Alerta setmanal de continguts (setmana 51 del 2023)

L’informem, que com en anys anteriors, l’Agència Tributària ha publicat un quadre informatiu on es recullen els diferents tipus de retencions i ingressos a compte de l’IRPF en l’exercici 2024.

Vegeu quadre de retencions 2024

Què són les retencions i els ingressos a compte

Són les quantitats que el pagador d’una renda, dinerària o en espècie, treu de la renda i l’ingressa al Tresor Públic.

Aquests ingressos són un avançament de la quota de l’impost que haurà de pagar el perceptor de les rendes.

El pagador d’una renda en espècie ha d’efectuar l’ingrés a compte i pot repercutir-lo o no al perceptor de la renda.

Ha de retenir o ingressar a compte quan compleixi els següents requisits:

• sigui un pagador obligat a retenir o ingressar a compte i
• la renda que aboni, en diners o en espècie, estigui subjecta a retenció o ingrés a compte.

Suportarà (o li practicaran) una retenció quan percebi una renda subjecta a retenció pagada per qui estigui obligat a retenir.

Rendes sotmeses a retenció o ingrés a compte

Entre altres:

• Rendiments del treball
• Rendiments procedents de l’arrendament o subarrendament de béns immobles urbans, amb excepcions
• Rendiments d’activitats professionals
• Rendiments d’activitats agrícoles, ramaderes, forestals
• Rendiments de les següents activitats empresarials en estimació objectiva: “Transport de mercaderies per carretera” (IAE 722) i “Servei de mudança” (IAE 757)
• Determinats guanys patrimonials com els derivats de la transmissió d’accions
• Rendiments del capital mobiliari
• Els premis que es lliurin a conseqüència de la participació en concursos, rifes
• Els procedents de la propietat industrial, intel·lectual, de la prestació d’assistència tècnica, de l’arrendament o subarrendament de béns mobles, negocis o mines i de la cessió del dret a l’explotació del dret d’imatge

Rendes no sotmeses a retenció o ingrés a compte

Entre altres:

• Les rendes exemptes i les dietes i despeses de viatge exceptuades de gravamen
• Els rendiments procedents de l’arrendament o subarrendament d’immobles urbans en els següents casos:
  • Quan la renda satisfeta per l’arrendatari al mateix arrendador no superi els 900 € anuals
  • Quan es tracti d’arrendaments d’habitatge d’empreses per als seus empleats
  • Quan l’arrendador dugui a terme una activitat del grup 861 de l’IAE o d’un altre que el faculti per a l’arrendament o subarrendament i aplicant al valor cadastral, la quota establerta per al grup 861 no resulti zero.

La quota serà zero si el valor cadastral que tenen els immobles arrendats o subarrendats a l’efecte de l’IBI multiplicat per 0,1% dona un resultat inferior a 601,01 €.

• Els rendiments de les Lletres de Tresor
• Les primes de conversió d’obligacions en accions

Persones o entitats obligades a retenir o a efectuar ingressos a compte

Amb caràcter general, tenen l’obligació de retenir quan abonin rendes sotmeses a retenció, entre altres:

• Les persones físiques que exerceixin una activitat econòmica (empresaris, professionals, agricultors, etc.) per les rendes que satisfacin o abonin en l’exercici de l’activitat.
• Les entitats en règim d’atribució de rendes que abonin o satisfacin rendes subjectes a l’IRPF.
• Les persones jurídiques i altres entitats, contribuents de l’impost sobre societats que abonin o satisfacin rendes subjectes a aquest impost.
• Els contribuents de l’impost sobre la renda de no residents (IRNR) que operin a Espanya mitjançant establiment permanent o sense establiment permanent en determinats supòsits.

En quin moment haig de fer la retenció o ingrés a compte

Amb caràcter general, l’obligació neix en el moment en què se satisfaci o aboni les rendes.

En els rendiments de capital mobiliari l’obligació neix:

• En el moment en el qual són exigibles o en el del seu pagament o lliurament, si és anterior.
• En el moment de la transmissió, amortització o reemborsament, si els rendiments deriven de la transmissió, amortització o reemborsament d’actius financers.

