Alerta setmanal de continguts (setmana 31 del 2025)

El passat 25 de juliol de 2025, es va publicar al BOE la Llei 5/2025, que introdueix modificacions rellevants en l’àmbit tributari, especialment en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Les noves mesures –d’aplicació immediata o amb efectes des de l’1 de gener de 2025, segons el cas– se centren a reforçar l’equitat fiscal, protegint els col·lectius amb menys ingressos i als qui en el passat han estat mutualistes.

A continuació, li resumim els tres grans canvis que incorpora aquesta norma.

1. Nova deducció en l’IRPF per a treballadors amb rendes baixes

Amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025, s’aprova una deducció per a contribuents els rendiments íntegres de treball dels quals no superin els 18.276 euros anuals, sempre que:

• Procedeixin d’una relació laboral o estatutària,

• I no percebin altres rendes (excloses les exemptes) superiors a 6.500 euros.

La quantia de la deducció serà:

• 340 € anuals, si es guanyen 16.576 € o menys.

• Si es guanya entre 16.576 € i 18.276 €, la deducció disminueix progressivament:

• 340 € menys el 20% de la diferència entre els rendiments i 16.576 €.

Aquesta deducció només es podrà aplicar fins al límit que resulti de la suma proporcional de les quotes íntegres estatal i autonòmica atribuïble als rendiments del treball.

L’import deduïble es restarà directament de la quota líquida total de l’impost.

• Atenció. Treballadors amb SMI o rendes baixes: si els seus ingressos del treball no superen els 18.276 €, podria reduir la seva quota de l’IRPF fins a 340 €.

2. Exempció en l’IRPF per a indemnitzacions per accident de trànsit abonades pel CCS

La norma aclareix de manera expressa que també estaran exemptes en IRPF aquelles indemnitzacions per danys personals que:

• Derivin d’accidents de trànsit,

• Siguin abonades pel Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS), no només per asseguradores privades.

Aquest reconeixement evita interpretacions restrictives i alinea el tractament fiscal amb la finalitat protectora d’aquestes indemnitzacions.

3. Nou procediment per a la devolució a mutualistes

A partir del 26 de juliol de 2025, es regula un mecanisme més eficient perquè els antics mutualistes recuperin els excessos tributaris ingressats.

A qui afecta? Als qui van fer aportacions a mutualitats abans d’integrar-se plenament en el sistema de Seguretat Social i hagin presentat declaracions d’IRPF dels anys:

• 2019 i anteriors no prescrits
• 2020
• 2021
• 2022

Com es tramita ara? S’usarà el mateix formulari habilitat per als exercicis de 2019 i anteriors. Encara que ja s’hagués presentat, s’entendrà automàticament vàlid per a reclamar també els exercicis del 2020 al 2022.

Important:

• S’invaliden els apoderaments atorgats abans del 22 de desembre de 2024 si encara no s’han abonat les devolucions.

• Queden sense efecte les sol·licituds iniciades que no haguessin estat resoltes abans d’aquesta mateixa data.

• Se suspèn el còmput del termini de prescripció des del 22 de desembre de 2024 fins al 26 de juliol de 2025.

Altres mesures destacades

A més, es reconeix a efectes fiscals com a esdeveniment d’excepcional interès públic la IV Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament (FfD) de l’ONU, la qual cosa implica avantatges fiscals per als patrocinadors, en el que es preveu en l’article 27 de la Llei 49/2002.

L’informem d’una novetat legislativa de gran rellevància per a empreses, propietaris i promotors d’instal·lacions energètiques. El Congrés dels Diputats, en sessió celebrada el 22 de juliol de 2025, ha derogat el Reial decret llei 7/2025, de 24 de juny, que contemplava un paquet de mesures urgents per a reforçar el sistema elèctric, de les quals els n’informàrem en el seu moment. La resolució ha estat publicada al BOE del 24 de juliol.

Aquest Reial decret llei (anomenat “decret antiapagada”), de vida molt breu -va ser aprovat i va entrar en vigor al juny i ha quedat derogat al juliol-, pretenia donar resposta immediata a la crisi elèctrica soferta el 28 d’abril, però no ha aconseguit el suport parlamentari necessari per a la seva convalidació.

Quines mesures fiscals queden sense efecte?

