Alerta setmanal de continguts (setmana 4 del 2025)

Al BOE del dia 15 de gener de 2025 s’ha publicat el Reial decret 10/2025, de 14 de gener, pel qual s’aprova la nova Classificació nacional d’activitats econòmiques 2025 (CNAE-2025), que va entrar en vigor el dia 16 de gener, per a adaptar la CNAE-2009 aprovada l’1 de gener de 2009, a les noves formes en què moltes activitats proporcionen béns i serveis a causa de la globalització i la digitalització, recollint també les activitats especialitzades destinades a protegir el medi ambient, amb l’objectiu d’actualitzar aquesta classificació reflectint les noves activitats econòmiques que han estat possibles gràcies als avanços estructurals, científics i tecnològics, ja que des de 2009 l’economia ha evolucionat i sofert múltiples canvis.

Entre les seves principals novetats destaquen la incorporació d’activitats relacionades amb la protecció del medi ambient i l’obligatorietat d’actualitzar les codificacions de les activitats econòmiques en registres administratius clau abans del 30 de juny de 2025.

Objectius principals de la CNAE-2025

• Actualització i modernització: incorporar activitats econòmiques emergents i eliminar aquelles en desús des de l’última actualització en 2009.

• Alineació internacional: garantir la coherència amb la nomenclatura NACE Rev. 2.1 i les recomanacions internacionals (CIIU Rev. 5).

• Sostenibilitat: incloure activitats relacionades amb l’economia circular, energies renovables i altres àrees enfocades en la protecció del medi ambient.

• Interoperabilitat: facilitar l’intercanvi de dades en l’àmbit nacional i internacional, millorant la qualitat de les estadístiques oficials.

Implicacions clau per a les empreses

1. Obligació d’actualització en registres administratius

• Subjectes registrats abans del 16 de gener de 2025: hauran de comunicar la codificació segons la CNAE-2025 abans del 30 de juny de 2025.
• Nous registres: a partir del 16 de gener, els subjectes responsables hauran de comunicar la codificació conforme a la CNAE-2025 en el moment de la seva incorporació.
• Període transitori: tots els subjectes responsables hauran de comunicar també la codificació conforme a la CNAE-2009 per al període comprès entre el 16 de gener de 2025 i l’entrada en vigor de la legislació de la Seguretat Social que estableixi la tarifa de primes adaptada a la CNAE-2025.

2. Convivència temporal de codificacions: durant el període de transició, totes dues classificacions (CNAE-2009 i CNAE-2025) coexistiran per a facilitar l’adaptació de sistemes i garantir la continuïtat dels registres històrics.

3. Ús ampliat de la CNAE-2025:

• Estadístiques oficials: serà obligatòria per a totes les operacions estadístiques incloses en el Pla Estadístic Nacional a partir de l’1 de gener de 2025.
• Registres administratius: la codificació en registres del sector públic s’haurà de completar abans de l’1 de gener de 2027.

Accions recomanades

1. Revisió de les classificacions actuals: identificar les activitats econòmiques registrades segons la CNAE-2009 i comparar-les amb les equivalències de la CNAE-2025.

2. Coordinació interna: implementar les modificacions necessàries en els sistemes d’informació, bases de dades i registres administratius de l’empresa.

3. Consultes a l’INE: usar els recursos publicats per l’Institut Nacional d’Estadística, com a notes explicatives i quadres d’equivalències, per a assegurar una correcta interpretació i aplicació de la normativa.

Vegeu estructura de la CNAE-2025

Quadre resum de les principals novetats CNAE 2025

Amb l’objectiu de garantir el correcte compliment de les obligacions fiscals de la seva empresa i assegurar una adequada aplicació de les retencions de l’IRPF als seus empleats, li recordem la importància del model 145 i la seva correcta gestió.

1. Sol·licitud del model 145 a l’inici de la relació laboral

Cada vegada que un treballador s’incorpori a la seva empresa, és obligatori sol·licitar-li que empleni el model 145. Aquest document li permet a la seva empresa conèixer la situació personal i familiar de l’empleat i calcular correctament el tipus de retenció que ha d’aplicar-se en la seva nòmina.

• Termini per comunicar les dades: abans del primer dia de la relació laboral o de l’any natural.
• Conseqüència de la no presentació: si l’empleat no lliura el model, se li calcularà la retenció com si fos solter i sense càrregues familiars.

2. Actualització anual i comunicació de canvis

Li recomanem sol·licitar als seus empleats que actualitzin el model 145 cada mes de gener per a reflectir possibles canvis en la seva situació personal o familiar ocorreguts durant l’any anterior.

• Canvis que afecten el tipus de retenció:

1. Naixement de fills o reconeixement de discapacitat.
2. Resolucions judicials que estableixin pensions compensatòries o anualitats per aliments.
3. Modificacions en els ingressos previstos del treballador.

