Alerta setmanal de continguts (setmana 42 del 2025)

Si la seva empresa fa importacions i presenta les seves declaracions d’IVA mensualment, el mes de novembre pot optar perquè li sigui aplicable el “Règim de diferiment de l’IVA” a partir de 2026.

D’aquesta manera, la quota d’IVA a la importació liquidada per duanes s’inclou directament en la declaració-liquidació de l’impost (model 303/322) corresponent al període en què es rebi el document on consti aquesta liquidació, en lloc d’ingressar-lo conjuntament amb la resta de tributs del DUA d’importació, evitant l’efecte financer de l’ingrés d’aquesta quota.

• Atenció. Aquest règim li permetrà satisfer l’IVA d’importació a través de les declaracions periòdiques d’IVA, en lloc de fer-ho a través del model 031 (model mitjançant el qual es liquiden l’IVA, els aranzels i els impostos especials aplicables després de retirar les mercaderies en la duana).

El Règim de diferiment de l’IVA és voluntari i poden acollir-s’hi les empreses o professionals que actuïn com a importadors, que tinguin un període de liquidació que coincideixi amb el mes natural i que sol·licitin l’aplicació de l’IVA diferit en els terminis establerts.

Gràcies a això, la seva empresa evitarà haver d’avançar el pagament de l’IVA d’importació al seu agent de duanes (que és qui s’encarrega de liquidar el model 031) i haver de deduir-lo més tard en les seves declaracions d’IVA. Amb el règim de diferiment podrà declarar-lo i deduir-lo al mateix temps -en presentar el model 303-, evitant així costos financers. 

Existeixen exclusions?

Aquelles empreses importadores que no utilitzin una liquidació mensual en queden excloses.

Com sol·licitar-lo?

Per a poder acollir-nos a aquest diferiment caldrà presentar una sol·licitud a través de la Declaració censal en el model 036 casella 530.

• Atenció. És important destacar que el termini fixat per a sol·licitar aquest tipus de declaració s’inicia l’1 de novembre i finalitza el 30 de novembre de l’any previ en què va ser usat.

Un cop sol·licitat i concedit, es començarà a aplicar en les declaracions presentades a partir de l’1 de gener de l’any següent. Una vegada sol·licitada la inclusió en aquest mètode de pagament, es prorrogarà per als anys següents mentre no s’hi renunciï o se n’exclogui.

Per a més informació:

https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/ca_es/iva/iva-operaciones-comercio-exterior/iva-importacion-diferir-pago.html

Quan es dirigeix una societat familiar, tard o d’hora arriba el moment de plantejar-se què passarà el dia en què els fills prenguin el relleu. Les bones intencions no sempre són suficients: les diferències en la gestió o les decisions d’inversió poden acabar dividint a la família.

Una alternativa eficaç és fer una escissió abans de transmetre l’empresa, de manera que cada hereu rebi una part independent del negoci o del patrimoni. Així s’evita la gestió compartida i es facilita la successió.

• Atenció. Si l’escissió es fa sense una justificació econòmica clara o amb l’única intenció d’obtenir avantatges fiscals, Hisenda podria negar el règim especial i exigir tributar pels beneficis ocults.

L’Agència Tributària ha confirmat en nombroses consultes vinculants (per exemple, V1600-23 o V2261-19) que una escissió destinada a evitar conflictes familiars, planificar la successió o permetre una gestió independent constitueix un motiu econòmic vàlid.

Per tant, aquesta mena d’operacions poden acollir-se al règim especial de neutralitat fiscal previst en els articles 76 a 89 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS).

Això significa que no es generen plusvàlues ni es tributa per elles en el moment de l’operació. La tributació queda diferida fins que, en el futur, es transmetin les participacions o els actius rebuts.

• Atenció. La neutralitat fiscal no és automàtica; exigeix que l’operació sigui real, documentada i respongui a un propòsit econòmic legítim.

