Alerta setmanal de continguts (setmana 39 del 2024)

Volem aclarir un dubte freqüent que ens han plantejat sobre la cessió gratuïta de vehicles a empleats i com això pot afectar l’IVA, especialment quan l’empresa ja ha deduït part de l’IVA en adquirir aquests vehicles mitjançant rènting.

En aquest cas, la Direcció General de Tributs (DGT) ha resolt una consulta vinculant V1374/2024 en la qual s’analitza si la cessió d’aquests vehicles als empleats, sense cost per a ells, implica un autoconsum de serveis que estigui subjecte a l’IVA.

Quan hi ha autoconsum de serveis?

Perquè una operació es consideri autoconsum de serveis i estigui subjecta a IVA, s’han de complir dues condicions:

1. Que l’empresa hagi deduït l’IVA suportat en adquirir el bé o servei.
2. Que el bé o servei s’utilitzi per a fins aliens a l’activitat empresarial.

Tractament de la cessió de vehicles

• Part no afectada a l’activitat empresarial: quan una empresa adquireix un vehicle i només una part es destina a l’activitat de l’empresa, mentre que una altra part queda per a ús privat de l’empresari o se cedeix als empleats per a fins personals, aquesta cessió no està subjecta a l’IVA, segons la jurisprudència actual (STS, de 29 de gener de 2024).
• Part afectada a l’activitat empresarial: si la cessió del vehicle als empleats és per a complir amb les activitats pròpies de l’empresa (per exemple, per a desplaçaments relacionats amb la seva feina), aquesta operació no es considera autoconsum de serveis. En aquest cas, no caldria declarar IVA addicional, ja que el vehicle es continua utilitzant per a fins empresarials.

En resum, si el vehicle que se cedeix als treballadors és usat per a l’acompliment de les seves funcions dins de l’empresa, no s’ha de preocupar per un autoconsum de serveis ni fer ajustos en l’IVA deduït inicialment.

A l’administració concursal s’encomanen funcions molt importants, que ha d’exercir de manera col·legiada, excepte les que el jutge atribueixi individualitzadament a algun dels seus membres. Quan la complexitat del procediment ho exigeixi, el jutge pot autoritzar la delegació de determinades funcions en auxiliars.

1. Comunicació individualitzada als creditors

L’administració concursal ha de notificar de manera individualitzada, i sense demora, a tots els creditors la identitat i el domicili dels qui constin en la documentació del procediment. Aquesta comunicació els informa de la declaració del concurs i els recorda el seu deure de comunicar els seus crèdits en la forma i dins del termini legalment previst. En cas que les dades de contacte del creditor incloguin una adreça electrònica, la comunicació es fa a través de mitjans electrònics.

És important destacar que, encara que un creditor no figuri en la llista inicial de creditors, si té un crèdit a favor seu, pot tenir coneixement del concurs per la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) o altres mitjans, i té dret a comparèixer per a comunicar el seu crèdit.

2. Comunicació a organismes públics

A més de la notificació als creditors, l’administració concursal està obligada a comunicar la declaració del concurs a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i a la Tresoreria General de la Seguretat Social, independentment de si aquestes institucions figuren com a creditores en el procediment.

Conveni de creditors: el conveni de creditors és un acord entre el deutor i els creditors orientat a aconseguir-ne la satisfacció, contingut en un negoci jurídic tutelat judicialment en el qual l’autonomia de la voluntat de les parts gaudeix d’una gran amplitud. A través del conveni es fixen la forma, les condicions i els terminis en els quals el concursat ha de satisfer els seus deutes pendents.

El concursat pot presentar al jutjat la proposta de conveni en el moment de la sol·licitud de declaració de concurs, o en qualsevol moment posterior fins als quinze dies següents a la presentació de l’informe de l’administració concursal. Així mateix, des de la declaració de concurs fins que finalitzi aquest termini de quinze dies, els creditors personats els crèdits dels quals, individualment o conjuntament, superin una cinquena part del total passiu també poden presentar propostes de conveni.

