Alerta setmanal de continguts (setmana 5 del 2026)

Amb el començament de l’any resulta imprescindible revisar com s’estan calculant les retencions de l’IRPF aplicables a la plantilla. No es tracta d’un mer tràmit administratiu, sinó d’una obligació que, si es gestiona de manera incorrecta, sol generar incidències tant per a l’empresa com per als treballadors.

Un dels elements clau en aquest procés és la correcta sol·licitud, actualització i conservació del model 145, document a través del qual el perceptor de rendiments del treball comunica la seva situació personal i familiar al pagador.

A continuació, li recordem els aspectes essencials que convé tenir presents.

1. Sol·licitud del model 145 a l’inici de la relació laboral

Cada vegada que s’incorpora un treballador a l’empresa, se li ha de facilitar el model 145 perquè pugui comunicar les seves dades personals i familiars abans d’iniciar la relació laboral o, com a màxim, abans de la primera meritació salarial.

Aquest document és la base sobre la qual es calcula el tipus de retenció que s’aplicarà a la nòmina des del primer moment.

Si el treballador no lliura el model, la normativa obliga a calcular la retenció com si es tractés d’una persona soltera, sense descendents ni ascendents a càrrec, la qual cosa normalment es tradueix en una retenció més elevada.

No disposar del model 145 no autoritza a “ajustar a criteri” la retenció: en absència del document, s’ha d’aplicar la situació més desfavorable per al treballador.

2. Revisió anual i comunicació de canvis al gener

Encara que el model 145 no s’ha de presentar cada any de manera automàtica, gener és el moment idoni per a recordar a la plantilla que comuniqui qualsevol variació que s’hagi produït en la seva situació personal o familiar.

Existeixen canvis que alteren de manera directa el tipus de retenció: naixement de fills, reconeixement de discapacitat, resolucions judicials que estableixen pensions compensatòries o anualitats per aliments, o modificacions rellevants en els ingressos previstos.

Quan el canvi suposi un augment del tipus de retenció i sigui possible regularitzar-lo durant l’exercici, la comunicació s’ha de fer en un termini de deu dies des que es produeix la circumstància.

Els canvis no comunicats a temps no eximeixen de responsabilitat: l’ajust arribarà més tard, normalment en la declaració de la renda.

3. Com s’ha de fer el càlcul de la retenció

El càlcul correcte de la retenció exigeix una previsió realista dels ingressos anuals del treballador. Per a això s’ha de tenir en compte:

• El salari fix anual, calculat multiplicant el salari mensual per dotze i sumant les pagues extraordinàries quan no estiguin prorratejades.
• Les retribucions variables previsibles, computant almenys les percebudes l’any anterior, tret que existeixin elements objectius que n’acreditin una disminució.
• Les retribucions en espècie, valorades conforme a la seva normativa fiscal específica.

Aquestes dades s’han de creuar amb la informació facilitada en el model 145, que és la que legitima el tipus de retenció aplicat.

Encara que existeixin dubtes sobre la veracitat de les dades declarades pel treballador, l’empresa ha de calcular la retenció conforme al comunicat i conservar el model signat.

4. Conservació del model 145 i documentació associada

El model 145 signat cal conservar-lo juntament amb la resta de documentació laboral del treballador. No és un document accessori ni prescindible: és la prova que l’empresa va actuar conforme a la informació facilitada.

En cas de comprovació per part de l’Administració tributària, disposar del model correctament emplenat sol marcar la diferència entre una incidència menor i un problema major.

La falta d’arxiu del model 145 pot traslladar la responsabilitat a l’empresa, fins i tot quan l’error prové del treballador.

5. Conseqüències de l’incompliment

Per al treballador, no comunicar canvis o facilitar dades incorrectes pot donar lloc a sancions rellevants, amb recàrrecs que poden oscil·lar entre el 35% i el 150% de les quantitats no retingudes correctament.

Per a l’empresa, no sol·licitar el model, no conservar-lo o calcular malament la retenció pot derivar en regularitzacions, requeriments i responsabilitats tributàries innecessàries.

Les incidències per retencions solen aparèixer amb retard, quan ja és més difícil corregir-les sense impacte econòmic.

6. Avantatges d’una gestió ordenada del model 145

Quan la informació està actualitzada, el treballador evita ajustos bruscos en la seva declaració de l’IRPF i manté una retenció coherent amb la seva situació real.

Per a l’empresa, una gestió ordenada redueix recàlculs a mitjan exercici, incidències amb la plantilla i riscos en cas de revisió.

