NOVA FIGURA D’AUTOLIQUIDACIÓ RECTIFICATIVA
S’ha aprovat el Reial decret 117/2024, de 30 de gener, que desenvolupa la Llei 13/2023 i modifica els reglaments relatius a l’IRPF, IS, IVA, i els impostos especials i l’impost sobre els gasos fluorats d’efecte d’hivernacle, per a introduir en aquests impostos la figura de l’autoliquidació rectificativa (que substitueixi l’actual sistema dual d’autoliquidació complementària i sol·licitud de rectificació d’autoliquidacions).
Llegir més
L’informem que al BOE del dia 31 de gener de 2024, s’ha publicat el Reial decret 117/2024, de 30 de gener, pel qual es modifiquen els reglaments relatius a l’IRPF, IS, IVA, i els impostos especials i l’impost sobre els gasos fluorats d’efecte d’hivernacle, per a introduir en aquests impostos la figura de l’autoliquidació rectificativa, que substitueix el sistema dual d’autoliquidació complementària i sol·licitud de rectificació previst en la Llei General Tributària (LGT).
Amb caràcter previ a aquesta modificació coexistia un sistema dual d’autoliquidacions complementàries i sol·licituds de rectificació. De manera que només es permet la presentació d’una nova autoliquidació (complementària) quan l’error perjudica l’Administració Tributària (sigui perquè s’ha fet un ingrés menor o per haver-se sol·licitat una devolució o compensació més elevada de la que corresponia) mitjançant la senzilla presentació del model corresponent.
Per contra, en el cas que l’error perjudiqui el contribuent, aquest ha d’instar la rectificació de la seva autoliquidació mitjançant la presentació d’un escrit de sol·licitud dirigida a l’òrgan competent, recaient la càrrega de la prova de l’error comès en mans del contribuent i havent d’esperar a rebre la resolució en la qual s’acordés o denegués aquesta rectificació per part de l’Administració Tributària. Aquesta resolució, en cas de ser desestimatòria, és susceptible dels corresponents recursos i reclamacions.
L’objectiu de la nova figura de l’autoliquidació rectificativa, segons l’Administració Tributària, és simplificar aquest últim procediment, de manera que les autoliquidacions complementàries i rectificatives tinguin un funcionament essencialment idèntic.
Noves autoliquidacions rectificatives
Amb caràcter general, els contribuents hauran de rectificar, completar o modificar les autoliquidacions presentades per aquest impost mitjançant la presentació d’una autoliquidació rectificativa, utilitzant el model de declaració aprovat pel titular del Ministeri d’Hisenda.
No obstant això, quan el motiu de la rectificació de l’obligat tributari sigui exclusivament l’al·legació raonada d’una eventual vulneració per la norma aplicada en l’autoliquidació prèvia dels preceptes d’una altra norma de rang superior legal, constitucional, de Dret de la Unió Europea o d’un Tractat o Conveni internacional es podrà instar la rectificació pel procediment actualment regulat en l’article 120.3 de la LGT. Si aquest motiu concorregués amb uns altres de diferent naturalesa, per aquests últims l’obligat tributari haurà de presentar una autoliquidació rectificativa. El que s’estableix en aquest apartat, no s’aplicarà a l’efecte de l’IVA a:
- Les rectificacions de quotes indegudament repercutides a altres obligats tributaris. Això aplica igualment en l’àmbit dels impostos especials.
- Les modificacions de quotes corresponents a operacions acollides als règims especials.
L’autoliquidació rectificativa no produirà efectes respecte a aquells elements que hagin estat regularitzats mitjançant liquidació definitiva o provisional i els procediments de gestió i inspecció tributària i de desenvolupament de les normes comunes dels procediments d’aplicació dels tributs.
En relació amb l’impost sobre societats, en el cas dels grups fiscals que apliquin el règim de consolidació fiscal s’haurà de presentar tant l’autoliquidació rectificativa del grup fiscal com les autoliquidacions rectificatives individuals d’aquelles entitats integrants del grup fiscal que n’originin l’autoliquidació rectificativa.
