Alerta setmanal de continguts (setmana 38 del 2024)

L’informem que, en cas que la seva empresa hagi traslladat la seva residència fora del territori espanyol, haurà de tenir en compte els següents aspectes fiscals conforme a l’article 19 de la Llei 27/2014 de l’impost sobre societats (LIS):

1. Integració de la diferència entre valors

Si la seva empresa trasllada la seva residència fiscal fora d’Espanya, haurà d’integrar en la base imposable de l’impost sobre societats la diferència entre el valor de mercat i el valor fiscal dels elements patrimonials. Aquesta obligació no aplicarà si aquests elements patrimonials queden afectes a un establiment permanent (EP) situat en territori espanyol.

2. Possibilitat de fraccionament del pagament

En cas que els elements patrimonials es traslladin a un estat membre de la Unió Europea (UE) o de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) (amb acord d’assistència mútua amb Espanya o la UE), el pagament del deute tributari resultant es podrà fraccionar en cinc pagaments anuals iguals. Aquesta opció s’haurà d’exercir en l’última declaració presentada de l’impost sobre societats.

• Interessos de demora: aquest fraccionament generarà interessos de demora.
• Sense garanties addicionals: no s’exigiran garanties per a la concessió del fraccionament, tret que els òrgans de recaptació detectin possibles dificultats per al cobrament del deute en els sis mesos següents al final del període voluntari d’autoliquidació. En aquest cas, es podran exigir garanties addicionals.

3. Pèrdua del dret de fraccionament

El dret al fraccionament es perd si:

• Els elements patrimonials afectats es transmeten a tercers.
• Els elements es traslladen a un estat fora de la UE o de l’EEE.
• El contribuent trasllada la seva residència fiscal a un estat fora de la UE o de l’EEE.
• L’empresa es troba en liquidació, concurs o procediment equivalent.
• No s’efectua l’ingrés del fraccionament en el termini corresponent.

Atenció: en qualsevol dels casos anteriors, s’iniciarà el període executiu de cobrament del deute, la qual cosa podria comportar sancions addicionals.

Exemple

La Societat «A», que no efectua operacions en territoris forals, ha obtingut en 2024 uns beneficis en l’exercici de la seva activitat de 60.000 euros. Amb data 31 de desembre d’aquest mateix any trasllada la seva residència d’Espanya a França i decideix optar per aplicar el fraccionament de part del deute tributari en els termes descrits en l’article 19.1 de la LIS. Entre el seu actiu compta amb una maquinària amb un valor de mercat de 15.000 euros, però que fiscalment està valorat en 10.000 euros. Aquesta maquinària es traslladarà a França per a continuar utilitzant-la en la seva activitat. Com haurà d’emplenar la societat «A» el model 200 per a optar per aquest fraccionament?

Resposta:

En primer lloc, per poder optar pel fraccionament de part del deute tributari en els termes previstos en l’article 19.1 de la LIS, la Societat «A» haurà de marcar la casella [00037] «Opció de fraccionament art. 19.1 LIS» de la pàgina 1 del model 200 corresponent a l’exercici 2024, per ser aquest l’últim període impositiu en el qual aquesta societat serà contribuent de l’impost sobre societats.

A més, la Societat «A» haurà de fer una correcció permanent positiva al resultat del compte de pèrdues i guanys per import de 5.000 euros, que és el resultat de la diferència entre el valor de mercat i el valor fiscal d’acord amb l’article 19.1 de la LIS. Aquesta correcció s’haurà de consignar en la casella d’augments [01572] «Canvi de residència a estats membres de la Unió Europea o EEE (art. 19.1 LIS)» de la pàgina 12 del model 200, segons els següents càlculs:

Valor de mercat: 15.000 euros

Valor fiscal: 10.000 euros

Diferència de valor: 5.000 euros

Casella [01572] «Canvi de residència a estats membres de la Unió Europea o EEE (art. 19.1 LIS)»: + 5.000 euros

La societat «A» ha emplenat la seva autoliquidació consignant les dades següents:

