Alerta setmanal de continguts (setmana 46 del 2025)

L’Agència Tributària ha publicat recentment a la seva seu electrònica un conjunt de preguntes freqüents (FAQ) sobre els sistemes informàtics de facturació (SIF) i el sistema VERI*FACTU, que formaran part del nou marc de control de la facturació electrònica. Aquests aclariments resulten clau per a entendre com s’hauran d’adaptar les empreses i professionals a aquest model abans de la seva implantació definitiva.

Objecte i conceptes bàsics

El propòsit del nou sistema és garantir que totes les factures emeses siguin autèntiques, íntegres i verificables. Els programes o sistemes informàtics de facturació hauran de complir condicions específiques que impedeixin modificar o eliminar una factura sense deixar-ne constància.

L’AEAT defineix els sistemes informàtics de facturació (SIF) com qualsevol programari que intervingui en la creació, registre o emmagatzematge de factures, sigui desenvolupat internament o proporcionat per tercers.

Àmbit d’aplicació

El sistema serà aplicable a tots els empresaris i professionals que emetin factures, independentment de la seva mida o activitat, excepte els qui ja estiguin obligats al subministrament immediat d’informació (SII) o a altres sistemes equivalents.

També s’aclareix que l’obligació afecta tant els programes usats en ordinadors com els instal·lats en el núvol o integrats en plataformes de gestió comptable o ERP.

Compliment i delegació

La responsabilitat del compliment recau sempre en l’obligat tributari, fins i tot si el sistema el gestiona un tercer. No obstant això, podrà delegar l’ús o manteniment, sempre que el programari estigui certificat i s’hagi emès la declaració responsable corresponent pel proveïdor.

Requisits tècnics principals dels SIF

L’AEAT detalla cinc grans blocs de requisits:

1. Integritat i inalterabilitat: els registres han de ser immodificables. Qualsevol canvi posterior ha de quedar traçat.

2. Traçabilitat: cada factura s’ha de poder seguir des de la seva emissió fins a la seva conservació.

3. Conservació i accessibilitat: el sistema ha de permetre accedir a les dades de manera llegible i segura durant els terminis legals.

4. Registre d’esdeveniments: tots els moviments i operacions han de quedar registrats, incloent-hi altes, anul·lacions o rectificacions.

5. Empremta digital (hash) i signatura: cada factura portarà un identificador únic que assegura la seva autenticitat.

A més, els programes hauran de comptar amb capacitat de remissió de la informació a l’AEAT i usar els certificats electrònics que garanteixin la validesa de les comunicacions.

Certificació i declaració responsable

Cada programari haurà de disposar d’una declaració responsable emesa pel seu desenvolupador o proveïdor, en la qual es garanteixi el compliment dels requisits del sistema.

Aquesta declaració no es limita a un simple formulari: comporta una responsabilitat directa del fabricant davant Hisenda, la qual cosa obligarà els usuaris a verificar que els seus programes estiguin degudament certificats.

VERI*FACTU: el sistema de factura verificable

L’AEAT aclareix que els sistemes VERI*FACTU són aquells que remeten automàticament els registres de facturació a l’Agència Tributària en el moment de la seva generació.

Les factures inclouran:

• Un codi QR que permetrà comprovar la seva autenticitat.
• La frase “VERI*FACTU” com a marca identificativa del sistema.

Aquest model serà voluntari en una primera fase, però s’espera que el seu ús es generalitzi, donada la seguretat més gran i la menor exposició a inspeccions.

Procediments de facturació i col·laboració social

Com a novetat, Hisenda permetrà que el receptor de la factura també pugui remetre informació a l’Administració, facilitant la verificació de les dades i reduint conflictes en la gestió de l’IVA.

A més, es reforça l’anomenada “col·laboració social”, convidant associacions i professionals a participar en la implantació d’aquests sistemes mitjançant proves i aportacions tècniques.

ATENCIÓ…

• Actualitzi el seu programari: els programes actuals podrien no complir els nous requisits.
• Verifiqui la certificació: exigeixi al seu proveïdor la declaració responsable emesa conforme al model de l’AEAT.
• Planifiqui l’adaptació: les sancions per incompliment seran elevades i no s’admetran excuses tècniques.
• Atenció a la traçabilitat: qualsevol manipulació o esborrament de factures quedarà registrat i serà detectable per Hisenda.

