Alerta setmanal de continguts (setmana 48 del 2024)

Règim especial de grups: una opció estratègica per a la seva empresa

Amb el mes de desembre en curs, les empreses que formen part d’un grup sota una societat dominant tenen una decisió important per prendre: optar per l’aplicació del règim especial de grups d’entitats (REGE) per al pròxim exercici fiscal. Aquesta elecció pot generar estalvis fiscals significatius i simplificar la gestió de l’IVA dins del grup.

Dues modalitats: bàsica i avançada

El REGE ofereix dues modalitats a les quals poden acollir-se els grups empresarials, depenent de les seves característiques i necessitats específiques. 

Modalitat bàsica

• Cada societat integrant del grup presentarà les seves declaracions mensuals sense fer cap ingrés (model 322).
• La societat dominant consolidarà aquestes declaracions en un model únic (model 353), liquidant l’IVA net del grup.
• Benefici: permet compensar els resultats negatius d’unes societats amb els resultats positius d’unes altres, optimitzant així el pagament de l’impost.

Modalitat avançada

• Especialment útil per a grups amb empreses en prorrata o amb restriccions en la deducció de l’IVA.
• Avantatge clau: en operacions intragrup, no es repercutirà IVA sobre els conceptes que no el suporten (com a sous o despeses financeres) ni sobre el marge de benefici. Això redueix significativament el cost fiscal per a empreses amb deducció parcial de l’IVA.

Exemple il·lustratiu: la clau està en l’estalvi

Un grup empresarial en el qual la societat hòlding presta serveis administratius a una filial en prorrata se’n pot beneficiar enormement:

Concepte	Base	IVA
Despeses de personal	200.000	Exempt
Despeses financeres	50.000	Exempt
Lloguers	70.000	14.700
Despeses diverses	30.000	6.300
Totals	350.000	21.000

Si la hòlding factura 450.000 euros amb un marge de 100.000 euros, l’estalvi obtingut en IVA serà considerable:

Concepte	Règim general	Règim avançat
Base exempta	–	350.000
Base amb IVA	450.000	100.000
IVA al 21%	94.500	21.000
IVA no deduïble (70%)	66.150	14.700
Estalvi obtingut		51.450

Aspectes procedimentals

Per a acollir-se al REGE, les empreses del grup cal que:

• Acordin l’opció en els seus òrgans d’administració.
• Formalitzin la comunicació a Hisenda a través del model 039 abans de finalitzar desembre.
• Es comprometin a aplicar el règim durant un mínim de tres anys (modalitat bàsica) o un any (modalitat avançada), excepte renúncia expressa posterior.

L’impacte de la modalitat avançada

Aquesta modalitat resulta particularment avantatjosa quan:

• Existeixen filials subjectes a prorrata.
• Hi ha alts costos exempts d’IVA.
• Les operacions intragrup són freqüents i significatives.

Amb una planificació adequada, el REGE es pot convertir en una eina decisiva per a reduir l’impacte fiscal i millorar la competitivitat.

Conclusió: adopti mesures aquest desembre

Si el seu grup compleix les condicions per a acollir-se al REGE, avaluï els avantatges potencials i prengui la decisió abans del tancament del mes. Una gestió eficient de l’IVA no només optimitza recursos, sinó que també reforça la solidesa financera del seu grup empresarial.

• Atenció. Analitzi les característiques del seu grup empresarial i valori els avantatges fiscals i operatius que ofereix el REGE. Si es decideix a acollir-s’hi, recordi formalitzar l’opció abans del 31 de desembre utilitzant el model 039. Una correcta implementació del règim podria representar un estalvi significatiu i una gestió més eficient de l’IVA.

Si té a càrrec seu a un ascendent en línia recta, com els seus pares o avis, es podria beneficiar d’importants avantatges fiscals en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Aquestes ajudes estan dissenyades per a alleujar la càrrega econòmica dels qui assumeixen la cura dels seus familiars. En aquest article, explorarem com aplicar aquestes deduccions i reduccions, els requisits necessaris i les quantitats que podries deduir.

El mínim personal i familiar en l’IRPF

El sistema fiscal espanyol contempla un “mínim personal i familiar”, que constitueix una part dels ingressos exempta de tributació. Aquest mínim augmenta quan existeixen circumstàncies familiars que incrementen les necessitats econòmiques, com tenir un ascendent a càrrec.

Tenen aquesta consideració de “descendents” a l’efecte de l’aplicació d’aquest mínim, els fills, nets, besnets, etc., que descendeixen del contribuent i que estan units a aquest per vincle de parentiu en línia recta per consanguinitat o per adopció, sense que s’entenguin incloses les persones unides al contribuent per vincle de parentiu en línia col·lateral (nebots) o per afinitat (fillastres).

