Alerta setmanal de continguts (setmana 51 del 2024)

Quan una empresa lliura productes de manera gratuïta o amb descomptes especials als seus treballadors, sorgeix el dubte de si això constitueix una retribució en espècie a l’efecte de l’IRPF. La normativa fiscal estableix regles clares per a valorar aquests beneficis i determinar quan poden ser considerats part del salari de l’empleat.

1. Regla general: preu de venda al públic (PVP)

El lliurament de productes o serveis que l’empresa comercialitza als seus empleats constitueix retribució en espècie, valorada com la diferència entre el preu de venda al públic (PVP) i el preu efectivament pagat pel treballador. Això aplica tant si el producte es lliura de manera gratuïta com si es ven amb descompte.

• Atenció. La valoració del PVP no és sempre el preu general; existeixen regles especials que permeten reduir el seu valor en uns certs casos.

2. Càlcul de la retribució en espècie amb descomptes

Per a determinar la valoració de la retribució en espècie, s’apliquen les següents reduccions:

1. Descomptes aplicats a altres col·lectius similars: si l’empresa ofereix descomptes a altres grups (per exemple, clients preferents), aquest descompte pot aplicar-se també als empleats.
2. Promocions generals vigents: es considera el preu final amb les ofertes o promocions de caràcter general existents en el moment del lliurament.
3. Descompte màxim permès: si no existeixen promocions, l’empresa pot aplicar un descompte màxim del 15% sobre el PVP i fins a un límit anual de 1.000 euros.

• Atenció.  Si el descompte general aplicable és inferior al 15%, l’empresa podrà aplicar igualment el 15% dins del límit anual.

3. Exemples pràctics

Vegem diferents escenaris per a entendre com es calcula la retribució en espècie:

Cas 1: Lliurament gratuït sense promocions vigents

• Preu de venda al públic (PVP): 3.000 euros.
• Descompte màxim permès: 15% de 3.000 = 450 euros.
• Valor de la retribució en espècie: 2.550 euros (3.000 – 15%).

Cas 2: Descompte limitat pel topall anual de 1.000 euros

• Preu de venda al públic: 10.000 euros.
• Descompte màxim permès: 1.000 euros (límit anual).
• Valor de la retribució en espècie: 9.000 euros (10.000 – 1.000 euros).

Cas 3: Promoció general del 25%

• Preu base del producte: 4.800 euros.
• Promoció general vigent: 25%.
• Valor de la retribució en espècie: 3.600 euros (4.800 – 25%).

Cas 4: Descompte general del 10% (empresa pot aplicar el 15%)

• Preu base del producte: 5.000 euros.
• Descompte general ofert al públic: 10%.
• Descompte màxim permès: 15%.
• Valor de la retribució en espècie: 4.250 euros (5.000 – 15%).

Cas 5: Lliurament gratuït amb descompte de temporada del 30%

• Preu base del producte: 2.800 euros.
• Promoció general vigent: 30%.
• Valor de la retribució en espècie: 1.960 euros (2.800 – 30%).

Cas 6: Compra amb descompte de 15% i límit anual

• Preu total de productes adquirits: 8.000 euros.
• Descompte aplicat: 15% de 8.000 = 1.200 euros.
• Límit màxim permès: 1.000 euros.
• Valor de la retribució en espècie: 7.000 euros (8.000 – 1.000 euros).

Cas 7: Compra amb descompte general i addicional permès

• Preu base del producte: 6.000 euros.
• Descompte general del públic: 5%.
• L’empresa aplica el descompte permès del 15%.
• Valor de la retribució en espècie: 5.100 euros (6.000 – 15%).

Cas 8: Lliurament gratuït sense promocions i alt PVP

• Preu base del producte: 12.000 euros.
• Descompte màxim permès: 1.000 euros (límit anual).
• Valor de la retribució en espècie: 11.000 euros (12.000 – 1.000 euros).

4. Política recomanada per a evitar retribució en espècie

Per a minimitzar o evitar que els lliuraments de productes o descomptes a empleats constitueixin retribució en espècie, l’empresa pot adoptar les següents mesures:

1. Aplicar un descompte màxim del 15% sobre el PVP no rebaixat.
2. Limitar el volum de compres anuals per a evitar superar el topall de 1.000 euros de descompte.

Per exemple:

• Si el descompte és del 15%, el màxim de compres anuals sense generar retribució en espècie seria de 6.666 euros (6.666 x 15% = 1.000 euros).