• Termini per a informar canvis: si el canvi implica un augment del tipus de retenció aplicable i es pot regularitzar a mitjan any, l’empleat n’ha d’informar en un termini de deu dies des que es produeixi.

3. Càlcul de la retenció

Per a calcular la retenció correctament, tingui en compte:

• Ingressos previstos: inclogui el salari fix anual, retribucions variables (almenys les de l’any anterior, excepte evidències objectives de disminució), i els salaris en espècie.
• Dades del model 145: inclús si sospita que la informació proporcionada per l’empleat no és correcta, ha de calcular la retenció amb base en les dades declarades i conservar el model signat.

4. Conservació de documents

És imprescindible conservar el model 145 signat per cada empleat juntament amb qualsevol documentació addicional presentada. Aquest arxiu servirà com a prova davant l’Administració Tributària en cas d’inspecció.

5. Conseqüències de l’incompliment

• Per a l’empleat: la no comunicació de canvis o la presentació d’informació falsa pot implicar sancions d’entre el 35% i el 150% de les quantitats no retingudes.

• Per a l’empresa: si no sol·licita el model 145 o no conserva els registres, podria enfrontar-se a problemes legals i tributaris.

6. Beneficis de l’actualització

• Per als empleats: eviten sancions d’Hisenda i asseguren una retenció adequada a la seva situació actual, millorant el seu flux d’ingressos.

• Per a l’empresa: minimitza les interrupcions i la necessitat de recalcular retencions a mitjan any.

Volem recordar-li que des del passat 1 de gener de 2025, s’habilita la possibilitat de rescatar els plans de pensions amb més de deu anys d’antiguitat sense necessitat de justificar situacions especials com són la jubilació, la incapacitat o desocupació de llarga durada. Aquesta mesura, derivada de la reforma implementada pel Reial decret 62/2018, amplia la liquiditat i flexibilitat d’aquests productes financers, beneficiant a milions de partícips.

1. Principals canvis en la normativa

• Rescat sense justificacions excepcionals: des del 2025, els drets consolidats corresponents a aportacions fetes fins a 2015 es podran rescatar, sempre que hagin transcorregut almenys deu anys des de la inversió.

• Reducció de comissions: la normativa també ha disminuït les comissions de gestió, amb una mitjana de l’1,25% i fins al 0,85% en fons de renda fixa, per a fer els plans més accessibles i rendibles.

2. Opcions de rescat

Els partícips podran disposar dels drets consolidats dels seus plans mitjançant tres modalitats principals:

1. En forma de renda: permet rebre pagaments periòdics, reduint l’impacte fiscal en distribuir els ingressos en diversos exercicis.

2. En forma de capital: implica el cobrament únic de tot l’import, la qual cosa pot augmentar considerablement la base imposable i el tipus marginal aplicable de l’IRPF.

3. En forma mixta: combinació de renda i capital, ajustant-se a les necessitats del partícip.

3. Fiscalitat del rescat

• Tributació com a rendiment del treball: el capital rescatat s’integra en la base general de l’IRPF, sumant-se a altres ingressos i afectant el tipus marginal aplicable.

• Reducció del 40% per a aportacions anteriors a 2007: si rescata aportacions fetes abans de l’1 de gener de 2007 en forma de capital, es pot beneficiar d’una reducció fiscal del 40%, sempre que el rescat s’efectuï en l’exercici en el qual compleixi el termini dels deu anys o en els dos exercicis següents.

• Impacte de segon pagador: el rescat compta com un segon pagador, fet que podria generar l’obligació de presentar la declaració de la renda si els ingressos superen els límits establerts.

La pèrdua d’un client clau pot representar un desafiament significatiu per a les empreses, especialment quan repercuteix directament en la càrrega laboral i els ingressos. En aquest context, la legislació laboral permet justificar un acomiadament per causes objectives sempre que s’acreditin raons productives, organitzatives o econòmiques. No obstant això, els tribunals exigeixen una connexió clara entre la causa i la mesura adoptada, així com el compliment d’estrictes requisits legals per a assegurar la validesa del procés.

En l’entorn empresarial, la pèrdua d’un client principal no sols afecta els ingressos, sinó que també pot modificar l’estructura organitzativa i la càrrega de treball. Aquestes circumstàncies, si són significatives, poden donar lloc a acomiadaments per causes objectives, sempre que se segueixin els procediments establerts en l’Estatut dels Treballadors (ET) i s’acreditin adequadament les raons econòmiques, tècniques, organitzatives o productives.

