Alerta setmanal de continguts (setmana 52 del 2023)

Li recordem que cada vegada que un treballador comença a treballar en la seva empresa, vostè li ha de demanar que empleni el model 145, indicant quines són les seves dades personals i familiars. Aquesta informació li servirà a la seva empresa per a calcular la retenció que haurà de practicar-li en la nòmina.

A més, hauria d’informar els seus empleats que si en el futur canvia alguna de les circumstàncies que li havien comunicat inicialment, també l’hi hauran de comunicar mitjançant el model 145.

Per a obtenir la previsió d’ingressos d’un treballador, computi el seu salari fix anual i la retribució variable que previsiblement percebrà. Computi com a mínim el variable de l’any anterior, tret que existeixin elements objectius que acreditin que enguany serà inferior. Afegeixi també els salaris en espècie.

Model 145

Per saber la situació familiar dels seus empleats, demani’ls que completin i li lliurin el model 145 de comunicació de dades del perceptor de rendes del treball al seu pagador o de la variació de les dades prèviament comunicades. Si un empleat ja li va lliurar aquest model anteriorment (per exemple, quan va signar el contracte de treball) no és imprescindible que cada any li’l torni a lliurar, excepte si es modifiquen les seves circumstàncies personals. No obstant això, perquè la seva empresa tingui sempre les dades actualitzades, el millor és que cada mes de gener sol·liciti a la seva plantilla que li lliuri aquest model emplenat.

Atès que molts treballadors obliden realitzar aquesta comunicació, és convenient que al gener els ofereixi la possibilitat d’emplenar un model 145 per a informar aquells canvis produïts l’any anterior i que encara no hagin comunicat. Encara que aquest oferiment no és obligatori -són ells els qui han de comunicar els canvis-, tots en sortiran beneficiats:

• Si els canvis suposen un tipus de retenció menor, els seus treballadors rebran un net més elevat cada mes. I si suposen un augment, evitaran les sancions que els pot imposar Hisenda per no comunicar aquests canvis a l’empresa.

• D’altra banda, la seva empresa evitarà que els seus treballadors li comuniquin els canvis que van tenir lloc l’any anterior en un altre moment (per exemple, a meitat d’any), la qual cosa l’obligaria a recalcular el tipus de retenció establert al gener.

Atenció. Influeixen en el tipus de retenció aplicable, per exemple, el nombre de fills del treballador, si s’ha reconegut un grau de discapacitat, o si l’empleat ha quedat obligat per resolució judicial a satisfer una pensió compensatòria al seu cònjuge o anualitats per aliments en favor dels fills.

Conservi el 145. Calculi sempre la retenció segons les dades facilitades pels seus empleats (fins i tot encara que sàpiga que són incorrectes), i conservi el model 145 signat. Així, en cas de comprovació, la seva empresa podrà acreditar que ha actuat correctament.

La comunicació de les dades relatives a la situació personal i familiar del perceptor, s’haurà d’efectuar amb anterioritat al primer dia de cada any natural o de l’inici de la relació laboral, considerant la situació que previsiblement hagi d’existir en aquestes dates. El pagador haurà de conservar a la disposició de l’Administració Tributària, amb les comunicacions presentades pels perceptors, els documents que s’hagin aportat.

La falta de comunicació al pagador de les circumstàncies personals i familiars, així com de la realització de pagaments que influeixen en la determinació del tipus de retenció, determinarà que li aplicarà el tipus de retenció corresponent sense tenir en compte aquestes circumstàncies.

Si el treballador no vol revelar la seva situació personal (ni en el moment de ser contractat, ni més endavant) i no presenta el model 145, la seva empresa haurà de calcular el seu tipus de retenció com si fos solter i sense càrregues familiars ni de cal altra mena (és a dir, com si no tingués dret a cap incentiu en l’IRPF).

Atenció. La inclusió de dades falses, incompletes o inexactes en aquesta comunicació, així com la falta de comunicació de variacions que, en cas de ser conegudes pel pagador, haguessin determinat una retenció superior, constitueix infracció tributària sancionable amb multa del 35 al 150% de les quantitats que s’haguessin deixat de retenir per aquesta causa. 

El moment en el qual el treballador haurà de comunicar el canvi de les seves circumstàncies personals o familiars serà diferent segons el cas. D’aquesta manera, el treballador haurà d’informar-lo en el termini de 10 dies des que es produeixi el canvi en les seves circumstàncies si es donen els dos següents requisits al mateix temps:

• Quan el canvi suposi un augment del tipus de retenció aplicable.
• Quan per a aquest canvi la llei hagi previst que és possible regularitzar el tipus de retenció a meitat d’any.

L’informem que al BOE del dia 21 de desembre, s’ha publicat l’Ordre HFP/1359/2023, de 19 de desembre, per la qual es desenvolupen per a l’any 2024 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA (Ordre de mòduls). 

Aquesta ordre manté l’estructura de l’Ordre HFP/1172/2022, de 29 de novembre, per la qual es desenvolupen per a l’any 2023 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA.

