Alerta setmanal de continguts (setmana 42 del 2023)

La protecció de la intimitat empresarial davant les inspeccions d’Hisenda és un tema de gran rellevància en l’àmbit fiscal. És essencial comprendre els límits legals que regeixen aquestes actuacions, des dels requisits per a ingressar al domicili fins a l’accés a dades en dispositius electrònics. La jurisprudència recent subratlla la importància de la proporcionalitat i la necessitat en aquestes accions, posant un èmfasi especial en la salvaguarda dels drets fonamentals de les empreses.

Sentència del Tribunal Suprem de 29 de setembre de 2023

Recentment, el Tribunal Suprem ha emès una sentència el 29 de setembre de 2023 (recurs de cassació núm. 4542/2021) que té un impacte significatiu en aquest àmbit. La sentència estableix que l’Administració Tributària no té permís per a examinar documents en dispositius electrònics, específicament ordinadors personals, excepte en unes certes situacions i sempre sota estricta supervisió judicial.

Anul·lació d’una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia

Aquesta decisió del Tribunal Suprem anul·la una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, que va avalar l’acte dictat per un jutjat per a l’autorització d’entrada i accés a l’ordinador. En aquesta situació, es va permetre l’accés a l’ordinador del recurrent, considerant que un ordinador era equiparable a un domicili.

Límits per a examinar documents en dispositius electrònics

Tots dos òrgans judicials van entendre que el règim previst per a l’autorització d’entrada en domicili és equiparable a l’accés i tractament de la informació emmagatzemada en dispositius electrònics (ordinadors, telèfons mòbils, tauletes, memòries, etc.).

Doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem

Els límits per a examinar documents en dispositius electrònics han estat clarament delineats pel Tribunal Suprem amb aquesta sentència. S’estableix que l’entrada i registre de domicilis constitucionalment protegits no poden autoritzar la còpia, precintat, captació, possessió o utilització de les dades contingudes en un ordinador. No obstant això, aquestes normes s’estenen a aquelles altres actuacions administratives que tinguin per objecte l’accés i tractament de la informació emmagatzemada en dispositius electrònics protegida pels drets fonamentals a la intimitat personal i familiar i al secret de les comunicacions.

Criteris de necessitat, adequació i proporcionalitat

El Tribunal Suprem ha equiparat l’autorització judicial per entrar en un domicili amb l’autorització per a obtenir dades informàtiques rellevants per a Hisenda. No obstant això, la Inspecció ha de seguir criteris de necessitat, adequació i proporcionalitat en examinar les dades.

Establiment de jurisprudència

La sentència estableix, a aquest efecte, la següent jurisprudència:

1) Limitacions en regles de competència i procediment

Les regles de competència i procediment que la llei processal estableix per a l’autorització judicial d’entrada en domicili constitucionalment protegit són inadequades per a autoritzar l’accés a dades en un ordinador quan aquesta activitat es produeix fora del domicili i pot afectar altres drets fonamentals.

2) Exigències de necessitat, adequació i proporcionalitat

A més, les exigències de necessitat, adequació i proporcionalitat de la mesura s’apliquen a les actuacions administratives que tinguin per objecte l’accés i tractament de la informació emmagatzemada en dispositius electrònics.

3) Avaluació per part del jutge de l’autorització

Aquestes exigències han de ser avaluades pel jutge de l’autorització, i l’administració no pot basar-se únicament en el seu relat, sinó que ha de sotmetre la informació a un mínim contrast i verificació.

Prioritat dels drets fonamentals

La protecció dels drets fonamentals prima sobre l’exercici de potestats administratives, especialment davant la falta d’una regulació legal completa, directa i detallada.

Col·laboració amb la Inspecció

En aquest context, és important destacar que la col·laboració amb la Inspecció és essencial, i qualsevol sol·licitud d’informació ha de ser atesa de manera oportuna i completa, sempre que sigui legalment requerida.

Li recordem que si ha optat per fraccionar el pagament de l’IRPF 2022 en dos terminis, el pròxim dia 6 de novembre es compleix el termini per efectuar l’ingrés (40% restant del deute tributari) del segon termini de la renda de l’exercici 2022.

Els contribuents que hagin optat per fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis i, a més, hagin domiciliat el pagament del segon termini en l’entitat col·laboradora en la qual efectuaren l’ingrés del primer termini, no hauran d’emplenar cap model (en aquest cas, model 102), ja que el lliurament del document d’ingrés en la citada entitat col·laboradora, model 100, amb les dades de la domiciliació degudament emplenades, servirà com a ordre de deute en compte d’aquest segon termini.

Els contribuents que hagin optat per fraccionar el pagament i no hagin domiciliat el segon termini en entitat col·laboradora, hauran d’efectuar directament l’ingrés d’aquest termini fins al dia 6 de novembre de 2023 inclusivament, mitjançant la presentació del model 102, degudament emplenat.

