Alerta setmanal de continguts (setmana 39 del 2025)

Cada vegada se senten més casos de persones que s’animen a portar un cotxe de l’estranger. Els motius són variats: a vegades és el capritx d’un model que aquí no es  vengui, altres vegades la idea que fora s’aconsegueix més barat, i en molts casos simplement un canvi de residència. Ara bé, convé tenir present una cosa: importar un cotxe no és només comprar-lo i portar-lo en un vaixell o un camió. Hi ha passos, terminis i impostos que convé conèixer per a no emportar-se un esglai.

El que hi ha darrere del procés

El primer és el paper més bàsic: la factura o contracte de compravenda. Sembla obvi, però sense aquest document ni tan sols s’obre la porta a duanes.

Després arriba el filtre més evident: la duana. Aquí, si el cotxe ve de fora de la Unió Europea, toca pagar. Un aranzel del 10% sobre el valor del vehicle i un IVA del 21% que es calcula sobre el cotxe, l’aranzel i el transport. Res de marrades: si no es liquida, el cotxe no entra. I només després de passar per caixa s’obté el DUA, que és com el passaport del cotxe.

El tercer pas és la ITV. Allí revisen que el vehicle compleixi amb el que marca la normativa espanyola en seguretat i medi ambient. Si porta un certificat de conformitat (COC) del fabricant, tot va més de pressa. Si no, cal homologar de manera individual, i això sí que pot retardar bastant la matriculació.

I no oblidem els impostos posteriors. El de matriculació (IEDMT), que es paga a Hisenda excepte exempcions molt concretes, i el de circulació (IVTM), que és municipal. A ells se sumen taxes de Trànsit, assegurances i, si recorre a gestoria, els seus honoraris.

L’últim pas és acudir a la DGT. Allí se sol·licita la matrícula, es paga la taxa i s’obtenen les plaques definitives. Només llavors el cotxe pot circular legalment.

Coses que convé tenir al cap

• Circular sense matrícula espanyola està prohibit. A tot estirar es pot demanar una matrícula temporal per dos mesos, prorrogables.

• Hisenda no dona treva: l’impost de matriculació ha de pagar-se en els trenta dies hàbils següents a la importació.

• El preu final sol ser bastant més elevat que el previst. No és només el cotxe: sumi-li transport, aranzel, IVA, ITV, taxes, assegurança… i la xifra puja.

• Si el vehicle no porta certificat de conformitat, l’homologació individual pot allargar el procés setmanes o fins i tot mesos.

Un dels problemes més frustrants per a qualsevol propietari que lloga un immoble és enfrontar-se a l’impagament de rendes. La situació es complica encara més quan l’arrendador resideix fora d’Espanya i, a més del desgast judicial que suposa un desnonament, ha d’atendre les seves obligacions fiscals al nostre país. La pregunta sorgeix de manera inevitable: haig de declarar ingressos que mai he cobrat?

La resposta, encara que pugui semblar xocant, és afirmativa. La normativa de l’impost sobre la renda de no residents (IRNR) i la doctrina recent del Tribunal Suprem i del Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) confirmen que el rellevant no és els diners efectivament rebuts, sinó l’exigibilitat de la renda. Dit d’una altra manera, si el contracte fixava que l’inquilí havia de pagar en un determinat moment, aquesta renda es considera rendiment immobiliari, encara que l’arrendatari s’hagi quedat en l’habitatge sense abonar ni un euro.

Aquest criteri, que pot resultar difícil d’assimilar des d’una lògica pràctica, respon a la forma en què la nostra legislació configura la tributació dels arrendaments: l’arrendador ha de declarar els imports que té dret a exigir, i no únicament aquells que l’inquilí hagi satisfet.

TEAC

El TEAC en la seva resolució 1522/2022, de 24 de juny de 2025) parteix d’una situació bastant habitual: una propietària, resident a Suïssa, tenia llogat un immoble a Espanya. Va presentar el model 210 de l’IRNR declarant els ingressos corresponents a 2018 i 2019, però després va demanar rectificar aquestes autoliquidacions perquè l’inquilí havia deixat de pagar. De fet, va interposar un procediment de desnonament que va acabar en sentència favorable.