5. Lliuraments gratuïts: què ocorre?

Els lliuraments gratuïts també estan subjectes a les mateixes regles:

• La valoració de la retribució en espècie es calcula aplicant el 15% de descompte sobre el PVP o aplicant les promocions generals si existeixen.

Per tant, en absència de promocions, l’empleat haurà d’imputar com a retribució el PVP amb el descompte màxim permès.

En definitiva, el lliurament de productes gratuïts o amb descompte a empleats pot constituir retribució en espècie, i ha de ser correctament valorada conforme a les regles fiscals vigents:

• Aplicació de descomptes màxims del 15% o fins a 1.000 euros anuals.
• Inclusió de promocions generals vigents.
• Evitar superar aquests límits mitjançant una política clara de descomptes en l’empresa.

Adoptant aquestes mesures, la seva empresa podrà minimitzar el risc fiscal i oferir beneficis als treballadors de manera eficient.

6. Tractament fiscal en l’impost sobre societats

Quan una empresa lliura productes als seus empleats de manera gratuïta o amb descomptes, es generen efectes fiscals tant en la determinació dels ingressos com en les despeses deduïbles en l’impost sobre societats:

a) Registre d’ingressos per lliuraments a empleats

La normativa de l’IS estableix que el lliurament de productes a empleats ha de considerar-se com a venda a efectes fiscals, encara que es realitzi de manera gratuïta o amb un preu rebaixat. En conseqüència:

• L’empresa ha de registrar un ingrés equivalent al valor normal de mercat del producte lliurat, és a dir, el preu de venda al públic (PVP).
• Si existeix un descompte aplicat (fins al límit del 15% o 1.000 euros en IRPF), aquest haurà de ser considerat com una despesa deduïble, sempre que compleixi amb els requisits de correlació amb els ingressos i tingui justificació documental.

Exemple pràctic:

• L’empresa lliura un producte amb un PVP de 3.000 euros de manera gratuïta a un empleat.
• A l’efecte de l’IS:
  • Es registra un ingrés comptable de 3.000 euros.
  • Si el descompte del 15% (450 euros) és aplicable, es pot deduir com a despesa de personal.

b) Deduïbilitat de les despeses

Les despeses derivades d’aquests lliuraments (per exemple, el cost del producte) seran deduïbles en l’IS si compleixen amb els següents requisits establerts en l’article 15 de la LIS (Llei de l’impost sobre societats):

1. Correlació amb els ingressos: la despesa ha d’estar vinculada a l’activitat econòmica de l’empresa i ser necessària per a obtenir ingressos futurs (per exemple, fidelització d’empleats, motivació o millora del clima laboral).
2. Justificació documental: s’ha de comptar amb documentació adequada (factures, nòmines, etc.) que acrediti el lliurament i la seva valoració.
3. Registre comptable: la despesa ha d’estar comptabilitzada correctament en el compte de resultats de l’empresa.

7. IVA suportat i repercutit

El lliurament gratuït de béns també té impacte en l’IVA, ja que, a efectes fiscals, es considera un lliurament de béns fet a títol onerós.

• Lliurament gratuït: l’empresa ha d’autoregular l’IVA, és a dir, repercutir i declarar l’impost corresponent al valor de mercat del producte lliurat.
• Lliurament amb descompte: si es cobra un import rebaixat a l’empleat, l’IVA es calcularà sobre el preu efectivament pagat pel treballador.

Exemple pràctic:

• L’empresa lliura un producte amb un PVP de 3.000 euros de manera gratuïta.
  • IVA repercutit: 630 euros (21% de 3.000 euros).
  • L’empresa ha de declarar aquest IVA en la seva autoliquidació.
• Si el lliurament té un descompte del 15% i l’empleat paga 2.550 euros:
• IVA repercutit: 535,50 euros (21% de 2.550 euros).

8. Efecte en el compte de resultats de l’empresa

El tractament comptable i fiscal en l’impost sobre societats té impacte directe en el compte de resultats:

1. Ingressos: es registra com a ingrés per vendes el PVP del producte lliurat.
2. Despeses:
   • El cost del producte lliurat es registra com una despesa deduïble.
   • El descompte aplicat (si compleix els requisits) pot considerar-se una despesa de personal, la qual cosa redueix la base imposable de l’IS.
3. IVA: es repercuteix l’impost corresponent al valor del producte.

Com veiem, el lliurament gratuït o amb descompte de productes a empleats genera ingressos imputats i, al seu torn, despeses deduïbles en l’impost sobre societats. És fonamental que les empreses documentin adequadament aquestes operacions i tinguin en compte l’impacte en l’IVA per a evitar riscos fiscals.