Justificació de l’acomiadament objectiu

Perquè un acomiadament per causes objectives sigui considerat vàlid, cal demostrar el següent:

1. Causes productives i organitzatives. La pèrdua d’un client ha d’implicar una reducció tangible en el volum de treball o canvis significatius en la distribució de tasques. Per exemple, si abans es gestionaven 100 encàrrecs al mes i ara se’n manegen 80, la disminució d’un 20% en la producció podria justificar la necessitat de reduir personal.

2. Causes econòmiques. Quan la pèrdua d’un client important repercuteix en un descens sostingut de la facturació (tres trimestres consecutius amb ingressos inferiors al mateix període de l’any anterior), es considera una causa econòmica vàlida. No obstant això, per a evitar disputes, és recomanable sostenir aquesta causa amb documentació financera sòlida, com a declaracions trimestrals d’IVA o balanços comptables.

3. Mesura raonable i proporcional. L’acomiadament ha d’estar directament relacionat amb el lloc afectat. No seria raonable prescindir d’un empleat el treball del qual no estigui vinculat al client perdut. A més, el nombre d’acomiadaments ha de ser proporcional a l’impacte real de la pèrdua.

Diferiment de la indemnització: quan és possible?

En casos excepcionals, l’ET permet diferir el pagament de la indemnització per causes econòmiques si l’empresa no disposa de prou liquiditat. Per a acollir-se a aquesta possibilitat, han de complir-se tres condicions bàsiques:

1. La causa de l’acomiadament ha de ser econòmica.

2. La falta de liquiditat ha de ser real i demostrable.

3. La impossibilitat d’abonar la indemnització ha d’indicar-se expressament en la carta d’acomiadament.

La jurisprudència ha subratllat que la falta de liquiditat no pot basar-se únicament en afirmacions empresarials; ha de sustentar-se amb proves documentals, com a estats financers, informes d’auditoria o certificacions de deute.

Conseqüències de l’incompliment

Si no s’acrediten adequadament les causes de l’acomiadament o la falta de liquiditat, l’extinció laboral podria ser declarada improcedent, obligant l’empresa a abonar la indemnització corresponent i fins i tot, en alguns casos, a readmetre al treballador. Per això, és crucial seguir els procediments legals de manera rigorosa.

Riscos davant una possible inspecció de treball

Quan una empresa justifica un acomiadament per causes objectives relacionades amb la pèrdua d’un client o raons econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, s’exposa a uns certs riscos si no compleix estrictament amb la normativa. Els principals riscos són:

1. Declaració d’improcedència de l’acomiadament: si l’empresa no acredita correctament les causes objectives, l’acomiadament pot ser declarat improcedent, obligant-la a indemnitzar al treballador amb trenta-tres dies per any treballat en lloc de vint dies, o fins i tot a readmetre’l.
2. Sancions administratives: en casos d’incompliment de requisits formals (per exemple, no lliurar la carta d’acomiadament o no posar la indemnització a la disposició del treballador), la inspecció de treball pot imposar multes que varien segons la gravetat de la infracció.
3. Reclamacions judicials: el treballador acomiadat pot recórrer al jutjat social, exposant a l’empresa a costos addicionals, com a advocats, costes processals i possibles perjudicis reputacionals.
4. Investigació de frau de llei: si la inspecció detecta que la causa objectiva és fictícia o s’utilitza per a encobrir un acomiadament improcedent, podria qualificar-se com un abús de dret.

En una inspecció relacionada amb un acomiadament per causes objectives, l’inspector verificarà els següents punts:

1. Documentació de l’acomiadament:

• Comprovació de la carta d’acomiadament, la seva data de lliurament i el seu contingut, per a verificar que inclou les causes objectives al·legades.
• Revisió de la indemnització posada a la disposició del treballador.

2. Proves de les causes al·legades:

• En casos de causes econòmiques, analitzarà els balanços comptables, comptes anuals i declaracions tributàries dels últims trimestres.
• Per a causes productives, sol·licitarà informes de producció, volums de treball i evidència de la pèrdua de clients o contractes.
• En causes organitzatives, requerirà organigrames i canvis documentats en els mètodes o sistemes de treball.

3. Impacte proporcional de l’acomiadament:

• Avaluarà si l’acomiadament està vinculat al lloc de treball afectat.
• Verificarà que el nombre d’acomiadaments sigui raonable segons la situació.

4. Justificació de la falta de liquiditat (si es va diferir la indemnització):

• Requerirà informes financers i altres documents per a acreditar la impossibilitat d’abonar la indemnització en el moment de l’acomiadament.

5. Entrevistes i comprovacions:

• Podria entrevistar treballadors i responsables per a validar les declaracions de l’empresa.
• Revisarà si altres empleats han assumit les funcions de l’acomiadat, la qual cosa podria contradir la causa organitzativa o productiva.