Contingut de l’Ordre de mòduls per a 2024

En relació amb el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF:

• En primer lloc, cal assenyalar que es mantenen per a l’exercici 2024 la quantia dels signes, índexs o mòduls, així com les instruccions d’aplicació aplicables l’any 2023.
• El percentatge de reducció general del rendiment net de mòduls serà del 5% (10% en 2023) per a tots els contribuents que el determinin pel mètode d’estimació objectiva en 2024 (tant per a activitats agrícoles, ramaderes i forestals com per a la resta d’activitats) i s’assenyala, així mateix, que aquesta reducció es tindrà en compte per a quantificar el rendiment net a l’efecte dels pagaments fraccionats.
• Manté per a 2024 la reducció dels índexs de rendiment net aplicables en el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF per a les següents activitats agrícoles: raïm de taula (0,32), flors i plantes ornamentals (0,32) i tabac (0,26).
• Manté per a 2024 les mesures excepcionals per a activitats agrícoles i ramaderes. Es podrà reduir el rendiment net previ en el:
  • 35% del preu d’adquisició del gasoil agrícola necessari per al desenvolupament d’aquestes activitats, degudament documentat en les factures expedides amb motiu d’aquesta adquisició.
  • 15% del preu d’adquisició dels fertilitzants necessaris per al desenvolupament d’aquestes activitats, degudament documentat en les factures expedides amb motiu d’aquesta adquisició.

Les adquisicions s’han d’efectuar en l’exercici 2024, documentades en factures emeses en aquest període.

• A l’illa de la Palma: es manté per a 2024 la reducció del 20% del rendiment net calculat pel mètode d’estimació objectiva de l’IRPF. Aquesta reducció s’ha de tenir en compte també per a quantificar el rendiment net a l’efecte dels pagaments fraccionats corresponents a 2024 en l’IRPF.

Pel que fa al règim simplificat de l’IVA:

• Manté per a 2024 els mòduls, així com les instruccions per a la seva aplicació, aplicables en el règim especial simplificat l’any 2023.
• Redueix, com en anys anteriors, el percentatge aplicable en 2023 per al càlcul de la quota reportada per operacions corrents en el règim simplificat de l’IVA per a determinades activitats ramaderes afectades per crisis sectorials, en concret per a les activitats d’apicultura (0,070) i de serveis de cria, guarda i engreixament d’ocells (0,06625).

Al terme municipal de Llorca, es redueixen en 2024, igual que en anys anteriors, en un 20% el rendiment net calculat pel mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i també en un 20% la quota reportada per operacions corrents del règim especial simplificat de l’IVA. Totes dues reduccions s’han de tenir en compte també per a quantificar el rendiment net a l’efecte dels pagaments fraccionats corresponents a 2024 en l’IRPF, i per al càlcul tant de la quota trimestral com de la quota anual del règim especial simplificat de l’IVA corresponent a l’any 2024.

Renúncia

En l’ordre s’assenyala que el termini per a renunciar o revocar la renúncia a l’aplicació del mètode d’estimació objectiva de l’IRPF o al règim especial simplificat de l’IVA serà des del 22 fins al 31 de desembre de 2023.

Si aplica el règim de mòduls, li convé fer un càlcul del rendiment net que hauria de declarar si estigués en estimació directa i, si li convé més, renunciar a mòduls. I si li interessa el règim d’estimació objectiva que està aplicant, vigili el compliment dels límits excloents en 2023 per no haver de passar a estimació directa en 2024.

Si hi vol renunciar, presenti una declaració censal al desembre (enguany té fins al 2 de gener de 2024 de termini) o exerciti la seva renúncia tàcita presentant l’IVA del primer trimestre de 2024 en règim general (model 303) i el pagament fraccionat d’IRPF en règim d’estimació directa (model 130).

Al BOE del dia 20 de desembre, s’ha provat el Reial decret llei 6/2023, de 19 de desembre (RDL 6/2023), que amb efectes des de l’1 de gener de 2024, modifica la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge, amb l’objectiu principal de millorar els incentius fiscals al mecenatge, tant si és efectuat per persones físiques, com per persones jurídiques o per no residents.

Entre les principals novetats podem destacar:

1. Deduccions en la quota

IRPF

• El percentatge de deducció del 80% de la quota de l’IRPF s’aplicarà sobre els 250 primers euros de donatius, donacions o conjunt d’aportacions amb dret a deducció (abans 150 euros). A la base de deducció que excedeixi de 250 euros se li aplicarà un percentatge de deducció del 40% (abans 35%).
• Si en els dos períodes impositius immediats anteriors s’haguessin fet donatius, donacions o aportacions a favor d’una mateixa entitat, sent l’import del donatiu, donació o aportació d’aquest exercici i el del període impositiu anterior, igual o superior, en cadascun d’ells, al de l’exercici immediat anterior, el percentatge de deducció aplicable a la base de la deducció en favor d’aquesta mateixa entitat que excedeixi de 250 €, serà el 45% (abans 40%).