Arran d’aquesta derogació, desapareixen les següents mesures tributàries que ja havien entrat en vigor:

1. Impost sobre activitats econòmiques (IAE): se suprimeix la modificació introduïda en la regla 14a de la Instrucció per a l’aplicació de les tarifes de l’IAE. Aquesta modificació permetia no computar la potència instal·lada de forns i calderes elèctrics a l’efecte del càlcul de la quota de l’impost. Després de la derogació, tornen a computar, com ocorria abans de la norma.
2. Impost sobre béns immobles (IBI): Queda sense efecte l’actualització de l’article 74.5 del text refós de la Llei d’hisendes locals, que autoritzava els ajuntaments a establir bonificacions de fins al 50% en l’IBI per instal·lació de sistemes d’energia ambient (com l’aerotèrmia), a més de la ja prevista per a energia solar.
3. Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO): s’anul·la també la possibilitat, prevista en l’article 103.2.b), que els ajuntaments concedissin bonificacions de fins al 95% en l’ICIO per a obres que incorporessin sistemes d’energia ambient, una mesura clau per a fomentar inversions sostenibles.

• Atenció. Els avantatges fiscals previstos han deixat d’aplicar-se des del 24 de juliol.

I què més queda derogat?

Aquest Reial decret llei també incloïa mesures rellevants -ja ineficaces- en els següents àmbits:

• Facilitats en la planificació i accés a la xarxa elèctrica.
• Pèrdua de capacitat assignada si no s’utilitzava.
• Suport a la indústria electrointensiva.
• Impuls a l’autoconsum i a la recàrrega de vehicles elèctrics.
• Inclusió de l’aerotèrmia, geotèrmia i bombes de calor com a tecnologies renovables en comunitats de propietaris (modificació de l’article 17.1 de la LPH).
• Ajustos en el règim d’hores equivalents per a centrals renovables amb preus nuls o negatius.

En definitiva, la falta de convalidació del Reial decret llei 7/2025 deixa suspeses mesures que molts esperaven com un impuls a l’electrificació i la transició energètica. Encara que la seva vigència ha estat efímera, no hem de perdre de vista que és possible que el legislador intenti reintroduir aquestes iniciatives per via ordinària o mitjançant nous decrets en els pròxims mesos.

Estem a la seva disposició per a revisar com pot afectar aquesta derogació a la seva situació concreta, especialment si tenia previst acollir-se als avantatges fiscals que ara han desaparegut.

Una de les modificacions més destacades és l’ampliació del permís per naixement i cura de menors, que passa de 16 a 19 setmanes per a cada progenitor, sense possibilitat de transferir-se entre ells. A més, dos d’aquestes setmanes podran gaudir-se de manera flexible fins que el nen o nena compleixi els vuit anys.

En el cas de les famílies monoparentals, el permís s’eleva a 32 setmanes, de les quals quatre també podran utilitzar-se més endavant, fins que el menor compleixi els vuit anys. Aquest dret serà aplicable als naixements o adopcions ocorreguts a partir del 2 d’agost de 2024.

Les dues setmanes addicionals de permís parental retribuït podran ser utilitzades de manera adaptable, tant en dies solts com en jornades parcials, en funció de les necessitats de les famílies.

Aquest decret representa un avanç en la legislació espanyola en garantir que l’ocupació remunerada no limiti el dret de les persones treballadores a cuidar ni interfereixi en la decisió de tenir fills, promovent una societat més igualitària en el repartiment de responsabilitats familiars.

Adaptació a la normativa europea

Amb la nova mesura, Espanya compleix íntegrament amb l’exigit per la Directiva (UE) 2019/1158, especialment en el referit al permís parental retribuït. Així i tot, l’Executiu es compromet a augmentar aquest permís fins a 20 setmanes durant l’actual legislatura.

Amb aquesta ampliació a 19 setmanes, Espanya se situa per sobre de les recomanacions de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i s’alinea amb els països europeus que ofereixen permisos de maternitat més prolongats i flexibles.

Cobertura econòmica garantida

La Seguretat Social assumirà el cost del nou període de permís, garantint una substitució del salari del 100% per a tots dos progenitors, la qual cosa facilita el repartiment equitatiu de les cures. L’alta participació dels homes en l’ús d’aquest permís a Espanya, en comparació amb altres països, evidència l’efecte positiu d’aquesta mesura.

Aplicació en el sector públic

En l’àmbit de l’Administració Pública, el permís retribuït per naixement, adopció, guarda o acolliment també s’amplia a 19 setmanes: 17 setmanes per naixement o cura i 2 setmanes per permís parental. A més, s’introdueix una nova regulació del permís parental no retribuït, que tindrà una durada de vuit setmanes.