S’assimilen als descendents, a aquest efecte, les persones vinculades al contribuent per raó de tutela o acolliment, en els termes previstos en la legislació civil aplicable o, fora dels casos anteriors, als qui tinguin atribuïda per resolució judicial la seva guarda i custòdia.

Tutela. Tingui’s en compte que, a partir del 3 de setembre de 2021, data d’entrada en vigor de la Llei 8/2021, de 2 de juny, que reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica, la tutela queda reduïda als menors d’edat no sotmesos a pàtria potestat o no emancipats en situació de desemparament, suprimint-se per a majors d’edat, per als quals s’estableix la curatela i altres mesures de suport a la seva capacitat jurídica.

D’acord amb l’anterior les referències contingudes en la Llei de l’IRPF a la tutela, per al cas de les persones majors d’edat amb discapacitat, s’entenen referides en l’actualitat tant als tutors designats per resolucions judicials anteriors a la Llei 8/2021 (mentre no s’hagués dictat una nova resolució judicial que les substituís per noves mesures adaptades a la Llei 8/2021), com als curadors amb funcions representatives designats amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 8/2021 (tant en resolucions judicials relatives a casos de noves situacions de discapacitat, com en resolucions judicials dictades en substitució d’altres resolucions anteriors a aquesta Llei 8/2021).

Requisits clau per a aplicar el mínim per ascendents

1. Edat o discapacitat: l’ascendent ha de tenir més de seixanta-cinc anys o una discapacitat reconeguda del 33% o superior.
2. Ingressos límit: no pot haver percebut rendes anuals superiors a 8.000 euros (excloent les rendes exemptes de l’IRPF).
3. Convivència: heu d’haver conviscut amb almenys sis mesos durant l’any fiscal, excepte si està internat en un centre especialitzat a causa de la seva discapacitat.
4. Declaració pròpia: si l’ascendent presenta declaració d’IRPF, els seus ingressos no han de superar els 1.800 euros.

En relació amb aquest requisit s’han d’efectuar les següents precisions:

• Tributació individual del descendent. Si el descendent presenta declaració individual de l’IRPF, tant si consisteix en una autoliquidació com en l’esborrany de declaració degudament subscrit o confirmat, amb rendes iguals o inferiors a 1.800 euros, els contribuents amb dret poden aplicar el mínim per descendents, sempre que es compleixin els restants requisits exigits. Si les rendes són superiors a 1.800 euros, cap d’ells pot aplicar el mínim per descendents.

• Tributació conjunta del descendent amb tots dos pares. Si el descendent menor d’edat presenta declaració conjunta amb els seus pares, aquests poden aplicar en aquesta declaració el mínim per descendents que correspongui, sempre que es compleixin la resta de requisits exigits.

• Tributació conjunta del descendent amb un dels pares en els casos de separació legal o quan no existeixi vincle matrimonial. En aquests casos, el pare o la mare que tributa conjuntament amb els descendents que formen part de la unitat familiar, aplicarà íntegrament el mínim per descendents corresponent a aquests, i l’altre progenitor no tindrà dret al mínim en presentar declaració els fills, sempre que aquests últims tinguin rendes superiors a 1.800 euros.

• En cas de no complir-se el supòsit de tenir rendes superiors a 1.800 euros, el mínim per descendents es distribuirà entre els pares amb el qual convisqui el descendent per parts iguals, encara que un d’ells tributi conjuntament amb els fills. En aquest últim supòsit, si un dels progenitors no aplica el mínim per      descendents que li correspon (50%), l’altre progenitor no té dret a l’aplicació íntegrament de l’assenyalat mínim per descendents.

• Aquesta mateixa regla resulta aplicable en els casos en què els fills sotmesos a guàrdia i custòdia compartida tributen conjuntament amb un dels seus progenitors.

• No obstant això, si mor un dels progenitors al llarg del període impositiu, i les rendes del descendent són superiors a 1.800 euros, el mínim es prorratejarà al 50% entre els dos progenitors, sempre que el progenitor mort a la data de la seva defunció tingués dret al mínim per descendents, sent irrellevant que el progenitor supervivent tributi conjuntament amb el descendent.