En resum, les FAQ de l’Agència Tributària aclareixen que el nou sistema no és només una actualització tècnica, sinó un canvi de paradigma en la manera de facturar. Qui s’adapti aviat guanyarà en seguretat, control i tranquil·litat davant futures revisions.

El nostre despatx queda a la seva disposició per a revisar el seu programari, comprovar si compleix els requisits tècnics i acompanyar-lo en la transició al nou entorn VERI*FACTU.

En el despatx fa setmanes que atenem consultes sobre els cursos de formació que organitzen les empreses. Molts ens pregunten el mateix: “Podem obligar els treballadors a assistir-hi?” “I si el curs es fa fora de l’horari laboral?”

Són dubtes normals, perquè la norma no sempre s’entén igual des del paper que des de la pràctica.

Intentarem explicar-ho de manera senzilla, perquè ho puguin entendre els nostres clients.

Quan el curs té a veure amb el treball

Si la formació està directament relacionada amb el lloc -per exemple, una nova eina que el treballador haurà d’usar, o un canvi de normativa que afecta la seva labor diària-, l’assistència sí que és obligatòria. I a més, aquest temps compta com a treball.

El motiu és simple: el treballador no està fent una cosa aliena al seu ús, sinó complint amb ell. L’empresa té dret a exigir-ho i el treballador hi ha d’acudir, igual que acudeix a una reunió o a una tasca del dia a dia.

Això sí, ha de fer-se dins de l’horari laboral. Si s’organitza fora, l’empresa ha de pagar o compensar aquest temps. En cas contrari, no es consideraria ben gestionat.

Formació en prevenció de riscos

Aquí no hi ha debat. És obligatòria, sempre. I a més, la llei diu clarament que no pot tenir cap cost per al treballador. Ni en diners, ni en temps.

L’article 19 de la Llei de prevenció de riscos laborals estableix que aquesta formació s’ha de fer dins de la jornada o, si no és possible, fora, però compensant el temps.

Per tant, si s’organitza una sessió sobre seguretat, primers auxilis o riscos específics, tots els empleats han d’assistir-hi, i el cost i el temps són a càrrec de l’empresa.

Quan l’empresa ofereix formació fora de l’horari

Aquí és on solen començar els problemes. Hi ha cursos que l’empresa ofereix perquè considera que poden ser útils -per exemple, idiomes, gestió del temps o lideratge-, però que no són essencials per al treball. En aquest cas, el treballador pot decidir si hi va o no. No hi ha obligació.

Ara bé, si l’empresa decideix que el curs és obligatori perquè afecta directament l’acompliment (per exemple, l’ús d’una nova aplicació o la implantació d’un sistema de vendes), encara que sigui fora de l’horari, ha de pagar-lo o compensar-lo.

El sentit comú mana: si el curs el necessita l’empresa, el temps és de treball.

Si l’ofereix com a oportunitat, és voluntari.

Cursos en dies lliures o vacances

Això sí que cal dir-ho clar: ningú pot ser obligat a anar a un curs en el seu moment lliure o durant les vacances. El descans no es toca. Ni per a una reunió ni per a una formació.

Si el curs és obligatori, es programa en horari de treball o es compensa.

I si no ho és, el treballador pot negar-se sense que això li causi cap perjudici.

A vegades les empreses ho fan amb bona intenció -“ja que estan lliures, que ho aprofitin”-, però legalment no se sosté. Les vacances no es mouen, ni s’interrompen.

Formació amb desplaçament

També ens ho han preguntat: què passa si el curs es fa en una altra ciutat o en la seu central? En aquest cas, l’Estatut dels Treballadors ho deixa clar: l’empresa ha d’assumir les despeses de viatge, dietes i allotjament, i ha d’avisar amb antelació raonable.

El treballador, mentrestant, manté tots els seus drets, i el temps emprat compta com a jornada laboral.

És a dir, si el curs dura quatre dies fora, són quatre dies de treball, i tots els costos corren per compte de l’empresa.