També es contempla una ampliació de dues setmanes addicionals quan es tracti de naixements o adopcions múltiples, o quan existeixi discapacitat del menor, compartides entre tots dos progenitors.

Protecció de les famílies monoparentals

El text presta especial atenció a les famílies monoparentals femenines o monoparentals, ampliant el període de permís per naixement, adopció, guarda o acolliment a 32 setmanes, amb la finalitat de garantir una protecció equivalent per a tots els menors, independentment del model familiar. D’aquestes, quatre setmanes podran gaudir-se de manera flexible fins que el menor compleixi vuit anys.

Aquest conjunt de mesures reforça el compromís del Govern amb la igualtat, la protecció de la infància i la conciliació laboral, adaptant la legislació espanyola a les necessitats actuals de les famílies.

La retribució variable (la coneguda prima) sol ser un dels components més sensibles del salari, especialment en perfils tècnics, comercials o directius. El dubte habitual sorgeix quan el treballador es troba en situació d’incapacitat temporal (IT) prolongada: l’empresa pot reduir o suprimir aquest complement sense incórrer en tracte discriminatori?

La recent sentència de l’Audiència Nacional (AN) núm. 78/2025, de 3 de juny, ha abordat aquest assumpte amb claredat, establint que no existeix discriminació per raó de discapacitat quan s’ajusta la prima proporcionalment a la prestació real de serveis. Aquesta resolució assenta un important criteri per a empreses que gestionen retribucions variables en casos d’absències prolongades per malaltia.

Què diu exactament la sentència?

Es tracta d’un treballador amb una baixa de llarga durada per IT que impugna la reducció de la seva prima, argumentant que constitueix una discriminació indirecta per raó de discapacitat, en haver cobrat una quantitat inferior a la resta de companys en igual lloc.

L’Audiència Nacional desestima la demanda i conclou que la diferència en la retribució variable no és discriminatòria, ja que la prima està vinculada a objectius o resultats derivats del treball efectiu.

Claus de la resolució

1. Proporcionalitat legítima. L’empresa no suprimeix la prima, sinó que la redueix proporcionalment al temps efectivament treballat. No es penalitza la malaltia, sinó que es retribueix únicament el rendiment real.

2. No vulneració del dret a la igualtat. No hi ha discriminació perquè tots els treballadors són tractats de la mateixa manera: perceben la prima en proporció a la seva dedicació efectiva. Es descarta qualsevol tracte pejoratiu per raó de salut o discapacitat.

3. Naturalesa de la prima. El sistema de retribució variable està concebut com a incentiu vinculat a objectius, no com a part fixa del salari ni com a dret automàtic per mera pertinença a la plantilla. Només es merita si hi ha prestació de serveis.

4. Coherència amb doctrina prèvia. La sentència s’alinea amb la jurisprudència del TJUE, del Tribunal Suprem i del TC, que permeten uns certs tractes diferencials si estan justificats, són proporcionals i no estan basats en raons prohibides per la llei.

Com ha d’actuar l’empresa?

• Revisar contractes i polítiques retributives. Asseguri’s que el sistema de prima està clarament definit com a compensació per objectius vinculats al treball efectiu. Eviti fórmules ambigües.
• Aplicar criteris objectius i uniformes. Redueixi proporcionalment segons dies treballats, sense introduir excepcions arbitràries o tractaments diferenciats injustificats.
• Documentar i comunicar amb transparència. Informe al treballador de manera clara sobre el motiu de l’ajust de la prima. Això ajuda a prevenir conflictes i reforça la defensa davant una eventual impugnació.

Atenció. És lícit reduir la prima si existeix una IT de llarga durada, sempre que el sistema retributiu estigui vinculat al rendiment i s’apliqui el criteri de proporcionalitat. Asseguri’s que aquesta pràctica no deriva en desigualtats encobertes ni falta de justificació documental.

Té dubtes sobre com regular o aplicar correctament les primes en la seva empresa? Podem revisar el seu sistema retributiu per a evitar futurs conflictes i adequar-lo a la legalitat vigent.

La gestió de les situacions d’incapacitat temporal (IT) planteja, amb freqüència, conflictes entre el dret del treballador a recuperar-se i l’obligació de comportar-se amb bona fe cap a la seva empresa. Aquesta tensió es fa més visible quan, durant la baixa, el treballador publica imatges en xarxes socials fent activitats físiques aparentment incompatibles amb la malaltia al·legada. Què pot fer l’empresa en aquests casos?

