Alerta setmanal de continguts (setmana 45 del 2023)

Si la seva empresa realitza importacions i presenta les seves declaracions d’IVA mensualment, el mes de novembre pot optar perquè li sigui aplicable el “Règim de diferiment de l’IVA” a partir de 2024. 

D’aquesta manera, la quota d’IVA a la importació liquidada per duanes s’inclou directament en la declaració-liquidació de l’impost (model 303/322) corresponent al període en què es rebi el document on consti aquesta liquidació, en lloc d’ingressar-lo conjuntament amb la resta de tributs del DUA d’importació, evitant l’efecte financer de l’ingrés d’aquesta quota.

El Règim de diferiment de l’IVA és voluntari i s’hi pot acollir qui compleixi amb aquestes característiques:

• Empreses o professionals que actuïn com a importadors, que tinguin un període de liquidació que coincideixi amb el mes natural i que sol·licitin l’aplicació de l’IVA diferit en els terminis establerts.

Existeixen exclusions?

Aquelles empreses importadores que no utilitzin una liquidació mensual quedaran excloses.

Com el sol·licitem?

Per poder-nos-hi acollir serà necessari presentar una sol·licitud a través de la declaració censal en el model 036 casella 530.

• Atenció. És important destacar que el termini fixat per sol·licitar aquest tipus de declaració s’inicia l’1 de novembre i finalitza el 30 de novembre de l’any previ al qual va ser utilitzat.

Una vegada sol·licitat i concedit, es començarà a aplicar en les declaracions presentades a partir de l’1 de gener de l’any següent. Una vegada sol·licitada la inclusió en aquest mètode de pagament, es prorrogarà per als anys següents fins que no es demani la renúncia o l’exclusió.

Per a més informació: 
https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/ca_es/iva/iva-operaciones-comercio-exterior/iva-importacion-diferir-pago.html

Quan una societat té pèrdues, és habitual que faci una reducció de capital per a compensar-les.

Però es pot donar el cas que una entitat ostenta una participació en una altra de molt deteriorada, donades les pèrdues acumulades per aquesta, que ha reduït capital, per imperatiu legal, mitjançant l’amortització de participacions, fet ha suposat l’anul·lació de part de les participacions que ostenta aquella.

Llavors sorgeix la pregunta de si és fiscalment deduïble la pèrdua definitiva que es produeix a conseqüència de la reducció de capital.

Resolució de 5 de març de 2019, de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC)

En aquest cas, per respondre la pregunta anterior, és procedent portar a col·lació el que es disposa en l’article 40.1 de la Resolució de 5 de març de 2019 de l’ICAC per la qual es desenvolupen els criteris de presentació dels instruments financers i altres aspectes comptables relacionats amb la regulació mercantil de les societats de capital (d’ara endavant, RICAC 2019), en virtut del qual:

“1. Amb caràcter general, la reducció del capital per compensar pèrdues o dotar la reserva legal no origina cap registre en el soci perquè l’import del patrimoni net de la societat que redueix capital abans i després de l’operació és el mateix.

Per tant, en la reducció i augment de capital simultani, el soci mantindrà la deterioració, si és el cas, comptabilitzat prèviament sense que l’operació societària origini l’aplicació de la correcció valorativa excepte per la diferència entre el percentatge que es posseïa abans i després de l’operació, que sí que s’haurà de comptabilitzar aplicant el compte compensador de valor en la part proporcional representativa de l’esmentada disminució.

No obstant l’anterior, quan la inversió en una societat amb patrimoni net negatiu s’hagi corregit íntegrament per reconèixer una deterioració de valor i, al mateix temps, existeixin dubtes substancials sobre l’aplicació del principi d’empresa en funcionament (en particular, per causa de les pèrdues recurrents de la participada i perquè s’hagi acordat l’obertura de la liquidació), amb la possibilitat remota que es recuperi el seu valor, l’entitat inversora registrarà la baixa de la inversió amb càrrec al compte corrector de valor, sempre que s’hagi acordat la reducció de capital per compensar pèrdues.

(…)”.

