Alerta setmanal de continguts (setmana 5 del 2024)

Amb l’arribada del mes de febrer comença el compte enrere per a la presentació del model 347 “Declaració anual d’operacions amb terceres persones”, una presentació informativa, però de gran importància, ja que si es produeixen discrepàncies significatives en les xifres declarades entre un proveïdor i el seu client, això pot derivar en un expedient de comprovació per part de l’Agència Tributària.

Recordem que el model 347 és una declaració anual informativa d’operacions amb terceres persones, que els empresaris i professionals estan obligats a presentar sempre que hagin fet operacions amb tercers per un import superior als 3.005,06 euros durant l’any natural, diferenciant els lliuraments i les adquisicions de béns i serveis.

El pròxim dia 29 de febrer finalitza el termini màxim de presentació del model 347 “Declaració anual d’operacions amb terceres persones” de l’exercici 2023.

Atenció. En aquells supòsits en què per raons de caràcter tècnic no fos possible efectuar la presentació a través d’Internet en el termini reglamentari de declaració, aquesta presentació es podrà presentar durant els quatre dies naturals següents al de finalització d’aquest termini.

Si durant l’any 2023 ha efectuat operacions amb algun client o proveïdor per import superior a 3.005,06 euros en el seu conjunt, ha de presentar el model 347. Aquesta quantia inclou l’IVA, per la qual cosa una operació de 2.500 euros (que amb IVA ascendeixi a 3.025 euros) ja s’hi ha d’incloure.

El poden sancionar per cometre errors

Totes les dades que es requereixen en els registres del model 347 han d’estar correctament emplenades en el programa comptable, ja que, en cas contrari, en intentar exportar el fitxer amb la declaració, aquesta presentarà errors. Alguns errors que es poden produir són per NIF erronis o codis postals que no estiguin emplenats. L’emplenament incorrecte de les declaracions informatives, segons l’article 198 de la Llei General Tributària, pot ser sancionada amb una multa pecuniària fixa de 20 euros per cada dada o conjunt de dades referides a una mateixa persona o entitat que s’hagués hagut d’incloure en la declaració, amb un mínim de 300 euros i un màxim de 20.000 euros.

Però el que sí que és important és que aquest model tingui coherència amb altres models tributaris que es presentin a l’Agència Tributària, ja que, en cas contrari, l’Agència Tributària farà una inspecció per saber-ne el motiu, sobretot si d’aquestes incoherències es desprèn que s’han ingressat quantitats menors per liquidacions tributàries que s’haurien d’haver ingressat.

Per això, els preguem que ens remetin en un termini breu tota la informació necessària per procedir al seu emplenament, revisió i tramitació.

És imprescindible, per cadascun dels clients o proveïdors declarats, la següent informació:

• NIF
• Cognoms i nom o raó social
• Codi postal
• Municipi
• Import desglossat de manera trimestral

A TENIR EN COMPTE

Qui estan obligats a presentar el model 347?

Els empresaris i professionals que desenvolupin activitats econòmiques estan obligats a presentar el model 347, quan respecte a una altra persona o entitat hagin fet operacions que en el seu conjunt hagin superat la xifra de 3.005,06 € (IVA inclòs) l’any natural al qual es refereixi la declaració. També hi estan obligats les entitats o establiments de caràcter social i les  comunitats de propietaris per les adquisicions de béns i serveis que efectuïn al marge d’activitat empresarial o professional quan el seu import hagi superat 3.005,06 € (exclosos els subministraments d’aigua, energia elèctrica, combustible i assegurances).

Atenció. Les operacions en les quals no se suporta o no es repercuteix IVA també s’han de declarar, sempre que existeixi obligació d’expedir factura i se superin els 3.005,06 euros. Per exemple:

• Les operacions en les quals s’hagi produït la inversió del subjecte passiu (en aquest cas, ha de declarar l’import sense IVA). Es produeix aquesta inversió, per exemple, en alguns lliuraments d’immobles, o en alguns lliuraments de productes electrònics.
• Les subvencions públiques procedents d’una mateixa administració que superin els 3.005,06 euros.
• Els lliuraments gratuïts en els quals la llei l’obliga a ingressar l’IVA. Per exemple, si la seva empresa fabrica mobles i de manera gratuïta lliura mobiliari a un treballador, haurà de declarar aquest lliurament si el cost imputable a aquests mobles més l’IVA supera els 3.005,06 euros.
• Les operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa de l’IVA, ha de ser incloses tant pels subjectes passius que efectuïn les operacions, com pels seus destinataris, pels imports reportats durant l’any natural conforme a la regla general de la meritació.

No estan obligats a presentar el model 347

1. Els qui realitzin a Espanya activitats empresarials o professionals sense tenir en territori espanyol la seu de la seva activitat econòmica, un establiment permanent o el seu domicili fiscal o, en el cas d’entitats en règim d’atribució de rendes constituïdes a l’estranger, sense tenir presència en territori espanyol.

2. Les persones físiques i entitats en atribució de rendes en l’IRPF , per les activitats que tributin en aquest impost pel mètode d’estimació objectiva i, simultàniament, en l’IVA pels règims especials simplificat o de l’agricultura, ramaderia i pesca o del recàrrec d’equivalència, excepte per les operacions per les quals emetin factura. No obstant l’anterior, els subjectes passius acollits al règim simplificat de l’IVA ha d’informar de les adquisicions de béns i serveis que duguin a terme que hagin de ser objecte d’anotació en el llibre registre de factures rebudes (adquisicions i importacions de béns i serveis pels quals s’hagi suportat o satisfet l’impost i destinats a la seva utilització en les activitats per les quals resulti aplicable el referit règim especial).

3. Els obligats tributaris que no hagin fet operacions que en el seu conjunt, respecte d’una altra persona entitat, hagin superat la xifra de 3.005,06 euros durant l’any natural corresponent o de 300,51 euros durant el mateix període, quan, en aquest últim supòsit, realitzin la funció de cobrament per compte de tercers d’honoraris professionals o de drets derivats de la propietat intel·lectual, industrial o d’autor o altres per compte dels seus socis, associats o col·legiats.

4. Els obligats tributaris que hagin fet exclusivament operacions no sotmeses al deure de declaració (en general, aquelles operacions que són objecte de declaració en models tributaris específics).