A continuació, analitzem les pautes que ha de seguir si es troba en una situació com aquesta, i quins criteris manegen els tribunals.

1. Les baixes no són una llicència per fer qualsevol cosa

Que un treballador estigui en situació d’IT no li impedeix tenir una vida normal, però sí que se li exigeix coherència amb el seu diagnòstic mèdic. Això significa que:

• No ha de fer activitats que dificultin la seva recuperació,

• Ni conductes que posin en evidència que no existeix realment cap malaltia, o almenys no la que justifica la baixa.

Exemple real: un treballador comunica una baixa mèdica per trastorn d’ansietat amb simptomatologia severa, diagnosticada pel metge de família i referendada per un especialista en salut mental. Durant la IT, la seva empresa observa en xarxes socials que l’empleat participa activament en tornejos de pòquer presencials, fa viatges internacionals amb itineraris exigents i publica vídeos fent xerrades públiques o tallers grupals com a “coach emocional”. Si aquest empleat fa activitats objectivament incompatibles amb la seva baixa mèdica la seva empresa pot prendre mesures disciplinàries, fins i tot acomiadar-lo.

2. Indicis sí, però no n’hi ha prou amb una foto

Una imatge en xarxes socials no és, per si sola, una prova concloent. Però pot ser un indici molt rellevant si es documenta adequadament i es constata que l’activitat feta és incompatible amb la lesió declarada.

Els tribunals consideren procedent l’acomiadament si s’acredita que:

• L’activitat pot entorpir o retardar la curació,

• O bé revela que la malaltia no existeix o és incompatible amb la baixa.

La clau està en la coherència entre el que s’al·lega i el que es fa.

3. Com ha d’actuar l’empresa

Si sospita que un treballador està abusant de la IT:

a) Documenti els fets amb rigor

• Capturi les publicacions de xarxes socials mostrant data, hora, comentaris, ubicació i fins i tot interaccions de tercers.

• Utilitzi mitjans de certificació electrònica (per exemple, una acta notarial, serveis d’evidències digitals o un detectiu privat habilitat).

• Guardi tot allò que permeti demostrar l’autenticitat i actualitat de les imatges.

b) Valori la gravetat de la conducta

• No és el mateix una publicació aïllada que una conducta repetida.

• Ni una malaltia lleu (com una contractura) que una hèrnia discal o una ciàtica.

• Tingui en compte el tipus d’esforç i el seu impacte en la recuperació.

c) No improvisi l’acomiadament

Abans d’actuar, asseguri’s de:

• Iniciar una recerca interna raonable.

• Escoltar el treballador en cas de dubte.

• Recollir informes mèdics o externs si fos necessari.

• Redactar una carta d’acomiadament fonamentada en fets, dates i proves objectives.

4. Risc de nul·litat si no actua amb cautela

Un acomiadament basat en la baixa mèdica sense proves suficients podria ser declarat nul, i l’empresa hauria de readmetre el treballador amb abonament de salaris de tramitació.

• Atenció. El fet d’estar de baixa mèdica està protegit per normativa laboral i antidiscriminatòria, per la qual cosa l’empresa ha d’acreditar que l’acomiadament no obeeix a la malaltia, sinó a una conducta deslleial i objectivament incompatible amb la recuperació.

En definitiva, un treballador en situació d’incapacitat temporal ha d’actuar amb honestedat i coherència amb el seu diagnòstic. Si té conductes objectivament incompatibles amb la seva malaltia, i vostè pot acreditar-ho, la seva empresa pot prendre mesures disciplinàries. Ara bé, aquestes decisions han de ser meditades, documentades i proporcionals, evitant judicis precipitats que puguin girar-se en contra.

Des del nostre despatx podem ajudar-lo a revisar el cas, valorar el grau de risc i acompanyar-lo en tot el procés disciplinari si fos necessari.

Com ja sap, des de fa temps moltes empreses i autònoms es pregunten com poden beneficiar-se directament dels fons europeus Next Generation EU. Amb el llançament de la Línia ICO MRR Empreses i Emprenedors, aquesta oportunitat es converteix en un fet tangible. Aquesta línia de finançament forma part del desplegament del Mecanisme de recuperació i resiliència (MRR) en la seva segona fase, i està pensada per a canalitzar recursos cap a inversions estratègiques, sostenibles i digitals que impulsin la modernització del teixit empresarial espanyol.