Resultat del compte de pèrdues i guanys: 60.000 euros

Correcció al resultat del compte de pèrdues i guanys: + 5.000 euros

Base imposable: 65.000 euros

Tipus de gravamen: 25%

Quota íntegra: 16.250 euros

Resultat de l’autoliquidació (casella [01586]): 16.250 euros

Líquid a ingressar o a retornar (casella [00621]): 16.250 euros

La Societat «A» per haver optat pel fraccionament de part del deute tributari en els termes previstos en l’article 19.1 de la LIS, també haurà d’emplenar l’apartat «Opció de fraccionament en supòsits de canvis de residència (art. 19.1 LIS)» de la pàgina 14 bis del model 200, si bé, per al càlcul de la casella [02481] «Deute tributari resultant del fraccionament art. 19.1 LIS» serà necessari que, de manera separada, la Societat «A» calculi l’import de la casella [01586] «Resultat de l’autoliquidació (Estat)» amb les mateixes dades contingudes en l’autoliquidació, però sense incloure l’import de l’ajust consignat en la casella [01572] «Canvi de residència a estats membres de la Unió Europea o EEE (art. 19.1 LIS)» de la pàgina 12 del model 200 per import de 5.000 euros. D’aquesta manera, l’import a emplenar en la casella [02481] serà el resultat de restar a la casella [01586] «Resultat de l’autoliquidació (Estat)» de la pàgina 14 bis continguda en aquesta autoliquidació, l’import de la mateixa casella de l’autoliquidació calculada separadament sense incloure l’ajust que dona lloc a aquest fraccionament segons l’article 19.1 de la LIS.

Per tant, el càlcul que la Societat «A» haurà de fer de manera separada serà el següent:

Resultat del compte de pèrdues i guanys: 60.000 euros

Correcció al resultat del compte de pèrdues i guanys: 0

Base imposable: 60.000 euros

Tipus de gravamen: 25%

Quota íntegra: 15.000 euros

Resultat d’autoliquidació (casella [01586]): 15.000 euros

Líquid a ingressar o a retornar (casella [00621]): 15.000 euros

Tenint en compte aquestes dades, la Societat «A» haurà de consignar en la casella [02481] «Deute tributari resultant del fraccionament art. 19.1 LIS (Estat)» l’import de 1.250 euros, que resulta de restar a la casella [01586] de l’autoliquidació que volem presentar incorporat l’ajust de 5.000 euros menys la casella [01586] de l’autoliquidació calculada separadament sense incorporar l’ajust de 5.000 euros, és a dir, 1.250 euros (16.250 – 15.000).

Finalment, d’acord amb l’anterior, la Societat «A» haurà d’emplenar l’apartat «Opció de fraccionament en supòsits de canvis de residència (art. 19.1 LIS)» la pàgina 14 bis del model 200 amb els següents imports:

Import integrat en la base imposable (Estat) (casella [01588]): 5.000 euros

Deute tributari resultant del fraccionament art. 19.1 LIS (Estat) (casella [02481]): 1.250 euros (16.250 – 15.000)

1r Fraccionament (Estat) (casella [02483]): 250 euros (1.250 / 5)

Resultat de l’autoliquidació inclòs el 1r fraccionament de l’art. 19.1 LIS (Estat) (casella [02485]): 15.250 euros (16.250 – 1.250 + 250)

Líquid a ingressar inclòs el 1r fraccionament de l’art. 19.1 LIS (Estat) (casella [02489]): 15.250 euros

Font: AEAT

La Direcció General de Tributs (DGT) ha emès una consulta vinculant V0668-24, de 15 d’abril de 2024 sobre l’exempció per reinversió en habitatge habitual en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) en situacions en què es produeix un intent frustrat de reinversió. A continuació, exposem els aspectes clau que ha de tenir en compte:

1. Requisits per a l’exempció per reinversió en habitatge habitual

L’exempció per reinversió en habitatge habitual, regulada en l’article 38 de la Llei de l’IRPF i l’article 41 del seu Reglament, exigeix que tant l’habitatge transmès com l’adquirit tinguin la consideració d’habitatge habitual.

• Definició d’habitatge habitual: segons l’article 41 bis del Reglament de l’IRPF, es considera habitatge habitual aquella edificació que constitueixi la residència del contribuent durant almenys tres anys. No obstant això, aquest termini pot ser inferior en casos com la defunció, el matrimoni, la separació, el trasllat laboral, o qualsevol altra circumstància justificada que exigeixi el canvi de domicili.
• Termini de residència efectiva: l’habitatge ha de ser habitat de manera efectiva i permanent dins dels dotze mesos posteriors a l’adquisició o finalització d’obres, tret que existeixin circumstàncies excepcionals que impedeixin aquesta ocupació.

