Alerta setmanal de continguts (setmana 40 del 2024)

S’acosta el final de l’any 2024 i sens dubte hem de fer revisió de la nostra fiscalitat i comptabilitat a fi de poder optimitzar en la mesura que sigui possible la nostra factura amb Hisenda.

Ara és el moment d’aplicar i conèixer adequadament la normativa fiscal del tancament fiscal i comptable de l’any 2024, aprofitant les opcions que ofereixen els diferents impostos, especialment l’impost sobre societats i l’IRPF per a societats, empresaris i professionals.

Tingui present que aquest exercici 2024 es presenta com un any que oferirà múltiples novetats, derivades tant del “paquet normatiu” aprovat pel legislador, com de la normativa que actualment estan en tramitació d’aprovar-se o que han estat anunciades pel Govern, com les mesures fiscals previstes en la facturació electrònica obligatòria per a autònoms i pimes (a costa del desenvolupament reglamentari que determinarà la data d’entrada en vigor d’aquesta mesura).

Pel que fa a l’impost sobre societats, a més d’analitzar i revisar els criteris comptables i les possibles diferències (permanents o temporàries) amb els criteris fiscals de la normativa de l’impost, no podem oblidar per a aquest tancament de l’any algunes d’aquestes novetats:

• Llibertat d’amortització en determinats vehicles (FCV, FCHV, BEV, REEV o PHEV) i en noves infraestructures de recàrrega: se substitueix la vigent amortització accelerada (consistent a aplicar el duple del coeficient d’amortització lineal màxim segons taules oficialment aprovades), per una amortització lliure, sempre que es tracti d’inversions noves que entrin en funcionament en els períodes impositius iniciats el 2024 i 2025.
• Reserva de capitalització: amb efectes per als períodes impositius que comencin l’1 de gener de 2024, s’eleva del 10% al 15% el percentatge de reducció i es redueix de 5 a 3 anys el termini de manteniment de l’increment de fons propis i d’indisponibilitat de la reserva de capitalització. S’estableix un règim transitori respecte al termini de manteniment de l’increment de fons propis i d’indisponibilitat de la reserva de capitalització pendent d’expirar. Aquest termini de tres anys també és d’aplicació respecte de l’increment de fons propis i de les reserves de capitalització dotades el termini de manteniment i indisponibilitat, respectivament, de les quals no hagués expirat a l’inici del primer període impositiu que comenci a partir de l’1 de gener de 2024.
• Pròrroga de la llibertat d’amortització en inversions que usin energia procedent de fonts renovables: es prorroga per a 2024 la possibilitat que els contribuents puguin amortitzar lliurement les inversions que s’efectuïn en instal·lacions destinades a l’autoconsum d’energia elèctrica, així com aquelles instal·lacions per a ús tèrmic de consum propi, sempre que usin energia procedent de fonts renovables i substitueixin instal·lacions que utilitzin energia procedent de fonts no renovables fòssils.
• Tributació global mínima del 15% per a grans empreses: hi ha prevista l’aprovació d’un tipus mínim del 15% per a multinacionals i grans grups empresarials presents a Espanya que tinguin un volum de negoci igual o superior a 750 milions a l’any, incloses filials.
• Limiti la deduïbilitat de les despeses financeres: s’elimina l’excepció a l’aplicació de la limitació de les despeses financeres deduïbles de què gaudien els fons de titulització hipotecària i els fons de titulització d’actius, per no estar inclosos en les “societats financeres”.
• Deducció per donatius (Llei de mecenatge): (i) s’incrementa del 35% al 40% el percentatge de deducció de la quota íntegra sobre la base de deducció per donatius, donacions i aportacions amb dret a deducció; (ii) la deducció per recurrència passa del 40% al 50%; (iii) la base de la deducció no podrà excedir del 15% (abans 10%) de la base imposable del període.
• Inconstitucionalitat de determinades mesures del RD-llei 3/2016: El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals diverses modificacions de l’IS introduïdes pel Reial decret llei 3/2016, de 2 de desembre que han comportat un increment significatiu de les quotes de l’IS des de l’exercici 2016 de moltes empreses i grups fiscals. En concret, aquestes mesures van ser: a) l’establiment de més restriccions en la compensació de bases imposables negatives (BIN) d’exercicis previs; b) l’obligació d’integrar en la base imposable de l’IS, de manera automàtica, una reversió mínima anual en els exercicis 2016-2020 -al ritme d’un 20% per període impositiu- de les deterioracions de valor de les participacions que haguessin estat fiscalment deduïbles en exercicis previs, amb independència de l’evolució dels fons propis i resultats de l’entitat participada; c) l’establiment de més limitacions en l’aplicació de les deduccions per evitar la doble imposició (interna i internacional), i d) una modificació significativa en el tractament de les rendes negatives derivades de la transmissió de participacions en altres entitats considerant-les fiscalment no deduïbles.