5. Els subjectes passius inscrits en el REDEME no estan obligats a presentar el model 347, ja que estan obligats a portar els seus llibres registre de l’IVA a través de la seu electrònica de l’AEAT, i els subjectes passius que utilitzin l’SII queden exclosos de l’obligació de presentar el model 347.

Atenció. Si ha efectuat operacions respecte de les quals Hisenda ja té informació (a través d’altres declaracions), ara no les ha d’incloure en el model 347. Així, no ha d’incloure:

• Les operacions subjectes a retenció, perquè Hisenda ja té la seva informació gràcies a les declaracions periòdiques i resums anuals (tampoc són declarables totes aquelles operacions que s’hagin de declarar en altres models com el 190, 193, 180, etc.). Els lliuraments o adquisicions intracomunitàries de béns i serveis, perquè es declaren en el model 349.
• Les operacions d’exportació i importació, perquè es declaren en duana.
• Passa el mateix amb els lliuraments de béns entre la península i Canàries, Ceuta i Melilla.

Dades dels clients i proveïdors sense errors o omissions

Totes les dades que es requereixen en els registres del model 347 han d’estar correctament emplenades en el programa comptable, ja que, en cas contrari, en intentar exportar el fitxer amb la declaració, presentarà errors. Alguns errors que es poden produir són NIF erronis o codis postals que no estan emplenats.

Poden existir discrepàncies entre els imports declarats pel client i el proveïdor?

Sí. En el cas que es rebi la factura pel client i es registri en un període trimestral diferent del de la seva emissió pel proveïdor sorgiran diferències. Per exemple: la societat X va vendre a Y per un import de 10.000 euros el 20 de març de 2023. La societat Y va rebre la factura el 30 d’abril i la va registrar en el llibre de factures rebudes en aquesta data. En el 347 de X l’operació indicada s’ha d’incloure, amb la clau “B”, en la casella corresponent al 1T i en el 347 de Y s’inclourà, amb la clau “A” en la casella corresponent al 2T.

Es pot declarar un import negatiu en el model 347?

Sí. Sempre que l’import anual de les operacions superi, en el seu valor absolut (sense signe), els 3.005,06 €. Aquest import s’ha de consignar en la declaració amb el signe negatiu.

Com es declaren les operacions en les quals posteriorment existeixin devolucions, descomptes, bonificacions o modificació de la base imposable?

Aquestes circumstàncies modificatives s’han de reflectir en el trimestre natural en què s’hagin produït, sempre que el resultat d’aquestes modificacions superi, juntament amb la resta d’operacions fetes amb la mateixa persona o entitat l’any natural, la xifra de 3.005,06 euros.

Com es declaren les quantitats que es percebin en contraprestació per transmissions d’immobles, que constitueixin lliuraments subjectes a IVA?

S’han de declarar en el mateix registre que la resta d’operacions, però de manera separada en les caselles corresponents a les quantitats trimestrals i anual que es percebin d’operacions corresponents a transmissions d’immobles subjectes a IVA. D’altra banda, en les caselles corresponents a Import anual de les operacions i Import trimestral de les operacions, es consignarà l’import de les operacions incloent-hi les transmissions d’immobles, però ab l’excepció dels imports de les operacions d’assegurances (entitats asseguradores) i arrendaments que s’han d’anotar en un registre separat.

Lloguers en el model 347

En el cas de l’arrendatari, si el lloguer està subjecte a retenció de l’IRPF o de l’impost sobre societats, i a més està subjecte a IVA, el mateix arrendatari ja declara les quantitats retingudes mitjançant el model 180, per la qual cosa no s’han d’incloure aquestes operacions, ja que aquestes operacions ja s’han informat en altres declaracions.

Habitatges. En aquesta declaració no s’ha d’incloure els ingressos del lloguer d’habitatges a particulars que constitueixin la seva residència permanent (aquests lloguers estan exempts d’IVA i no s’ha d’emetre factura). En canvi, si ha llogat aparcaments o trasters de manera separada als habitatges, sí que els ha de declarar (sempre que superin l’import dels 3.005,06 €).

D’altra banda, els arrendadors, havien d’informar dels locals que tenien arrendats, a quines persones, i l’import anual, quan superés els 3.005,06 €. No obstant això, aquesta obligació ha quedat suprimida des de 2014, ja que s’ha ampliat la informació a subministrar mitjançant el model 180, que ja inclou aquestes dades. Per tant, els arrendadors tampoc han d’incloure aquestes operacions en el model 347.

Locals. Si ha llogat un local (o un habitatge per ser utilitzat com a despatx), dependrà de si el lloguer ha estat subjecte a retenció: si ho ha estat no l’ha d’incloure en el model 347 (perquè l’inquilí ja ha d’haver inclòs aquests imports en el resum anual de retencions). Però si les rendes no han estat subjectes a retenció sí que les ha de declarar en el model 347 (recordi que, si el valor cadastral total dels locals llogats supera els 601.102,10 euros, el contribuent pot comunicar als arrendataris que no practiquin retenció sobre les rendes que li paguin).

Quins criteris existeixen d’imputació temporal?

Les operacions que s’han de relacionar en el model 347 són les fetes pel declarant l’any natural al qual es refereix la declaració. A aquest efecte, les operacions s’entenen fetes en el període en el qual s’hagi de realitzar l’anotació registral de la factura que serveixi de justificant, de manera que:

• Les factures expedides han d’estar anotades en el moment que es faci la liquidació i pagament de l’impost corresponent a aquestes operacions.
• Les factures rebudes han d’estar anotades per l’ordre que es rebin i dins del període de liquidació en què sigui procedent efectuar la seva deducció.

No obstant això existeixen diferents situacions que tenen un tractament particular.

Entre elles podem destacar les següents:

Operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa, es consignaran també l’any natural corresponent al moment de la meritació total o parcial, d’acord amb la regla general de meritació i també d’acord amb la regla especial de meritació pròpia del règim especial.

A més, tota la informació que s’hagi de proporcionar obligatòriament en la declaració caldrà subministrar-la sobre una base de còmput anual.

