Alerta setmanal de continguts (setmana 45 del 2025)

Cada any, quan s’acosta novembre, molts empresaris se centren a tancar trimestre, ajustar números o preparar la campanya de Nadal. Però entre aquestes tasques que semblen menors, n’hi ha una que no convé deixar passar: la presentació del model 232.

No es tracta de pagar més impostos. És, més aviat, una declaració informativa. Una manera de dir-li a Hisenda: “sí, fem les coses bé, aquí hi ha les operacions amb les nostres empreses del grup, amb els socis o amb els seus familiars, i estan valorades a preu de mercat“.

Sembla un tràmit senzill, i l’és. Però no fer-ho o fer-ho tard pot implicar sancions innecessàries, i, sobretot, donar peu al fet que l’Agència Tributària posi la lupa on no toca.

Quines operacions cal declarar?

Si la seva empresa ha venut, comprat o prestat serveis a una altra societat del grup, a un soci que tingui almenys el 25% del capital o fins i tot a familiars d’aquest soci fins al tercer grau, Hisenda ho considera una operació vinculada.

I quan aquestes operacions superen uns certs imports, cal informar-les mitjançant el model 232.

Per exemple:

• Si el total amb una mateixa persona o entitat vinculada supera 250.000 euros l’any.

• Si ha fet operacions “especials” -com vendre participacions, immobles o intangibles- que, en conjunt, superin 100.000 euros.

• O si el total d’operacions del mateix tipus representa més del 50% de la facturació anual de l’empresa.

A més, cal declarar qualsevol operació amb països o territoris considerats paradisos fiscals, sense importar la quantitat.

Quan cal presentar-lo?

El model 232 es presenta al novembre, sempre que l’exercici coincideixi amb l’any natural.

En concret, el termini va de l’1 al 30 de novembre. I es fa de manera telemàtica, igual que la declaració de l’impost sobre societats.

I si la meva empresa és petita?

Si és una empresa de reduïda dimensió, pots cobrir part d’aquesta obligació amb el formulari d’operacions vinculades (FOV) en presentar l’impost sobre societats.

Així i tot, si supera els límits anteriors, també haurà de presentar el model 232 al novembre.

Per què és tan important?

Perquè més enllà del tràmit, el model 232 reflecteix transparència. És la forma en què una empresa demostra que valora les seves operacions internes de manera justa, que no manipula preus ni oculta beneficis. I, sobretot, que té els comptes en ordre.

Cada any veiem empreses que arriben a última hora, sense saber si hi estan obligades, i acaben presentant-lo fora de termini. Evitar-ho és tan simple com revisar les operacions amb el seu assessor i deixar-ho preparat amb antelació.

El que no ha d’oblidar…

• Termini: de l’1 al 30 de novembre.
• Imports: revisi si supera els 250.000 € o els 100.000 € en operacions específiques.
• Atenció amb els préstecs, lloguers o serveis entre empreses del grup.
• No presentar-lo pot costar diners (les sancions poden arribar als 20.000 €).

No esperi a l’últim dia. Al nostre despatx ja estem revisant els casos de cada client per comprovar si existeix obligació de presentar el model 232 i preparar tota la informació necessària.

Si la seva empresa pertany a un grup, treballa amb socis o familiars, o ha fet operacions entre companyies relacionades, consulti’ns abans del 15 de novembre. Una conversa de deu minuts pot estalviar-li una sanció o, almenys, un bon esglai.

El Tribunal Suprem (en la seva sentència de 8 d’octubre de 2025) ha establert un criteri clar que convé que les empreses tinguin molt present: els ingressos o despeses que es comptabilitzin fora del seu exercici de meritació -per exemple, en detectar un error o una omissió- no poden alterar la base imposable d’exercicis ja prescrits.

El cas que origina aquesta doctrina és bastant il·lustratiu. Una societat va registrar el 2012 una despesa que, en realitat, corresponia a arrendaments impagats des de 2001. En fer-ho, pretenia deduir-ho íntegrament aquell any, al·legant que l’Administració podia “requalificar” l’ocorregut en exercicis anteriors a l’empara dels articles 66 bis i 115 de la Llei General Tributària (LGT), que permeten revisar fets de fins deu anys enrere.

