Alerta setmanal de continguts (setmana 44 del 2025)

Poques qüestions provoquen tants malentesos entre els professionals i l’Agència Tributària com la deducció d’unes certes despeses. I si hi ha un terreny especialment confús, és aquest en el qual el professional i el personal es barregen: el telèfon amb el qual també telefones a casa, el portàtil on revises els teus correus de la feina, però que mires sèries el cap de setmana, o fins i tot el cotxe que uses per a visitar a un client i per a anar a la platja el diumenge.

La Direcció General de Tributs (DGT) ha tornat a pronunciar-se sobre aquest tema en la consulta vinculant V1233-25, de 4 de juliol de 2025, on aclareix com tractar la compra d’un ordinador i un telèfon mòbil quan s’usen en una activitat professional.

• Atenció. Hisenda no diu que no puguis deduir-los, però sí que has de demostrar que realment els utilitzes per treballar i no de manera personal.

Què diu Hisenda?

La DGT torna a insistir en una cosa bàsica:

Només són deduïbles les despeses que estiguin directament relacionades amb l’obtenció d’ingressos, estiguin ben justificades, registrades i es facin servir de manera exclusiva en l’activitat professional.

Això significa que no val amb dir “el faig servir per treballar”, ni n’hi ha prou amb tenir la factura. Cal poder provar-ho amb dades i fets. Si el bé es fa servir també per a fins personals, la deducció només es permet quan aquest ús privat sigui accessori i poc rellevant, com consultar una cosa puntual fora de l’horari laboral.

• Atenció. Si té un telèfon que usa alhora per a trucades personals i de feina, el millor és tenir una línia a part només per a l’activitat professional. És la manera més clara d’evitar problemes.

Què pot deduir?

Si és autònom o professional per compte propi, podrà deduir ordinadors, tauletes, telèfons o fins i tot vehicles, sempre que estiguin afectes a la seva activitat. Això vol dir que l’ús ha d’estar vinculat a la feina. En el cas dels equips electrònics, la despesa no es dedueix de cop, sinó a poc a poc, mitjançant amortització (és a dir, aplicant un percentatge anual sobre el seu valor).

Per exemple, un ordinador de 1.200 € s’amortitza en diversos exercicis aplicant el percentatge que marca Hisenda. Això sí, tot ha de quedar registrat i documentat en els seus llibres comptables o registres oficials.

• Atenció. Encara que sembli obvi, les despeses han d’estar a nom seu com a professional. Les factures personals no serveixen.

Com puc demostrar que un bé és professional?

No hi ha una llista tancada de proves, però la Llei General Tributària (article 106) deixa clar que la càrrega de la prova és del contribuent. En la pràctica, això significa que si Hisenda revisa les seves deduccions, haurà de demostrar amb fets que aquest bé s’usa per treballar.

Alguns exemples de proves vàlides poden ser:

• Que l’equip estigui físicament al seu despatx o local.
• Que figuri assegurat només com un bé professional.
• Que tingui un altre dispositiu similar per a ús personal.
• Que la línia de telèfon estigui contractada i facturada a nom de la seva activitat.
• Que pugui mostrar registres d’ús (hores, rutes, accessos, correus, aplicacions professionals, etc.).
• Que existeixi un contracte o política interna que acrediti el seu ús exclusiu.

Atenció. Desi captures, correus o informes d’ús, sobretot si l’equip és compartit. Com més evidència, menys risc de regularització.

El que també hauria de millorar

Des del costat de l’Administració, seria desitjable que existissin criteris més clars i homogenis, especialment en aquells casos on la frontera entre ús personal i professional és difusa. Sovint hi ha situacions perfectament legítimes -com un mòbil amb doble SIM o un portàtil usat a casa per a tasques laborals- que es qüestionen simplement per no existir un barem clar.

Establir regles objectives (percentatges d’ús, límits raonables o mòduls de deducció) evitaria molts conflictes, estalviaria temps i donaria més seguretat jurídica a tothom.