Del que es preveu en la RICAC 2019 es desprèn que, amb caràcter general, la reducció de capital per compensar pèrdues o dotar la reserva legal no origina cap registre comptable en el soci perquè l’import del patrimoni net de la societat que redueix capital abans i després de l’operació és el mateix. Per tant, en la reducció i augment de capital simultani, el soci mantindrà la deterioració, si és el cas, prèviament comptabilitzat, sense que l’operació societària origini l’aplicació de la correcció valorativa excepte per la diferència entre el percentatge que es posseïa abans i després de l’operació, que sí que s’ha de comptabilitzar aplicant el compte compensador de valor en la part proporcional representativa de l’esmentada disminució.

Normativa de l’impost sobre societats: la reducció de capital no determinarà per als socis rendes integrables en la base imposable

Sobre aquest tema, també cal recordar el que es disposa en l’article 11.5 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS), que assenyala que no s’integrarà en la base imposable la reversió de despeses que no hagin estat fiscalment deduïbles.

Finalment, en l’article 17.10 de la LIS s’assenyala que la reducció de capital la finalitat de la qual sigui diferent de la devolució d’aportacions no determina per als socis rendes, positives o negatives, integrables en la base imposable.

Per tant, per aplicació del que es disposa en els articles 10.3 i 17 de la LIS, la reducció de capital per a la compensació de pèrdues, duta a terme per una entitat, no origina, pel que fa a l’entitat que ostenta la seva participació, cap pèrdua, ni comptable ni fiscal, que es pugui computar en la determinació de la base imposable del període en què s’ha fet l’operació.

En aquest sentit, s’ha pronunciat també la consulta vinculant de la DGT V2349-23, de 29 d’agost de 2023.

L’informem que l’Ordre ISM/835/2023, de 20 de juliol, que regula detalladament els supòsits en els quals els treballadors desplaçats es consideren en situació assimilada a l’alta (com en el casos d’absència de conveni bilateral, quan no apliqui al cas concret o hagi conclòs el període màxim de manteniment de cotitzacions en origen), va entrar en vigor l’1 de novembre de 2023, i a partir d’aquesta data deixà d’aplicar-se la normativa anterior de 27 de gener de 1982.

No obstant això, s’estableix un règim transitori de sis mesos posteriors des de l’entrada en vigor de l’ordre:

• Les empreses que comptin amb treballadors desplaçats a l’estranger que, en la data d’entrada en vigor d’aquesta ordre, es trobin en la situació contemplada en el paràgraf b) de l’article 3 hauran de comunicar aquest desplaçament a la Tresoreria General de la Seguretat Social, en el termini de sis mesos comptats des de l’entrada en vigor d’aquesta ordre, en els mateixos termes i amb els efectes previstos per a les sol·licituds d’alta en els articles 32, 35 i 38 del reglament general sobre inscripció d’empreses i afiliació, altes, baixes i variacions de dades de treballadors en la Seguretat Social.
• Les empreses que comptin amb treballadors desplaçats a l’estranger que, en la data d’entrada en vigor d’aquesta ordre, es trobin en alguna de les situacions contemplades en els paràgrafs c) i d) de l’article 3 podran, previ acord amb els afectats, sol·licitar la seva vinculació voluntària a la Seguretat Social espanyola, conformement al que es preveu en els articles 7, 8 i 9, en el termini de sis mesos comptats des de l’entrada en vigor d’aquesta ordre.
• L’Ordre no generarà drets en períodes anteriors a la seva entrada en vigor.

Treballadors desplaçats

L’Ordre defineix als desplaçats com els treballadors ocupats a Espanya d’una empresa que exerceix les seves activitats en territori espanyol i són enviats a un altre país amb la finalitat de fer un treball assalariat per compte d’aquesta empresa.

Aquesta Ordre estableix com a novetat la possibilitat d’aplicar-se amb caràcter voluntari, als treballadors desplaçats a països amb instrument internacional de coordinació dels sistemes de Seguretat Nacional, que, un cop finalitzat el període màxim previst de desplaçament en l’instrument internacional, es veuen obligats (segons normativa del país de destí) a desvincular-se temporalment de la Seguretat Social espanyola, i a cotitzar al país de destinació.

S’aplica als treballadors de qualsevol nacionalitat.