A través d’aquesta línia, l’ICO actua com a intermediari entre els fons europeus i les entitats financeres, que són les encarregades de concedir els préstecs sota condicions avantatjoses. Això permet que empreses de totes les mides i sectors -inclosos els autònoms- puguin accedir a finançament per a projectes ambiciosos, sense necessitat de recórrer a ajuts directes o subvencions complexes.

Una línia flexible, àmplia i estratègica

La principal virtut d’aquesta nova línia és la seva amplitud i versatilitat. No es tracta d’un ajut sectorial limitat a determinades empreses tecnològiques o projectes verds. Tot el contrari. Aquesta línia permet finançar des de l’obertura d’una nova línia de producció, l’adquisició de maquinària, la digitalització de processos, l’expansió internacional, o fins i tot cobrir part del circulant necessari per a dur a terme la inversió.

A més, es contemplen dos trams específics:

• Un destinat al sector turístic, amb focus en sostenibilitat, modernització i impacte territorial.

• Un altre enfocat en projectes de digitalització d’universitats, emmarcats en el PERTE de la Nova Economia de la Llengua, promogut pel Govern per a reforçar el valor del castellà en la transformació digital global.

Tots dos trams reflecteixen com s’alineen les prioritats del pla de recuperació amb els sectors més estratègics de la nostra economia: turisme, coneixement i digitalització.

Condicions atractives per a finançar fins al 100 % del projecte

Un altre aspecte clau és que permet finançar fins al 100 % del cost del projecte d’inversió, exclòs l’IVA, una cosa poc habitual en finançament bancari tradicional. L’operació es pot estructurar com a préstec o com a lísing, i els terminis d’amortització van des d’1 fins a 20 anys, amb fins a 3 anys de carència.

El tipus d’interès pot ser fix o variable, però sempre dins d’uns límits marcats per l’ICO que asseguren que el finançament sigui competitiu. El tipus efectiu (TAE) varia segons el termini, però oscil·la entre el 2,30 % i el 4,30 % segons la durada i el perfil de risc.

També s’admet el finançament de capital circulant vinculat al projecte, fins a un 50 % del total, amb excepció de les universitats, que han de destinar el 100 % del préstec a digitalització o R+D.

Requisits i documentació: el que has de saber abans de sol·licitar-la

Per a accedir a aquest finançament, les empreses han de tramitar la seva sol·licitud directament amb les entitats financeres col·laboradores de l’ICO. No es tracta d’una subvenció directa, sinó de finançament bonificat: això significa que, encara que l’entitat bancària fa la seva anàlisi de riscos habitual, l’ICO trasllada part del cost financer gràcies als fons europeus.

És imprescindible que el projecte no sigui finançat per altres fons europeus o nacionals per als mateixos conceptes (principi de no doble finançament). A més, el projecte ha d’haver-se iniciat a partir de l’1 de gener de l’any anterior a la signatura del préstec i executar-se en un màxim de quatre anys.

També s’exigeix una declaració responsable de compliment amb els principis mediambientals europeus (DNSH), i el compliment de la normativa d’ajuts d’Estat (de minimis).

QUADRE RESUM ‘ Línia ICO MRR Empreses i Emprenedors

Concepte	Detall
A qui es dirigeix?	Autònoms, empreses privades amb interès espanyol i universitats (tram NEL)
Què finança?	Projectes d’inversió, digitalització, modernització, turisme, capital circulant (màx. 50 %)
Import	Fins al 100 % del cost del projecte, sense IVA
Terminis	1 a 20 anys, fins a 3 anys de carència
Modalitat	Préstec o lísing
Tipus d’interès	Fix o variable, amb límits de TAE entre 2,3 % i 4,3 %
On sol·licitar-la	En entitats financeres col·laboradores de l’ICO
Termini per a sol·licitar-la	Fins a l’1 de juny de 2026
Formalització	Fins al 31 d’agost de 2026
Trams específics	Turisme i universitats (PERTE Nova Economia de la Llengua)
Ajut compatible	No compatible amb altres ajuts europeus per als mateixos conceptes

Un canal accessible per a projectes viables i transformadors

La Línia ICO MRR Empreses i Emprenedors no és una línia per a finançar activitats ordinàries ni inversions poc definides. Està orientada a projectes estructurats, amb impacte transformador, tant en l’àmbit tecnològic com mediambiental o organitzatiu. En aquest sentit, s’alinea perfectament amb els objectius de creixement a llarg termini que moltes empreses han posposat per falta de finançament.

