Alerta setmanal de continguts (setmana 50 del 2024)

Subvenció

El Kit Digital no és una subvenció monetària directa al beneficiari, sinó un mecanisme de finançament destinat exclusivament a cobrir solucions de digitalització ofertes per agents digitalitzadors adherits al programa. Per tant, l’import mai arriba a les mans de l’autònom o empresari, sinó que és transferit directament al proveïdor del servei digital contractat.

Com ha assenyalat la DGT, en la seva consulta vinculant V1966-24, d’acord amb la normativa fiscal vigent, aquest ajut té la consideració de rendiment d’activitats econòmiques. Així ho estableix l’article 27.1 de la Llei 35/2006 de l’IRPF (LIRPF), a l’ésser una subvenció que busca finançar activitats relacionades amb la producció o prestació de serveis.

Imputació temporal

La imputació temporal dels ingressos derivats del Kit Digital segueix les regles generals de meritació recollides en la Llei de l’impost sobre societats (LIS), aplicables a l’IRPF segons l’article 14.1.b) de la LIRPF. En termes pràctics:

• Despeses específiques: si la subvenció finança despeses determinades, s’han d’imputar com a ingrés en el mateix període en què es produeixi la meritació d’aquestes despeses.
• Inversions en actius: si l’ajut es destina a l’adquisició d’actius amortitzables, la seva imputació com a ingrés s’ha de fer de manera proporcional a la dotació de l’amortització corresponent.
• Altres casos: quan no existeixi una finalitat específica, l’ajut es reconeix com a ingrés en l’exercici en què es concedeixi.

Aspectes comptables

El reconeixement de la subvenció en la comptabilitat depèn de la seva condició com a reintegrable o no. Segons el Pla General de Comptabilitat:

• Subvenció reintegrable: fins que es compleixin tots els requisits establerts, l’ajut cal registrar-lo com un passiu.
• Subvenció no reintegrable: un cop acreditat el compliment de les condicions, pot ser reconeguda com a ingrés, seguint els criteris esmentats anteriorment.

Rellevància per a autònoms en el règim d’estimació objectiva (“mòduls”)

En el cas d’autònoms que tributen en mòduls, el rendiment net cal ajustar-lo incrementant els ingressos amb l’import de les subvencions percebudes. Això assegura que els ajuts no distorsionin la base imposable al marge del sistema de determinació del rendiment.

Amb l’arribada de Nadal, les empreses acostumen a obsequiar cistelles i organitzar esdeveniments per a empleats i clients. Encara que aquestes accions enforteixen les relacions laborals i comercials, també generen implicacions fiscals que cal analitzar detalladament per evitar problemes amb Hisenda.

A continuació abordem els aspectes més rellevants sobre la tributació d’aquests obsequis i celebracions.

Impost sobre societats/IRPF

Cistelles per a empleats

Les cistelles de Nadal lliurades a empleats són considerades una despesa deduïble en l’impost sobre societats, sempre que formin part dels costums de l’empresa. Segons el Tribunal Suprem, aquest benefici té la categoria de “condició més beneficiosa” i, per tant, constitueix un dret adquirit pels treballadors.

Quant a l’IRPF, el valor d’aquestes cistelles cal computar-lo com a retribució en espècie. Això implica que l’empresa ha d’ingressar a compte l’import corresponent i reflectir-lo en les declaracions trimestrals i anuals (models 111 i 190). A més, el cost cal incloure’l en la base de cotització de la Seguretat Social.

Exemple. Si el cost total de les cistelles és de 3.000 euros i la retenció mitjana aplicable és del 20%, l’empresa ha d’ingressar 600 euros a Hisenda. Aquest import es pot repercutir als empleats, reduint així el cost empresarial.

Regals a clients i proveïdors

En el cas d’obsequis a clients o proveïdors, aquestes despeses són deduïbles en l’impost sobre societats si compleixen amb els següents requisits:

1. Inscripció comptable: han de ser degudament registrats en la comptabilitat.
2. Justificació documental: és fonamental disposar de factures detallades.
3. Correlació amb ingressos: les despeses han d’estar relacionades directament amb l’activitat de l’empresa.

Límit. La deduïbilitat d’aquestes despeses està limitada a l’1% de l’import net del volum de negocis de l’exercici. Per exemple, si la seva empresa factura dos milions d’euros en un any, pot deduir fins a 20.000 euros en atencions a clients.