Supòsits de situació assimilada a l’alta

S’estableixen quatre supòsits de situació assimilada a la d’alta en el règim de la Seguretat Social per a treballadors per compte d’altri desplaçats (art. 3):

1. Desplaçament a un país sense instrument internacional de coordinació de sistemes de Seguretat Social aplicable.
2. Desplaçament a un país amb instrument internacional aplicable, però que no inclou treballadors amb nacionalitat diferent de les de les parts.
3. Desplaçament a un país amb instrument internacional aplicable que permet l’aplicació de la legislació de Seguretat Social del país d’origen durant el desplaçament, una vegada esgotat el període màxim previst en l’instrument internacional.
4. Desplaçament a un país amb instrument internacional aplicable que no preveu la figura del desplaçament de treballadors per empreses al territori de l’altra part.

Les situacions assimilades a l’alta indicades anteriorment es mantindran exclusivament durant el període de desplaçament que tingui origen en la contractació formalitzada a Espanya, fins i tot si el treballador canvia de país de destinació, sempre que en aquest últim concorrin les condicions establertes en els articles 3.a), 3.b), o 3.d) de la norma i es comuniqui en termini a la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Qualsevol nova contractació que se subscrigui fora d’Espanya comportarà l’extinció de la situació assimilada a la d’alta, excepte les excepcions previstes en l’Ordre.

Acció protectora

L’acció protectora establerta per als supòsits definits en l’article 3, punts a) i b), de situació assimilada a l’alta, comprendrà els subsidis per incapacitat temporal derivada de contingències comunes o professionals, naixement i cura de menor, exercici corresponsable de la cura de lactant, risc durant l’embaràs, risc durant la lactància natural i cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, a més de les pensions contributives d’incapacitat permanent i mort i supervivència derivades de contingències comunes o professionals i la pensió contributiva de jubilació, amb l’extensió i l’abast previstos en la normativa aplicable al règim de la Seguretat Social en el qual estiguessin enquadrats.

L’acció protectora prevista per als supòsits definits en l’article 3, punts c) i d), comprendrà les pensions contributives d’incapacitat permanent i mort i supervivència derivades de contingències comunes i la pensió contributiva de jubilació, amb l’extensió i l’abast previstos en la normativa aplicable al règim de la Seguretat Social en el qual estiguessin enquadrats.

Sol·licitud i tràmit

La comunicació de les situacions assimilades a l’alta, previstes en aquesta norma, es farà a través del procediment establert per la Tresoreria General de la Seguretat Social, dins dels següents terminis i efectes:

1. Desplaçament de treballadors a un país on no resulti aplicable cap instrument internacional o sent aplicable un instrument internacional, aquests treballadors no es trobin inclosos dins del seu àmbit d’aplicació subjectiu.
2. En les situacions previstes en els apartats a) i b) de l’article 3; l’empresa haurà d’informar del desplaçament del treballador amb anterioritat a l’inici, i en els termes i amb els efectes previstos per a les sol·licituds d’alta en els articles 32, 35 i 38 del reglament general sobre inscripció d’empreses i afiliació, altes, baixes i variacions de dades de treballadors en la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret 84/1996, de 26 de gener.
3. Desplaçament de treballadors a un país en el qual resulti aplicable un instrument internacional en matèria de coordinació dels sistemes de Seguretat Social:

En les situacions de l’art. 3.c); l’empresa, previ acord amb el treballador, informarà del desplaçament els següents termes:

• Si la sol·licitud es fa abans de la finalització del període màxim establert en l’instrument internacional, o fins a l’últim dia del mes següent a la seva finalització; els efectes es produiran des de l’endemà de la seva finalització.
• Si s’ha sol·licitat una pròrroga, i el país de destinació contesta denegant aquesta pròrroga, es procedirà a la baixa del treballador des de la data d’inici del període no autoritzat; tret que l’empresa previ acord amb el treballador, sol·liciti la situació assimilada com a termini màxim l’últim dia del mes següent de la baixa, aplicant-se aquesta situació des de la data de finalització del període màxim autoritzat.
• Si la sol·licitud es fa fora dels terminis anteriors, tindrà efecte únicament des de la data de presentació de la sol·licitud.

En les situacions definides en l’article 3.d), l’empresa, previ acord amb el treballador, podrà sol·licitar a la Tresoreria General de la Seguretat Social que aquest continuï subjecte a la legislació espanyola de Seguretat Social, en situació assimilada a la d’alta en el règim de la Seguretat Social en el qual estigués enquadrat, en els termes previstos en l’article 7 i amb els efectes assenyalats en els anteriors apartats a) i c).