Impost sobre societats

• S’incrementa del 35 al 40% el percentatge de deducció de la quota íntegra sobre la base de deducció per donatius, donacions i aportacions amb dret a deducció.
• Aquest percentatge podrà ser del 50% (abans 40%) si en els dos períodes impositius immediats anteriors s’haguessin fet donatius, donacions o aportacions amb dret a deducció en favor d’una mateixa entitat, sent l’import del donatiu d’aquest període impositiu i el del període impositiu anterior, per import igual o superior, en cadascun d’ells, al del període impositiu immediat anterior.
• La base d’aquesta deducció no podrà excedir del 15 % de la base imposable del període impositiu (abans 10%). Les quantitats que excedeixin d’aquest límit es podran aplicar en els períodes impositius que concloguin en els deu anys immediats i successius.

Impost sobre la renda de no residents (IRNR)

• Els contribuents de l’IRNR que operin en territori espanyol sense establiment permanent podran aplicar la deducció establerta en l’apartat 1 de l’article 19 de la Llei de l’IRNR en les declaracions que per aquest impost presentin per fets imposables esdevinguts en el termini d’un any des de la data del donatiu, donació o aportació.
• La base d’aquesta deducció no podrà excedir del 15 % (abans 10%) de la base imposable del conjunt de les declaracions presentades en aquest termini.

2. Entitats exemptes

S’amplia l’àmbit subjectiu de les entitats exemptes a aquelles que es dediquin a la defensa dels animals

Així mateix, s’especifica que no tindran la consideració de remuneració dels càrrecs, les assegurances de responsabilitat civil contractades per l’entitat sense fins lucratius en benefici dels patrons, representants estatutaris i membres de l’òrgan del govern, sempre que només cobreixin riscos derivats de l’acompliment de tals càrrecs en l’entitat.

3. Donatius, donacions i aportacions amb dret a deducció

S’inclou la cessió d’ús d’un bé moble o immoble per un temps determinat i sense contraprestació com a tipologia específica de donatiu que pot generar la deducció prevista en la Llei 49/2002.

Es precisa la valoració de la cessió d’ús de béns mobles o immobles, en la qual s’haurà de tenir en compte les despeses incorregudes pel cedent durant cada any de cessió, els quals haguessin estat fiscalment deduïbles en cas d’haver-se cedit l’ús de manera onerosa. Aquestes despeses hauran d’estar degudament comptabilitzades, quan s’hi estigui obligat. En cap cas formaran part de la base de la deducció, els interessos dels capitals aliens invertits en l’adquisició o millora del bé i altres despeses de finançament.

Es dona resposta a una sol·licitud reiterada, tant pel sector no lucratiu com pels donants, en el sentit de considerar que no es perd el caràcter irrevocable, pur i simple dels donatius, donacions i aportacions en aquells supòsits en els quals el donant pogués rebre una menció honorífica o un reconeixement reputacional, per la seva mera condició de donant, sempre que l’esment o reconeixement no tingui rellevància econòmica, de manera que no pugui ser considerada una contraprestació. Sense perjudici de l’anterior, es delimita l’import que pogués rebre el donant al 15 % del valor del donatiu, donació o aportació realitzada, i en qualsevol cas s’estableix un límit màxim de 25.000 euros, amb la finalitat d’evitar abusos i evitar que la donació pugui adquirir un caràcter onerós, no perseguit pel legislador.

4. Convenis de col·laboració empresarial en activitats d’interès general

S’especifica que les rendes positives que, si és el cas, poguessin posar-se de manifest en ocasió de les ajudes econòmiques derivades dels convenis de col·laboració estaran exemptes dels impostos que gravin la renda del col·laborador.

5. Exempció en l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU)

La llei estableix que les entitats sense fins lucratius estan exemptes d’aquest impost quan tinguin l’obligació legal de satisfer-lo. En el supòsit de transmissions a títol onerós de terrenys o de constitució o transmissió de drets reals de gaudi limitatius del domini sobre terrenys, l’exempció està condicionada al fet que aquests compleixin els requisits establerts per a aplicar l’exempció en l’IBI. Ara es precisa que el compliment d’aquests requisits s’ha de produir en el moment de la meritació de l’IIVTNU i amb independència del destí al qual l’adquirent adscrigui els terrenys.

Al BOE del dia 20 de desembre, s’ha publicat la reforma del subsidi per desocupació, recollit en el Reial decret llei, 7/2023, de 19 de desembre, pel qual s’adopten mesures urgents, per a completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158, del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, i per la qual es deroga la Directiva 2010/18/UE del Consell, i per a la simplificació i millora del nivell assistencial de la protecció per desocupació.

A més de la modificació del permís de lactància o la regulació de la negociació col·lectiva en l’àmbit de les comunitats autònomes, entre altres, analitzem en aquesta circular les modificacions relacionades amb la prestació i subsidi per desocupació i, concretament, la seva quantia, la durada, la suspensió i la represa, així com la seva extinció.