Quan el treballador es nega a assistir-hi

Si la formació és obligatòria i l’empresa ha complert amb tot (avís, justificació i horari raonable), la negativa pot tenir conseqüències. Es consideraria una falta d’obediència, que pot ser sancionable.

Ara bé, convé actuar amb cap. Abans d’imposar res, cal parlar-ho.

A vegades la negativa ve d’una mala comunicació o de problemes personals. Quan s’explica el motiu real del curs i es dona marge, gairebé sempre es resol sense conflicte.

A tenir en compte…

• Si el curs està relacionat amb el treball, és obligatori.
• Si és de prevenció, també ho és, i ho paga l’empresa.
• Si es fa fora de l’horari, es compensa o s’abona.
• Si coincideix amb vacances o dies lliures, no es pot imposar.
• Si hi ha desplaçament, les despeses són de l’empresa.

La formació és una bona eina, però cal gestionar-la amb equilibri. No tot curs pot imposar-se, ni tot ha de ser voluntari. El nostre consell és senzill:

• Si l’empresa necessita que el treballador es formi, ha de facilitar-li el temps i assumir el cost.
• Si el curs és opcional, s’ofereix, però no s’exigeix.

L’experiència ens demostra que quan s’expliquen bé les coses, la gent respon amb sentit comú. I això, en el fons, és el que manté la pau laboral.

L’Audiència Nacional (AN) ha dictat una sentència que aclareix un tema que generava conflictes en moltes empreses: quant ha de durar el permís retribuït quan un treballador necessita atendre un familiar operat sense hospitalització, però amb repòs domiciliari.

Fins ara, algunes companyies reduïen el permís als dies de repòs que constaven en el comunicat mèdic. Per exemple, si el facultatiu indicava “tres dies de repòs”, només es concedien tres dies de permís, encara que l’Estatut dels Treballadors (ET) en reconegués cinc.

Doncs bé, la Sala social de l’AN ha estat categòrica: el permís ha de durar cinc dies, ni més ni menys, sense que el comunicat mèdic serveixi per a limitar-lo.

Segons l’AN, l’article 37.3 b) de l’ET estableix que el treballador pot absentar-se de la feina amb dret a remuneració “pel temps següent”, en els casos d’accident, malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari de familiars pròxims.

Aquesta expressió -“pel temps següent”- no deixa lloc a dubtes: la llei fixa cinc dies exactes de permís, no un màxim de cinc ni un període variable segons cada cas.

Si el legislador hagués volgut permetre menys dies, hauria escrit “fins a cinc dies”, però no ho va fer. Per tant, no pot reduir-se la seva durada en funció del comunicat mèdic ni del temps de repòs prescrit.

No depèn de l’alta ni del repòs prescrit

L’AN recorda que una cirurgia sense hospitalització, encara que sigui menys greu, requereix cures a casa. I que el fet que el metge indiqui tres dies de repòs no implica que el pacient estigui plenament recuperat l’endemà.

El repòs domiciliari no equival a l’alta mèdica, ni el seu final marca automàticament la recuperació del familiar. Per tant, el permís no pot vincular-se a aquesta durada, sinó al dret legal que empara al treballador.

El permís s’atorga perquè el treballador pugui atendre el familiar que necessita cures, i aquesta atenció no s’extingeix necessàriament quan s’acaba el repòs mèdic.

Aplicació general del permís

L’AN subratlla que l’ET no distingeix entre diferents graus de gravetat o tipus d’intervenció. Per tant, en tots els casos d’intervenció quirúrgica sense hospitalització amb repòs domiciliari, el treballador té dret a cinc dies complets.

Només en cas de frau o abús del permís -per exemple, si es demostra que no existeix realment la causa- l’empresa podria actuar, però no pot limitar el permís de manera preventiva ni automàtica.

Acords previs entre empresa i comitès

La sentència també confirma que els acords signats entre empresa i comitès de Vigo i Gijón en el 2008, que permetien gaudir el permís de manera alternativa o continuada dins dels quinze dies següents al fet causant, continuen sent vàlids. És a dir, el permís es pot prendre d’una sola vegada o repartit, però sempre mantenint els cinc dies de durada.

