NOVA LLISTA DE PAÏSOS I TERRITORIS FISCALMENT CENSURABLES

S’ha publicat l’Ordre HFP/115/2023, de 9 de febrer, on es determinen els països i territoris, així com els règims fiscals perjudicials, que tenen la consideració de jurisdiccions no cooperatives. En aquesta nova llista es mantenen països i territoris que ja figuraven en la llista del Reial decret 1080/1991 i, com a novetat, s’incorporen els següents: Barbados, Guam, Palau, Samoa Americana, Trinitat i Tobago i Samoa, pel que fa al règim fiscal perjudicial (offshore business).

Llegir més

L’informem que Espanya ha actualitzat la seva llista de paradisos fiscals, en la qual inclou 24 països i jurisdiccions que considera “no cooperatius”, segons la nova definició adoptada en àmbit internacional. El fitxer manté molt dels territoris que ja estaven inclosos en la versió anterior, com Gibraltar o les Illes Caiman, n’exclou d’altres, com Libèria, i incorpora sis noves jurisdiccions: Barbados, Guam, Palau, Samoa Americana, Trinitat i Tobago i Samoa.

Cal recordar que la disposició addicional primera de la Llei 36/2006, de 29 de novembre, de mesures per a la prevenció del frau fiscal, conté la definició de països i territoris que tenen la consideració de jurisdiccions no cooperatives i assenyala que tindran aquesta consideració “els països i territoris, així com els règims fiscals perjudicials, que es determinin pel ministre d’Hisenda mitjançant ordre Ministerial”.

Aquest mandat s’ha dut a terme a través de l’Ordre HFP/115/2023 (BOE, 10-02-2023), que estableix els següents països, territoris i règims fiscals perjudicials amb consideració de jurisdiccions no cooperatives:

1. Anguilla.

2. Bahrain.

3. Barbados.

4. Bermudes.

5. Dominica.

6. Fiji.

7. Gibraltar.

8. Guam.

9. Guernsey.

10. Illa de Man.

11. Illes Caiman.

12. Illes Malvines.

13. Illes Marianes.

14. Illes Salomó.

15. Illes Turks i Caicos.

16. Illes Verges Britàniques.

17. Illes Verges dels Estats Units d’Amèrica.

18. Jersey.

19. Palau.

20. Samoa, pel que fa al règim fiscal perjudicial (offshore business).

21. Samoa Americana.

22. Seychelles.

23. Trinitat i Tobago.

24. Vanuatu.

Com es pot apreciar en aquesta nova llista es mantenen països i territoris que ja figuraven en la llista del Reial decret 1080/1991 i, com a novetat, s’incorporen els següents: Barbados, Guam, Palau, Samoa Americana, Trinitat i Tobago i Samoa, pel que fa al règim fiscal perjudicial (offshore business).

El resultat és un llistat que ha disminuït molt respecte a la primera versió, de 1991, que comptava amb 48 territoris. Diversos d’ells van anar sortint a mesura que signaven acords d’intercanvi d’informació i doble imposició, com Andorra o Panamà. També van deixar de ser considerats paradisos fiscals Jordània, Líban, Unió dels Emirats Àrabs o Hong Kong i socis europeus com Malta, Xipre o Luxemburg (que només ho era per a determinades rendes), que estan entre els principals inversors i receptors de capital cap a i des d’Espanya.

Règim transitori

S’estableix un règim transitori, segons el qual, en relació amb els tributs el període impositiu dels quals no hagués conclòs l’11 de febrer de 2023, els països o territoris que tenen la consideració de jurisdicció no cooperativa en aquest període impositiu seran els països o territoris previstos en el Reial decret 1080/1991.

Finalment, cal assenyalar que aquesta norma entra en vigor l’11 de febrer de 2023 i serà aplicable als tributs sense període impositiu reportats a partir de l’11 de febrer i als altres tributs el període impositiu dels quals s’iniciï des d’aquest moment, excepte per als nous països o territoris incorporats que en aquest cas l’entrada en vigor es produirà l’11 d’agost de 2023 i serà aplicable als tributs sense període impositiu reportats a partir de la seva entrada en vigor, i als altres tributs el període impositiu dels quals s’iniciï des d’aquest moment.

EL TRIBUNAL SUPREM FIXA COM A JURISPRUDÈNCIA QUE EL LLISTAT DE DEUTORS DE LA HISENDA PÚBLICA NOMÉS POT INCLOURE DEUTES FERMS

El Tribunal Suprem en una sentència de 25 de gener de 2023 que s’acaba de publicar, fixa com a jurisprudència que el llistat de deutors de la Hisenda Pública només pot incloure deutes ferms, perquè el contrari pot col·lidir frontalment amb el principi de presumpció d’innocència.