La norma recull, entre altres, modificacions del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, i del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, relativa a la protecció per desocupació, així com del text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic. 

La norma va entrar en vigor el 21 de desembre de 2023, excepte unes certes modificacions relatives a la desocupació que demoren la seva vigència a l’1 de gener o l’1 de juny de 2024.

1. Permís de lactància

Es modifica, amb efectes des del 21-12-2023, el permís de lactància amb la finalitat de millorar els termes de l’exercici del dret i alhora es reforça i complementa el recentment reconegut permís parental. En l’actualitat el dret a absentar-se queda condicionat a les previsions de la negociació col·lectiva o a l’acord al fet que arribi amb l’empresa. Ara, s’eliminen aquestes restriccions, convertint totes les possibilitats de gaudi, inclosa l’acumulació de les hores retribuïdes d’absència, en un dret de tots els treballadors.

És a dir, a partir d’ara, les empreses han de saber que el treballador podrà decidir com gaudir el permís de lactància i, per tant, si l’acumula o no en jornades completes (independentment del que diguin els convenis col·lectius).

2. Prioritat aplicativa dels convenis col·lectius autonòmics

Es modifica, amb efectes des del 21-12-2023, la concurrència dels convenis col·lectius autonòmics, a fi de millorar la regulació de la negociació col·lectiva en l’àmbit de les comunitats autònomes, assegurant l’aplicació dels acords o convenis més favorables per als treballadors.

Amb la modificació que s’introdueix es matisa la regulació actual de manera que, mantenint-se els requisits que els acords i convenis autonòmics siguin subscrits pels subjectes legalment legitimats i l’eventual limitació de regular algunes matèries, aquests acords i convenis subscrits en l’àmbit autonòmic tindran prioritat aplicativa sobre qualsevol altre conveni sectorial o acord d’àmbit estatal, sempre que aquests convenis i acords obtinguin el suport de les majories exigides per a constituir la comissió negociadora en la corresponent unitat de negociació. No obstant això, aquesta prioritat aplicativa queda condicionada ara exclusivament al fet que la regulació dels convenis o acords autonòmics resulti més favorable per als treballadors que la fixada en els convenis o acords estatals, de manera que paral·lelament es promogui el desenvolupament dels àmbits autonòmics de negociació i els drets dels treballadors.

Es consideraran matèries no negociables en l’àmbit d’una comunitat autònoma el període de prova, les modalitats de contractació, la classificació professional, la jornada màxima anual de treball, el règim disciplinari, les normes mínimes en matèria de prevenció de riscos laborals i la mobilitat geogràfica.

3. Eleccions a òrgans de representació en l’àmbit dels artistes.

S’introdueix una modificació, que té per objecte, donada l’especialitat de l’àmbit artístic, preveure especialitats en la condició d’elector i elegible:

Així s’estableix que qui es dediqui a les activitats artístiques, així com a les activitats tècniques i auxiliars necessàries per al seu desenvolupament, incloses en l’àmbit d’aplicació del Reial decret 1435/1985, de l’1 d’agost, pel qual es regula la relació laboral especial dels artistes que desenvolupen la seva activitat en les arts escèniques, audiovisuals i musicals, així com dels qui duen a terme activitats tècniques o auxiliars necessàries per al desenvolupament d’aquesta activitat, seran electors quan siguin més grans de setze anys i elegibles quan tinguin divuit anys complerts i sempre que, en tots dos casos, comptin amb una antiguitat en l’empresa, d’almenys, vint dies.

4. Subsidi per desocupació

El col·lectiu destinatari del nou règim serà el dels aturats, la situació dels quals té una relació directa amb la pèrdua immediatament anterior d’una ocupació, o l’esgotament de la prestació contributiva. D’aquesta manera, es fa més extensa la cobertura, ampliant els col·lectius beneficiaris a:

• Els menors de quaranta-cinc anys sense responsabilitats familiars i s’unifica la durada d’aquest subsidi en els casos de tenir responsabilitats familiars amb independència de l’edat en el moment d’esgotar la prestació, sempre que hagin esgotat una prestació contributiva de tres-cents seixanta dies.
• Els qui acreditin períodes cotitzats inferiors a sis mesos i ni tingui responsabilitats familiars.
• Els treballadors eventuals agraris.
• Els treballadors transfronterers de Ceuta i Melilla.

Es redueixen a dos els supòsits d’accés general:

• El subsidi per esgotament.
• Per cotitzacions insuficients.

No obstant això, se simplifica la durada dels subsidis d’esgotament de la prestació contributiva, igualant la durada, amb independència de l’edat, per al subsidi d’esgotament de la prestació contributiva amb responsabilitats familiars; es manté la durada del subsidi per cotitzacions insuficients, proporcional al nombre de mesos cotitzats.