2. Consideracions específiques sobre l’exempció per reinversió

Per beneficiar-se de l’exempció, és imprescindible que:

• El guany patrimonial obtingut en la venda de l’habitatge habitual es reinverteixi totalment en l’adquisició o rehabilitació d’un nou habitatge habitual.
• La reinversió s’ha de fer en el termini de dos anys anteriors o posteriors a la data de transmissió de l’habitatge inicial.

3. Cas d’intent de reinversió frustrat

En la consulta específica abordada per la DGT, un contribuent va vendre el seu habitatge habitual amb la intenció de reinvertir l’import en la compra d’un terreny per construir-hi un nou habitatge habitual. No obstant això, a causa de circumstàncies alienes al seu control, no va poder realitzar la construcció i es va plantejar vendre el terreny i reinvertir novament en la compra d’un pis.

Atenció: La DGT ha aclarit que les quantitats destinades a l’adquisició del terreny no es consideren com a import reinvertit per a l’aplicació de l’exempció, atès que no es va arribar a construir un habitatge sobre aquest terreny. No obstant això, si el contribuent reinverteix l’import obtingut de la venda del seu anterior habitatge en la compra d’un nou habitatge habitual dins del termini establert, es podrà beneficiar de l’exempció.

4. Ús de finançament aliè per al nou habitatge

Així mateix, la consulta esmenta la sentència del Tribunal Suprem 1239/2020, d’1 d’octubre, en la qual s’assenyala que l’import reinvertit comprèn la totalitat del valor d’adquisició del nou habitatge, independentment de si ha estat finançat amb fons propis o amb un préstec de tercers.

Recordi: llista de control relacionada amb l’exempció per reinversió en habitatge habitual

1. Normativa aplicable:

• Llei IRPF (art. 38.1): regula l’exempció dels guanys patrimonials obtinguts per la transmissió de l’habitatge habitual sempre que l’import es reinverteixi en l’adquisició d’un altre habitatge habitual.
• Reglament de l’IRPF (art. 41): detalla els requisits i condicions necessàries per a aplicar l’exempció, inclosos els terminis de reinversió i conceptes relacionats amb l’habitatge habitual.

2. Exempció per reinversió:

• L’exempció permet que els guanys patrimonials obtinguts per la venda de l’habitatge habitual no tributin si es reinverteixen en un nou habitatge habitual.
• Requisits per a l’exempció:
  • S’ha de tractar de l’habitatge habitual del contribuent (residència durant almenys tres anys, amb excepcions).
  • La reinversió de l’import total obtingut de la venda s’ha de fer en un termini màxim de dos anys des de la data de la transmissió.

3. Rehabilitació assimilada a l’adquisició:

• Obres subvencionades: es consideren com a adquisició les obres de rehabilitació de l’habitatge que estan subvencionades segons el Reial decret 233/2013. Aquestes inclouen rehabilitació edificatòria i regeneració urbana.
• Reconstrucció: també es consideren com a adquisició les obres l’objectiu principal de les quals sigui la reconstrucció de l’habitatge (consolidació d’estructures, façanes, cobertes) sempre que el cost superi el 25% del preu d’adquisició o del valor de mercat de l’habitatge.

4. Reinversió en construcció futura:

• Perquè l’exempció apliqui en el cas de construcció d’un nou habitatge:
  • Reinversió de l’import total dins del termini de dos anys.
  • Complir els requisits establerts en l’article 55 del Reglament de l’IRPF inclosa la finalització de les obres en un termini de quatre anys, amb possibilitat d’ampliació en casos especials.

5. Transmissió amb quantitats pendents d’amortitzar:

• Si l’habitatge transmès va ser adquirit amb finançament aliè (hipoteca, préstecs), l’import total de la transmissió es calcula restant el principal pendent d’amortització del valor de transmissió.
• En aquests casos, no es considera reinversió parcial si part de l’import obtingut es destina a l’amortització del préstec pendent.

6. Concepte d’habitatge habitual:

• Es considera habitatge habitual l’edificació on el contribuent resideixi durant un termini continuat de tres anys.
• Excepcions al termini de tres anys:
  • Defunció del contribuent.
  • Canvi de domicili per matrimoni, separació, trasllat laboral, obtenció de la primera ocupació, entre altres motius justificats.
• La normativa permet que, encara que no es compleixi el termini de tres anys, unes certes circumstàncies obligatòries puguin justificar el canvi de domicili i mantenir l’exempció.