No obstant això, el Suprem ha deixat clar que aquesta facultat de revisió té un abast limitat:

• Es pot comprovar el succeït en exercicis antics, però només per a efectes que recaiguin sobre exercicis no prescrits.

• L’Administració -ni tampoc el contribuent- pot modificar el deute tributari d’un exercici ja inatacable per prescripció, fins i tot si el resultat seria favorable per a qui ho sol·licita.

En paraules senzilles, la prescripció opera com un mur legal. No importa si l’ajust és per a augmentar o reduir la quota: una vegada transcorregut el termini de quatre anys, el deute queda tancat i no es toca.

El Tribunal també rebutja que el principi de “regularització íntegra” serveixi com a excusa per a reobrir exercicis passats. Aquest principi -que exigeix que l’Administració consideri tant els aspectes favorables com els desfavorables al contribuent en una comprovació- no autoritza a corregir bases imposables d’exercicis prescrits. Tampoc el principi de bona administració ho pot justificar.

En definitiva, si es detecta una despesa o ingrés omès en exercicis antics, la correcció comptable s’ha de fer en l’exercici actual o en un no prescrit, sempre respectant les normes d’imputació temporal de l’article 10.3 de la LIS (abans, art. 19.3 del TRLIS).

Recordi…

• No es poden reobrir exercicis prescrits, encara que s’al·legui regularització íntegra o bona administració.

• El termini de prescripció del deute tributari és de quatre anys (art. 66 LGT).

• La comprovació a deu anys de l’art. 66 bis LGT no permet modificar quotes prescrites, només verificar efectes sobre exercicis vius.

• Registrar ara una despesa antiga no permet deduir-la retroactivament.

• L’única opció vàlida és imputar-la en l’exercici en què es comptabilitza, sempre que no es produeixi una tributació inferior a la que hagués correspost.

En moltes empreses mitjanes es repeteix el mateix patró: un o diversos centres de treball, cap arriba als 50 empleats, l’activitat va creixent, s’obren nous punts de venda o delegacions… i, gairebé sense adonar-se’n, la plantilla total se situa per sobre d’aquesta xifra que tant sona en dret laboral: 50 treballadors.

A partir d’aquí sol arribar la pregunta, a vegades amb un cert nerviosisme: “Si els meus centres són petits, de veritat poden organitzar un comitè d’empresa? I jo què haig de fer si ho promouen els treballadors o els sindicats?”

Anem a pams.

1. Quan pot aparèixer un comitè d’empresa a la seva organització?

La regla clàssica és coneguda:

• En cada centre de treball amb 50 treballadors o més, els empleats poden triar un comitè d’empresa.

• En els centres més petits, la representació sol recaure en delegats de personal.

Fins aquí, res de nou.

El que molts empresaris no tenen tan present és això: quan una empresa té diversos centres de treball en la mateixa província o en municipis limítrofs, i cadascun d’ells no arriba a 50 empleats, però el total de tots sí que supera aquesta xifra, els treballadors poden constituir un comitè d’empresa conjunt que representi a tots aquests centres alhora.

És a dir: no fa falta que un centre de manera individual arribi a 50. Si entre tots sumen, els treballadors tenen la porta oberta per a organitzar-se.

I si, a més, en aquesta mateixa província hi ha un centre que sí que arriba als 50, es pot donar aquesta situació mixta:

• Aquest centre “gran” té el seu comitè.

• Els centres petits de la mateixa província, sumats, poden tenir un altre comitè conjunt.

2. L’empresa està obligada a tenir comitè?

Aquí sol haver-hi confusió. Encara que es donin els números, l’empresa no està obligada a “crear” un comitè d’empresa. Qui decideix si es constitueixen o no és el col·lectiu de treballadors i els sindicats, mitjançant un procés electoral.

Ara bé, i això és important, una vegada algú promou formalment eleccions i es comunica a l’empresa i a l’oficina pública corresponent, vostè sí que està obligat a col·laborar:

• Facilitar el cens de treballadors.

• Permetre la constitució de la mesa electoral.

• Fer possible la votació en la jornada laboral, al centre.

• No interferir en el procés ni obstaculitzar-lo.

