Alerta setmanal de continguts (setmana 3 del 2026)

Li recordem que el pròxim dia 20 de gener és la data límit per a presentar i si és el cas procedir a l’ingrés del 4 TRIMESTRE del 2025 corresponent a les retencions i ingressos a compte de renda i societats corresponents a rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes (models 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216).

Per a les grans empreses:

• Desembre 2025. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

També fins al dia 20 de GENER té de termini per a presentar el model 039 sobre Comunicació de dades (comunicació d’incorporacions el mes de desembre), relativa al règim especial del grup d’entitats en l’IVA.

Així mateix, li recordem que el dia 30 GENER és la data límit per a presentar i si és el cas procedir a l’ingrés del 4t TRIMESTRE 2025 corresponent a l’IVA (entre altres, el model 303 d’autoliquidació de l’IVA i el model 349 Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries) i el pagament fraccionat de l’IRPF en relació amb les activitats empresarials i professionals (models 130 i 131).

Fins a aquesta data també es podrà presentar:

• Sol·licitud de devolució de quotes reemborsades a viatgers per empresaris en recàrrec d’equivalència: 308
• Regularització de les proporcions de tributació dels períodes de liquidació anteriors a l’inici de la realització habitual de lliuraments de béns o prestacions de servei: 318
• Reintegrament de compensacions en el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca: 341
• Opció o revocació de l’aplicació de la prorrata especial per a 2029 i següents, si es va iniciar l’activitat en l’últim trimestre de 2025: 036/037

També s’ha de presentar fins al dia 31 de GENER el RESUM ANUAL de l’IVA 2025 (model 390). 

Recordi també que el dia 2 de FEBRER és la data límit per a presentar el RESUM ANUAL 2025 de retencions i ingressos a compte de renda i societats: rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes (models 180,188, 190, 193,193-S, 194, 196 i 270).

També fins al 2 de febrer haurà de presentar:

• IRPF. Renúncia o revocació estimació directa simplificada i estimació objectiva per a 2026 i successius: 036/037
• IVA. Renúncia o revocació règims simplificat i agricultura, ramaderia i pesca per a 2026 i successius: 036/037.
• Termini extraordinari per a la sol·licitud de baixa. Registre de devolució mensual: 036
• SII. Termini extraordinari per a la renúncia a la gestió electrònica dels llibres de registre: 036
• Sol·licitud d’aplicació del percentatge provisional de deducció distint del fixat com a definitiu l’any precedent: sense model

Terminis de presentació d’autoliquidacions amb domiciliació bancària

El termini de presentació d’autoliquidacions amb domiciliació bancària dependrà de la fi del termini de presentació de cada model. Així, si el venciment del termini de presentació coincideix amb un dia inhàbil, el termini finalitza el primer dia hàbil següent i el termini de domiciliació bancària s’ampliarà amb caràcter general el mateix nombre de dies que resulti ampliat el termini de presentació d’aquesta declaració.

En aquest enllaç, s’indiquen els terminis generals i de domiciliació bancària per a cada model, corresponents a l’any 2026.

Aprofitem l’ocasió per a recordar-los altres obligacions (declaracions informatives) fins al 2 de febrer:

Declaració informativa de certificacions individuals emeses als socis o partícips d’entitats de nova o recent creació

• Resum anual 2025: 165

Declaració informativa anual d’imposicions, disposicions de fons i dels cobraments de qualsevol document

• Any 2025: 171

Declaració informativa sobre saldos en monedes virtuals i sobre operacions amb monedes virtuals

• Any 2025: 172, 173

Declaració informativa de préstecs i crèdits i altres operacions financeres relacionades amb béns immobles

• Declaració anual 2025: 181

Declaració informativa de donatius, donacions i aportacions rebudes i disposicions realitzades

• Declaració anual 2025: 182

Declaració informativa d’entitats en règim d’atribució de rendes

• Any 2025: 184

Declaració informativa d’adquisicions i alienacions d’accions i participacions en institucions d’inversió col·lectiva

