Alerta setmanal de continguts (setmana 43 del 2024)

Si la seva empresa fa importacions i presenta les seves declaracions d’IVA mensualment, el mes de novembre pot optar perquè li sigui aplicable el “Règim de diferiment de l’IVA” a partir de 2025.

D’aquesta manera, la quota d’IVA a la importació liquidada per Duanes s’inclou directament en la declaració-liquidació de l’impost (model 303/322) corresponent al període en què es rebi el document on consti aquesta liquidació, en lloc d’ingressar-lo conjuntament amb la resta de tributs del DUA d’importació, evitant l’efecte financer de l’ingrés d’aquesta quota.

• Atenció. Aquest règim li permetrà satisfer l’IVA d’importació a través de les declaracions periòdiques d’IVA, en lloc de fer-ho a través del model 031 (model mitjançant el qual es liquiden l’IVA, els aranzels i els impostos especials aplicables després de retirar les mercaderies en la duana).

El Règim de diferiment de l’IVA és voluntari i s’hi poden acollir les empreses o professionals que actuïn com a importadors, que tinguin un període de liquidació que coincideixi amb el mes natural i que sol·licitin l’aplicació de l’IVA diferit en els terminis establerts.

Gràcies a això, la seva empresa evitarà haver d’avançar el pagament de l’IVA d’importació al seu agent de duanes (que és qui s’encarrega de liquidar el model 031) i haver-se’l de deduir més tard en les declaracions d’IVA. Amb el règim de diferiment podrà declarar-lo i deduir-lo al mateix temps -en presentar el model 303-, evitant així costos financers.

Existeixen exclusions?

Aquelles empreses importadores que no utilitzin una liquidació mensual en quedaran excloses.

Com sol·licitar-ho?

Per a poder-nos acollir a aquest diferiment cal presentar una sol·licitud a través de la declaració censal en el model 036, casella 530.

• Atenció. És important destacar que el termini fixat per sol·licitar aquest tipus de declaració s’inicia l’1 de novembre i finalitza el 30 de novembre de l’any previ en què s’utilitzarà.

Una vegada sol·licitat i concedit, es començarà a aplicar en les declaracions presentades a partir de l’1 de gener de l’any següent. Una vegada sol·licitada la inclusió en aquest mètode de pagament, es prorrogarà per als anys següents mentre no s’hi renunciï o se n’exclogui.

Per a més informació:

https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/ca_es/iva/iva-operaciones-comercio-exterior/iva-importacion-diferir-pago.html

Al BOE del dia 18 d’octubre s’ha publicat la Resolució de 15 d’octubre de 2024, de la Direcció General de Treball, per la qual es publica la relació de festes laborals per a l’any 2025, d’àmbit nacional, de comunitat autònoma i de les ciutats de Ceuta i Melilla. Amb això, es facilita el coneixement en tot el territori nacional del conjunt de les festes laborals.

Es publiquen tant:

• Les festes d’àmbit nacional, retribuïdes i no recuperables no substituïbles per les comunitats autònomes (CCAA)

• Les festes que les comunitats autònomes poden triar entre celebrar en el seu territori o substituir-les per altres (que per tradició els siguin pròpies).

• Dues seran triades per cada ajuntament.

Per a l’any 2025 els festius nacionals són:

• 1 de gener de 2025: Cap d’Any (dimecres).
• 6 de gener de 2025: Epifania del Senyor (dilluns).
• 1 de maig de 2025: Festa del Treball (dijous).
• 1 de novembre de 2025: Tot Sants (dissabte).
• 6 de desembre de 2025: Dia de la Constitució espanyola (dissabte).
• 8 de desembre de 2025: Dia de la Immaculada Concepció (dilluns).
• 25 de desembre de 2025: Nativitat del Senyor (dijous).

Amb caràcter addicional a aquests festius de caràcter nacional (retribuïts i no recuperables), les comunitats autònomes fixen altres dies festius, que figuren en el calendari annex a la Resolució (entre ells, el 6 de gener que ha estat establert per totes les comunitats autònomes).

A aquests festius s’afegiran els festius de caràcter local que seran fixats pels ajuntaments.

A continuació pot consultar el quadre general de festes laborals 2025.