Llegir més

L’informem que s’acaba de conèixer una important sentència del Tribunal Suprem (TS) de 25 de gener de 2023, recurs de cassació núm. 465/2021, en el qual s’avança les conclusions sobre l’abast i interpretació de la denominada llista de morosos de l’art. 95 bis de la Llei General Tributària (LGT) des de la perspectiva nacional com des de l’oferta per la Convenció Europea de Drets Humans i pel Dret de la Unió Europea i fixa com a jurisprudència que el llistat de deutors de la Hisenda Pública només pot incloure deutes ferms.

Aquest llistat es regula en l’article 95 bis de la Llei General Tributària, que estableix que «l’Administració Tributària acordarà la publicació periòdica de llistats comprensius de deutors a la Hisenda Pública, inclosos els que tinguin la condició de deutors en haver estat declarats responsables solidaris, per deutes o sancions tributàries» quan es donin les següents circumstàncies: els deutes han de superar l’import de 600.000 euros i no haver estat pagats transcorregut el termini original d’ingrés en període voluntari.

Aquest precepte exclou expressament la publicació d’aquells deutes tributaris que es trobin ajornats o suspesos; ara bé, no hi ha res establert sobre aquells que es troben recorreguts administrativament o judicialment.

D’aquesta manera, l’Administració Tributària incloïa en el llistat de deutors a aquells que mantenien un deute amb el fisc amb independència que hagués estat impugnat o no.

Doncs bé, el Tribunal Suprem ha fixat doctrina per primera vegada sobre la interpretació i abast del citat article 95 bis de la LGT, restringint qui pot aparèixer en el llistat de morosos. Concretament, el Tribunal Suprem ha determinat que els deutes que no siguin ferms i aquells derivats de delictes penals no poden aparèixer en el fitxer.

El Tribunal Suprem censura que s’inclogués en el llistat a contribuents «malgrat no existir certesa entorn de la seva condició jurídica» de deutors per «els conceptes tributaris objecte de publicació» en la mesura en què «el demèrit i el descrèdit de qui hi és inclòs, si a posteriori és incorrecta la seva publicació, amb el consegüent crebant de reputació […] difícilment podrien ser prou reparats per la sola declaració de la incorrecta inclusió en la llista esmentada».

Sol·licitar l’exclusió del llistat de morosos

Aquestes sentències obren la porta al fet que aquells contribuents que hagin estat indegudament inclosos en el llistat puguin sol·licitar la seva exclusió. Així mateix, si poden demostrar que la indeguda inclusió en el llistat els ha produït alguna classe de perjudici econòmic o mal reputacional irreparable, poden plantejar-se sol·licitar el seu rescabalament via reclamació de responsabilitat.

AVÍS: E-MAIL FRAUDULENT DE L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA AMB UN AVÍS DE NOTIFICACIÓ

L’informem que si rep un correu electrònic de l’Agència Tributària amb un avís de notificació com aquest que li adjuntem, és un correu fraudulent i és millor que l’elimini.

Llegir més

Si ha rebut un correu que diu que es correspon amb un avís de notificació postal de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), vagi amb compte, es tracta d’una nova campanya de phishing que busca robar-li les dades.

Es tracta d’un correu que suposadament està remès per l’Agència Tributària, amb un llenguatge bastant semblant al dels correus oficials, i que inclou adreces URL que aparentment et porten a una pàgina oficial del govern. Però tot és una farsa per robar les seves dades.

Atenció. Si rep un correu electrònic de l’Agència Tributària amb un avís de notificació com aquest, és un correu fraudulent i és millor que l’elimini.

Exemple d’enviament de missatges per correu electrònic falsos que suplanten la identitat de l’Agència Tributària. No atengui aquests missatges, és un intent de frau suplantant la imatge de l’Agència Tributària:

Aquest és un exemple d’enviament de missatge per correu electrònic fals que suplanta la identitat de l’Agència Tributària.

AVÍS: aquests correus fraudulents s’acompanyen d’enllaços als quals NO s’ha d’accedir.

En el cos del correu es diu que es facilita una notificació d’acord amb el que es preveu en una llei, i que també la rebrà en paper, però que si vol pot accedir-hi per via telemàtica. S’inclouen dos enllaços web, un que sembla apuntar a l’Agència Tributària i un altre que diu ser un enllaç directe a la notificació.

Quan prems en un d’aquests enllaços vas a una pàgina en la qual has d’escriure un correu i contrasenya. La pàgina és una còpia de la de l’Agència Tributària, amb els seus logos, encapçalaments, i un peu de pàgina amb enllaços que apunten a pàgines oficials.

No obstant això, és una pàgina falsa dissenyada per a confondre’l, perquè cregui que és un web oficial i perquè escriguis un nom i una contrasenya. En alguns casos la web pot ser delatada per errors tipogràfics, però si no és així és fàcil que acabi escrivint un correu i contrasenya propis.