En els guanys patrimonials l’obligació de retenir i ingressar a compte neix: si el guany deriva de la transmissió o reemborsament d’accions o participacions d’institucions d’inversió col·lectiva, quan es formalitza la transmissió o reemborsament de les accions o participacions.

Avançament de la deducció per habitatge habitual

Si és un treballador per compte d’altri, pot sol·licitar una reducció en dos enters en el tipus de retenció aplicable a les seves rendes del treball, sempre que:

• La quantia total de les seves retribucions íntegres per rendiments del treball procedents de tots els teus pagadors sigui inferior a 33.007,20 € anuals;

• Efectuï pagaments per préstecs destinats a l’adquisició o rehabilitació del seu habitatge habitual (no es contempla l’ampliació ni la construcció);

• Tingui dret a la deducció per inversió en habitatge habitual;

• Comuniqui aquesta situació al seu pagador (pot utilitzar el model 145);

• I, el tipus de retenció no resulti negatiu a conseqüència de la reducció.

Si és el pagador de les rendes del treball, haurà de tenir-ho en compte per a calcular la retenció que ha de practicar als seus empleats.

Terminis de presentació i efectes

Pot efectuar la comunicació des del moment en què destini quantitats a l’adquisició o rehabilitació del seu habitatge habitual.

La regularització del tipus de retenció tindrà efectes des de la data en què és comunicat i, sempre que faltin almenys cinc dies per a confeccionar la nòmina.

No ha de reiterar aquesta comunicació en cada exercici tret que es produeixin variacions en les dades que inicialment ha comunicat.

Obligacions com a retenidor

1. Realitzar mensualment o trimestralment la declaració i ingrés de les quantitats retingudes utilitzant els models aprovats per als diferents tipus de renda.

Aquests models són, entre altres, el model 111 per a les Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinades imputacions de renda i, el model 115 per a les Retencions per arrendament de béns immobles.

• Declaracions trimestrals: tret que domiciliï el pagament, en els vint primers dies naturals d’abril, juliol, octubre i gener per les quantitats retingudes en el trimestre anterior.

• Declaracions mensuals: entre altres casos, quan el volum de les seves operacions l’any immediat anterior és més gran de 6.010.121,04 €. El termini, tret que domiciliï el pagament, és en els vint primers dies naturals del mes per les quantitats retingudes el mes anterior.

Haurà de presentar declaracions negatives, en els terminis anteriors i amb els mateixos models, quan satisfaci rendes sotmeses a retenció o ingrés a compte i per la quantia de les mateixes no és procedent practicar-les.

Si el venciment dels terminis de presentació coincideix amb un dia inhàbil el termini finalitzarà el primer dia hàbil següent.

Excepcionalment, en 2020 les retencions el venciment de les quals es va produir a partir del 15 d’abril i fins al 20 de maig es podien presentar i ingressar fins a aquesta data si el volum d’operacions en 2019 no va superar els 600.000 €.

2. Presentar una declaració informativa anual amb els models aprovats per a cada tipus de renda.

Haurà de presentar el model 190 si va presentar el model 111 i, el model 180 si va presentar el model 115.

El termini, amb caràcter general, és entre l’1 de gener i el 31 de gener de l’any següent al qual correspon la declaració anual.

3. Emetre a favor del perceptor de la renda els certificats que acreditin les retencions i ingressos a compte efectuats. Haurà de posar-los a la seva disposició abans de l’inici de la declaració d’IRPF.  Pot utilitzar aquest model: Certificat
4. Comunicar al perceptor de la renda, en el moment del seu abonament, la retenció o ingrés a compte practicat i el percentatge aplicat.

El pròxim 22 de desembre, se celebra el tradicional sorteig de loteria de Nadal, per la qual cosa convé recordar que determinats premis de loteries van deixar d’estar exempts de tributació en l’IRPF, i s’ha d’aplicar el gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes.

Si la seva empresa ha adquirit números de la loteria de Nadal i ha repartit participacions entre els seus clients, recordi que els premis d’aquesta loteria (a més dels de la Creu Roja, l’ONCE i els de determinades loteries autonòmiques) han deixat d’estar totalment exempts en l’IRPF, i estan subjectes a una tributació fixa (gravamen especial) del 20%.