7. Termini de reinversió:

• La reinversió de l’import obtingut en la venda de l’habitatge s’ha de fer en un termini no superior a dos anys des de la data de transmissió.
• Pot ser una reinversió total (tot l’import obtingut) o parcial. L’exempció s’aplica proporcionalment a l’import reinvertit.

8. Opció per l’exempció:

• Reinversió en el mateix exercici: no cal cap declaració formal específica si es reinverteix en el mateix exercici en el qual s’obté el guany.
• Reinversió en els dos exercicis següents: el contribuent ha de declarar la seva intenció de reinvertir en la declaració de l’exercici en el qual va obtenir el guany. Aquesta declaració es fa emplenant l’epígraf F2 i l’apartat corresponent de l’Annex C.2 del model de declaració de l’IRPF.

9. Incompliment de les condicions de reinversió:

• Si s’incompleixen les condicions de reinversió, la part del guany patrimonial no exempt ha de tributar.
• El contribuent ha de presentar una autoliquidació complementària amb els interessos de demora corresponents des de la data en què es va produir l’incompliment.

10. Supòsits especials:

• Separació o divorci: si un cònjuge ha abandonat l’habitatge per raons de separació o divorci i l’altre cònjuge roman en l’habitatge habitual, l’exempció s’aplica com si tots dos encara hi visquessin.
• Criteri del Tribunal Suprem: en situacions de separació o nul·litat matrimonial, el requisit d’ocupació efectiva es compleix si el cònjuge que roman en l’habitatge considera que és el seu habitatge habitual.

En conseqüència, és fonamental assegurar que l’import de la reinversió s’ajusti als requisits establerts per evitar possibles contingències fiscals.

S’ha publicat al BOE el Reial decret 893/2024, de 10 de setembre, pel qual es regula la protecció de la seguretat i la salut en l’àmbit del servei de la llar familiar. La norma va entrar en vigor el 12 de setembre de 2024, però les obligacions específiques no seran exigibles fins sis mesos després de la disponibilitat de l’eina d’avaluació de riscos de l’INSST per part del Ministeri de Treball i Economia Social.

La norma desenvolupa les disposicions de la Llei de prevenció de riscos laborals per millorar la protecció de les treballadores ocupades de la llar familiar i en serveis d’ajuda a domicili.

Novetats principals per a les treballadores

1. Prevenció de riscos laborals:

• Protecció eficaç en seguretat i salut laboral: els ocupadors han de fer una avaluació de riscos en la llar familiar, assegurant condicions de treball segures per a les empleades. Aquesta avaluació es farà a l’inici i periòdicament quan sigui necessari.

2. Formació i vigilància de la salut:

• Dret a la formació preventiva: les treballadores tenen dret a rebre formació en matèria de prevenció en ser contractades i formació addicional en casos de riscos excepcionals. Aquesta formació es farà, preferentment, durant la jornada laboral i serà gratuïta.

• Vigilància periòdica de la salut: s’estableix el dret a la vigilància de la salut, inclosa la possibilitat de fer reconeixements mèdics adequats, voluntaris i gratuïts, amb una periodicitat mínima triennal, promoguts pel Ministeri de Sanitat.

3. Dret a paralització de l’activitat:

• Les empleades podran suspendre la seva activitat si existeix un risc greu i imminent per a la seva seguretat, i n’han d’informar prèviament l’ocupador.

4. Prevenció de violència i assetjament:

• Protecció contra totes les formes de violència i assetjament: es garanteix la protecció enfront de la violència i assetjament, inclosos l’assetjament sexual i la discriminació. A més, l’abandó del domicili en situacions de violència no es considerarà dimissió ni causarà acomiadament.

Obligacions per als ocupadors

1. Avaluació de riscos i mesures preventives

• Avaluació i actualització de riscos: obligació de fer una avaluació inicial i actualitzar-la quan canviïn les condicions de treball o es produeixin danys. A més, s’hauran d’adoptar mesures preventives i documentar-les per escrit, informant-ne les treballadores.

