Alerta setmanal de continguts (setmana 46 del 2024)

Ens acostem al tancament de l’exercici fiscal de l’impost sobre societats 2024 i, amb ell, a la revisió d’una de les tasques més rellevants per a garantir l’exactitud comptable i fiscal: la periodificació d’ingressos i despeses. Aquest procés, a més de ser obligatori, permet reflectir de manera fidel la situació econòmica de l’empresa, ajustant les despeses i ingressos a l’exercici al qual realment corresponen, segons el principi de meritació que estableix el Pla General de Comptabilitat (PGC).

Principi de meritació

El PGC indica que els efectes de les transaccions cal reflectir-les en l’exercici en el qual ocorren, independentment de quan es paguin o cobrin. Això implica que, per a complir amb l’article 11 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS), els contribuents han de registrar les despeses i ingressos en el període que realment els meriti. No obstant això, és possible sol·licitar a l’Administració Tributària un mètode d’imputació temporal alternatiu, com el de caixa, sempre que aquesta sol·licitud es presenti en els terminis estipulats i l’Administració no respongui negativament en un termini de sis mesos.

Atenció. En casos excepcionals i degudament justificats, es pot apartar el principi de meritació si això permet representar de forma més precisa la imatge fidel de l’empresa.

Periodificacions

En tancar els seus comptes, li recomanem posar especial atenció a les següents categories de despeses i ingressos:

1. Despeses pagades a compte

• Despeses abonades en l’exercici actual que pertanyen al següent. Exemples: primes d’assegurança, arrendaments pagats per endavant o desemborsaments en fires que es faran l’any vinent.

• Registre: aquestes despeses s’han d’imputar contra el compte 480 (Despeses anticipades). Quan la despesa es reporti, es donarà de baixa aquest compte i s’imputarà a la despesa corresponent.

2. Despeses meritades i no pagades (despeses diferides)

• Despeses corresponents a l’exercici en curs, però que el pagament es farà l’any vinent, com les pagues extres o interessos de préstecs no vençuts.

• Registre: es comptabilitzen contra un compte de proveïdor o compte 4109 (factures pendents de rebre).

3. Ingressos cobrats a compte

• Ingressos rebuts en l’exercici actual per subministraments o serveis a prestar en el següent exercici. S’han de registrar en un compte específic i reflectir-se en l’exercici futur al qual pertanyen.

4. Ingressos meritats i no cobrats

• Ingressos generats en l’exercici en curs, encara que el cobrament no s’hagi efectuat. Exemple: serveis prestats al desembre, però facturats al gener.

• Registre: s’han de reconèixer com a ingressos en l’exercici actual.

Canvis en estimacions i criteris comptables

És fonamental identificar qualsevol canvi en estimacions o criteris comptables:

• Canvi en l’estimació comptable: s’aplicarà de forma prospectiva, afectant el resultat de l’exercici en curs.

• Canvi de criteri comptable: s’aplica retroactivament, ajustant els resultats passats en les reserves.

• Errors comptables: s’han de regularitzar per a reflectir l’exercici correcte de meritació.

Operacions a termini

Al tancament de l’exercici, les operacions a termini requereixen un tractament específic per a reflectir adequadament els ingressos. En aquestes operacions, l’ingrés no es reconeix íntegrament al moment de la venda o prestació del servei, sinó de forma fraccionada, ajustant-se als terminis de cobrament establerts en el contracte.

• Imputació proporcional: només es comptabilitza en l’exercici la part de l’ingrés exigible en aquest any, en funció dels terminis de cobrament. Els ingressos pendents es reconeixeran en els exercicis futurs corresponents.

• Exemple: si la seva empresa ven un servei el 2024 amb pagaments en diversos anys, només haurà d’imputar la fracció corresponent a 2024, deixant la resta per als pròxims exercicis.

Aquest mètode garanteix que la comptabilitat reflecteixi l’ingrés real de cada any, alineant-se amb el principi de meritació i evitant sobreestimar resultats al tancament de l’exercici.

Exemple de periodificacions per al tancament de 2024

L’empresa Serveis Empresarials SA tanca el seu exercici comptable el 31 de desembre de 2024. Durant l’any, l’empresa ha tingut diferents despeses i ingressos que s’han d’ajustar per complir amb el principi de meritació. A continuació, detallem com ha de dur a terme les periodificacions:

• Primes d’assegurança: l’empresa paga l’octubre de 2024 una prima d’assegurança anual de 12.000 euros, que cobreix fins a octubre de 2025. Atès que part de la despesa correspon al següent exercici, ha d’imputar a 2024 només el període fins al 31 de desembre, és a dir, 3.000 euros. Els 9.000 euros restants es registraran en el compte 480 (Despeses anticipades) i es reconeixeran en 2025.