Ignorar una convocatòria, “mirar cap a un altre costat” o posar traves sol ser una mala idea: obre la porta a conflictes, impugnacions electorals, denúncies davant la Inspecció de Treball i un clima laboral enrarit.

3. Quin paper té realment un comitè d’empresa?

Més enllà de la teoria, en el dia a dia un comitè d’empresa:

• És l’interlocutor davant la direcció en temes que afecten el conjunt de la plantilla.

• Ha de ser informat i consultat sobre determinades decisions: reestructuracions, canvis de jornada, trasllats col·lectius, plans de formació, mesures d’igualtat, implantació de sistemes de control, ús d’algorismes, etc.

• Els seus membres tenen garanties reforçades (protecció enfront de l’acomiadament, prioritat de permanència, hores sindicals retribuïdes…).

Si es gestiona bé, pot ser un canal útil per a anticipar conflictes, explicar decisions complexes i ordenar el diàleg social. Si es gestiona malament, pot convertir-se en el punt de partida d’impugnacions, bloquejos i sentències que anul·len decisions empresarials.

4. I què és això del comitè intercentres?

En empreses amb diversos comitès d’empresa (de diferents centres o comitès conjunts), el conveni col·lectiu pot preveure la creació d’un comitè intercentres.

Aquest òrgan:

• Es compon de membres procedents dels comitès existents, en proporció als resultats sindicals.

• Té un màxim de 13 integrants.

• Només té les competències que el conveni li assigni de manera expressa.

Per què això hauria de preocupar-lo com a empresari? Perquè si el comitè intercentres es constitueix malament (composició incorrecta, criteris sindicals mal aplicats, conveni mal interpretat), els acords que se signin amb ell poden ser anul·lats als tribunals.

És a dir, pot negociar un acord pensant que està “blindat” i descobrir, temps després, que no ho estava per un defecte formal en la representació.

5. La problemàtica real per a l’empresa: on es compliquen les coses

La teoria és ordenada; la pràctica, no tant. En empreses amb diversos centres és habitual trobar-se amb qüestions com:

• Dubtes sobre quins centres entren en el còmput de 50 treballadors i quins no.

• Confusió entre delegat de personal, comitè de centre, comitè conjunt i intercentres.

• Processos electorals promoguts per sindicats sense avís previ a direcció, que “enxampen a l’empresa en fred”.

• Acords signats amb interlocutors que no eren exactament els que marcava la norma, amb el risc de nul·litat posterior.

• Exigències d’informació que van més enllà del que realment correspon.

• Desajustaments entre el que diu el conveni col·lectiu i el que s’està aplicant en la pràctica.

En aquest escenari, improvisar sol sortir car.

Aquí és on una assessoria especialitzada marca la diferència. La nostra feina no és només “traduir articles de la llei”, sinó ajudar-lo a ordenar la situació i minimitzar riscos.

En un cas com el seu, podem:

• Revisar centre per centre la plantilla, la seva ubicació i el còmput de treballadors, per saber si existeix obligació potencial de comitè conjunt.

• Analitzar el conveni col·lectiu aplicable i veure si preveu comitè intercentres i amb quines regles.

• Dissenyar una estratègia de relacions laborals: quins òrgans de representació poden aparèixer, com organitzar els canals d’informació i consulta, com documentar reunions i acords.

• Acompanyar-lo en els processos electorals: des de la recepció del preavís fins a la proclamació de resultats.

• Revisar la validesa formal dels comitès ja existents, per evitar que un defecte tècnic arruïni un acord important.

Si la seva empresa té diversos centres, la plantilla s’acosta o supera els 50 treballadors, o sospita que aviat poden promoure’s eleccions, és un bon moment per a asseure’s amb un assessor laboral i ordenar el mapa de representació abans que ho faci un altre per vostè.

Podem revisar el seu cas concret, explicar-li amb calma quines opcions hi ha i quines obligacions té realment, i ajudar-lo al fet que els comitès -si arriben- es converteixin en un interlocutor gestionable i no en un problema afegit.

Amb una mínima planificació, molts conflictes s’eviten abans que apareguin.

Si té treballadors en nòmina, cada mes la seva empresa està cotitzant per formació. Aquesta partida apareix en les assegurances socials, passa desapercebuda en el dia a dia… i, tanmateix, és la clau per a finançar cursos que milloren la qualificació de la seva plantilla.

