Alerta setmanal de continguts (setmana 3 del 2024)

Com ja sap, els contribuents de l’impost sobre societats tenen l’obligació d’efectuar un pagament fraccionat, això és, un pagament a compte de la liquidació de l’impost sobre societats corresponent al període impositiu que estigui en curs el dia primer dels mesos d’abril, octubre i desembre. El pagament fraccionat té la consideració de deute tributari.

Si els ingressos de la seva societat han caigut bruscament, segurament li interessa pagar menys de pagament fraccionat de l’impost sobre societats enguany.

Si la seva empresa calcula els seus pagaments a compte de l’impost sobre societats segons el sistema de quotes, verifiqui si li interessa canviar al sistema de bases.

En concret, si el volum d’operacions de la seva empresa en 2023 no va superar els sis milions d’euros i el seu exercici coincideix amb l’any natural, durant aquest mes de febrer pot canviar la forma de càlcul dels seus pagaments a compte de l’impost sobre societats de 2024:

• Sistema de quotes. El primer pagament fraccionat (que presentarà el mes d’abril vinent) serà un 18% de la quota a ingressar de l’IS de 2022 (que és l’última declaració que haurà estat presentada en aquesta data).

Com que a l’hora de realitzar el segon i el tercer pagaments (a l’octubre i el desembre) ja haurà presentat l’IS de 2023, aquests pagaments ja seran del 18% de la quota a ingressar en aquest impost.

• Sistema de bases. Si aplica el sistema de bases, en els pagaments fraccionats que efectuï durant l’any haurà d’ingressar el 17% de la base imposable acumulada des de l’inici de l’exercici fins al dia anterior a l’inici de cadascun dels períodes d’ingrés d’aquests pagaments (descomptant retencions i pagaments fraccionats efectuats).

Novetat. No obstant això, si el volum de negocis de la seva empresa -o el volum de negocis consolidat del seu grup, si hi pertany- va ser inferior a un milió d’euros en 2022, a partir d’enguany, i com a novetat, aquest percentatge serà de tan sols el 16%. Aquest és el percentatge que correspon a les empreses que facturen menys d’un milió d’euros i que a partir de 2023 tributen en l’IS a un tipus del 23% (5/7 del tipus de gravamen arrodonint per defecte).

Canviar al sistema de bases pot interessar-li si preveu que en 2024 els seus resultats seran inferiors a altres anys. Per exemple:

• Si en 2022 o 2023 va fer alguna venda d’actius que li va reportar un resultat extraordinari que no es repetirà en 2024.

• Si en 2024 preveu que les seves vendes disminuiran o que incorrerà en més despeses que en anys anteriors.

L’informem que en la pàgina web del Poder Judicial s’ha comunicat que Tribunal Suprem (TS) ha resolt un dels aspectes més controvertits del dret a la deducció fiscal per maternitat prevista en la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (LIRPF), el de l’extensió de la deducció a les despeses de custòdia de menors de tres anys en guarderies.

En la sentència 7/2024, dictada el dia 8 de gener de 2024 (recurs de cassació 2779/2022) el TS ha anul·lat la decisió de l’Agència Estatal de l’Administració tributària (AEAT), que va denegar a una mare treballadora el dret a l’increment de la deducció de maternitat fins a mil euros addicionals en l’IRPF, per les despeses de custòdia en guarderia dels seus fills menors de tres anys.

Criteri de l’AEAT

Fins llavors, el criteri que usava l’AEAT rebutjava la deducció de les despeses en guarderia que no comptaven amb una autorització com a centre educatiu atorgat per l’administració educativa competent, a més dels permisos propis d’aquesta activitat. Aquest criteri s’usava des de la introducció d’aquesta deducció en la LIRPF l’any 2018, basant-se en una interpretació del Reglament de l’IRPF, que només permet emetre informació fiscal en els centres que comptin amb l’autorització de l’administració educativa competent, per la qual cosa les guarderies no tenen, en general, aquest tipus d’autorització, i no els és possible emetre’l, i per tant, l’AEAT no admetia que les despeses abonades en guarderies computessin per a aquesta deducció fiscal.

Criteri del TS

El Tribunal Suprem considera que en aplicar aquest criteri, Hisenda imposa un requisit no establert en la llei de l’IRPF, que restringeix les opcions de les mares treballadores per poder gaudir d’aquesta deducció, i conclou que les despeses de custòdia seran deduïbles, dins dels límits legals, tant si s’abonen a guarderies com a centres d’educació infantil, ja que la llei “de cap manera condiciona els requisits del centre en què les mares treballadores decideixin contractar els serveis de custòdia” en el sentit pretès per l’AEAT.

La sentència adverteix que, en tot cas, “les guarderies hauran d’estar degudament autoritzades, igual que els centres d’educació infantil” per a l’obertura i funcionament de l’activitat de custòdia de menors, inclosa l’assistència, cura i alimentació, però que no resulta exigible legalment que les guarderies a qui les contribuents hagi contractat aquests serveis de custòdia disposin d’autorització com a centre educatiu infantil.