En el context actual, els desplaçaments temporals de treballadors a l’estranger són una pràctica comuna. No obstant això, aquests viatges laborals no sempre transcorren sense incidents, i és fonamental estar preparat per a situacions com ara accidents o malalties que puguin sorgir durant aquestes missions.

Procediments especials per a treballadors desplaçats

Si la seva empresa decideix enviar un empleat a treballar temporalment fora de les fronteres, és important entendre que els procediments per gestionar la baixa laboral poden variar en comparació de situacions habituals. Des de la revista de la Seguretat Social (https://revista.seg-social.es/), se’ns proporciona informació valuosa sobre els passos que no hem de passar per alt per a assegurar la recepció de la prestació corresponent.

Com gestionar la baixa laboral

Per començar, el treballador no està obligat a presentar a la seva empresa els comunicats de baixa, alta o confirmació de la seva incapacitat temporal; l’empresa pot obtenir-los telemàticament de l’INSS. No obstant això, és recomanable que el treballador comuniqui a l’empresa que no podrà anar a treballar.

Legislació de seguretat social en països de destinació

Els treballadors desplaçats a països sota el Reglament 1408/71 generalment estan subjectes a la legislació de seguretat social del país on treballen, sigui per compte d’altri o propi. No obstant això, hi ha excepcions importants.

Emissió de certificats mèdics

Si l’activitat laboral es duu a terme en un país pertanyent a la UE, Espai Econòmic Europeu, Suïssa o el Regne Unit, el treballador ha d’acudir al facultatiu local i obtenir-ne un certificat mèdic llegible que acrediti la seva situació d’incapacitat temporal.

Remissió de documentació a l’INSS

El treballador ha de remetre aquest certificat mèdic a l’INSS dins dels tres dies posteriors a la seva emissió, juntament amb les seves dades personals completes. La falta de remissió pot suspendre el pagament de la prestació.

Manteniment de la baixa mèdica

Per mantenir la baixa mèdica, el treballador ha de remetre els comunicats de confirmació o informes mèdics necessaris a l’INSS. La falta d’enviament pot comportar la suspensió del pagament de la prestació.

Alta mèdica i comunicació a l’INSS

Quan es compleix un any de la baixa, l’INSS pot emetre l’alta mèdica o una nova baixa, si és necessari. Si el treballador rep l’alta, ho ha de comunicar a l’INSS en un termini de tres dies.

Procediment en països sense conveni bilateral de seguretat social

Per a països sense conveni bilateral de seguretat social, el certificat mèdic ha de ser legalitzat pel consolat ambaixada espanyol o comptar amb el segell de postil·la del Conveni de la Haia. A més, la documentació ha d’estar degudament traduïda.

Aquesta informació és fonamental per garantir que els treballadors desplaçats estiguin degudament informats i preparats per a afrontar situacions d’incapacitat temporal de manera efectiva.

Mantenir-se informat i seguir els procediments adequats és essencial per a garantir una gestió efectiva de la baixa laboral en aquest context.

Si té una pime o un gran negoci, un dels principals problemes que es pot trobar, és la falta de liquiditat. És a dir, no tenir el capital suficient per a fer front a tots els deutes contrets i als pagaments obligatoris. Per això és fonamental, que verifiqui que el fons de maniobra -la diferència entre l’actiu corrent i el passiu corrent- de la seva empresa és positiu. D’aquesta manera tindrà menys risc de tenir problemes de liquiditat.

Fons de maniobra: definició

El fons de maniobra és la diferència entre l’actiu corrent i el passiu corrent.

Aquest indicador és crucial perquè mostra la capacitat d’una empresa per a finançar els seus compromisos a curt termini amb els seus actius circulants. Un fons de maniobra positiu indica que l’empresa té suficients actius líquids per a cobrir els seus deutes a curt termini, fet que garanteix la seva estabilitat financera.

Composició del balanç

Per comprendre el fons de maniobra, és essencial analitzar l’estructura del balanç d’una empresa. El balanç es divideix en dos grans grups: l’actiu i el passiu. Dins de l’actiu, es distingeixen dues categories clau: l’actiu no corrent i l’actiu corrent.

Actiu no corrent

L’actiu no corrent comprèn els actius de llarga durada que són essencials per al funcionament continu de l’empresa. Aquests poden incloure béns com ara propietats, maquinària i altres actius d’inversió a llarg termini.

Actiu corrent

L’actiu corrent, d’altra banda, es compon d’elements que l’empresa espera convertir en efectiu en un període inferior a dotze mesos. Això inclou comptes per cobrar, inventaris i saldos de comptes corrents.