Una correcta planificació i aplicació de descomptes permet aprofitar els beneficis de fidelització i motivació d’empleats sense incórrer en contingències fiscals.

La recent sentència del Tribunal Suprem (TS) de 25 de novembre de 2024 ha resolt una qüestió de gran rellevància fiscal: la presumpció d’afectació a l’activitat econòmica dels vehicles usada per agents comercials no és extensible als agents d’assegurances. Encara que tots dos professionals comparteixen la figura del contracte d’agència, l’Alt Tribunal aclareix que el seu enquadrament jurídic i funcional és distint.

Tanmateix, això no impedeix que els agents d’assegurances puguin deduir les despeses dels seus vehicles si demostren, mitjançant prova suficient, la vinculació de l’ús del vehicle a la seva activitat professional, tal com estableix l’article 29.1 de la Llei de l’IRPF.

1. L’origen del debat: la presumpció de l’article 22.4.d) del Reglament de l’IRPF

L’article 22.4.d) del Reglament de l’IRPF atorga als agents comercials una presumpció legal per la qual els vehicles que utilitzen en la seva activitat es consideren afectats a l’exercici professional, encara que puguin tenir un ús privat ocasional. Aquesta dispensa reglamentària allibera el contribuent d’aportar proves addicionals, tret que l’Administració demostri el contrari.

No obstant això, els agents d’assegurances, encara que també fan tasques de promoció i intermediació, no es beneficien automàticament d’aquesta presumpció.

2. Sentència del TS

En la seva sentència de 25 de novembre de 2024, el TS rebutja l’extensió de la presumpció aplicable als agents comercials als agents d’assegurances per les següents raons:

1. Diferències funcionals i jurídiques. Els agents comercials i els agents d’assegurances tenen règims jurídics distints. La seva classificació en l’IAE i en la CNAE també els distingeix, la qual cosa evidencia una activitat professional diferenciada.
2. Ús no predominant del vehicle. El TS assenyala que, encara que el vehicle pot ser necessari en alguns casos per als agents d’assegurances, el seu ús no resulta imprescindible ni consubstancial a la seva activitat. Avui dia, la majoria de les gestions comercials poden fer-se de manera telemàtica, la qual cosa redueix la dependència dels desplaçaments físics.
3. Prova necessària. A diferència dels agents comercials, els agents d’assegurances han d’acreditar mitjançant prova suficient l’afectació del vehicle a la seva activitat econòmica, conforme a l’article 29.2 de la Llei de l’IRPF.

En paraules del Tribunal:

“No es pot equiparar als agents d’assegurances amb els agents comercials per no concórrer en ells un enllaç directe i precís que justifiqui l’aplicació de la presumpció reglamentària.”

3. El precedent valencià: una interpretació distinta

La postura del Tribunal Suprem contrasta amb sentències prèvies, com la del TSJ de la Comunitat Valenciana del 30 d’abril de 2021, que sí que permetia als agents d’assegurances beneficiar-se de l’article 22.4.d) del RIRPF.

El TSJ valencià argumentava que:

• Els agents d’assegurances treballen sota un contracte d’agència, similar al dels agents comercials.
• La seva activitat de promoció i intermediació requereix desplaçaments constants, per la qual cosa l’ús del vehicle s’ha de considerar afecte a l’activitat.

Aquest criteri va ser recolzat pel TEAR de València en una resolució del 23 de gener de 2024, que reconeixia el dret a deduir les despeses del vehicle sense necessitat d’acudir a la via contenciosa administrativa.

4. La posició actual: prova obligatòria per a agents d’assegurances

La sentència del Tribunal Suprem unifica doctrina i estableix una regla clara:

• Els agents d’assegurances no poden beneficiar-se de la presumpció d’afectació automàtica de l’article 22.4.d) del RIRPF.
• No obstant això, sí que poden deduir les despeses del seu vehicle si acrediten, de manera suficient, el seu ús exclusiu o predominant en l’activitat econòmica.

Per a això, els contribuents han de:

1. Aportar proves documentals (per exemple, registres de quilòmetres o certificacions).
2. Demostrar que l’ús privat del vehicle és accessori i notòriament irrellevant.

Conclusió

La sentència de 25 de novembre de 2024 del TS aclareix una qüestió que havia generat interpretacions divergents: la presumpció d’afectació del vehicle professional s’aplica únicament a agents comercials, no a agents d’assegurances.