Recordi…

• Cinc dies retribuïts obligatoris: l’empresa no pot reduir el permís als dies de repòs indicats pel metge.
• Dret uniforme: s’aplica per igual a qualsevol intervenció quirúrgica de familiar fins a segon grau de consanguinitat o afinitat.
• Justificació suficient: n’hi ha prou amb acreditar la intervenció i el repòs domiciliari, no cal demostrar que la situació encara és vigent dia a dia.
• Control posterior, no previ: els possibles fraus s’han de provar després, no pressuposar-se abans de concedir el permís.

S’acosta el final de l’any 2025 i sens dubte hem de fer revisió de la nostra fiscalitat i comptabilitat a fi de poder optimitzar en la mesura que sigui possible la nostra factura amb Hisenda.

Ara és el moment d’aplicar i conèixer adequadament la normativa fiscal del tancament fiscal i comptable de l’any 2025, aprofitant les opcions que ofereixen els diferents impostos, especialment l’impost sobre societats i l’IRPF per a societats, empresaris i professionals.

Tingui present que aquest exercici 2025 es presenta com un any que oferirà múltiples novetats, derivades tant del “paquet normatiu” aprovat pel legislador, com de la normativa que actualment està en tramitació d’aprovar-se o que ha estat anunciada pel Govern.

Hi ha anys que es tanquen sols i d’altres que reclamen atenció fins a l’últim assentament comptable. El 2025 pertany al segon grup. No n’hi ha prou amb quadrar les xifres i enviar la documentació al Registre Mercantil: aquest exercici ve acompanyat d’importants novetats en l’impost sobre societats, una reformulació d’incentius i un nou marc que premia la capitalització i l’estabilitat de l’ocupació.

Pel que fa a l’impost sobre societats, a més d’analitzar i revisar els criteris comptables i les possibles diferències (permanents o temporàries) amb els criteris fiscals de la normativa de l’impost, no podem oblidar per a aquest tancament de l’any algunes d’aquestes novetats:

La reserva de capitalització. L’incentiu estrella es potencia. A partir de 2025, la reducció general passa del 15% al 20% de l’increment de fons propis. Però la veritable novetat la trobem en el seu vincle amb la creació d’ocupació. Qui incrementi la seva plantilla mitjana entre un 2% i un 5% podrà aplicar una reducció del 23%; si el creixement és més gran, fins al 30%. A més, el termini per a mantenir la reserva i els fons propis es redueix de cinc a tres anys, un canvi que dona aire a les pimes que necessiten flexibilitat.

Tipus de gravamen més baixos per a les petites empreses. Les micropimes (aquelles amb un volum de negocis inferior al milió d’euros) gaudiran d’una escala més favorable:

• Fins a 50.000 € de base imposable: 17%.
• Resta de base imposable: 20%.

Les entitats de reduïda dimensió (ERD) aplicaran un tipus general del 20 %, davant del 25 % anterior.

No és un canvi menor: en molts despatxos i petites societats suposa un respir fiscal real. A més, la llei preveu una reducció gradual de tipus fins a 2028.

Tributació mínima adaptada als nous tipus. Per als grups i grans empreses, continua vigent l’obligació de tributar almenys el 15% de la base imposable positiva. Però en el cas de les microempreses, el percentatge s’ajusta als nous tipus reduïts mitjançant la fórmula 15/25, arrodonint per excés.

Límits reintroduïts per a les grans empreses. La Llei 7/2024 retorna a l’ordenament els límits que el Tribunal Constitucional havia anul·lat per motius formals. D’ara endavant:

• Les empreses amb facturació entre 20 i 60 milions d’euros només podran compensar el 50% de la seva base imposable amb BIN o deduccions.

• Les que superin els 60 milions tindran un límit del 25%.

A més, es prorroga per a 2024 i 2025 la regla que obliga els grups fiscals a integrar només el 50% de les bases negatives individuals de les seves entitats.

Inversions verdes i llibertat d’amortització. Encara que el Reial decret llei 9/2024 no va ser convalidat, el seu contingut va estar vigent i podria recuperar-se. La norma permetia aplicar llibertat d’amortització a les inversions en autoconsum energètic i energies renovables, amb un límit de 500.000 euros i condicionat al manteniment de plantilla.