Se simplifiquen i milloren els requisits d’accés i manteniment: se suprimeix el termini d’espera d’un mes des de la data de l’esgotament de la prestació contributiva i es modifica la forma actual de considerar les responsabilitats familiars en els subsidis amb càrregues familiars. En aquest cas, el requisit de rendes o responsabilitats familiars es configura com a requisit d’accés al dret inicial i a cadascuna de les pròrrogues o represes del subsidi, que s’acreditarà mitjançant «declaració responsable» de les rendes percebudes en el mes anterior. La veracitat d’aquestes dades es constatarà a posteriori mitjançant les corresponents declaracions tributàries. Si en la sol·licitud inicial o d’alguna de les pròrrogues del subsidi, l’interessat fes ocultació d’alguna renda, i aquesta afectés el seu dret, una vegada detectada, es declararan indegudament percebuts els tres mesos reconeguts després d’aquesta sol·licitud.

Les persones que sol·licitin una prestació no seran excloses per tenir ingressos propis superiors al 75% del salari mínim interprofessional (SMI), sempre que les rendes totals de la seva unitat familiar no superin el 75% de l’SMI.

A més, s’amplia el concepte de parella de fet per incloure les persones que estiguin en una relació d’afectivitat similar a la conjugal amb almenys un any d’antelació, sense que sigui necessari aquest requisit si tenen fills en comú.

En relació amb la sol·licitud, el naixement i la pròrroga del subsidi, se’n millora l’accessibilitat, en suprimir el mes d’espera després de l’esgotament de la prestació contributiva per a presentar la sol·licitud de subsidi per esgotament. A més, s’amplia a sis mesos el termini de sol·licitud.

La durada del subsidi es prolongarà fins a trenta mesos depenent de l’edat, les circumstàncies familiars i la durada de la prestació esgotada.

La quantia, vinculada a l’IPREM, s’augmenta passant a un sistema progressiu:

• Els primers sis mesos: 570 euros (95% de l’IPREM).
• Els sis mesos següents: 540 euros (90% de l’IPREM).
• La resta del període: 480 euros (800% de l’IPREM).

Serà aplicable als nous reconeixements d’aquest subsidi, no als anteriors.

En relació amb la suspensió, la represa i l’extinció del subsidi, s’introdueix una nova causa de suspensió, per interrupció de l’acord d’activitat, amb l’objectiu de reafirmar la vinculació de les prestacions per desocupació amb el seguiment de mesures d’inserció laboral.

Compatibilitat del subsidi de desocupació i el treball per compte d’altri. Es podrà compatibilitzar el subsidi amb una feina per compte d’altri, a temps complet o a temps parcial, amb un límit màxim de cent vuitanta dies, en una o diverses relacions laborals, amb l’objectiu d’incentivar la reincorporació al mercat laboral.

En els supòsits de percepció del subsidi i l’inici d’una relació laboral per compte d’altri, el subsidi passa a denominar-se «complement de suport a l’ocupació», sense que canviï la seva naturalesa jurídica, i realment és una nova forma de compatibilitat del subsidi amb l’ocupació. El canvi terminològic es fa necessari per a distingir aquesta nova regulació de la compatibilitat de l’anterior compatibilitat de les prestacions i subsidis per desocupació amb el treball a temps parcial, que subsistirà durant el període transitori fins a l’extinció dels subsidis reconeguts amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta reforma.

Les prestacions per desocupació (contributiva i subsidi) seran compatibles amb les beques i ajuts que s’obtinguin per assistència a accions de formació professional o en el treball o per a fer pràctiques formatives o pràctiques acadèmiques externes en entitats públiques o privades, que formin part del pla d’estudis i es produeixin en el marc de col·laboració entre aquestes entitats i el centre docent de què es tracti. 

Règim transitori de compatibilitat del subsidi per desocupació amb el treball per compte d’altri: tots els subsidis per desocupació, inclòs el subsidi per a més grans de cinquanta-dos anys, que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta norma estiguin subjectes al règim de compatibilitat previst en la disposició transitòria cinquena de la Llei 45/2002, de 12 de desembre, de mesures urgents per a la reforma del sistema de protecció per desocupació i millora de l’ocupabilitat, es continuaran regint pel que es preveu en la citada disposició transitòria i per la normativa vigent en la data de reconeixement del subsidi, fins que s’acabi la relació laboral, o si és el cas, l’extinció del subsidi.

Subsidi de més grans de cinquanta-dos anys. Es manté, amb la mateixa quantia fixa, 80% de l’IPREM. No obstant això, queda compensat per la durada més gran d’aquest subsidi i per les cotitzacions per la contingència de jubilació de què no tenen la resta dels subsidis. També es modifiquen els requisits per al seu accés. Quant a la cotització per la contingència de jubilació, aplicarà com a base de cotització la base mínima prevista en el règim general de la Seguretat Social.