• Arrendament de local: el novembre de 2024, paga un any de lloguer per avançat de 24.000 euros. L’empresa ha de registrar només els 2 mesos de 2024 (4.000 euros) i els 20.000 restants en el compte de despeses anticipades, reconeixent-los mensualment en 2025.

• Paga extra dels empleats: al final de 2024, l’empresa ha de reconèixer la part proporcional de les pagues extres reportades durant l’any, encara que es paguin el juny de 2025. Si el total de les pagues extres ascendeix a 30.000 euros, Serveis Empresarials SA ha de registrar la despesa en 2024 contra el compte de provisions.

• Interessos de préstecs: l’empresa té un préstec els interessos reportats del qual a 31 de desembre ascendeixen a 5.000 euros, però el pagament està fixat per a gener de 2025. Aquest import s’ha de registrar com una despesa en 2024 en el compte corresponent de despeses financeres.

• Contractes de manteniment: el setembre de 2024, l’empresa cobra 18.000 euros per un contracte de manteniment anual que s’estendrà fins a setembre de 2025. La part corresponent a 2025 (12.000 euros) s’ha de registrar en el compte 485 (Ingressos anticipats), reconeixent només 6.000 euros en 2024.

• Serveis prestats el desembre: l’empresa presta serveis el desembre de 2024 per 15.000 euros, però la factura i el cobrament estan programats per a gener de 2025. A l’efecte de tancament, ha de registrar l’ingrés en 2024 en el compte corresponent, encara que no s’hagi cobrat.

• Venda d’equipament: el juliol de 2024, Serveis Empresarials SA ven equipament a una empresa per 40.000 euros, amb un pla de pagaments en quatre terminis anuals de 10.000 euros cadascun. Per a reflectir correctament aquest ingrés, el 2024 s’ha d’imputar només la primera quota de 10.000 euros, i les quotes restants es reconeixeran proporcionalment en els exercicis de 2025, 2026 i 2027.

Al BOE del dia 12 de novembre s’ha publicat el Reial decret llei 7/2024, de l’11 de novembre, pel qual s’adopten mesures urgents per a l’impuls del Pla de resposta immediata, reconstrucció i rellançament enfront dels danys causats per la DANA en diferents municipis entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre de 2024. La norma entra en vigor el 13 de novembre de 2024.

Aquest RDL 7/2014 amplia i modifica disposicions ja establertes pel RDL 6/2024 per oferir suport immediat i facilitar la recuperació econòmica de ciutadans, autònoms i empreses en zones greument afectades.

NOVES MESURES TRIBUTÀRIES

El capítol I del títol III del Reial decret llei 7/2024, de l’11 de novembre, introdueix les següents mesures fiscals:

1. Suspensió i ampliació de terminis tributaris (article 10)

Aquesta mesura permet suspendre o estendre els terminis de les obligacions tributàries per als contribuents afectats per la DANA en àrees declarades com d’emergència. Això es tradueix en un alleujament temporal per a aquells que hagin de presentar declaracions o autoliquidacions, o per als procediments administratius fiscals en curs, atorgant-los més temps sense penalització.

• Àmbit: inclou tant als contribuents individuals com a les empreses situades en les zones afectades.

• Tipus d’impostos: aplica a tributs que es regeixen per la Llei General Tributària i la Llei d’hisendes locals, com l’impost sobre béns immobles (IBI) o l’impost sobre activitats econòmiques (IAE).

• Extensió de la norma: fins i tot aquells que no tinguin el seu domicili fiscal en les zones afectades, però que operin un establiment o propietat en aquestes àrees, es podran acollir a aquesta ampliació de terminis.

2. Reducció en IRPF i IVA per a activitats en zones afectades (article 11)

• IRPF: aquells autònoms que calculin el seu rendiment net pel mètode de mòduls i operin en municipis afectats podran aplicar una reducció del 25% sobre el rendiment d’aquests mòduls. Això disminueix la base imposable i, per tant, l’import d’impostos a pagar.

• IVA: els negocis que tributen pel règim simplificat de l’IVA també es beneficien d’una reducció del 25% en les seves quotes reportades en 2024. Això afecta positivament les empreses en reduir la càrrega fiscal sobre les activitats efectuades en zones afectades.

• Requisits: els contribuents han de desenvolupar les seves activitats en els municipis enumerats en l’annex del RDL 6/2024.

• Efectes pràctics: en el cas de l’IRPF, aquesta reducció s’aplicarà al càlcul del pagament fraccionat corresponent a l’últim trimestre de 2024.

3. Renúncia extraordinària al règim d’estimació objectiva en IRPF (article 12)

Aquesta mesura permet als contribuents acollits al règim de mòduls en l’IRPF renunciar temporalment a aquest mètode i optar per l’estimació directa, que sol reflectir millor els ingressos reals en situacions en què s’han produït pèrdues o interrupcions significatives.

• Opció de renúncia: la renúncia al règim de mòduls es pot fer el desembre de 2024 o en presentar la declaració de l’últim pagament fraccionat de l’any.