La normativa parla de “formació programada per les empreses”. Dit en llenguatge planer: és la formació que vostè decideix, orientada a les necessitats reals del seu negoci, i el cost de la qual pot recuperar totalment o parcialment mitjançant bonificacions en les cotitzacions a la Seguretat Social. El problema és que moltes empreses ni ho saben, ni la planifiquen, ni la comuniquen bé. Resultat: el crèdit de formació es queda en res.

Quin tipus de formació entra aquí?

No es tracta de cursos “teòrics” desconnectats del dia a dia. La formació ha de tenir relació amb l’activitat de l’empresa i amb les necessitats actuals o futures dels seus treballadors:

• Actualització normativa (laboral, prevenció, fiscal…).

• Habilitats de gestió, atenció al client, eines digitals.

• Millora de processos interns, qualitat, organització.

Fins i tot es pot utilitzar per a donar contingut real al dret del treballador a 20 hores anuals de formació en el treball, sempre que s’organitzi dins del marc previst en el RD 694/2017.

Qui se’n pot beneficiar?

Aquí ve la part bona: pràcticament qualsevol empresa que cotitzi per formació i tingui centres de treball a Espanya pot accedir a aquest sistema, amb independència de la seva mida o sector.

És igual si el seu negoci és una pime de 5 persones o una companyia amb diversos centres: si cotitza per formació i organitza cursos per als seus treballadors, pot aplicar bonificacions en les assegurances socials fins al límit del seu crèdit.

Com s’organitza la formació (i per què no convé improvisar)

L’empresa pot organitzar els cursos de diferents formes:

• Planificar-los i impartir-los amb mitjans propis, si disposa d’estructura i personal per a això.

• Encarregar l’organització a entitats externes: organitzacions empresarials o sindicals, associacions, entitats de formació inscrites, etc.

• Agrupar-se amb altres empreses, especialment en el cas de plantilles petites, per a gestionar de manera conjunta els seus crèdits, mantenint sempre separat el crèdit de cadascuna.

Sigui quina sigui la fórmula, la condició bàsica és que qui imparteixi la formació sigui una entitat formativa inscrita en el registre corresponent. Si això falla, la bonificació es posa en risc.

El crèdit de formació: diners que són aquí… però que es poden perdre

Cada any, a la seva empresa se li assigna un crèdit de formació, calculat en funció del que va cotitzar per formació en l’exercici anterior i del percentatge que marqui la Llei de pressupostos.

A més, la norma garanteix un crèdit mínim perquè fins i tot les empreses més petites puguin fer alguna acció formativa.

Alguns punts clau que convé tenir presents:

• Empreses noves o amb nous centres: també tenen dret a crèdit quan incorporen treballadors, aplicant els imports fixats en els pressupostos generals de l’Estat.

• Empreses de menys de 50 treballadors: poden demanar, a través del sistema electrònic, acumular el crèdit no consumit i usar-lo en el següent exercici o en els dos següents. Si tampoc s’utilitza en aquest termini… es perd.

• Les empreses poden agrupar-se (sobretot les de menys de 100 treballadors) per a gestionar juntes els seus crèdits, però cadascuna només pot fer servir el seu.

En resum: si no es planifica, si no es comunica a temps o si no s’executen bé els cursos, aquests diners que ja està pagant en les assegurances socials no tornen.

Obligacions de l’empresa que es bonifica

Perquè la formació sigui bonificable no n’hi ha prou amb “fer un curs” i ja està. L’empresa té una sèrie d’obligacions que és important no descurar:

• Informar i, si escau, consultar a la representació legal dels treballadors sobre les accions programades.

• Comunicar l’inici i el final de cada acció formativa a través del sistema electrònic del SEPE/FUNDAE, amb totes les dades: continguts bàsics, dates, horaris, lloc, nombre de participants, tutors, etc.

• Portar un control clar dels costos, identificant-los en comptabilitat sota un epígraf específic de “formació en el treball”.

• Conservar la documentació justificativa durant almenys quatre anys: factures, bonificacions practicades, comunicacions, etc.

• Acreditar l’assistència dels participants mitjançant fulls de signatura o sistemes equivalents, i guardar aquests registres.