Encara que l’impost sobre societats de 2024 de les entitats l’exercici de les quals coincideix amb l’any natural, s’autoliquidarà el juliol de 2025, la despesa per impost sobre benefici cal comptabilitzar-la a la fi d’aquest exercici i, per tant, això exigeix calcular l’impost a pagar i fer tots els ajustos al resultat comptable, quantificar la reserva de capitalització, decidir la compensació de bases imposables negatives o determinar l’import de les deduccions.

Des del punt de vista comptable, és important detectar si falta alguna cosa per comptabilitzar i corregir errors, reclassificació dels saldos dels comptes en funció del venciment, etc.

Recordi que hem de portar els processos per calcular el resultat comptable i la base imposable de l’impost sobre societats, fent els ajustos comptables i extracomptables. A més d’aprofundir en els avantatges fiscals que pot obtenir amb l’aplicació de la normativa. Per a això fem un estudi de totes les partides que intervenen en les operacions de tancament, inclosos els diferents règims especials i les diferències per als contribuents persones físiques empresaris i professionals.

Pel que fa a l’IRPF per a empresaris i professionals no podem oblidar per a aquest tancament de l’any algunes novetats:

• Reducció per rendiments del treball: amb efectes des de l’1 de gener de 2024, s’incrementa la quantia de la reducció per obtenció de rendiments del treball.
• Obligació de declarar: amb efectes des de l’1 de gener de 2024, a conseqüència de l’elevació de la quantia del salari mínim interprofessional (SMI) a 15.876 € anuals, la quantia de salari brut anual a partir de la qual es comença a pagar l’IRPF passa dels 15.000 € fins als 15.876 €.
• Contribuents en estimació objectiva (“mòduls”): es prorroguen els límits excloents del mètode d’estimació objectiva per a 2024 (les quanties de 250.000 € i de 125.000 €), i, d’altra banda, la reducció general sobre el rendiment net de mòduls serà del 5% (10% en 2023). També s’estableix que les activitats agrícoles i ramaderes podran reduir el rendiment net previ: (i) en el 35% del preu d’adquisició del gasoil agrícola; (ii) en el 15% del preu d’adquisició dels fertilitzants.
• Modulació de les reduccions dels rendiments del capital immobiliari (lloguer d’habitatges): amb efectes des de l’01-01-2024, i per als contractes d’arrendaments d’immobles destinats a habitatge subscrits a partir del 26 de maig de 2023, s’estableix que el rendiment net positiu derivat de l’arrendament d’immobles destinats a habitatge es beneficia d’una reducció general del 50% (enfront del 60% anterior), però regula percentatges incrementats: a) en un 90% quan s’hagi formalitzat pel mateix arrendador un nou contracte d’arrendament sobre un habitatge situat en zones de mercat residencial tensionat, amb una reducció en la renda d’almenys un 5% sobre el contracte anterior; b) en un 70% quan, no complint-se els requisits de la lletra anterior, es tracti de la incorporació al mercat d’habitatges destinats al lloguer en zones de mercat residencial tensionat i es lloguin a joves d’entre 18 i 35 anys en aquestes àrees, o bé, es tracti d’habitatge assequible incentivat o protegit, arrendat a l’administració pública o entitats del tercer sector o de l’economia social que tinguin la condició d’entitats sense fins lucratius, o acolliment a algun programa públic d’habitatge que limiti la renda del lloguer; d) en un 60% quan, no complint-se els requisits de les lletres anteriors, l’habitatge hagués estat objecte d’una actuació de rehabilitació que hagués finalitzat en els dos anys anteriors a la data de formalització del contracte.