• Efecte de la renúncia: si s’opta per l’estimació directa, el càlcul d’ingressos es basa en ingressos i despeses reals, en lloc d’en un rendiment presumpte.

• Possibilitat de reversió: els afectats podran reprendre el règim de mòduls en els anys 2025 o 2026, si compleixen els requisits i presenten la sol·licitud en el primer trimestre.

CANVIS EN LES MESURES DEL RDL 6/2024, DE 5 DE NOVEMBRE

D’altra banda, la disposició final vuitena de la norma incorpora les següents novetats en les mesures ja adoptades pel Reial decret llei 6/2024, de 5 de novembre; modificacions que s’aplicaran de manera retroactiva a les sol·licituds i procediments iniciats a l’empara d’aquest RDL 6/2024:

1. Modificacions a la suspensió i extensió de terminis

El Reial decret llei 7/2024 modifica i amplia la suspensió de terminis tributaris inclosa en el RDL 6/2024, que permet que els beneficiaris no sols incloguin aquells amb domicili fiscal en zones afectades, sinó també als qui tinguin establiments o immobles relacionats amb les seves activitats en aquestes àrees.

• Ampliació de subjectes: empreses i autònoms que operen en zones afectades, encara que el seu domicili fiscal estigui en un altre lloc, es podran acollir a aquesta suspensió i extensió de terminis.

• Beneficis addicionals: també permet l’anul·lació de licitacions i alliberament de dipòsits en subhastes per a licitadors amb propietats afectades en les zones declarades d’emergència.

2. Ampliació de beneficiaris d’ajuts directes

Els ajuts econòmics que s’havien previst en el RDL 6/2024 ara s’estenen a empreses i autònoms que, encara que no tinguin domicili fiscal en les zones afectades, sí que hi tinguin establiments d’explotació.

• Requisits: els beneficiaris han d’haver presentat les seves declaracions de l’IRPF o IS de 2023, demostrant activitat econòmica en les zones afectades.

• Formalitats addicionals: el compte bancari registrat en la sol·licitud d’ajut ha de pertànyer al sol·licitant.

3. Exempció de l’IBI en 2024

Aquesta mesura suprimeix la necessitat que les propietats en les zones afectades hagin d’estar sense assegurança per obtenir l’exempció de l’IBI en 2024, simplificant l’accés a aquest benefici.

• Beneficiaris: propietaris d’immobles en els municipis afectats, sense necessitat de demostrar la impossibilitat d’obtenir cobertura d’assegurança.

• Cobertura de la mesura: s’aplica per a l’exercici fiscal de 2024.

4. Exempció en taxes d’estrangeria

Els estrangers que resideixin en municipis afectats es podran beneficiar de l’exempció de taxes d’estrangeria. Això inclou el pagament de visats i autoritzacions, promovent una major flexibilitat per a la població migrant en les àrees afectades.

• Període: l’exempció s’aplicarà des de l’entrada en vigor del RDL 6/2024 (5 de novembre) fins al 30 de gener de 2025.

• Beneficiaris: estrangers que resideixin en els municipis afectats i que necessitin tramitar autoritzacions o visats.

Resum de mesures aprovades pel RDL 7/2024

Mesura	Descripció	Beneficiaris
Suspensió de terminis tributaris	Ampliació de terminis en tràmits i obligacions tributàries en zones afectades	Contribuents en municipis afectats
Reducció en IRPF	Descompte del 25% en rendiment net per a autònoms en mòduls	Autònoms en municipis afectats
Reducció en IVA	Reducció del 25% en quotes reportades en règim simplificat	Empreses en municipis afectats
Renúncia al mètode de mòduls en IRPF	Opció de passar a estimació directa temporalment	Contribuents en municipis afectats
Ampliació d’ajuts directes	Extensió a empreses i autònoms amb operacions en àrees afectades	Empreses i autònoms actius en municipis danyats
Exempció de l’IBI el 2024	Exoneració del pagament sense necessitat de verificar assegurança	Propietaris en municipis afectats
Exempció en taxes d’estrangeria	Exoneració de taxes de visat i autoritzacions per a estrangers en àrees afectades	Residents estrangers en zones declarades d’emergència

La recent Directiva (UE) 2024/2831, publicada al Diari Oficial de la Unió Europea l’11 de novembre de 2024, marca un avanç significatiu en la protecció laboral per als qui treballen en plataformes digitals. Aquesta nova normativa, que els estats membres hauran de transposar a les seves legislacions nacionals abans del 2 de desembre de 2026, estableix normes mínimes de drets laborals, tractament de dades personals i seguretat en el treball.

La directiva introdueix una presumpció legal de relació laboral entre la plataforma i la persona que treballa en plataformes quan s’observen elements de direcció i control per part de la plataforma. Aquesta presumpció col·loca la càrrega de la prova sobre la plataforma si decideix impugnar-la. A més, destaca que la protecció dels treballadors no es limita als qui tenen un contracte laboral formal, sinó que s’estén als qui, per les circumstàncies de la seva activitat, poden considerar-se empleats.