Per aquest motiu, és recomanable lliurar al gener una breu circular interna als treballadors, acompanyada d’un exemplar del model 145, recordant la importància de revisar les seves dades.

Un petit recordatori al gener sol evitar molts problemes al juny.

En determinades transmissions d’habitatge de segona mà, l’immoble no té valor de referència cadastral. En aquests casos, el contribuent ha de determinar la base imposable de l’impost sobre transmissions patrimonials oneroses (TPO) ateses les regles generals previstes en la Llei de l’ITP i AJD.

La Direcció General de Tributs (DGT) ha tornat a pronunciar-se sobre aquesta situació en la consulta vinculant V1523-25, de 21 d’agost de 2025, fixant criteris rellevants sobre el valor a declarar i les seves conseqüències posteriors.

• Atenció. La inexistència de valor de referència no elimina el risc fiscal, només el trasllada al moment de declarar.

Quins valors es poden prendre com a base imposable

Quan no existeix valor de referència o aquest no es pot certificar, la norma estableix que la base imposable serà la més elevada de les següents magnituds:

• El valor declarat pels interessats.
• El preu o contraprestació pactada en l’escriptura.
• El valor de mercat de l’immoble.

Aquest esquema obliga a comparar les tres xifres i tributar per la més elevada, sense que el contribuent pugui triar lliurement la que més li convingui.

Declarar un valor superior al preu escripturat desplaça automàticament la base imposable cap amunt.

El cas analitzat per la DGT

La consulta resolta per la DGT parteix d’una compravenda d’habitatge entre particulars, sense valor de referència, en la qual l’adquirent decideix declarar un valor superior al preu pactat, concretament el valor obtingut en la taxació feta per a la concessió del préstec hipotecari.

El dubte plantejat és clar: una vegada presentada l’autoliquidació, es pot rectificar si es considera que el valor declarat va ser excessiu?

La resposta de la DGT és categòrica. L’Administració no entra a valorar si la taxació era raonable o no: es limita a analitzar l’efecte del valor declarat.

La DGT conclou que, en absència de valor de referència, si el valor declarat voluntàriament és superior al preu i al valor de mercat, aquest valor es converteix en la base imposable de l’impost.

I afegeix un matís clau: aquest valor declarat no és susceptible de rectificació posterior, precisament per haver estat fixat de manera voluntària pel contribuent.

No es tracta d’un error material ni d’una comprovació administrativa, sinó d’una elecció conscient en presentar l’autoliquidació.

Diferència entre comprovació administrativa i decisió del contribuent

Convé no confondre escenaris. Si l’Administració comprovés un valor i l’elevés, existiria marge d’impugnació. No obstant això, quan el valor superior procedeix de la declaració del contribuent, no hi ha acte administratiu per corregir.

La DGT deixa clar que el valor declarat opera com un límit autoimposat, que vincula al contribuent en la seva pròpia autoliquidació.

• Atenció. La rectificació d’autoliquidacions no empara canvis de criteri ni decisions estratègiques mal calculades.

Conseqüències pràctiques en la planificació de la compra

Aquest criteri obliga a extremar la prudència en operacions sense valor de referència, especialment quan s’empra una taxació bancària superior al preu real de compra.

Abans de declarar un valor més alt, convé analitzar si existeix un veritable risc de comprovació per part de l’Administració i si aquest “excés de prudència” pot acabar generant un cost fiscal innecessari i irreversible.

• Atenció. La taxació hipotecària serveix al banc, no determina automàticament el valor fiscal.

Recomanació

En adquisicions immobiliàries sense valor de referència cadastral, l’elecció del valor a declarar en l’ITP s’ha de fer amb criteri tècnic i no per simple cautela. Una decisió aparentment conservadora pot convertir-se en definitiva, fins i tot quan no era necessària.

Analitzar el valor de mercat real, la pràctica comprovadora de la comunitat autònoma i el context concret de l’operació és essencial abans de presentar l’autoliquidació.

En l’ITP, quan no hi ha valor de referència, la responsabilitat de la dada declarada recau íntegrament en qui autoliquida.

En els processos hereditaris és habitual pensar que cada operació tributa per separat: primer la donació, anys després l’herència. No obstant això, l’impost sobre successions i donacions (ISD) introdueix una regla específica que altera aquesta percepció i que convé tenir molt present abans d’acceptar o planificar una transmissió patrimonial.

Ens referim a l’acumulació de donacions a l’herència, una regla fiscal que pot modificar sensiblement el resultat final de l’impost.