• Declaració anual 2025: 187

Declaració informativa per despeses en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats

• Declaració anual 2025: 233

Declaració informativa d’actualització de determinats mecanismes transfronterers comercialitzables

• Quart trimestre 2025: 235

Declaració informativa per a la comunicació d’informació per part d’operadors de plataformes

• Any 2025: 238

Declaració informativa trimestral d’operacions de comerç de béns corporals realitzades en la Zona Especial Canària sense que les mercaderies transitin per territori canari

• Quart trimestre 2025: 281

Declaració informativa de comptes de no residents

• Any 2025: 291

Plans, fons de pensions, sistemes alternatius, mutualitats de previsió social, plans de previsió assegurats, plans individuals d’estalvi sistemàtic, plans de previsió social empresarial i assegurances de dependència

• Declaració anual 2025: 345

Declaració informativa sobre pagaments transfronterers

• Quart trimestre 2025:379

Si la seva empresa és de reduïda dimensió -en termes generals, si no supera els deu milions d’euros de volum de negocis- l’impost sobre societats inicia una senda descendent que es prolongarà durant diversos exercicis.

No es tracta d’un salt brusc, sinó d’una reducció gradual, exercici a exercici, que portarà el tipus des del 25% actual fins al 20% a partir de 2029. En la pràctica, cada tancament anual tributarà una mica menys que l’anterior.

És un canvi discret, però acumulatiu.

• Atenció. La reducció no és automàtica per “ser petita”; depèn de complir els requisits d’empresa de reduïda dimensió cada any.

1. Les micropimes entren en un esquema distint

Quan parlem de micropimes -empreses la facturació de les quals no supera el milió d’euros- el disseny de l’impost canvia de lògica. A partir de 2025, el tipus deixa de ser únic i passa a ser progressiu.

Els primers 50.000 euros de base imposable tributen a un tipus més baix, mentre que l’excés el fa a un tipus una mica superior. I, a més, aquests tipus també es van reduint amb el pas dels exercicis.

Això implica que dues empreses amb el mateix benefici poden pagar diferent en funció de com es reparteixi la seva base imposable.

• Atenció. No tota la base imposable tributa al tipus més baix; només el primer tram.

2. No totes les societats es beneficien d’aquesta rebaixa

Convé dir-ho sense embuts: aquestes reduccions no s’apliquen a les societats patrimonials. Si més de la meitat de l’actiu està compost per valors o no està afecte a una activitat econòmica, el tipus continuarà sent el general del 25%.

És un d’aquests matisos que solen passar-se per alt i que, quan es detecten tard, generen sorpreses poc agradables.

• Atenció. Una empresa pot semblar “operativa” i, així i tot, tenir la consideració de patrimonial a efectes fiscals.

3. Exercicis curts i límits proporcionals en micropimes

Quan una micropime té un exercici inferior a l’any -per exemple, per un canvi en la data de tancament- el tram de base imposable que pot tributar al tipus reduït no és fix.

Aquest límit de 50.000 euros es prorrateja en funció de la durada real de l’exercici. I, a més, mai pot superar la pròpia base imposable del període.

En la pràctica, això obliga a fer números amb una mica més de cura, perquè no sempre interessa tancar l’exercici quan sembla més còmode des del punt de vista mercantil.

Canviar la data de tancament pot alterar el tipus efectiu de l’impost sobre societats sense que es percebi a simple vista.

4. El 2026 com a punt d’inflexió fiscal

L’any 2026 marca un nou graó en aquesta reducció progressiva. Les empreses de reduïda dimensió passaran a tributar al 23%, i les micropimes veuran baixar de nou els tipus aplicables als seus trams.

Aquest escenari introdueix una variable interessant en la planificació: el moment en el qual es generen els beneficis comença a importar més que abans.

