Alerta setmanal de continguts (setmana 38 del 2025)

La Direcció General de Tributs (DGT) ha publicat la consulta vinculant V0979-25, que resol una qüestió cada vegada més habitual: com han de tributar, dins de l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), aquelles empreses que comercialitzen aplicacions d’intel·ligència artificial mitjançant subscripció.

El cas analitzat parteix d’una societat limitada que posa a la disposició dels seus clients una aplicació en la qual l’usuari puja un text i la IA genera qüestionaris o resums de manera automàtica. És a dir, un servei digital, accessible en línia, el valor del qual radica en el processament electrònic de dades i en l’elaboració de resultats immediats per a tercers.

La DGT aclareix que, encara que aquestes activitats puguin semblar noves, l’IAE ja disposa d’un marc per a enquadrar-les. I ho fa amb un criteri clar: han d’inscriure’s en el Grup 845 de la Secció 1a de les Tarifes, sota la rúbrica “Explotació electrònica per compte de tercers“. Aquest epígraf inclou, entre altres, serveis d’anàlisi de processos per a tractament mecànic, programació d’equips electrònics, registre de dades, venda de programes, processament per compte de tercers i altres serveis relacionats amb l’elaboració d’informació i tabulació.

• Atenció. Això significa que una empresa que facturi per subscripció l’explotació d’una app d’IA no pot quedar donada d’alta en epígrafs genèrics ni en activitats professionals de la secció segona. Hisenda recorda que el que determina la classificació no és l’etiqueta comercial del servei, sinó la seva veritable naturalesa econòmica.

El criteri també emfatitza que les activitats digitals no gaudeixen d’un “buit normatiu”: han d’enquadrar-se en un grup ja existent, i el 845 es considera el més pròxim per la similitud amb els processos de tractament electrònic i elaboració de dades.

Un altre advertiment clau de la DGT: si l’empresa presta diversos tipus de serveis complementaris, podria ser necessari estar donada d’alta en més d’un epígraf. Ignorar aquesta obligació pot derivar en regularitzacions i sancions per classificació incorrecta.

En conclusió, si la seva empresa està desenvolupant o planeja comercialitzar una aplicació basada en intel·ligència artificial, especialment en la modalitat de subscripció, és fonamental revisar la situació en l’IAE i tramitar l’alta en el Grup 845. Avançar-se a aquesta adaptació evita problemes amb l’AEAT i transmet seguretat a clients i inversors.

L’Agència Tributària (AEAT) ha publicat al seu web una recopilació de preguntes freqüents (FAQ) sobre els nous sistemes informàtics de facturació (SIF) i els Veri*Factu. Aquest material oficial respon els dubtes habituals sobre conceptes, requisits tècnics, àmbits d’aplicació i obligacions de conservació i traçabilitat de les factures.

Des del nostre despatx/assessoria hem preparat un resum estructurat d’aquestes qüestions per a facilitar la seva lectura. Si ho desitja, pot consultar el document complet directament a la pàgina de l’AEAT:

Preguntes freqüents sobre SIF i VeriFactu – AEAT

Resum dels punts clau de les FAQ de l’AEAT

1. Objectiu de la norma: reforçar la integritat i traçabilitat de totes les factures.

2. Qui està obligat: empresaris i professionals que emetin factures, sense excepció per mida o sector.

3. Delegació del compliment: pot encarregar-se a un tercer, però la responsabilitat continua sent de l’obligat tributari.

4. Requisits dels SIF:

• Evitar alteracions posteriors.
• Deixar constància de qualsevol alta, baixa o anul·lació.
• Conservar la informació accessible durant els terminis legals.
• Registrar tots els moviments en un historial d’esdeveniments.

5. Registre de facturació: cada factura ha de portar empremta digital (“hash”) i, si és el cas, signatura electrònica.

6. Certificació del programari: obligació de comptar amb una declaració responsable del proveïdor que acrediti compliment normatiu.

7. Veri*Factu: possibilitat d’enviar les factures en temps real a l’AEAT, incorporant en el document un codi QR i l’esment “Veri*Factu”.

8. Novetats: es regulen nous procediments de facturació i es potencia la col·laboració social a través d’assessors.

En el nostre despatx podem ajudar-lo a revisar el seu programari de facturació, coordinar la certificació i valorar la conveniència d’adoptar Veri*Factu en el seu cas concret.

La Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) ha posat el focus en la jornada efectiva i en el registre diari de jornada. L’objectiu és senzill d’explicar i exigent de complir: verificar que ningú supera els límits legals o pactats, i que tot excés es compensa o paga com a hores extraordinàries. En les seves actuacions, els inspectors arrenquen de dos pilars normatius: l’art. 34 de l’Estatut dels Treballadors (ET) -que fixa la jornada i els descansos- i l’obligació de registre horari diari (art. 34.9 ET), desenvolupada pel Criteri Tècnic 101/2019, que a més exigeix conservar el registre durant 4 anys i tenir-lo sempre disponible per a la plantilla, la seva representació i la ITSS.