1. La regla dels quatre anys i el seu abast real

Quan una persona ha rebut donacions del mateix causant en els quatre anys anteriors a la defunció, aquestes donacions s’han de tenir en compte en calcular l’impost sobre successions corresponent a l’herència.

Això no implica que els béns donats tornin a tributar com a tals. El que fa la norma és utilitzar aquestes donacions per a recalcular el tipus mitjà de gravamen que s’aplicarà als béns heretats.

La finalitat és clara: evitar que, fragmentant la transmissió del patrimoni entre donacions i herència, es tributi a tipus més baixos dels que correspondrien si tot s’hagués rebut d’una sola vegada.

• Atenció.  No es tracta d’una opció ni d’una decisió de l’hereu: si el termini no supera els quatre anys, l’acumulació és obligatòria.

2. Com funciona el càlcul quan hi ha donacions prèvies

El mecanisme no és intuïtiu i sol generar confusió. El procediment, simplificant, és el següent:

• Primer se sumen, de manera teòrica, els béns heretats i els béns donats en els últims quatre anys.
• Sobre aquest total s’apliquen les reduccions que corresponguin i es calcula la quota íntegra de l’impost.
• A continuació, s’obté un tipus mitjà dividint aquesta quota entre la base liquidable teòrica.
• Aquest tipus mitjà és el que finalment s’aplica només sobre els béns heretats.
• Les donacions no tornen a tributar, però sí que influeixen en el percentatge que s’aplica a l’herència.

L’error més freqüent és pensar que la donació “ja no compta” perquè es va liquidar en el seu moment.

3. Donacions i herències no sempre surten més cares juntes

Encara que pugui semblar contradictori, rebre una donació prèvia no sempre empitjora la factura fiscal final. En determinades comunitats autònomes, les donacions entre familiars directes gaudeixen de reduccions o tipus més favorables que les herències.

En aquests casos, encara que la donació s’acumuli per a calcular el tipus mitjà, el resultat global pot ser més baix que si tot s’hagués rebut directament per herència.

Això sí, aquest efecte beneficiós no és automàtic ni generalitzable: depèn del tipus de bé, del parentiu i de la normativa autonòmica aplicable.

• Atenció. Donar en vida pot ser fiscalment interessant, però només després de fer números i no per intuïció.

4. Quan donar en vida no és una bona idea

Existeixen supòsits en els quals la donació prèvia pot resultar poc eficient des del punt de vista fiscal. Per exemple:

• Béns que gaudeixen de reduccions més altes en l’herència que en la donació, com l’habitatge habitual.
• Béns que han augmentat de valor, ja que el donant pot veure’s obligat a tributar en el seu IRPF pel guany patrimonial.
• Donacions fetes sense tenir en compte l’impacte conjunt amb l’herència futura.

En aquests casos, una donació mal planificada pot generar un cost fiscal afegit que no es percep fins anys després.

• Atenció. L’impacte fiscal no es limita a l’ISD: també pot afectar l’IRPF del donant.

5. No confondre acumulació fiscal amb col·lació civil

Un error habitual consisteix a barrejar conceptes civils i fiscals. Que una donació sigui o no col·lacionable a l’efecte del Codi Civil no impedeix que hagi d’acumular-se fiscalment en l’impost sobre successions.

La normativa tributària té la seva pròpia lògica i el seu propi objectiu: preservar la progressivitat de l’impost. Així ho han confirmat de forma reiterada els tribunals econòmics administratius i la jurisprudència recent.

En conseqüència, l’acumulació fiscal opera amb independència de què el donatari sigui hereu forçós o no.

• Atenció. Les regles civils i les fiscals no sempre van de bracet, encara que parlin del mateix.

6. La importància d’analitzar cada cas abans de decidir

L’acumulació de donacions no és una qüestió teòrica. Té efectes econòmics reals i, en alguns casos, molt rellevants. Per això, abans de realitzar donacions significatives o d’acceptar una herència en la qual existeixin donacions prèvies, resulta essencial analitzar:

• El moment en què es van fer les donacions.
• El tipus de béns transmesos.
• La normativa autonòmica aplicable.
• La tributació prèvia ja suportada.

Només amb una visió conjunta es pot determinar si l’estratègia seguida ha estat adequada o si convé anticipar-se a possibles regularitzacions.

Les decisions patrimonials preses sense assessorament solen revisar-se quan ja no es poden corregir.