Amb suficient antelació a la presentació de la proposta de conveni al jutjat competent, el deutor es pot posar en contacte amb l’AEAT, amb la finalitat d’aconseguir, de conformitat amb aquesta i amb les garanties oportunes, unes condicions singulars de pagament dels crèdits privilegiats, traslladant-li les condicions que es proposa per a aconseguir les adhesions al conveni

3. Comunicació a la representació dels treballadors

Si existís representació dels treballadors en l’empresa en concurs, l’administració concursal també ha d’informar-los de la declaració del concurs, atorgant-los el dret a personar-se com a part interessada en el procediment.

Els autònoms són els únics que poden triar la base per la qual cotitzen. Aquesta decisió és molt important, ja que d’ella en depenen les prestacions presents i la seva futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per a fer el canvi.

• Atenció. L’elecció que es faci de la quota és molt important, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació.

Li recordem que hi ha un nou sistema de cotització per a autònoms en funció dels seus rendiments nets. Si és autònom i necessita actualitzar la seva base de cotització, haurà d’ajustar la seva base de cotització al tram corresponent pels seus nous rendiments. La pròxima modificació té efectes a partir de l’1 de novembre i la pot fer fins al pròxim 31 d’octubre.

• Atenció. És important que tingui en compte que la base de cotització està relacionada amb els rendiments reals que tingui durant l’any 2024.

Si al llarg de l’any es preveu una variació dels rendiments nets, es pot seleccionar cada dos mesos una nova base de cotització i, per tant, una nova quota adaptada als rendiments nets previstos amb un màxim de sis canvis a l’any. Aquesta modificació serà efectiva en les següents dates:

• 1 de març de 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de gener i l’últim dia natural del mes de febrer.
• 1 de maig de 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de març i el 30 d’abril.
• 1 de juliol de 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de maig i el 30 de juny.
• 1 de setembre de 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de juliol i el 31 d’agost.
• 1 de novembre de 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre.
• 1 de gener de l’any 2025, si la sol·licitud es formula entre l’1 de novembre i el 31 de desembre.

Per tant, ara i fins al 31 octubre pot fer un canvi de tram si ho considera oportú. 

Com calculo els meus rendiments?

De l’import resultant es deduirà un 7 % en concepte de despeses generals, excepte en els casos en què el treballador autònom reuneixi les següents característiques, on el percentatge serà del 3 %:

• Administrador de societats mercantils capitalistes la participació de les quals sigui major o igual al 25 %.
• Soci en una societat mercantil capitalista amb una participació major o igual al 33 %.

Per a l’aplicació del percentatge indicat del 3 %, n’hi ha prou amb haver figurat noranta dies en alta en aquest règim especial, durant el període a regularitzar, en qualsevol dels supòsits citats anteriorment.

Partint de la mitjana mensual d’aquests rendiments nets anuals, se seleccionarà la base de cotització que determinarà la quota a pagar.

Anualment, la Llei de pressupostos generals de l’Estat establirà una taula general i una de reduïda de bases de cotització que es dividiran en trams consecutius d’imports de rendiments nets mensuals als quals s’assignaran, per cada tram, unes bases de cotització màxima i mínima mensual.

Durant l’any 2024, la taula general i la taula reduïda i les bases màximes i mínimes aplicables als diferents trams de rendiments nets seran les següents (Ordre PJC/51/2024, de 29 de gener):

Què passa si trio una base de cotització que finalment no es correspon amb els meus rendiments definitius?

Les bases mensuals triades cada any, tindran un caràcter provisional, fins que es procedeixi a la regularització anual de la cotització.

Finalitzat l’any natural l’Administració Tributària facilitarà a la Tresoreria informació sobre els rendiments anuals reals percebuts. Si la quota triada durant l’any fos inferior a l’associada als rendiments comunicats per l’Administració Tributària corresponent, es notificarà al treballador l’import de la diferència. Aquest import s’haurà d’abonar abans de l’últim dia del mes següent a aquell en què s’hagi rebut la notificació amb el resultat de la regularització.