Atenció. L’entrada en vigor d’aquestes modificacions es produirà quan es publiqui l’ordre ministerial que aprovi els corresponents models de declaració.
NOVES OBLIGACIONS A CÀRREC D’OPERADORS DE PLATAFORMES DIGITALS
El Reial decret 117/2024 regula una nova obligació de comunicació d’informació dels venedors que s’imposa als operadors de plataformes digitals. Afectarà aquells venedors que, utilitzant serveis transaccionals en plataformes com Wallapop, Vinted o Airbnb, hagin venut 30 articles o més en un any, amb un import de més de 2.000 euros en les vendes. Per a això, s’han aprovat els models necessaris per a gestionar l’alta, modificació i baixa del Registre d’operadors de plataforma (model 040), així com per a complir amb l’obligació de comunicació d’informació pels operadors de plataformes (model 238).
Llegir més
L’informem que al BOE del dia 31 de gener de 2024, s’ha publicat el Reial decret 117/2024, de 30 de gener, pel qual es desenvolupen les normes i els procediments de diligència deguda en l’àmbit de l’intercanvi automàtic obligatori d’informació comunicada pels operadors de plataformes, amb el qual es culmina el desenvolupament reglamentari de la transposició de la Directiva UE 2021/514, coneguda com a DAC 7, i que va entrar en vigor l’11 de febrer de 2024.
D’altra banda, al BOE del dia 5 de febrer s’ha publicat el model 040 “Declaració censal d’alta, modificació i baixa en el registre d’operadors de plataforma estrangers no qualificats i en el registre d’altres operadors de plataforma obligats a comunicar informació” i el model 238 “Declaració informativa per a la comunicació d’informació per part d’operadors de plataformes“, pel qual s’estableixen les condicions i el procediment per a la seva presentació.
Afectarà aquells venedors que, utilitzant serveis transaccionals en plataformes com Wallapop o Vinted, hagin venut 30 articles o més en un any, amb un import de més de 2.000 euros en les vendes. Així mateix, la normativa s’aplica no sols als lloguers a curt termini, sinó també a qualsevol forma d’arrendament, inclosos els lloguers a llarg termini. Si, per exemple, s’obté una reserva a llarg termini (28 nits o més) en una plataforma com Airbnb, també estaria subjecta als requisits de notificació. Han de comunicar diverses dades relatives a les operacions en les quals mitjancen com ara identificació dels operadors de plataforma i venedors; activitats desenvolupades per aquests; contraprestació i identificació dels comptes financers usats per al cobrament; tributs, comissions, tarifes i altres quanties retingudes o cobrades per l’operador, entre altres dades.
S’estableixen dos tipus d’obligacions:
- L’obligació d’aplicar les normes i procediments de diligència deguda per part dels ‘operadors de plataforma obligats a comunicar informació’ sobre els ‘venedors’ que utilitzen les plataformes digitals amb la finalitat de l’obtenció de determinada informació d’aquests ‘venedors’ que després serà declarada a l’Administració Tributària. Una vegada obtinguda la informació dels venedors i abans del seu subministrament a l’Administració Tributària es verificarà aquesta informació pels operadors.
- Una vegada obtinguda i verificada la informació per l’operador, aquest té l’obligació de declarar-ho davant l’Administració Tributària.
Atenció. Han d’aplicar aquests procediments els “operadors de plataforma obligats a comunicar informació” dels “venedors” que, per part seva, estan subjectes a la comunicació d’aquestes dades als citats operadors en virtut d’aquestes normes de diligència deguda.
Finalment, aquesta obligació serà intercanviada per l’Administració Tributària espanyola amb l’estat membre de la Unió Europea on resideixi el ‘venedor’ o, en el cas d’arrendament, amb l’estat membre on està localitzat el bé immoble.
La norma preveu que la informació també pugui ser intercanviable amb “jurisdiccions sòcies” alienes a la UE, en el marc de l’Acord Multilateral subscrit en l’OCDE.