Els contribuents de l’impost sobre societats que obtinguin un premi subjecte al gravamen especial han d’incloure, tal com feien abans de l’1 de gener de 2013, l’import del premi entre les rendes del període subjectes a l’impost i la retenció/ingrés a compte del 20% suportat com un pagament a compte més.

Gravamen especial del 20%

Des de l’01-01-2013 se sotmet a tributació, a través d’un gravamen especial, entre altres, els premis pagats corresponents a les loteries i apostes organitzades per la Societat Estatal Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE).

La norma estableix que els perceptors d’aquests premis, sigui quina sigui la seva naturalesa, en el moment del cobrament, suportaran una retenció o ingrés a compte que ha de practicar-los l’organisme pagador del premi, és a dir, la SELAE.

Atenció. S’exigirà de manera independent respecte de cada dècim, fracció o cupó de loteria o aposta premiat.

Exempció

N’estan exempts els premis l’import íntegre dels quals sigui igual o inferior a 40.000 euros. Els premis l’import íntegre dels quals sigui superior a 40.000 euros només tributen respecte de la part que excedeixi d’aquest import.

Els contribuents de l’IRPF o els contribuents no residents sense establiment permanent que resultin agraciats i hagin suportat la retenció en el moment de l’abonament del premi no han de presentar cap altra autoliquidació.

Retenció

La base de la retenció del gravamen especial està formada per l’import del premi que excedeixi de la quantia exempta. El percentatge de retenció o ingrés a compte és del 20%.

Així, per exemple, un premi de 100.000 €, tributaria al 20% sobre 60.000 € (100.000 – 40.000), per la qual cosa es practicaria una retenció de 12.000 € i es percebrien 88.000 €.

I com tributen les participacions o premis compartits?

En el cas de premis compartits (grup d’amics o parents, penyes, confraries…), en els quals el premi es reparteix entre tots els participants, s’han de distribuir els 40.000 € que estan exempts, entre tots els beneficiaris en proporció al seu percentatge de participació, i qui procedeixi al repartiment del premi que figuri com a beneficiari únic (o com a gestor de cobrament) per haver-ho manifestat així en el moment del cobrament del premi, ha d’estar en condicions d’acreditar davant l’Administració Tributària que el premi ha estat repartit als titulars de participacions, sent, per tant, necessària la identificació de cada guanyador així com del seu percentatge de participació.

Identificació

La SELAE ha de procedir a identificar als guanyadors dels premis sotmesos a gravamen, és a dir, els que siguin superiors a 40.000 € per dècim, independentment que el premi hagi estat obtingut per una sola persona o bé conjuntament per diverses persones o entitats.

El gestor del dècim ha d’estar en condicions d’acreditar davant l’Administració Tributària que el premi ha estat repartit als titulars de participacions perquè quan es divideixi el premi no es consideri com una donació i es gravi amb l’impost sobre successions i donacions.

Atenció. És recomanable que els dècims premiats es cobrin a través de les entitats bancàries i que en el mateix banc s’identifiqui amb nom, cognoms i DNI a cadascuna de les persones amb els qui s’ha compartit el dècim afortunat. L’efecte negatiu de no donar les dades identificatives de la llista de premiats en el banc és que no arribin adequadament a l’Agència Tributària. En aquest cas, el comprador del dècim el cobrarà al banc (amb la retenció del 20% igualment aplicada per endavant), però a l’hora de repartir-lo entre les persones amb les quals compartia aquest dècim (serà complicat justificar davant l’Administració Tributària l’origen dels fons), el lliurament es podria considerar una donació i, per tant, gravar-se amb l’impost sobre donacions. 

No residents sense establiment permanent

Addicionalment, els contribuents no residents sense establiment permanent que resultin agraciats i hagin suportat la retenció en el moment de l’abonament del premi podran sol·licitar la devolució que pogués correspondre’ls per aplicació d’un conveni per a evitar la doble imposició internacional.

Quan un familiar requereix hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització, però amb repòs domiciliari, existeix la possibilitat que els empleats exerceixin el seu dret a sol·licitar un permís laboral per a acompanyar i cuidar al familiar durant la seva hospitalització.

Què diu l’Estatut dels Treballadors (ET) sobre els permisos retribuïts per hospitalització?