Devolucions, descomptes, bonificacions i operacions que quedin sense efecte o alteracions de preu, així com en el cas que es dicti acte de declaració de concurs que hagin comportat modificacions en la base imposable de l’IVA i que s’hagin esdevingut en un trimestre natural diferent d’aquell en el qual s’hauria d’haver inclòs l’operació a la qual afecten aquestes circumstàncies modificatives, s’hauran de reflectir en el trimestre natural en què s’hagin produït, sempre que el resultat d’aquestes modificacions superi, juntament amb la resta d’operacions fetes amb la mateixa persona o entitat l’any natural, la xifra de 3.005,06 euros en valor absolut.

Els acomptes de clients i a proveïdors i altres creditors constitueixen operacions que cal incloure en el model 347. En efectuar-se ulteriorment l’operació, se’n declararà l’import total minorant-lo en el de l’acompte anteriorment declarat, sempre que el resultat d’aquesta minoració superi, juntament amb la resta d’operacions fetes l’any natural amb la mateixa persona o entitat, la xifra de 3.005,06 euros en valor absolut.

Les subvencions, auxilis o ajuts que concedeixin les entitats integrades en les diferents administracions públiques territorials o en l’administració institucional s’entendran satisfets el dia en què s’expedeixi la corresponent ordre de pagament. En cas que no hi hagi ordre de pagament s’entendran satisfetes quan s’efectuï el pagament.

Operacions en metàl·lic: quan les quantitats percebudes en metàl·lic no es puguin incloure en la declaració de l’any natural en el qual s’efectuen les operacions per percebre’s amb posterioritat a la seva presentació o per no haver arribat en aquest moment a un import superior a 6.000 euros, els obligats tributaris les han d’incloure separadament en la declaració corresponent a l’any natural posterior en el qual s’hagués efectuat el cobrament o s’hagués superat l’import assenyalat anteriorment.

Configuració del 347 en els supòsits de fusió d’empreses

En el supòsit de fusió de dues empreses, cada entitat ha de fer una declaració amb el seu NIF, realitzant una presentació independent de l’entitat resultant de la fusió, atès que el model 347 recull les operacions que cada subjecte passiu ha fet, amb els seus clients i proveïdors.

En cas contrari si totes les operacions de les entitats fusionades es presentessin amb el NIF de la nova entitat, crearia discrepàncies amb tots aquells que han tingut operacions amb elles, i les operacions no quedarien realitzades.

Formes de presentació

Les formes de presentació habilitades per al model 347 són les següents:

• Les administracions públiques, aquells obligats tributaris adscrits a la Delegació Central de Grans Contribuents o a alguna de les Unitats de Gestió de Grans Empreses, les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica, estan obligades a la presentació electrònica per Internet amb signatura electrònica avançada (certificat electrònic o DNI-e).
• Les persones físiques poden presentar la declaració en tot cas amb signatura electrònica avançada, i també poden fer servir el sistema de signatura amb clau d’accés en un registre previ com a usuari, denominat Cl@ve PIN.
• Les entitats a les quals sigui aplicable la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre la propietat horitzontal, poden presentar la declaració en tot cas amb signatura electrònica avançada, i a més en el cas que la seva declaració no excedeixi de 15 registres declarats també poden fer servir el servei d’impressió a través de la seu electrònica de l’Agència Tributària i presentar la seva declaració mitjançant l’enviament d’un missatge SMS (predeclaració mitjançant enviament missatge SMS).

Emplenament de la declaració anual d’operacions amb terceres persones

En el model 347 es consignaran les següents dades:

• Del declarant: nom i cognoms o raó social o denominació completa, NIF i domicili fiscal.
• De cadascuna de les persones o entitats incloses en la declaració: nom i cognoms o raó social o denominació completa i NIF, o si és el cas, el número d’identificació fiscal a l’efecte de l’impost sobre el valor afegit atribuït a l’empresari o professional amb el qual s’efectuï l’operació per l’estat membre d’establiment.
• L’import total (en euros), de les operacions fetes amb cada persona o entitat durant l’any natural al qual es refereixi la declaració.
• S’han de fer constar separadament les següents operacions, sense perjudici que a l’efecte de determinar si se supera o no la xifra de 3.005,06 euros, que genera l’obligació de declarar respecte a cada persona o entitat, es computin conjuntament amb la resta d’operacions realitzades:

1. · Els arrendaments de locals de negocis (evidentment sempre que es tracti d’arrendaments que no hagin de ser declarats en el model 180). L’arrendador consignarà el nom i cognoms o raó social o denominació completa i el NIF dels arrendataris, les referències cadastrals i les dades necessàries per a la localització dels immobles arrendats.
2. · Les operacions d’assegurances fetes per les entitats asseguradores. Es consignarà l’import de les primes o contraprestacions percebudes i les indemnitzacions o prestacions satisfetes en l’exercici de l’activitat asseguradora.
3. · Les quantitats que es percebin en contraprestació per transmissions d’immobles, efectuades o que s’hagin d’efectuar (per exemple quan s’efectuen operacions de venda sobre plànol), que constitueixin lliuraments subjectes en l’IVA.
4. · Les agències de viatges consignaran separadament diverses operacions que compleixin amb els requisits a què es refereix la disposició addicional quarta del Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, aprovat pel Reial decret 1619/2012, de 30 de novembre: aquelles prestacions de serveis en la contractació dels quals intervinguin com a mediadores en nom i per compte d’altri, i els serveis de mediació en nom i per compte d’altri relatius als serveis de transport de viatgers i dels seus equipatges que l’agència de viatges presti al destinatari d’aquests serveis de transport.

• S’han de declarar separadament els cobraments per compte de tercers d’honoraris professionals o de drets derivats de la propietat intel·lectual, industrial, d’autor o altres per compte dels seus socis, associats o col·legiats efectuats per societats, associacions, col·legis professionals o altres entitats que, entre les seves funcions, realitzin les de cobrament.
• Es faran constar els imports superiors a 6.000 euros (caldrà entendre que es tracta de l’import total dins de l’any natural, no operació per operació) que s’haguessin percebut en metàl·lic de cadascuna de les persones o entitats relacionades en la declaració.
• Es faran constar separadament d’altres operacions que, si és el cas, es facin entre les mateixes parts, les següents operacions:

a) A les que sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa de l’IVA. Aquestes operacions s’han de consignar atesos els següents criteris:

En el moment en què s’hagin reportat conforme a la regla general de meritació continguda en l’article 75 de la Llei de l’IVA, com si a aquestes operacions no els hagués estat aplicable el règim especial.