• Llibertat d’amortització en determinats vehicles i en noves infraestructures de recàrrega: amb efectes des de l’1 de gener de 2024, els contribuents que determinin el seu rendiment pel mètode d’estimació objectiva podran aplicar una llibertat d’amortització per a les inversions en vehicles nous FCV, FCHV, BEV, REEV o PHEV i per punts de recàrrega.

• Pròrroga de la deducció per obres de millora d’eficiència energètica en habitatges: s’amplia fins al 31 de desembre de 2024 la deducció per obres de millora de l’eficiència energètica d’habitatges, la qual cosa permet deduccions del 20%, 40% o 60% en la renda als qui impulsin aquestes actuacions en les seves propietats.

• Deducció per donatius: el percentatge de deducció del 80% de la quota de l’IRPF s’aplicarà sobre els 250 primers euros de donatius, donacions o conjunt d’aportacions amb dret a deducció (abans 150 euros). A la base de deducció que excedeixi de 250 euros se li aplicarà un percentatge de deducció del 40% (abans 35%). Aquest percentatge serà del 45% quan en els dos períodes impositius immediats anteriors s’haguessin realitzat donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció en favor d’una mateixa entitat, quan l’import del donatiu d’aquest exercici i el del període impositiu anterior sigui igual o superior, en cadascun d’ells, al de l’exercici immediat anterior.

• Facturació electrònica obligatòria per a autònoms i pimes: a costa del desenvolupament reglamentari que determinarà la data d’entrada en vigor d’aquesta mesura, les empreses i professionals han de saber que quedaran obligats a expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empresaris i professionals. Aquesta regla general produirà efectes: (i) per als empresaris i professionals la facturació anual dels quals sigui superior a 8 milions d’euros: al cap d’un any d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari; (ii) per a la resta dels empresaris i professionals: al cap de dos anys d’aprovar-se el desenvolupament reglamentari.

Tot això sense perjudici de les novetats normatives establertes per les respectives comunitats autònomes i normativa foral del País Basc i Navarra, i que s’han de tenir en compte per als residents fiscals en aquests territoris, com per exemple en relació amb les noves o modificades tarifes autonòmiques i si s’ha establert noves deduccions o modificat algunes de les ja existents.

Volem informar-los sobre un tema rellevant relacionat amb l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU), conegut comunament com la “plusvàlua municipal”. Aquest tribut s’aplica a les persones que transmeten o adquireixen terrenys urbans, sigui a través de compravendes, donacions, o herències. A continuació, abordem de manera clara com s’aplica aquest impost en el cas específic d’una herència.

Què és l’IIVTNU?

L’IIVTNU és un impost que grava l’augment del valor d’un terreny urbà des del moment en què va ser adquirit fins a la seva transmissió posterior, és a dir, quan es ven, dona o hereta. És important destacar que aquest impost no es basa en el valor total del terreny, sinó en l’increment del seu valor al llarg del temps. Aquest tribut es regula pels articles 104 a 110 del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL).

Quan es genera aquest impost?

L’impost es genera en dues situacions:

1. Transmissió de la propietat d’un terreny urbà: pot ser una venda, donació, o herència. La meritació (o l’obligació de pagar) sorgeix en el moment de la transmissió.
2. Constitució o transmissió d’un dret real d’ús sobre el terreny: en aquest cas, l’impost es merita quan s’estableix o transmet el dret.

En el cas d’una herència, és fonamental entendre quan ocorre exactament la transmissió del terreny i, per tant, quan es genera l’impost.

Què ocorre en una herència?

Quan una persona hereta un terreny urbà a causa de la defunció d’un familiar, el moment clau per a calcular l’IIVTNU és la data de la transmissió. Segons la Llei reguladora de les hisendes locals, en el cas d’una transmissió lucrativa per causa de mort (com una herència), la data de la transmissió és el moment de la defunció del causant (la persona que ha mort).

Aquesta interpretació es basa en l’article 109 del TRLRHL, que regula la meritació de l’impost, i en els principis establerts en el Codi Civil. Segons els articles 440, 657, 661 i 989 del Codi Civil, els hereus adquireixen la propietat dels béns des del moment de la defunció del causant, i no des de l’acceptació formal de l’herència.