L’article 37.3.b) de l’ET estableix que el treballador, previ avís i justificació, es podrà absentar de la feina, amb dret a remuneració, pel temps de cinc dies (abans del 30-06-2023 aquest termini era de dos dies que s’ampliava a quatre dies quan amb tal motiu el treballador necessitava fer un desplaçament a aquest efecte) per accident o malaltia greus, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització que requereixi repòs domiciliari del cònjuge, parella de fet o parents fins al segon grau per consanguinitat o afinitat, inclòs el familiar consanguini de la parella de fet, així com de qualsevol altra persona diferent de les anteriors, que convisqui amb el treballador en el mateix domicili i que requereixi la cura efectiva d’ell.

Moment del gaudi, dies naturals o laborals?

Un dels temes que més afecta els treballadors, i que no està resolt de tot per la legislació, és el de quan comença un permís retribuït. I aquests dubtes sorgeixen també per a determinar si, quan la llei parla de “dies”, es refereix a dies naturals o laborables. La diferència entre tots dos és que, si tenim en compte els dies laborables, hem de comptar els dies en què treballem, majoritàriament de dilluns a divendres (o de la jornada laboral del treballador). No tenim en compte caps de setmana ni festius. En canvi, sí que parlem de dies naturals, per al còmput hem de tenir en compte els caps de setmana i els festius.

L’Estatut dels Treballadors (article 37.3), no especifica per als permisos si es tracta de dies laborables o naturals, esmentat simplement els “dies”. En el cas del permís per matrimoni sí que especifica que es tracta de quinze dies naturals. Com que la norma legal no desenvolupa aquest concepte, el següent que hem de fer és mirar com el regula el nostre conveni col·lectiu.

I d’aquesta manera, alguns convenis regulen cada permís indicant si es tracta de dies laborables o naturals. Però sorgeixen controvèrsies sobre si aquesta regulació convencional és conforme a la regulació legal o la interpretació judicial.

Sobre aquest tema, cal tenir en compte que la jurisprudència estableix de manera ferma que els permisos remunerats s’han de prendre en dies laborables en lloc de dies naturals.

Jurisprudència del Tribunal Suprem

El Tribunal Suprem en diferents Sentències (per exemple de 18/10/2020, 11/07/2023 o la de 03/10/2023), assenyala que en els permisos retribuïts curts (no en el cas del permís per matrimoni) els dies són dies laborables i no dies naturals, i la raó d’aquesta resposta l’argumenta el Tribunal Suprem en el fet que el permís només té sentit si es refereix a dies laborables, ja que com que són permisos finalistes, és a dir que tenen la finalitat que el treballador es pugui desplaçar per l’existència d’una malaltia o hospitalització d’un familiar, el TS assenyala que el permís només té sentit si es refereix a dies en què el treballador ha de treballar (d’aquí ve que es refereixi a dies laborables), ja que si en el dia en qüestió el treballador no ha de treballar, el permís no tindria cap sentit finalista.

Al mateix temps, aquest raonament és el que porta el Tribunal Suprem a afirmar que el permís s’inicia el primer dia laborable del treballador, perquè, si el fet que causa el permís es va produir o es va iniciar en dia festiu, tampoc té sentit que es comenci en aquest dia festiu a gaudir del permís retribuït, de manera que el permís s’iniciarà aquest primer dia laborable. 

Atenció. El Tribunal Suprem determina que el gaudi d’un permís retribuït es comença a comptar el primer dia laborable posterior al fet causant.

Jurisprudència del TJUE

Per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) els permisos retribuïts estan subjectes a dos requisits: que tingui lloc algun dels esdeveniments contemplats en la normativa, d’una banda, i el fet que les necessitats i obligacions que justifiquen la concessió d’un permís retribuït es produeixin durant un període de feina. El Tribunal de la Unió entén que no poden ser reclamats en període de descans setmanal o de vacances anuals retribuïdes.

Convenis col·lectius

En el cas concret en el qual el conveni col·lectiu expliciti que els permisos d’aquesta naturalesa es gaudiran en dies naturals, el Tribunal Suprem, en sentències de l’any 2020, va recordar que la regulació en els convenis col·lectius de les llicències retribuïdes només pot ser una millora del règim recollit en l’art. 37 de l’Estatut dels Treballadors.

