seguretat Social, Hisenda i mútues que ha posat a prova la maquinària administrativa.

El sistema de cotització per ingressos reals -en vigor des de 2023- ha suposat un gir estructural en el RETA. Pensat per a acostar la cotització a la capacitat econòmica real de cada autònom, la seva implementació ha buscat corregir una situació clarament injusta: més del 80% dels treballadors per compte propi cotitzaven per la base mínima, la qual cosa es traduïa en pensions fins a un 37% més baixes respecte al règim general.

Ara, amb el primer tram transitori finalitzant el 2025, toca afinar el mecanisme. L’objectiu és ambiciós: que el sistema sigui “just, comprensible i previsible”, segons paraules del secretari d’Estat. Però aconseguir-ho exigeix diàleg, transparència… i un nou full de ruta per als pròxims tres anys.

Què s’està negociant?

• Nous trams d’ingressos i les seves corresponents bases de cotització.

• El calendari d’aplicació per a 2026-2028.

• La possible revisió de procediments per a evitar errors i retards en les regularitzacions futures.

A més, s’han presentat els primers resultats d’una altra reforma clau: la compatibilitat entre treball i pensió. Va entrar en vigor l’abril de 2024 i ja ha començat a canviar el perfil de les jubilacions. Les xifres parlen per si soles: enguany, les jubilacions demorades han augmentat un 25% i l’edat mitjana d’accés ja supera els seixanta-cinc anys.

La nova regulació aposta per una transició més gradual cap a la jubilació, eliminant rigideses com la necessitat d’haver cotitzat el màxim per a poder compatibilitzar pensió i treball. Aquest canvi, especialment rellevant des d’una perspectiva de gènere, obre la porta a milers de persones que, per trajectòries laborals interrompudes, quedaven fora d’aquesta opció.

I hi ha més: cada any de jubilació activa incrementa el percentatge de la pensió que es pot cobrar, fins a assolir el 100% a partir del cinquè any. A més, s’han millorat els incentius a la jubilació demorada i s’ha facilitat l’accés a la jubilació parcial, ampliant els marges temporals i exigint contractes més estables per al treballador rellevista.

Vegeu: Balanç de la primera regularització d’autònoms

Què implica tot això per a vostè, com a autònom?

• Canvis en la seva base de cotització, amb impacte directe en les seves prestacions futures.

• Noves oportunitats per a compatibilitzar pensió i activitat professional sense perdre drets.

• Obligació d’estar atent a un sistema en constant evolució, que cada vegada exigeix més previsió i coneixement tècnic.

Des del nostre despatx, li recomanem revisar amb antelació la seva base de cotització actual, estar al corrent de les propostes que es debatin en aquesta nova fase del Diàleg Social i valorar, si és a prop de l’edat legal, com encaixar la jubilació parcial o activa en la seva planificació.

Aquestes són les obligacions tributàries corresponents al mes d’agost:

Fins al 20 d’agost

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

Juliol 2025. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

Fins al 30 d’agost

IVA

• Juliol 2024. Autoliquidació: 303
• Juliol 2024. Grup d’entitats, model individual: 322
• Juliol 2024. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Juliol 2024. Operacions assimilades a les importacions: 380

Fins al 31 d’agost

IVA

• Juliol 2025. Finestreta única – Règim d’importació: 369

Pot semblar que tot s’acaba amb una escriptura d’extinció ben signada davant notari, una liquidació diligent i la corresponent sol·licitud al Registre Mercantil. Però no. La Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, en la seva Resolució de 14 de gener de 2025, recorda una obligació ineludible: el dipòsit (o compromís formal de conservació) dels llibres i documents societaris.

Per què això és tan important?

Perquè no n’hi ha prou amb liquidar correctament i declarar l’extinció. Perquè el Registre cancel·li els assentaments registrals d’una societat dissolta, s’exigeix que els liquidadors:

1. Dipositin els llibres i documents de la societat en el Registre Mercantil, 

o bé,

2. Assumeixin expressament en l’escriptura la responsabilitat de conservar-los durant sis anys a comptar des de la cancel·lació.

Atenció. Si no hi ha llibres perquè la societat mai va tenir activitat o perquè es van extraviar, també se n’ha de deixar constància en l’escriptura. No serveix el silenci.

Normativa aplicable i conseqüències de l’oblit

Aquest requisit es basa en l’article 247.5 del Reglament del Registre Mercantil (RRM), que actua com una manifestació concreta de l’article 30 del Codi de Comerç, que imposa a empresaris i societats l’obligació de conservar la seva documentació mercantil. Quan s’extingeix una societat, els liquidadors no queden exempts: han de decidir si conserven els llibres pel seu compte o els lliuren al Registre.

En la resolució citada, es va denegar la cancel·lació registral perquè ni s’havien dipositat els llibres ni es va incloure en l’escriptura cap manifestació sobre la seva conservació o inexistència. Un simple oblit formal va bloquejar tot el procés.

Què recomanem des del despatx?

• Abans de signar l’escriptura d’extinció, repassi si té els llibres (actes, comptabilitat, correspondència).
• Si no els ha de dipositar, inclogui una clàusula expressa en l’escriptura assumint la conservació durant sis anys.
• Si no existeixen o no es localitzen, faci constar aquesta circumstància de manera clara.
• I per descomptat, no confiï que “ja els demanaran si fa falta”: el Registre no inscriurà res si aquest punt no s’ha resolt prèviament.

Liquidar una societat no és esborrar la seva història, és custodiar-la per un temps prudencial. I aquest deure -si no es compleix- pot deixar-lo a mig fer en el procés.