Supòsit especial: defunció d’un dels pares.  En els supòsits en què un dels pares mori durant l’any, hi hagi o no matrimoni entre ells, i els fills menors d’edat o majors d’edat incapacitats judicialment i sotmesos a pàtria potestat prorrogada o rehabilitada, hagin conviscut amb tots dos progenitors fins a la data de defunció, el mínim per descendents es prorratejarà en tot cas entre els pares, encara que l’altre progenitor supervivent tributi conjuntament amb els fills menors d’edat i aquests tinguin rendes superiors a 1.800 euros, perquè es considera que a la data de meritació de l’impost els dos progenitors tenen dret a la seva aplicació.

Quanties aplicables

La quantia del mínim personal per ascendent depèn de diversos factors, incloent-hi la seva edat i si té una discapacitat reconeguda:

1. Ascendent més gran de 65 anys: 1.150 euros anuals.
2. Ascendent més gran de 75 anys: increment addicional de 1.400 euros.
3. Discapacitat de l’ascendent:
   • Discapacitat entre el 33% i el 65%: 3.000 euros addicionals.
   • Discapacitat igual o superior al 65%: 9.000 euros addicionals.
4. Assistència per discapacitat: si necessita ajuda de terceres persones o té mobilitat reduïda, se suma un increment de 3.000 euros.

Exemple pràctic: si viu amb la seva mare, que té setanta-nou anys i una discapacitat del 81%, podria aplicar un mínim de 14.550 euros (1.150 + 1.400 + 9.000 + 3.000).

Vegeu també Imports del mínim personal, familiar i per discapacitat aprovades per les comunitats autònomes

Deduccions addicionals

A més del mínim personal i familiar, també podria accedir a deduccions estatals i autonòmiques, depenent de la seva situació i lloc de residència.

1. Deducció estatal per ascendent amb discapacitat

Si l’ascendent té una discapacitat reconeguda del 33% o superior, pot deduir fins a 1.200 euros anuals. Aquesta deducció es pot percebre anticipadament en pagaments de 100 euros mensuals, sempre que es compleixi almenys un d’aquests requisits:

• Ser treballador per compte d’altri o pròpia.
• Rebre prestacions per desocupació.
• Cobrar una pensió de la Seguretat Social o de classes passives.

En cas que diversos familiars compleixin els requisits, la deducció es pot dividir o cedir a un d’ells.

2. Deduccions autonòmiques

Algunes comunitats autònomes ofereixen deduccions addicionals en la quota autonòmica de l’IRPF per tenir ascendents a càrrec. Vegeu-les aquí.

Particularitats en casos de parentesc col·lateral

Si cuida un familiar en línia col·lateral, com un germà o un oncle, els avantatges fiscals són limitats. No obstant això, existeixen algunes opcions:

• Pensió d’aliments: si una resolució judicial estableix una pensió d’aliments, es pot deduir en l’IRPF.
• Mínim per descendents: en casos excepcionals, com a curateles legals o acolliment formal, podria aplicar-se el mínim familiar.
• Deduccions autonòmiques: algunes comunitats contemplen deduccions específiques per l’acolliment de més grans de seixanta-cinc anys.

Documentació i acreditacions

Per a accedir a aquests avantatges fiscals, és essencial comptar amb la documentació adequada:

• Certificat d’empadronament: acredita la convivència de l’ascendent amb el contribuent.
• Certificat de discapacitat: emès per l’IMSERSO o l’autoritat competent de la comunitat autònoma.
• Resolució judicial: en casos de curatela representativa o incapacitat reconeguda abans de 2021.

A més, si l’ascendent va morir durant l’exercici, caldrà demostrar que va complir amb els requisits exigits durant el període de convivència.

• Atenció. Les normatives poden variar segons la comunitat autònoma i l’any fiscal. Mantingui’s informat sobre els canvis legislatius que puguin afectar la seva situació.

Quadre resum del mínim personal, per descendents, per ascendents i per discapacitat

Mínim del contribuent	5.550 euros anuals, en general + 1.150 euros anuals, si té més de 65 anys + 1.400 euros anuals, si té més de 75 anys
	Discapacitat del contribuent: 3.000 euros anuals, si el grau de discapacitat és igual o més gran del 33% 9.000 euros anuals, si el grau de discapacitat és igual o superior al 65% + 3.000 euros anuals, si necessita ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda o té un grau de discapacitat igual o superior al 65%
Mínim per descendents	2.400 euros anuals pel 1r 2.700 euros anuals pel 2n 4.000 euros anuals pel 3r 4.500 euros anuals pel 4t i següents + 2.800 euros anuals, per descendent menor de tres anys (*) En cas de mort del descendent 2.400 euros
	Discapacitat del descendent: 3.000 euros anuals, si el grau de discapacitat és igual o més gran del 33% 9.000 euros anuals, si el grau de discapacitat és igual o superior al 65% + 3.000 euros anuals, si necessita ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda o té un grau de discapacitat igual o superior al 65%
Mínim per ascendents	1.150 euros anuals per cada ascendent + 1.400 euros anuals, si té més de 75 anys. (*) En caso de mort de l’ascendent 1.150 euros.
	Discapacitat de l’ascendent: 3.000 euros anuals, si el grau de discapacitat és igual o més gran del 33% 9.000 euros anuals, si el grau de discapacitat és igual o superior al 65% + 3.000 euros anuals, si necessita ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda o té un grau de discapacitat igual o superior al 65%