En el moment en què es produeixi la seva meritació total o parcial de conformitat amb els criteris continguts en l’article 163 tercies de la Llei de l’IVA pels imports corresponents.

b) En les que el subjecte passiu sigui el destinatari d’acord amb el que s’estableix en l’article  84.UN.2n de la Llei de l’IVA.

c) Que hagin resultat exemptes de l’IVA per referir-se a béns vinculats o destinats a vincular-se al règim de dipòsit diferent dels duaners definit en l’apartat cinquè de l’Annex de la Llei de l’IVA.

L’ús de societats patrimonials per a separar el patrimoni personal de l’empresarial té avantatges i inconvenients que convé conèixer, però també convé saber que l’Agència Tributària té a aquesta mena de societats sota vigilància, per a assegurar-se que no són meres societats instrumentals, constituïdes únicament amb finalitats elusives o evasives.

A més, també és relativament freqüent que determinats grups empresarials constitueixin societats patrimonials, la finalitat de les quals és el lloguer d’immobles a les societats del grup o a altres societats.

La societat patrimonial es caracteritza per no dedicar-se en la seva majoria a activitats econòmiques o mercantils per a col·locar béns i serveis en el mercat. Per contra, el seu objecte principal és l’administració d’un patrimoni, normalment consistent en valors o béns immobles.

La figura d’entitat patrimonial, regulada en la Llei de l’impost sobre societats, és d’especial rellevància per a aquelles societats l’activitat principal de les quals consisteix en la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari, sense desenvolupar una activitat econòmica.

És important entendre que un no constitueix una “societat patrimonial” com a tal, sinó que són societats civils o mercantils que, de cara a la seva activitat i configuració del seu patrimoni, es consideren com a patrimonials.

A continuació, destaquem els punts clau que s’han de tenir en compte.

Tipus de societats patrimonials

• Entitats patrimonials de tinença d’immobles. Aquest tipus de societats només posseeixen immobles per a l’ús i gaudi familiar.
• Entitats patrimonials de lloguer d’immobles. Es dediquen al lloguer dels immobles que posseeix la societat. Per poder ser societat patrimonial no es pot tenir ningú contractat amb contracte de treball per a gestionar aquests lloguers. Si la societat que posseeix i lloga els immobles té, almenys, una persona contractada a jornada completa, en aquest cas estarem davant una societat no patrimonial de lloguer d’immobles.
• Entitats patrimonials de tinença de valors. Es dediquen només a posseir valors i invertir en borsa, sense disposar d’estructura empresarial ni tenir treballadors contractats.

Consideració d’entitat patrimonial

En calcular l’impost sobre societats (IS) de l’exercici passat, revisi els comptes i verifiqui si li és aplicable el règim d’entitats patrimonials. Això succeirà si més del 50% de l’actiu de la seva empresa està constituït per valors o actius no afectes a una activitat econòmica.

Per saber si els valors i elements no afectes de la seva empresa superen el 50% de l’actiu, prengui en consideració la mitjana dels balanços trimestrals de l’exercici (no el balanç a 31 de desembre). I si la seva empresa és l’entitat dominant d’un grup mercantil, consideri la mitjana dels balanços consolidats (amb independència que el seu grup formuli comptes consolidats o no). Recordi que la seva empresa ha d’elaborar balanços de comprovació de sumes i saldos almenys trimestralment, i aquests balanços són els que s’han d’emprar en aquesta comprovació.

Per això convé analitzar, a final d’any, els balanços trimestrals per saber si la societat té o no la condició d’entitat patrimonial. Calculi la mitjana dels actius d’aquests balanços i, si més de la meitat està format per béns no afectes, o per accions i participacions, l’entitat en principi serà patrimonial.

Les accions o participacions es consideren béns afectes quan atorguin almenys el 5% del capital i es posseeixin com a mínim durant un any amb la finalitat de dirigir i gestionar la participació, sempre que es disposi de la corresponent organització de mitjans materials i personals per a això.

Diners i drets de crèdit

A aquest efecte no es computaran ni els diners ni els drets de crèdit procedents de la transmissió d’elements patrimonials afectes a activitats econòmiques o valors, que s’hagi realitzat en el període impositiu o en els dos períodes impositius anteriors.

Atenció. Es consideren elements afectes tant la tresoreria com els drets de crèdit que procedeixin de transmissions d’elements afectes realitzades en el mateix exercici o en els dos anteriors, o bé que es derivin del desenvolupament ordinari de l’activitat econòmica.

Pèrdua de beneficis o incentius fiscals

La seva empresa es pot veure perjudicada si li és d’aplicació aquest règim, ja que perdrà avantatges fiscals importants. Si la societat té la consideració d’entitat patrimonial no podrà aplicar el següent:

• El règim especial d’empreses de reduïda dimensió (amortització accelerada, reserva d’anivellament, etc.).
• Si s’ha constituït recentment, en els dos primers exercicis amb beneficis (els quatre primers si es tracta d’una empresa emergent) no tindrà dret al tipus reduït del 15%.
• El règim d’entitats de tinença de valors estrangers (ETVE).
• No podrà compensar les bases imposables negatives quan l’entitat sigui adquirida amb la intenció, per part del comprador, d’aprofitar aquestes bases negatives.
• El soci persona jurídica no podrà aplicar l’exempció per la plusvàlua tàcita originada en la transmissió de les participacions respecte als períodes impositius en què l’entitat tingui la consideració d’entitat patrimonial.
• No podrà aplicar l’exempció plena per a eliminar la doble imposició en cas de percepció de dividends o de venda de participacions, quan es compleixin uns certs requisits.
• No podrà aplicar el tipus reduït del 23% (des de l’1 de gener de 2023 s’introdueix un tipus de gravamen reduït del 23% per a les entitats l’import net del volum de negocis del període impositiu immediat anterior de les quals sigui inferior a 1 milió d’euros).