Què estan mirant?

• Primer, si el registre de jornada reflecteix l’horari real d’inici i fi de cada treballador, dia a dia, inclosos canvis, incidències i pauses rellevants. I compte amb un matís que la Inspecció comprova amb lupa: el temps de treball es computa de manera que, al començament i al final, la persona estigui al seu lloc de treball -els trajectes previs no computen com a temps efectiu excepte supòsits molt específics-. Descansos: en jornada continuada que excedeixi de 6 hores, ha d’existir almenys 15 minuts (per a menors de 18 anys, 30 minuts si superen 4,5 hores continuades). Descans diari: 12 hores entre jornades. Descans setmanal: dia i mig ininterromput (excepte particularitats sectorials). Si el registre no permet verificar això, l’empresa s’exposa a requeriments i a sancions.

• Segon, contrasten si s’ha usat la distribució irregular de la jornada (fins al 10% anual per defecte o el percentatge del conveni) amb preavís mínim de cinc dies i amb rastre en el registre. No val “moure” hores a posteriori sense justificació i sense comunicació: aquesta és una de les pràctiques que més actes provoca.

• Tercer, la ITSS revisa excessos per força major (prevenir o reparar sinistres, danys extraordinaris i urgents): no computen a l’efecte del topall de jornada ordinària, però han de compensar-se i, si escau, abonar-se com a hores extra, quedant perfectament identificats en el registre i en nòmina.

• Quart, atenció a què és temps de treball efectiu a ulls de la Inspecció, perquè ho demanen i ho acaren: formació obligatòria en PRL (teòrica i pràctica); temps dels delegats de prevenció per a reunions del Comitè de Seguretat i Salut o funcions requerides per l’empresa; reconeixements mèdics obligatoris de PRL; i votació en eleccions sindicals quan es fa en el centre i en jornada. Si aquestes situacions no estan ben reflectides, el registre “coixeja”. (La guia oficial de registre de jornada del Ministeri inclou pautes pràctiques que la ITSS utilitza com a referència operativa).

• Cinquè, hores extraordinàries: si el registre evidencia superació de la jornada ordinària, són hores extra. Si no es paguen ni es cotitzen correctament, la Inspecció obre sanció i pot liquidar diferències de cotització (fins quatre anys cap enrere en la regularització). Aquí sol acumular-se la major exposició econòmica.

Sancions. La LISOS tipifica com a infracció greu la transgressió de normes o límits de jornada, descansos o distribució irregular, amb multes d’entre 751 i 7.500 euros per centre de treball (quanties vigents; el Govern pot actualitzar-les per IPC). Per a menors de divuit anys, el llistó sancionador puja. A més, l’impagament o el “no aflorament” d’hores extra comporten el requeriment d’abonament i, si falten cotitzacions, acta de liquidació. No reflectir en nòmina el realment abonat també és sancionable en el mateix tram.

Context 2025. Després de la frenada parlamentària a la reducció legal de jornada a 37,5 h, el Ministeri de Treball ha mogut fitxa per a reforçar reglamentàriament el registre horari: proposa registres digitals gestionats pel treballador, amb identificació i marcat de cada tram com a ordinari, extraordinari, efectiu o disponibilitat, accés immediat i remot per a ITSS i lliurament periòdic a la RLT. No està en vigor encara, però marca per on anirà l’exigència tècnica en auditories i inspeccions a curt/mitjà termini. Qui s’anticipi amb solucions digitals verificables reduirà riscos.

Què li recomanem fer immediatament?

• Diagnòstic exprés de compliment: conveni, torns, pauses, descansos, distribució irregular i topalls d’hores;
• Registre horari robust (digital preferiblement) que emmagatzemi quatre anys, amb segells temporals, traçabilitat de canvis i reports a RLT;
• Quadre nòmina-registre-cotització per identificar hores extra i el seu cost (amb compensació o sense);
• Mapa de “temps efectius” (PRL, reconeixements, eleccions sindicals) perquè quedin traçats;
• Protocol d’urgències/força major amb registre específic;
• Formació a comandaments i treballadors sobre com registrar i què és cada cosa;
• Revisió de polítiques de desconnexió digital (trucades/missatges fora de jornada s’estan sancionant).

Campanyes i focus de la ITSS. Les direccions territorials estan anunciant actuacions sectorials i estacionals que inclouen altes, jornada, horaris i registre, amb especial atenció a temps parcial i hostaleria/turisme. Si opera en aquests àmbits, esperi la visita i tingui la seva documentació llesta per a la seva exhibició in situ o remota.

L’Audiència Nacional (AN) s’ha pronunciat amb claredat en la sentència núm. 39/2025, de 7 de març, sobre un tema que afecta de ple a la conciliació laboral i familiar: els permisos retribuïts per hospitalització de familiars regulats en l’article 37.3 b) de l’Estatut dels Treballadors.