Què significa això per als hereus?

Això implica que, a efectes fiscals, la propietat del terreny urbà es considera transmesa als hereus en el moment de la mort del causant, encara que l’herència no s’accepti formalment fins més tard. Per tant, l’IIVTNU es merita des d’aquest moment.

És important que els hereus tinguin en compte aquesta data, ja que si posteriorment decideixen vendre el terreny, el període de temps sobre el qual es calcularà l’increment de valor serà des de la data de defunció del causant fins a la data de la venda.

Conclusió

Aquest és un aspecte clau de l’IIVTNU en situacions d’herència, puix la data de defunció del causant determina la meritació de l’impost i afecta el càlcul en el moment d’una futura transmissió del terreny. Els recomanem revisar acuradament aquest aspecte en gestionar una herència per evitar possibles sorpreses fiscals.

Volem informar-los d’un tema que resulta d’interès, com és la subjecció o no a l’IVA de les retribucions dels consellers i administradors de les societats mercantils.

Recentment, la Direcció General de Tributs (DGT) va emetre una resolució el 17 d’abril de 2024 (V0782-24), en la qual va aclarir com s’aplica l’IVA als serveis que una persona física presta a una societat en qualitat d’administrador o directiu. Aquesta resolució és rellevant perquè la DGT segueix la jurisprudència de la Unió Europea i estableix que els serveis prestats per administradors no estan subjectes a IVA. No obstant això, els serveis dels directius només estan gravats amb IVA si no segueixen les directrius de l’empresa, el seu pagament depèn dels resultats obtinguts i assumeixen els riscos de la seva activitat.

Aquesta resolució és especialment rellevant per a aquells professionals que ocupen càrrecs directius o d’administració en societats, ja que aclareix en quines situacions aquests serveis estan subjectes o no a la tributació per IVA.

L’IVA i els administradors

D’acord amb aquesta resolució, els serveis que un administrador persona física presta a la societat no estan subjectes a IVA. Aquesta conclusió es basa en la interpretació de la DGT, que segueix la normativa comunitària establerta pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La raó darrere d’aquesta exclusió és que, en la majoria dels casos, els administradors exerceixen les seves funcions en règim de dependència amb la societat, la qual cosa implica una relació laboral o administrativa. En aquesta mena de relacions, l’administrador no actua per compte propi, sinó en nom de la societat i sota les seves directrius.

En aquest sentit, l’article 7.5 de la Llei 37/1992 de l’IVA (LIVA) estableix que els serveis prestats per persones físiques en règim de dependència, sigui a través d’una relació laboral o administrativa, no estan subjectes a IVA. Això és clau per als administradors, ja que la seva feina sol estar regulada per la normativa interna de la societat i no es consideren activitats independents a l’efecte d’IVA.

El cas dels directius

La situació canvia per als directius. La resolució de la DGT aclareix que els serveis professionals prestats per directius només estan subjectes a IVA si es compleixen tres condicions clau:

1. Independència organitzativa: el directiu ha d’actuar de manera autònoma, sense estar subjecte a les directrius organitzatives de l’empresa. És a dir, ha de tenir llibertat en la presa de decisions i en la gestió dels recursos necessaris per a desenvolupar la seva activitat.
2. Remuneració vinculada a resultats: el pagament que rep el directiu ha d’estar lligat a l’èxit o fracàs de la seva activitat, és a dir, als resultats obtinguts per la seva gestió. Això implica que no existeix un salari fix, sinó una compensació variable que depèn del rendiment de l’activitat desenvolupada.
3. Assumpció del risc econòmic: el directiu ha d’assumir el risc econòmic de l’activitat que exerceix. Això significa que, en cas de pèrdues, el directiu seria qui assumiria les conseqüències financeres, fet característic de les activitats empresarials o professionals que tributen per IVA.

Si aquestes tres condicions no es compleixen de manera simultània, els serveis prestats pel directiu no estarien subjectes a IVA, ja que es considerarien més pròxims a una relació de dependència o de caràcter laboral.

Antecedents normatius

Per a entendre millor aquesta resolució, és important revisar l’article 4 de la LIVA que estableix que l’impost s’aplica als lliuraments de béns i prestacions de serveis efectuades per empresaris o professionals en l’exercici de la seva activitat. Aquesta activitat ha de ser habitual o, almenys, ocasional, i estar subjecta a una contraprestació econòmica.

