Alerta setmanal de continguts (setmana 4 del 2024)

Com ja sap, en el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF (“mòduls) les operacions necessàries per a la determinació del rendiment net, si és el cas, reduït es fan de forma aïllada i separada per a cada activitat que tingui la consideració d’independent, encara que el mateix contribuent en desenvolupi diverses a les quals resulti d’aplicació aquest mètode.

Per a 2024, la determinació del rendiment net reduït anual corresponent a cada activitat s’efectua, una vegada transcorregut l’any, mitjançant les operacions successives que s’indiquen en el següent esquema:

Fase 1a:

UNITATS DE MÒDUL EMPRADES, UTILITZADES O INSTAL·LADES

(x) RENDIMENT ANUAL PER UNITAT DE MÒDUL (abans d’amortització)

= RENDIMENT NET PREVI

Fase 2a:

(-) MINORACIÓ PER INCENTIUS A L’OCUPACIÓ

(-) MINORACIÓ PER INCENTIUS A LA INVERSIÓ

= RENDIMENT NET MINORAT

Fase 3a:

(x) ÍNDEXS CORRECTORS (segons l’activitat i determinades circumstàncies)

= RENDIMENT NET DE MÒDULS

Índex corrector per a empreses de petita dimensió

Els índexs correctors generals són aplicables a totes aquelles activitats establertes en estimació objectiva, excepte les agrícoles i ramaderes.

Dins dels índexs correctors generals, destaca l’índex corrector per a empreses de petita dimensió, que resulta aplicable a les empreses que compleixin els següents requisits:

1. Que el titular de l’activitat sigui persona física.
2. Que exerceixi l’activitat en un únic local.
3. Que no disposi de més d’un vehicle afecte a l’activitat i aquest no superi els 1.000 kg de capacitat de càrrega.
4. Que en cap moment de l’any 2021 hagi tingut més de dues persones assalariades en l’activitat.

Concorrent aquests requisits, la quantia de l’índex corrector serà la que, en funció del nombre d’assalariats i, si és el cas, la població del municipi en què s’exerceix l’activitat, s’indica a continuació:

• Si l’activitat s’exerceix sense personal assalariat:

• Quan, per exercir-se l’activitat en diversos municipis, existeixi la possibilitat d’aplicar més d’un índex dels assenyalats anteriorment, s’aplicarà un únic índex, que serà el corresponent al municipi de més població.

• Si l’activitat s’exerceix amb personal assalariat, fins a un màxim de dos treballadors, s’aplicarà l’índex 0,90 sigui quina sigui la població del municipi en el qual es desenvolupi l’activitat.

En cap cas serà aplicable aquest índex corrector per a les següents activitats per a les quals estan previstes altres índexs correctors:

• Activitat de transport per autotaxi
• Activitat de transport urbà col·lectiu i de viatgers per carretera
• Activitats de transport de mercaderies per carretera i serveis de mudances
• Activitat de producció de musclo en bat

Tampoc s’aplicarà l’índex corrector d’excés quan resulti aplicable el d’empreses de petita dimensió.

El Tribunal Suprem fixa criteri per a aplicar en mòduls l’índex corrector per a empreses de petita dimensió amb fins a 2 treballadors

A través de dues sentències de desembre de 2023 (Sentències 1740/2023, de 20 de desembre, i 1667/2023, de 13 de desembre) el Tribunal Suprem ha fixat criteri interpretatiu entorn de l’aplicació de l’índex corrector del 0,90% per a empreses de petita dimensió amb fins a dos treballadors en el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF. Així, ha establert com a doctrina que, a aquests efectes, la magnitud consistent en un màxim de dos treballadors s’ha de computar en funció del nombre d’hores anuals prorratejades per treballador fixat en el conveni col·lectiu corresponent.

Atenció. El Tribunal Suprem, en Sentència 1767/2023, de 21 de desembre, va fixar el seu criteri sobre com s’ha de fer el còmput de treballadors en mòduls per a empreses de petita dimensió, considerant que, a l’efecte d’aplicar l’índex corrector del 0,90% per a empreses de petita dimensió amb fins a dos treballadors, la magnitud consistent en un màxim de 2 treballadors s’ha de computar en funció del nombre d’hores anuals prorratejades per treballador fixat en el conveni col·lectiu corresponent.

La controvèrsia objecte del recurs, en tots dos casos, girava entorn de la manera en què s’ha d’interpretar el concepte «personal assalariat» a l’efecte de l’aplicació d’aquest índex corrector. En particular, es plantejava si el personal assalariat s’havia de computar de manera nominal o en termes ponderats (el que suposaria computar un treballador si arriba a les 1.800 hores/any). I és que, no en va, en el supòsit de fet al qual es refereix l’última de les sentències indicades, la diferència resultava rellevant justament perquè durant l’exercici analitzat l’empresa havia tingut més de dos treballadors contractats a la vegada en les seves diverses activitats en estimació objectiva, si bé en còmput ponderat, en atenció a les hores efectivament treballades (1.800 hores any perquè es computi un treballador) i individualitzat per activitats no havia superat el límit de dos treballadors esmentat.