Vegeu annex de festes laborals

Elaboració del calendari laboral

Així mateix, els recordem que d’acord amb l’article 34.6 de l’Estatut dels Treballadors l’empresa anualment ha elaborar el calendari laboral, que ha de contenir la jornada de treball establerta en conveni, així com els períodes mínims de descans diari i setmanal previstos i la distribució anual dels dies laborals i festius, i se n’ha d’exposar un exemplar en un lloc visible de cada centre de treball.

Li recordem que amb l’entrada en vigor del Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, pel qual es va establir el nou sistema de cotització per a autònoms, es va introduir també una nova tarifa plana, amb una quota fixa de 80 euros al mes, que pot durar un any o ampliar-se a dos. 

Tarifa plana per a nous autònoms

Durant el període 2023-2025, les persones que causin alta inicial en el règim d’autònoms podran sol·licitar l’aplicació d’una quota reduïda (tarifa plana) de 80 euros mensuals durant els primers dotze mesos d’activitat. La sol·licitud s’ha de fer en el moment de tramitar l’alta.

Es poden beneficiar d’aquestes condicions:

• Els autònoms que no hagin estat donats d’alta en els dos anys immediatament anteriors a la data d’efecte de la nova alta, o bé tres anys, en cas d’haver gaudit prèviament d’aquesta deducció.

Condicions per a ampliar la tarifa plana durant el segon any

Una vegada transcorreguts els primers dotze mesos, aquells autònoms els rendiments econòmics nets dels quals no superin l’SMI anual podran sol·licitar l’extensió del benefici durant un altre any.

L’SMI en 2024 s’estableix en 1.323 euros mensuals prorratejats en 12 pagues (o 1.134 euros si es distribueix en 14 pagues), i serà la referència per als qui van iniciar la seva activitat en 2023 i desitgen ampliar la tarifa plana. A més, existeixen col·lectius específics que poden gaudir d’un període més llarg de bonificació, com a autònoms amb discapacitat, víctimes de violència de gènere o terrorisme, els qui poden beneficiar-se d’aquesta tarifa reduïda per vint-i-quatre mesos, amb possibilitat d’estendre-la fins a trenta-sis mesos addicionals si els seus ingressos es mantenen per sota de l’SMI.

És important tenir en compte que les reduccions no apliquen a familiars directes d’autònoms que s’integrin al règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi. Així mateix, els autònoms poden optar per renunciar a la tarifa en qualsevol moment, amb efectes a partir del mes següent.

Per als autònoms que ja eren beneficiaris de l’antiga tarifa plana a la fi de 2022, les condicions es mantenen fins a completar el període establert. També es contemplen bonificacions addicionals per a autònoms en pluriactivitat, autònoms discapacitats, víctimes de violència de gènere o terrorisme, autònoms societaris, i aquells que s’acullin a la “Quota Zero” en comunitats com Madrid, Andalusia i altres regions.

La continuïtat de la tarifa plana està supeditada al fet que els autònoms mantinguin ingressos per sota de l’SMI vigent. El govern i els agents socials estan negociant una pujada de l’SMI per a 2025, amb la intenció de vincular-lo al 60% del salari mitjà, la qual cosa podria impactar en el llindar per a accedir a la tarifa. Això afectaria tant els autònoms que es van donar d’alta en 2024 com a aquells que ho van fer en 2023, els qui han d’ajustar els seus rendiments segons l’SMI vigent en cada període.

En cas que un autònom superi els ingressos permesos mentre gaudeix de la tarifa, la Tresoreria pot exigir la devolució de les quotes reduïdes. Per això, la Seguretat Social permet als autònoms sol·licitar la renúncia a la tarifa si preveuen ingressos superiors a l’SMI en els següents dotze mesos. Si no ho fan, hauran de regularitzar la seva situació, abonant la diferència en les quotes, la qual cosa podria significar un recàrrec significatiu.

Per exemple, si un autònom amb rendiments nets mensuals de 1.501 euros (per sobre de l’SMI) gaudeix de la tarifa durant el segon any, hauria de pagar 294 euros mensuals en lloc dels 80 euros inicials. La diferència acumulada, que ascendeix a 2.568 euros anuals, hauria de ser regularitzada en la seva declaració de la renda. Per tant, renunciar anticipadament a la tarifa pot ser una estratègia per a evitar pagaments més elevats o almenys minimitzar l’impacte econòmic en el futur.