No és una invitació a forçar decisions, però sí a pensar amb una mica més de perspectiva.

• Atenció. Retardar o avançar ingressos i despeses pot tenir sentit fiscal, però només si existeix una raó econòmica real darrere.

Tipus impositiu

Els tipus de gravamen aplicables a períodes impositius iniciats l’any 2024 i 2025 (Art. 29 i DT 44a LIS) són els següents:

Notes

⁽¹⁾ Per a les entitats de nova creació cal tenir en compte la disposició transitòria 22a LIS.

⁽²⁾ Per a les empreses emergents cal tenir en compte l’art. 7 de la Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents.

⁽³⁾ Tingui’s en compte que en cas d’entrada-sortida en el règim fiscal especial de la Llei 11/2009, de 26 d’octubre, per la qual es regulen les societats anònimes cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari, l’art. 12 de la citada llei preveu determinades regles d’acord amb el règim general i el tipus de gravamen general de l’impost sobre societats.

⁽⁴⁾ Tingui’s en compte que a la part de la base imposable corresponent a operacions no executades efectivament i materialment en l’àmbit de la Zona Especial Canària, li serà aplicable el tipus de gravamen general de l’impost sobre societats corresponent al tipus d’entitat. 

Font: AEAT

Reduïda dimensió

Microempresa

5. Planificar sense forçar, la clau silenciosa

En aquest context, pot resultar raonable valorar si convé posposar determinades operacions a exercicis amb tipus més baixos o avançar despeses per a suavitzar la càrrega fiscal de l’any en curs.

Ara bé, aquest tipus d’ajustos cal fer-los amb prudència. La frontera entre planificar i forçar és més fina del que sembla, i l’Administració sol fixar-se especialment en els tancaments d’exercici “massa oportuns”.

La planificació fiscal funciona millor quan és discreta, coherent i documentada.

6. Una rebaixa que mereix seguiment any a any

La reducció de l’impost sobre societats no és un fet aïllat d’un sol exercici. És un procés que es desplega amb el temps i que exigeix revisar cada tancament amb un enfocament lleugerament diferent del tradicional.

No es tracta només de pagar menys, sinó d’entendre quan i per què es paga menys.

Donar per descomptat el tipus de l’IS sense revisar la normativa vigent pot portar a decisions mal ajustades.

En la pràctica una situació bastant habitual és que una societat limitada espanyola es dissolgui, liquidi el seu patrimoni i reparteixi el romanent entre els socis. Fins aquí, res especialment cridaner. La particularitat apareix quan un d’aquests socis no resideix fiscalment a Espanya.

Aquest cas ha estat analitzat per la Direcció General de Tributs (DGT), entre altres consultes per la més recent CV1398-25, de 22 de juliol de 2025, en la qual un soci posseeix el 50% d’una societat espanyola ja extingida, l’únic actiu de la qual és tresoreria. No hi ha immobles, no hi ha participacions en altres societats, no hi ha actius “especials”. Només diners a la caixa.

I és precisament aquesta aparent simplicitat la que sol generar confusió.

• Atenció. Que una societat sigui espanyola no significa automàticament que totes les rendes que generi tributin a Espanya.

1. La residència fiscal com a punt de partida real

Quan entra en joc un soci resident (per exemple, com en aquest cas a Suècia), l’anàlisi ja no pot fer-se únicament amb normes internes espanyoles. Aquí mana el conveni per a evitar la doble imposició entre Espanya i Suècia, en vigor des de fa dècades i encara plenament operatiu.

Això sí, hi ha un requisit previ que no convé passar per alt: la residència fiscal cal acreditar-la, normalment mitjançant certificat emès per l’administració tributària sueca. Sense aquest document, el conveni no es pot aplicar i l’escenari canvia per complet.

• Atenció. Sense el certificat de residència fiscal vàlid, l’Administració espanyola pot ignorar el conveni i aplicar la normativa interna.

