Alerta setmanal de continguts (setmana 5 del 2025)

L’informem que des del dia 3 de febrer de 2025, les empreses estaran obligades a declarar la identitat dels seus titulars reals en presentar el model 036. Aquesta mesura, introduïda mitjançant l’Ordre HAC/1526/2024 publicada al BOE el 9 de gener de 2025, té com a objectiu principal enfortir la transparència fiscal i combatre el frau, el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. En aquesta circular l’informem sobre les claus d’aquesta nova obligació i com preparar-se per al seu compliment.

Aspectes clau de la nova normativa

1. Identificació dels titulars reals: les empreses hauran d’identificar a les persones físiques que:

• Posseeixin o controlin directament o indirectament més del 25% del capital social o els drets de vot.
• Exerceixin control efectiu sobre la societat per altres mitjans.
• En cas de no complir-se l’anterior, es considerarà titular real l’administrador de la societat. Si aquest també és una entitat jurídica, s’haurà d’identificar la persona física que la representi.

2. Dades requerides: en emplenar el model 036, les empreses hauran de proporcionar per a cada titular real:

• Nom i cognoms.
• DNI o número d’identificació d’estranger (NIE).
• Data de naixement.
• Nacionalitat.
• País de residència.
• País d’expedició del document d’identitat.

3. Modificacions en el model 036: la nova versió del model inclou una pàgina 10 específica per a declarar la titularitat real. A més, permet autoritzar l’ús del telèfon i correu electrònic registrats per a notificacions d’Hisenda i altres òrgans fiscals.

4. Actualitzacions i obligacions: aquesta informació també ha de coincidir amb les dades presentades en:

• El model 200 de l’impost sobre societats.
• El full TR del Registre Mercantil.

5. Sancions:

• No informar o fer-ho incorrectament podria comportar multes d’entre 300 i 400 euros.
• A més, s’estableix una penalització de 20 euros per cada dada errònia o absent relativa a una mateixa persona.

Per a garantir el compliment d’aquesta nova obligació, recomanem:

1. Revisar l’estructura societària: identifiqui els titulars reals i compili la informació necessària per a la seva declaració.

2. Actualitzar les dades censals: asseguri’s que tota la informació inclosa en el model 036 estigui completa i correcta.

La informació sobre els titulars reals ja s’havia inclòs en el model 200 de l’impost sobre societats en campanyes anteriors, i ara s’amplia al model 036, convertint-se en una obligació tributària periòdica. A més, qualsevol canvi en la titularitat real caldrà comunicar-lo en un termini màxim d’un mes, reforçant així el control fiscal continu.

En una recent sentència de 13 de gener de 2025 que fixa doctrina, el Tribunal Suprem (TS) ha confirmat que l’autorització municipal per a la instal·lació i explotació de terrasses en la via pública no constitueix un fet imposable en l’impost sobre transmissions patrimonials oneroses (ITP). La clau de la sentència resideix en el fet que no es compleix el requisit de desplaçament patrimonial, diferenciant clarament les autoritzacions administratives de les concessions. Aquesta decisió suposa un important precedent per als contribuents afectats i les administracions tributàries.

Antecedents del cas

El litigi es va originar després de la liquidació girada per l’Agència Tributària de Catalunya a un contribuent, qui havia obtingut una autorització municipal per a instal·lar una terrassa d’hostaleria en la via pública. L’administració autonòmica argumentava que aquest tipus d’autoritzacions havien de considerar-se equiparables a una concessió administrativa, la qual cosa justificaria la seva subjecció a l’ITP. No obstant això, tant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya (TEARC) com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) van dictaminar en favor del contribuent, concloent que no es produeix un desplaçament patrimonial en aquests casos. Finalment, el Tribunal Suprem ha referendat aquesta postura.

