Alerta setmanal de continguts (setmana 43 del 2025)

Hi ha vegades que, per pura càrrega de treball o per falta de coordinació, una empresa deixa fora en el seu impost sobre societats (IS) una deducció a la qual tenia dret. Passa més del que sembla: deduccions per R+D, innovació tecnològica, formació, ocupació de persones amb discapacitat… incentius que hi són, però que es perden per no haver-los reflectit a temps.

Fins fa poc, això tenia una solució senzilla. Si t’adonaves de l’error més endavant, es podia incloure la deducció oblidada en la declaració d’un exercici posterior, sense més complicacions, sempre que no haguessin passat els anys màxims per a aplicar-la (10, 15 o 18, segons el tipus de deducció). Però el juny de 2022, Hisenda va canviar les regles del joc.

Canvi de criteri DGT

El 24 de juny de 2022, la Direcció General de Tributs (DGT) va publicar dues consultes que van alterar l’enfocament que s’havia aplicat des de fa anys. Des d’aquesta data, es va establir que si una empresa oblidava aplicar una deducció, només podia corregir-ho rectificant la declaració original. I aquí va venir el problema: si aquest exercici ja estava prescrit (és a dir, havien passat més de quatre anys), la deducció es perdia per sempre.

Moltes empreses que havien seguit el criteri anterior es van veure en un compromís: Hisenda va començar a revisar declaracions, a treure deduccions i a reclamar quotes amb interessos. La resposta dels contribuents va ser clara: “ens estan sancionant per fer el que abans es considerava correcte”.

El TEAC hi posa ordre: resolució de setembre de 2025

El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) s’ha pronunciat recentment (Resolució núm. 00/01267/2025, de 17 de setembre de 2025) i ha optat per una solució equilibrada. Reconeix que el canvi de criteri no pot aplicar-se amb efectes retroactius i que les empreses que van actuar conforme al criteri anterior no poden ser penalitzades per això.

En resum:

• Deduccions d’exercicis amb autoliquidacions presentades abans del 24 de juny de 2022. Poden aplicar-se seguint el criteri antic: es permet incloure la deducció en una declaració posterior, dins del termini general per al seu aprofitament (10, 15 o 18 anys).

• Deduccions generades en exercicis amb declaració presentada a partir del 24 de juny de 2022. En aquests casos, només és possible la rectificació de l’autoliquidació original. Si l’exercici ja ha prescrit, no es podrà recuperar la deducció.

Exemple

Imaginem el cas de Tecnover, S.L., una empresa d’enginyeria l’exercici social de la qual coincideix amb l’any natural.

El 2021, la companyia va invertir 82.400 euros en el desenvolupament d’un programari propi destinat a optimitzar processos de control energètic en les seves instal·lacions. Segons la normativa de l’impost sobre societats, tenia dret a aplicar una deducció del 12% per activitats d’R+D, és a dir, 9.888 euros sobre la quota íntegra.

El problema és que, per un descuit comptable -l’informe tècnic va arribar després del tancament fiscal-, la deducció no es va incloure en la declaració de l’IS de 2021, presentada el 25 de juliol de 2022.

Anys després, en preparar l’IS de 2024, l’empresa detecta l’error i es planteja incloure aquesta deducció en la nova declaració.

• Amb el criteri anterior (vigent fins al 24 de juny de 2022), podria haver-ho fet sense més ni més: n’hi havia prou amb incloure la deducció en la declaració de 2024, dins del termini de divuit anys previst per a deduccions per R+D.
• Però com que l’autoliquidació de l’IS de 2021 es va presentar després del 24 de juny de 2022, ja no pot aplicar-se directament en un exercici posterior.

Per a poder recuperar aquest incentiu, Tecnover, S.L. hauria de presentar una rectificació de l’IS 2021 abans del 25 de juliol de 2026. Si deixa passar aquesta data, l’exercici prescriurà i la deducció es perdrà definitivament.

Aquest exemple reflecteix el fàcil que és perdre un benefici fiscal rellevant per un simple descuit de dates o per desconèixer el canvi de criteri. En una empresa amb marges ajustats, 9.888 euros menys d’impost poden marcar la diferència entre tancar l’any amb benefici o en equilibri. Per això, ara més que mai, convé revisar totes les deduccions generades en els últims exercicis: R+D, innovació, creació d’ocupació, inversions mediambientals… Si l’IS d’aquests anys es va presentar abans de juny de 2022, encara pot aprofitar-se la via antiga. Però si es va presentar després, el rellotge ja corre.