Tipus d’escissió

a) Escissió total. La societat original es dissol i reparteix tot el seu patrimoni entre dues o més entitats noves o ja existents. Si els socis mantenen la mateixa proporció de participació que tenien abans, no es requereix que cada patrimoni sigui una branca d’activitat. Això va ser confirmat pel Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (13 de juny de 2023), que va matisar que, en les escissions totals no proporcionals, el requisit de “branca d’activitat” no sempre és exigible segons la Directiva europea de fusions i escissions.

b) Escissió parcial. Se segrega una part del patrimoni que constitueixi una branca d’activitat (és a dir, un conjunt autònom de mitjans materials i humans capaços de desenvolupar una activitat econòmica) i es transmet a una nova societat, mentre l’original manté una altra branca operativa. Si el segregat no pot funcionar per si mateix, no s’aplicarà el règim especial.

Exemple. Tenir diversos locals comercials no significa que cadascun sigui una branca d’activitat, encara que tingui personal i clients propis, si la gestió continua sent comuna. Així ho va indicar la DGT en CV1800-05.

c) Escissió no proporcional. Cada soci rep participacions en una societat diferent. Només es permet si cada patrimoni escindit constitueix efectivament una branca d’activitat (DGT CV2535-16). Si es després fa una donació recíproca entre socis, Hisenda no admetrà l’operació sota el règim de neutralitat, ja que equivaldria a una escissió encoberta no proporcional.

Comprovació dels beneficis del règim especial

El Tribunal Suprem (sentència de 21 de març de 2024) ha deixat clar que tant els òrgans de gestió com els d’inspecció poden comprovar la correcta aplicació dels règims especials. Fins ara, s’entenia que només la Inspecció podia fer-ho, però la nova doctrina amplia aquesta competència.

El TEAC (resolució 9093/2022, de 22 de març de 2023) va matisar que els òrgans de gestió poden intervenir si no s’analitza la validesa del règim especial, sinó aspectes comuns de l’impost.

En qualsevol cas, si l’Administració qüestiona l’operació, la comprovació haurà d’estar sòlidament motivada i recolzada en un expedient complet.

• Atenció. Les liquidacions emeses en un procediment de gestió que examinin requisits del règim especial podrien ser nul·les de ple dret, segons el Suprem.

Riscos i cauteles

El TEAC (resolució de 22 d’abril de 2024) va recordar que, si es demostra que l’operació perseguia una fi fraudulenta o abusiva, l’Administració pot eliminar l’avantatge fiscal obtingut, fins i tot el diferiment inicial. No obstant això, la falta de “motius econòmics vàlids” no implica automàticament frau, però genera una presumpció que el contribuent haurà de desvirtuar. La DGT (CV2214-23 i CV2894-15) sosté que, en aquests casos, només se suprimirà l’avantatge irregular, mantenint-se la resta de beneficis legítims.

• Atenció. Qualsevol intent de “simular” un motiu econòmic (per exemple, dividir per a després tornar a reunir les participacions) pot posar en risc la neutralitat i implicar sancions.

Altres aspectes a tenir en compte

• Si l’entitat absorbida va aplicar reserva per capitalització, l’absorbent haurà de complir amb el manteniment de fons propis.
• En les operacions acollides al règim especial el repartiment de reserves s’ha d’aplicar seguint el mètode FIFO: primer s’entenen distribuïdes les reserves anteriors a l’operació (criteri del TEAC).

Volem comentar-los un cas recent que, sincerament, ens ha semblat important compartir. No tant pel que diu la sentència, com pel que significa.

Una treballadora d’una empresa d’atenció telefònica portava des de 2020 treballant a distància. Ho feia bé, sense problemes, amb el mateix rendiment que qualsevol que estigués a l’oficina. El 2024, l’empresa li va dir que havia de tornar a la feina presencial, al·legant “raons operatives”. Res més.

La dona va explicar que la seva mare estava malalta, que necessitava ajuda per a les tasques diàries.

Va demanar continuar teletreballant, va aportar un informe mèdic, va actuar amb respecte i dins del marc legal. Però l’empresa no va voler saber-ne res. No va oferir cap altra opció, ni tan sols un model mixt.