Quadre comparatiu dels imports dels mínims personals i familiars, estatal i autonòmics

Imports del mínim personal i familiar	Mínim per contribuent	Mínim per descendents	Mínim per ascendents	Mínim per discapacitat del contribuent, descendents i ascendents
Estatal	5.550 euros anuals, en general + 1.150 euros anuals, més grans de 65 anys + 1.400 euros anuals addicionals, més grans de  75 anys	2.400 euros anuals pel 1r 2.700 euros anuals pel 2n 4.000 euros anuals pel 3r 4.500 euros anuals pel 4t i següents + 2.800 euros anuals, per descendent menor de tres anys (*) En cas de mort del descendent 2.400 euros	1.150 euros anuals por cada ascendent de més de 65 anys o amb discapacitat + 1.400 euros anuals, si té més de 75 anys (*) En cas de mort de l’ascendent 1.150 euros	3.000 euros anuals, per discapacitat = o > al 33% 9.000 euros anuals, si el grau de discapacitat= o > al 65% + 3.000 euros anuals, si necessita ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda  o un grau de discapacitat = o > al 65%.
Andalusia	5.790 euros anuals, en general. + 1.200 euros anuals, més grans de 65 anys + 1.460 euros anuals addicionals, més grans de 75 anys	2.510 euros anuals pel 1r 2.820 euros anuals pel 2n 4.170 euros anuals pel 3r 4.700 euros anuals pel 4t i següents + 2.920 euros anuals, per descendent menor de tres anys	1.200 euros anuals per cada ascendent més gran de 65 anys o amb discapacitat + 1.460 euros anuals, més gran de 75 anys	3.130 euros anuals, per discapacitat = o > al 33%. 9.390 euros anuals, si el grau de discapacitat= o > al 65%. + 3.130 euros anuals, si necessita ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda  o un grau de discapacitat = o > al 65%.
Illes Balears	5.550 euros anuals, en general. 6.105 euros anuals si té més de 65 anys + 1.265 euros anuals, més gran de 65 anys + 1.540 euros anuals addicionals, més gran de 75 anys	2.400 euros anuals pel 1r 2.970 euros anuals pel 2n 4.400 euros anuals pel 3r 4.950 euros anuals pel 4t i següents + 2.800 euros anuals, per descendent menor de tres anys	1.265 euros anuals per cada ascendent de més de 65 anys o amb discapacitat + 1.540 euros anuals, si té més de 75 anys	3.300 euros anuals, per discapacitat = o > al 33%. 9.900 euros anuals, si el grau de discapacitat= o > al 65%. + 3.300 euros anuals, si necessita ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda o un grau de discapacitat = o > al 65%.
Castella i Lleó	igual que els mínims estatals	igual que els mínims estatals	igual que els mínims estatals	igual que els mínims estatals
Galícia	5.789 euros anuals, en general + 1.199 euros anuals, si és més gran de 65 anys + 1.460 euros anuals addicionals, si és més gran de 75 anys	2.503 euros anuals pel 1r 2.816 euros anuals pel 2n 4.172 euros anuals pel 3r 4.694 euros anuals pel 4t i següents + 2.920 euros anuals, por descendent menor de tres anys	1.199 euros anuals per cada ascendent més gran de 65 anys o amb discapacitat + 1.460 euros anuals, si té més de 75 anys	3.129 euros anuals, per discapacitat = o > al 33% 9.387 euros anuals, si el grau de discapacitat= o > al 65% + 3.129 euros anuals, si necessita ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda o un grau de discapacitat = o > al 65%.
Comunitat de Madrid	5.956,65 euros anuals, en general. + 1.234,26 euros anuals, més gran de 65 anys. + 1.502,58 euros anuals addicionals, més gran de 75 anys	2.575,85 euros anuals pel 1r 2.897,83 euros anuals pel 2n 4.400 euros anuals pel 3r 4.950 euros anuals pel 4t i següents + 3.005,16 euros anuals, per descendent menor de tres anys	1.234,26 euros anuals per cada ascendent de més de 65 anys o con discapacitat. + 1.502,58 euros anuals, més gran de 75 anys	3.219,81 euros anuals, per discapacitat = o > al 33%. 9.659,44 euros anuals, si el grau de discapacitat= o > al 65%. + 3.219,81 euros anuals, si necessita ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda o un grau de discapacitat = o > al 65%
La Rioja	igual que els mínims estatals	igual que els mínims estatals	igual que els mínims estatals	Només per al cas del mínim per descendents: 3.300 euros anuals, per discapacitat = o > al 33%. 9.900 euros anuals, si el grau de discapacitat= o > al 65%. No obstant això, per al mínim per contribuents, per descendents i ascendents quan necessitin ajuda de terceres persones o tinguin mobilitat reduïda o un grau de discapacitat = o > al 65%: + 3.000 euros anuals.
Comunitat Valenciana	6.105 euros anuals, en general + 1.265 euros anuals, més gran de 65 anys + 1.540 euros anuals addicionals, més gran de 75 anys	2.640 euros anuals pel 1r 2.970 euros anuals pel 2n 4.400 euros anuals pel 3r 4.950 euros anuals pel 4t i següents + 3.080 euros anuals, per descendent menor de tres anys	1.265 euros anuals por cada ascendent de més de 65 anys o amb discapacitat + 1.540 euros anuals, més gran de 75 anys	3.300 euros anuals, per discapacitat = o > al 33%. 9.900 euros anuals, si el grau de discapacitat= o > al 65% + 3.300 euros anuals, si necessita ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda o un grau de discapacitat = o > al 65%

