Alerta setmanal de continguts (setmana 47 del 2023)

Es pot donar el cas que en el desenvolupament d’una activitat econòmica i més concretament amb motiu del cobrament de l’import pactat en les operacions desenvolupades es donin una sèrie de despeses que s’hagin de repercutir al client sense conèixer exactament com fer-ho ni la seva tributació, normalment a l’efecte d’IVA. 

Interessos pactats per l’ajornament del pagament

En aquest sentit, uns dels dubtes més freqüents es refereix als interessos pactats per l’ajornament del pagament.

En aquest sentit, cal acudir al que assenyala l’article 78 de la Llei de l’IVA, sobre les regles generals per a la determinació de la base imposable de l’IVA. S’hi estableix que la base imposable està constituïda per l’import total de la contraprestació de les operacions subjectes al mateix procedent del destinatari o de terceres persones.

Quan el subjecte passiu no repercuteixi expressament i separada la quota de l’impost en factura s’entén que la contraprestació no va incloure aquestes quotes, excepte en els casos següents:

1. Quan la repercussió expressa de l’impost no sigui obligatòria.
2. En els supòsits de percepcions retingudes conformement a dret en el cas de resolució de les operacions.

S’inclouen en el concepte de contraprestació:

1. Qualsevol crèdit efectiu a favor de qui faci el lliurament o presti el servei, derivat de la prestació principal o de les accessòries, com les despeses de comissions, ports i transport, assegurances o primes per prestacions anticipades.

No s’inclouran els interessos per l’ajornament en el pagament del preu quan compleixin els següents requisits:

1. Que corresponguin a un període posterior al lliurament dels béns o la prestació dels serveis.
2. Que siguin retribucions de les operacions financeres d’ajornament o demora en el pagament del preu, exemptes de l’impost.
3. Que constin separadament en la factura expedida pel subjecte passiu.
4. Que no excedeixin de l’usualment aplicat en el mercat.

Per tant, quant als interessos per ajornament de pagament en factura podem distingir dos escenaris determinants per a comprendre la seva facturació:

• Quan es meritin amb anterioritat a la venda s’inclouran en la base imposable de l’IVA corresponent a la mateixa operació el termini de pagament de la qual s’ajorna. Per tant, en aquest cas estaran inclosos en la factura de venda amb IVA, formant part del preu de l’operació principal (encara que s’hi matisin els imports).
• Quan es meritin amb posterioritat a la venda es consideraran per si mateixos com la contraprestació d’una operació financera independent. Per tant, per aquests interessos s’emetrà factura a part sense IVA, ja que estan exempts.

Atenció. L’import de les factures sense IVA emeses pels interessos per ajornament de pagament en factura no s’han d’incloure en els models 303 trimestrals però sí en el resum anual de l’IVA, model 390.

Exemple

El març de 2023 es compra un pis de 100.000 euros que es rep l’1 d’octubre. Els pagaments a fer són:

• Abril: 30.000 i 1.000 euros d’interessos.
• Octubre: 40.000 i 2.000 euros d’interessos.
• Desembre: 30.000 i 3.000 euros d’interessos.

La base imposable és:

• Abril: 31.000, inclou els interessos per ser anteriors a la meritació.
• Octubre: 70.000 (40.000 que es paguen a l’octubre més els 30.000 que es pagaran al desembre), en fer el lliurament es meriti l’IVA dels pagaments pendents, en aquest cas els interessos reportats a partir d’aquest moment no formen part de la base imposable.

Com ja deu saber, el canvi de titularitat d’una empresa pot tenir un impacte significatiu en els treballadors i les seves condicions laborals. La transferència d’una empresa a una altra, sigui per fusió, adquisició o qualsevol altre motiu, implica la subrogació empresarial i planteja qüestions laborals importants, que hem de saber.

El canvi de titularitat d’una empresa està regulat per l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors (ET), que estableix els drets i obligacions dels treballadors en aquests casos.