En termes de gestió algorítmica, la directiva reforça la privacitat i el control sobre el tractament de dades personals. Estableix prohibicions específiques per a l’ús de dades confidencials, com les relacionades amb l’estat emocional, converses privades i aspectes d’identitat biomètrica, en els processos de presa de decisions automatitzades. Les plataformes també estaran obligades a informar de manera detallada sobre l’ús d’aquests sistemes i a facilitar la intervenció humana en decisions crítiques, com la suspensió o finalització de comptes.

D’altra banda, en l’àmbit de la seguretat laboral, la directiva obliga les plataformes a avaluar els riscos associats als sistemes automatitzats i a implementar mesures preventives. Així mateix, estableix la creació de canals de denúncia efectius per a combatre la violència i l’assetjament en l’entorn laboral digital. La consulta i participació dels treballadors i els seus representants es converteix en un requisit essencial, especialment per a avaluar l’impacte de les decisions algorítmiques en les condicions laborals.

Per a garantir una adequada supervisió, la normativa imposa l’obligació de declarar la feina en plataformes davant les autoritats de l’estat membre on es desenvolupa l’activitat. Aquesta mesura busca assegurar el compliment de la normativa laboral, especialment quan la plataforma està establerta en un país diferent del d’operació del treballador. Caldrà actualitzar la informació sobre el nombre de persones actives en la plataforma, les seves condicions contractuals i altres dades laborals cada sis mesos, o anualment en el cas de petites empreses.

Finalment, la directiva reforça la protecció enfront de l’acomiadament, prohibint la terminació de contractes o qualsevol mesura punitiva relacionada amb l’exercici dels drets que estableix aquesta regulació.

En resum, la Directiva (UE) 2024/2831 traça una línia d’acció ferma per garantir la dignitat i els drets dels qui fan treballs en plataformes, establint les bases per a un entorn laboral digital més just i segur en tota la Unió Europea.

1. Àmbit i presumpció de relació laboral

La Directiva defineix que la seva aplicació ateny totes les plataformes digitals de treball dins de la Unió Europea, independentment d’on estiguin establertes o del dret nacional que s’apliqui. A continuació, es destaquen els seus punts clau:

• Presumpció legal de relació laboral: la normativa estableix una presumpció de relació laboral entre la persona que fa la feina i la plataforma digital quan s’evidencien condicions de direcció i control. Aquesta presumpció és un avanç per a protegir els treballadors que, malgrat no tenir un contracte formal, compleixen funcions similars a les d’un empleat tradicional.

• Càrrega de la prova: si la plataforma impugna aquesta presumpció, recau sobre ella la càrrega de provar que no existeix una relació laboral. Aquesta mesura busca assegurar la seguretat jurídica i una correcta classificació dels treballadors.

2. Protecció de dades i gestió algorítmica

La directiva aborda la creixent preocupació per l’ús de sistemes d’algorismes en la presa de decisions i el tractament de dades personals. Aquests sistemes, que són habituals en les plataformes digitals, han de complir amb estàndards de transparència i respecte a la privacitat:

• Prohibició de processar dades confidencials: queda prohibit el processament d’informació confidencial com l’estat emocional, les opinions polítiques, la vida sexual, l’estat de salut o l’afiliació sindical del treballador. Aquesta prohibició també s’estén a qualsevol dada de converses privades entre treballadors o amb els seus representants.

• Limitació en l’ús de biometria: l’ús de dades biomètriques per a la identificació personal queda estrictament regulat. Les plataformes no podran acarar dades biomètriques amb bases de dades personals per a decisions que afectin els treballadors.

• Transparència i notificació obligatòria: les plataformes han d’informar de manera concisa i accessible als treballadors sobre l’ús de sistemes de seguiment i decisions automatitzades que impactin les seves condicions laborals. Aquesta notificació s’ha de proporcionar abans de l’inici de l’activitat, previ a canvis rellevants i en qualsevol moment sota sol·licitud del treballador.

3. Avaluació d’impacte dels sistemes automatitzats

La directiva introdueix un esquema de supervisió i avaluació periòdica dels sistemes automatitzats usats per les plataformes, amb l’objectiu de protegir els drets laborals i la igualtat en el treball.

• Avaluació bianual: les plataformes han d’avaluar cada dos anys, com a mínim, els efectes de les decisions recolzades per sistemes automatitzats en les condicions de treball, amb la participació de representants dels treballadors.

• Intervenció humana: la normativa exigeix la intervenció d’una persona responsable en decisions automatitzades que afectin directament la situació contractual o l’ocupació. Aquesta intervenció humana és fonamental en decisions relacionades amb la suspensió del compte, la negativa de remuneració o qualsevol canvi en la relació laboral.