2. Quin tipus de renda es genera en una liquidació

La clau jurídica està a qualificar correctament la renda que rep el soci. La normativa espanyola, a la qual el conveni remet quan no hi ha definició expressa, ho deixa bastant clar.

En una dissolució i liquidació, el soci experimenta una variació en el seu patrimoni: deixa de tenir participacions i rep una quota de liquidació. Aquesta diferència entre el rebut i l’invertit és, tècnicament, un guany o pèrdua patrimonial.

No és un dividend encobert ni un rendiment del capital mobiliari. És un guany de capital en tota regla.

• Atenció. Confondre aquesta renda amb un dividend pot portar a aplicar retencions o impostos incorrectes.

3. On es pot gravar aquest guany

Una vegada qualificada la renda, la pregunta decisiva és una altra: quin Estat té dret a gravar-la?

El conveni entre Espanya i Suècia reserva a Espanya la tributació de determinats guanys, com els vinculats a immobles situats en territori espanyol o a actius afectes a establiments permanents. Però quan parlem d’altres béns distints -com succeeix amb la tresoreria-, la regla canvia.

En aquests casos, la potestat tributària correspon exclusivament a l’estat de residència del soci, és a dir, Suècia.

Espanya, senzillament, en queda fora.

• Atenció. Si la societat hagués tingut immobles, el resultat fiscal hauria estat completament diferent.

4. Conclusió pràctica per al soci no resident

Quan una societat espanyola es liquida i el seu únic actiu són diners, el soci resident a Suècia no ha de tributar a Espanya pel guany obtingut. La imposició es trasllada íntegrament al seu país de residència, conforme a la normativa sueca.

Això no significa que l’operació estigui “lliure d’impostos”, sinó que Espanya no és el país competent per a exigir-los.

Una conclusió lògica des del punt de vista del conveni, però que continua sorprenent moltes persones quan s’enfronten per primera vegada a aquesta mena d’operacions.

Abans de liquidar una societat amb socis no residents, convé revisar amb detall la composició de l’actiu i la residència fiscal de cada soci.

Si necessita revisar un cas concret, valorar escenaris alternatius o anticipar possibles contingències abans d’una liquidació, convé analitzar l’operació amb calma i amb la normativa internacional sobre la taula. En aquesta mena de decisions, els matisos importen més del que sembla.

En matèria de conciliació laboral, moltes vegades el problema no el trobem en el fet que una empresa digui “no”, sinó en com arriba a aquest “no”. El Tribunal Suprem (TS) ha recordat una cosa molt pràctica: quan una persona demana adaptar la seva jornada per necessitats familiars, l’empresa no pot limitar-se a denegar-ho i girar full. Abans ha d’obrir un espai de negociació real, encara que sigui breu, per a intentar encaixar la petició o plantejar alternatives.

I per què això importa tant? Perquè, si aquest pas s’omet, el conflicte ja no es discuteix en igualtat de condicions: el procediment es converteix en el centre de l’assumpte i el jutge pot inclinar la balança a favor del treballador.

La sentència 825/2025 del TS és un bon exemple d’aquesta idea: no es diu que tot hagi de concedir-se sempre, sinó que saltar-se la negociació pot sortir car, fins i tot quan l’organització cregui que té la raó.

La sentència aborda un escenari molt comú: un treballador sol·licita una adaptació de jornada per conciliació a l’empara de l’art. 34.8 de l’Estatut dels Treballadors (ET, redacció introduïda pel RDL 6/2019) i l’empresa respon denegant-la, sense obrir el tràmit de negociació individual que preveu la norma quan no hi ha regulació específica en conveni.

El Suprem ve a dir, sense embuts: aquest tràmit de negociació no és decoratiu. És una peça essencial del dret; si l’empresa se’l salta, el plet es juga costa amunt.

La idea clau que fixa doctrina

El nucli del criteri és aquest: si l’empresa no obre el procés negociador, la sentència ha d’estimar la sol·licitud en els termes demanats pel treballador, tret que el jutjat vegi que el sol·licitat és manifestament desenraonat o desproporcionat.