Qui hi està obligat?
Estan obligats a comunicar determinada informació davant l’Administració Tributària espanyola els operadors de plataforma registrats a Espanya, en concret informació relativa als venedors que usen les seves plataformes, en la mesura en què aquesta plataforma permet als venedors posar-se en contacte amb altres usuaris per a dur a terme una activitat pertinent.
D’altra banda, els operadors han d’aplicar les normes i procediments de diligència deguda sobre aquests venedors a l’efecte de l’obtenció i verificació d’aquesta informació.
Per la seva banda, els “venedors” estaran subjectes a aquestes normes i procediments de diligència deguda. No obstant això, existeixen una sèrie de venedors exclosos.
Venedors exclosos: amb caràcter previ a la comprovació i verificació de dades, l’operador ha de considerar si el venedor té la condició de “venedor exclòs”, qualificació que s’atorga a tot venedor que sigui (i) una «entitat estatal; (ii) una «entitat» cotitzada (iii) una «entitat» a la qual l'”operador de plataforma” hagi facilitat, en el període de referència, més de 2.000 «activitats pertinents» a través d’arrendaments o cessions temporals d’ús respecte a un «bé immoble comercialitzat», o (iv) una entitat a la qual l’«operador de plataforma» hagi facilitat, mitjançant la venda de «béns», menys de 30 «activitats pertinents», per les quals l’import total de la «contraprestació» pagada o abonada no hagi superat els 2.000 euros durant el «període de referència». A aquests efectes s’estableixen instruments de comprovació que varien depenent de si l’exclusió es fonamenta en la pròpia configuració de l’entitat exclosa -pública o cotitzada-, o en l’activitat desenvolupada pel venedor.
Sobre què han d’informar?
S’ha d’informar respecte de les denominades “activitats pertinents”. Es consideren com a tals:
- l’arrendament o cessió temporal d’ús de béns immobles.
- els serveis personals.
- la venda de béns.
- l’arrendament de qualsevol mitjà de transport.
En concret, hauran de comunicar diverses dades relatives a les operacions en les quals mitjancen com ara la identificació dels operadors de plataforma i venedors; les activitats desenvolupades per aquests; la contraprestació i identificació dels comptes financers utilitzats per al cobrament; els tributs, comissions, tarifes i altres quanties retingudes o cobrades per l’operador, entre altres dades.
Nou models 040 i 238
El model 040 és un formulari que ha de ser presentat electrònicament a través d’Internet de manera obligatòria, emprant un certificat electrònic corresponent. Aquest model s’usa perquè els operadors de plataformes digitals compleixin amb les obligacions de registre davant l’autoritat competent. S’inclouen obligacions com l’alta inicial, les modificacions posteriors i la baixa en dos registres específics:
- Registre d’operadors de plataforma estrangers no qualificats: aquest registre inclou els operadors estrangers que faciliten activitats rellevants fetes per venedors residents a Espanya o en un estat membre de la UE, o la realització d’arrendaments d’immobles situats a Espanya o en un estat membre de la UE, però no compleixen els criteris de connexió a Espanya. Aquests operadors han de triar Espanya com a estat membre de Registre Únic.
- Registre d’altres operadors de plataforma obligats a comunicar informació: aquest registre inclou els operadors de plataforma que són residents fiscals a Espanya, s’han constituït conforme a la legislació espanyola, tenen la seva seu de direcció a Espanya o tenen un establiment permanent a Espanya. S’exclouen els “operadors de plataforma qualificats externs a la UE”.
La presentació de la declaració censal en el registre corresponent ha de realitzar-se en iniciar l’activitat com a operador de plataforma, en cas de modificacions o en deixar de complir amb les condicions establertes.
D’altra banda, el model 238 també es presenta electrònicament a través de la seu electrònica de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) anualment, durant el mes de gener de l’any següent al qual es refereix la informació a comunicar. Aquest model s’utilitza per a la declaració d’informació dels següents operadors de plataformes:
- Operadors de plataforma exclosos: aquells que han demostrat que el seu model empresarial no inclou venedors subjectes a comunicació d’informació. Han de presentar una declaració negativa.