• Facilitar i conservar els qüestionaris d’avaluació de qualitat que han d’emplenar els participants en acabar.

• Garantir que, per al treballador, la formació és totalment gratuïta.

• Estar al corrent de pagament amb Hisenda i la Seguretat Social en el moment d’aplicar la bonificació.

Si l’empresa cessa la seva activitat abans que transcorri el termini de conservació, ha de remetre la documentació a l’Administració a través de la Fundació Estatal per a la Formació en l’Ocupació.

Què hi ha de la relació amb l’Administració?

No totes les empreses tenen el mateix interlocutor:

• Si tots els seus centres estan en una mateixa comunitat autònoma, el seguiment i control el porta la comunitat autònoma.

• Si té centres en diverses comunitats autònomes, la competència recau en el Servei Públic d’Ocupació Estatal, que també gestiona, juntament amb la Fundació Estatal, el sistema electrònic de comunicacions.

A efectes pràctics, el que la seva empresa veu és l’aplicació telemàtica on es comuniquen els cursos i, posteriorment, es fa la bonificació en les assegurances socials.

Recordi…

• Cada any la seva empresa té crèdit de formació: si no s’utilitza correctament, es perd.

• Les comunicacions (inici i fi dels cursos) no són un mer tràmit: un error formal pot fer que no sigui bonificable.

• Compte amb contractar formació a entitats no inscrites: pot haver-hi cursos molt atractius comercialment, però si no compleixen requisits, la bonificació està en risc.

• En empreses petites, la possibilitat d’acumular crèdit dos anys és una oportunitat… sempre que algú ho planifiqui i ho mogui a temps.

• En inspeccions i controls, el primer que es demana són: comunicacions, factures, justificants d’assistència i comptabilitat separada. Si no està tot ordenat, comencen els problemes.

Aquí és on entra el valor d’una assessoria que domini bé aquest terreny. No es tracta només de “donar d’alta cursos”, sinó d’acompanyar a l’empresa en tot el cicle:

• L’analitzi del crèdit disponible i la situació de l’empresa (mida, centres, plantilla).

• El disseny d’un pla de formació útil de veritat, alineat amb l’activitat i les necessitats de l’equip.

• La gestió de tota la part administrativa i telemàtica: comunicacions, seguiment, documentació, bonificacions.

• Assegurar-se que no es cometen errors que puguin comportar devolucions o sancions.

Si vol deixar de perdre el crèdit de formació que ja està pagant i convertir-lo en cursos concrets per a la seva gent, és un bon moment per a revisar la situació de la seva empresa i organitzar un pla.

Amb una bona planificació, la formació deixa de ser un cost difús i es converteix en una inversió finançada, en gran part, amb recursos que la seva empresa ja està aportant cada mes.

Centenars d’empreses preparen el dipòsit dels seus comptes anuals pensant que es tracta d’un tràmit automàtic. No obstant això, la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública (DGSJFP) ha recordat en la seva Resolució de 28 de juliol de 2025 que un petit descuit en la convocatòria de la junta general pot invalidar tot el procés.

El cas és per llogar-hi cadires. Una societat anònima esportiva va voler dipositar els comptes de tres exercicis consecutius. El registrador mercantil li ho va denegar, i l’assumpte va arribar fins a la DGSJFP. El motiu principal? La convocatòria de la junta general ometia completament la referència al dret d’informació dels socis previst en l’article 272.2 de la Llei de societats de capital (LSC).

En altres paraules: l’anunci no recordava expressament que els socis tenen dret a obtenir de la societat, de manera immediata i gratuïta, els documents que se sotmetran a aprovació (comptes, informe de gestió i auditoria).

 “Però si ho vam posar al web…”

Aquest va ser l’argument de la societat: va al·legar que tots els documents estaven disponibles al seu web, per la qual cosa els socis podien consultar-los sense problema. La Direcció General, no obstant això, va ser categòrica: “Publicar la documentació al web no substitueix l’obligació legal d’informar expressament els socis sobre el seu dret a obtenir aquests documents”.

La llei no exigeix que se citi literalment l’article 272.2 LSC, però sí que quedi clar, sens dubte, que els socis poden sol·licitar i obtenir els documents de manera immediata i gratuïta. Si aquest esment falta, la junta queda viciada de nul·litat, i els comptes aprovats no poden dipositar-se.