El que no podem oblidar…

Abans de donar per perdudes les deduccions no aplicades, convé revisar bé els exercicis anteriors.

• Faci un inventari de les deduccions generades i pendents. Revisi els seus informes d’R+D, contractes bonificats o inversions amb dret a incentiu. Pot ser que hi hagi deduccions oblidades que encara puguin aplicar-se.

• Comprovi les dates. Si l’autoliquidació es va presentar abans del 24 de juny de 2022, pot usar el criteri antic. Si va ser posterior, només podrà fer-ho rectificant.

• No s’esperi que prescrigui. Els quatre anys passen de pressa. Si ha de presentar una rectificació, faci-ho com més aviat millor.

• Documenti bé el motiu i la justificació de la deducció. Hisenda revisa especialment les d’R+D o innovació. És important conservar informes tècnics, certificacions i proves de despesa.

• Consulti abans d’aplicar. Cada cas té matisos, sobretot en deduccions vinculades a exercicis irregulars o tancaments fora de l’any natural. Un assessor pot ajudar-lo a triar la via correcta i evitar errors formals.

El TEAC ha retornat una certa coherència al sistema. Les empreses que van actuar de bona fe, seguint les pautes anteriors d’Hisenda, no perdran les seves deduccions. Però a partir d’ara, les regles canvien: si s’oblida d’aplicar un incentiu, només podrà recuperar-se rectificant la declaració original, i dins dels terminis legals.

A vegades les empreses familiars es van complicant soles. El que va començar sent una manera de protegir el patrimoni o d’organitzar millor el negoci, amb els anys acaba convertit en un embull de societats, papers duplicats i obligacions que ja no tenen sentit.

I arriba un moment en què un es pregunta: perquè cal continuar mantenint tant de cost si tot el que fem podria estar sota una sola empresa?

Això mateix es va plantejar una família amb dues societats, totes dues gestionades pels mateixos socis. Una es dedicava al lloguer de naus industrials; l’altra, senzillament, no tenia activitat. En el seu moment s’havien separat per prudència -per no arrossegar riscos d’una societat que n’avalava una altra-, però aquest motiu ja no existia.

Així que van decidir tornar al punt de partida: fusionar les dues empreses i simplificar la seva estructura. Però abans de fer-ho, van voler assegurar-se que aquesta fusió no els obligués a tributar per les plusvàlues ocultes dels seus actius.

I ho van consultar a Hisenda.

La Direcció General de Tributs (consulta V1503-25, de 18 d’agost de 2025) va confirmar que sí que poden acollir-se al règim de neutralitat fiscal, sempre que existeixin motius empresarials de veritat, no sols ganes de pagar menys imposats.

Què significa en la pràctica?

Quan una fusió té sentit econòmic -per exemple, per a reduir costos administratius, millorar la gestió o simplificar la presa de decisions-, no es consideren guanys les plusvàlues que puguin sorgir en unir els patrimonis. En altres paraules: no cal tributar per la fusió. Els béns conserven el seu valor fiscal i l’antiguitat que tenien abans de l’operació.

Hisenda no hi veu cap problema quan una fusió té sentit empresarial. No ho considera un truc per pagar menys, sinó una forma lògica de posar ordre en una estructura que, amb el temps, s’ha tornat poc pràctica. En el fons, l’Administració entén que l’empresari té dret a organitzar el seu negoci de la manera que millor li funcioni, sempre que ho faci amb transparència i sense buscar un benefici fiscal que no se sostingui.

El Tribunal Suprem també ho ha recordat en més d’una ocasió: no es tracta de castigar a qui vol ser eficient, sinó d’evitar que s’utilitzin les fusions només com a via per a esquivar impostos.