- Operadors de plataforma obligats a comunicar informació: es requereix la declaració de dades de la plataforma i dels venedors subjectes a comunicació d’informació que hagin dut a terme activitats rellevants en la plataforma. La declaració també pot incloure informació sobre la plataforma declarant i una altra plataforma que assumeixi la responsabilitat de declarar els venedors en el seu nom.
La primera presentació del model 238 corresponent a l’any 2023 es podrà fer entre el 6 de febrer i el 6 d’abril de 2024.
PUC VIATJAR A L’ESTRANGER SI ESTIC COBRANT UNA PRESTACIÓ, SUBSIDI O LA RENDA ACTIVA D’INSERCIÓ?
La prestació per desocupació se suspèn en alguns casos, de manera que el seu cobrament s’interromp i es reprèn quan finalitza la causa de suspensió. Si un treballador en situació de desocupació surt a l’estranger per un període de temps superior a quinze dies, però inferior a 91, ha de comunicar aquest viatge al SEPE i la seva prestació queda suspesa.
Llegir més
Si cobra prestació contributiva, subsidi per desocupació o la renda activa d’inserció (RAI) i es trasllada a l’estranger, el cobrament de la prestació varia segons quin sigui el motiu i la durada del teu trasllat.
També cal tenir en compte que la prestació per desocupació se suspèn en alguns casos, de manera que el seu cobrament s’interromp i es reprèn quan finalitza la causa de suspensió.
En aquest sentit, el SEPE ens informa en la seva pàgina web de la possible casuística que es pot donar en aquests casos.
Per motius laborals de menys d’un any de durada:
- Si el trasllat dura menys de dotze mesos continuats, la prestació se suspèn, si és superior a dotze mesos, s’extingeix.
- Si el que estàs percebent és la RAI, en el cas de trasllat de residència a l’estranger per a buscar o fer una feina, per a perfeccionament professional o per a accions de cooperació internacional, és obligatori comunicar-ho al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) abans de la sortida, i que l’autoritzi. Si el trasllat dura menys de sis mesos continuats, la prestació se suspèn i si és superior a sis mesos, s’extingeix.
Si no comunica al Servei Públic d’Ocupació Estatal el trasllat a l’estranger, suposa una infracció que comportarà l’inici d’un procediment sancionador, la sanció que és l’extinció del dret.
Per motius laborals durant un any o més, en cas de percebre prestació contributiva o subsidi de desocupació, o durant sis mesos o més, si percep la renda activa d’inserció:
- Si cobra la prestació contributiva o subsidi per desocupació i es trasllada a l’estranger durant un any o més per a treballar, buscar feina, cursar estudis que millorin la seva preparació professional, o per accions de cooperació internacional, aquesta prestació o subsidi s’extingeixen.
- Si cobra la renda activa d’inserció i es trasllada a l’estranger durant sis mesos o més per a treballar, buscar feina, cursar estudis que millorin la seva preparació professional, o per a accions de cooperació internacional, aquesta renda s’extingeix.
Per altres causes no més de quinze dies:
- Si la sortida no és superior a quinze dies naturals, siguin continuats o no, durant cada any natural, la prestació es manté sempre que pugui complir amb les obligacions establertes en la llei.
- És convenient que comuniqui al Servei Públic d’Ocupació Estatal la sortida abans de produir-se.
- A la tornada de l’estranger, s’ha de presentar a l’oficina d’ocupació el primer dia hàbil següent al seu retorn.
Per altres causes, més de quinze dies i fins a noranta:
- Si l’estada a l’estranger és per un període continuat o no, superior a quinze dies i de fins a noranta dies naturals com a màxim dins de cada any natural, les prestacions se suspenen.
- Abans d’aquesta sortida és obligatòria la comunicació prèvia al Servei Públic d’Ocupació Estatal i que n’autoritzi la sortida.