La falta de criteris clars acaba desgastant tant als contribuents com a l’Administració. I això, en el dia a dia d’una empresa, es tradueix en temps perdut i preocupació.

Conclusió

Si treballa per compte propi o gestiona un petit negoci, tingui presents tres idees clau:

1. Només pot deduir despeses vinculades directament amb els seus ingressos.

2. És fonamental poder demostrar l’ús professional amb documentació o registres.

3. La transparència i la prudència són les seves millors aliades enfront d’Hisenda.

Complir amb la norma no té per què ser un obstacle si les coses es fan bé i amb criteri.

I si té dubtes, recordi que no està sol: el nostre despatx pot ajudar-lo a revisar les seves despeses, classificar correctament els seus equips i evitar sorpreses desagradables en una futura comprovació.

Revisem les seves deduccions, els seus llibres i les seves factures per a assegurar que compleix la norma… sense pagar més del que li correspon.

Cada any moltes empreses lliuren primes, gratificacions o retribucions especials als seus treballadors o directius. Són una manera de reconèixer l’esforç, premiar resultats o compensar assoliments concrets. Fins aquí, tot bé. El problema arriba quan cal reflectir-ho correctament en la comptabilitat.

L’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC) ha publicat un nou aclariment (BOICAC 143, octubre 2025) sobre com registrar aquests pagaments. La idea principal és senzilla: la despesa es registra quan s’aprova, no quan es paga.

• Atenció. Si l’empresa decideix al desembre pagar una prima al juny, la despesa pertany a desembre, no a l’any següent.

Què significa això en la pràctica?

Imagini que a l’abril la seva empresa aprova una prima extraordinària per a l’equip pels bons resultats de l’any, i decideix pagar-la quan s’aprovin els comptes. Encara que els diners surtin mesos després, la despesa cal anotar-la l’any de l’acord, perquè aquí és quan neix el dret del treballador.

El mateix passa amb directius o consellers que reben una retribució especial per aconseguir objectius o tancar una operació important: la despesa es genera en el moment en què s’aprova oficialment l’incentiu, no quan entra en nòmina.

• Atenció. Hisenda i els auditors no miren “quan es paga”, sinó “quan es va comprometre l’empresa a pagar-ho”.

Què passa amb els incentius lligats a accions o participacions?

En alguns casos, sobretot en empreses amb directius o socis clau, els incentius es vinculen al valor de les accions de l’empresa o a un pla de participació.

En aquests casos, el tractament comptable és distint: l’empresa ha de registrar la despesa a mesura que el treballador va generant el dret, i ajustar el valor en funció de com evolucionin les accions o els resultats.

No fa falta conèixer la norma comptable exacta; n’hi ha prou amb entendre que aquests plans cal reflectir-los amb cura, perquè afecten directament els resultats i poden revisar-se cada any fins que es paguin.

Si la seva empresa té plans d’incentius, opcions o primes lligades al valor de la companyia, convé revisar-los amb un assessor abans del tancament de l’exercici.

Si es va cometre un error en registrar la despesa

Si en el seu moment l’empresa no va comptabilitzar correctament la prima o incentiu, s’ha de corregir amb efectes retroactius: és a dir, ajustar els comptes de l’exercici al qual pertany i deixar constància clara en la memòria. No és greu si es fa a temps, però ignorar-ho pot comportar requeriments o ajustos posteriors.

• Atenció. Molts errors es descobreixen quan arriba una auditoria, o fins i tot una inspecció. Corregir a temps és molt més fàcil (i barat).

Com fer-ho bé des del principi?

• Deixi-ho tot per escrit. Guardi actes o acords en què consti l’aprovació de la retribució.
• Registri la despesa l’any correcte. Si s’aprova el 2025 encara que es pagui el 2026, pertany a 2025.
• Separi el laboral del mercantil. Si el beneficiari és treballador, és despesa de personal. Si és conseller sense contracte laboral, és un servei professional.
• Expliqui bé el motiu. En cas d’inspecció, poder justificar el perquè de l’incentiu (rendiment, creixement, fidelització) dona molta solidesa.