El Tribunal de Justícia

L’assumpte va acabar al Tribunal Superior de Justícia de Galícia, i el tribunal li va donar la raó. La sentència és del 5 de setembre de 2025 (sentència 3945/2024), i, més enllà dels tecnicismes, el que deixa clar és que conciliar no depèn de la bona voluntat de l’empresa. Si el teletreball ha funcionat, i no hi ha motius reals per a canviar-lo, no es pot negar de manera genèrica. I molt menys sense negociar ni buscar alternatives.

El tribunal va recordar que el teletreball no implica necessàriament treballar des de casa, sinó des d’on el treballador pugui fer-ho, complint amb les seves obligacions. I també que el dret a conciliar està directament vinculat a la protecció de la família i a la igualtat, recollides en la Constitució.

Indemnització per danys i perjudicis

L’empresa va ser condemnada a pagar 3.750 euros en concepte d’indemnització, pels danys i perjudicis que la seva decisió havia causat. No són els diners el rellevant, sinó el missatge: no es pot negar un dret sense raonar ni oferir opcions.

Ens trobem amb situacions semblants moltes vegades. Peticions d’adaptació de jornada, teletreball parcial, flexibilitat… i, a vegades, la reacció immediata de l’empresa és pensar que serà un problema. No obstant això, quan s’escolta, es valora i es documenta bé la decisió, s’evita el conflicte.

El que ensenya aquesta sentència és simple: cal parlar, negociar, i actuar de bona fe. Les empreses que ho fan no solen tenir problemes; les que no ho fan, sí.

Si a la seva empresa han rebut alguna sol·licitud d’aquest tipus o preveuen que pugui arribar, convé revisar el procediment intern per a gestionar-les correctament. Podem ajudar-los a fer-ho, sense complicacions, i deixar-ho per escrit per a evitar dubtes en el futur. Al final, el que es tracta és de mantenir un equilibri raonable: que l’empresa pugui organitzar-se i que les persones puguin cuidar els seus sense por de perdre el seu lloc de feina. Això és el que la llei protegeix i el que, en aquest cas, la justícia ha volgut recordar.

Volíem comentar-los un tema que sol donar més d’un maldecap en les empreses i que, últimament, està generant força consultes: els permisos per hospitalització d’un familiar.

El cas és el de sempre, un treballador demana cinc (5) dies perquè un familiar està ingressat, però l’ingrés no dura tant o se sospita que potser no és tan prolongat. I aquí arriba el dubte raonable: l’empresa pot demanar-li que ho justifiqui? Què passa si no lliura cap document? La resposta, com gairebé tot en matèria laboral, depèn dels matisos.

L’Estatut dels Treballadors (ET), en l’article 37, diu que l’empleat té dret a cinc dies retribuïts quan hi ha hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari del seu cònjuge, parella de fet, parents fins a segon grau (consanguinitat o afinitat), o d’una persona que convisqui amb ell i que necessiti cures.

Fins aquí tot clar. Però la clau està en el fet que la llei exigeix avís i justificació. I això significa que el treballador ha d’acreditar que el fet causant realment existeix.

Per tant, l’empresa pot demanar un justificant. No es tracta de desconfiar, sinó de complir amb el procediment. Si l’empleat no l’acredita, l’absència pot considerar-se com no justificada, amb les conseqüències que prevegi el conveni (falta lleu, greu o molt greu, segons el cas).

Documentació. No fa falta una paperassa excessiva. El lògic és demanar alguna cosa que acrediti la situació: un informe o certificat d’hospitalització, o un document mèdic on consti la data d’ingrés i, si escau, la necessitat de repòs domiciliari. També es pot demanar alguna cosa que acrediti el vincle familiar si no és evident. El que no es pot fer és exigir documents o certificats que vagin més enllà del que estableix la llei o el conveni. Si el conveni només diu “justificació oportuna”, no podem imposar models o certificats oficials.

Quan s’acaba el permís?