Atenció: el Reial decret llei 7/2023, de 19 de desembre, va modificar la Llei General de la Seguretat Social per a ampliar el termini de sortida ocasional a l’estranger, passant a ser de trenta dies en lloc dels quinze dies establerts en l’actualitat (de tal forma, que si es produïa una estada a l’estranger de fins a trenta dies, aquest viatge no afectaria el cobrament de la prestació.). No obstant això, aquesta norma ha quedat derogada, per Acord del Congrés dels Diputats publicat per Resolució de 10 de gener de 2024.
Em trasllado a la UE/EEE o Suïssa i vull continuar cobrant la prestació:
- Si percep prestacions i ha romàs inscrit com a demandant d’ocupació durant almenys quatre setmanes a Espanya i es trasllada a buscar feina a un país de la Unió Europea (UE), Espai Econòmic Europeu (EEE) o a Suïssa, pot exportar aquesta prestació durant tres mesos, prorrogables per altres tres.
PROBLEMÀTICA EN LA VENDA DE LA NUA PROPIETAT D’UN IMMOBLE
La plena propietat d’un immoble es divideix en dos conceptes: usdefruit, que dona dret a l’ús, i nua propietat, que és la mera titularitat de l’habitatge, és a dir, la simple propietat sense dret al seu ús. Moltes persones consideren la possibilitat de venda de la nua propietat. Això comporta problemàtiques molt variades.
Llegir més
Una de les maneres d’obtenir liquiditat sense haver d’abandonar l’habitatge, pot ser la venda de la nua propietat. Sense préstecs, sense hipoteques, sense interessos.
Què és la nua propietat?
La nua propietat d’un immoble és la situació en la qual una persona no és propietària de ple domini, sinó que existeix algun dret real en el bé en qüestió.
L’exemple més clar, és quan s’estableix un usdefruit, vitalici o no, en un habitatge. Això implica que l’usufructuari podrà viure, podrà fins i tot llogar la propietat, i el nu propietari no podrà disposar de l’immoble de cap manera. A grans trets, l’usufructuari ha de suportar les despeses corrents de conservació, i el nu propietari amb les despeses extraordinàries. Això genera grans problemes i tensions entre nu propietari i usufructuari, perquè una derrama per obres extraordinàries l’haurà de pagar el nu propietari, per posar un exemple de tensió.
La institució de l’usdefruit dona una posició de predominança a una part enfront de l’altra. El nu propietari no és res, és a dir, té un títol, però no pot habitar, accedir, arrendar, etc. i a més haurà de pagar alguns costos.
La venda de la nua propietat
Per consegüent, moltes persones consideren la possibilitat de venda de la nua propietat. Això comporta problemàtiques molt variades.
La primera problemàtica és que quan hi ha diversos nus propietaris, caldrà acordar amb tots la venda. Això a vegades és molt complicat.
L’altra problemàtica és que les entitats bancàries no ofereixen finançament contra nues propietats: les valoren com a actius ilíquids o no interessants. Per tant, la nua propietat a vegades és més un problema que una solució. De fet, és frustrant veure com a vegades hi ha hereus que acaben amb una nua propietat, establint-se un usdefruit per al vidu del causahavent. Però què succeeix en el cas que l’hereu necessiti un habitatge i l’usufructuari té aquest usdefruit més moltes altres propietats? Perquè l’hereu queda desemparat, no té cap rellevància civil.
És cert que hi ha vendes de nua propietat que no compleixen aquest patró, sinó gairebé l’invers: el propietari de ple domini decideix vendre la nua propietat a un inversor, quedant-se l’usdefruit i rebent uns diners a terminis o bé en únic pagament. Això permet a gent gran sense ingressos poder viure a casa seva fins a la mort i tenir una mica de liquiditat per a sobreviure.
El preu de venda de nua propietat se sol situar entre un 20% i un 80% per sota del valor del mercat, i tot depèn de l’edat de l’usufructuari. Com més gran sigui l’usufructuari, més cara la nua propietat. Com més jove sigui l’usufructuari, menor valor de venda.