Unificació de criteri

Amb aquesta sentència, i una altra de la mateixa data en la qual es rebutja un recurs de cassació interposat per l’Administració Tributària (recurs de cassació 4995/2023), el Tribunal Suprem unifica el criteri dels jutjats i tribunals i corregeix la interpretació restrictiva de la deducció aplicada per l’Administració.

Una qüestió que ha estat controvertida per a les empreses en ERTO, consisteix a determinar si els treballadors en ERTO tenen dret a gaudir dels dies que li corresponguin per assumptes propis.

Audiència Nacional

En el seu moment, la sentència de l’Audiència Nacional (AN) 161/2021, de 30 de juny (recurs 518/2020) va declarar el dret d’aquests treballadors “a gaudir els dies d’assumptes propis […] en la teva totalitat, sense proporcionalitat al temps en què la seva relació laboral estigués suspesa per un ERTO”.

Per tant, per a l’AN el treballador té dret a gaudir de la totalitat dels dies d’assumptes propis reconeguts en conveni.

Tribunal Suprem

Per part seva, el Tribunal Suprem en la seva sentència del 14 de novembre de 2023 (Rec. núm. 312/2021) corregeix a l’Audiència Nacional, i indica que es tracta d’un permís acausal consistent en un dret divisible en funció del temps de treball pel qual obliga a aplicar el principi de proporcionalitat.

La qüestió litigiosa consistia a determinar si els treballadors als quals s’aplica el IV Conveni col·lectiu sectorial estatal de serveis externs auxiliars i atenció al client en empreses de serveis ferroviaris, els contractes dels quals s’han suspès a l’empara de l’art. 47 de l’Estatut dels Treballadors (d’ara endavant ERTO), tenen dret a gaudir en la seva integritat dels sis dies d’assumptes propis previstos en aquesta norma col·lectiva o si han de gaudir-los en proporció al temps de prestació de serveis.

En la sentència, s’indica que s’ha de distingir entre permisos causals, atorgats en relació amb esdeveniments concrets que justifiquen que el treballador no assisteixi al seu lloc de treball, com poden ser la malaltia o maternitat, i els permisos acausals com el d’assumptes propis, que està desvinculat de qualsevol justificació o motiu.

Per això, considera que durant el temps d’ERTO els treballadors poden descansar o dedicar-se a activitats de temps lliure, per la qual cosa s’ha d’aplicar el principi de proporcionalitat i disminuir el nombre de dies d’assumptes propis. Per tant, els treballadors no tindran dret a gaudir de la totalitat del permís sinó que haurà de ser proporcional al temps de prestació.

Pel que, en cas de falta de regulació en el conveni col·lectiu d’aplicació, s’ha d’aplicar el principi de proporcionalitat per a calcular els dies d’assumptes propis que han reportat els treballadors en ERTO.

La tesi contrària conduiria al fet que, si l’ERTO suspensiu es prolongués durant la major part de l’any natural, el gaudi d’aquest permís de sis dies per assumptes propis podria coincidir amb els únics dies en què un treballador ha de prestar serveis laborals, la qual cosa desvirtuaria aquest permís acausal de lliure disposició pel treballador. No es pot compartir l’argument de la sentència recorreguda relatiu al fet que la literalitat del precepte suposa que «el gaudi dels dies d’assumptes propis no ve condicionat pel temps previ de prestació de serveis efectius per part de l’empleat durant l’any en què se sol·liciten els dies d’assumptes propis». Si un treballador és contractat per l’empresa una setmana abans del final d’any natural, no tindrà dret a sol·licitar el gaudi de sis dies d’assumptes propis en aquest mateix any. La solució és la mateixa si aquest treballador ha tingut el seu contracte suspès per un ERTO.

En definitiva, l’aplicació del principi de proporcionalitat als treballadors els contractes dels quals s’han suspès per un ERTO obliga a concloure que aquests treballadors no tenen dret a gaudir d’aquest permís de sis dies per assumptes propis íntegrament, sinó que es reduirà en proporció al temps de suspensió de les relacions laborals.

​

L’informem que encara que fa unes setmanes s’havia prorrogat l’SMI de 2023 a 2024, ens manteníem a l’espera de l’augment per a enguany.

En un principi, semblava que l’apujada de l’SMI havia de ser del 4%, però finalment, el Govern i els sindicats han arribat a un acord per a elevar l’SMI en un 5%.

Així, l’SMI passarà dels 1.080 euros mensuals per catorze pagues (fixats en 2023) fins als 1.134 euros al mes per a aquest 2024.

Les apujades de l’SMI afecten a tots els treballadors, especialment a aquells que no tenen conveni i repercuteixen en els qui estan rebent menys ingressos de l’estipulat.