4. Salut i seguretat en el treball

La directiva imposa obligacions a les plataformes en matèria de salut i seguretat per prevenir riscos associats a l’ús de tecnologia en l’entorn laboral.

• Avaluació de riscos laborals: les plataformes estan obligades a avaluar els riscos derivats de l’ús de sistemes automatitzats, inclosos els factors psicosocials, ergonòmics i de seguretat.

• Mesures preventives: s’estableixen requisits per a implementar mesures preventives adaptades als riscos identificats, garantint així la seguretat física i mental dels treballadors.

• Canals de denúncia: les plataformes han d’establir mecanismes efectius per a denunciar violència o assetjament, assegurant un entorn de treball segur.

5. Dret d’informació i consulta

La directiva reforça el dret dels treballadors a ser informats i consultats en relació amb l’ús de tecnologies de gestió algorítmica que afectin les seves condicions laborals.

• Consulta als representants dels treballadors: les plataformes han de proporcionar informació detallada amb antelació suficient perquè els representants puguin avaluar i opinar sobre decisions algorítmiques. Si la plataforma ocupa més de 250 treballadors, cobrirà les despeses d’experts necessaris per a donar suport al procés de consulta.

• Informació directa als treballadors: quan no existeixi representació sindical, la plataforma ha de proporcionar informació de manera directa, escrita, comprensible i accessible.

6. Obligació de declarar el treball en plataformes

Per a garantir el compliment de la normativa laboral, les plataformes han d’informar les autoritats de l’estat membre on es desenvolupi l’activitat.

• Registre d’activitats: les plataformes han de declarar el nombre de treballadors, condicions contractuals, hores treballades i remuneracions d’aquells que operin regularment en el seu sistema.

• Periodicitat d’actualització: la informació s’ha d’actualitzar cada sis mesos per a plataformes grans i anualment en el cas de les pimes, complint així amb els estàndards de transparència i control de les condicions laborals.

7. Prohibició de l’acomiadament per exercici de drets

Finalment, la directiva protegeix els treballadors contra l’acomiadament o qualsevol forma de represàlia per exercir els drets que atorga aquesta normativa. Aquesta protecció inclou mesures per evitar l’acomiadament o la suspensió de contracte i la prohibició de qualsevol acte preparatori en aquest sentit.

En matèria d’ocupació, es preveuen mesures com la situació excepcional provocada per la DANA i els seus efectes que s’entendran com a risc greu i imminent; permisos (absències justificades amb dret a remuneració) i Plan Mecuida extraordinari (adaptació de jornada o a la seva reducció); obligatorietat del treball a distància; expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per a empreses indirectament afectades; protecció per desocupació en l’àmbit de la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar familiar; prohibició d’acomiadaments o la interrupció del còmput de la durada màxima dels contractes temporals, entre altres mesures.

En matèria de la Seguretat Social, podem destacar la consideració excepcional com a extraordinàries d’unes certes pensions reconegudes a l’empara del règim de classes passives de l’Estat; disponibilitat excepcional de drets consolidats de plans de pensions; increment extraordinari addicional del complement d’ajuda per a la infància de la prestació de l’ingrés mínim vital; moratòria en la reclamació del reintegrament de prestacions indegudament percebudes en l’àmbit de la Seguretat Social; la suspensió dels procediments de recaptació de conceptes diferents de quotes de Seguretat Social o les exempcions en la cotització a la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta.

Aquestes mesures es recullen en els títols VI (articles 41 a 49), i VII (articles 50 a 55) de la norma.

A continuació, resumim les principals previsions de la norma relatives a aspectes laborals i de Seguretat Social. 

1. Protecció de la salut en el treball (article 41)

La DANA es considera un risc greu i imminent per als treballadors, conforme a la Llei de prevenció de riscos laborals. Això atorga als empleats el dret a interrompre les seves activitats i abandonar els seus llocs de treball per raons de seguretat, sense por de sancions ni represàlies.

• Àmbit d’aplicació: abasta tant a treballadors assalariats com a socis de cooperatives.

• Condicions: s’aplicarà quan existeixi perill real per a la integritat dels empleats a causa de l’efecte de la DANA.

2. Absències justificades i Pla Mecuida extraordinari (article 42)

Estableix permisos remunerats per als treballadors que hagin d’absentar-se de la feina per motius derivats de la DANA. Les absències es podran justificar per causes com l’accés limitat al centre de treball, labors de neteja en el domicili, desaparició o defunció de familiars, i deures de cura.

• Causes justificades: inclou problemes d’accés a la feina, condicionament de la llar, desaparició de familiars i defunció de parents.

• Extensió del dret: els permisos per cura també apliquen quan el familiar afectat resideixi en algun dels municipis afectats.

• Durada i remuneració: aquests permisos són retribuïts i no recuperables.