Principals novetats per a 2024: 

• ILLES BALEARS

S’introdueix una nova deducció del 40%, amb un límit de 3.600 €, de l’import satisfet per les despeses derivades de la prestació de determinats serveis a ascendents més grans de 65 anys.

• REGIÓ DE MÚRCIA

S’incorpora un nou apartat en la deducció per a contribuents amb discapacitat, en el qual s’estableix l’aplicació d’aquesta deducció en aquells contribuents que tinguin contractada una persona per a atendre o cuidar a persones més grans de 65 anys que estiguin a la seva cura i pels quals s’apliqui el mínim per ascendent, sempre que es compleixin uns certs requisits.

• NAVARRA

S’augmenten les deduccions per mínims personals i familiars en un 3%

• PAÍS BASC

S’augmenten els imports de les deduccions familiars i personals

Les decisions relacionades amb acomiadaments o cessaments laborals comporten importants implicacions fiscals que podrien afectar tant empreses com a treballadors. Entendre les regles que regeixen l’exempció o tributació en l’IRPF és essencial per a evitar errors i aprofitar al màxim els beneficis fiscals disponibles.

En aquesta circular, desglossem les claus normatives i fiscals sobre el tractament de les indemnitzacions, inclosos casos específics, exemples pràctics i recomanacions que protegiran els seus interessos i optimitzaran el seu compliment tributari.

Indemnitzacions exemptes d’IRPF

Quanties obligatòries

Les indemnitzacions per acomiadament estan exemptes d’IRPF si compleixen amb els límits establerts en l’Estatut dels Treballadors (ET):

• Acomiadament improcedent: fins a trenta-tres dies per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.
• Acomiadaments col·lectius o objectius: fins a vint dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats.
• Indemnitzacions transitòries: contractes anteriors al 12 de febrer de 2012 mantenen el càlcul de quaranta-cinc dies fins a aquesta data i trenta-tres dies a partir de llavors, amb un límit de quaranta-dues mensualitats.

Límit màxim exempt: la quantia total exempta d’IRPF no pot superar els 180.000 euros, segons l’article 7.e de la Llei de l’IRPF.

Requisits

1. Desvinculació laboral real i efectiva: l’exempció no aplica si el treballador torna a l’empresa o a una de vinculada en els tres anys posteriors a l’acomiadament.
2. Acte de conciliació: en casos disciplinaris, la improcedència de l’acomiadament s’ha de reconèixer formalment per garantir l’exempció.
3. Indemnitzacions pactades: les quantitats que superin els límits establerts tributen com a rendiments del treball.

Indemnitzacions subjectes a tributació

Quan la indemnització supera els límits obligatoris o inclou pactes addicionals, les quantitats excedents tributen com a rendiments del treball, i es poden beneficiar de la reducció del 30% en els següents casos:

• El treballador va estar contractat més de dos anys.
• La indemnització es va percebre de manera irregular i en un únic període fiscal.