Dit en llenguatge planer: si no hi ha negociació, el jutge tendeix a “reparar” el dret concedint el que es demanda, tret que sigui un disbarat evident.

• Atenció. No n’hi ha prou amb denegar “amb raons” si abans no s’ha passat per la negociació real. La motivació, per si sola, pot arribar tard.

Què s’entén per “negociar” de debò?

Negociar, aquí, no és un correu de dues línies ni una conversa de passadís. El Suprem ho tracta com una negociació autèntica, amb intercanvi de posicions i cerca d’encaix: propostes, contrapropostes, alternatives raonables, i tot això dins del marc temporal legal.

També deixa caure una cosa important: si l’empresa accepta d’entrada, perfecte; aquí la negociació “es consumeix” perquè ja hi ha acord. Però si s’hi nega o proposa una altra cosa, ha d’existir aquest procés previ.

• Atenció. Si l’empresa diu “sí que va haver-hi reunions”, però no ho pot acreditar amb mínims (actes, correus, propostes), en sala això sol quedar en res.

L’excepció que pot salvar una denegació

La sentència no converteix l’adaptació en un “dret automàtic” sempre. La porta que queda oberta és clara: el jutge pot no concedir-la si el que es demana resulta manifestament (compte amb la paraula) desenraonat o desproporcionat.

Això col·loca el llistó alt: no val que “compliqui”, “incomodi” o “no agradi”. Ha d’haver-hi una falta de proporció evident, o un impacte organitzatiu molt difícil de sostenir… i, així i tot, l’assenyat és haver negociat i haver intentat alternatives abans.

L’empresa sol perdre credibilitat quan la seva primera reacció és el “no” i l’alternativa apareix només quan ja hi ha demanda.

Connexió amb la redacció actual de l’art. 34.8 de l’ET

Encara que el cas s’analitza amb la redacció aplicable del RDL 6/2019, convé no oblidar que l’art. 34.8 ha continuat movent-se, i avui la norma reforça la idea de rapidesa i resposta motivada en terminis més curts (en la pràctica, això ha empès a moltes empreses a formalitzar millor el procés).

Traducció pràctica: si ja era perillós improvisar, ara ho és més.

• Atenció. No tenir un “circuit intern” (RH, comandament, legal, terminis, documentació) converteix cada sol·licitud en una urgència mal gestionada.

Què implica per a empreses i recursos humans?

Per a evitar que un conflicte es decideixi per un “pas omès”, convé actuar amb mètode:

• Justificant de recepció per escrit i data clara.
• Obertura formal del procés negociador (calendari, reunions, interlocutors).
• Intercanvi real: què demana el treballador, quines necessitats hi ha, quines alternatives existeixen.
• Proposta alternativa si no encaixa (no val una alternativa impossible o cosmètica).
• Decisió final escrita i motivada, amb raons objectives i, si escau, proves o dades (quadrants, pics de producció, torns, cobertura, etc.).

El que més penalitza el Suprem no és discrepar, sinó no haver intentat l’encaix quan la llei obliga a intentar-lo.

Si vol una regla ràpida per al dia a dia: “Primer negocio, després decideixo.”

Si es comença per decidir, el procediment queda coix i el judici pot resoldre’s per aquest flanc. En adaptació de jornada, moltes derrotes judicials comencen amb una frase típica: “es denega” sense rastre de negociació.

La Seguretat Social ha detectat una campanya de correus electrònics que suplanten la seva identitat. A simple vista, aquests missatges semblen autèntics: utilitzen un remitent que coincideix amb l’adreça legítima de notificacions i reprodueixen l’estètica habitual dels avisos oficials.

El problema apareix en obrir l’arxiu adjunt. En lloc d’un document informatiu, es mostra un fals portal de la Seguretat Social que sol·licita les claus personals d’accés de l’usuari.