El passat 3 de gener de 2025 es va publicar al BOE la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, sobre mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, que reforma la justícia transformant jutjats unipersonals en tribunals d’instància, obliga a usar mètodes alternatius de solució de controvèrsies (MASC) en assumptes civils i mercantils abans de judicialitzar, i introdueix mesures per a reduir litigis i agilitzar processos.

Quines principals novetats podem destacar?

Tribunals d’instància

La Llei transforma l’estructura judicial en reemplaçar els jutjats unipersonals per tribunals d’instància, buscant una major col·legialitat, eficiència i especialització. Aquests tribunals, l’estructura mínima dels quals consisteix en una secció única (civil i instrucció) o seccions separades, comptaran amb juntes de jutges per a unificar criteris interpretatius i promoure la igualtat en l’aplicació de la llei. Es reforça, a més, la transparència mitjançant la publicitat de les normes de repartiment d’assumptes.

Tribunal Central d’Instància

Es crea també el Tribunal Central d’Instància, amb seu a Madrid i jurisdicció nacional, que abastarà diverses matèries a través de les seves seccions d’instrucció, penal, menors, vigilància penitenciària i contenciós administratiu.

Els tribunals d’instància estaran assistits per l’oficina judicial, les funcions de la qual es redefineixen, i en els municipis, els antics jutjats de pau es reconvertiran en oficines de justícia, amb més serveis i tecnologia avançada per a millorar l’accés a la justícia, especialment en zones rurals.

S’impulsa l’especialització amb la creació de noves seccions en els tribunals d’instància, que inclou família, infància i capacitat; mercantil (amb competències específiques i exclusions); violència sobre la dona; violència contra la infància i l’adolescència; penal; menors; vigilància penitenciària; contenciós administratiu; i social.

Mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC)

Un aspecte central de la reforma és la introducció dels mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) com a requisit previ a la via judicial en assumptes civils i mercantils.

Es defineix el MASC com qualsevol activitat negociadora a la qual les parts acudeixen de bona fe per a trobar una solució extrajudicial.

Entre els tipus de MASC s’inclouen la mediació, la conciliació, l’opinió neutral d’un expert, l’oferta vinculant confidencial, la negociació directa entre les parts o els seus advocats, i el dret col·laboratiu.

La sol·licitud d’inici d’un MASC interromp la prescripció o suspèn la caducitat d’accions, i si no s’aconsegueix un acord, es disposa d’un any per a interposar la demanda. 

S’exigeix acreditar l’intent de negociació, garantint la confidencialitat del procés i la no admissió de la documentació en el judici posterior. Aquest requisit no aplica a procediments urgents, de drets fonamentals, de família, laborals, penals ni concursals.

Es regula també la condemna en costes en funció de la participació en els MASC, incentivant la bona fe, i s’introdueix un nou article 245.5 LEC sobre exoneració o moderació de costes.

Altres novetats

A més de l’anterior, s’implementen altres mesures d’eficiència processal, com la regulació de la notificació electrònica de demandes a persones jurídiques, establint un procediment escalonat abans de la notificació edictal; la possibilitat que el jutge, en el judici verbal, decideixi no celebrar judici si ho considera innecessari i dicti sentències orals; la clarificació dels efectes de cosa jutjada de les accions acumulades a la de desnonament; la modificació dels imports de les pretensions de quantia indeterminada a l’efecte de costes, la regulació de les costes en la impugnació de taxació de costes, l’establiment de multes per mala fe processal i la imposició d’interessos de demora a parts que actuïn de manera obstruccionista. Es facilita la suspensió de l’execució per a acudir a MASC i la delegació d’activitats en els procuradors, i es perfecciona la subhasta judicial electrònica.

Es limiten els actes de disposició en els recursos de cassació, es regula la subsistència d’interès legítim respecte de les costes en casos d’acord extrajudicial, s’amplia el límit màxim d’honoraris de l’Administració Concursal, s’exigeix l’aprovació de la comunitat de propietaris per a l’arrendament d’habitatges amb finalitats turístiques i s’aclareixen els terminis de convocatòria de junta en cas de dissolució i obertura de negociacions amb creditors en les societats de capital.

Entrada en vigor

Quant a l’entrada en vigor, la reforma organitzativa entra en vigor al cap de vint dies de la seva publicació al BOE, és a dir el 23 de gener de 2025, amb una implantació gradual dels tribunals d’instància. Els MASC i les modificacions processals entraran en vigor al cap de tres mesos de la seva publicació, el 3 d’abril de 2025, aplicant-se als procediments iniciats amb posterioritat a aquesta data. Es permet a les parts en procediments en curs sotmetre’s a MASC de mutu acord, i en els judicis verbals sense vista celebrada a l’entrada en vigor, es podran dictar sentències orals.