Els agents d’assegurances, encara que exerceixen funcions similars de promoció i mediació, han de demostrar la vinculació del vehicle a la seva activitat professional per a deduir les despeses corresponents en l’IRPF.

Aquesta sentència ofereix seguretat jurídica i reforça la necessitat d’aportar proves concretes per a justificar la deducció, mantenint un criteri estricte en la interpretació de les normes fiscals.

El Reial decret 1248/2024, introdueix importants modificacions al RD 818/2021 amb l’objectiu de reforçar els programes comuns d’activació per a l’ocupació. Aquesta reforma, que va entrar en vigor el 12 de desembre de 2024, amplia les mesures existents, facilitant la inserció laboral de joves menors de trenta anys i reactivant a aturats més grans de quaranta-cinc anys.

Les principals novetats inclouen noves subvencions, ajustos en els programes de formació i un enfocament més estratègic cap a la transició ecològica, digitalització i la recerca.

1. Noves subvencions per a costos laborals

S’inclouen noves partides que milloren les condicions econòmiques en territoris específics com Ceuta, Melilla, Balears i Canàries.

Se sumen les indemnitzacions per residència, cobrint també les cotitzacions empresarials corresponents en aquests territoris.

Aquesta mesura busca facilitar la contractació i donar suport a l’activitat laboral en regions amb particularitats econòmiques i geogràfiques.

2. Programes TàndEM: ocupació i formació experiencial

La reforma canvia de nom els “Programes experiencials d’ocupació i formació” com a “Programes TàndEM”, alineant-los amb el Component 23 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

El canvi no és merament formal, sinó que reforça la consolidació d’aquests programes com una eina fonamental per a combinar formació pràctica i desenvolupament professional, en sintonia amb els objectius europeus d’ocupabilitat juvenil i modernització.

3. Inclusió de joves menors de trenta anys en programes d’ocupació

Un dels canvis més rellevants és l’ampliació del col·lectiu beneficiari. Ara, els joves menors de trenta anys se sumen als més grans de quaranta-cinc anys com a destinataris prioritaris dels programes d’ocupació.

Aquest ajust té com a objectiu:

• Prevenir la discriminació per edat.
• Impulsar polítiques inclusives que afavoreixin la incorporació de joves al mercat laboral.

4. Reactivació d’aturats més grans de quaranta-cinc anys

Es duu a terme la reactivació laboral de persones desocupades més grans de quaranta-cinc anys. Es detallen accions específiques de polítiques actives d’ocupació i incentius econòmics per a fomentar la seva contractació.

Aquest enfocament garanteix un suport més efectiu a un col·lectiu que, històricament, enfronta més dificultats d’inserció laboral.

5. Programes específics per a joves menors de trenta anys

S’estableixen mesures concretes per a joves desocupats menors de trenta anys, organitzades en dos programes:

Projectes de primera experiència professional en administracions públiques

• Contractes formatius d’entre 10 i 12 mesos.
• Preferència en sectors estratègics: transició ecològica, digitalització, cohesió social i desenvolupament local rural.
• Subvencions que cobreixen costos salarials i un suport addicional de 215 euros mensuals per a tutories durant els tres primers mesos.
• Acompanyament professional a través de tutories i orientadors dels serveis públics d’ocupació.

Projectes Investigo

• Contractes laborals d‘almenys dotze mesos en R+D+I.
• Prioritat en sectors com a economia verda, digitalització, data science i sanitat.
• Exclusió de joves que hagin treballat en la mateixa entitat durant els últims sis mesos.

Tots dos programes busquen oferir oportunitats laborals de qualitat, promovent el desenvolupament de competències professionals en àrees clau per a l’economia actual.

6. Definició de beneficiaris i ajudes complementàries

Es detallen els beneficiaris d’aquestes subvencions:

• Administracions públiques i entitats del sector públic (per als projectes de primera experiència).
• Universitats, centres tecnològics, fundacions i empreses innovadores (per als projectes Investigo).
• Joves contractats que resideixin en una província o illa distinta al lloc de treball podran accedir a ajudes al desplaçament.

Aquestes mesures asseguren una gestió eficient dels recursos i reforcen el compromís amb sectors estratègics.

La videovigilància laboral és una eina poderosa, però ha d’emprar-se amb prudència i respecte als drets fonamentals. El principi de proporcionalitat guia la seva validesa:

• Ha d’existir una finalitat clara i justificada.
• Les càmeres no poden envair àrees privades o de descans.
• La seva instal·lació i abast han de ser comunicats als treballadors, amb excepcions concretes.