Diverses empreses aplicaven una limitació que suposava reconèixer un màxim de cinc dies laborables a l’any, amb independència de quantes vegades es produís el fet causant. Aquesta pràctica, ara declarada nul·la, suposava una retallada no prevista en la llei i generava inseguretat jurídica en la plantilla.

L’Audiència recorda que l’Estatut dels Treballadors no estableix cap topall anual: cada nou ingrés hospitalari, malaltia greu o intervenció quirúrgica que requereixi repòs domiciliari dona dret a un permís independent.

• Atenció. Limitar-lo a un sol bloc de cinc dies anuals suposa restringir un dret bàsic i pot considerar-se contrari a dret.

A més, el tribunal rebutja que el permís finalitzi de manera automàtica amb l’alta hospitalària. La sentència precisa que si després de l’hospitalització es prescriu repòs domiciliari, el treballador té dret a mantenir el permís, perquè la finalitat de la norma és garantir l’atenció i cures al familiar.

• Atenció. Tallar el permís amb l’alta hospitalària sense valorar la necessitat de repòs a casa vulnera la norma i la jurisprudència.

Un altre element clau de la sentència és la perspectiva de gènere. La Sala recorda que aquest tipus de permisos són exercits majoritàriament per dones, i que restringir-los suposa perpetuar la desigualtat en les cures. L’aplicació del principi d’igualtat efectiva (art. 4 EL 3/2007) obliga a interpretar aquestes normes en favor dels drets de conciliació.

En conclusió, el criteri de l’AN és clar:

• El permís de cinc dies s’ha de concedir cada vegada que hi hagi un nou fet causant, sense límit anual.
• L’alta hospitalària no extingeix automàticament el dret, si es prescriu repòs domiciliari.
• La interpretació ha d’afavorir la conciliació i la corresponsabilitat.

En els contractes de local “antics” (signats abans del 9 de maig de 1985) regia la pròrroga forçosa de la Llei d’arrendaments urbans (LAU) 1964: l’inquilí podia prorrogar pràcticament ad infinitum. Això va canviar amb la LAU de 1994, que va imposar un calendari de sortida: si l’arrendatari és persona física, el contracte s’extingeix per la seva jubilació o defunció, tret que se subrogui el cònjuge i continuï la mateixa activitat; si no hi ha cònjuge, pot entrar un descendent per a completar fins a vint anys des de l’entrada en vigor de la llei. En persona jurídica, la llei va fixar terminis taxats que, en molts casos, van culminar l’1 de gener de 2015.

I si el contracte és posterior al 9 de maig de 1985?

A partir de l’anomenat “Decret Boyer” (RDL 2/1985), va desaparèixer la pròrroga forçosa per als nous contractes: les parts pacten lliurement la durada. Però compte: si després de 1985 es va pactar expressament sotmetre’s a pròrroga forçosa (sí, va haver-hi molts casos), el Tribunal Suprem ha dit que la durada i extinció es regeixen per la disposició transitòria 3a de la LAU 1994, igual que els pre-1985. Resultat pràctic: també s’extingeixen per jubilació de l’arrendatari persona física (excepte subrogacions previstes).

Compta la “jubilació activa”, parcial o flexible?

Aquí hi ha matisos. La doctrina tradicional del TS va sostenir que la jubilació de l’arrendatari extingeix el contracte fins i tot si segueix al capdavant del negoci. No obstant això, resolucions més recents han diferenciat supòsits de jubilació parcial/activa (compatibilitzant 50% de pensió i continuïtat en l’activitat), en els quals no s’extingeix automàticament el contracte per entendre que no hi ha una retirada plena. És un punt casuístic: convé analitzar l’expedient concret (modalitat de pensió, data, continuïtat real en l’activitat).

Com acreditem si l’inquilí “està jubilat” de veritat?

No n’hi ha prou amb la vida laboral (només reflecteix altes/baixes de cotització). L’idoni és demanar un certificat de prestacions de l’INSS (o “certificat integral de prestacions”), que acredita si cobra pensió de jubilació i des de quan.

Subrogació del cònjuge o descendent

Si el cònjuge no està jubilat i continua la mateixa activitat, pot subrogar-se; i, en defecte d’això, un descendent podria entrar només per a completar el màxim de vint anys des de 1995 (règim transitori). L’activitat ha de ser la mateixa, i hi ha límits quan ja va haver-hi transmissions prèvies.

• Atenció. Si l’arrendatari es jubila plenament i no hi ha subrogació vàlida, pot donar-se per acabat el contracte i recuperar el local. Si l’inquilí no es jubila (simplement compleix l’edat i continua treballant), el contracte continua. En contractes posteriors a 1985 sense pacte de pròrroga forçosa, regeixen les clàusules pactades (i la LAU vigent), no el règim transitori.