Des de la nostra assessoria podem ajudar-lo a avaluar la viabilitat del projecte, preparar la documentació adequada, identificar l’entitat més favorable i tramitar l’operació.

Agost

Fins al 12 d’agost

INTRASTAT – Estadístic Comerç Intracomunitari

• Juliol 2025. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 d’agost

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Juliol 2025. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

Impostos especials de fabricació

• Maig 2025. Grans empreses: 561, 562, 563
• Juliol 2025: 548, 566, 581
• Juliol 2025: 573 (autoliquidació), A24 (sol·licitud de devolució)
• Segon trimestre 2025. Excepte grans empreses: 561, 562, 563
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Juliol 2025 Grans empreses: 560

Impostos mediambientals

• Juliol 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592

Impost sobre les transaccions financeres

• Juliol 2025: 604

Fins al 31 d’agost

IVA

• Juliol 2025. Finestreta única – Règim d’importació: 369

 

Setembre

Fins a l’1 de setembre

IVA

• Juliol 2025. Autoliquidació: 303
• Juliol 2025. Grup d’entitats, model individual: 322
• Juliol 2025. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Juliol 2025. Operacions assimilades a les importacions: 380

Fins al 12 de setembre

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Agost 2025. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 22 de setembre

Renda i Societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les Institucions d’Inversió Col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Agost 2025. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Juliol i agost 2025. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA  i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

Impost sobre les primes d’assegurances

• Juliol i agost 2025: 430

Impostos especials de fabricació

• Juny 2025. Grans empreses: 561, 562, 563
• Agost 2025: 548, 566, 581
• Agost 2025: 573 (Autoliquidació), A24 (Sol·licitud de devolució)
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Agost 2025. Grans empreses: 560

Impostos Mediambientals

• Agost 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Any 2025. Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. Segon pagament fraccionat: 583

Impost sobre les transaccions financeres

• Agost 2025: 604

Impost sobre el marge d’interessos i comissions de determinades entitats financeres

• Any 2024: 780

Fins al 30 de setembre

IVA

• Any 2024. Sol·licitud de devolució de l’IVA suportat: 360,361
• Agost 2025. Autoliquidació: 303
• Agost 2025. Grup d’entitats, model individual: 322
• Agost 2025. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Agost 2025. Finestreta única – Règim d’importació: 369
• Agost 2025. Operacions assimilades a les importacions: 380
• Primer trimestre 2025: sol·licitud de reemborsament de les quotes tributàries suportades relatives a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, a les Casernes Generals Internacionals d’aquesta Organització i als Estats part en aquest Tractat: 364
• Primer trimestre 2025: sol·licitud de reemborsament de les quotes tributàries suportades per les forces armades dels Estats membres de la UE : 381

Impostos Mediambientals

• Juliol i agost 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències

1. Ajuts a les línies del Pla d’assegurances agràries 2025 de les produccions d’aqüicultura marina per al musclo (ref. BDNS 844444)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9450

Data de publicació: 9/07/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9450/2098577.pdf

2. Ajuts al sector apícola per a pol·linització per a l’any 2025 (ref. BDNS 843858)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9449

Data de publicació: 8/07/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9449/2098282.pdf

3. Ajuts a les línies del Pla d’assegurances agràries 2025 de les produccions agrícoles, ramaderes, forestals i aqüícoles llevat de la producció de musclo (ref. BDNS 843675)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9448

Data de publicació: 7/07/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9448/2098091.pdf

4. Ajuts de minimis destinats a les explotacions agràries afectades per la sequera i per altres adversitats climàtiques durant els anys 2023 i 2024

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9446

Data de publicació: 3/07/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9446/2097386.pdf

5. Ajuts per a inversions per a la recuperació del potencial productiu dels cultius llenyosos afectats per la sequera

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9446

Data de publicació: 3/07/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9446/2097304.pdf

6. Ajuts destinats a la retirada, en origen, de residus de materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l’àmbit territorial de Catalunya (ref. BDNS 804619)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9454

Data de publicació: 15/07/2025

Termini: 30/10/2025

Organisme oficial: Agència de Residus de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9454/2099672.pdf