Arguments principals de la sentència

1. Absència de desplaçament patrimonial: el Tribunal Suprem considera que l’autorització municipal per a l’explotació de terrasses en la via pública no suposa un trasllat de domini ni la constitució d’un dret real a favor de l’autoritzat. La utilització de l’espai és temporal, limitada en horari i compatible amb altres usos públics.
2. Diferències entre autoritzacions i concessions: la sentència emfatitza que les autoritzacions administratives, a diferència de les concessions, no confereixen drets reals ni impliquen una exclusivitat d’ús absolut del bé públic. Es tracta d’un permís reglat que permet un aprofitament especial dins d’uns límits predefinits.
3. Impossibilitat d’interpretació extensiva de l’article 13.2 de la Llei de l’ITP i AJD: el Tribunal conclou que el precepte legal no empara l’equiparació automàtica entre concessions administratives i autoritzacions d’ús especial, tret que existeixi una clara evidència de desplaçament patrimonial, la qual cosa no ocorre en el cas de les terrasses desmuntables en la via pública.
4. Pagament de taxes municipals: la sentència també destaca que el pagament d’una taxa per ocupació de l’espai públic no es pot equiparar al cànon concessional exigit en les concessions administratives, reafirmant així la naturalesa distinta de tots dos conceptes.

Impacte pràctic de la decisió

La doctrina establerta pel Tribunal Suprem té importants implicacions tant per als contribuents com per a les administracions tributàries. Entre els efectes destacables es troben:

• Seguretat jurídica per als contribuents: aquelles persones o entitats que obtinguin autoritzacions municipals per a l’aprofitament especial de la via pública poden estar segures que no estaran subjectes a l’ITPO, evitant així càrregues fiscals injustificades.
• Restricció en la interpretació dels fets imposables: les administracions tributàries no podran aplicar de manera extensiva el concepte de desplaçament patrimonial a situacions en què aquest no quedi clarament acreditat.
• Claredat en la delimitació de competències: es reforça la necessitat de diferenciar entre taxes municipals i altres conceptes tributaris per evitar conflictes en la gestió fiscal.

Reflexió final

La sentència del TS representa una fita en la interpretació del fet imposable en l’àmbit de les transmissions patrimonials i posa de manifest la importància de mantenir una aplicació rigorosa i coherent dels principis fiscals. Aquesta sentència no sols aporta claredat normativa, sinó que també protegeix els contribuents enfront de liquidacions que puguin resultar arbitràries o desproporcionades.

Recomanem als nostres clients que, en cas de rebre liquidacions similars, consultin amb nosaltres per a analitzar possibles vies de reclamació emparades en aquesta jurisprudència.

Recentment, el Tribunal Suprem, en la seva sentència núm. 997/2024 de 9 de juliol, ha establert que els dies de descans setmanal no poden coincidir amb els 14 festius anuals establerts sense que l’empresa compensi adequadament als treballadors. Aquesta resolució reforça els drets dels empleats, destacant la importància de garantir tant el descans setmanal com els festius laborals.

Punts clau de la sentència

1. Dret a la compensació:

• Si el dia de descans setmanal coincideix amb un dels 14 festius anuals, l’empresa està obligada a compensar al treballador, ja sigui:

• Amb un descans equivalent en un altre dia.
• Mitjançant una compensació econòmica, conforme al que s’estableix en el conveni col·lectiu aplicable.

2. Acords interns insuficients:

• L’existència d’acords interns entre l’empresa i els representants dels treballadors no eximeix a l’empresa de garantir aquesta compensació si el descans coincideix amb un festiu.
• El conveni col·lectiu aplicable també ha de contemplar mecanismes per a evitar la coincidència.

3. Supervisió de la Inspecció de Treball:

• La Inspecció de Treball i Seguretat Social pot intervenir per a assegurar que les empreses compleixin amb aquesta obligació i sancionar els incompliments.

Context de la resolució

El cas afecta una empresa amb diversos establiments que obren cada dia, inclosos diumenges i festius. En aquest context, alguns treballadors veien que els seus dies de descans setmanal coincidien amb festius sense rebre cap compensació. El Tribunal Suprem ha considerat aquesta situació contrària a dret, reafirmant que:

• El descans setmanal i els festius tenen finalitats distintes i complementàries.
• Els empleats tenen dret a gaudir de tots dos, sense que un anul·li l’altre.