CANVI DE TITULARITAT

El canvi de titularitat d’una empresa, d’un centre de treball o d’una unitat productiva autònoma no extingirà per si mateix la relació laboral, i el nou empresari queda subrogat en els drets i obligacions laborals i de Seguretat Social de l’anterior, inclosos els compromisos de pensions, en els termes previstos en la seva normativa específica, i, en general, en totes aquelles obligacions en matèria de protecció social complementària que hagués adquirit el cedent.

En concret, no podem oblidar que:

• Els drets i obligacions que resultin dels treballadors que seran cedits, seran transferits al nou empresari a conseqüència del traspàs de l’empresa, del centre de treball o d’una unitat productiva autònoma.
• La subrogació és una figura sense que puguin prevaler contra ella eventuals pactes entre tercers. Això significa, que les quitances signades amb l’empresari transmitent no tenen eficàcia. El nou empresari ha de respondre de tota l’antiguitat anterior a l’efecte de la indemnització en supòsits d’acomiadament (STS 9-2-2011; 30-4-2007).
• El nou empresari se situa en la situació de l’anterior (STS 12-5-2010).
• Pressupost bàsic perquè operi la subrogació empresarial és que les relacions laborals no s’hagin extingit amb anterioritat a la transmissió.
• La subrogació és total, abastant qualsevol de les condicions de treball, siguin d’origen legal, reglamentaris, per conveni, contracte de treball, drets adquirits, inclòs el còmput dels serveis previs tant a efectes econòmics com indemnitzatoris (STS 14-2-2011; 14-3-2005).
• La subrogació també s’estén a qualssevol contractes de treball existents mentre no s’hagi declarat formalment la seva nul·litat. La nova empresa és responsable de les conseqüències d’una contractació laboral fraudulenta atorgada per la seva antecessora (STS 15-12-1997).
• El nou empresari s’ha de fer càrrec dels compromisos de pensions que tinguessin els treballadors de conformitat amb la seva normativa específica, així com de les diverses formes de protecció social complementària que tinguessin reconegudes (pòlisses de responsabilitat civil, vida, accident de treball, incapacitat temporal, ajudes, etc.)

CONCEPTUACIÓ DE LA SUCCESSIÓ D’EMPRESES

Es considerarà que existeix successió d’empresa quan la transmissió afecti una entitat econòmica que mantingui la seva identitat, entesa com un conjunt de mitjans organitzats a fi de dur a terme una activitat econòmica, essencial o accessòria.

És a dir, que s’ha de transmetre un conjunt organitzat de mitjans materials i humans (no components aïllats) perquè operin les conseqüències de l’art. 44 de l’E.T.; pot ser tota l’empresa, només un centre de treball o fins i tot una part d’aquest. És per això, que no pot generar les conseqüències de l’art. 44 de l’E.T. el que es produeixi un mer traspàs de local de negoci, de béns de l’empresa o productes sense explotar, perquè en aquests casos no s’està davant una organització productiva.

Perquè es doni la successió d’empreses s’exigeix que es transmeti un conjunt d’elements patrimonials susceptibles d’explotació econòmica independent i capaç d’oferir béns i serveis al mercat.

La transmissió mitjançant actes entre vius es pot operar a través de qualsevol negoci jurídic, sigui compravenda, arrendament d’indústria, adquisició en subhasta pública, usdefruit, traspàs, donació, reversió, fusió o absorció, transferència d’organismes públics, etc. L’important és que prossegueixi la mateixa activitat empresarial, de manera que hi haurà subrogació encara que formalment es presenti tot com si hagués finalitzat la seva activitat la vella empresa i la nova no tingués res a veure amb ella.

RESPONSABILITAT SOLIDÀRIA DE TOTS DOS EMPRESARIS

El cedent i el cessionari, en les transmissions fetes per actes entre vius, respondran solidàriament durant tres anys de les obligacions laborals nascudes amb anterioritat a la transmissió i que no haguessin estat satisfetes.