Exemple pràctic: un treballador acomiadat rep trenta-cinc dies per any treballat, quan el límit exempt és de trenta-tres dies. En aquest cas, els dos dies addicionals tributaran com a rendiment del treball, encara que podran beneficiar-se de la reducció del 30% si compleixen les condicions.

La reducció del 30% és un benefici fiscal previst en l’article 18.2 de la Llei de l’IRPF. Està dissenyat per a suavitzar la càrrega tributària en situacions en què es generen rendiments irregulars, és a dir, ingressos que no s’obtenen de manera periòdica, com a indemnitzacions laborals que excedeixen els límits d’exempció.

Aquestes són les condicions que s’han de complir:

1. Període de generació superior a dos anys:
   El rendiment s’ha d’haver generat durant un període superior a dos anys. En el cas d’indemnitzacions laborals, aquest període equival als anys de servei del treballador en l’empresa.
2. Imputació en un sol exercici fiscal:
   La totalitat del rendiment subjecte a tributació s’ha de declarar en un únic exercici fiscal.
3. Límit de la reducció:
   La reducció del 30% s’aplica únicament a la part de la indemnització que excedeix el límit exempt de 180.000 euros i fins a un màxim de 300.000 euros anuals.
4. Regla dels cinc anys:
   No es podrà aplicar la reducció si, en els cinc exercicis fiscals anteriors, el contribuent ja ha obtingut rendiments irregulars als quals va aplicar aquesta mateixa reducció.
5. Exclusió per a rendiments superiors a 1.000.000 d’euros:
   Si la indemnització subjecta a tributació supera el milió d’euros, no s’aplicarà cap reducció.

Trams progressius per a altes indemnitzacions:

• Per a rendiments d’entre 700.000 i 1.000.000 d’euros, la base de la indemnització sobre la qual s’aplica la reducció es redueix proporcionalment:
  • Base màxima: 300.000 euros – (Indemnització – 700.000 euros).
  • Exemple: si el rendiment subjecte a IRPF és de 800.000 euros, la base d’aplicació serà 200.000 euros en lloc de 300.000.
• A partir d’1.000.000 d’euros, no s’aplica reducció.

Acumulació de rendiments irregulars:

• Si el treballador rep diversos rendiments irregulars en un exercici (per exemple, una indemnització i una altra bonificació irregular), el límit conjunt màxim per a aplicar la reducció és de 300.000 euros.

Cas 1: indemnització per acomiadament objectiu

• Indemnització total: 250.000 euros.
• Límit exempt: 180.000 euros.
• Excés subjecte a IRPF: 70.000 euros.
• Reducció aplicable: 30% sobre 70.000 euros → estalvi fiscal de 21.000 euros.

Cas 2: indemnització alta amb ajust progressiu

• Indemnització total: 900.000 euros.
• Límit exempt: 180.000 euros.
• Excés subjecte a IRPF: 720.000 euros.
• Base de reducció ajustada: 300.000 – (720.000 – 700.000) = 280.000 euros.
• Reducció aplicable: 30% sobre 280.000 euros → estalvi fiscal de 84.000 euros.

Cas 3: indemnització superior a 1.000.000 d’euros

• Indemnització total: 1.200.000 euros.
• Límit exempt: 180.000 euros.
• Excés subjecte a IRPF: 1.020.000 euros.
• Base de reducció: no s’aplica reducció, el 30% no és vàlid.

Casos específics

Acomiadaments col·lectius

En acomiadaments col·lectius per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de força major:

• Les indemnitzacions estan exemptes dins dels límits de l’acomiadament improcedent.
• Si l’empresa pacta un import superior, l’excés tributa.

Jubilació anticipada derivada d’un ERO

• Les indemnitzacions no solen estar exemptes, ja que el treballador passa a percebre pensió de jubilació.
• Només si queda en situació legal de desocupació podria aplicar-se l’exempció.

Modificacions substancials de les condicions de treball

Segons l’article 41 de l’ET, el treballador pot rescindir el contracte i percebre una indemnització de fins a vint dies per any treballat (màxim de nou mesos), exempta si compleix amb els límits obligatoris.

Relacions laborals especials

Inclouen directius, esportistes professionals, empleats de la llar, artistes i altres col·lectius. Cada cas té regles particulars que cal analitzar.

Qüestions freqüents

Què passa si se supera el límit de 180.000 euros?

L’excés tributa com a rendiment del treball. A més, si l’import indemnitzatori excedeix els 700.000 euros, la reducció del 30% s’ajusta o desapareix completament en quantitats superiors a un milió d’euros.

Què passa si es refà el vincle laboral?

Si el treballador torna a l’empresa dins dels tres anys següents, haurà de tributar la indemnització inicialment exempta mitjançant una autoliquidació complementària.