A tenir en compte

Hi ha decisions empresarials que, si es preparen bé, després poden estalviar molts problemes. I una fusió n’és una. Aquests són els punts que cal tenir més en compte:

1. Cal explicar el perquè. No n’hi ha prou amb dir “volem simplificar”. Cal demostrar que l’operació té sentit. Que millora la gestió, redueix costos o permet portar un control més clar de l’activitat. Si no es deixa constància d’aquests motius, Hisenda pot dubtar que hi hagi una raó econòmica de pes.

2. No reactivar una societat adormida només per interès fiscal. Si una empresa fa anys que està parada i de sobte es fusiona sense justificació real, el risc d’inspecció creix. És preferible fer-ho mentre totes dues societats mantenen una certa activitat, encara que sigui limitada.

3. Mostrar que l’empresa que absorbeix té vida pròpia. Convé que tingui empleats, ingressos o actius en funcionament. Les societats “buides” o merament patrimonials solen despertar sospites. Mantenir al dia els contractes, la comptabilitat i els moviments bancaris és una bona protecció.

4. Cuidar els tràmits. L’èxit d’una fusió no sols depèn del fons, sinó també de la forma. Cal inscriure-la correctament al Registre Mercantil, reflectir-la en l’impost sobre societats i conservar tota la documentació. Una errada administrativa pot ensorrar el benefici fiscal.

5. Assessorar-se abans de signar. No totes les fusions encaixen en el règim de neutralitat fiscal. A vegades resulta més adequat fer una aportació d’actius o una escissió parcial. Per això, és millor estudiar l’operació amb calma i dissenyar-la a mida.

Si la seva empresa familiar manté diverses societats que ja no aporten valor, potser ha arribat el moment de simplificar. Fusionar-les no sols alleugereix l’estructura: redueix costos, millora la coordinació interna i allibera recursos que es perden en tasques duplicades.

Això sí, cal fer-ho amb mètode. Un bon assessorament pot marcar la diferència entre una operació ben resolta i una que acabi generant un problema fiscal. Quan es planifica amb cap, la fusió deixa de ser un risc i es converteix en una oportunitat per a gestionar millor el negoci.

Li recordem que si ha optat per fraccionar el pagament de l’IRPF 2024 en dos terminis, el pròxim dia 5 de novembre es compleix el termini per a efectuar l’ingrés (40% restant del deute tributari) del segon termini de la renda de l’exercici 2024.

Els contribuents que hagin optat per fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis i, a més, hagin domiciliat el pagament del segon termini en l’entitat col·laboradora en la qual efectuïn l’ingrés del primer termini, no cal que emplenin cap model (en aquest cas, model 102), ja que el lliurament en la citada entitat col·laboradora del document d’ingrés, model 100, amb les dades de la domiciliació degudament emplenats, serveix d’ordre de deute en compte d’aquest segon termini.

Els contribuents que hagin optat per fraccionar el pagament i no hagin domiciliat el segon termini en l’entitat col·laboradora, han d’ingressar directament el termini fins al dia 5 de novembre de 2025 inclusivament, mitjançant la presentació del model 102, degudament emplenat.

Hi ha sentències que semblen petites, però canvien molt les coses. Aquesta n’és una. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), en una resolució recent (20 de juny de 2025), ha aclarit una cosa que feia temps que generava frustració entre els treballadors per compte propi: un autònom sense empleats també pot accedir a la prestació per cessament d’activitat, encara que no compleixi els requisits “impossibles” de l’apartat 5è de l’article 331.1 de la Llei General de la Seguretat Social.

Fins ara, moltes mútues interpretaven aquest article de forma molt rígida.

Si l’autònom no tenia assalariats, li demanaven demostrar una caiguda del 75% en els ingressos i deutes superiors al 150% del facturat. En la pràctica, això significava que calia estar a la vora de la ruïna per poder cobrar l’ajut. I clar, molts en quedaven fora.

La història darrere de la sentència

El cas el protagonitza una treballadora autònoma madrilenya, que feia anys que estava al capdavant del seu negoci. Després d’acumular pèrdues, va sol·licitar la prestació per cessament d’activitat. La mútua l’hi va denegar amb l’argument de sempre: “Com que no té empleats, ha de complir les condicions de l’apartat 5è, i no les compleix.” Però la treballadora va al·legar una altra cosa. Va dir: “He tingut pèrdues de més del 10% en l’últim any, i això també és una causa econòmica vàlida, segons l’apartat 1r del mateix article.” I tenia raó.