El compliment de les obligacions anteriors al canvi d’empresari es reforça per a evitar que els drets dels treballadors quedin burlats pel còmode mecanisme de transferir l’empresa a un tercer que potser era insolvent. El nou empresari que es fa càrrec dels deutes de l’anterior pot repetir contra aquest per via civil.

La Llei General de la Seguretat Social (art. 168.2) estableix que el nou empresari respondrà solidàriament amb l’anterior o amb els seus hereus del pagament de prestacions causades abans d’aquesta successió. El Reglament general de recaptació també estableix idèntica responsabilitat respecte del compliment de l’obligació de cotitzar dels treballadors per compte d’altri inclosos en qualsevol dels règims de la Seguretat Social.

CONVENI COL·LECTIU APLICABLE

Excepte pacte en contra, establert una vegada consumada la successió mitjançant acord d’empresa entre el cessionari i els representants dels treballadors, les relacions laborals dels treballadors afectats per la successió es regiran pel conveni col·lectiu que en el moment de la transmissió fos aplicable en l’empresa, centre de treball o unitat productiva autònoma transferida.

Aquesta aplicació es mantindrà fins a la data d’expiració del conveni col·lectiu d’origen o fins a l’entrada en vigor d’un altre conveni col·lectiu nou que resulti aplicable a l’entitat econòmica transmesa.

En aquest cas, hem de tenir present que:

• En principi, es mantenen provisionalment per als treballadors afectats les condicions de treball del conveni que regien en l’empresa transferida en el moment de la transmissió.
• Aquest manteniment provisional de les condicions de treball és dispositiva, és a dir, hi pot haver pacte en contra, establert una vegada consumada la successió mitjançant acord d’empresa entre el cessionari i els representants dels treballadors.
• El manteniment provisional de les condicions de treball perdura fins a la data d’expiració del conveni col·lectiu d’origen, o la data d’entrada en vigor d’un altre conveni col·lectiu nou que resulti aplicable a l’activitat econòmica transmesa.

REPRESENTANTS DELS TREBALLADORS

Quan l’empresa, el centre de treball o la unitat productiva objecte de la transmissió conservi la seva autonomia, el canvi de titularitat de l’empresari no extingirà per si mateix el mandat dels representants legals dels treballadors, que continuaran exercint les seves funcions en els mateixos termes i sota les mateixes condicions que regien amb anterioritat.

El cedent i el cessionari hauran d’informar els representants legals dels seus treballadors respectius afectats pel canvi de titularitat de les següents qüestions:

1. Data prevista de la transmissió.
2. Motius de la transmissió.
3. Conseqüències jurídiques, econòmiques i socials, per als treballadors, de la transmissió, i
4. Mesures previstes respecte dels treballadors.

Els afectats per la transmissió no són només els que canvien d’ocupador, sinó també els que, si és el cas, ja estiguessin prestant serveis per compte del cessionari o els que romanen en l’empresa originària; per això, els dos empresaris han d’informar els seus representants dels treballadors sobre la successió o canvi de titularitat.

En cas que no hi hagi representants legals dels treballadors, el cedent i el cessionari hauran de facilitar la informació esmentada als treballadors que poguessin resultar afectats per la transmissió.

ANTELACIÓ DELS DRETS D’INFORMACIÓ

El cedent està obligat a facilitar la informació esmentada anteriorment amb la suficient antelació, abans de la realització de la transmissió. El cessionari està obligat a comunicar aquestes informacions amb la suficient antelació i, en tot cas, abans que els seus treballadors es vegin afectats en les seves condicions d’ocupació i de treball per la transmissió.

En els supòsits de fusió i escissió de societats, el cedent i el cessionari hauran de proporcionar la indicada informació, en tot cas, al temps de publicar-se la convocatòria de les juntes generals que han d’adoptar els respectius acords.