3. Adaptació i reducció de jornada per deures de cura (article 42, apartat 4)

Els treballadors amb familiars o persones a càrrec seu afectats per la DANA poden sol·licitar ajustos en la seva jornada laboral, com a canvi d’horari, treball a distància, o reducció de jornada, que fins i tot podria arribar al 100% si fos necessari.

• Sol·licitud i negociació: el treballador defineix l’adaptació inicial, però ha de ser negociada amb l’empresa.

• Condicions de reducció: la reducció és proporcional al salari i es pot aplicar fins al 100% de la jornada si és necessari i justificat.

4. Treball a distància obligatori (article 43)

Per a empreses afectades, el teletreball serà la modalitat prioritària mentre persisteixi la situació. Els treballadors tindran dret a fer la feina des de casa sempre que sigui viable tecnològicament.

• Condicions: si la naturalesa del treball no permet teletreball, s’aplicaran les mesures d’absències justificades.

• Durada: s’aplicarà durant el temps en què les condicions ho requereixin i mentre no es comprometi l’operativitat de l’empresa.

5. Suspensions i reduccions de jornada per causes de força major (article 44)

Les empreses que sofreixin pèrdues d’activitat a causa dels danys causats per la DANA poden suspendre temporalment contractes o reduir jornades, classificant-les com a casos de força major.

Aplicació específica:

• Requisits: es requereix que els efectes de la DANA interfereixin greument en l’operativitat.

• Verificació: l’autoritat laboral podrà fer comprovacions per validar la causa de força major.

6. Protecció per al servei de la llar familiar (article 45)

Els empleats de la llar podran suspendre temporalment la seva activitat si no poden exercir-la a causa de la DANA. Podran accedir a la prestació per desocupació en aquestes circumstàncies.

• Documentació: l’ocupador ha d’emetre una declaració responsable sobre la reducció d’activitat.

• Cobertura: s’aplica tant a suspensions totals com parcials de l’activitat.

7. Prohibició d’acomiadaments (article 46)

Les empreses que rebin ajudes directes o que s’acullin a les mesures de suspensió de contractes per força major no podran acomiadar a empleats per causes relacionades amb la DANA. Els acomiadaments fets en aquestes circumstàncies es consideraran nuls.

• Sancions: les empreses que ho incompleixin hauran de retornar els ajuts rebuts.

• Extensió: s’aplica també a treballadors fixos discontinus i a cooperatives.

8. Interrupció de la durada de contractes temporals (article 47)

Les suspensions de contractes temporals a causa de la DANA no afectaran el còmput de la durada màxima d’aquests contractes.

• Tipus de contracte: inclou contractes formatius, de relleu i interinitat.

• Durada de la interrupció: el còmput de la durada del contracte es reprendrà en finalitzar la suspensió.

9. Normes especials en matèria de desocupació (article 48)

Els treballadors afectats per la DANA podran sol·licitar prestacions per desocupació, amb unes certes condicions especials, i la prestació serà compatible amb ocupacions a temps parcial.

• Compatibilitat: es permet el cobrament de desocupació juntament amb la feina a temps parcial.

• Base reguladora: es calcula en funció de la mitjana de bases dels últims 180 dies treballats.

10. Pla d’ocupació per a la contractació en zones afectades (article 49)

Es destinaran 50 milions d’euros per a la contractació de persones desocupades en municipis afectats, enfocats en treballs de reconstrucció i recuperació de la zona.

• Distribució de fons: a través del SEPE i mitjançant subvencions directes a municipis.

• Beneficiaris: desocupats registrats en les zones afectades.

Resum de mesures laborals del RDL 7/2024

Mesura	Descripció	Beneficiaris
Protecció de la salut	Dret a interrompre el treball per risc greu i imminent	Tots els treballadors en zones afectades
Absències justificades i Plan Mecuida	Permisos remunerats per causes relacionades amb la DANA	Treballadors afectats
Adaptació i reducció de jornada	Ajustos de jornada per a atendre cures derivades de la DANA	Treballadors amb familiars a càrrec
Treball a distància obligatori	Prioritat al teletreball quan sigui viable	Empreses afectades
Suspensió i reducció de jornada	Permet suspendre contractes per força major a causa de la DANA	Empreses i treballadors en zones afectades
Protecció per al servei domèstic	Suspensió de contractes amb accés a desocupació per a empleats de la llar familiar	Empleats domèstics en zones afectades
Prohibició d’acomiadaments	Impedeix acomiadaments relacionats amb causes derivades de la DANA en empreses beneficiàries d’ajuts	Empreses beneficiàries
Interrupció de contractes temporals	Suspèn el còmput de durada màxima de contractes temporals	Treballadors temporals afectats
Normes especials en desocupació	Condicions especials per a prestacions per desocupació	Treballadors afectats
Pla d’ocupació per a reconstrucció	Finançament per a la contractació d’aturats en zones afectades	Persones desocupades

Al BOE del dia 12 de novembre, i amb efectes des del 13 de novembre de 2024, s’ha aprovat el Reial decret llei 7/2024 pel qual s’adopten mesures urgents per a l’impuls del Pla de resposta immediata, reconstrucció i rellançament enfront dels danys causats per la depressió aïllada en nivells alts (DANA) en diferents municipis entre el 28 d’octubre i el 4 de novembre de 2024.