D’altra banda, l’article 5 de la mateixa llei defineix qui es consideren empresaris o professionals a l’efecte de l’IVA. Aquells que organitzen factors de producció per compte propi per a intervenir en la producció o distribució de béns o serveis són considerats empresaris. Aquesta definició és clau per a determinar si un directiu o administrador actua com a empresari independent o si, per contra, la seva activitat està vinculada a la societat, que l’exclou de l’àmbit d’aplicació de l’IVA.

La jurisprudència europea

És important assenyalar que aquesta resolució de la DGT s’alinea amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que en diversos pronunciaments ha aclarit quan una activitat duta a terme per un administrador o directiu ha de considerar-se independent i subjecta a IVA. En particular, el Tribunal ha assenyalat que la clau per a determinar si una activitat està subjecta a l’impost radica en la independència amb la qual és desenvolupada. És a dir, si el professional actua per compte propi, organitza els seus propis recursos i assumeix el risc econòmic de l’activitat, està obligat a repercutir l’IVA en els seus serveis.

Per exemple, en la sentència del 18 d’octubre de 2007 (Assumpte C-355/06, van der Steen), el TJUE va concloure que un administrador que treballa exclusivament per a una societat de la qual és accionista no ha de ser considerat subjecte passiu de l’IVA si està vinculat a la societat per una relació de subordinació, la qual cosa exclou la seva activitat de l’àmbit d’aplicació de l’impost. Aquesta jurisprudència és clau per a entendre per què els administradors no tributen per IVA en la majoria dels casos.

Conclusions

En resum, la resolució de la DGT del 17 d’abril de 2024 estableix criteris clars sobre quan els serveis d’administradors i directius estan subjectes a l’IVA. Mentre que els administradors no han de tributar per IVA a causa de la seva relació de dependència amb la societat, els directius podrien estar subjectes a aquest impost si actuen de manera independent, la seva remuneració està lligada a resultats i assumeixen el risc econòmic de l’activitat.

Volem recordar-los les principals directrius en relació amb el permís retribuït que els seus empleats poden sol·licitar per hospitalització d’un familiar, així com el que succeeix quan aquest familiar és donat d’alta hospitalària. Aquesta circular pretén resoldre dubtes freqüents i aclarir les condicions d’aquest dret laboral.

Permís retribuït per hospitalització de familiar

L’article 37 de l’Estatut dels Treballadors (ET) estableix el dret dels empleats a sol·licitar permisos retribuïts per raons familiars greus. En concret, els treballadors tenen dret a absentar-se fins a cinc dies per l’hospitalització d’un familiar. A continuació, detallem les situacions cobertes i els familiars inclosos en aquest dret.

Situacions cobertes:

• Accident greu.
• Malaltia greu.
• Hospitalització.
• Intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari.

Familiars inclosos:

El permís pot ser sol·licitat per l’empleat en cas d’hospitalització de:

• El cònjuge o parella de fet.
• Parents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat (per exemple, pares, fills, germans, avis, nets).
• Familiars consanguinis de la parella de fet.
• Persones que convisquin en el mateix domicili que el treballador, sempre que requereixin cures efectives.

Requisits per a sol·licitar el permís

Perquè un treballador pugui beneficiar-se d’aquest permís retribuït, s’han de complir els següents requisits:

1. Existència d’un fet causant: s’ha de tractar d’un accident, malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica que requereixi repòs domiciliari.

2. Justificació documental: el treballador ha de presentar un justificant mèdic que certifiqui l’hospitalització o intervenció, així com la necessitat de cures.

Quan comença el permís?

És important assenyalar que el permís retribuït comença a comptar des del primer dia laborable posterior al fet causant si aquest va ocórrer en un dia no laborable. No obstant això, si el conveni col·lectiu aplicable estableix disposicions diferents, s’han de respectar. En aquest sentit, els convenis poden ampliar el nombre de dies de permís o regular com es compten, sigui en dies hàbils o naturals.

Límits del permís

L’Estatut dels Treballadors no estableix un límit anual per a la sol·licitud d’aquesta mena de permisos, cosa que significa que el treballador pot sol·licitar-lo cada vegada que ocorri una situació coberta. En qualsevol cas, és important revisar els convenis col·lectius que puguin millorar o detallar aquestes condicions.