Pensem quin valor pot arribar a tenir una nua propietat d’una persona de cinquanta anys, o fins i tot d’una persona de vint-i-cinc anys. Gairebé que l’usdefruit seria més valuós que la nua propietat, perquè en el cas d’una persona de vint-i-cinc anys, l’usdefruit permet arrendar el pis durant potser seixanta anys.
La norma per a calcular la nua propietat és la següent:
- La fórmula més fàcil per a calcular l’usdefruit vitalici és restar a 89 l’edat de l’usufructuari, tenint en compte que el valor mínim de l’usdefruit vitalici és el 10% del total del bé i el màxim és el 70% del total del bé.
- Exemple: valor de l’usdefruit vitalici quan l’usufructuari té trenta-cinc anys sobre un pis valorat en 160.000 euros: 89-35 = 54% 160.000 € x 54% = 86.400 euros. Per tant, restant el valor de l’usdefruit al de la nua propietat, aconseguim el preu teòric. En la pràctica, ningú no ens pagarà això.
CATALUNYA. AJUTS I SUBVENCIONS PER EMPRESES I PIMES
Per a les empreses i pimes a continuació relacionem una llista d’ajuts, subvencions i finançament a Catalunya que poden resultar d’interès per a l’impuls de noves idees i la promoció de nous projectes empresarials.
Llegir més
1. Subvencions estructurals per a l’edició de publicacions periòdiques en suport de paper en català o en aranès.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Núm. de butlletí: 9073
Data de publicació: 5/01/2024
Termini: sense determinar
Organisme oficial: Departament de la Presidència
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9073/2006554.pdf
2. Subvencions per al pagament del cost del lloguer dels habitatges obtinguts del mercat privat per destinar-los a les persones en situació d’emergència econòmica i social, i risc d’exclusió residencial
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Núm. de butlletí: 9070
Data de publicació: 2/01/2024
Termini: 3/03/2024
Organisme oficial: Agència de l’Habitatge de Catalunya
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9070/2006006.pdf
3. Ajuts destinats a les explotacions agràries amb conreus herbacis i explotacions agràries amb conreus hortícoles afectades per la sequera de 2023.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Núm. de butlletí: 9091
Data de publicació: 31/1/2024
Termini: sense determinar
Organisme oficial: Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9091/2010762.pdf
4. Subvencions, en règim de concurrència competitiva, per al finançament d’accions instrumentals d’impuls dels sectors professionals de les arts visuals, teatre, circ, dansa i música per a l’any 2024
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Núm. de butlletí: 9091
Data de publicació: 31/1/2024
Termini: 31/12/2024
Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9091/2010864.pdf
5. Subvencions del Programa ComunarESS
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Núm. de butlletí: 9088
Data de publicació: 26/1/2024
Termini: sense determinar
Organisme oficial: Departament d’Empresa i Treball
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9088/2010208.pdf
6. Subvencions per al finançament d’accions instrumentals d’impuls dels sectors professionals de les arts visuals, teatre, circ, dansa i música
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Núm. de butlletí: 9086
Data de publicació: 24/1/2024
Termini: 24/02/2024
Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9086/2009831.pdf
7. Subvencions, en règim de concurrència no competitiva, a editorials per a la traducció al català o a l’occità d’obres literàries per a l’any 2024
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Núm. de butlletí: 9080
Data de publicació: 16/1/2024
Termini: 31/10/2024
Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9080/2007863.pdf
8. subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a l’organització de festivals, cicles i esdeveniments similars de cultura popular i tradicional per a l’any 2024
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Núm. de butlletí: 9084
Data de publicació: 22/01/2024
Termini: 7/02/2024
Organisme oficial: Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9084/2009277.pdf
AJUTS I SUBVENCIONS PER A EMPRESES I PIMES
Per a les empreses i pimes relacionem a continuació una llista d’ajuts, subvencions i finançament en l’àmbit estatal que poden resultar d’interès per a l’impuls de noves idees i la promoció de nous projectes empresarials.