La qüestió era senzilla de formular, però complexa de resoldre: ha de tributar un no resident per rendes que no ha cobrat mai?

La normativa de l’IRNR (articles 13 i 24 TRLIRNR) estableix que els rendiments de capital immobiliari obtinguts a Espanya per un no resident tributen aquí, encara que el propietari visqui fora.

Segons la LIRPF, que serveix de referència, es consideren rendiments íntegres els imports que l’arrendador pot exigir a l’inquilí, amb independència que aquest compleixi o no amb el pagament.

• Atenció. Hisenda no aplica el criteri de caixa (cobrat) sinó el criteri de meritació/exigibilitat. Si el contracte estableix que l’inquilí havia de pagar, aquesta renda es declara encara que els diners no hagi entrat al compte.

La propietària al·legava que, com que no havia percebut res, el declarat eren ingressos ficticis i, per tant, sol·licitava la devolució. No obstant això, l’Administració va recordar que fins i tot hi havia una sentència judicial reconeixent el seu dret a cobrar aquestes quantitats, la qual cosa reforça la idea que eren exigibles.

• Atenció. Només en casos molt concrets (per exemple, quan el dret al cobrament està pendent de resolució judicial sobre la seva existència o quantia, art. 14.2 LIRPF) pot diferir-se la imputació. Si el que existeix és simplement un impagament, es tributa igualment.

Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem, en la STS 1467/2021 (14 de desembre de 2021), ja havia deixat clar que l’impagament del lloguer no allibera l’arrendador de la seva obligació de declarar. Aquesta doctrina s’aplica tant a residents com a no residents.

Exemple

 Imaginem-nos en Marco, resident a Suïssa, amb un pis a València arrendat per 1.000 € al mes. El contracte estableix el pagament mensual, però l’inquilí deixa de pagar des de gener de 2024.

• El que espera Marco: declarar només l’efectivament cobrat (és a dir, res des de gener).

• El que exigeix Hisenda: declarar cada mensualitat de 1.000 € com a rendiment del capital immobiliari en el model 210, trimestre a trimestre.

• Si interposa un desnonament i la sentència reconeix el dret a percebre les rendes, aquestes es consideren igualment rendiments imputables al període en què van ser exigibles.

• Resultat: en Marco ha d’ingressar a Espanya el 24% sobre aquestes rendes no cobrades, sense possibilitat de rectificar, tret que acredités ser resident a la UE/EEE i pogués aplicar deduccions específiques (no aplicable a Suïssa).

La quota de l’IRNR pot ser elevada perquè no es permet deduir despeses ni pèrdues d’impagament si es resideix fora de la UE/EEE. Això pot suposar un cost afegit per al propietari estranger.

Li recordem que el mes d’octubre ha de fer la presentació de l’IVA, de les retencions a compte de renda i del pagament fraccionat de societats (exercici en curs) i renda (en aquest cas per a empresaris i professionals en estimació directa i objectiva). 

En concret, el pròxim dia 20 d’octubre s’ha de presentar i si és el cas procedir a l’ingrés del 3r TRIMESTRE 2025 corresponent a l’IVA i al pagament fraccionat de l’IRPF en relació amb les activitats empresarials i professionals, així com a l’ingrés de les retencions sobre els lloguers de locals de negoci i sobre les rendes de capital.

En el cas de societats, els recordem també que el pròxim dia 20 d’octubre expira el termini per a presentar el segon pagament fraccionat de 2025 de l’impost sobre societats.

Domiciliació bancària

El termini de presentació d’autoliquidacions amb domiciliació bancària dependrà de la fi del termini de presentació de cada model. Així, si el venciment del termini de presentació coincideix amb un dia inhàbil, el termini finalitza el primer dia hàbil següent i el termini de domiciliació bancària s’ampliarà amb caràcter general el mateix nombre de dies que resulti ampliat el termini de presentació d’aquesta declaració.