L’important no és quan es paga, sinó quan neix el dret. Aquest detall pot marcar la diferència entre una comptabilitat correcta o una revisió futura.

Moltes pimes i despatxos petits no es detenen a pensar quan reporten aquestes despeses. No obstant això, les primes, comissions o incentius mal registrats poden distorsionar els resultats de l’exercici o fins i tot generar sancions si Hisenda detecta incoherències.

En el nostre despatx ajudem les empreses a revisar els seus incentius, primes i retribucions variables per a assegurar-nos que tot està correctament documentat, reportat i registrat. Així, no sols evita riscos, sinó que millora la imatge de la seva empresa davant bancs, socis i inversors.

L’ajudem a:

• Revisar els seus acords de retribucions abans del tancament de l’exercici.
• Detectar possibles errors comptables o fiscals.
• Ajustar correctament els comptes i preparar la documentació per a auditoria o inspecció.
• Planificar les primes del pròxim any per a evitar problemes.

Es publiquen tant:

• Les festes d’àmbit nacional, retribuïdes i no recuperables no substituïbles per les comunitats autònomes (CCAA)
• Les festes que les comunitats autònomes poden triar entre celebrar en el seu territori o substituir-les per altres (que per tradició els siguin pròpies).
• Dues seran triades per cada ajuntament.

Per a l’any 2026 els festius nacionals són:

• 1 de gener: Cap d’Any (dijous)
• 3 d’abril: Divendres Sant
• 1 de maig: Festa del Treball (divendres)
• 15 d’agost: Assumpció de la Mare de Déu (dissabte)
• 12 d’octubre: Festa Nacional (dilluns)
• 8 de desembre: la Immaculada Concepció (dimarts)
• 25 de desembre: Nativitat del Senyor (divendres)

Amb caràcter addicional a aquests festius de caràcter nacional (retribuïts i no recuperables), les comunitats autònomes fixen altres dies festius, que figuren en el calendari annex a la Resolució (entre ells, el 6 de gener que ha estat establert per totes les comunitats autònomes).

A aquests festius s’afegiran els festius de caràcter local que seran fixats pels ajuntaments.

A continuació pot consultar el quadre general de festes laborals 2026. 

Vegeu l’annex de festes laborals

Elaboració del calendari laboral

Així mateix, els recordem que d’acord amb l’article 34.6 de l’Estatut dels Treballadors anualment s’ha d’elaborar per l’empresa el calendari laboral, que ha de contenir la jornada de treball establerta en conveni, així com els períodes mínims de descans diari i setmanal previstos i la distribució anual dels dies laborals i festius, i se n’ha d’exposar un exemplar en un lloc visible de cada centre de treball.

El passat 24 d’octubre de 2025, la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) va publicar una nova Guia d’Actuació Inspectora sobre el Treball en Plataformes Digitals, un document que busca adaptar la prevenció de riscos laborals al nou entorn digital. Aquest tipus de treball -molt comú en activitats de repartiment, transport o serveis a demanda- té característiques pròpies que dificulten el seu control i fan necessàries noves pautes per a garantir la seguretat, la salut i els drets laborals dels qui el realitzen.

Aquesta guia marca el camí de com actuarà la Inspecció en empreses que operen o col·laboren amb plataformes digitals. Convé conèixer-la i revisar les mesures internes.

Què persegueix la guia?

L’objectiu és orientar a empreses, tècnics i responsables de prevenció sobre com identificar els riscos específics que es donen en el treball a través de plataformes digitals (repartidors, conductors, repartiments a domicili, tasques de repartiment o microserveis). En poques paraules: que les empreses sàpiguen com prevenir, adaptar i documentar la seva gestió preventiva abans d’una actuació inspectora.

La Inspecció no sols comprovarà contractes o altes en la Seguretat Social, sinó també com es gestionen els riscos laborals en aquest nou model de treball.