Per tant, en aquest cas es poden donar dues situacions:

• Que el conveni no millori el que s’estableix per l’ET. En aquest cas, la doctrina del Suprem considera que el permís es concedeix per a absentar-se de la feina en dia laborable, perquè en dia festiu no fa falta. Per consegüent, si el text normatiu no fixa una altra regla diferent de còmput, els permisos s’han de gaudir a partir del dia laborable en què el treballador hagi de deixar d’acudir a la feina. Aquesta interpretació va en línia amb la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que també considera que les necessitats sorgeixen si aquest esdeveniment es dona durant un període de treball.
• Si el conveni col·lectiu millora el catàleg legal de permisos, el règim de cadascun d’ells serà determinat pel que recull la negociació col·lectiva. Així, es poden distingir diferents dies d’inici de cada permís si la norma convencional diferencia clarament entre dies naturals i dies laborables.

El permís fixat per dies naturals en el conveni col·lectiu no pot disminuir la durada del permís que correspondria segons el fixat en l’Estatut dels Treballadors.

Atenció. Revisi si el seu conveni regula els permisos de forma més favorable per als seus empleats.

Diverses hospitalitzacions

Una qüestió dubtosa és què succeeix si hi ha diverses hospitalitzacions per la mateixa malaltia, és a dir, es té dret a diversos permisos?

Aquest supòsit és discutible, ja que l’ET no l’aclareix i no existeix una jurisprudència consolidada.

No obstant això, podem considerar que si el treballador ja ha gaudit del permís amb anterioritat i tornen a ingressar un familiar per les mateixes malalties, sí que pot tenir dret a un nou permís.

• Cada hospitalització (encara que sigui per la mateixa malaltia) suposa un fet causant diferent, per la qual cosa dona dret a permisos successius.
• Això sí: els cinc dies no es poden ampliar, amb independència del que duri l’hospitalització.
• El seu empleat pot gaudir els dos dies de manera consecutiva o alterna.

Com ja sap, en les SA i en les SL hi ha dos òrgans de decisió: la junta de socis i l’òrgan d’administració (que és el que representa i gestiona la societat). Aquest últim pot organitzar-se de diverses formes:

• Es pot nomenar un administrador únic, diversos administradors solidaris (cadascun pot actuar per separat) o diversos mancomunats (han d’actuar conjuntament).

• Bé es pot nomenar un mínim de tres administradors (i un màxim de 12 en les SL) que actuïn com a consell d’administració. En aquest cas les decisions es prenen conjuntament, i se sol delegar la seva execució en un conseller delegat.

Recordi que:

• El consell d’administració estarà format per un mínim de tres membres. Els estatuts fixaran el nombre de membres del consell d’administració, o bé el màxim i el mínim, i en aquest cas correspon a la junta de socis la determinació del nombre concret dels seus components.

• En la societat de responsabilitat limitada, en cas de consell d’administració, el nombre màxim dels components del consell no podrà ser superior a dotze.

El consell s’ha de reunir cada tres mesos

Li recordem que la Llei de societats de capital (LSC) estableix en l’article 245 l’obligació del consell d’administració de reunir-se, almenys, una vegada al trimestre, amb la finalitat que mantingui una presència constant en la vida de la societat.

Per tant, li recordem que hauria de tenir present aquesta obligació legal, i en conseqüència comprovar que el president del consell convoca aquestes reunions trimestrals, complint els requisits que marquin els estatuts.

També poden fer consells universals (tots els membres del consell accepten reunir-se sense convocatòria prèvia).

Atenció. El consell s’ha de reunir almenys una vegada al trimestre i plasmar les discussions i acords presos en actes signades pel president i el secretari.

Inclogui en els estatuts la possibilitat de celebrar reunions per videoconferència i adoptar acords per escrit (sense sessió) per a una major agilitat. 

Què ocorre si no se’n celebra alguna?

Encara que la llei no estableix expressament una sanció si no ho fan, es pot entendre que els seus membres no actuen diligentment si incompleixen aquesta obligació, la qual cosa augmenta el risc que puguin incórrer en responsabilitats.