Per aquest motiu, els preguem que, com més aviat millor, ens facilitin tota la documentació així com aquelles dades que els sol·licitem per poder confeccionar i presentar aquestes declaracions. 

Els autònoms són els únics que poden triar la base per la qual cotitzar. Aquesta decisió és molt important, ja que d’ella depenen les seves prestacions presents i la seva futura pensió. La base de cotització pot modificar-se fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per a fer el canvi.

• Atenció. L’elecció que es faci de la quota serà molt important, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació.

El sistema de cotització per a autònoms s’estableix en funció dels seus rendiments nets. Si és autònom i necessita actualitzar la seva base de cotització, haurà d’ajustar la seva base de cotització al tram corresponent pels seus nous rendiments. La pròxima modificació té efectes a partir d’1 de novembre i la pot fer fins al pròxim 31 d’octubre.

Cotització basada en els rendiments obtinguts

S’han dissenyat unes taules de cotització amb 15 trams de rendiments nets mensuals, que contenen les bases mínimes i màximes que s’aplicaran en cada tram.

A l’efecte de determinar la base de cotització, es tindran en compte la totalitat dels rendiments nets obtinguts l’any natural, en l’exercici de les seves diferents activitats professionals o econòmiques, amb independència que les desenvolupin de manera individual o com a socis o integrants de qualsevol entitat, amb personalitat jurídica o sense, sempre que no hagin de figurar per elles en alta com a treballadors per compte d’altri o assimilats a aquests. El rendiment net computable de cadascuna de les activitats exercides es calcularà d’acord amb el que es preveu a les normes de l’IRPF i amb algunes particularitats en funció del col·lectiu al qual pertanyin.

Com calculo els meus rendiments?

De l’import resultant es deduirà un 7 % en concepte de despeses generals, excepte en els casos en què el treballador autònom reuneixi les següents característiques, on el percentatge serà del 3 %:

• Administrador de societats mercantils capitalistes la participació dels quals sigui més gran o igual al 25 %.

• Soci en una societat mercantil capitalista amb una participació més gran o igual al 33 %.

Per a l’aplicació del percentatge indicat del 3 %, n’hi haurà prou amb haver figurat noranta dies en alta en aquest règim especial, durant el període a regularitzar, en qualsevol dels supòsits citats anteriorment.

Partint de la mitjana mensual d’aquests rendiments nets anuals, se seleccionarà la base de cotització que determinarà la quota a pagar.

Base cotització per a autònoms en 2025

• La base màxima de cotització augmenta un 4%, passant de 4.720,50 € a 4.909,50 € mensuals a partir de l’1 de gener de 2025.

• Les bases mínimes de cotització es modificaran segons l’increment del salari mínim interprofessional (SMI), que passa de 1.134 € a 1.184 € bruts mensuals en 14 pagues.

• Cotització per pluriactivitat: els treballadors autònoms que també treballin per compte d’altri i superin els 16.672,66 € de cotització anual tindran dret al reintegrament del 50% de l’excés abonat. Aquest reintegrament serà aplicable si la cotització per contingències comunes supera el límit establert en el règim especial d’autònoms.  

• Cal recordar que des de l’01-01-2019, és obligatori per a l’autònom, la cobertura de les contingències professionals, la de la prestació per cessament d’activitat i la de formació, el resultat de tot això és que els tipus aplicables a l’autònom que es mantenen respecte dels del 2024 són els següents: es manté en 28,30% per a contingències comunes; l’1,30% per a les contingències professionals; el 0,9% per al cessament d’activitat; el 0,10% per a la formació professional; i s’incrementa, que sí que ha estat revisat, un 0,8% el mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI) amb una distribució del 0,67% a càrrec de l’empresa i el 0,13% a càrrec de l’autònom.

La base de cotització en aquest règim especial serà la triada pel treballador entre les bases mínima i màxima que li correspongui. A excepció d’algunes particularitats, durant l’any 2025 la taula general i la taula reduïda i les bases màximes i mínimes aplicables als diferents trams de rendiments nets són les següents:

Què passa si trio una base de cotització que finalment no es correspon amb els meus rendiments definitius?