S’estableix un marc de suport integral per a persones físiques, entitats públiques i empreses afectades, que abasta àrees clau com l’energia, la indústria, el sector agrari, l’habitatge, l’aigua, i l’educació.

Les principals mesures inclouen:

• Flexibilització de contractes de subministrament elèctric i de gas natural, amb facilitats per a suspendre o modificar contractes sense cost fins al 31 de desembre de 2025.

• Suport a l’activitat industrial i al comerç internacional, mitjançant moratòries en préstecs industrials i ajuts específics per a empreses afectades en la seva participació en fires i esdeveniments internacionals.

• Subvencions per al sector agrari, facilitant ajuts extraordinaris per a explotacions amb pèrdues superiors al 40% i suports per a la recuperació d’infraestructures agràries.

• Habitatge, assignació de fons per a l’adquisició d’habitatges d’emergència, destinats al reallotjament temporal de famílies que hagin perdut la seva residència habitual.

• Inversions en infraestructures de proveïment i depuració d’aigua, amb exempcions en taxes i mesures per a la gestió de residus generats durant la recuperació.

• Mesures educatives, es permeten ajustos en el calendari escolar i en els períodes formatius de la formació professional en zones afectades.

Aquestes disposicions s’aplicaran de manera immediata, amb efectes fins a la finalització de l’any 2025 en molts casos, i estan dissenyades per a proporcionar una resposta ràpida i adaptada a les necessitats de recuperació de cada sector.

A continuació, resumim les principals previsions de la norma en l’àmbit administratiu, civil i mercantil.

Les mesures abasten tant a persones físiques com a entitats públiques i privades, que hagin sofert danys directes o indirectes en els seus béns o drets en aquests municipis.

Mesures en matèria energètica

• Electricitat:

• Els consumidors d’electricitat en els municipis afectats poden suspendre temporalment o modificar els seus contractes de subministrament fins al 31 de desembre de 2025 sense penalització. Això inclou la possibilitat d’ajustar la potència contractada.

• Reactivació i modificacions de contractes després de la suspensió es faran sense cap cost, excepte en casos específics, com l’augment de potència.

• Gas natural:

• Els titulars de punts de subministrament en les àrees afectades poden modificar el cabal diari contractat o el graó de peatge fins a tres vegades sense cost addicional, amb efectes immediats des de la sol·licitud.

• Aquestes flexibilitats s’apliquen també en cas de canvis de titularitat, sense repercutir en el cost final al consumidor.

• Suspensió de contractes:

• En cas d’interrupció del subministrament elèctric o de gas, es permet la suspensió temporal de contractes, sense que això impliqui càrrecs addicionals per als usuaris, facilitant la recuperació del servei sense penalitzacions.

• Garantia de subministrament:

• Fins al 31 de desembre de 2025, es garanteix el subministrament d’electricitat, gas, i aigua en els habitatges habituals afectats, amb protecció davant talls, excepte per raons de seguretat.

Mesures per a suport industrial i comerç internacional

• Suport a empreses industrials:

• Les empreses afectades amb establiments industrials es podran beneficiar d’una moratòria en el pagament de quotes de préstecs de programes industrials, incloses les de reindustrialització i competitivitat de sectors estratègics, amb un ajornament de vint-i-quatre mesos.

• Comerç internacional:

• ICEX facilitarà la devolució de quotes a empreses que no puguin participar en fires internacionals i atorgarà ajuts per a despeses no recuperables.

• Obligacions reducció:

• Les empreses en municipis afectats estan exemptes d’unes certes obligacions temporals que comporten els programes d’ajuts industrials, inclosa la utilització de béns subvencionats per al seu fi específic, i s’estenen els terminis d’execució de projectes.

Mesures en el sector agrari

• Ajuts directes:

• Es concedeix un ajut extraordinari, sota el sistema d'”ajuts de minimis”, a explotacions agràries amb pèrdues superiors al 40% en producció o infraestructura. Aquest ajut és del 30% de l’ingrés agrari mitjà i té un límit de 25.000 euros per beneficiari.

• Restauració d’explotacions agràries:

• S’autoritza a TRAGSA a fer labors d’emergència, com la neteja de terrenys, reparació de murs, camins d’accés, i sistemes de reg danyats, amb prioritat en la seva execució.

• Maquinària agrícola:

• Ajuts especials per a la renovació de maquinària agrícola danyada, gestionats mitjançant un procediment extraordinari.