Recomanacions

1. Formalitzi els acords correctament: els actes de conciliació són clau per a garantir l’exempció fiscal.
2. Avaluï límits i exempcions: comprovi sempre si la indemnització supera els límits legals per a evitar sorpreses tributàries.
3. Consulti amb un expert: cada cas té les seves particularitats legals i fiscals.

Quadre resum: indemnitzacions per acomiadament o cessament del treballador

Causa d’extinció del contracte de treball	Estatut dels Treballadors		Indemnització exempta IRPF
	Dies de salari per cada any de servei	Màxim de mensualitats
Acomiadament improcedent
Acomiadament improcedent amb contracte subscrit a partir del 12-02-2012	33	24	SI
Acomiadament improcedent amb contracte subscrit anterior al 12-02-2012 (règim transitori)	45/33	42	SI
Per voluntat del treballador
Cessament del treballador	NO		NO
Rescissió del contracte per trasllat de centre de treball que impliqui canvi de residència	20	12	SI
Rescissió del contracte per modificació perjudicial de jornada, horari o règim de treball a torns	20	9	SI
Rescissió de contracte per modificació que redundi en perjudici de la formació professional o menyscapte de la dignitat del treballador	45/33	42	SI
Acomiadaments col·lectius (causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i força major)
ERO aprovat abans del 08-03-2009	20	12	SI
ERO en tramitació o amb vigència en la seva aplicació a 12 de febrer de 2012 (Llei de l’IRPF, disposició transitòria 22a)	45	42	SI: quantia obligatòria per a l’acomiadament improcedent anterior a 12 de febrer de 2012.
Acomiadament col·lectiu des del 12-02-2012	33 45/33 (règim transitori)	42	SI: quantia obligatòria per a l’acomiadament improcedent (33 dies/24 mensualitats o règim transitori).
Causes objectives
Produïts abans del 08-03-2009	20	12	SI
Contracte de foment a la contractació indefinida subscrit amb anterioritat al 12-2-2012 (extinció per causes objectives, declarada o reconeguda com a improcedent) (Estatut dels Treballadors, disposició transitòria 11a)	33	24	SI
Acomiadament objectiu des del 12-02-2012 (article 52 de l’Estatut dels Treballadors excepte lletra c)	20	12	SI
Acomiadament objectiu per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció i força major (art. 52.c) Estatut dels Treballadors)	20	12	SI: quantia obligatòria per a l’acomiadament improcedent (33 dies/24 mensualitats o règim transitori).
Mort, invalidesa o jubilació de l’empresari	1 mes en total	NO	SI
Contractació temporal	8-12	NO	NO
Derivades de l’extinció de relacions laborals especials
Personal d’alta direcció
Desistiment de l’empresari	7	6	SI
Acomiadament improcedent	20	12	SI
Esportistes professionals	2 mesos	NO	SI
Empleats del servei de la llar familiar
Desistiment amb contracte concertat des de l’01-01-2012	12	6	SI
Desistiment amb contracte concertat abans de l’01-01-2012	7	6	SI
Acomiadament improcedent	20	12	SI

Font AEAT

Quan una treballadora sol·licita gaudir de les seves vacances després de la seva baixa per maternitat, sorgeixen dubtes sobre la possibilitat de mantenir el contracte de substitució. La normativa és clara: el contracte de substitució no es pot estendre per cobrir períodes de vacances.

Contracte de substitució: què ha de saber

El contracte de substitució, anteriorment conegut com a contracte d’interinitat, està dissenyat per a cobrir absències temporals d’empleats el lloc dels quals està reservat per llei. Aquest tipus de contracte presenta característiques específiques:

• Durada: coincideix amb el període que el treballador substituït té el seu contracte suspès.
• Extinció: el contracte finalitza automàticament quan el titular del lloc es reincorpora al seu lloc de treball.
• Formació prèvia: es permet iniciar el contracte abans de l’absència efectiva per a garantir una adequada preparació del substitut.

Casos d’aplicació

Aquest contracte es pot utilitzar, entre altres supòsits, en els següents escenaris:

• Incapacitat temporal del treballador substituït.
• Suspensió del contracte per naixement i cura de menor.
• Excedència per cura de fills.

És important que la causa de la substitució quedi reflectida per escrit en el contracte. Si no s’especifica clarament, es podria considerar com un contracte indefinit, excepte prova en contra.