Digitalització i noves formes d’ocupació

La guia s’emmarca dins del Pla Estratègic 2025-2027 de la ITSS, que busca adaptar l’acció inspectora al canvi que està produint la digitalització en l’ocupació. L’auge de les plataformes ha creat un model laboral més flexible, però també més complex:

• Empleats que treballen a través d’aplicacions.
• Horaris variables o per demanda.
• Dificultat per a identificar a l’ocupador real o la relació laboral.
• Falta de cobertura preventiva clara en molts casos.

Encara que es tracti de treballs digitals, l’empresa (o la plataforma) continua sent responsable de la seguretat i salut dels seus treballadors.

Principals apartats de la guia

La guia s’organitza en diversos blocs que resumeixen les pautes bàsiques que la Inspecció aplicarà a aquesta mena d’activitats.

1. Identificació de l’activitat

Analitza què és exactament “treball en plataforma digital” i com distingir entre autònoms reals i falsos autònoms, o entre treball presencial i digitalitzat.

La Inspecció prestarà especial atenció a la subordinació, control i dependència tecnològica del treballador respecte a la plataforma.

2. Avaluació de riscos

La guia recorda que l’empresa ha d’avaluar els riscos laborals específics d’aquestes activitats (accidents de trànsit, estrès, fatiga digital, exposició a climatologia, pressió algorítmica, etc.).

Les plataformes han d’adaptar les seves avaluacions a la realitat del treball digital i no limitar-se a models genèrics.

3. Formació i informació al treballador

S’exigeix que els treballadors rebin formació clara sobre riscos, ús de l’aplicació, desplaçaments i equips.

Les instruccions han de ser comprensibles i actualitzades, especialment per als qui presten serveis sense contacte físic amb l’empresa.

4. Coordinació i seguiment

L’empresa (o la plataforma) haurà de documentar com controla el compliment de les mesures de seguretat, fins i tot si es tracta de col·laboradors externs.

És fonamental comptar amb protocols de coordinació entre la plataforma i els treballadors o empreses subcontractades.

5. Actuació inspectora

La Inspecció utilitzarà aquesta guia per a valorar si l’empresa compleix amb les seves obligacions preventives. Això inclou:

• Verificar si hi ha una relació laboral encoberta.
• Revisar el pla de prevenció i la seva adaptació digital.
• Comprovar formació, equips, assegurances i seguiment.

Si no s’acrediten les mesures preventives específiques, la Inspecció pot estendre acta i proposar sanció.

Què haurien de fer les empreses?

No es tracta només de plataformes tecnològiques. Qualsevol empresa que usi apps o sistemes digitals per a assignar tasques, controlar activitat o gestionar repartiments hauria de revisar el seu model.

Li recomanem:

• Revisar els contractes i la relació amb repartidors o col·laboradors digitals.
• Actualitzar l’avaluació de riscos laborals inclosos els derivats de la digitalització.
• Adaptar la formació i els protocols interns a aquesta nova realitat.
• Documentar les mesures de seguretat i seguiment aplicades a aquests perfils.

Si gestiona personal a través de plataformes, fins i tot de manera parcial, revisi ja el seu sistema de prevenció i els seus contractes. La Inspecció utilitzarà aquesta guia com a referència directa.

Aquesta guia no introdueix una nova llei, però marca com actuarà la Inspecció. I això significa que les empreses han d’estar preparades:

• Tenir la documentació al dia.
• Acreditar que compleixen les mesures preventives.
• Demostrar que els treballadors digitals reben la mateixa protecció que la resta.

El nostre despatx pot ajudar-lo:

• A revisar el seu pla de prevenció adaptat al treball digital.
• A preparar la documentació davant una possible actuació inspectora.
• A revisar contractes i relacions laborals amb plataformes.
• I a formar als seus comandaments i responsables en les noves exigències de la ITSS.

En els darrers mesos s’ha disparat un tipus d’estafa que afecta moltes empreses, grans i petites: el frau del correu electrònic corporatiu, conegut també per les seves sigles en anglès BEC (Business Email Compromise). Aquest delicte consisteix a suplantar la identitat d’un proveïdor o client habitual per a enganyar l’empresa i fer que realitzi una transferència a un compte fals.