Si, per contra, la cotització fos superior a la corresponent a la base màxima del tram en el qual estiguin compresos els rendiments, la Tresoreria reintegrarà la diferència abans del 30 d’abril de l’exercici següent a aquell en el qual la corresponent Administració Tributària hagi comunicat els rendiments computables.

• Atenció. Regularització 2023: durant el segon semestre del 2024, la Tresoreria General de la Seguretat Social farà la regularització de les cotitzacions mensuals efectuades per cada autònom durant l’any 2023 una vegada aquests hagin declarat davant Hisenda l’import dels rendiments nets obtinguts durant l’exercici.

Si vol modificar la base de cotització, li agrairíem que ens ho fes saber amb la màxima antelació possible.

La Llei de paritat és una llei orgànica, pel fet que afecta drets fonamentals d’homes i dones en la nostra societat. Aquesta norma afecta tant partits polítics, com col·legis professionals, com empreses cotitzades i també sindicats.

En aquesta circular comentarem l’impacte de la Llei en les empreses cotitzades. La norma estableix una quota legal mínima en el Consell d’Administració del 40% de les dones a partir del 30 de juny de 2026 per a les cotitzades de l’IBEX 35 i del 30 de juny de 2027 per a totes les cotitzades borsàries.

S’ajustaran els processos de selecció de consellers: si no es compleix la quota, s’ha d’adaptar el procés de selecció per a complir-la. La llei parla de “sexe menys representat”, però és evident que de moment es tracta de dones.

S’estableix també mesures de transparència per a informar anualment sobre la presència de dones i homes, de cara a poder controlar si es compleix aquesta llei. També entrarà la paritat en l’alta direcció borsària, i es preveu un règim sancionador: si hi ha incompliment, infracció greu.

Per tant, per a les cotitzades, tenim:

1. Quota mínima del 40% dels consellers dones
2. Ajustos en els processos de selecció de consellers
3. Noves mesures de transparència
4. Fomentar la paritat en l’alta direcció
5. Règim sancionador

Per a la quota mínima s’estableix un temps límit de 30 de juny de 2026 per a les empreses de l’IBEX 35 i 30 de juny de 2027 per a la resta de cotitzades. Per tant, perquè ho entenguem ràpidament: Banco Santander ha de tenir mínim de 40% del sexe menys representat ara mateix en els seus consellers a 30 de juny de 2026. En canvi, DIA, ho ha de tenir implantat a 30 de juny de 2027.

S’ha de respectar la regla d’arrodoniment, per la qual s’ha de buscar el percentatge més pròxim al 40%, i a efectes pràctics la Directiva Europea té una llista d’exemples. Per exemple, si hi ha 30 consellers, mínim de 12 del sexe menys representat. Però si n’hi ha 29, també ha d’haver-hi 12 consellers del sexe menys representat. Si hi ha 28 consellers, es permet que siguin 11, cosa que seria inferior al 40%, però seria un 39,3%.

En el cas de vacants, per cessar o dimitir un conseller, la paritat es restituirà a través de nomenament de cooptació, en la primera junta que se celebri. La norma espanyola s’ha permès el luxe de trencar la norma de paritat a favor de les dones, aspecte que no preveu la Directiva.

En el cas del procés de selecció de consellers, si la quota de la llei de paritat no s’està complint, s’ha d’ajustar el procés de selecció. La societat haurà de comunicar els criteris de selecció o descarts dels candidats i aquests tindran dret a saber-ho.

Pel que fa a l’alta direcció, les societats vetllaran perquè la composició de l’alta direcció també inclogui el 40% menys representat. A més, hauran de detallar en la seva memòria aquests aspectes, i quan no s’aconsegueixi aquest 40%, explicar per què és així i quins són els motius.