Règim transitori de cotització aplicable al subsidi de més grans de cinquanta-dos anys: durant la percepció del subsidi per a treballadors més grans de cinquanta-dos anys la data de naixement del dret inicial dels quals sigui el dia 1 de juny de 2024 o posterior, l’entitat gestora cotitzarà per la contingència de jubilació, prenent com a bases de cotització les següents:

a) Durant l’exercici 2024 la base de cotització serà l’equivalent al 120% de la base mínima de cotització del règim general de la Seguretat Social vigent a cada moment.

b) Durant l’exercici 2025 la base de cotització serà l’equivalent al 115% de la base mínima de cotització del règim general de la Seguretat Social vigent a cada moment.

c) Durant l’exercici 2026 la base de cotització serà l’equivalent al 110% de la base mínima de cotització del règim general de la Seguretat Social vigent a cada moment.

d) Durant l’exercici 2027 la base de cotització serà l’equivalent al 105% de la base mínima de cotització del règim general de la Seguretat Social vigent a cada moment.

Durant la percepció del subsidi per a treballadors més grans de cinquanta-dos anys, la data de naixement del dret inicial dels quals sigui anterior al dia 1 de juny de 2024, l’entitat gestora continuarà cotitzant per la contingència de jubilació, i es pren com a base de cotització el 125% del topall mínim de cotització vigent a cada moment.

Es regula la transició del subsidi per desocupació a la prestació d’ingrés mínim vital. Amb la finalitat de garantir la transició adequada cap a la prestació d’ingrés mínim vital i de conformitat amb els termes i condicions que s’estableixin reglamentàriament, en les situacions d’extinció del subsidi per esgotament, per renúncia o per superar el límit d’ingressos previst, sense haver-se reinserit en el mercat laboral; l’entitat gestora del subsidi per desocupació remetrà a l’entitat gestora de l’ingrés mínim vital el consentiment dels interessats així com les dades que a aquest efecte es determinin amb la finalitat que aquesta entitat gestora tramiti, si és el cas, la prestació d’ingrés mínim vital.

A aquest efecte seran interessats el beneficiari del subsidi, així com amb qui convisqués, sempre que concorrin entre tots els convivents els llaços de parentiu previstos en l’article 6 de la Llei 19/2021, de 20 de desembre, per la qual s’estableix l’ingrés mínim vital. En tots dos casos es requereix que no existeixi cap altra persona, diferent de les esmentades, empadronada en el mateix domicili.

Règim transitori en matèria del nivell assistencial de protecció per desocupació:

• Les persones que, a 1 de juny de 2024, haguessin sol·licitat, fossin beneficiaris o tinguessin suspesos els subsidis per desocupació d’alliberats de presó, emigrants retornats, per revisió d’incapacitat permanent, o el subsidi extraordinari per desocupació, o la renda activa d’inserció, es continuaran regint per la normativa anterior a aquest reial decret fins a l’extinció del dret actual, aplicant-se la transició del subsidi per desocupació a l’ingrés mínim vital en els termes, condicions i procediment que s’estableixin en el corresponent desenvolupament reglamentari previst en la disposició addicional primera del Reial decret llei. A més, podran sol·licitar i percebre fins a la seva extinció el subsidi per desocupació d’alliberats de presó, d’emigrants retornats, per revisió d’incapacitat permanent i el subsidi extraordinari per desocupació, els qui acreditin que la data del fet causant és anterior a l’1 de juny de 2024.
• Les persones que, a l’1 de juny de 2024, haguessin sol·licitat, fossin beneficiaris o tinguessin suspesos els subsidis per esgotament de prestació contributiva, per cotitzacions insuficients, o el subsidi per a treballadors més grans de cinquanta-dos anys es continuaran regint per la normativa anterior a aquest reial decret fins a l’extinció del dret.
• Sense perjudici de l’anterior, a les persones a qui es refereixen els apartats un i dos anteriors els resultaran d’aplicació, a partir de la seva entrada en vigor, el que es preveu en els articles 275.5.c) i 282.6 de la LGSS, redactats en els apartats cinc i onze de l’article segon d’aquest Reial decret llei, així com l’apartat dinou de l’article segon d’aquest reial decret llei i les seves disposicions finals primera i segona.
• Podran sol·licitar el subsidi per esgotament regulat en aquest reial decret, a partir del dia 1 de juny de 2024, les persones que esgotin la prestació contributiva per desocupació a partir del dia 30 d’abril de 2024, així com els qui en el moment de l’entrada en vigor de l’article segon no haguessin complert el mes d’espera previ a sol·licitar el subsidi per esgotament de la prestació contributiva.