Aquest és el veritable objectiu de l’enviament: captar credencials.

Que el correu sembli oficial no significa que ho sigui, fins i tot encara que el remitent coincideixi amb un de real.

1. Com es duu a terme l’engany

El mecanisme és senzill, però eficaç. El correu arriba amb un to seriós i aparentment administratiu, indicant que hi ha un document pendent de validar o una actuació urgent per fer.

L’arxiu adjunt sol ser un fitxer HTML. En obrir-lo, l’usuari accedeix a una pàgina que imita el portal oficial de la Seguretat Social i se li demana que introdueixi les seves dades d’accés habituals.

En aquest moment, les claus ja no estan en mans de l’usuari.

La Seguretat Social no utilitza arxius HTML adjunts per a demanar identificacions ni validacions.

2. A qui van dirigits aquests correus

Aquesta campanya no discrimina. Els correus s’envien tant a empreses com a ciutadans particulars, fet que amplia considerablement l’abast del frau.

De fet, les empreses solen ser un objectiu prioritari, ja que l’accés a les seves credencials pot permetre gestions indegudes, consultes de dades confidencials o fins i tot actuacions en nom de l’entitat.

Un sol accés compromès pot afectar diverses gestions administratives de l’empresa.

3. Què persegueixen amb aquesta mena de missatges

El contingut del correu sol apel·lar a la urgència: terminis breus, advertiments genèrics o suposades incidències que requereixen intervenció immediata.

Aquesta sensació d’urgència no és casual. Es busca que el destinatari actuï sense comprovar, sense contrastar i sense detenir-se a pensar si la comunicació té sentit.

La finalitat última és suplantar la identitat de l’usuari una vegada obtingudes les seves claus.

L’Administració rares vegades exigeix actuacions immediates sense notificació prèvia per canals habituals.

4. Què recomana la Seguretat Social

La recomanació és clara: desconfiar de qualsevol correu que sol·liciti contrasenyes o claus d’accés, encara que aparentment provinguin de la Seguretat Social.

L’Administració recorda que mai sol·licita el correu electrònic ni la contrasenya com a mètode d’identificació. L’accés als seus serveis es fa per mitjans oficials i coneguts, com els certificats digitals, Cl@ve o sistemes equivalents.

Si un correu demana contrasenyes, no és una comunicació legítima de la Seguretat Social.

5. Pistes habituals per a detectar el frau

Encara que alguns missatges estan ben elaborats, molts presenten senyals que haurien d’encendre una alerta: faltes d’ortografia, frases mal construïdes, logos antics o de baixa qualitat, terminis irreals o missatges excessivament alarmistes.

El to sol ser més agressiu que informatiu i cerca provocar una reacció ràpida.

La urgència injustificada sol ser un dels principals senyals de frau.

6. Què fer en cas de dubte

Davant qualsevol sospita, el més prudent és no interactuar amb el correu: no obrir arxius, no fer clic a enllaços i no facilitar dades.

La Seguretat Social recomana contactar directament a través dels seus telèfons oficials per confirmar si existeix realment alguna notificació pendent. També es pot consultar la informació publicada per l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE), que disposa de recursos específics per a aquesta mena de situacions.

Verificar per canals oficials sempre és més ràpid que solucionar un accés fraudulent després.

Aquest tipus de campanyes es repeteixen periòdicament i cada vegada estan més ben dissenyades. Per això, més enllà d’aquest avís concret, convé mantenir una actitud prudent i desconfiada davant qualsevol comunicació que demani dades confidencials. La Seguretat Social comunica, informa i notifica, però no demana contrasenyes.

Quan es tracta de credencials, la precaució mai és exagerada.

L’informem que a final de 2025 s’ha confirmat una nova pròrroga de la coneguda com a moratòria comptable de la COVID-19. En termes pràctics, això significa que les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 seguiran sense computar-se, a l’efecte de determinar la causa legal de dissolució per pèrdues, fins al tancament de l’exercici que s’iniciï en 2026.