Què succeeix amb l’alta hospitalària?

Un dels aspectes més consultats pels empresaris és si el permís retribuït finalitza automàticament en el moment en què el familiar del treballador rep l’alta hospitalària. En aquest sentit, és important diferenciar entre l’alta hospitalària i la necessitat de cures addicionals:

1. Si el familiar encara requereix cures després de l’alta hospitalària (repòs domiciliari): el permís no finalitza automàticament. L’empleat pot continuar gaudint del permís mentre el familiar continuï necessitant cures, fins que sigui donat d’alta mèdica completa. Això pot incloure períodes de repòs a casa que estiguin justificats mèdicament.

2. Si el familiar està completament recuperat: si el familiar ja no necessita cures i ha estat donat d’alta, tant hospitalària com mèdica, el permís ha de finalitzar. No tindria sentit que el treballador continués gaudint d’un permís retribuït quan la persona ja està en condicions de valer-se per si mateixa o fins i tot ha reprès la seva activitat laboral.

És recomanable que els empresaris prenguin certes precaucions en concedir aquest tipus de permisos. Suggerim que, a més del justificant d’hospitalització, se sol·liciti un informe que detalli si el familiar de l’empleat requereix cures domiciliàries després de l’alta hospitalària. D’aquesta manera, s’evita qualsevol possible malentès o ús fraudulent del permís.

Si el treballador continua sol·licitant el permís una vegada que el familiar ha estat donat d’alta, i no hi ha una justificació mèdica perquè necessiti cures addicionals, podria considerar-se que el permís s’està utilitzant de manera indeguda.

Vostè ha de saber que els comptes anuals es poden fer amb errors, o millor dit, defectes.

Això ho podem saber pel fet que després d’haver dipositat els comptes anuals pot arribar una notificació del Registre Mercantil denegant el dipòsit per existència de defectes.

La clau serà corregir els errors i tornar a dipositar-los. És una situació més comuna del que pensem, i que per sort no comporta sancions ni altres problemes. Això sí, haurem de pagar novament honoraris al Registre Mercantil. També perdrem temps.

El termini fonamental són cinc mesos des de la presentació inicial, per la qual cosa, si l’esmenem en aquest termini, s’entén que els comptes estan presentats en la data inicial, per tant, no haurem de patir per està fet fora de termini.

Una cosa que hem de tenir en compte és que el Registre Mercantil no farà el dipòsit si hi ha defectes o errors. Només enviarà notificació a qui els presenti.

Tinguem en compte que el Registre no valora ni comprova la veracitat de la informació, per tant, els errors seran sempre formals. Una cosa molt habitual és que existeixi discrepància en les dates d’aplicació del resultat en el certificat d’aprovació de comptes anuals, a més de potser falta d’informació en algun apartat.

A vegades, per exemple, falta algun document, com el certificat d’aprovació de comptes o la declaració de titular real. A vegades també s’adjunta algun document que no ha de ser adjuntat.

És possible que l’empremta digital no sigui correcta, que s’hagi aportat en suport paper o que s’inclogui un certificat d’aprovació de comptes que no coincideix amb el generat.

Quant a l’esmena, cal entendre que s’ha de fer de la mateixa manera que es va fer la presentació, és a dir presencialment o telemàtica. Cal aportar tot el que faltava, o eliminar el que sobrava. Si la presentació es va fer en paper, o de manera telemàtica mixta, hem de retirar la carpeta amb el defectuós mitjançant instància original.

Si la presentació es va fer 100% telemàtica, n’hi ha prou amb fer un nou enviament. Si usem el programa de dipòsit digital de comptes D2, s’ha de seleccionar “esmena de dipòsit anterior”, mentre que, si optem per la presentació web, cal marcar la casella Esmena / Complementari.

En tots dos casos, és necessari posar les tres dades del dipòsit anterior: any, llibre i número d’entrada. En la casella llibre posem 2 si són comptes o 3 si són llibres.

Sàpiguen que, si s’omet la notificació de defectes, i no s’esmenen, s’entén que no s’ha dipositat els comptes, amb els problemes que això pot generar.