Aquí ve un altre dubte habitual. El permís dura cinc dies hàbils, però no necessàriament es gaudeixen complets si l’hospitalització acaba abans. Si el familiar rep l’alta al tercer dia i no necessita repòs, el permís finalitza aquí. En canvi, si segueix a casa i requereix cures, el treballador pot esgotar els cinc dies, sempre que ho acrediti. El recomanable és demanar també l’informe d’alta hospitalària, on consti si hi ha repòs domiciliari o no. Això evita malentesos i possibles conflictes.

El Tribunal Suprem ha aclarit que els permisos retribuïts -com aquest- s’han de gaudir en dies laborables, no naturals. I que el còmput comença el primer dia laborable posterior al fet causant. Té lògica: el permís només té sentit quan cal acudir a la feina.

Per tant, si l’ingrés va ser un diumenge, el permís començarà a comptar el dilluns (o el primer dia que el treballador hagués de treballar).

Des de la nostra experiència, el més assenyat en aquests casos és actuar amb equilibri. Cal demanar la documentació, sí, però amb tacte. Un simple justificant mèdic i la data de l’ingrés són suficients. Si el treballador actua de bona fe, no hi ha motiu per a dubtar.

Això sí, si no lliura cap document ni acredita res, l’empresa pot tractar-ho com a absència injustificada. Convé deixar-ho reflectit per escrit i comunicar-li formalment que ha de reincorporar-se quan deixi d’existir la causa del permís.

En aquests supòsits, l’important és documentar-ho bé: sol·licitud, resposta de l’empresa i justificants. Així s’evita que una situació delicada acabi en conflicte disciplinari.

En tot cas, el nostre despatx pot ajudar-los a revisar com gestionar aquests permisos, preparar un model de sol·licitud i deixar clares les regles en el reglament intern o en els protocols de RH. Perquè a la llarga, el que més conflictes evita és tenir les coses clares i per escrit.

En els darrers dies, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha presentat el seu nou Pla Estratègic 2025-2030, i, sincerament, mereix una lectura tranquil·la. No és un document més: marca un canvi de rumb en la forma en què l’AEPD vol exercir el seu paper en una era on la tecnologia avança molt més ràpid que les normes.

Sota el lema “Innovació responsable i defensa de la dignitat en l’era digital“, l’Agència es proposa alguna cosa que va més enllà de la mera vigilància: anticipar-se als riscos, ajudar les empreses a complir la llei abans que hi hagi problemes i situar la dignitat de les persones com a eix central de tota la seva actuació.

El pla gira entorn de set eixos de treball i 45 objectius concrets. En ells es parla d’intel·ligència artificial, neurotecnologies, privacitat en la infància, cooperació institucional, simplificació normativa i suport a pimes. Tot amb una idea clara: no n’hi ha prou amb reaccionar, cal prevenir.

Un dels punts més interessants és la creació del Laboratori de Privacitat, un espai pensat per a analitzar tecnologies emergents (com la IA o el reconeixement facial), promoure solucions obertes i acompanyar els professionals i les administracions en la seva adaptació a les noves normatives.

També es reforça el paper dels delegats de protecció de dades (DPD), que l’AEPD considera aliats naturals per a traslladar la cultura de compliment a les organitzacions. Es preveu fins i tot millorar els canals de comunicació amb ells i facilitar eines de treball compartit.

Un altre aspecte destacable és l’aposta per una AEPD més pròxima i transparent: noves guies, canals simplificats, un cercador intel·ligent i campanyes de sensibilització dirigides tant a empreses com a la ciutadania. Es parla de fomentar una alfabetització en privacitat que arribi a escoles, universitats i col·lectius vulnerables.

En definitiva, el Pla 2025-2030 pretén que la protecció de dades deixi de percebre’s com una càrrega i s’entengui com a part essencial del benestar digital. Una AEPD més preventiva, més dialogant i amb capacitat per a adaptar-se al ritme de la innovació.

Font. Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), Pla Estratègic 2025-2030. Innovació responsable i defensa de la dignitat en l’era digital, juliol 2025.