Quines conseqüències té?

Les conseqüències són més serioses del que sembla:

• El Registre Mercantil rebutjarà el dipòsit dels comptes anuals.
• Es considerarà que la junta general és nul·la respecte a aquest punt de l’ordre del dia.
• Mentre no s’esmeni, la societat mantindrà tancat el registre i no podrà inscriure actes nous.
• A més, les sancions per falta de dipòsit (articles 279 a 283 LSC) poden arribar fins al 2% del capital social, amb una multa mínima de 1.200 €.

En aquest cas, la DGSJFP va confirmar la decisió del registrador: ni la referència a l’article 197 LSC (dret d’informació general), ni el fet de penjar els documents al web corporatiu, ni habilitar un correu electrònic per a consultes serveixen com a substitut de l’esment exigit en l’article 272.2 LSC.

El que la resolució deixa clar

1. El dret d’informació previ a l’aprovació de comptes té un règim especial i reforçat.

2. Ometre el seu esment en la convocatòria no és un defecte formal menor, sinó un vici que afecta la validesa de la junta.

3. La informació digital o la publicació al web no eximeixen de complir el requisit legal.

4. Sense aquest compliment, no hi ha dipòsit vàlid de comptes anuals.

El que hauria de fer la seva empresa

En cada convocatòria de junta -sigui ordinària o extraordinària- convé revisar acuradament el text de l’anunci. Si en l’ordre del dia figura l’aprovació dels comptes anuals, asseguri’s d’incloure una clàusula clara com aquesta:

“A partir de la publicació de la present convocatòria, qualsevol soci podrà obtenir de la societat, de manera immediata i gratuïta, els documents que han de ser sotmesos a l’aprovació de la junta, així com l’informe de gestió i l’informe de l’auditor”.

No cal citar literalment l’article 272.2 LSC, però sí reflectir aquest contingut de manera inequívoca. En cas contrari, la junta pot celebrar-se, aprovar els comptes… i que després el registrador en bloquegi el dipòsit durant mesos.

Altres defectes habituals en els dipòsits

En la resolució també es van confirmar altres defectes freqüents que convé recordar:

• La falta de presentació correcta del document de titularitat real.

• L’existència d’exercicis anteriors pendents de dipòsit, fet produeix el tancament registral.

Tots dos són errors que es repeteixen cada any i que poden evitar-se amb una revisió prèvia per part de l’assessoria abans d’iniciar el tràmit.

Recordi…

• Si la seva junta aprova comptes sense esmentar el dret d’informació de l’article 272.2 LSC, el dipòsit serà rebutjat.

• Publicar la documentació al web no és suficient: la llei exigeix una comunicació formal del dret.

• Les sancions per falta de dipòsit poden arribar al 2% del capital social.

• Si hi ha exercicis anteriors pendents, el registre romandrà tancat.

• Abans de convocar la seva junta, revisi el text de l’anunci amb la seva assessoria.

Com podem ajudar-lo?

Cada any acompanyem a desenes d’empreses en la preparació i dipòsit dels seus comptes anuals. El nostre equip revisa les convocatòries, els textos legals, la documentació comptable i els models oficials, per a assegurar que el procés no es bloquegi per defectes formals. Si la seva empresa està preparant la junta d’aprovació de comptes o ha tingut problemes amb el registre, podem ajudar-lo a resoldre’ls i deixar-ho tot en regla abans del tancament de l’exercici.

Truqui’ns o escrigui’ns abans de convocar la junta: un simple paràgraf pot evitar-li mesos de retards i sancions innecessàries.