Els tribunals han marcat els límits: la vigilància desproporcionada o invasiva s’invalida, fins i tot quan les gravacions proven fets irregulars. La clau resideix a equilibrar el control empresarial amb el respecte a la intimitat i dignitat dels empleats.

Per tant, la videovigilància laboral és un tema delicat que enfronta dos drets en aparent conflicte: el dret de l’ocupador a supervisar el compliment laboral i protegir els seus béns, i el dret a la intimitat i privacitat dels treballadors. La normativa espanyola, juntament amb la jurisprudència nacional i internacional, ha anat marcant límits clars per al seu ús i assenyalant les excepcions en les quals pot justificar-se.

A continuació, analitzarem els criteris legals per a instal·lar sistemes de videovigilància, les excepcions més rellevants i les últimes sentències que han establert precedents.

1. Instal·lació de càmeres: obligacions i límits

Segons la Llei orgànica 3/2018 (LOPDGDD), qualsevol sistema de videovigilància ha de complir amb els següents requisits:

• Informació prèvia: l’empresa ha d’informar els treballadors i, si és el cas, als seus representants, de manera expressa, clara i concisa sobre l’existència de càmeres.
• Proporcionalitat: la mesura ha de ser adequada i necessària, respectant el principi de proporcionalitat.
• Àrees sensibles: les càmeres no han d’instal·lar-se en vestidors, lavabos, menjadors o altres espais destinats al descans o privacitat.

2. Videovigilància desproporcionada: un ús abusiu

El TSJ de Castella-la Manxa (02-11-2023) ofereix un exemple clau de vigilància desmesurada. Encara que les càmeres no gravaven àrees privades, capturaven zones sensibles com a taquilles, accessos a banys i menjadors. A més, el control efectuat era excessiu, en supervisar detalladament els moviments i gestos dels empleats.

Per al Tribunal, la videovigilància va vulnerar el dret a la intimitat per la seva intensitat desproporcionada, obligant l’empresa a retirar les càmeres i a indemnitzar als treballadors.

• Atenció.  El control empresarial no pot excedir els límits raonables; fins i tot una instal·lació legal pot invalidar-se si el seu ús resulta abusiu.

3. Videovigilància durant el descans: una excepció vàlida

El Tribunal Suprem (TS 13-10-2021) va considerar procedent l’acomiadament d’un conductor que, durant el seu descans, va fumar a l’autobús, va orinar a l’exterior i va interactuar de manera indeguda amb una passatgera. Les raons de validesa foren aquestes:

• La finalitat de les càmeres era garantir la seguretat del vehicle i les persones.
• Els treballadors estaven informats de la seva existència mitjançant distintius visibles.
• No es requeria consentiment del treballador en tractar-se de mesures de seguretat.

Atenció. La vigilància amb finalitats de seguretat en períodes de descans és vàlida si respecta els límits i la proporcionalitat.

4. Càmeres ocultes: quan són legals

Encara que la norma general exigeix informar de la instal·lació de càmeres, existeixen excepcions en casos d’irregularitats greus. Aquestes situacions han de complir dos requisits:

1. Sospites fonamentades: ha d’existir una justificació raonable que s’estan cometent actes il·lícits.
2. Mesura necessària: no han d’existir altres alternatives menys intrusives.

Exemple. Una família va instal·lar una càmera oculta al seu domicili després de sofrir robatoris per valor de 30.000 euros. Les imatges van captar a la seva empleada de llar manipulant la caixa forta, la qual cosa va permetre justificar el seu acomiadament. La mesura va ser considerada proporcionada i necessària.

La instal·lació de càmeres ocultes és vàlida quan existeix una necessitat justificada i no hi ha mitjans menys invasius per a verificar els fets.

5. La gravació d’àudio: un límit infranquejable

El TSJ de Burgos (02-05-2024) va declarar nul·la la gravació d’una treballadora que havia comès un furt. Encara que la instal·lació de càmeres de videovigilància era vàlida, la gravació incloïa àudio, un aspecte que no va ser informat.

Per al Tribunal, la gravació de sons requereix consentiment previ dels treballadors, excepte en casos excepcionals relacionats amb la seguretat.

Atenció. La gravació d’àudio és més intrusiva que la videovigilància i requereix un major grau de justificació i transparència.

6. Càmeres en vestidors i zones de descans: un terreny prohibit

El TSJ de Catalunya (29-06-2023) va resoldre el cas d’una treballadora acomiadada després de ser gravada orinant en recipients de cuina en l’obrador. La zona servia també com a vestidor, per la qual cosa el tribunal va declarar improcedent l’acomiadament.