Per tot això li recomanem que revisi detalladament la seva activitat econòmica i consulti amb els nostres experts fiscals per a determinar si la seva societat es classifica com a entitat patrimonial, garantint així el compliment adequat de les obligacions tributàries.

L’informem que al BOE del 30 de gener i amb efectes des del dia 1 de gener de 2024, s’ha publicat l’Ordre PJC/51/2024, de 29 de gener, per la qual es desenvolupen les normes legals de cotització a la Seguretat Social, desocupació, protecció per cessament d’activitat, fons de garantia salarial i formació professional per a l’exercici 2024.

El contingut d’aquesta Ordre cal analitzar-lo tenint en compte la situació de pròrroga pressupostària automàtica, per la qual cosa continua sent aplicable l’article 122 de la Llei de pressupostos generals de l’Estat (LPGE) per a l’any 2023 i el desenvolupament d’aquest dut a terme per l’Ordre PCM/74/2023, de 30 de gener, de cotització per a 2023.

No obstant l’anterior, l’Ordre recull les mesures transitòries que amb incidència en la cotització i fins a l’aprovació de la LPGE d’aquest exercici es contenen en el Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre (pròrroga de l’SMI 2023, mesures transitòries per al Sistema especial per a empleats de llar i ajustos automàtics en bases mínimes, màximes i topall màxim de cotització-). També és rellevant la introducció d’una cotització de 0,70 punts percentuals per al mecanisme d’equitat intergeneracional, a més de la regulació d’aspectes relacionats amb pràctiques formatives i acadèmiques, tant remunerades com no remunerades.

Finalment, cal assenyalar la introducció en l’ordre de les modificacions necessàries per a adequar el seu contingut a les recents reformes legals en matèria de Seguretat Social amb incidència en la cotització.

Bases màximes i mínimes de cotització al règim general

Els topalls de cotització queden de la manera següent:

• Topall màxim: 4.720,50 euros/mes
• Topall mínim: el topall mínim de cotització per a les contingències d’accident de treball i malaltia professional serà equivalent al salari mínim interprofessional (SMI) vigent a cada moment, incrementat en un sisè, excepte disposició expressa en contra. En aquest sentit, és important indicar que la base mínima és el salari brut anual dividit en 12 pagues, així la base mínima queda provisionalment en 1.260 euros mensuals.

La cotització per contingències comunes es limitarà per grups de categories professionals. En concret, la cotització al règim general per contingències comunes queda limitada per a cada grup de categories professionals per les següents bases mínimes i màximes:

Grup de cotització	Categories professionals	Bases mínimes – Euros/mes	Bases màximes – Euros/mes
1	Enginyers i llicenciats. Personal d’alta direcció no inclòs en l’article 1.3.c) de l’Estatut dels Treballadors.	1.759,50	4.720,50
2	Enginyers tècnics, pèrits i ajudants titulats.	1.459,20	4.720,50
3	Caps administratius i de taller.	1.269,30	4.720,50
4	Ajudants no titulats.	1.260,00	4.720,50
5	Oficials administratius.	1.260,00	4.720,50
6	Subalterns.	1.260,00	4.720,50
7	Auxiliars administratius.	1.260,00	4.720,50

Grup de cotització	Categories professionals	Bases mínimes – Euros/dia	Bases màximes – Euros/dia
8	Oficials de primera i segona.	42,00	157,35
9	Oficials de tercera i especialistes.	42,00	157,35
10	Peons.	42,00	157,35
11	Treballadors menors de 18 anys, sigui quina sigui la seva categoria professional.	42,00	157,35

Mentre no es publiqui al BOE el salari mínim interprofessional per a l’any 2024, les bases de cotització tindran caràcter provisional fins que, mitjançant una nova ordre ministerial, s’aprovin de manera definitiva.

Tipus de cotització

Els tipus de cotització queden establerts de la manera següent:

CONTINGÈNCIES	EMPRESA	TREBALLADOR	TOTAL
Comunes	28,30	4,70	23,60
Professionals	A càrrec exclusiu de l’empresa	———	Tipus de la tarifa de primes establerta en la disposició addicional quarta de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2007.
Mecanisme d’equitat intergeneracional	0,58	0,12	0,70
Hores extraordinàries motivades per força major	12,00	2,00	14,00
Resta d’hores extraordinàries	23,60	4,70	28,30
Desocupació (per a treballadors eventuals)	5,50	1,55	7,05
Formació professional	0,60	0,10	0,70
FOGASA	A càrrec exclusiu de l’empresa	——	0,20

L’Ordre fixa, igualment, les bases mínimes i màximes, així com els tipus de cotització, per a col·lectius inclosos en el règim general amb especialitats i per als règims especials de Seguretat Social (treballadors per compte d’altri agraris, treballadors de la mar, artistes, professionals taurins, etc.).

PERSONES EMPLEADES DE LLAR

L’any 2024, la DT 16a de la LGSS preveia que aquest col·lectiu comencés a cotitzar com qualsevol treballador per compte d’altri al RGSS, no obstant això, després de la suspensió realitzada per la DT 8a del Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre, les retribucions mensuals i les bases de cotització seran les contingudes en la següent escala (art. 15 de l’Ordre PJC/51/2024, de 29 de gener), en funció de la retribució percebuda pels empleats de llar per cada relació laboral:

Tram	Retribució mensual – Euros/mes				Base de cotització – Euros/mes
1r	Fins a	291,00			270,00
2n	Des de	291,01	Fins a	451,00	386,00
3r	Des  de	451,01	Fins a	613,00	532,00
4t	Des de	613,01	Fins a	775,00	694,00
5è	Des de	775,01	Fins a	939,00	858,00
6è	Des de	939,01	Fins a	1.098,00	1.018,00
7è	Des de	1.098,01	Fins a	1.260,00	1.260,00
8è	Des de	1.260,01			Retribució mensual.

L’Ordre recull un tipus de cotització per contingències comunes per a 2024 del 28,30% (23,60% a càrrec de l’ocupador, 4,70% a càrrec de l’empleat), igual que en l’exercici anterior.

Per a la cotització de les contingències professionals, AT i EP, s’aplicarà el tipus de cotització previst en la tarifa de primes aprovada per la disp. addicional 4a de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, sent la quota resultant a càrrec exclusiu de l’ocupador.