SMI 2024

El salari mínim interprofessional queda fixat en 1.134 € bruts mensuals en 14 pagues (15.876 euros bruts anuals). Aquesta quantitat ha suposat un increment del 5% respecte a 2023.

Per tant, la quantia de salari mínim per a 14 pagues en 2024 és de:

• Salari mínim interprofessional diari en 2024: 37,80 €/dia.
• Salari mínim interprofessional mensual en 2024: 1.134 €/mes.
• Salari mínim interprofessional anual en 2024: 15.876 €/any.

Amb el nou augment de l’SMI, els treballadors percebran 5.573 euros més a l’any que en 2018. Els empleats de la llar que treballin per hores percebran, almenys, 8,87 euros per cada hora.

El salari mínim interprofessional és net o brut?

El salari mínim interprofessional es refereix al salari brut dels treballadors. Els 1.134 euros mensuals en 14 pagues representen el total de meritacions de la nòmina, i en cas d’estar prorratejades les pagues extres, seran 1.323 euros mensuals en 12 pagues.

Quin és el salari mínim d’empleats de la llar?

En el cas d’empleats de la llar que treballin per hores, el salari mínim serà de 8,87 euros per hora efectivament treballada.

Quan entrarà en vigor l’apujada de l’SMI 2024?

L’apujada de l’SMI començarà la seva tramitació amb la publicació en Audiència i Informació Pública. Posteriorment, el Reial decret serà aprovat en Consell de Ministres.

L’increment que s’aprovi en Consell de Ministres s’aplicarà amb caràcter retroactiu a l’1 de gener de 2024.

Atenció. L’apujada de l’SMI 2024 començarà a ser efectiva una vegada es publiqui en el BOE. L’apujada de l’SMI es farà amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener de 2024. Per tant, en cas que l’apujada de l’SMI no es publiqui a temps al BOE per a la nòmina del mes de gener, aquest increment es cobrarà al febrer de manera retroactiva.

Quant ha augmentat l’SMI en els últims anys?

En l’anterior legislatura, el Govern va elevar el salari mínim interprofessional des dels 735 euros fins als 1.080 en 2023, un increment del 47%.

Amb l’apujada de l’SMI acordada per a 2024, l’SMI s’incrementa en un 54% des de 2018. Aquesta xifra suposa un increment de 54 euros mensuals en 14 pagues, és a dir, un total de 756 euros anuals.

Gràfic de l’evolució del salari mínim interprofessional 2017-2024 (en castellà)

​

La nova metodologia de càlcul de la tarifa regulada de l’electricitat, coneguda com a Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC), va entrar en vigor el passat 1 de gener de 2024 amb l’objectiu d’aportar més estabilitat a les factures dels prop de 8,6 milions de consumidors que s’hi acullen. El canvi serà automàtic -els consumidors no hauran de fer res- i se n’encarregaran les companyies elèctriques, que aplicaran la nova fórmula de preu de l’energia en les factures que emetin des de l’1 de gener de 2024.

Aprovada el juny passat pel Govern, la reforma fixa un marc transitori pel qual el pes del senyal a termini s’incrementarà entre 2024 i 2026, i delimita aquesta tarifa a llars i micropimes, si bé les comunitats de veïns que compleixin amb els requisits de tensió i potència podran continuar beneficiant-se’n.

Fins ara, a aquesta tarifa s’hi podien acollir els qui no estiguessin connectats a tensió superior a 1 kV i tinguessin una potència contractada menor o igual a 10 kW. No obstant això, amb la nova regulació aquesta possibilitat es restringeix a les persones físiques i a microempreses, per la qual cosa la resta de les empreses hauran de canviar la seva tarifa.

Atenció. Recentment, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha aclarit que les comunitats de veïns que no estiguin connectades a una tensió superior a 1 quilovolt (kV) i que tinguin una potència contractada menor o igual a 10 kW també s’hi podran acollir.

Microempreses

A aquest efecte, es considera microempresa aquella que tingui menys de 10 treballadors i que el seu volum de negocis o balanç general anual no superi els 2 milions d’euros. Aquestes empreses es podran beneficiar de la tarifa PVPC sempre que tinguin contractades la tensió i la potència abans indicades i justifiquin la seva condició de microempreses (mitjançant una declaració responsable) en el moment de la sol·licitud o de renovació del contracte.

Si la seva empresa no reuneix els requisits per a ser considerada microempresa, però té un contracte en PVPC vigent a data 1 de gener de 2024, se’n podrà beneficiar fins al seu venciment. Això sí, quan finalitzi:

• Haurà de canviar de tarifa i contractar el subministrament amb una comercialitzadora del mercat lliure.

• En cas contrari, com a penalització per no canviar, se li aplicarà el PVPC més un recàrrec del 20% en la seva factura. Aquest recàrrec també s’aplicarà a aquelles microempreses que no hagin certificat la seva condició mitjançant la declaració responsable.