El Tribunal li va donar la raó. Va explicar que els cinc supòsits de l’article 331.1 són alternatius, no excloents. És a dir, l’autònom pot acollir-se a qualsevol d’ells, no sols al cinquè. L’apartat 5è -introduït el 2022- no elimina els anteriors, sinó que simplement afegeix una nova possibilitat per als qui treballen sense plantilla.

En paraules senzilles. El que diu el TSJ és pur sentit comú: que una persona que treballa sola no ha d’arruïnar-se per poder cobrar la prestació.

Si demostra que la seva activitat genera pèrdues, o que ha sofert una caiguda important en les vendes, pot sol·licitar el cessament d’activitat igual que qualsevol altre autònom.

És un canvi important, perquè moltes mútues s’escudaven en aquest punt de la llei per a denegar gairebé totes les sol·licituds. Ara ja no podran fer-ho.

A partir d’aquesta sentència, els autònoms sense empleats poden justificar el cessament del seu negoci per qualsevol dels motius previstos en la llei:

• Pèrdues continuades que superin el 10% dels ingressos.
• Execucions judicials o embargaments que afectin el 30% de la facturació.
• Situacions concursals.
• Tancament o suspensió de l’activitat per causes organitzatives o tècniques.
• O, si és el cas, el famós supòsit de l’apartat 5è (deutes i ingressos).

Qualsevol d’aquests motius és vàlid. No fa falta complir-los tots alhora.

Què pot fer si es troba en aquesta situació?

Si és autònom i en el seu moment li van denegar el cessament d’activitat amb aquest argument, val la pena revisar-ho. Potser pot recórrer o tornar a sol·licitar-lo amb aquesta sentència com a suport. Si ara està travessant una etapa difícil, documenti bé les seves pèrdues i els seus ingressos, perquè la clau està a poder demostrar el motiu econòmic. I, sobretot, no es rendeixi per una interpretació antiga. La llei protegeix més del que a vegades sembla.

En els últims mesos hi ha hagut una certa confusió amb aquest tema. Moltes empreses es preguntaven si tenir en el seu conveni un salari base per sota del salari mínim interprofessional (SMI) podia suposar un incompliment. No és un dubte menor: gairebé tots els convenis s’elaboren amb taules que es revisen cada any, i amb les pujades de l’SMI és fàcil que alguna categoria professional es quedi curta.

Doncs bé, el Tribunal Suprem ha volgut aclarir-lo. I la seva resposta, lluny de complicar les coses, aporta una mica de sentit comú. Segons la Sentència 556/2025, de 5 de juny, no hi ha problema en el fet que el salari base estigui per sota de l’SMI, si al final de l’any, en sumar tots els conceptes, el treballador cobra més del que marca el mínim legal.

Tot això ve d’un conflicte amb el conveni de la indústria tèxtil i de la confecció de 2023. El Ministeri de Treball va considerar que algunes categories tenien salaris base inferiors a l’SMI i va decidir impugnar-lo. L’Audiència Nacional no li va donar la raó, i el Ministeri va portar l’assumpte al Suprem.

El Suprem ha tornat a confirmar el que ja va dir el 2022: no cal comparar el salari base amb l’SMI, sinó el salari anual total. I això inclou les pagues extra, els plusos d’assistència, antiguitat, productivitat o qualsevol altre complement salarial.

En resum, el que importa és el que el treballador acaba percebent a l’any, no com es reparteixi en la nòmina.

Exemple

Pensem en la Laura, que treballa en una empresa del sector tèxtil. El seu salari base és de 1.060 euros mensuals, però a més cobra:

• 70 euros de plus d’assistència,
• 90 euros per productivitat,
• i dues pagues extra d’igual import al salari basi.

Si fem els comptes, al final de l’any la Laura rep 17.360 euros bruts. L’SMI de 2025 està fixat en 1.184 euros al mes en 14 pagues, la qual cosa equival a 16.576 euros anuals.

Per tant, encara que el seu salari base sigui inferior a l’SMI mensual, la seva retribució total anual supera amb escreix el mínim legal, i l’empresa està complint perfectament la norma.