En el seu raonament, la Sala acudeix a les instruccions per a l’aplicació dels signes, índexs i mòduls que figuren en l’annex II de l’ordre ministerial corresponent (en el supòsit, l’Ordre HAP/2206/2013, de 26 de novembre, per la qual es desenvolupen per a l’any 2014 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA).  Indica que, si bé la instrucció 2.3.b) d’aquest annex es refereix a l’exercici de l’activitat «amb personal assalariat, fins a 2 treballadors» sense més concreció; la instrucció número 2.1.2a de la mateixa Ordre es refereix al personal assalariat, assenyalant que «es computarà com una persona assalariada la que treballi el nombre d’hores anuals per treballador fixat en el conveni col·lectiu corresponent o, en defecte d’això, mil vuit-centes hores/any. Quan el nombre d’hores de treball a l’any sigui inferior o superior, s’estimarà com a quantia de la persona assalariada la proporció existent entre el nombre d’hores efectivament treballades i les fixades en el conveni col·lectiu o, en defecte d’això, mil vuit-centes».

Així les coses, s’argumenta que l’ordre i els seus annexos utilitzen una metodologia uniforme a l’efecte de determinar les activitats incloses en el mètode d’estimació objectiva i en el règim especial simplificat, excloent d’aquests règims aquells supòsits que superin una sèrie de magnituds que el mateix text de l’ordre qualifica d’excloents. I es conclou que aquesta uniformitat també s’ha de traslladar al pla dels conceptes i de les magnituds i requisits regulats. Per això, més enllà del ja assenyalat, la Sala acudeix també a l’article 3 de l’ordre, que es refereix a les magnituds excloents.

I, en la seva conseqüència, rebutja la pretensió de l’advocat de l’Estat, tenint en compte que «des d’una perspectiva sistemàtica i de coherència interna, no és possible decantar significats diferents respecte d’una mateixa noció definida en la mateixa Ordre, de manera que si el còmput es realitza sobre la base del nombre d’hores anuals per treballador fixat en el conveni col·lectiu corresponent, aquest mateix còmput ha de servir als efectes de l’índex corrector del 0,90% per a empreses de petita dimensió amb fins a dos treballadors en el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF».

L’informem que el Tribunal Constitucional (TC) ha avançat en una nota de premsa la part dispositiva d’una sentència en la qual el Ple estima per unanimitat la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per l’Audiència Nacional respecte de diverses modificacions de l’impost sobre societats (IS) introduïdes pel Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre, pel qual s’adopten mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social.

Recordem que mitjançant aquest Reial decret llei es van introduir mesures, amb un fort impacte en l’àmbit recaptatori, i que han comportat un increment significatiu de les quotes de l’IS des de l’exercici 2016 de moltes empreses i grups fiscals. En concret, aquestes mesures van ser:

1. l’establiment de majors restriccions en la compensació de bases imposables negatives (BIN) d’exercicis previs.

2. l’obligació d’integrar en la base imposable de l’IS, de manera automàtica, una reversió mínima anual en els exercicis 2016-2020 -al ritme d’un 20% per període impositiu- de les deterioracions de valor de les participacions que haguessin estat fiscalment deduïbles en exercicis previs, amb independència de l’evolució dels fons propis i resultats de l’entitat participada.

3. l’establiment de majors limitacions en l’aplicació de les deduccions per a evitar la doble imposició (interna i internacional), i

4. una modificació significativa en el tractament de les rendes negatives derivades de la transmissió de participacions en altres entitats considerant-les fiscalment no deduïbles.

Declaració d’inconstitucionalitat

El Tribunal considera que l’aprovació d’aquestes mesures per Reial decret llei ha vulnerat l’art. 86.1 de la Constitució espanyola (CE), perquè les mesures adoptades mitjançant aquest instrument normatiu no poden afectar el deure de contribuir al sosteniment de les despeses públiques que estableix l’art. 31.1 CE, quan aquesta figura té vedat alterar el règim general i aquells elements essencials dels tributs que incideixen en la determinació de la càrrega tributària.

La sentència verifica que l’IS és un pilar bàsic del sistema tributari segons van afirmar la STC 73/2017 de 8 de juny de 2017 i la STC 78/2020, de l’1 de juliol de 2020 que va declarar inconstitucional el Reial decret llei 2/2016, també per afectar el deure de contribuir, subratllant la connexió existent entre els Reials decrets llei 2/2016 i 3/2016, a la qual es refereix el preàmbul quan afirma que el segon “completa” les mesures adoptades en el primer.