Els obsequis publicitaris com ara agendes, calendaris o bolígrafs són deduïbles sempre que incloguin el logo de l’empresa i el seu valor anual per destinatari no superi els 200 euros.

IVA

L’IVA de les despeses associades a les cistelles de Nadal o regals a empleats no és deduïble. Segons la normativa, aquests béns estan destinats a l’ús privat de tercers i no compleixen els requisits per a la deducció.

Per contra, els regals publicitaris d’escàs valor destinats a clients o proveïdors (que no excedeixin els 200 euros anuals per destinatari) poden deduir l’IVA, sempre que incloguin el logo de l’empresa de manera visible i indeleble.

Recomanacions

• Justificació: guardi factures i documents que donin suport a la naturalesa de la despesa i la seva relació amb l’activitat empresarial.
• Planificació: eviti sorpreses fiscals comprovant que les seves pràctiques estan alineades amb els usos i costums reconeguts per Hisenda.
• Consultes: si és la primera vegada que atorga cistelles de Nadal, li recomanem no deduir la despesa fins que existeixi una repetició suficient per a considerar-ho costum.

Per al TS les empreses no estan obligades a incloure dades salarials individualitzades en el registre retributiu.  

La sentència del TS, estableix un precedent clau en delimitar l’abast del registre salarial en les empreses. Aquesta sentència aborda específicament si és obligatori incloure dades que permetin identificar la retribució individualitzada d’un treballador, i conclou que no és necessari i que fer-ho podria vulnerar drets fonamentals com la protecció de dades personals. A continuació, analitzem en profunditat els aspectes més rellevants d’aquesta resolució.

1. El registre salarial

La normativa espanyola (article 28 de l’Estatut dels Treballadors i el RD 902/2020) obliga les empreses a mantenir un registre retributiu anual que garanteixi la transparència salarial i la igualtat entre dones i homes. Aquest registre ha d’incloure:

• Valors mitjans dels salaris.
• Mitjanes aritmètiques i medianes de les retribucions salarials i extrasalarials.
• Dades desagregades per sexe i distribuïdes per grups professionals, categories professionals o llocs d’igual valor.

El propòsit principal és identificar i corregir possibles desigualtats retributives per raó de gènere, sense necessitat d’incloure dades individualitzades.

2. Protecció de dades personals

El Tribunal Suprem reforça la importància del dret a la protecció de dades (article 18.4 de la Constitució espanyola) i la seva interacció amb el Reglament general de protecció de dades (RGPD). Destaca els següents principis:

• Minimització de dades: només s’han de tractar les dades estrictament necessàries per a complir la finalitat del registre salarial.
• Limitació de la finalitat: les dades recopilades no es poden utilitzar per a altres fins diferents dels de garantir la igualtat retributiva.
• Confidencialitat: la divulgació directa o indirecta d’informació que permeti identificar la retribució d’un treballador està prohibida sense una base legal clara i mesures de seguretat específiques.

3. Exclusió de dades individualitzades

La sentència emfatitza que, encara que el registre retributiu ha d’incloure tota la plantilla, el legislador ha establert que els valors siguin mitjans i no individuals.

• Grups petits: si en una categoria professional hi ha pocs empleats (per exemple, un o dos), les dades d’una mitjana podrien identificar indirectament la retribució individual. En aquests casos, el Tribunal assenyala que és justificable no incloure aquestes dades en el registre.
• Dret a la privacitat: la inclusió de salaris individualitzats vulneraria el dret fonamental dels treballadors a la protecció de les seves dades personals, especialment quan no existeix una base legal que el sostingui.

4. Implicacions per a les empreses

La sentència té implicacions pràctiques per a totes les empreses obligades a mantenir un registre salarial:

• Gestió del registre retributiu: els registres s’han de centrar exclusivament en mitjanes i mitjanes desagregades per sexe, evitant qualsevol dada que permeti identificar salaris individuals.
• Evitar conflictes legals: les empreses que incloguin dades individualitzades sense base legal s’exposen a sancions i reclamacions per vulneració de la normativa de protecció de dades.
• Plans d’igualtat i auditories salarials: tot i que aquestes eines complementen la transparència retributiva, cal dissenyar-les de manera que respectin la confidencialitat de la informació individual.