Sistemes informàtics de facturació (SIF) i VERI*FACTU. Nou sistema obligatori de facturació electrònica: des de l’1-1-2026 per a empreses i l’1-7-2026 per a autònoms, serà obligatori usar programari homologat que emeti factures amb traçabilitat, signatura digital i codi QR, enviant les dades en temps real a Hisenda. Les sancions per incompliment poden arribar als 50.000 €, per la qual cosa el 2025 cal aprofitar-lo per a adaptar sistemes i formar equips.

Encara que l’impost sobre societats de 2025, de les entitats l’exercici de les quals coincideix amb l’any natural, s’autoliquidarà el juliol de 2026, la despesa per impost sobre beneficis caldrà comptabilitzar-la a la fi d’aquest exercici i, per tant, això exigirà calcular l’impost a pagar i fer tots els ajustos al resultat comptable, quantificar la reserva de capitalització, decidir la compensació de bases imposables negatives o determinar l’import de les deduccions.

Des del punt de vista comptable, és important detectar si falta alguna cosa per comptabilitzar i corregir errors, reclassificació dels saldos dels comptes en funció del venciment, etc.

Recordi que hem de portar els processos per a calcular el resultat comptable i la base imposable de l’impost sobre societats, fent els ajustos comptables i extracomptables. A més d’aprofundir en els avantatges fiscals que pot obtenir amb l’aplicació de la normativa. Per a això fem un estudi de totes les partides que intervenen en les operacions de tancament, inclosos els diferents règims especials i les diferències per als contribuents persones físiques empresaris i professionals.

Més enllà de la normativa, el tancament és un exercici de revisió meticulosa. Aquests són els aspectes que solen marcar la diferència entre un tancament ordenat i un ple d’ajustos posteriors:

• Compensació de bases imposables negatives (BIN): cal comprovar els saldos pendents i aplicar correctament els límits. Les BIN són un actiu fiscal que es perd si no es gestiona a temps.

• Deduccions per doble imposició: amb els nous límits del 50%, convé recalcular-les i no deixar-ne cap sense aplicar.

• Reserves fiscals: tant la de capitalització com la d’anivellament han d’estar dotades comptablement, amb l’assentament i el compte específic en el balanç.

• Operacions vinculades: documentar i valorar totes les operacions amb socis, filials o administradors és essencial per a evitar ajustos posteriors.

• Inversions i amortitzacions: revisar si existeixen actius amb beneficis fiscals aplicables, especialment els relacionats amb innovació o eficiència energètica.

• Manteniment de l’ocupació: controlar la plantilla mitjana i conservar registres de contractació, perquè afecta directament els incentius fiscals.

• Tributació mínima: assegurar-se d’aplicar correctament els nous tipus i arrodoniments, especialment en societats amb beneficis reduïts.

 Recomanacions pràctiques abans de fer el tancament

1. Anticipi els càlculs. No esperi al tancament per a conèixer la factura fiscal. Una estimació prèvia al novembre permet marge de maniobra.

2. Alineï comptabilitat i fiscalitat. Els resultats comptables han de reflectir fidelment la realitat econòmica, però també ajustar-se a la lògica tributària.

3. Documenti cada decisió. Les reserves, deduccions o provisions necessiten suport documental. Un informe intern, una acta o una certificació valen més que mil justificacions verbals.

4. Revisi la coherència entre exercicis. Molts ajustos o deduccions pendents provenen d’anys anteriors. Revisar la traçabilitat de les dades evita errors acumulats.

5. Coordini departaments. El tancament no és només cosa de l’àrea comptable: han d’intervenir la direcció, l’assessor fiscal i, si és el cas, l’auditor extern.

Pel que fa a l’IRPF per a empresaris i professionals no podem oblidar per a aquest tancament de l’any algunes novetats:

• Contribuents en estimació objectiva (“mòduls”). Es prorroguen els límits excloents del mètode d’estimació objectiva per a 2025 (les quanties de 250.000 € i de 125.000 €), i, d’altra banda, la reducció general sobre el rendiment net de mòduls es manté en el 5%. D’altra banda, se suprimeixen les mesures excepcionals per a les activitats agrícoles i ramaderes que van resultar aplicables el 2022, 2023 i 2024 (minoració del rendiment net previ en el 35% del preu d’adquisició del gasoil agrícola i en el 15% del preu d’adquisició dels fertilitzants). Es mantenen els índexs correctors per a activitats com el raïm de taula, flors i plantes ornamentals, i tabac (0,32 i 0,26, respectivament). També es mantenen els índexs correctors del 0,50 per a pinsos adquirits a tercers i del 0,75 per a cultius en terres de regadiu que utilitzin energia elèctrica.