Finalment, l’orde regula la informació que ha de ser comunicada per les empreses a la Tresoreria General de la Seguretat Social:

a) Data d’inici del desplaçament en els supòsits dels apartats a), b) i d) de l’article 3.

b) País en el qual es troba el treballador desplaçat.

c) Data prevista, si és el cas, de finalització del desplaçament, indicant si el treballador continuarà o no prestant els seus serveis a Espanya.

En els supòsits dels apartats c) i d) de l’article 3, de vinculació voluntària a la Seguretat Social espanyola, els treballadors i les empreses hauran de subscriure per escrit, de manera conjunta i en el model oficial establert per la Tresoreria de la Seguretat Social, l’acord per a la vinculació al sistema de la Seguretat Social espanyola, amb independència de l’aplicació obligatòria, així mateix, de la legislació en aquesta matèria del país en el qual es trobin desplaçats.

La seva comunicació es farà a través del Sistema RED.

En aquesta circular exposarem de manera succinta una anàlisi del CAS CELSA, que provoca un abans i després en el món concursal, a causa de la iniciativa presa pels creditors.

En concret, el jutjat mercantil 2 de Barcelona ha dictat una sentència que acorda l’homologació del pla de reestructuració proposat pels creditors de CELSA. Aquest pla, ja homologat, preveu la capitalització d’una part important del deute, de manera que els fons d’inversió dels creditors passin a ser accionistes de la companyia substituint als actuals propietaris.

La veritat és que un grup de creditors, aprofitant l’entrada en vigor el 26 de setembre, van presentar el mateix dia la sol·licitud de nomenament d’expert en reestructuracions. El 29 de setembre, es va dictar interlocutòria pel mercantil 2 de Barcelona, nomenant el susdit expert.

El deutor va impugnar el nomenament, però el va perdre tant en primera com en segona instància.

Els creditors van demanar la formació de classes que proposaven, i el jutjat els va donar la raó, a pesar que novament la mateixa CELSA, s’hi va oposar. Després d’això, el 26 d’abril de 2023 es va demanar l’homologació del pla presentat, instant que s’homologués per a tot el GRUP CELSA. Novament, el deutor, s’hi va oposar, sense sort. També els socis.

Davant aquesta situació, ens trobem que la legitimació d’uns determinats creditors, ha provocat que a pesar que el dret de societats, a priori, li dona el control de la societat a l’administrador i en defecte d’això als seus socis o accionistes, en aquest cas aquest control ha estat arrabassat pel jutjat i els instants.

CELSA, explica que ha promogut acord amb els creditors, però que aquests no el van acceptar. La sentència al·lega que l’acord amb el deutor és una cosa possible però no és un requisit. De fet, l’interès del legislador ha estat tractar d’evitar sol·licituds de concurs voluntari, pressionant i disciplinant al deutor, generant-li la por que els mateixos creditors puguin tramitar aquesta reestructuració.

Una altra circumstància curiosa és que tot i que CELSA va al·legar no ser insolvent i va al·legar tenir molt més valor que el seu passiu, el jutjat no en fa cas i entén que CELSA està en insolvència actual. A més, la valoració del mateix grup Celsa va ser un gran debat, amb pericials i contrapericials per part d’uns i altres. Les pericials del deutor es van realitzar a través de la informació que els mateixos directius posseïen, no obstant això, les pericials dels creditors es basaven en informació del mercat, extraïble de dades macroeconòmiques i microeconòmiques sectorials. La sentència raona que les conclusions del deutor no van a missa, per dir-ho d’una forma directa. Aprecia que les pericials dels creditors eren més objectives que les del deutor, que sobrevalorava l’empresa.

Els aspectes per comentar són els següents: en primer lloc, que això és impossible que succeeixi en empreses de menys de 49 treballadors i 10 milions d’ingressos, per consegüent, això queda reservat a grans societats, les pimes, no cal que pateixin.

D’altra banda, que si hi ha una empresa que ha sobreviscut que el no està escrit quant a dret concursal ha estat CELSA, que és de les primeres i gairebé úniques companyies a les quals se’ls va aprovar una homologació judicial d’acord de refinançament, que estava redactada en la infame disposició addicional 4a, un article llarguíssim i francament complicat.

Finalment, cal assenyalar que el legislador ha volgut atemorir una mica als empresaris, sobretot als grans empresaris, perquè activin mecanismes preconcursals abans de presentar els clàssics concursos. Ja saben, si no els activen ells, els poden activar els fons d’inversió estrangers.