PERÍODE DE CONSULTES QUAN ES PREVEGI PRENDRE MESURES LABORALS

Quan l’empresa implicada en el canvi de titularitat pretengui adoptar mesures laborals, siguin trasllats, modificacions de les condicions de treball, acomiadaments, l’empresari corresponent -sigui el nou o el vell- haurà d’obrir un període de consultes amb els representants dels treballadors sobre les mesures previstes i les seves conseqüències. Els tràmits a realitzar en aquest període, seran els contemplats en les normes corresponents de les mesures laborals preses, és a dir, que es podran aplicar, en funció de les mesures, els tràmits dels arts. 40, 41, 51 i 52 de l’Estatut dels Treballadors.

GRUP D’EMPRESES

Les obligacions d’informació i consulta establertes en el present article s’aplicaran amb independència que la decisió relativa a la transmissió hagi estat adoptada pels empresaris cedents i cessionari o per les empreses que exerceixin el control sobre ells. Qualsevol justificació d’aquells basada en el fet que l’empresa que va prendre la decisió no els ha facilitat la informació necessària no podrà ser presa en consideració a aquest efecte.

Existeix en la norma unes premisses específiques sobre les obligacions d’informació i consulta en els grups d’empresa, en el sentit que no pot ser un pretext, per a no informar o consultar, quan la decisió relativa a la transmissió ha estat adoptada pels empresaris cedents i cessionaris o per les empreses que exerceixin el control sobre ells. És a dir, que no serveix de justificació per a no informar o consultar, que l’empresa principal o matriu que controla l’empresa afectada no els hagi passat informació sobre la successió. En definitiva, qui apareix com a ocupador respon en tot cas del compliment d’aquests deures envers els treballadors o els seus representants, i és a compte seu les gestions necessàries amb l’entitat que realment posseeixi el poder decisori a l’efecte de transmissió empresarial.

Com ja deu saber l’ordre de domiciliació bancària consisteix en un model o document amb el qual autoritza la seva entitat al fet que procedeixi de manera automàtica al pagament de les seves despeses quan arribi l’instant d’abonar-les. Aquest mètode de pagament se sol emprar per a respondre al càrrec de despeses recurrents o periòdiques.

Rebuig en l’execució d’una ordre de pagament pel banc

Es pot donar el cas que l’entitat bancària rebutgi l’execució d’una ordre de pagament. D’acord amb l’article 51 del Reial decret llei 19/2018, de 23 de novembre, de serveis de pagament i altres mesures urgents en matèria financera, si el proveïdor de serveis de pagament rebutja executar una ordre de pagament o iniciar una operació de pagament, s’ha de notificar a l’usuari de serveis de pagament aquesta negativa, els seus motius i el procediment per a rectificar els possibles errors de fet que l’hagin motivat, tret que una altra norma en prohibeixi la notificació.

Atenció. La notificació es realitzarà o farà accessible de la manera convinguda com més aviat millor i, en qualsevol cas, dins del termini d’execució al qual es refereix l’article 55 (com a màxim al final del dia hàbil següent. No obstant això, el termini assenyalat es pot prolongar en un dia hàbil per a les operacions de pagament iniciades en paper).

El contracte marc pot contenir una clàusula que permeti al proveïdor de serveis de pagament cobrar una comissió raonable per aquesta notificació quan la negativa estigués objectivament justificada.

En cas que es compleixin totes les condicions fixades en el contracte marc entre l’ordenant i el proveïdor de serveis de pagament gestor del compte, aquest no es pot negar a executar una ordre de pagament autoritzada, amb independència que hagi estat iniciada per l’ordenant, per compte d’ell per un proveïdor de serveis d’iniciació de pagaments, per un beneficiari o a través d’aquest, tret que el prohibeixi una disposició normativa.

Les ordres de pagament l’execució de les quals hagin estat rebutjades no es consideraran rebudes.

Banc d’Espanya: causes per les quals es pot produir el rebuig de l’ordre

Segons ens indica el Banc d’Espanya, l’entitat pot no atendre una ordre per pagar un rebut en determinades circumstàncies.

El rebuig d’un deute domiciliat pot ser a iniciativa de l’entitat de l’ordenant o pel mateix ordenant, sempre abans que s’hagi produït l’abonament en el compte del beneficiari.