• Indemnitzacions per acomiadament o cessament de treballadors. Amb efectes a partir del 3-4-2025, s’aclareix que les indemnitzacions per acomiadament o cessament no estaran exemptes de l’IRPF si deriven d’un pacte, conveni o contracte previ. No obstant això, introdueix una excepció per als acords assolits davant un servei administratiu com a pas previ a la via judicial, els quals sí que podran beneficiar-se de l’exempció fiscal.

• Anualitats per aliments percebudes dels pares. Amb efectes a partir del 3-4-2025, les anualitats per aliments fixades mitjançant convenis reguladors conforme a l’article 90 del Codi Civil estaran exemptes de l’IRPF. Això inclou: (i) convenis formalitzats davant un lletrat de l’Administració de Justícia; (ii) convenis elevats a escriptura pública davant notari.

• Nova reducció per a rendiments derivats de determinades activitats artístiques obtinguts de manera excepcional. Amb efectes des de l’1-1-2025, s’estableix una nova reducció del 30% aplicable als rendiments derivats de determinades activitats artístiques (qualificats de rendiments del treball o com a rendiments d’activitats econòmiques) obtinguts de manera excepcional. Perquè resulti d’aplicació la reducció s’exigeix que la quantia dels rendiments citats anteriorment sigui notablement superior a la mitjana dels tres exercicis anteriors. En concret, aquests rendiments han d’excedir del 130% de la quantia mitjana dels rendiments que, complint amb els requisits anteriorment assenyalats, han estat imputats en els tres exercicis anteriors. S’estableix un límit màxim de 150.000 € anuals respecte a la base de la reducció.

• Nou increment del tipus marginal màxim aplicable a la base liquidable de l’estalvi. Es modifica amb efectes des de l’1-1-2025. S’incrementa el tipus marginal màxim en un 2% passant del 28% al 30%. Aquest últim tram de tarifa aplica per a la part de base liquidable de l’estalvi que excedeix de 300.000 €.

• MOVES III 2025. Deduccions prorrogades i retroactives. Deducció estatal del 15% per vehicle elèctric (límit base 20.000 €) i punts de recàrrega (límit base 4.000 €), amb efectes retroactius des de l’1-1-2025.

• Rendes baixes, nova deducció estatal. Fins a 340 € per a treballadors amb rendiments del treball ≤ 18.276 € i poques rendes addicionals; es resta directament de la quota líquida total.

• Recordatori autònom (impacte 2026) Veri*Factu. El 2025 convé preparar sistemes: des de l’1-1-2026 (societats) i 1-7-2026 (autònoms/CB) serà obligatori programari homologat amb encadenat, signatura i enviament en temps real.

Altres aspectes a tenir en compte en el tancament de l’IRPF

• Aportació al seu pla de pensions. Faci aportacions abans del tancament: fins a 1.500 € (8.500 € si hi ha contribució empresarial i +4.250 € si és autònom).

• Avanci despeses deduïbles. Pagui abans del 31 de desembre reparacions, subministraments o amortitzacions per a rebaixar el rendiment net de la seva activitat.

• Inverteixi en eficiència energètica. Finalitzi obres o millores que redueixin el consum energètic abans que s’acabi l’any per a aplicar deduccions del 20%, 40% o 60%.

• Planifiqui la retribució. Cobri part del sou en espècie exempta: xecs menjar (11 €/dia), transport (1.500 €/any) o quilometratge (0,26 €/km).

• Compensi pèrdues. Si ha tingut plusvàlues, vengui abans que s’acabi l’any actius amb pèrdues per a compensar guanys patrimonials.

• Adquireixi vehicle elèctric o punt de recàrrega. Si compra abans del 31 de desembre, podrà aplicar la deducció del 15% (límit 20.000 € o 4.000 € en punts de càrrega).