El mètode sol ser el mateix: els delinqüents s’infiltren en els correus de l’empresa o del proveïdor, detecten quan s’intercanvien factures, i envien un correu aparentment real amb un compte bancari modificat. El resultat: els diners acaben en mans dels estafadors.

Aquestes estafes ja han afectat a tota mena de negocis. Ningú n’està exempt.

Com aconsegueixen accedir els delinqüents?

Generalment, el frau comença amb una cosa tan simple com una contrasenya feble o una bretxa de seguretat. El ciberdelinqüent pot obtenir accés al correu de l’empresa o del proveïdor mitjançant:

• Phishing (un correu fals que roba contrasenyes)
• Malware instal·lat a l’ordinador o al servidor de correu
• Filtracions de dades anteriors

Una vegada dins, observen els intercanvis de factures i correus reals, copien l’estil i el llenguatge, i envien una versió falsa del missatge original canviant el número de compte.

Exemple: una empresa rep una factura habitual del seu proveïdor, però amb un petit canvi en l’IBAN. El correu sembla idèntic, amb el mateix logotip i signatura. Es fa el pagament… i els diners desapareixen.

Què fer si ja n’ha sigut víctima?

Si ha fet una transferència i sospita que el número de compte era fals, actuï immediatament:

1. Contacti amb el seu banc sense demora. Demani que bloquegin o intentin recuperar l’import. Encara que les transferències són irrevocables, les entitats poden contactar amb el banc receptor per a tractar de retenir els fons.

2. Denunciï els fets davant la Policia o Guàrdia Civil (Grup de Delictes Telemàtics).

3. Recopili proves: correus, factures, missatges, captures de pantalla i justificants de pagament.

Cada hora compta. Com més aviat es comuniqui millor, més probabilitats hi ha de recuperar part o tots els diners.

Com evitar aquest tipus de fraus

La bona notícia és que pot protegir la seva empresa amb mesures senzilles però efectives:

• Verifiqui sempre l’IBAN abans de pagar una factura, sobretot si el correu indica que ha canviat el compte habitual.
• Confirmi per telèfon o videotelefonada amb el proveïdor quan hi hagi qualsevol canvi en les dades de pagament.
• No confiï només en el remitent del correu. Els ciberdelinqüents poden falsificar adreces que semblen reals (per exemple, canviant una lletra).
• Revisi l’ortografia i el to del missatge. Un petit error pot delatar la suplantació.
•  Activi la verificació en dos passos en els seus comptes de correu professional.
• Formi el seu equip. Moltes estafes s’eviten amb personal ben format.

Recordi: els ciberdelinqüents no necessiten força ni armes, només un descuit.

Què diu l’INCIBE (Institut Nacional de Ciberseguretat)?

L’INCIBE ha alertat repetidament sobre aquesta mena de frau, destacant que els delinqüents perfeccionen cada vegada més els seus mètodes i resulten difícils de detectar.

Al seu web pot consultar consells pràctics per a identificar un correu fals o reportar un intent d’estafa: www.incibe.es.

Entre les seves recomanacions destaquen:

• Desconfiar de missatges urgents que demanen transferències immediates.
• Revisar sempre l’adreça completa del remitent.
• Evitar obrir enllaços o arxius adjunts sospitosos.
• Actualitzar l’antivirus i els sistemes operatius amb freqüència.

Consell de l’INCIBE: cap proveïdor seriós canvia el seu compte bancari per correu sense confirmar-ho per una altra via.

Per què és important comptar amb assessorament

Cada vegada més empreses incorporen protocols interns de verificació de pagaments i revisions de seguretat digital.

Al nostre despatx podem ajudar-lo a:

• Implantar un procediment de validació de factures i transferències.
• Revisar la política de seguretat informàtica i els accessos als correus.
• Formar al personal en prevenció de fraus digitals.
•  Assistir en la gestió de denúncies o reclamacions si l’estafa ja s’ha produït.

Evitar un frau no sempre depèn de la tecnologia, sinó dels hàbits. Revisar, confirmar i desconfiar a temps és la millor protecció.