Novembre

Fins al 5 de novembre

Renda

• Ingrés del segon termini de la declaració anual de 2024, si es va fraccionar el pagament: 102

Fins al 12 de novembre

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Octubre 2025. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 de novembre

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Octubre 2025. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Octubre 2025. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

Impost sobre les primes d’assegurances

• Octubre 2025: 430 

Impostos especials de fabricació

• Agost 2025. Grans empreses: 561, 562, 563
• Octubre 2025: 548, 566, 581
• Octubre 2025: 573 (autoliquidació), A24 (sol·licitud de devolució)
• Tercer trimestre 2025. Excepte grans empreses: 561, 562, 563
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Octubre 2025. Grans empreses: 560

Impostos mediambientals

• Octubre 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Any 2025. Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. Tercer pagament fraccionat: 583

Impost sobre les transaccions financeres

• Octubre 2025: 604

Fins al 30 de novembre

IVA

• Octubre 2025. Finestreta única – Règim d’importació: 369

 

Desembre

Fins a l’1 de desembre

IVA

• Octubre 2025. Autoliquidació: 303
• Octubre 2025. Grup d’entitats, model individual: 322
• Octubre 2025. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Octubre 2025. Operacions assimilades a les importacions: 380
• Sol·licitud d’inscripció/baixa. Registre de devolució mensual: 036
• Sol·licitud aplicació règim de deducció comuna per a sectors diferenciats per a 2026: sense model
• SII. Renúncia a la gestió electrònica dels llibres registro: 036

Impostos mediambientals

• Octubre 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències
• Any 2024. Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. Autoliquidació anual: 583
• Any 2025: Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. Autoliquidació anual per cessament d’activitat de gener a octubre de 2024: 588

Declaració informativa d’operacions vinculades i d’operacions i situacions relacionades amb països o territoris qualificats de paradisos fiscals

• Any 2024: Entitats el període impositiu de les quals coincideixi amb l’any natural: 232

Resta d’entitats: en el mes següent als deu mesos posteriors a la fi del període impositiu

Fins al 12 de desembre

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Novembre 2025. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 22 de desembre

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes i, de rendes de no residents obtingudes sense establiment permanent.

• Novembre 2025. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

Pagaments fraccionats societats i establiments permanents de no residents

• Exercici en curs:
  • Règim general: 202
  • Règim de consolidació fiscal (grups fiscals): 222

IVA

• Novembre 2025. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
• Sol·licitud de devolució per subjectes passius en el règim simplificat de l’IVA i que exerceixin l’activitat de transport de viatgers o de mercaderies per carretera, per adquirir determinats mitjans de transport: 308

Impost sobre les primes d’assegurances

• Novembre 2025: 430

Impostos especials de fabricació

• Setembre 2025. Grans empreses: 561, 562, 563
• Novembre 2025: 548, 566, 581
• Novembre 2025: 573 (autoliquidació), A24 (sol·licitud de devolució)
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats i representants fiscals: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Novembre 2025. Grans empreses: 560 

Impostos mediambientals

• Novembre 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Any 2024. Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. Declaració informativa anual d’operacions amb contribuents: 591
• Any 2025. Impost sobre la producció de combustible nuclear gastat i residus radioactius resultants de la generació d’energia elèctrica nuclear. Segon pagament fraccionat: 584

Impost sobre les transaccions financeres

• Novembre 2025: 604

Fins al 30 de desembre

IVA

• Novembre 2025. Autoliquidació: 303
• Novembre 2025. Grup d’entitats, model individual: 322
• Novembre 2025. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Novembre 2025. Operacions assimilades a les importacions: 380

Fins al 31 de desembre

Renda

• Renúncia o revocació estimació directa simplificada i estimació objectiva per a 2026 i successius: 036

IVA

• Novembre 2025. Finestreta única – Règim d’importació: 369
• Segon trimestre 2025: sol·licitud de reemborsament de les quotes tributàries suportades relatives a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, a les Casernes Generals Internacionals d’aquesta organització i als estats que formen part en aquest Tractat: 364
• Segon trimestre 2025: sol·licitud de reemborsament de les quotes tributàries suportades per les forces armades dels estats membres de la UE: 381
• Renúncia o revocació règims simplificat i agricultura, ramaderia i pesca per a 2026 i successius: 036
• Opció o revocació per la determinació de la base imposable mitjançant el marge de benefici global en el règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció per a 2026 i successius: 036
• Opció tributació en destí vendes a distància a altres països de la Unió Europea per a 2026 i 2027: 036
• Renúncia règim de deducció comuna per a sectors diferenciats per a 2026: sense model
• Comunicació d’alta en el règim especial del grup d’entitats: 039
• Opció o renúncia per la modalitat avançada del règim especial del grup d’entitats: 039
• Comunicació anual relativa al règim especial del grup d’entitats: 039
• Opció pel règim especial del criteri de caixa per a 2026: 036
• Renúncia al règim especial del criteri de caixa per a 2026, 2027 i 2028: 036