En el costat del passiu, també s’identifiquen tres categories principals:

• Patrimoni net

El patrimoni net representa els fons que els socis o accionistes han aportat a l’empresa, així com els beneficis acumulats d’anys anteriors que no s’han distribuït. És una font de finançament intern.

• Passiu no corrent

El passiu no corrent es compon de deutes amb venciment a més d’un any. Aquests deutes inclouen préstecs a llarg termini i altres obligacions financeres a llarg termini.

• Passiu corrent

El passiu corrent, finalment, consisteix en deutes que s’han de pagar en un període inferior a un any, com els deutes amb proveïdors i altres compromisos a curt termini.

Equilibri financer

Per mantenir un equilibri financer saludable, és essencial que les “masses patrimonials” estiguin en harmonia. L’objectiu és assegurar que el patrimoni net i els deutes a llarg termini siguin similars o, preferiblement, lleugerament superiors al valor de l’actiu no corrent.

Aquest equilibri financer té diversos avantatges:

• Facilita el pagament de deutes a curt termini: quan el patrimoni net i els deutes a llarg termini són sòlids, la diferència entre l’actiu corrent i els deutes a curt termini és positiva. Això significa que l’empresa té recursos per pagar les seves obligacions a curt termini amb els ingressos generats per les seves operacions.
• Més capacitat d’inversió: un fons de maniobra positiu també indica una capacitat més elevada per fer inversions a llarg termini, fet que pot impulsar el creixement de l’empresa.
• Reducció del risc financer: mantenir un fons de maniobra positiu redueix el risc financer i la dependència del finançament extern, que millora la solidesa financera de l’empresa.
• Atractiu per a inversors: les empreses amb un bon equilibri financer solen ser més atractives per a inversors i prestadors, fet que facilita l’obtenció de finançament addicional si és necessari.

Com millorar el fons de maniobra en una empresa?

1. Optimització dels actius corrents

Per a augmentar el fons de maniobra, és fonamental optimitzar els actius corrents. Això implica una gestió eficient de comptes per cobrar, inventaris i comptes corrents. Algunes estratègies inclouen:

• Reducció dels dies de comptes per cobrar: fer un seguiment eficient dels comptes per cobrar i establir polítiques clares de crèdit pot reduir el temps de cobrament als clients.
• Gestió d’inventaris: evitar excessos d’inventari i minimitzar obsolets pot alliberar efectiu que es pot destinar a altres necessitats.

2. Control dels passius corrents

A més d’optimitzar els actius corrents, és bàsic gestionar adequadament els passius corrents. Això inclou:

• Negociació de terminis amb proveïdors: buscar acords amb proveïdors per estendre els terminis de pagament pot ajudar a posposar les obligacions financeres a curt termini.
• Refinançament de deutes a curt termini: si és possible, buscar opcions per refinançar deutes a curt termini en deutes a llarg termini per reduir la pressió sobre el fons de maniobra.

3. Augment del patrimoni net

Una forma sòlida de millorar el fons de maniobra és injectar capital addicional en l’empresa a través d’inversions dels socis o accionistes. Això augmenta el patrimoni net i proporciona un matalàs financer addicional. A més, reinvertir els beneficis no distribuïts també contribueix a enfortir el patrimoni net.

4. Generació de flux d’efectiu

Incrementar la generació d’efectiu és crucial per a millorar el fons de maniobra. Això s’aconsegueix mitjançant un augment en les vendes, una gestió eficient de costos i una rendibilitat més elevada. Algunes estratègies per generar més efectiu inclouen:

• Millora de l’eficiència operativa: optimitzar els processos i reduir costos operatius pot augmentar la rendibilitat i el flux d’efectiu.
• Increment de les vendes: explorar noves oportunitats de mercat, millorar l’estratègia de vendes i retenir als clients existents pot impulsar els ingressos.
• Gestió de tresoreria: una gestió eficient de la tresoreria és crucial per garantir que els recursos estiguin disponibles quan sigui necessari.

5. Planificació financera

La planificació financera a curt i llarg termini és essencial. Això implica l’elaboració de pressupostos, projeccions financeres i escenaris de flux d’efectiu per anticipar i gestionar eficaçment les necessitats financeres.

6. Monitoratge continu

El fons de maniobra no és un indicador estàtic i ha de ser monitorat de manera constant. Això permet identificar problemes financers abans que es converteixin en crisis i prendre mesures oportunes.

Conclusions

El fons de maniobra és un indicador crucial per avaluar la salut financera d’una empresa i la seva capacitat per complir les seves obligacions a curt termini. Mantenir un equilibri adequat entre les diferents “masses patrimonials” en el balanç és essencial per garantir l’estabilitat i el creixement de l’empresa. Els empresaris i directors financers han de prestar una atenció constant al fons de maniobra i prendre mesures per mantenir-lo en un estat saludable.