5. Prestació per desocupació

• Les opcions del treballador quan la prestació s’extingeixi per fer diverses feines de durada acumulada igual o superior a dotze mesos es matisen amb l’expressió «sense reprendre entre ells la prestació per desocupació».
• S’introdueix una nova causa, per interrupció de l’acord d’activitat, per a reafirmar el vincle de la prestació amb el seguiment de mesures d’inserció laboral. A més, s’amplia el termini de sortida ocasional a l’estranger, que passa de 15 a 30 dies.
• Es regulen dues noves causes d’extinció: la realització de treballs per compte propi per temps igual o superior a vint-i-quatre mesos en activitats amb alta en alguna mutualitat de previsió social alternativa al RETA; i el transcurs del termini de sis anys des de la data de baixa de la prestació sense haver reprès el dret.
• Inactivitat de treballadors fixos discontinus: se’ls aplicarà en aquests períodes les normes generals sobre prestació per desocupació i incapacitat temporal.
• Treballadors eventuals agraris: s’unifica la seva protecció per desocupació; a més, s’eliminen les restriccions anteriors sobre durada de la prestació contributiva i còmput recíproc dels períodes d’ocupació cotitzada com a eventual agrari per a l’accés al subsidi per desocupació per cotitzacions insuficients.
• Reintegrament de pagaments indeguts: es modifica la norma per a facilitar a empreses i ciutadans el compliment de les obligacions de reintegrament de les prestacions indegudament percebudes, i s’estableix la competència de l’entitat gestora sobre els fraccionaments de les prestacions indegudament percebudes. S’afegeix la possibilitat d’accedir a la seva compensació parcial amb les noves prestacions que es poguessin reconèixer a la persona deutora. Amb això es dona compliment a l’establert en la recent doctrina jurisprudencial.
• Obligacions dels sol·licitants i beneficiaris: s’atribueix competència a l’entitat gestora per a exigir documentació i celebrar compareixences amb els sol·licitants; a més, aquests hauran de presentar anualment la seva declaració de l’IRPF.
• Ceuta i Melilla: els treballadors residents al Marroc que hagin exercit la seva última relació laboral a les ciutats autònomes, emparats per autorització de treball per a treballadors transfronterers, podran tenir accés extraordinari a la prestació contributiva per desocupació, sense necessitat d’acreditar residència a Espanya (sempre que compleixin els requisits establerts en la legislació aplicable).
• Pagament únic de la prestació per desocupació: s’acreditarà que les quantitats percebudes han quedat degudament afectades al projecte d’inversió a fer o a la incorporació com a socis a cooperatives de treball associat o a societats laborals, mitjançant la presentació de la documentació corresponent que justifiqui les operacions fetes i les quantitats abonades, juntament amb la justificació del traspàs efectiu del capital que evidenciï la realitat de cadascuna de les operacions anteriors.

6. Altres novetats

• En el termini de sis mesos, el Govern elaborarà en el marc del diàleg social una estratègia global per a l’ocupació de treballadors en desocupació de llarga durada o de més edat que inclourà mesures en matèria d’ocupació, formació, condicions de treball i Seguretat Social, amb l’objectiu d’afavorir la seva reincorporació al mercat de treball o el seu manteniment. Als beneficiaris del subsidi de desocupació, més grans de quaranta-cinc anys, se’ls garantirà que al llarg de 2024 comptaran amb un perfil individualitzat, que els permeti accedir a oportunitats d’ocupació, emprenedoria o formació.
• Es prorroga fins al 30 de juny de 2024, article 24 del Reial decret llei 18/2022, de 18 d’octubre, sobre la reducció del nombre mínim de jornades reals cotitzades per a accedir al subsidi per desocupació o a la renda agrària a favor de treballadors eventuals agraris residents en el territori de les comunitats autònomes d’Andalusia i Extremadura.
• Es modifica el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (LISOS), aprovat pel Reial decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, per a adaptar les figures tipificades com a incompliments en matèria de protecció per desocupació als canvis produïts en la regulació material d’aquest. Cal destacar la modificació de la sanció greu recollida en l’article 47.1.b) LISOS, substituint el càstig d’extinció per una graduació: se sancionarà amb tres mesos per a la primera infracció, sis mesos per a la segona i l’extinció per a la tercera.

Així mateix, s’elimina com a infracció lleu la falta d’inscripció com a demandants d’ocupació dels beneficiaris de prestacions, i s’adequa la redacció de la infracció greu de l’article 25.3 LISOS. D’altra banda, se substitueix la infracció lleu de falta d’acreditació de la cerca activa d’ocupació per l’incompliment de les exigències de l’acord d’activitat, de competència dels serveis públics d’ocupació autonòmics (excepte Ceuta i Melilla, competència del SEPE, o en l’Institut Social de la Marina per als treballadors de la mar en autonomies amb funcions no traspassades, Ceuta i Melilla).

7. Entrada en vigor

La nova norma entrà en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE (és a dir, el 21 de desembre de 2023). No obstant això,

Entraran en vigor l’1 de gener de 2024:

• No considerar rendes o ingressos computables l’import de les percepcions econòmiques obtingudes per assistència a accions de formació professional o en el treball o per a fer pràctiques acadèmiques externes que formin part del pla d’estudis, obtingudes per la persona sol·licitant o beneficiària o per qualsevol altre membre de la unitat familiar.
• La prestació i el subsidi seran compatibles amb la realització de pràctiques formatives, pràctiques acadèmiques externes incloses en programes de formació o programes de formació per a l’ocupació.