Recordi…

• No cal que el salari base iguali l’SMI, sempre que la suma anual superi el mínim fixat per llei.
• Els convenis poden mantenir categories amb bases inferiors, perquè l’SMI no substitueix al conveni, només garanteix un llindar anual mínim.
• El que sí que és important és que existeixi una clàusula que garanteixi que, encara que els complements siguin variables, el resultat final mai quedi per sota de l’SMI.
• És recomanable revisar les nòmines de manera global, no sols el salari base. A vegades un petit error en els complements o les pagues pot alterar el resultat.

Arran d’aquesta sentència, algunes empreses es plantegen apujar automàticament tots els salaris base al nivell de l’SMI per a “curar-se en salut”. No cal. Això pot alterar l’estructura interna del conveni, generar greuges entre categories i augmentar costos sense obligació legal. Abans de prendre decisions, revisi els imports anuals totals. Si la suma de conceptes fixos i complements supera l’SMI, està dins de la llei. Si no, serà moment d’ajustar, però amb criteri.

A tots ens preocupa el mateix: vendre més. No importa si es tracta d’un taller, una botiga o una petita indústria. Sense vendes, el negoci s’estanca. I moltes vegades, no és perquè el producte sigui dolent ni perquè falti talent. El que acostuma a faltar és mètode, enfocament i constància.

Hem volgut preparar aquesta circular per a ajudar-lo a mirar el seu negoci amb altres ulls.

Perquè vendre més no és només una qüestió de sort o de publicitat, sinó d’estratègia i de conèixer a qui té davant.

Miri cap endins abans de mirar enfora

Abans de gastar en campanyes o en xarxes socials, convé detenir-se un moment i revisar què està oferint. El producte o servei que ven continua resolent una necessitat real?

Ha canviat el perfil del seu client en els últims anys? Continua comunicant el que realment aporta?

Molts empresaris se sorprenen quan descobreixen que el seu mercat ha canviat, però ells no. A vegades n’hi ha prou amb ajustar el missatge o renovar la presentació perquè les vendes tornin a moure’s.

Escolti més del que parla

Els millors venedors no són els que convencen, sinó els que entenen. Parli amb els seus clients.

Pregunti’ls per què li compren, què els agrada del seu servei i què millorarien.

D’aquestes converses surten les idees més valuoses. Un comentari sincer d’un client pot tenir més valor que un estudi de mercat de cent pàgines.

Doni confiança, no discursos

Avui els clients compren quan confien. Confien quan veuen coherència, transparència i una atenció pròxima. Compleixi el que promet, respongui ràpidament, cuidi els detalls.

Una trucada després de la venda o un correu per saber si tot ha anat bé continua sent la millor campanya de fidelització.

Vendre més no sempre significa buscar més clients; moltes vegades significa cuidar millor els que ja té.

Usi la tecnologia, però sense perdre el tracte humà

No fa falta ser expert en màrqueting digital, però sí que convé tenir presència on estan els clients: una web clara, xarxes socials ben cuidades, un catàleg actualitzat. D’eines n’hi ha moltes, però l’important és que transmetin qui és vostè i per què mereix la confiança del client. La tecnologia no substitueix la proximitat, l’amplifica.

Envolti’s de qui pugui ajudar-lo

Ningú ven sol. A vegades el problema no és el producte, sinó en la gestió, els preus o la comunicació.

Aquí és on un assessor pot marcar la diferència.

Podem ajudar-lo a analitzar els marges, estudiar la rendibilitat de cada línia de producte, veure si la seva política de preus està ben plantejada o si està perdent oportunitats per no segmentar bé el seu mercat. També podem acompanyar-lo per a definir objectius de creixement i traduir-los en un pla concret, mesurable i realista.

Perquè darrere de cada empresa que creix, hi ha algú que l’ha ajudat a planificar.

Vendre més no s’aconsegueix de la nit al dia. Requereix parar, escoltar i decidir amb cap. La bona notícia és que gairebé sempre hi ha marge per a millorar: productes que poden ajustar-se, clients que es poden recuperar, missatges que es poden polir. I el més important: no està sol. Des del despatx podem ajudar-lo a revisar la seva estratègia comercial, ordenar els seus preus i trobar noves maneres d’arribar al mercat. A vegades, una mirada externa és el que fa falta per a tornar a créixer.