5. Context europeu

La sentència també al·ludeix a la Directiva Europea 2023/970 sobre transparència retributiva, que els estats membres han d’implementar abans de juny de 2026. Aquesta directiva reforça el principi d’igualtat salarial i estableix obligacions addicionals per als ocupadors, com:

• Proporcionar informació sobre nivells retributius mitjans desagregats per sexe.
• Garantir que la informació facilitada compleixi amb el RGPD i eviti identificar a persones treballadores.

El Tribunal Suprem suggereix que aquesta transposició podria ser una oportunitat per aclarir la normativa espanyola i establir garanties addicionals que permetin conciliar transparència retributiva i protecció de dades.

És habitual que els socis aportin fons per cobrir necessitats temporals de liquiditat. Aquestes aportacions es reflecteixen en el compte 551 (comptes amb socis i administradors), que documenta l’obligació de l’empresa de retornar els diners. No obstant això, quan el negoci no té capacitat per a reemborsar aquestes sumes, convertir-les en capital pot ser la solució més beneficiosa.

En consolidar aquestes aportacions com a capital, l’empresa millora el seu patrimoni net, la qual cosa resulta especialment útil si planeja sol·licitar finançament. A més, en reduir la seva ràtio d’endeutament, es facilita l’accés a línies de crèdit amb millors condicions.

Opcions per a cancel·lar deutes amb socis

Existeixen dos camins principals per a gestionar aquests deutes:

1. Aportacions a fons perdut. Aquest mètode consisteix a traslladar els fons al compte 118, la qual cosa els converteix en fons propis sense modificar el capital social. És una opció econòmica, ja que evita despeses notarials i de registre. No obstant això, presenta unes certes limitacions:
   • Tots els socis han de fer aportacions en proporció a la seva participació en el capital social.
   • Si un soci aporta més que la seva proporció, es poden generar implicacions fiscals, ja que l’excés podria considerar-se una donació.
2. Ampliació de capital amb compensació de crèdits. Aquest enfocament, encara que més complex, permet convertir els deutes en noves participacions socials. A través d’una escriptura pública inscrita en el Registre Mercantil, el soci renuncia a recuperar els fons prestats a canvi d’incrementar la seva participació en l’empresa. Aquesta opció evita problemes fiscals i és ideal en casos on les aportacions no són proporcionals.

L’impacte en el finançament bancari

Reduir l’endeutament amb socis té un efecte directe en la ràtio d’endeutament de l’empresa.

Per exemple, imaginem una empresa que té el següent balanç:

• Patrimoni net actual: 100.000 euros.
• Deutes amb socis registrats en el compte 551: 50.000 euros.
• Altres passius (com ara préstecs bancaris): 150.000 euros.

La ràtio d’endeutament de l’empresa es calcula dividint el total de passius entre el patrimoni net. En aquest cas:

• Patrimoni net actual: 100.000 euros.
• Passius totals: 150.000 euros d’altres deutes + 50.000 euros de deutes amb socis.
• Ràtio actual: 200% (200.000 euros de passius enfront de 100.000 euros de patrimoni net).

Si els 50.000 euros de deutes amb socis es converteixen en capital mitjançant una ampliació amb compensació de crèdits, les xifres del balanç canviarien així:

1. Nou patrimoni net: s’incrementa en 50.000 euros, passant de 100.000 euros a 150.000 euros.
2. Passius totals després de l’operació: només quedaran els 150.000 euros corresponents a altres deutes.

Amb aquests nous valors, la ràtio d’endeutament es redueix dràsticament:

• Nova ràtio: ara els 150.000 euros de passius representen el 100% del patrimoni net (150.000 euros).

La reducció de la ràtio d’endeutament millora la imatge financera de l’empresa enfront de les entitats bancàries. Això permet accedir a finançament addicional en condicions més favorables.

Per exemple, si els bancs consideren acceptable una ràtio màxima del 160%, l’empresa podria sol·licitar finançament addicional per fins a 90.000 euros:

Amb 150.000 euros de passius actuals més 90.000 euros addicionals, el total de passius seria 240.000 euros. Dividit entre el patrimoni net (150.000 euros), la ràtio resultant seria del 160%, complint amb els estàndards bancaris.

En definitiva, la gestió estratègica dels deutes amb socis no sols enforteix el balanç de l’empresa, sinó que també la posiciona millor enfront de futurs desafiaments financers. Avaluar les opcions disponibles i el seu impacte fiscal és essencial per a prendre decisions encertades.