Per al Tribunal, la videovigilància en àrees de privacitat (vestidors o zones de descans) està prohibida, fins i tot quan existeixi una finalitat disciplinària.

• Atenció. Les càmeres no han de col·locar-se en espais que comprometin la intimitat personal, per molt justificada que sigui la mesura.

En definitiva, la videovigilància en l’àmbit laboral és una eina vàlida, però el seu ús ha d’ajustar-se estrictament a la legalitat i respectar els drets fonamentals dels treballadors.

• La informació prèvia i el principi de proporcionalitat són requisits indispensables.
• Les càmeres ocultes són excepcionals i només es justifiquen davant sospites fundades i la inexistència d’alternatives menys invasives.
• La gravació d’àudio requereix consentiment explícit.
• Els espais privats com a vestidors, lavabos o zones de descans estan fora dels límits permesos.

El desafiament per a les empreses és protegir els seus interessos sense vulnerar la dignitat i privacitat dels treballadors. Els tribunals continuaran vigilants per a garantir aquest equilibri.

En aquesta circular, analitzem les claus essencials per a una gestió eficaç del consell d’administració en les societats mercantils.

1. Composició equilibrada i diversitat

Un consell eficaç ha de tenir una composició diversificada i equilibrada, tant en nombre com en perfils professionals.

• Diversitat de perfils: és fonamental comptar amb consellers que aportin coneixements complementaris (jurídics, financers, estratègics, tecnològics, etc.).
• Equilibri de poders: combinar consellers independents, dominicals i executius garanteix un bon control intern i evita la concentració de poder.
• Diversitat de gènere: promoure la participació femenina en els consells reforça la presa de decisions i compleix amb les exigències legals d’igualtat.

Exemple. Una empresa amb un consell que inclou experts financers, advocats, directius d’altres indústries i professionals en digitalització pot afrontar desafiaments amb una perspectiva més àmplia i eficient.

2. Definició clara de funcions i responsabilitats

El consell d’administració ha d’operar amb una distribució clara de tasques i amb funcions ben definides:

• Tasques estratègiques: fixar els objectius empresarials, aprovar els plans de negoci i supervisar-ne el compliment.
• Supervisió i control: vigilar l’actuació de l’equip directiu i garantir la correcta aplicació de les polítiques de l’empresa.
• Presa de decisions: adoptar acords consensuats amb base en informació objectiva i documentada.

Atenció. Crear comissions especialitzades (comissió d’auditoria, de retribucions, de riscos) facilita una gestió més eficient i enfocada en àrees clau.

3. Planificació i eficiència en les reunions

Les reunions del consell són el centre de la presa de decisions i han de ser organitzades per a maximitzar la seva efectivitat.

• Freqüència adequada: les reunions s’han de programar amb la periodicitat necessària (trimestral, mensual o segons la dinàmica del negoci).
• Agenda estructurada: l’ordre del dia ha de ser clara, prioritzant els temes estratègics i assignant temps específics a cada punt.
• Documentació prèvia: proporcionar la informació amb antelació garanteix que els consellers puguin preparar les seves intervencions i prendre decisions fonamentades.
• Ús de la tecnologia: facilitar reunions híbrides o digitals millora l’assistència i la productivitat, especialment en grans corporacions.

Exemple. Un consell que envia als consellers un dossier informatiu amb els punts de l’ordre del dia i els informes pertinents aconsegueix debats més àgils i efectius.

4. Transparència i rendició de comptes

La transparència és un pilar essencial en la bona gestió del consell. Suposa proporcionar informació clara, rellevant i accessible tant als accionistes com als òrgans de control.

• Informes periòdics: presentar informes sobre la situació financera, l’evolució del negoci i les decisions adoptades.
• Avaluació d’acompliment: fer una autoavaluació anual del consell i dels seus membres per a identificar àrees de millora.
• Canals de comunicació: garantir una comunicació fluida amb els accionistes, inversors i empleats.

Exemple. Publicar un informe anual de bon govern corporatiu reforça la confiança i millora la reputació de la societat.

5. Gestió de conflictes d’interès

Evitar i gestionar els conflictes d’interès és imprescindible per garantir decisions objectives i alineades amb els interessos de la societat.

• Declaració d’interessos: els consellers han d’informar de qualsevol interès personal o professional que pugui afectar la seva imparcialitat.
• Abstenció en decisions conflictives: quan existeixi conflicte d’interès, el conseller s’ha d’abstenir de participar en la discussió i votació.
• Polítiques de compliment: establir un codi ètic i polítiques de compliance per prevenir pràctiques indegudes.