Les bases mensuals triades cada any, tindran un caràcter provisional, fins que es procedeixi a la regularització anual de la cotització.

Finalitzat l’any natural, l’Administració Tributària facilitarà a la Tresoreria informació sobre els rendiments anuals reals percebuts. Si la quota triada durant l’any fos inferior a l’associada als rendiments comunicats per l’Administració Tributària corresponent, es notificarà al treballador l’import de la diferència. Aquest import s’ha d’abonar abans de l’últim dia del mes següent a aquell en què s’hagi rebut la notificació amb el resultat de la regularització.

Si, per contra, la cotització fos superior a la corresponent a la base màxima del tram en el qual estiguin compresos els rendiments, la Tresoreria reintegrarà la diferència abans del 30 d’abril de l’exercici següent a aquell en el qual la corresponent Administració Tributària hagi comunicat els rendiments computables.

A tots ens ha passat alguna vegada: treballes, lliures la comanda, emets la factura… i el client no paga. Al principi penses que serà un simple retard, però les setmanes passen, les trucades es queden sense resposta i el correu electrònic mai es contesta. Llavors arriba aquest moment incòmode en el qual ja no es tracta de negociar, sinó de decidir si portem l’assumpte als tribunals.

I aquí és on molts empresaris s’emporten una sorpresa: no n’hi ha prou amb tenir raó, cal poder demostrar-la. El jutge no coneix la història, només veu papers. Per això és tan important que, abans d’interposar una demanda, recopilem tot el que provi que l’operació va existir, que vàrem complir la nostra part i que l’altra part, senzillament, no va pagar.

En altres paraules: la justícia no es guanya amb la memòria, es guanya amb els documents.

El que mai pot faltar en el seu dossier

1. Els papers que proven el negoci

Tingui a mà la comanda, el contracte, el pressupost signat o, si no va haver-hi res d’això, qualsevol correu o document que confirmi que el client va acceptar l’operació. Els albarans de lliurament signats valen or en aquests casos, perquè mostren que el producte o servei es va lliurar sense discussió.

Si va haver-hi algun problema amb la qualitat o la quantitat, guardi la prova que es va solucionar. El jutge vol veure que tot va quedar tancat.

2. Factures i empremta de l’impagament

La factura és la base de tot. Acompanyi-la amb proves que el cobrament mai va arribar: l’extracte bancari buit, el pagaré retornat, el xec rebutjat…

En el cas de lletres, xecs o pagarés, conservi el protest o la declaració substitutiva. Són la manera d’acreditar que realment no es van pagar.

3. Reclamacions prèvies

Abans de la demanda, demostri que va intentar resoldre-ho. Els correus, els burofaxos, fins i tot la carta enviada pel seu advocat compten molt. Al jutge li dona tranquil·litat saber que el plet no va ser la primera opció, sinó l’última.

4. Informació sobre el deutor

Abans de gastar en advocats i taxes, convé saber si val la pena. El deutor té béns? Està en concurs? Segueix amb activitat? Demanar un informe comercial pot estalviar-li un judici inútil.

Demandar a qui no té res a embargar sol ser una victòria amarga.

5. Preparar el tipus de demanda

Amb la documentació correcta, el seu advocat podrà anar per la via més ràpida: el judici monitori (per a factures, contractes, albarans) o el canviari (per a xecs, pagarés o lletres). Si l’expedient està ordenat, el jutge ho tindrà fàcil per a admetre’l.

6. L’IVA de les factures impagades

Encara que faci mal, l’IVA de la factura impagada també s’ha declarat. Però hi ha un respir: si compleix terminis i presenta la reclamació formal, pots recuperar-lo. Això sí, no ho deixi passar perquè els terminis són estrictes.

Reclamar judicialment un impagament no és agradable, però quan arriba el moment el millor és estar preparat. Els documents són la seva millor defensa: parlen per vos, conten la història i convencen el jutge. I, si tot es fa amb ordre, no sols tindrà més opcions de cobrar, sinó que també evitarà que el problema s’allargui més del necessari.