Quedem a la seva disposició per a revisar la seva situació concreta i valorar l’impacte fiscal real de donacions prèvies i futures herències, amb l’objectiu d’evitar costos innecessaris i planificar amb més seguretat.

L’Estatut dels Treballadors (ET) considera treball nocturn el que es fa entre les 22.00 i les 06.00 hores. Aquesta definició és objectiva i no depèn del tipus de contracte, del sistema de torns ni de l’organització interna de l’empresa.

El rellevant no és si una persona és considerada “treballadora nocturna”, sinó si presta serveis durant hores legalment nocturnes, encara que sigui de manera parcial o ocasional.

• Atenció. Treballar algunes hores de nit ja activa el règim de protecció de l’article 36 de l’ET.

Què és el plus de nocturnitat i què no l’és?

El plus de nocturnitat és un complement salarial funcional, lligat al lloc i a l’horari, i no consolidable. No retribueix una jornada completa ni un tipus de contracte, sinó les hores efectivament treballades dins del tram nocturn.

El Tribunal Suprem, en la seva Sentència 1223/2025, de 10 de desembre de 2025, recorda que aquest plus respon a la penúria més gran del treball nocturn i que la seva meritació depèn exclusivament d’haver treballat en aquest horari.

• Atenció. No es merita per dies complets, ni per torns, ni per adscripció a un sistema organitzatiu.

Treball nocturn no és el mateix que treballador nocturn

El TS en la seva sentència de 10 de desembre de 2025 insisteix en una distinció que sol generar errors:

• Treball nocturn: el realitzat entre les 22.00 i les 06.00.
• Treballador nocturn: qui du a terme normalment una part rellevant de la seva jornada anual en horari nocturn.

Aquesta segona qualificació només serveix per a fixar límits de jornada i prohibir hores extraordinàries, però no condiciona el dret a la retribució específica per nocturnitat.

• Atenció. No ser “treballador nocturn” no elimina el dret a cobrar nocturnitat.

Què exigeix l’article 36.2 de l’ET?

L’article 36.2 de l’ET estableix una regla clara, que el treball nocturn té una retribució específica.

Només s’admeten dues excepcions a aquesta obligació:

1. Que el salari s’hagi fixat atès que el treball és nocturn per la seva pròpia naturalesa.

2.  Que el treball nocturn s’hagi compensat mitjançant descansos equivalents.

Fora d’aquests dos supòsits, la retribució específica per nocturnitat és obligatòria.

• Atenció. La negociació col·lectiva no pot crear noves excepcions diferents de les previstes en la llei.

Per què no n’hi ha prou amb un plus de torns?

En el cas analitzat en la sentència del TS, el conveni col·lectiu excloïa el plus de nocturnitat als qui cobraven un plus de torns (129 euros mensuals), afirmant que aquest ja compensava el treball nocturn.

El Tribunal Suprem declara aquesta previsió il·legal, perquè el plus de torns retribueix l’organització del treball, no la penúria de treballar de nit.

Treballar a torns i treballar de nit són realitats distintes, encara que a vegades coincideixin.

Un plus mensual per treball per torns no substitueix el plus horari de nocturnitat.

Prolongació de jornada i nocturnitat tampoc són intercanviables

La mateixa conclusió s’aplica als complements per prolongació de jornada, encara que s’abonin amb imports superiors en horari nocturn.

En el cas jutjat, s’abonaven 11 euros per cada mitja hora, o 14 euros a partir de les 00.00, amb la previsió expressa que aquest import incloïa la nocturnitat.

El Tribunal Suprem rebutja aquesta fórmula: pagar més per prolongar la jornada no equival a pagar la retribució específica exigida per l’article 36.2 de l’ET.

• Atenció. Que un complement sigui més elevat no el converteix automàticament en nocturnitat.

Conseqüència jurídica

La Sala social del TS declara la nul·litat parcial dels articles del conveni col·lectiu que excloïen expressament el plus de nocturnitat quan es percebien altres complements.

El missatge és clar: si es treballa de nit i no concorre cap excepció legal, ha d’existir una retribució específica identificable per nocturnitat.

Les clàusules convencionals contràries a l’article 36.2 de l’ET són anul·lables.

Implicacions pràctiques per a les empreses

Les empreses amb sistemes de torns, prolongacions de jornada o complements globals han de revisar si:

• Es paguen hores nocturnes sense un plus específic.
• La nocturnitat s'”absorbeix” en altres conceptes salarials.
• El conveni o pacte intern exclou expressament el cobrament de nocturnitat.