Substitució durant les vacances

A diferència de les situacions de baixa per maternitat o permís de lactància, les vacances no constitueixen una suspensió del contracte de treball. Per tant, no és possible utilitzar un contracte de substitució per cobrir aquest període. Els tribunals han determinat que:

• Les vacances són una interrupció previsible de la prestació laboral, per la qual cosa no habiliten la reserva de plaça.
• La substitució durant les vacances s’han de gestionar a través d’un contracte temporal per circumstàncies de la producció.

Riscos de mantenir el contracte de substitució

Si la treballadora substituïda finalitza el seu permís de maternitat i lactància acumulada, i posteriorment gaudeix de les seves vacances:

1. El contracte de substitució s’ha d’extingir al final del permís de lactància.

2. Estendre el contracte de substitució durant les vacances pot implicar:

• Que el contracte sigui considerat indefinit.
• La qualificació d’acomiadament improcedent si finalitza després de les vacances.

Exemple pràctic

Imagini el següent cas:

• Una treballadora gaudeix de baixa per naixement de fill, seguida d’un permís acumulat de lactància i posteriorment sol·licita les seves vacances.
• Vostè va contractar una emprada substituta durant el permís de maternitat.

Acció necessària: finalitzi el contracte de substitució en concloure el permís de lactància. Si no ho fa i el contracte es manté fins després de les vacances, podria enfrontar-se a riscos legals i econòmics derivats d’una possible reclamació per acomiadament improcedent.

Recomanacions clau

1. Revisi amb antelació els permisos i períodes de vacances per planificar-se adequadament.

2. Formalitzi els contractes de substitució incloent la causa específica de la substitució.

3. En cas de vacances, utilitzi contractes temporals per circumstàncies de la producció per cobrir les necessitats operatives.

El compliment de la normativa laboral és essencial per evitar riscos legals. Finalitzi els contractes de substitució de manera oportuna i usi contractes temporals adequats per a períodes de vacances. Una gestió laboral planificada i alineada amb la legislació vigent garanteix la tranquil·litat i l’estabilitat de la seva empresa.

Els pactes de no competència són acords entre una empresa i un treballador que limiten la capacitat del soci per a treballar en una empresa competidora després de finalitzar la seva relació contractual. Encara que aquests pactes poden ser útils per a protegir els interessos de l’empresa, la seva aplicació pot generar conflictes a causa de la seva complexitat i a la necessitat d’un equilibri entre els drets de totes dues parts.

Requisits legals i desafiaments pràctics

Per a ser vàlids, els pactes de no competència han de complir certs requisits legals, com:

• Durada limitada: el pacte no pot ser indefinit.
• Interès legítim de l’empresa: l’empresa ha de demostrar que té un interès real a protegir el seu negoci.
• Compensació econòmica: el soci ha de rebre una compensació justa per la limitació de les seves oportunitats laborals.

No obstant això, en la pràctica, aquests pactes solen generar disputes a causa de:

• Interpretació legal: la legislació no sempre és clara en tots els aspectes, la qual cosa dificulta la seva aplicació.
• Redacció ambigua: els pactes sovint estan redactats de manera imprecisa, la qual cosa pot donar lloc a interpretacions divergents.
• Canvis en la relació societària/laboral: les circumstàncies poden canviar després de la signatura del pacte, que cosa pot fer que l’acord deixi de ser just o raonable.

El Tribunal Suprem i la importància de l’equilibri

El Tribunal Suprem espanyol ha emès diverses sentències en els últims anys que han aclarit alguns aspectes controvertits dels pactes de no competència. En particular, el Tribunal ha subratllat la importància que aquests pactes siguin equilibrats i proporcionats, és a dir, que no imposin càrregues excessives al treballador/soci.

Per exemple, el Tribunal ha declarat nuls pactes en els quals la compensació econòmica oferta al soci o treballador era clarament insuficient en comparació de la durada del pacte i les restriccions imposades. Així mateix, ha considerat il·legals les clàusules que permetien a l’empresa rescindir unilateralment el pacte sense haver de pagar la compensació acordada.

La importància de l’assessorament legal

Donada la complexitat d’aquesta matèria, és fonamental comptar amb assessorament legal especialitzat per negociar i redactar pactes de no competència. Un advocat mercantilista podrà:

• Avaluar la legalitat d’un pacte: analitzar si el pacte compleix els requisits legals i si és just i raonable.
• Negociar les condicions: ajudar a assolir un acord equilibrat que protegeixi els interessos de totes dues parts.
• Representar en cas de conflicte: defensar els drets del soci o de l’empresa en cas de disputa.

En definitiva, els pactes de no competència poden ser una eina útil per protegir els interessos de les empreses, però han de ser utilitzats amb cautela. Un assessorament legal adequat és essencial per garantir que aquests acords siguin vàlids i equitatius.