Recomanacions per a la seva empresa

1. Revisi els calendaris laborals:

• Asseguri’s que els descansos setmanals no coincideixin amb els dies festius. Si això ocorre, planifiqui una compensació adequada.

2. Actualitzi acords interns i convenis col·lectius:

• Si existeixen acords que regulen el descans setmanal, revisi’ls per garantir la seva compatibilitat amb aquesta nova jurisprudència.

3. Formació i comunicació:

• Informe als responsables de recursos humans i als equips directius sobre les implicacions d’aquesta sentència per a evitar incompliments.

Sancions per incompliment

L’incompliment d’aquesta obligació podria ser considerat una infracció greu segons la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, amb multes que oscil·len entre 751 i 7.500 euros, depenent de la gravetat i el nombre de treballadors afectats.

El passat 22 de gener, el Congrés dels Diputats va aprovar la derogació del salari mínim interprofessional (SMI) de 2024, una mesura sense precedents que ha generat incertesa tant per a treballadors com per a ocupadors. Davant aquesta situació, el Ministeri de Treball i Economia Social, a través de la Direcció General de Treball, ha pres mesures immediates per a garantir la protecció dels drets laborals. Entre aquestes mesures, destaca un Criteri interpretatiu sobre les conseqüències de la derogació de la vigència de l’SMI per a 2024 que aclareix com cal procedir respecte als salaris vigents i les noves contractacions.

Amb l’objectiu d’evitar possibles incompliments i sancions, detallem a continuació les claus d’aquesta instrucció i les implicacions per a la seva empresa.

Claus de la instrucció emesa per la Direcció General de Treball

1. Protecció dels salaris vigents:

• La derogació de l’SMI 2024 no afecta els salaris ja establerts en contractes laborals vigents, per entendre’s que aquests ja es troben contractualitzats.

2. Aplicació de l’SMI 2024 en noves contractacions:

• Totes les noves contractacions han de prendre com a referència l’SMI fixat en 2024 (1.134 euros al mes en catorze pagues o 1.323 euros en dotze pagues).
• No es permet establir salaris inferiors a aquesta quantia, fins i tot després de la derogació del decret que regulava l’SMI 2024.

3. Supervisió per part de la Inspecció de Treball:

• La Inspecció de Treball i Seguretat Social vigilarà que es compleixi estrictament amb aquesta obligació empresarial.
• Qualsevol incompliment en el pagament del salari mínim podrà ser objecte d’investigació i sancions.

4. Garantia constitucional i normativa internacional:

• L’article 27 de la Constitució espanyola, l’Estatut dels Treballadors i la Carta Social Europea garanteixen que l’SMI ha de representar, com a mínim, el 60% del salari mitjà nacional.

Sancions per incompliment

L’incompliment de les normes en matèria salarial constitueix una infracció greu, segons el que s’estableix en la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS), regulada pel Reial decret legislatiu 5/2000. Les empreses que paguin per sota de l’SMI poden enfrontar les següents penalitzacions:

• Multes que oscil·len entre 751 i 7.500 euros per cada treballador afectat.
• Penalitzacions addicionals de 20 euros per cada dada errònia o absent en la declaració de salaris.

Revisió de l’SMI per a 2025

El Ministeri de Treball ja està treballant en la fixació del nou SMI per a 2025. La proposta inicial contempla un increment del 4,4%, la qual cosa situaria el salari mínim en 1.184 euros mensuals en catorze pagues. Encara que la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) ha plantejat una pujada més moderada del 3%, el Govern ha reafirmat el seu compromís amb la protecció dels drets dels treballadors i el compliment de la Carta Social Europea.

En aquesta circular, compartim amb vostè estratègies pràctiques i solucions per a optimitzar aquests indicadors i reforçar la salut financera de la seva empresa.

1. Optimitzi la gestió de cobraments i pagaments

• Redueixi els terminis de cobrament:

1. Negociï condicions més curtes amb els seus clients.
2. Implementi sistemes de facturació electrònica per a agilitzar els cobraments.
3. Ofereixi incentius per ràpid pagament, com a descomptes per liquidacions anticipades.