Des de l’1 de gener de 2024 és aplicable una reducció del 20% en l’aportació empresarial a la cotització a la Seguretat Social per contingències comunes en aquest sistema especial.

S’ha d’afegir el mecanisme d’equitat intergeneracional: s’aplicarà el tipus del 0,70% sobre la base de cotització per contingències comunes, del qual el 0,58% serà a càrrec de l’ocupador i el 0,12%, a càrrec del treballador.

Per a la contingència de desocupació:

1r Contractació de durada indefinida, serà el 7,05%, del qual el 5,50% serà a càrrec de l’ocupador i l’1,55%, a càrrec de l’empleat.

2n Contractació de durada determinada, serà el 8,30%, del qual el 6,70% serà a càrrec de l’ocupador i el 1,60%, a càrrec de l’empleat.

Per a la cotització pel fons de garantia salarial: el 0,20%, que serà a càrrec exclusiu de l’ocupador.

TREBALLADORS PER COMPTE D’ALTRI O AUTÒNOMS

Durant l’any 2024, la taula general i la taula reduïda i les bases màximes i mínimes aplicables als diferents trams de rendiments nets seran les següents:

	Trams de rendiments nets 2024 – Euros/mes		Base mínima – Euros/mes	Base màxima – Euros/mes
Taula reduïda	Tram 1.	≤670	735,29	816,98
	Tram 2.	>670 i ≤900	816,99	900
	Tram 3.	>900 i <1.166,70	872,55	1.166,70
Taula general	Tram 1.	≥1.166,70 i ≤1.300	950,98	1.300
	Tram 2.	>1.300 i ≤1.500	960,78	1.500
	Tram 3.	>1.500 i ≤1.700	960,78	1.700
	Tram 4.	>1.700 i ≤1.850	1.045,75	1.850
	Tram 5.	>1.850 i ≤2.030	1.062,09	2.030
	Tram 6.	>2.030 i ≤2.330	1.078,43	2.330
	Tram 7.	>2.330 i ≤2.760	1.111,11	2.760
	Tram 8.	>2.760 i ≤3.190	1.176,47	3.190
	Tram 9.	>3.190 i ≤3.620	1.241,83	3.620
	Tram 10.	>3.620 i ≤4.050	1.307,19	4.050
	Tramo 11.	>4.050 i ≤6.000	1.454,25	4.720,50
	Tram 12.	>6.000	1.732,03	4.720,50

Els autònoms estan obligats a cotitzar per totes les contingències, quedant els tipus de cotització de la manera següent:

CONTINGÈNCIA	TIPUS DE COTITZACIÓ
CONTINGÈNCIES COMUNES (excepte IT si ja es cobreix en un altre règim)	28,30
CONTINGÈNCIES PROFESSIONALS	1,30% (IT: 0,66 i IP i MiS: 0,64)
MECANISME D’EQUITAT INTERGENERACIONAL	0,70% sobre la base per contingències comunes

La base de cotització dels treballadors que a 31 de desembre de 2023 haguessin sol·licitat un canvi de la seva base de cotització amb efectes des de l’1 de gener de 2024 serà la sol·licitada sempre que es trobi en algun dels trams de les citades taules i compleixi el que s’estableix en el Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol (norma que va establir el nou sistema de cotització).

1.  Els familiars del treballador autònom inclosos en aquest règim especial a l’empara del que s’estableix en l’article 305.2.k), els treballadors autònoms inclosos en aquest règim especial a l’empara del que s’estableix en l’article 305.2, paràgrafs b) i e), així com als treballadors autònoms als quals es refereix l’article 308.1.c), regla 5a, articles tots ells del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, no podran triar una base de cotització mensual inferior a 1.000 euros durant l’any 2024, d’acord amb el que es disposa en la disposició transitòria setena del Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol. L’aplicació de la base de cotització de 1.000 euros s’aplicarà una vegada que s’acreditin els noranta dies a què es refereix la regulació legal, conforme a l’article 308.1 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social.
2. Els treballadors autònoms que, de conformitat amb el que es disposa en la disposició transitòria sisena del Reial decret llei 13/2022, de 26 de juliol, haguessin cotitzat per una base de cotització superior a la que els correspondria per raó dels seus rendiments abans de l’1 de gener de 2023 i no haguessin modificat la seva base durant el 2023, podran mantenir durant l’any 2024 aquesta base de cotització, o una d’inferior, encara que els seus rendiments determinin l’aplicació d’una base de cotització inferior a qualsevol d’elles.
3. Els treballadors autònoms dedicats a la venda ambulant (CNAE 4781 Comerç al detall de productes alimentosos, begudes i tabac en llocs de venda i mercats ambulants; 4782 Comerç al detall de productes tèxtils, peces de vestir i calçat en llocs de venda i mercats ambulants i 4789 Comerç al detall d’altres productes en llocs de venda i mercats ambulants) podran triar cotitzar per una base equivalent a un 77% de la base mínima del tram 1 de la taula reduïda. El que s’estableix en aquest apartat serà també d’aplicació als socis treballadors de cooperatives de treball associat dedicades a la venda ambulant que perceben els seus ingressos directament dels compradors.
4. Els socis treballadors de cooperatives de treball associat dedicats a la venda ambulant que hagin quedat inclosos en el règim especial dels treballadors per compte propi o autònoms en aplicació del que s’estableix en l’article 120.quatre.8 de la Llei 2/2008, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2009, tindran dret, durant 2024, a una reducció del 50% de la quota a ingressar.

• També tindran dret a aquesta reducció els socis treballadors de cooperatives de treball associat dedicats a la venda ambulant que hagin iniciat la seva activitat i hagin quedat inclosos en el citat règim especial des de l’1 de gener de 2009.
• La reducció s’aplicarà sobre la quota que resulti d’aplicar sobre la base mínima triada, el tipus de cotització vigent en el règim especial dels treballadors per compte propi o autònoms. Aquesta reducció no serà aplicable si el treballador autònom triés una base superior a la base mínima.