Alguna de les causes per les quals es pot produir el rebuig de l’ordre de pagament són:

• IBAN del compte incorrecte
• Compte cancel·lat o compte bloquejat
• El compte no admet deutes directes per raons normatives
• Format de fitxer incorrecte
• Saldo insuficient
• Operació duplicada, mandat no vàlid o inexistent
• Defunció del deutor
• Rebuig del deutor (ordre de no pagar el rebut).

Recordi que en cas de rebuig, l’entitat haurà de notificar-nos les circumstàncies del rebuig perquè puguem rectificar els errors.

És freqüent que moltes empreses externalitzin certs treballs per reduir costos i centrar-se en la seva activitat essencial. És el que es coneix com a outsourcing, que bàsicament consisteix en una relació de prestació de serveis.

Què és el contracte d’outsourcing?

El contracte d’outsourcing és un contracte de prestació de serveis entre empreses, és a dir una externalització de processos. Això es pot deure al fet que l’empresa contractant no té aquest servei en la seva empresa o bé no el vol tenir.

El contracte ha de contenir les responsabilitats de totes dues empreses, especificant el personal que participarà en el servei i les funcions concretes del servei externalitzat. Per exemple, els serveis de neteja en una empresa, la protecció de dades, el compliance, etc.

Es tracta en definitiva de l’externalització clàssica que sempre hem viscut. Aquest acord ha d’explicitar l’operació detalladament, el manteniment si és necessari, el desenvolupament si hi ha un projecte, i el que s’haurà de dur a terme per a escometre la fi del contracte. Per això convé fer una anàlisi prèvia, per valorar-ne la viabilitat.

Aspectes a tenir en compte

Convé definir els recursos tangibles i intangibles, a més del personal que participarà en l’externalització. Això pot ser una cosa senzilla quan l’outsourcing és fàcil, però molt complicat quan és una cosa tècnicament elaborada. L’exemple bàsic és el servei de neteja, que pot ser molt diferent de la creació d’un programari o màquina virtual que automatitza les tasques d’un despatx professional.

No obstant això, convé tenir molt en compte en l’àmbit de prevenció de riscos laborals els límits existents, a més que totes dues empreses hauran de tenir la seva prevenció realitzada ex ante, perquè no hi hagi problemes quant a accident laboral a futur.

Per descomptat és necessari tenir en compte el pagament del servei, que haurà de ser un preu fix per endavant o un pagament successiu, o potser a objectius. Això és un aspecte rellevant a tenir en compte, per a evitar sorpreses.

Convé tenir en compte que, excepte clàusula, el contractat aliè actua amb autonomia i independència, per la qual cosa normalment no hi ha ni exclusivitat ni subordinació. En realitat, és molt similar a l’arrendament de serveis. Dels serveis més demandats són màrqueting, informàtica, neteja, recursos humans o comunicació. Un altre gran exemple és contractar una empresa o autònom per a gestionar xarxes socials o publicar contingut en línia en xarxes.

Potser convé tenir en compte si el servei és presencial o telemàtic, si hi ha supervisió i si es poden concretar amb exactitud el servei donat. Per descomptat és rellevant que s’inclogui en el contracte la finalització de l’encàrrec, és a dir com s’ha de resoldre el contracte.

Un altre punt a tenir en compte és vetllar pel fet que l’empresa contractada estigui al corrent de pagament de les cotitzacions de la Seguretat Social, a més de marcar el límit laboral necessari perquè no hi hagi subrogació en cas de demandes per indemnització o impagament de salaris.

Finalment, convé tenir en compte que l’outsourcer hauria d’informar els treballadors de la identitat de l’empresa contractant, i comunicar-ho a la Seguretat Social, i als representants dels treballadors si n’hi ha.

Com ja podrà pensar el lector, novament és important entendre que hi ha contractes d’outsourcing molt senzills i altres molt complicats, sobretot quan els treballadors externs passen hores o tota la jornada laboral en el centre de treball del contractant. En aquest cas, tal com diem, convé intentar estar ben assessorat per evitar subrogacions laborals.