7. Ajuts per a armadors i armadores, pescadors i pescadores per compte d’altri, i pescadors i pescadores autònoms enrolats, destinats a les paralitzacions temporals d’activitats pesqueres ocorregudes entre els mesos de juny de 2025 i agost de 2025 de les embarcacions de pesca amb port base a Catalunya de les modalitats de rastell de cadenes i d’arrossegament afectades per la veda biològica, i per l’aturada de l’activitat pesquera de la modalitat d’arrossegament per reducció de dies de pesca, d’acord amb el Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA) (ref. BDNS 847039)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9461

Data de publicació: 23/07/2025

Termini: 15/09/2025

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9460/2101147.pdf

8. Línia de subvencions per a inversions empresarials d’alt impacte

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9460

Data de publicació: 23/07/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9460/2101155.pdf

9. Subvencions per a projectes d’incorporació de la llengua catalana en productes tecnològics i de foment del català en l’àmbit digital per al bienni 2025-2026

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9458

Data de publicació: 21/07/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament de Política Lingüística

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9458/2100605.pdf

10. Ajuts de minimis per a inversions per a la recuperació del potencial productiu dels cultius llenyosos afectats per la sequera (ref. BDNS 846405)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9457

Data de publicació: 18/07/2025

Termini: 19/08/2025

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9457/2100368.pdf

11. Subvencions del Departament d’Empresa i Treball per al desenvolupament del programa “Consolida’t”, de suport a la consolidació, l’enfortiment i la reinvenció del treball autònom a Catalunya (ref. BDNS 845745)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9455

Data de publicació: 16/07/2025

Termini: 16/09/2025

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Treball

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9455/2099920.pdf

12. Ajuts destinats a la millora de la producció i la comercialització dels productes de l’apicultura en el marc de la Intervenció sectorial apícola recollida en el Pla estratègic de la PAC 2023-2027, per a l’any 2025 (ref. BDNS 847052)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9461

Data de publicació: 24/07/2025

Termini: 7/08/2025

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9461/2101420.pdf

13. Línia de subvencions a plans d’actuació dels agents de suport a la internacionalització

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9460

Data de publicació: 23/07/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Agència per a la Competitivitat de l’Empresa

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9460/2100954.pdf

1. Ajuts establerts per al suport a agrupacions empresarials innovadores a fi de millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 165

Data de publicació: 10/07/2025

Termini: 31/07/2025

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria i Turisme

https://www.boe.es/boe/dias/2025/07/10/pdfs/BOE-B-2025-26204.pdf

2. Ajuts per a l’escriptura de guions de llargmetratges cinematogràfics

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 164

Data de publicació: 9/07/2025

Termini: 10/08/2025

Organisme oficial: Ministeri de Cultura

https://www.boe.es/boe/dias/2025/07/09/pdfs/BOE-B-2025-26111.pdf

3. Ajuts a projectes industrials en el sector agroalimentari

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 163

Data de publicació: 8/07/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria i Turisme

https://www.boe.es/boe/dias/2025/07/08/pdfs/BOE-A-2025-14075.pdf

4. Ajuts a projectes per a l’impuls de la cadena de valor de la microelectrònica i dels semiconductors (ICV/ME)

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 172

Data de publicació: 18/07/2025

Termini: 30/09/2025

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria i Turisme

https://www.boe.es/boe/dias/2025/07/18/pdfs/BOE-B-2025-26946.pdf

5. Ajuts destinats a projectes de recerca i desenvolupament en intel·ligència artificial i altres tecnologies duals i la seva integració en les cadenes de valor

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 181

Data de publicació: 29/07/2025

Termini: 30/09/2025

Organisme oficial: Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública

https://www.boe.es/boe/dias/2025/07/29/pdfs/BOE-B-2025-27766.pdf

6. Subvencions a les activitats de promoció del treball autònom i per a sufragar les despeses de funcionament de les associacions de treballadors autònoms d’àmbit estatal

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 177

Data de publicació: 24/07/2025

Termini: 22/08/2025

Organisme oficial: Ministeri de Treball i Economia Social

https://www.boe.es/boe/dias/2025/07/24/pdfs/BOE-A-2025-15407.pdf

7. Subvencions directes a organitzacions professionals agràries declarades més representatives en l’àmbit estatal per a activitats de representació i col·laboració institucional

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 176

Data de publicació: 23/07/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació

https://www.boe.es/boe/dias/2025/07/23/pdfs/BOE-A-2025-15301.pdf