• Avanci despeses de lloguer o manteniment. Si té immobles llogats, pagui el 2025 les despeses deduïbles (IBI, reparacions, assegurances) per a reduir rendiment net.

• Reinverteixi en habitatge habitual. Si ha venut el seu habitatge, reinverteixi abans de dos anys, però si pot, faci la compra abans del 31 de desembre per a no esgotar terminis.

• Inverteixi en empreses o empreses emergents. Formalitzi abans que s’acabi l’any la inversió per a aplicar la deducció del 50% sobre 100.000 € de base.

• Doni abans de tancament. Les donacions efectuades abans del 31 de desembre donen dret a deducció del 40% (o 50% per recurrència).

• Canviï de mètode fiscal si convé. Si està en mòduls i vol passar a estimació directa el 2026, presenti la renúncia el desembre de 2025.

• Formalitzi les seves ajudes o subvencions. Si ha rebut ajudes, valori imputar només la part proporcional abans de tancament per a evitar salts de tipus.

• Regularitzi els seus acomptes o cobraments. Facturi o registri ingressos pendents segons convingui fiscalment a l’exercici 2025.

• Actualitzi el seu programari de facturació. Adapti’l a Veri*Factu abans de l’1-7-2025; aprofiti el tancament de l’any per a revisar processos interns.

• Liquidi factures pendents. Eviti tenir despeses comptabilitzades sense pagament -especialment si tributa per caixa- abans del tancament.

• Pagui cotitzacions o assegurances socials. Faci els pagaments abans del 31 de desembre perquè siguin deduïbles en l’exercici.

• Aportació al pla de pensions del cònjuge. Si guanya menys de 8.000 €, pot aportar fins a 1.000 € i reduir la seva base imposable.

• Formalitzi rendes vitalícies (més grans de seixanta-cinc anys). Si ha venut un bé, constitueixi la renda vitalícia abans de sis mesos per a no tributar pel guany.

• Apliqui reduccions per inici d’activitat. Si va iniciar activitat el 2025, revisi que el 20% de reducció es calculi sobre el rendiment positiu final.

• Verifiqui límits de despeses en subministraments i manutenció. Tanqui l’any amb justificants de despesa electrònica: aigua, llum, internet i àpats en jornada laboral.

• Aprofiti la deducció per mobilitat geogràfica. Si s’ha traslladat per feina, documenti el canvi de residència abans de final d’any per a aplicar la despesa addicional de 2.000 €.

• Formalitzi contractes de lloguer nous. Si lloga un habitatge nou en zona tensionada abans del 31 de desembre, apliqui la reducció del 70% o 90% en 2025.

• Deduccions. Aprofiti les deduccions per inversió en habitatge habitual (per a contribuents que van adquirir el seu habitatge habitual o van pagar quantitats per a la seva construcció abans de l’1-1-2013), per lloguer d’habitatge habitual (contribuents amb un contracte d’arrendament anterior a l’1-1-2015), donatius, actuacions per a la protecció del Patrimoni Històric Espanyol i del Patrimoni Mundial, per inversió en empreses de nova o recent creació, per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla, per la realització d’activitats econòmiques, per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec, o la deducció per maternitat, així com les deduccions del 20%, 40% o 60% per obres en habitatges i edificis residencials que millorin l’eficiència energètica i en l’exclusió de tributació en aquest impost de determinades subvencions i ajudes per a la rehabilitació. És molt important que no s’oblidi de verificar les deduccions que li ofereix la normativa aplicable en funció de la comunitat autònoma on tingui la seva residència fiscal.

• Impost sobre el patrimoni. Recordi que s’estableix la vigència de l’impost de manera indefinida. No obstant això, es tracta d’una modificació en l’àmbit estatal, per la qual cosa caldrà tenir en compte la potestat normativa de les comunitats autònomes.

• Impost temporal de solidaritat de les grans fortunes. Recordi que aquest impost (model 718) es configura com un tribut de caràcter directe, naturalesa personal i complementari de l’impost sobre el patrimoni que grava el patrimoni net de les persones físiques de quantia superior a 3 milions d’euros. La meritació es produeix el 31 de desembre de cada any i, per tant, a aquesta data cal verificar l’import del patrimoni net, així com el compliment dels requisits i condicions per a determinar la base imposable de l’impost.