Exemple. Un conseller que té vincles econòmics amb una empresa competidora ha de declarar-ho i abstenir-se de participar en decisions que puguin generar avantatges o perjudicis indeguts.

6. Supervisió de riscos i sostenibilitat

El consell d’administració ha d’integrar la gestió de riscos i la sostenibilitat en la seva estratègia corporativa.

• Riscos financers i operatius: identificar, avaluar i gestionar els riscos que puguin afectar l’estabilitat de l’empresa.
• Sostenibilitat i ESG: incorporar criteris ambientals, socials i de governança en les decisions empresarials.
• Responsabilitat social corporativa: promoure pràctiques que generin impacte positiu en la societat i el medi ambient.

Exemple. Incloure en l’agenda del consell informes trimestrals sobre el compliment d’objectius ESG (per exemple, reducció d’emissions de carboni o igualtat de gènere en plantilla).

7. Formació contínua dels consellers

Un consell eficaç ha de mantenir-se actualitzat en àrees clau com a normativa legal, tendències del mercat i noves tecnologies.

• Oferir programes de formació periòdica als consellers en àrees com a digitalització, riscos o sostenibilitat.
• Facilitar l’accés a experts i consultors externs per a abordar temes complexos.

Conclusió: claus d’un consell d’administració eficient

La bona gestió del consell d’administració en societats mercantils es basa en:

1. Composició equilibrada i diversitat de perfils.
2. Claredat en funcions i responsabilitats.
3. Reunions planificades i eficients.
4. Transparència i rendició de comptes.
5. Gestió adequada de conflictes d’interès.
6. Supervisió de riscos i criteris de sostenibilitat.
7. Formació contínua dels seus membres.

Aplicant aquestes claus, el consell d’administració no sols garanteix el bon govern corporatiu, sinó que també contribueix a l’èxit i la sostenibilitat a llarg termini de la societat.

Li recordem que per a l’aplicació de determinats règims fiscals especials ha d’exercitar-se l’opció davant l’Administració Tributària abans del 31 de desembre i tenir en compte tots els models i obligacions tributàries així com altres dades que haurem de revisar abans del tancament de l’exercici, i determinar en quins casos pot ser beneficiós per a les empreses i autònoms. 

Fins al 20 de desembre de 2023

Renda i societats

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

• Novembre 2024. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

Pagaments fraccionats societats i establiments permanents de no residents

• Exercici en curs:
  • Règim general: 202
  • Règim de consolidació fiscal (grups fiscals): 222

IVA

• Novembre 2024. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Fins al 30 de desembre

IVA

•  Novembre 2024. Autoliquidació: 303
• Novembre 2024. Grup d’entitats, model individual: 322
• Novembre 2024. Grup d’entitats, model agregat: 353
• Novembre 2024. Operacions assimilades a les importacions: 380

Fins al 31 de desembre

Renda

• Renúncia o revocació estimació directa simplificada i estimació objectiva per a 2025 i successius: 036/037

NOTA: També s’entendrà efectuada la renúncia quan es presenti en termini la declaració-liquidació corresponent al primer trimestre de l’any natural (2025) en què hagi de tenir efecte aplicant el règim general. En cas d’inici de l’activitat, també s’entendrà efectuada la renúncia quan la primera declaració que hagi de presentar el subjecte passiu després del començament de l’activitat es presenti en termini aplicant el règim general.

IVA

• Novembre 2024. Finestreta única – Règim d’importació: 369
• Segon trimestre 2024: sol·licitud de reemborsament de les quotes tributàries suportades per les forces armades dels estats membres de la UE: 381
• Renúncia o revocació règims simplificat i agricultura, ramaderia i pesca per a 2025 i successius: 036/037
• Opció o revocació per la determinació de la base imposable mitjançant el marge de benefici global en el règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció per a 2025 i successius: 036
• Opció tributació en destí vendes a distància a altres països de la Unió Europea per a 2025 i 2026: 036
• Renúncia règim de deducció comuna per a sectors diferenciats per a 2025: sense model
• Comunicació d’alta en el règim especial del grup d’entitats: 039
• Opció o renúncia per la modalitat avançada del règim especial del grup d’entitats: 039
• Comunicació anual relativa al règim especial del grup d’entitats: 039
• Opció pel règim especial del criteri de caixa per a 2025: 036/037
• Renúncia al règim especial del criteri de caixa per a 2025, 2026 i 2027: 036/037

Declaració d’informació de la utilització de determinats mecanismes transfronterers de planificació fiscal

• Any 2023: 236

Altres opcions a tenir en compte….