Entraran en vigor l’1 de juny de 2024:

Les modificacions de la Llei General de la Seguretat Social referides a la reforma del nivell assistencial de la protecció per desocupació. A excepció de:

• L’avaluació financera i de millora de l’ocupabilitat, que entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE.
• Els apartats dos i quatre de la disposició derogatòria única (pels quals es deroguen els actuals DA 17a de la LGSS i el Reial decret 1369/2006, de 24 de novembre, pel qual es regula el programa de renda activa d’inserció).
• La disposició final primera (per la qual es modifica la LISOS), excepte l’apartat tres (on es regula la comunicació de la incompatibilitat, suspensió o extinció del dret) que entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE.
• La disposició final quarta (on es modifica el Reial decret 426/2003, d’11 d’abril, pel qual es regula la renda agrària per als treballadors eventuals en el règim especial agrari de la Seguretat Social dels residents en les comunitats autònomes d’Andalusia i Extremadura).

Com ja sap, el lloguer turístic, especialment en zones urbanes i turístiques, ha estat un tema de debat, amb preocupacions sobre el seu impacte en les comunitats residencials i la necessitat d’una regulació adequada.

Doncs bé, el Tribunal Suprem, en una rellevant sentència de 29 de novembre de 2023 (Sala civil), ha dictaminat que les comunitats de propietaris poden prohibir els pisos turístics si així està expressat en els seus estatuts. Concretament, això és possible si els estatuts ho prohibeixen explícitament (prohibició d’aquesta activitat expressa) o fins i tot si prohibeixen les activitats econòmiques en els habitatges existents en aquesta comunitat.

Això és així degut a una doble resolució dictada recentment, una en un edifici de 20 plantes amb seu a Oviedo i un altre en un edifici a Sant Sebastià.

La comunitat esgrimeix que els estatuts fixats en la mateixa promoció prohibien de manera categòrica la realització de cap activitat econòmica. No feia referència a pis turístic, però expressava de manera clara que no es podia realitzar ni oficina, ni despatx, ni consulta, ni clínica.

El més curiós del cas és que la demandant no era la comunitat, sinó que eren els propietaris dels pisos turístics que van voler anul·lar acords de comunitat que de forma més intensa prohibien l’activitat econòmica de pis turístic. Considerem que el demandant va cometre un error gravíssim de càlcul en plantejar el plet, perquè ha establert una jurisprudència que protegeix les comunitats.

Tots sabem que l’assumpte dels pisos turístics és a l’ordre del dia. Espanya, sobretot en les grans urbs, s’està convertint en un niu de turisme de massa, desenfrenat. La gent ja no vol emprendre un negoci, sinó que prefereix comprar habitatge i destinar-lo a ús turístic. Això és lògic, en part, perquè tothom vol venir a visitar Espanya, tant Madrid, com Barcelona, Sant Sebastià, València, Bilbao, Sevilla, etc., són capitals espectaculars. Tots els nord-europeus estan atrets pel bon clima, el bon ambient, el bon menjar, la proximitat, etc. Els meridionals del món estan atrets per aquestes ciutats per la seguretat, les oportunitats, la pau existent. En definitiva, Espanya és número 1 indiscutible en qualitat de vida, i això es tradueix en molt de turisme.

Tanmateix, les autoritats estan en bloc en contra de la sobreexplotació turística per un motiu bàsic: danya el mercat del lloguer i danya el mercat de l’habitatge. A més d’això, destrueix les ciutats que queden servides en safata al turisme i res més. L’habitant autòcton, gairebé està en extinció.

Per això mateix, aquesta resolució del Suprem és contundent. Declara que establir un pis turístic és una activitat econòmica i que, si els estatuts d’una comunitat prohibeixen les activitats econòmiques, els pisos turístics queden prohibits. El Suprem raona que de cap manera es coarta el dret a l’habitatge ni a la propietat privada, perquè el propietari pot residir en l’habitatge o pot llogar-lo, però no pot establir una veritable activitat econòmica com és el lloguer turístic o temporal.

El Suprem discrimina quant a lloguer permanent d’habitatge per a ús residencial i lloguer temporal o de vacances, amb finalitats turístiques.

Repercussions

Fins ara, les comunitats de veïns enfrontaven algun problema amb el destí que els propietaris donaven als pisos. Per exemple, en el seu moment, alguna comunitat va provocar mitjançant plet alguna sentència que indicava que si una comunitat, acordava que una determinada activitat era nociva, aquesta comunitat podia demandar al propietari perquè cessés la seva activitat. Això havia arribat a succeir amb consultes de psicòleg, que generaven immissions acústiques als veïns. Però també havia arribat a succeir amb pisos residencials que es destinaven a la prostitució. A vegades, davant la inactivitat de l’administració pública, les comunitats de veïns havien plantejat demandes per a cessar l’activitat econòmica de l’habitatge on s’exercia. Aquestes comunitats havien aconseguit sentències a favor seu.

Ara la resolució del Suprem obre la porta al fet que les comunitats puguin reformar els seus estatuts o directament acordar que l’activitat econòmica de pis turístic és nociva i, per tant, que pretenen el cessament d’aquesta activitat. Per consegüent, pot arribar una onada de tancaments de pisos turístics promoguts per les mateixes comunitats.