Volem recordar-li que el Reial decret 62/2018 va modificar el Reglament sobre la instrumentació dels compromisos per pensions de les empreses amb els treballadors i beneficiaris, i el Reglament de plans i fons de pensions, que revisa a la baixa les comissions màximes de gestió de fons i, al seu torn, va elevar la liquiditat d’aquesta alternativa d’estalvi en permetre als partícips retirar, a partir de 2025, sense limitació, les aportacions amb una antiguitat d’almenys deu anys.

A partir de 2025, s’habilitarà la possibilitat de rescatar aportacions a plans de pensions amb una antiguitat mínima de deu anys, sense la necessitat de complir condicions excepcionals com la jubilació o incapacitat. Aquesta flexibilització, derivada de la reforma implementada pel Reial decret 62/2018, transformarà significativament el règim de liquiditat d’aquests instruments d’estalvi, i això permet que els estalviadors accedeixin al seu capital sense restriccions temporals, sempre que hagin transcorregut almenys deu anys des de la seva inversió inicial.

Fins a la data, els plans de pensions només permetien el seu rescat en situacions específiques: jubilació, desocupació de llarga durada, incapacitat, malaltia greu, o defunció del titular, i en aquest cas els beneficiaris podien rebre els fons com a rendiment del treball. Aquesta nova regulació introdueix una excepció, aplicable a partir de 2025, que donarà més flexibilitat als partícips.

La reforma dels plans de pensions

La normativa estableix dos canvis fonamentals en l’operativa dels plans de pensions. El primer és la possibilitat de rescatar les aportacions amb més de deu anys d’antiguitat, començant per aquelles realitzades abans de 2015. Per tant, des de 2025 es podrà disposar del capital aportat fins a 2015, mentre que les contribucions de 2016 estaran disponibles a partir de 2026, i així consecutivament.

El segon canvi rellevant és la reducció de les comissions de gestió. Aquestes passaran d’una mitjana de l’1,5% a l’1,25%, i en fons vinculats a la renda fixa, les comissions podran reduir-se fins al 0,85%. Aquest ajust en els costos de gestió ja és efectiu des de 2018, i el seu objectiu és fer els plans de pensions més atractius i accessibles per als estalviadors.

Com recuperar les aportacions

La norma estableix que es podrà recuperar la inversió feta més la revaloració obtinguda durant els deu anys de permanència en el fons. Per a calcular la suma rescatable, es considerarà el nombre de participacions adquirides al moment de l’aportació i el seu valor actualitzat. Aquesta mesura pretén dotar de més dinamisme i liquiditat als plans, fent-ne una opció més versàtil per a planificar l’estalvi a llarg termini.

Fiscalitat del rescat a deu anys

Encara que s’amplia la liquiditat d’aquests productes, la fiscalitat del rescat continua sent la mateixa que en els supòsits tradicionals com la jubilació. Els diners retirats es consideren un rendiment del treball i tributen en la base general de l’IRPF. Depenent de l’import total i l’escala progressiva de l’impost, el percentatge aplicable oscil·larà entre el 19% i el 47%. Això significa que els diners rescatats se sumaran al salari i altres ingressos, la qual cosa podria modificar el tipus marginal aplicable.

És important recordar que el rescat d’un pla de pensions també compta com un segon pagador en la declaració de l’IRPF, la qual cosa podria afectar l’obligació de presentar la declaració anual si el total rescatat supera uns certs límits.

Opcions de rescat

En arribar al termini de deu anys, els partícips disposaran de tres formes de rescat: en forma de renda, de capital o mixta. Optar pel rescat en forma de renda permet rebre pagaments periòdics, la qual cosa, en termes fiscals, pot resultar més avantatjós, ja que l’impost s’aplicarà de manera progressiva i ajustada als trams de la base imposable. En canvi, optar per rescatar el capital de cop pot incrementar significativament la base imposable, elevant així el tipus marginal aplicable.

Una opció interessant per als qui van fer aportacions abans del 31 de desembre de 2006 és la possibilitat d’aplicar una reducció fiscal del 40% sobre les quantitats retirades. Això implica que, si es rescaten, per exemple, 50.000 euros, només 30.000 s’afegiran a la base imposable. No obstant això, s’ha de tenir en compte que, en tractar-se d’un import elevat, podria fer que el contribuent ascendeixi de tram i enfronti un tipus impositiu és elevat.