En aquests casos, existeix risc de reclamacions salarials i de nul·litat de la regulació interna.

La pràctica habitual no sempre coincideix amb la legalitat vigent.

El treball nocturn exigeix un tractament diferenciat, transparent i conforme a la llei. La flexibilitat de la negociació col·lectiva té límits, i un d’ells és l’obligació de retribuir específicament la nocturnitat quan es treballa en aquest tram horari.

Revisar convenis, pactes d’empresa i sistemes retributius permet anticipar-se a conflictes i evitar regularitzacions posteriors.

Moltes empreses funcionen bé, generen ingressos i tenen clients fidels, però desconeixen on resideix realment el seu valor diferencial. En la majoria dels casos, aquest valor no es troba en els actius visibles, sinó en una cosa més difícil de definir: el know-how.

1. Què s’entén per know-how en una empresa

El know-how és el conjunt de coneixements pràctics que permeten a una empresa fer bé la seva feina. No es tracta només de teoria ni de títols, sinó d’experiència aplicada: com es fan les coses, per què es fan així i què funciona realment.

Inclou processos interns, metodologies pròpies, maneres d’organitzar el treball, relació amb clients, criteris de decisió, solucions desenvolupades amb el temps i aprenentatges que no solen estar escrits en cap manual.

• Atenció. Si aquest coneixement només és al cap d’una o dues persones, el risc és alt.

2. Per què el know-how té tant de valor

El know-how és el que permet a una empresa ser eficient, competitiva i difícil d’imitar. Dues empreses poden oferir el mateix servei, però obtenir resultats molt distints perquè una ha après, amb el temps, a fer-ho millor.

A més, el know-how:

• Redueix errors i costos
• Accelera la presa de decisions
• Millora la qualitat del servei
• Augmenta la fidelitat del client

Quan es perd aquest coneixement -per una baixa, una jubilació o un conflicte-, l’empresa sol trigar mesos o anys a recuperar-lo.

El coneixement que no es transmet s’acaba perdent.

3. Un exemple

Pensem en una empresa familiar de serveis que fa més de 20 anys que opera. El fundador coneix perfectament als clients, sap com resoldre incidències complexes i té clar quines propostes funcionen i quines no.

Mai ha documentat els seus processos perquè “sempre s’ha fet així”. Quan es jubila o redueix la seva presència, l’equip segueix, però comencen els problemes: decisions més lentes, errors que abans no es cometien, clients que perceben un canvi.

L’empresa continua existint, però ha perdut part del seu valor perquè el seu know-how no estava estructurat ni protegit.

El relleu generacional sense transmissió de coneixement sol fallar.

4. Know-how i valor de l’empresa

Des d’un punt de vista econòmic i estratègic, el know-how influeix directament en:

• El valor de l’empresa en una venda o entrada de socis
• La continuïtat del negoci
• La capacitat de créixer sense dependre de persones concretes

Una empresa amb processos clars, coneixement documentat i equips formats és més sòlida, més atractiva i més fàcil de gestionar.

• Atenció. Les empreses “persona-dependents” valen menys i sofreixen més.

5. Com podem ajudar-lo

El nostre despatx o assessoria no sols acompanya en obligacions fiscals o laborals. També pot ajudar l’empresa a identificar, ordenar i protegir el seu know-how, per exemple:

• Analitzant els processos clau del negoci
• Ajudant a documentar procediments crítics
• Assessorant en contractes, clàusules de confidencialitat i protecció del coneixement
• Acompanyant en plans de relleu generacional
• Integrant el know-how en l’estratègia empresarial

L’objectiu no és burocratitzar, sinó convertir el coneixement en un actiu real i sostenible.

No protegir el know-how és deixar exposat el cor del negoci.

El know-how no pertany a una sola persona, encara que moltes vegades estigui concentrat en ella. Convertir-ho en coneixement compartit millora la implicació de l’equip i redueix la dependència de perfils clau.

Les empreses que treballen aquest aspecte solen ser més estables, més atractives per al talent i més resilients davant canvis.

Quan ningú sap explicar com funciona l’empresa, alguna cosa falla.

El know-how no es veu, però es nota. I quan falta, es paga car. Identificar-lo, protegir-lo i estructurar-lo no és només una qüestió organitzativa, sinó una decisió estratègica.

Des del despatx podem ajudar-lo a detectar on és aquest coneixement, com protegir-lo i com convertir-lo en un avantatge competitiu real per a la seva empresa.

El millor moment per a ordenar el know-how és abans que es perdi.