En conclusió, igual que es va apreciar respecte del Reial decret llei 2/2016, es conclou que els preceptes qüestionats han tingut, en conjunt i considerats aïlladament, un impacte notable en elements estructurals d’una peça fonamental del sistema tributari com és l’IS, afectant l’essència del deure de contribuir dels obligats per aquest tribut, per la qual cosa s’han de declarar inconstitucionals i nuls.

Limitació en els efectes retroactius

Per exigències del principi de seguretat jurídica (art. 9.3 CE), la sentència declara que no poden considerar-se situacions susceptibles de ser revisades amb fonament en ella aquelles obligacions tributàries reportades per l’impost sobre societats que, a la data de ser dictada, hagin estat decidides definitivament mitjançant sentència amb força de cosa jutjada (art. 40.1 LOTC) o mitjançant resolució administrativa ferma. Tampoc es podran revisar aquelles liquidacions que no hagin estat impugnades a la data de dictar-se la sentència, ni les autoliquidacions que a aquesta data no se n’hagi sol·licitat la rectificació. Es limiten així els seus efectes cap al passat, en els mateixos termes que va fer el Tribunal en la STC 182/2021, sobre la plusvàlua municipal.

Així mateix, convé recordar que aquesta declaració d’inconstitucionalitat també té efecte en la quantificació dels pagaments fraccionats de l’IS, per la modalitat de base imposable correguda. Recomanem revisar aquesta situació perquè, en funció de les circumstàncies de cada cas concret, es puguin recuperar interessos de demora per la part dels ingressos efectuats en excés per aquest concepte i que han esdevingut ara indeguts.

Per tot això, recomanem a les empreses afectades que encara no hagin sol·licitat la rectificació de les seves autoliquidacions i sol·licitat la devolució d’ingressos indeguts que facin un examen exhaustiu dels efectes derivats d’aquestes mesures en la seva tributació i ens oferim a donar-los suport en la implementació dels mecanismes jurídics que encara existeixen per a beneficiar-se de la sentència del Tribunal Constitucional.

Una qüestió que sol ser controvertida en l’àmbit laboral de les empreses, es refereix a la compatibilitat de la prestació de jubilació amb la condició d’administrador, membre del consell d’administració o, fins i tot, accionista majoritari d’una companyia, i que rep una contraprestació per aquests conceptes.

Imaginem una persona en situació de jubilat que és alhora membre com a vocal del consell d’administració de la societat, de la qual és soci al 50%. Només fa funcions indelegables a l’òrgan d’administració (en la pràctica només signa els comptes anuals i acudeix a les juntes) i és aliè a tot allò que comporta la gestió, l’administració i la gestió ordinària de l’empresa (no fa mai activitats que impliquin la intervenció directa en la gestió de l’empresa). En conseqüència, no cotitza a cap règim de la Seguretat Social.

Es planeja retribuir a tot el consell d’administració. És compatible cobrar la prestació de jubilació amb la contraprestació per fer les funcions indicades més amunt com a vocal del consell d’administració? Es podria cobrar en concepte de dietes? Tots els membres del consell haurien de cobrar la mateixa quantitat?

La norma general és la no compatibilitat entre si de les pensions de jubilació en la seva modalitat contributiva amb el treball del pensionista, de conformitat amb les normes en matèria de prestacions regulades en l’art. 213 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

No obstant això, per als membres d’un consell d’administració, el gaudi de la pensió de jubilació serà compatible amb el manteniment de la titularitat del negoci de la societat de què es tracti i amb l’acompliment de les funcions inherents a aquesta titularitat.

L’article 93.2 de l’Ordre de 24 de setembre de 1970, assenyala que “el gaudi de la pensió de vellesa serà compatible amb el manteniment de la titularitat del negoci de què es tracti i amb l’acompliment de les funcions inherents a aquesta titularitat“. Per si no fos prou, la doctrina assentada pel Tribunal Suprem determina que la pensió de jubilació és compatible amb el mer manteniment de la titularitat d’un negoci, sempre que aquesta persona exerceixi només les funcions inherents a aquesta titularitat i que, per tant, no impliquin una dedicació de caràcter professional.

La fórmula per compaginar la pensió de jubilació amb el fet de ser membre d’un consell d’administració i posseir el control efectiu de la societat, és que els consellers i administradors de negocis acompleixin les funcions inherents a la titularitat del negoci, però no aquelles de direcció o gerència dins de la societat.

En definitiva, si bé el caràcter gratuït o retribuït del càrrec d’administrador o conseller, per si mateix, no resulta rellevant a l’efecte de compatibilitzar el seu exercici amb la percepció de la pensió de jubilació, sí que és definitiu que la persona membre del consell jubilada no exerceixi cap activitat que pugui comportar la seva alta obligatòria en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, puix que és precisament aquesta alta la que resulta incompatible amb la percepció de la pensió de jubilació.