5. Els treballadors autònoms que, per raó d’una feina per compte d’altri desenvolupada simultàniament, cotitzin en règim de pluriactivitat, i ho facin durant l’any 2024, tenint en compte tant les cotitzacions efectuades en aquest règim especial com les aportacions empresarials i les corresponents al treballador en el règim de Seguretat Social que correspongui per la seva activitat per compte d’altri, tindran dret al reintegrament del 50% de l’excés en què les seves cotitzacions per contingències comunes superin la quantia de 16.030,82 euros, amb el topall del 50% de les quotes ingressades en aquest règim especial en raó de la seva cotització per les contingències comunes.

• En aquests supòsits, la Tresoreria General de la Seguretat Social procedirà a abonar el reintegrament que en cada cas correspongui, en un termini màxim de quatre mesos des de la regularització prevista en l’article 308.1.c) del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, excepte quan concorrin especialitats en la cotització que impedeixin efectuar-ho en aquest termini o resulti necessària l’aportació de dades per part de l’interessat, i en aquest cas el reintegrament es farà amb posterioritat.

6. Als membres d’instituts de vida consagrada de l’Església catòlica, inclosos en aquest règim especial en virtut del Reial decret 3325/1981, de 29 de desembre, pel qual s’incorpora al règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms als religiosos i religioses de l’Església catòlica, i de l’Ordre TAS/820/2004, de 12 de març, per la qual s’incorpora al règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms als religiosos de Dret diocesà de l’Església catòlica, no se’ls aplicarà la cotització en funció dels rendiments de l’activitat econòmica o professional.

• En qualsevol cas, hauran de triar la seva base de cotització mensual en un import igual o superior a la base mínima del tram 3 de la taula reduïda de bases de cotització inclosa en l’apartat 1.
• Les bases de cotització mensuals triades per ells no seran objecte de regularització, perquè no cotitzen en funció de rendiments.
• Tampoc serà exigible la cobertura de la contingència per incapacitat temporal, de les contingències d’accident de treball i malaltia professional, pel cessament d’activitat i per formació professional.

CONTRACTES FORMATIUS

Quant als contractes per a la formació i l’aprenentatge (modalitat bandejada des del 30 de març, de manera que els contractes vigents continuen existint només fins a la seva durada màxima) i els contractes per a la formació en alternança, quan la base per contingències comunes no superi la base mínima mensual de cotització: s’aplicarà una quota única mensual de 61,24 euros per contingències comunes, dels quals 51,06 euros seran a càrrec de l’empresari i 910,18 euros, a càrrec del treballador, i de 7,03 euros per contingències professionals, a càrrec de l’empresari; la cotització al FOGASA consistirà en una quota mensual de 3,88 euros a càrrec de l’empresari; la cotització per formació professional serà de 2,15 euros (1,90 per a l’empresari i 0,25 per al treballador).

Quan la base mensual superi la mínima, s’aplicaran altres tipus de cotització: 28,30 per contingències comunes, i el general de contingències professionals, entre altres.

Per al mecanisme d’equitat intergeneracional, s’aplicaran les regles generals sobre la base de cotització per contingències comunes.

COTITZACIÓ EN LES PRÀCTIQUES FORMATIVES O PRÀCTIQUES ACADÈMIQUES EXTERNES INCLOSES EN ELS PROGRAMES DE FORMACIÓ

1. La cotització en el supòsit de pràctiques formatives remunerades previstes en la disposició addicional cinquanta-dosena del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, s’efectuarà aplicant les regles de cotització corresponents als contractes formatius en alternança, a excepció del que s’estableix en l’ordinal 2n de l’apartat 1 de la disposició addicional quaranta-tresena del text refós de la Llei General de la Seguretat Social i a exclusió de les quotes corresponents a desocupació, fons de garantia salarial i formació professional.

2. La cotització establerta en l’apartat anterior s’aplicarà també respecte de les pràctiques realitzades a l’empara del Reial decret 1439/2011, de 24 d’octubre, i del Reial decret 1543/2011, de 31 d’octubre, pel qual es regulen les pràctiques no laborals en empreses.

3. En el supòsit de pràctiques formatives no remunerades, de conformitat amb l’apartat 7.a) de la disposició addicional cinquanta-dosena del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, la cotització consistirà en una quota empresarial, per cada dia de pràctiques, de 2,54 euros per contingències comunes exclosa la prestació d’incapacitat temporal i de 0,31 euros per contingències professionals, sense que es pugui superar la quota màxima mensual per contingències comunes de 57,87 euros i per contingències professionals de 7,03 euros, dels quals 3,64 euros corresponen a la contingència d’incapacitat temporal i 3,39 euros a la d’incapacitat permanent i mort i supervivència.

• De la quota diària per contingències professionals de 0,31 euros, 0,16 euros correspondran a la contingència d’incapacitat temporal i 0,15 euros a les contingències d’incapacitat permanent i mort i supervivència.

4. L’any 2024, per a tots dos casos de pràctiques, a les quotes per contingències comunes els resultarà d’aplicació la reducció del 95% establerta en l’apartat 5.b) de la disposició addicional cinquanta-dosena del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, sense que els sigui aplicable altres beneficis en la cotització diferents d’aquesta reducció. A aquestes reduccions de quotes els resultarà d’aplicació el que s’estableix en l’article 20 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, a excepció del que s’estableix en els seus apartats 1 i 3.

5. Les pràctiques formatives, tant en el cas de les remunerades com no remunerades, queden excloses de la cotització finalista per al mecanisme d’equitat intergeneracional.

Si la seva empresa té diversos comptes en una mateixa entitat -bé perquè té diverses delegacions, bé perquè vol controlar determinats moviments de manera separada-, és possible que en alguna ocasió hagi pagat interessos per descobert en alguna d’elles quan en algun altre compte tenia saldo més que suficient. Doncs bé, aquesta situació pot evitar-se contractant amb el seu banc un servei de cash pooling.

Què és el cash pooling?

El cash pooling és un concepte econòmic anglosaxó que implica una gestió centralitzada o descentralitzada de la tresoreria i que és font de finançament. Això té implicacions sobretot en l’àmbit de grups empresarials.

Qualsevol empresa, en la seva fundació, sol ser una companyia petita o fins i tot microempresa. Per això, la gestió de tresoreria sol estar 100% centralitzada. Acostuma a ser l’administrador i fundador el qui gestioni els diners empresarials.