Tot això sense perjudici de les novetats normatives establertes per les respectives comunitats autònomes i normativa foral del País Basc i Navarra, i que s’han de tenir en compte per als residents fiscals en aquests territoris, com per exemple en relació amb les tarifes autonòmiques noves o que s’hagin modificat i si s’ha establert noves deduccions o se n’ha modificat alguna de les ja existents. 

En les societats limitades, els desacords entre socis no solen aparèixer d’un dia per a un altre. Es gesten a poc a poc: una diferència de criteri en la gestió, un repartiment de beneficis que no es comparteix, un soci que es desvincula del dia a dia o l’entrada d’un nou inversor.

Quan no existeixen regles clares, qualsevol discrepància pot acabar bloquejant l’empresa. Per això cada vegada més societats opten per elaborar un protocol de socis, un document que ordena la relació entre els partícips i estableix un marc d’actuació per a prevenir i resoldre conflictes de manera àgil i consensuada.

Què és i per a què serveix?

El protocol de socis és un acord intern entre els socis que complementa els estatuts socials i regula aspectes que la Llei de societats de capital deixa oberts o que convé concretar.

El seu objectiu principal és garantir l’estabilitat de l’empresa i evitar que els conflictes personals es traslladin a l’àmbit societari. No substitueix els estatuts, sinó que els reforça, proporcionant mecanismes pràctics per a resoldre situacions que, d’una altra manera, podrien paralitzar la gestió.

Qüestions que convé regular

Cada societat té el seu propi context, però existeixen temes que convé deixar definits amb claredat:

• Presa de decisions: quins acords requereixen unanimitat i quins poden adoptar-se per majoria.
• Transmissió de participacions: com i a qui pot vendre un soci les seves participacions; drets d’adquisició preferent.
• Entrada i sortida de socis: condicions per a la incorporació o sortida voluntària d’un soci.
• Participació en beneficis i reinversió: criteris per al repartiment o retenció de beneficis.
• Desvinculació o inactivitat de socis: conseqüències i mecanismes de compensació.
• Resolució de conflictes: sistemes de mediació o arbitratge que evitin recórrer als tribunals.
• Relleu generacional o successió empresarial, en el cas de societats familiars.

Aquestes clàusules no sols ordenen la convivència entre socis, sinó que aporten seguretat jurídica i credibilitat davant entitats financeres, inversors i tercers.

Quan fer-ho?

El millor moment per a elaborar un protocol de socis és quan la societat funciona correctament i les relacions són bones. És llavors quan existeix disposició al diàleg i a acordar regles justes per a tots. Esperar que sorgeixi un conflicte sol portar a negociacions tibants, posicions tancades i solucions imposades.

A més, el protocol no té per què limitar-se als conflictes: també pot servir per a planificar el creixement, regular noves incorporacions o definir la continuïtat del projecte.

Avantatges pràctics

• Prevé bloquejos societaris i evita decisions unilaterals.
• Protegeix l’estabilitat del negoci davant discrepàncies o sortides imprevistes.
• Reforça la confiança entre socis, en existir un marc clar d’actuació.
• Facilita la gestió de crisi, en disposar de procediments preacordats.
• Transmet serietat i solvència davant tercers (bancs, inversors, clients).

Com podem ajudar-lo

Al nostre despatx elaborem protocols de socis adaptats a la realitat de cada empresa, partint sempre d’una anàlisi prèvia de l’estructura societària, les relacions personals i els objectius comuns.

La feina inclou:

1. Reunió inicial amb els socis per a identificar possibles punts de fricció.

2. Disseny de les clàusules més adequades segons el perfil i activitat de la societat.

3. Redacció del document final, en llenguatge clar i comprensible, sense excés jurídic.

4. Acompanyament en la signatura i, si es desitja, coordinació amb notaria i assessoria fiscal.

El resultat és un document pràctic, útil i fàcilment aplicable en el dia a dia de l’empresa.

Si la seva empresa encara no disposa d’un protocol de socis, li recomanem que ho valori. Una reunió d’una hora pot ser suficient per a detectar els punts crítics i començar a treballar en una solució preventiva.