Amb aquestes premisses, és important que el sistema de retribució del citat càrrec de cap manera consisteixi en una assignació fixa i periòdica (mensual, trimestral, anual, etc.), si no que, per a ser compatible amb la percepció de la seva pensió de jubilació, únicament podrà consistir en una quantitat determinada per assistència a cadascuna de les reunions de la junta de socis o del consell d’administració, és a dir, en concepte de dietes d’assistència. I és que, la retribució fixa, no vinculada a l’assistència a reunions, fa presumir que l’administrador desenvolupa alguna activitat més enllà de les inherents al càrrec i indelegables, fet que suposaria la seva alta obligatòria en el règim corresponent i incorrent, per tant, en la consegüent incompatibilitat. 

Cal tenir en compte que la percepció de la pensió de jubilació és compatible amb la realització de feines per compte propi, els ingressos anuals totals de les quals no superin el salari mínim interprofessional (SMI), en còmput anual. Els qui acompleixin aquestes activitats econòmiques no estan obligats a cotitzar per les prestacions de la Seguretat Social i no generaran drets sobre les prestacions de la Seguretat Social. És per això que la recomanació és que l’interessat sigui prudent en l’import d’aquestes dietes. Si són elevades (per exemple, superen el salari mínim interprofessional en còmput anual), la Seguretat Social podria considerar que són incompatibles amb la pensió (art. 213.4 LGSS “4. La percepció de la pensió de jubilació serà compatible amb la realització de treballs per compte propi els ingressos anuals totals dels quals no superin el salari mínim interprofessional, en còmput anual. Els qui duguin a terme aquestes activitats econòmiques no estaran obligats a cotitzar per les prestacions de la Seguretat Social. Les activitats especificades en el paràgraf anterior, per les quals no es cotitzi, no generaran nous drets sobre les prestacions de la Seguretat Social)“.

Tots els membres del consell haurien de cobrar la mateixa quantitat?

Efectivament, i encara que no existeix una obligació legal que siguin iguals, sí que constituiria un indici de bona fe per part dels membres del consell, puix que si queda constància d’un pacte mitjançant acta que les dietes consisteixen en x euros per a tots els membres del consell per igual, d’alguna manera desvirtua la possible retribució del càrrec. 

Atenció. Sempre es podrà compatibilitzar la jubilació amb aquest càrrec, complint els requisits de retribució i categoria aquí indicats, per a això, s’hauran d’analitzar els estatuts socials per a revisar si cal modificar-los en nom del compliment d’aquest tipus de retribució en els consellers.

Com ja sap, la Llei de societats de capital estableix que en cas de mort o de cessament de l’administrador únic, de tots els administradors solidaris, d’algun dels administradors mancomunats, o de la majoria dels membres del consell d’administració, sense que existeixin suplents, qualsevol soci pot sol·licitar del secretari judicial i del registrador mercantil del domicili social la convocatòria de junta general per al nomenament dels administradors.

A més, qualsevol dels administradors que romanguin en l’exercici del càrrec pot convocar la junta general amb aquest únic objecte.

Atenció. Les juntes (en SA i SL) han de ser convocades per l’administrador i, com a regla general, el seu càrrec ha d’estar vigent.

Un administrador amb càrrec caducat pot convocar una junta per a nomenar administrador?

La Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública admet la convocatòria de la junta general per un administrador el càrrec del qual fa anys que està caducat. En la seva Resolució de 31 d’octubre de 2023 (BOE de 21 de novembre de 2023) admet que fins i tot un administrador amb càrrec caducat feia tretze anys pot convocar junta per a nomenar administradors i aprovar comptes anuals per a evitar l’acefàlia de la societat.

Per tant, malgrat que el càrrec estigui caducat (en aquest cas des de feia més de tretze anys), l’administrador pot convocar una junta perquè es nomeni un nou administrador. En ella també es poden aprovar els comptes pendents per a aixecar així el tancament del registre que provoca no dipositar-los.

La Direcció General aplica al cas plantejat la seva doctrina resultant de la Resolució de 7 de maig de 2021.

En definitiva, la Direcció General considera que una convocatòria de junta feta per un administrador caducat, que a més sembla que en aquest cas no havia estat reelegit, i caducat fa més de tretze anys, és perfectament vàlida sempre que l’ordre del dia sigui el relatiu al nomenament de nou òrgan d’administració i a l’aprovació dels comptes anuals de diversos exercicis com a manera de superar el tancament registral. Se secunda per a això en diverses sentències del Tribunal Suprem i especialment en la número 37/2012, de 23 de febrer.