La qüestió en aquesta pàgina és que no demana què s’hi ha d’escriure, per tant, incita que escriguis algun correu i contrasenya reals, sigui de pàgines administratives o d’algun altre compte que tinguis.

Per això, és important no refiar-se mai dels enllaços de suposades webs oficials que s’envien per correu electrònic. A vegades, l’enllaç pot tenir un nom, però la pàgina a la qual apunta és diferent. I si aquest correu ni tan sols inclou dades com el seu nom i cognoms encara ha de tenir més cura.

Ara mateix, estem a les portes de campanyes importants com la de la declaració de la renda, per la qual cosa és possible que sorgeixin més campanyes destinades a robar les teves dades personals fent-se passar per correus o per missatges de mòbil oficials.

NOVETATS DE L’INGRÉS MÍNIM VITAL (IMV) EN 2023

Les pensions no contributives de jubilació i invalidesa i els perceptors de l’ingrés mínim vital (IMV) mantenen l’increment extraordinari del 15% que es va aprovar el mes de juliol passat. Recordi que la quantia de l’IMV per al beneficiari individual o la unitat de convivència és la diferència entre la renda garantida i el conjunt de rendes i ingressos d’aquestes persones.

Llegir més

La pàgina web de la Seguretat Social ha informat sobre quanties i altres novetats de l’IMV en 2023, recordant que enguany les pensions de la Seguretat Social, en la seva modalitat contributiva, i les pensions de classes passives, inclòs l’import de la pensió mínima, s’han revalorat un 8,5%, que és la inflació mitjana de l’any anterior.

Les pensions no contributives de jubilació i invalidesa i els perceptors de l’ingrés mínim vital (IMV) mantenen l’increment extraordinari del 15% que es va aprovar el mes de juliol passat. Recordi que la quantia de l’IMV per al beneficiari individual o la unitat de convivència és la diferència entre la renda garantida i el conjunt de rendes i ingressos d’aquestes persones.

Així, per a 2023 les quanties fixades de la renda garantida de l’IMV en virtut del tipus d’unitat de convivència són:

Quanties de la renda garantida en 2023. Unitat no monoparental

Unitat de convivència

Euros / any

Euros / mes

Un adult

6.784,44

565,37

Un adult i un menor

8.819,88

734,99

Un adult i dos menors

10.855,20

904,60

Un adult i tres menors

12.890,52

1.074,21

Un adult i més de tres menors

14.925,96

1.243,83

Dos adults

8.819,88

734,99

Dos adults i un menor

10.855,20

904,60

Dos adults i dos menors

12.890,52

1.074,21

Dos adults i més de dos menors

14.925,96

1.243,83

Tres adults

10.855,20

904,60

Tres adults i un menor

12.890,52

1.074,21

Tres adults i més de dos menors

14.925,96

1.243,83

Quatre adults

12.890,52

1.074,21

Quatre adults i un menor

14.925,96

1.243,83

Altres

14.925,96

1.243,83

Quanties de la renda garantida en 2023. Unitat monoparental

Unitat de convivència

Euros / any

Euros / mes

Un adult i un menor

10.312,44

859,37

Un adult i dos menors

12.347,76

1.028,90

Un adult i tres menors

14.383,20

1.198,60

Un adult i quatre menors o més

16.418,52

1.368,21

Quanties de la renda garantida en 2023. Unitat monoparental. Progenitors, avis, guardadors o acollidors, un d’ells tingui reconegut un grau 3 de dependència, la incapacitat permanent absoluta o la gran invalidesa.

Unitat de convivència

Euros / any

Euros / mes

Dos adults i un menor

12.347,76

1.028,98

Dos adults i dos menors

14.383,20

1.198,60

Dos adults i tres menors o més

16.418,52

1.368,21

Incentiu a l’ocupació

Amb l’inici de l’any 2023 ha entrat en vigor l’incentiu a l’ocupació, que reforça el conjunt de polítiques que componen l’IMV i que s’orienta al fet que el beneficiari que s’incorpori al mercat de treball o augmenti el nombre d’hores d’ocupació, en el cas que ja estigui treballant, vegi garantida que la seva renda disponible sigui superior a la que hauria tingut sense incentiu, amb un increment que es va atenuant a mesura que els rendiments del treball augmenten.

Aquest mecanisme no és una prestació nova i independent de l’IMV; per tant, els preceptors no han de sol·licitar-la a part, sinó que es calcula d’ofici. S’activa quan es revisa l’IMV, i només en el cas que hi hagi canvis en els ingressos del treball perquè s’hagi trobat una ocupació o hagin millorat les condicions que es tenien.