La mesura s’introdueix a través de la disposició addicional quarta del Reial decret llei 16/2025, de 23 de desembre, i manté viva una solució excepcional que s’aplica, amb diferents extensions, des de 2020.

• Atenció. Aquesta pròrroga no és automàtica per a tot: només afecta al còmput de la causa de dissolució per pèrdues, no a altres obligacions societàries.

L’origen de la moratòria 

L’anomenada moratòria comptable va néixer per a evitar un efecte dominó: aplicar sense matisos les regles generals de la Llei de societats de capital (LSC) en plena crisi sanitària hauria obligat moltes empreses a dissoldre’s malgrat ser viables.

Per això, des de 2020 es va permetre “aïllar” comptablement les pèrdues de la COVID, concedint temps perquè poguessin absorbir-se amb resultats posteriors.

Lluny de desaparèixer, aquesta lògica s’ha mantingut i ara es prolonga també a 2026.

• Atenció. Que les pèrdues no computin no significa que desapareguin del balanç: continuen sent-hi i condicionen la imatge financera de l’empresa.

Quines pèrdues no es tenen en compte… i quines sí

La pròrroga és clara en aquest punt:

• No es tindran en compte les pèrdues dels exercicis 2020 i 2021 per a comprovar si el patrimoni net ha quedat per sota de la meitat del capital social.
• Sí que es tindran en compte les pèrdues que es generin el 2022, 2023, 2024, 2025 i 2026.

Per tant, si excloent 2020 i 2021, el resultat de qualsevol d’aquests exercicis posteriors provoca una situació de desequilibri patrimonial, la causa de dissolució torna a activar-se.

• Atenció. La moratòria no cobreix pèrdues “noves”: només protegeix enfront de l’impacte heretat de la COVID.

Què han de fer els administradors si hi ha desequilibri?

Si, descomptant les pèrdues de 2020 i 2021, el patrimoni net queda reduït a menys de la meitat del capital social, els administradors tenen obligació d’actuar.

En concret:

• Convocar junta en el termini de dos mesos des del tancament de l’exercici, o
• Adoptar mesures correctores suficients, com un augment o reducció de capital.

La pròrroga no elimina aquestes obligacions ni atenua la responsabilitat de l’òrgan d’administració.

• Atenció. La responsabilitat dels administradors continua plenament vigent si s’ignora una causa de dissolució real.

Reformulació de comptes

Les normes aprovades el 2025 també van permetre, en determinats casos, reformular els comptes anuals ja formulats, precisament per a incorporar correctament els efectes de la moratòria.

Això ha estat especialment rellevant en l’exercici 2024, quan moltes societats ja havien tancat xifres sense tenir en compte l’última extensió normativa.

Encara que aquesta possibilitat va tenir un termini concret, deixa un missatge clar: la correcta aplicació de la moratòria exigeix revisar amb detall els comptes, no limitar-se a assumir que “no passa res”.

• Atenció. Un error en la formulació pot arrossegar-se diversos exercicis i generar problemes mercantils posteriors.

Què canvia realment amb l’extensió a 2026?

La pròrroga fins a 2026 no introdueix una novetat radical, però sí que amplia l’horitzó de planificació per a moltes empreses que encara no han aconseguit recompondre completament el seu patrimoni net.

Aquest any addicional pot ser clau per a:

• Consolidar beneficis,
• Reordenar fons propis,
• Dissenyar operacions societàries amb més marge.

Això sí, el temps extra no s’ha de confondre amb inacció.

Amb aquesta nova pròrroga, el raonable és analitzar la situació patrimonial amb moratòria i sense, per saber exactament on es troba l’empresa i què succeirà quan aquesta mesura desaparegui. Anticipar escenaris continua sent la millor manera d’evitar decisions urgents i poc eficients més endavant.