• Eina d’avaluació en línia: l’avaluació de riscos s’haurà de fer usant una eina en línia proporcionada per l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST). Aquesta eina estarà disponible abans de l’11 de juliol de 2025.

2. Provisió d’equips de treball i protecció individual

• S’hauran de proporcionar equips de protecció individual (EPI) adequats i gratuïts per a les treballadores, reposant-los quan sigui necessari.

3. Informació i organització de la prevenció

• S’ha de proporcionar tota la informació necessària sobre els riscos i mesures preventives, i es possibilita delegar l’activitat preventiva en una persona de l’entorn familiar o contractar un servei de prevenció extern.

Especialitats preventives en els serveis d’ajuda a domicili

El RD 893/2024 introdueix una nova disposició que especifica les obligacions preventives en els serveis d’ajuda a domicili (SAD), destacant:

• Avaluació completa de riscos: avaluacions de riscos laborals mitjançant visites presencials a tots els domicilis on es presten serveis.
• Mesures preventives adequades: implementació de mesures tècniques i organitzatives necessàries per garantir un nivell adequat de protecció, amb consulta i participació dels delegats de prevenció.

Guia tècnica i protocol d’actuació

En el termini d’un any, l’INSST elaborarà una guia tècnica de prevenció de riscos laborals en el treball domèstic i un protocol d’actuació enfront de situacions de violència i assetjament.

Entrada en vigor

La norma va entrar en vigor el 12 de setembre de 2024, però les obligacions específiques no seran exigibles fins sis mesos després de la disponibilitat de l’eina d’avaluació de riscos, prevista per a l’11 de juliol de 2025.

L’informem sobre un aspecte clau per al creixement i l’expansió de la seva empresa: la incorporació d’un nou soci en una societat limitada (SL). Aquesta acció pot potenciar la rendibilitat i disminuir el risc financer, però també pot generar uns certs desafiaments i tensions. A continuació, detallem els aspectes essencials que ha de tenir en compte.

1. Com s’incorpora un nou soci en una SL?

Per entrar com a soci en una SL, cal adquirir participacions, ja sigui perquè els socis existents venen part de les seves o mitjançant un augment de capital.

El més comú és fer un augment de capital. No obstant això, els socis existents tenen un dret de subscripció preferent que pot ser eliminat, però només per a aquesta operació específica, complint amb uns certs requisits legals.

2. Restriccions al dret de preferència

Quan la incorporació d’un nou soci es fa mitjançant una ampliació de capital, la llei permet excloure’n els socis existents si es compleixen les següents condicions:

• Interès social justificat: l’administrador ha d’elaborar un informe detallat que justifiqui l’exclusió del dret de preferència.
• Valor raonable de les participacions: la suma del valor nominal de les noves participacions més la prima d’emissió ha de correspondre amb el valor raonable de les participacions de la societat.
• Acord de la junta general: cal un quòrum reforçat de més del 50% del capital social.

Aquesta exclusió és opcional, per la qual cosa la junta general no està obligada a adoptar-la, fins i tot si es compleix el requisit de l’interès social.

3. Dictamen de l’administrador sobre la inclusió de nous socis

Per a evitar problemes, es recomana que l’administrador fonamenti l’entrada del nou soci en raons clares i objectives:

• Necessitat de nous recursos o mercats: justifiqui l’entrada del nou soci com una oportunitat per a accedir a recursos o mercats estratègics.
• Beneficis per a la societat: expliqui com aquesta entrada beneficiarà la societat en conjunt i a tots els col·lectius involucrats.
• Valor de la participació: asseguri que, després de la incorporació del nou soci, el valor real de les participacions dels socis actuals es mantingui igual, malgrat la reducció percentual de participació.
• Participació mínima del 5%: verifiqui que cap soci no perdi drets legals per veure reduïda la seva participació per sota del 5%.

Atenció. En convocar la junta, inclogui en l’ordre del dia la proposta d’ampliació de capital sense dret d’adquisició preferent i el tipus d’emissió.

4. Citació a la junta general de socis

En convocar la junta general, no oblidi incloure:

• La proposta d’ampliació de capital sense dret d’adquisició preferent.
• El tipus d’emissió.
• El dret dels socis a examinar la proposta i l’informe de l’administrador en el domicili social.

És essencial esmentar explícitament el dret dels socis a accedir a aquests documents per complir amb les normatives legals.