• Allargui els terminis de pagament a proveïdors:

1. Revisi els contractes per a negociar terminis més amplis, sempre respectant la Llei de morositat.
2. Avaluï oportunitats d’acords de finançament, com a confirming.

2. Controli estrictament les despeses operatives

• Analitzi l’estructura de costos:

1. Identifiqui despeses supèrflues o ineficients i elimini-les.
2. Aplicació de tècniques de pressupostos per objectius per a prioritzar inversions.

• Optimitzi processos interns:

1. Introdueixi tecnologies que redueixin costos operatius.
2. Externalitzi activitats no essencials per a centrar recursos en l’àrea principal del negoci.

3. Millori la planificació i previsió financera

• Elabori pressupostos de tresoreria:

1. Realitzi projeccions d’ingressos i despeses per a anticipar necessitats de liquiditat.
2. Ajusti les previsions regularment en funció de canvis en l’entorn econòmic.

• Estableixi coixins financers:

1. Mantingui reserves de liquiditat per a cobrir imprevistos o despeses extraordinàries.
2. Diversifiqui les seves fonts de finançament per a reduir la dependència d’una sola entitat.

4. Diversifiqui les fonts de finançament

• Aprofiti línies de crèdit i productes financers:

1. Sol·liciti finançament bancari a curt termini, com a descomptes d’efectes o pòlisses de crèdit.
2. Explori opcions alternatives, com el factoring o el micromecenatge.

• Renegociï préstecs existents:

1. Busqui millors condicions d’interès o ampliï terminis d’amortització.

5. Implementi eines de control financer

• Usi programari de gestió de tresoreria:

1. Automatitzi el control de fluxos de caixa i la conciliació bancària.
2. Generi informes financers en temps real per a facilitar la presa de decisions.

• Monitori indicadors clau:

1. Faci un seguiment continu de les ràtios de liquiditat, solvència i endeutament.
2. Analitzi desviacions i adopti mesures correctives immediatament.

Beneficis d’una tresoreria optimitzada

• Millora la capacitat de l’empresa per a complir amb les seves obligacions financeres.
• Incrementa la confiança d’inversors, proveïdors i clients.
• Redueix la necessitat de recórrer a finançament extern costós.
• Facilita la presa de decisions estratègiques basades en una posició financera sòlida.

Exemple

Una empresa del sector de la distribució alimentària va detectar un desequilibri en la seva ràtio de liquiditat, amb dificultats per a afrontar pagaments puntuals a proveïdors a causa d’un flux de caixa irregular. Després d’analitzar la situació, va implementar les següents mesures:

1. Optimització dels terminis de cobrament i pagament:

• Va negociar amb els seus principals clients per a reduir els terminis de cobrament de 60 a 30 dies, oferint descomptes per ràpid pagament.
• Van estendre els terminis de pagament a proveïdors de 45 a 60 dies, gràcies a acords de finançament mitjançant confirming.

2. Control de les despeses operatives:

• Van identificar costos superflus en la cadena de subministrament, la qual cosa va permetre reduir un 10% les despeses de logística.
• Van digitalitzar processos administratius, estalviant temps i recursos.

3. Planificació financera precisa:

• Van implementar un programari de gestió de tresoreria que permet fer previsions setmanals de flux de caixa.
• Van crear un fons de reserva equivalent a dos mesos de despeses operatives.

4. Diversificació de finançament:

• Van sol·licitar una línia de crèdit per a cobrir possibles desfasaments de tresoreria.
• Van rebre finançament a través de factoring per a avançar el cobrament de factures.

Resultat: en un termini de sis mesos, l’empresa va aconseguir millorar la seva ràtio de liquiditat de 0,8 a 1,2, la qual cosa va permetre assegurar les seves operacions i generar confiança entre clients i proveïdors.

La millora de les ràtios de tresoreria no sols enforteix la posició financera de la seva empresa, sinó que també aporta tranquil·litat i estabilitat en un entorn econòmic incert. El nostre equip d’assessors està disponible per a ajudar-lo a implementar aquestes estratègies i maximitzar el rendiment de la seva tresoreria.