• Declaració censal d’alta en el cens d’obligats tributaris, canvi de domicili o variació de dades personals (model 030): per a comunicar la variació de dades identificatives, l’estat civil, sol·licitar una nova targeta acreditativa del NIF, etc. A més, els qui no desenvolupin activitats econòmiques podran:

1. Sol·licitar l’alta en el cens d’obligats tributaris o el NIF quan no disposin de DNI o NIE i participin en operacions amb transcendència tributària.
2. Comunicar el canvi de domicili: amb caràcter general, tres mesos des del canvi (els que duguin a terme activitats econòmiques presentaran el model 036/037 -termini un mes-). La comunicació es farà en la declaració de renda -per a persones físiques residents- si el seu termini de presentació finalitza amb anterioritat.

• Declaració d’inici, modificació o cessament d’operacions compreses en els règims especials aplicables als subjectes passius que prestin serveis a persones que no tinguin la condició de subjectes passius o que realitzin vendes a distància de béns o determinats lliuraments nacionals de béns: 

1. Declaració d’inici: en qualsevol moment abans de l’inici de les activitats (el règim començarà a aplicar-se a partir del primer dia del trimestre següent -Règim Exterior o de la Unió-, o des de la comunicació del núm. d’operador a l’efecte del Règim d’Importació) o, quan ja s’hagués iniciat l’activitat, fins al desè dia del mes següent a aquest inici. 
2. Declaració de modificació: fins al desè dia del mes següent a la modificació.
3. Declaració de baixa: almenys quinze dies abans del final del mes o trimestre anterior al que es pretengui deixar d’utilitzar el règim.

• Opció pel règim especial d’arrendament d’habitatges en l’impost sobre societats: les societats que vulguin beneficiar-se d’aquest règim que permet una menor tributació, s’hi han d’acollir mitjançant comunicació a l’Agència Tributària abans que s’acabi l’any.

• Valors cadastrals: les societats destinades a l’arrendament d’immobles, hauran de revisar si el valor cadastral dels immobles destinats a l’arrendament superen els 601.010 euros, ja que, en aquest supòsit, s’hauran de donar d’alta per l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). En aquest cas hauran de sol·licitar el certificat necessari perquè no els siguin practicades retencions pels arrendataris. D’altra banda, en el cas de modificacions o alteracions en els immobles, s’ha de presentar l’oportuna comunicació davant el cadastre amb la finalitat que sigui incorporada per a l’any vinent.

• IAE: encara que l’impost sobre activitats econòmiques és un impost que gaudeix d’una exempció important per a les pimes, atès que només estan obligades al seu pagament les entitats que tinguin un import net del volum de negocis superior a 1.000.000 €, les empreses que canviïn el seu volum de negocis en l’últim impost sobre societats presentat, estan obligades a notificar aquest canvi a l’administració tributària abans del 31 de desembre.

• Règim fiscal especial aplicable als treballadors desplaçats a territori espanyol: aquest règim pot ser aplicat en el període en què s’efectuï el canvi de residència i durant els 5 períodes impositius següents, sempre que s’hi hagués optat. Pel que en cas que l’actual període sigui el cinquè any posterior al trasllat, el pròxim exercici es tributarà com a resident, amb l’obligació de presentar la declaració d’IRPF. En aquest cas l’empresa ocupadora haurà de subjectar-ho al règim general de retencions.

• Comunicació de circumstàncies personals dels empleats a l’efecte de la pràctica de retencions, que han de facilitar a l’empresa per al càlcul de les retencions de l’exercici (model 145).

INVERSIONS FINANCERES

Si disposa de liquiditat per a invertir o té saldos amb rendibilitat baixa, estem a la seva disposició per a aconsellar-li la millor inversió, aprofitant tots els avantatges fiscals.

IVA

És recomanable revisar els nostres comptes per veure quines compres previstes podem avançar per a deduir-nos aquest IVA suportat abans de l’últim trimestre i de la declaració anual. Fins al 30 de gener haurem de presentar dos models: el model 303, d’autoliquidació trimestral de l’IVA, i el model 390, la declaració i el resum anual de l’IVA.

DECISIONS ABANS DEL TANCAMENT EN L’IRPF I EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS

Abans del 31 de desembre d’enguany cal prendre les decisions més adequades que permetin ajustar la tributació i reduir la factura final de l’IRPF i de l’impost sobre societats.