Llegir més
1. Ajuts públics a esdeveniments professionals per a la internacionalització de les indústries culturals i creatives, i per la qual s’aprova la convocatòria corresponent als anys 2024 i 2025, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Butlletí Oficial de l’Estat
Núm. de butlletí: 11
Data de publicació: 12/01/2024
Termini: sense determinar
Organisme oficial: Ministeri de Cultura
https://www.boe.es/boe/dias/2024/01/12/pdfs/BOE-A-2024-688.pdf
2. Programes i subprogrames del Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d’Innovació 2021-2023, la gestió de la qual correspon a l’Agència Estatal de Recerca
Butlletí Oficial de l’Estat
Núm. de butlletí: 11
Data de publicació: 12/01/2024
Termini: sense determinar
Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats
https://www.boe.es/boe/dias/2024/01/12/pdfs/BOE-A-2024-690.pdf
3. Ajuts d’actuació integral per a la descarbonització de la indústria manufacturera com a part del PERTE de descarbonització industrial en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i es realitza la convocatòria anticipada de l’any 2024
Butlletí Oficial de l’Estat
Núm. de butlletí: 3
Data de publicació: 3/01/2024
Termini: sense determinar
Organisme oficial: Ministeri d’Indústria i Turisme
https://www.boe.es/boe/dias/2024/01/03/pdfs/BOE-A-2024-190.pdf
4. Ajuts destinats a ecosistemes d’innovació, en el marc del Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d’Innovació 2021-2023 i del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
Butlletí Oficial de l’Estat
Núm. de butlletí: 3
Data de publicació: 3/01/2024
Termini: 12/03/2024
Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats
https://www.boe.es/boe/dias/2024/01/03/pdfs/BOE-B-2024-161.pdf
5. Ajuts per al Pla Integral d’Impuls a l’Economia Social per a la generació d’un teixit econòmic, inclusiu i sostenible, en el marc del PRTR
Butlletí Oficial de l’Estat
Núm. de butlletí: 10
Data de publicació: 11/01/2024
Termini: 12/02/2024
Organisme oficial: Ministeri de Treball i Economia Social
https://www.boe.es/boe/dias/2024/01/11/pdfs/BOE-B-2024-685.pdf
6. Subvencions per a l’organització de congressos, jornades, seminaris i altres activitats de promoció de la ciutat de Conca, l’any 2024
Butlletí Oficial de l’Estat
Núm. de butlletí: 3
Data de publicació: 3/01/2024
Termini: sense determinar
Organisme oficial: Ministeri d’Hisenda i Funció Pública
https://www.boe.es/boe/dias/2024/01/03/pdfs/BOE-A-2024-186.pdf
7. Subvencions per a 2024-2025 del subprograma de mobilitat
Butlletí Oficial de l’Estat
Núm. de butlletí: 3
Data de publicació: 3/01/2024
Termini: 7/02/2024
Organisme oficial: Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats
https://www.boe.es/boe/dias/2024/01/03/pdfs/BOE-B-2024-160.pdf
8. Ajuts d’actuació integral per a la descarbonització de la indústria manufacturera com a part del PERTE de descarbonització industrial en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i es realitza la convocatòria anticipada de l’any 2024
Butlletí Oficial de l’Estat
Núm. de butlletí: 19
Data de publicació: 22/1/2024
Termini: sense determinar
Organisme oficial: Ministeri d’Indústria i Turisme
https://www.boe.es/boe/dias/2024/01/22/pdfs/BOE-A-2024-1183.pdf
9. Ajuts, en l’àmbit de la digitalització, per a la transformació digital dels sectors productius estratègics mitjançant la creació de demostradors i casos d’ús d’espais de compartició de dades, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència-Next Generation EU (Programa Espais de Dades Sectorials)
Butlletí Oficial de l’Estat
Núm. de butlletí: 16
Data de publicació: 18/1/2024
Termini: sense determinar
Organisme oficial: Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública
https://www.boe.es/boe/dias/2024/01/18/pdfs/BOE-A-2024-969.pdf