A més, en els inicis de qualsevol societat, les operacions són simples. Fins i tot la comptabilitat és simple. Els diners de l’empresa es reflecteix en el compte bancari de l’empresa, que sol ser únic. L’administrador paga les despeses i factures i d’aquesta manera s’acaba elaborant la comptabilitat societària.

No obstant això, quan les situacions empresarials creixen, i es compliquen, el cash pooling pot ser una opció.

Imaginem una situació de grup d’empresa, fins i tot de grup d’empresa internacional. Cada societat pot tenir la seva gestió de tresoreria centralitzada, o bé és possible que una empresa matriu sigui qui gestiona la tresoreria de tot el grup. Això seria una centralització de la tresoreria.

El cash pooling seria, per tant, aquella situació en la qual tot el cash, es transfereix a un únic compte bancari. D’aquesta manera, en tenim de dos tipus: el físic i el de compte únic.

Diversos comptes

El cash pooling físic significa que tots els comptes d’un mateix grup d’empreses responen davant de tots els deutes amb tercers. El cash pooling de compte únic significa que tan sols el compte de la matriu és l’encarregada d’executar els pagaments. La segona manera és una veritable centralització de tresoreria, en la qual les filials del grup són dependents de la matriu. D’aquesta manera, el tresorer de la matriu és qui té l’autoritat única per a moure els diners. Aquesta centralització total serviria per a optimitzar el control de tresoreria. Per això, serveix per a millorar el control dels diners empresarials.

Aquest instrument és factible d’executar-lo en empreses del mateix grup a escala nacional. No considerem que hi hagi problemes a fer aquest tipus d’operacions bancàries en l’àmbit nacional fins i tot amb un sol banc i diferents comptes. Però el problema arriba quan volem escalar això a escala europea o internacional. És complicat trobar entitats bancàries amb sucursals en tota la Unió Europea. Per no dir el problema que pot ser un canvi de divisa.

Finalment, indiquem que el cash pooling pot servir per a redistribuir els diners i equilibrar la liquiditat en les empreses del grup, a pesar que drenar de liquiditat una filial pot arribar a generar-li un problema comptable que impliqui situació d’insolvència o causa de dissolució.

D’altra banda, i entrant ja en matèria jurídica, el cash pooling pot arribar a ser, en cas de conflicte laboral, motiu de demanda contra tot el grup d’empreses. Els treballadors d’una filial tindran la força, si poden demostrar el cash pooling, de demandar totes les empreses del grup en cas de conflicte laboral. Per tant, una eina de control dels diners pot arribar a ser negatiu en cas de demanda dels treballadors.

Febrer

Fins al 12 de febrer

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Gener 2024. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 de febrer

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

• Gener 2024. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

Número d’identificació fiscal

• Quart trimestre 2023. Declaració trimestral de comptes i operacions els titulars dels quals no han facilitat el NIF a les entitats de crèdit: 195
• Declaració anual 2023. Identificació de les operacions amb xecs de les entitats de crèdit: 199

IVA

• Gener 2024. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Subvencions, indemnitzacions o ajuts d’activitats agrícoles, ramaderes o forestals

• Declaració anual 2023: 346

Impost sobre les primes d’assegurança

• Gener 2024: 430

Impostos especials de fabricació

• Novembre 2023. Grans empreses: 561, 562, 563
• Gener 2024: 548, 566, 581
• Quart trimestre 2023. Excepte grans empreses: 561, 562, 563
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Gener 2024. Grans empreses: 560

Impostos mediambientals

• Gener 2024. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592
• Any 2023. Impost sobre el valor de la producció de l’energia elèctrica. Quart pagament fraccionat: 583

Impost sobre les transaccions financeres

• Gener 2024: 604

Gravamen temporal energètic

• Pagament anticipat 2024: 796

Gravamen temporal d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit

• Pagament anticipat 2024: 798

Fins al 29 de febrer

IVA

• Gener 2024. Autoliquidació: 303
• Gener 2024. Grup d’entitats, model individual: 322
• Gener 2024. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Gener 2024. Finestreta única – Règim d’importació: 369
• Gener 2024. Operacions assimilades a les importacions: 380

Impost sobre societats

• Entitats l’exercici de les quals coincideixi amb l’any natural: opció/renúncia a l’opció per al càlcul dels pagaments fraccionats sobre la part de base imposable del període dels tres, nou o onze mesos de cada any natural: 036
• Si el període impositiu no coincideix amb l’any natural, l’opció/renúncia per aquesta modalitat de pagaments fraccionats s’exercirà, en els primers dos mesos de cada període impositiu o entre l’inici d’aquest període impositiu i la fi del termini per a efectuar el primer pagament fraccionat, si aquest termini és inferior a dos mesos: 036

Impostos mediambientals

• Gener 2024. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Presentació comptabilitat i llibre registre d’existències

Declaració anual de consum d’energia elèctrica

• Any 2023: 159

Declaració informativa anual d’operacions realitzades per empresaris o professionals adherits al sistema de gestió de cobraments a través de targetes de crèdit o dèbit

• Any 2023: 170

Declaració informativa anual de plans d’estalvi a llarg termini

• Any 2023: 280

Declaració anual d’operacions amb terceres persones

• Any 2023: 347

Autoliquidació de l’aportació a realitzar pels prestadors del servei de comunicació audiovisual televisiu i pels prestadors del servei d’intercanvi de vídeos a través de plataforma d’àmbit geogràfic estatal o superior al d’una comunitat autònoma

• Any 2023: 792

 

Març

Fins al 12 de març

INTRASTAT – Estadística Comerç Intracomunitari

• Febrer 2024. Obligats a subministrar informació estadística

Fins al 20 de març

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

• Febrer 2024. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

• Febrer 2024. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Impost sobre les primes d’assegurances

• Febrer 2024: 430

Impostos especials de fabricació

• Desembre 2023. Grans empreses: 561, 562, 563
• Febrer 2024: 548, 566, 581
• Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

Impost especial sobre l’electricitat

• Febrer 2024. Grans empreses: 560

Impostos mediambientals

• Febrer 2024. Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables. Autoliquidació: 592

Impost especial sobre les transaccions financeres

• Febrer 2024: 604

Fins al 31 de març

IVA

• Febrer 2024. Finestreta única – Règim d’importació: 369