Consideracions fiscals i alternatives d’inversió

Des d’una perspectiva fiscal, rescatar el pla de pensions abans de la jubilació pot implicar pagar més impostos, ja que l’IRPF aplicat al salari tendeix a ser més elevat que el corresponent a una pensió. Per això, és fonamental avaluar no només la fiscalitat, sinó també el cost d’oportunitat associat. Mantenir els diners en un pla de pensions implica deixar-lo en un producte amb rendibilitat variable i comissions específiques, mentre que podria ser més rendible invertir en altres instruments com ara un fons d’inversió o carteres indexades.

En conclusió, la possibilitat de rescatar plans de pensions amb més de deu anys d’antiguitat, a partir de 2025, suposa un avanç significatiu en la flexibilitat i accessibilitat d’aquests productes. No obstant això, és important que els partícips valorin acuradament les implicacions fiscals i alternatives d’inversió abans de prendre una decisió, per a maximitzar el rendiment dels seus estalvis i optimitzar la seva planificació financera a llarg termini.

Quan es ven una empresa, és comú que una part del preu es pagui de manera ajornada, especialment si la transacció implica sumes significatives. El comprador sol proposar el pagament en diversos terminis, condicionats a l’ocurrència d’uns certs esdeveniments o el compliment d’objectius futurs. Per aquesta raó, és fonamental que el venedor negociï acuradament aquests termes per garantir el cobrament del preu pactat.

Estratègies de negociació per al pagament ajornat

Per protegir-se enfront de possibles incompliments, és important que el venedor exigeixi garanties. Això pot incloure el pignorat del saldo en un compte bancari, la creació d’un dipòsit notarial o l’obtenció d’un aval bancari. A més, no n’hi ha prou amb assegurar-se que els diners estiguin reservats; és vital pactar que, una vegada es compleixin les condicions acordades, el venedor pugui accedir directament a aquests fons sense dependre d’accions addicionals per part del comprador. Això prevé demores innecessàries i possibles problemes en el futur.

Com gestionar els terminis segons cada situació

Les condicions per a alliberar el pagament poden variar segons l’acord aconseguit. Per exemple, si el pagament es condiciona al fet que l’empresa obtingui un volum específic de vendes, el venedor ha de poder supervisar l’evolució de la facturació. Això és especialment rellevant si el comprador reté al venedor com a part de l’equip per a assegurar la continuïtat dels contractes amb clients. Si el venedor ja no forma part de l’empresa, és fonamental que es pacti el lliurament d’informació mensual i accés a la comptabilitat, així com la possibilitat d’intervenir en les negociacions si sorgeixen incidències.

En un altre cas, si el pagament depèn de la subscripció de contractes amb clients importants, és crucial que el venedor pugui participar activament en les gestions comercials i de captació, establint un termini clar per a complir aquest objectiu.

Protecció davant deutes imprevistos

Una altra pràctica habitual és que el comprador retingui el preu ajornat en cas que sorgeixin deutes no coneguts al moment de la compravenda, com podria ser el resultat d’una inspecció d’Hisenda. En aquestes situacions, és essencial que les parts negociïn com i quan es podrà retenir el pagament, garantint que aquests deutes siguin previs a la transacció i fixant terminis específics per a la responsabilitat del venedor. És igualment important que el venedor sigui informat immediatament de qualsevol incidència per a poder exercir el seu dret a al·legar; en cas contrari, la seva responsabilitat hauria de quedar exonerada.

Instruccions clares per a l’alliberament de fons

Quan s’acorda dipositar els diners en un compte bancari o notarial, és crucial deixar instruccions precises sobre quan i com s’alliberarà el pagament. En aquest sentit, cal establir la data a partir de la qual el venedor podrà reclamar els fons, així com els documents que haurà de presentar per a validar la sol·licitud, com un certificat de l’administrador o un contracte signat. Aquests documents han d’estar degudament legitimats per a facilitar el procés.

Si s’opta per un aval bancari com a garantia, és important que aquest sigui solidari i a primer requeriment. Això assegura que, si el comprador no compleix amb el pagament, el venedor pugui reclamar l’import de manera immediata, sense complicacions addicionals.