Habitatge

• Subvencions per a SEPES:

• Entitat Pública Empresarial de Sòl (SEPES) rebrà una subvenció directa de 25 milions d’euros per a adquirir habitatges destinats a les famílies afectades per la pèrdua o dany de les seves llars. Aquests habitatges es llogaran a les famílies amb condicions especials, considerant períodes de carència en el pagament inicial del lloguer.

• Condicions d’accés als habitatges:

• Els afectats hauran d’acreditar la seva residència en les zones afectades i no comptar amb un altre habitatge disponible a la província per a optar a aquests allotjaments temporals.

Proveïment i aigua

• Ajuts directes per a infraestructura d’aigua:

• Les entitats gestores que ofereixen serveis de proveïment, sanejament i depuració en els municipis afectats podran sol·licitar ajuts per reparar i adequar infraestructures danyades.

• Exempcions en taxes:

• S’eximeix el pagament del cànon de regulació i la tarifa d’ús de l’aigua en les zones afectades, amb una reducció del 20% per a l’any 2024 i del 100% per al 2025.

• Gestió de residus:

• Se suspenen certes regulacions per facilitar l’eliminació de residus en abocadors o instal·lacions habilitades temporalment, mentre duri el procés de recuperació.

Educació

• Flexibilització de calendari i cicles formatius:

• Els dies en què es mantingui l’atenció als alumnes, sigui presencial o virtual, seran considerats lectius. Els períodes de suspensió de classes també seran computables, que permet adaptacions del calendari escolar en centres educatius en zones afectades.

• Estades formatives en empreses:

• En la formació professional, es permeten excepcions per als alumnes en les estades en empreses, inclosa la reducció d’hores o la possibilitat de fer les pràctiques en altres províncies o en activitats de voluntariat vinculades a la recuperació de la DANA.

 Altres mesures addicionals

• Propietat industrial:

• Exempcions en les taxes per a sol·licituds de drets de propietat industrial realitzades en els municipis afectats.

• Mesures de sòl i habitatge protegit:

• Creació d’un grup de treball interadministratiu per a agilitzar l’obtenció de sòls destinats a habitatge públic en zones afectades.

• Plans d’acció local:

• El Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana habilitarà ajuts per a actualitzar o ampliar els plans d’acció local en municipis afectats, amb un fons de 10 milions d’euros per a identificar projectes prioritaris.

Principals mesures del Reial decret llei 7/2024

Apartat	Mesura	Novetats principals
Objecte i àmbit d’aplicació	Abast de la norma	Aplicació de mesures per a la recuperació en municipis afectats per la DANA, incloses persones físiques, entitats públiques i privades
Energia	Flexibilització de contractes	Suspensió o modificació de contractes d’electricitat i gas natural fins al 31 de desembre de 2025 sense penalitzacions per a afectats
	Garantia de subministrament	Garantia de subministrament d’electricitat, gas i aigua en habitatges afectats, amb protecció davant talls
Suport industrial i comerç internacional	Moratòria en préstecs industrials	Moratòria de vint-i-quatre mesos en el pagament de quotes de préstecs per a empreses industrials en municipis afectats
	Ajuts per a comerç internacional	ICEX retornarà quotes i atorgarà ajuts per a empreses que no puguin assistir a fires internacionals
Agricultura	Ajut extraordinari	Subvencions per a explotacions agràries amb pèrdues superiors al 40%, amb un límit de fins a 25.000 euros per beneficiari
	Restauració d’explotacions	TRAGSA farà treballs de neteja i reparació d’infraestructures agràries danyades
	Renovació de maquinària agrícola	Ajuts especials per renovar maquinària agrícola danyada
Habitatge	Subvenció a SEPES per a habitatges	SEPES rep 25 milions d’euros per a adquirir habitatges d’emergència per a afectats, que s’arrendaran en condicions especials.
	Accés a habitatges d’emergència	Requisits perquè afectats sense un altre habitatge disponible accedeixin a allotjaments temporals
Proveïment i aigua	Ajuts per a infraestructures d’aigua	Ajuts per reparació d’infraestructures de proveïment i depuració en municipis afectats.
	Exempcions en taxes	Reducció del cànon de regulació i tarifes d’aigua en zones afectades (20% en 2024, 100% en 2025)
	Gestió de residus	Suspensió de regulacions per a facilitar l’eliminació de residus mentre duri la recuperació
Educació	Flexibilitat en calendari escolar	Dies lectius computats tant presencials com virtuals; períodes de suspensió de classes també comptaran en centres afectats.
	Adaptacions en FP	Reduccions en les hores de pràctiques, possibilitat de fer-les en altres províncies o com a voluntari relacionat amb la recuperació
Altres mesures	Exempcions en propietat industrial	Exempcions en taxes per a sol·licituds de drets de propietat industrial en municipis afectats
	Facilitació de sòl	Grup interadministratiu per a agilitzar l’obtenció de sòl destinat a habitatge públic en àrees afectades
	Plans d’acció local	Fons de 10 milions d’euros per a fer costat a municipis en l’elaboració de plans d’acció prioritaris