Impostos mediambientals

• Novembre 2025. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències

Declaració d’informació de la utilització de determinats mecanismes transfronterers de planificació fiscal

• Any 2024: 236

1. Ajuts a la gestió forestal sostenible per a finques de titularitat pública destinats a les actuacions silvícoles ambientals 6881.4, la prevenció de danys forestals 6881.2 i la restauració de danys forestals 6881.3 (ref. BDNS 803539)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9515

Data de publicació: 8/10/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9515/2112167.pdf

2. Subvencions corresponents a la Xarxa d’habitatges d’inserció social per als anys 2024 i 2025 (ref. BDNS 860706)

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9516

Data de publicació: 9/10/2025

Termini: 14/11/2025

Organisme oficial: Agència de l’Habitatge de Catalunya

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9516/2112410.pdf

3. Ajuts a projectes destinats a reduir el consum d’aigua mitjançant la reutilització i l’estalvi per part dels establiments que prestin serveis d’allotjament turístic

Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

Núm. de butlletí: 9521

Data de publicació: 16/10/2025

Termini: 17/01/2026

Organisme oficial: Departament d’Empresa i Treball

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9521/2114279.pdf

1. Préstecs per a finançar projectes de transformació digital i difusió de continguts per a empreses del sector dels mitjans de comunicació

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 239

Data de publicació: 4/10/2025

Termini: 30/12/2025

Organisme oficial: Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública

https://www.boe.es/boe/dias/2025/10/04/pdfs/BOE-B-2025-35850.pdf

2. Subvencions públiques en el marc del sistema de formació professional per a l’ocupació en l’àmbit laboral, dirigides prioritàriament als treballadors desocupats en l’àmbit territorial de Melilla per a l’exercici 2025

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 239

Data de publicació: 4/10/2025

Termini: 30/12/2025

Organisme oficial: Ministeri de Treball i Economia Social

https://www.boe.es/boe/dias/2025/10/04/pdfs/BOE-B-2025-35849.pdf

3. Subvencions per al finançament de projectes innovadors per a la transformació territorial i la lluita contra la despoblació

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 238

Data de publicació: 3/10/2025

Termini: 30/12/2025

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2025/10/03/pdfs/BOE-A-2025-19653.pdf

4. Subvencions públiques per a l’execució de programes de formació d’àmbit estatal, dirigits prioritàriament a les persones ocupades

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 236

Data de publicació: 1/10/2025

Termini: 12/11/2025

Organisme oficial: Ministeri de Treball i Economia Social

https://www.boe.es/boe/dias/2025/10/01/pdfs/BOE-B-2025-35279.pdf

5. Ajuts del programa “Xec capacitació digital en el transport”

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 238

Data de publicació: 3/10/2025

Termini: sense determinar

Organisme oficial: Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible

https://www.boe.es/boe/dias/2025/10/03/pdfs/BOE-B-2025-35511.pdf

6. Ajuts a petites i mitjanes empreses dins del Programa de Suport als Digital Innovation Hubs (PADIH), en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. (DIH_001)

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 255

Data de publicació: 23/10/2025

Termini: Sin determinar

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria i Turisme

https://www.boe.es/boe/dias/2025/10/23/pdfs/BOE-B-2025-38399.pdf

7. Projectes de digitalització de comunitats d’usuaris d’aigua per a reg

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 251

Data de publicació: 18/10/2025

Termini: Sin determinar

Organisme oficial: Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic

https://www.boe.es/boe/dias/2025/10/18/pdfs/BOE-B-2025-37818.pdf

8. Ajuts a pescadors enrolats en vaixells pesquers espanyols afectats per la paralització temporal de l’activitat pesquera en el període de programació 2021-2027 del Fons europeu marítim, de pesca i aqüicultura

Butlletí Oficial de l’Estat

Núm. de butlletí: 261

Data de publicació: 30/10/2025

Termini: Sin determinar

Organisme oficial: Ministeri d’Indústria i Turisme

https://www.boe.es/boe/dias/2025/10/30/pdfs/BOE-A-2025-21866.pdf