Alerta setmanal de continguts (setmana 7 del 2024)

L’informem que al BOE del dia 7 de febrer s’ha publicat el Reial decret 142/2024, de 6 de febrer, en vigor i amb efectes a partir del 8 de febrer, que ha modificat el Reglament de l’IRPF (RIRPF) en matèria de retencions i ingressos a compte.

A conseqüència de l’elevació de la quantia del salari mínim interprofessional (SMI) a 15.876 € anuals, el legislador modifica la norma per evitar que els contribuents que cobrin l’SMI suportin retenció o ingrés a compte.

També s’eleva la quantia de la reducció per obtenció de rendiments del treball amb la finalitat d’evitar que la rebaixa en la quantia de la retenció es pugui convertir en una quota diferencial més gran en la declaració anual en cas d’estar obligat a la seva presentació.

El principal objectiu de la modificació és l’elevació de la quantia mínima per a practicar retencions de 15.000 euros a 15.876 euros, fet que permetrà que els qui cobrin l’SMI en 2024 no suportin retencions per aquest impost. Igualment, amb la finalitat d’evitar el corresponent error de salt en el tipus de gravamen, la mesura s’estén a contribuents amb rendiments nets del treball de fins a 19.747,5 euros anuals, els quals veuran reduïdes les seves retencions o ingressos a compte.

1. Límit quantitatiu excloent de l’obligació de retenir

Per a evitar que els treballadors que percebin l’SMI suportin retenció o ingrés a compte, amb efectes des del 8 de febrer 2024, s’estableixen les noves quanties dels rendiments de treball a partir dels quals es practica retenció i ingrés a compte, en funció del nombre de fills i altres descendents i de la situació del contribuent.

Així, no es practicarà retenció sobre els rendiments del treball la quantia dels quals no superi l’import anual establert en el quadre següent en funció del nombre de fills i altres descendents i de la situació del contribuent:

A l’efecte de l’aplicació del que es preveu en el quadre anterior, s’entén per fills i altres descendents aquells que donen dret al mínim per descendents previst en l’article 58 de la Llei de l’IRPF.

Quant a la situació del contribuent, aquesta podrà ser una de les tres següents:

1. Contribuent solter, vidu, divorciat o separat legalment. Es tracta del contribuent solter, vidu, divorciat o separat legalment amb descendents, quan tingui dret a la reducció establerta en l’article 84.2.4t de la Llei d’IRPF per a unitats familiars monoparentals.
2. Contribuent el cònjuge del qual no obtingui rendes superiors a 1.500 euros, excloses les exemptes. Es tracta del contribuent casat, i no separat legalment, el cònjuge del qual no obtingui rendes anuals superiors a 1.500 euros, excloses les exemptes.
3. Altres situacions, que inclou les següents:

• a) El contribuent casat, i no separat legalment, el cònjuge del qual obtingui rendes superiors a 1.500 euros, excloses les exemptes.
• b) El contribuent solter, vidu, divorciat o separat legalment, sense descendents o amb descendents a càrrec seu, quan, en aquest últim cas, no tingui dret a la reducció establerta en l’article 84.2.4t de la Llei de l’IRPF per donar-se la circumstància de convivència a què es refereix el paràgraf segon d’aquest apartat.
• c) Els contribuents que no manifestin estar en cap de les situacions 1a i 2a anteriors.

2. Reducció per obtenció de rendiments del treball

També es modifica el RIRPF referit a la reducció per rendiments del treball, perquè no quedi subjecta a retenció la percepció de rendiments del treball per import igual o inferior a l’SMI. Els rendiments pròxims a aquest SMI també es veuen afectats per la nova reducció que s’estableix, ja que en cas contrari es produiria un error de salt. D’aquesta manera, la quantia total de les retribucions de treball, dineràries i en espècie es minorarà, quan el rendiment net del treball fos inferior a 19.747,5 euros, en les següents quanties:

1. Si el rendiment net del treball és igual o inferior a 14.852 euros: 7.302 euros anuals.
2. Si el rendiment net del treball és superior a 14.852 euros i igual o inferior a 17.673,52 euros: 7.302 euros menys el resultat de multiplicar per 1,75 la diferència entre el rendiment del treball i 14.852 euros anuals.
3. Si el rendiment net del treball és superior a 17.673,52 euros i inferior a 19.747,5 euros: 2.364,34 euros menys el resultat de multiplicar per 1,14 la diferència entre el rendiment del treball i 17.673,52 euros anuals.

Per al còmput d’aquesta reducció el pagador ha de tenir en compte, exclusivament, la quantia del rendiment net del treball resultant de les minoracions previstes en els paràgrafs a) i b) anteriors, sense que aquesta reducció pugui ser superior a la quantia d’aquest rendiment net.

3. Règim transitori. Entrada en vigor dels nous imports de retenció i ingrés a compte en el període impositiu 2024

Per aclarir els efectes temporals de la nova regulació i reduir les càrregues administratives derivades de la seva implementació, s’introdueix en el RIRPF una nova disposició transitòria vint-i-unena en la qual s’estableix que:

1. Per a determinar en el període impositiu 2024, el tipus de retenció o ingrés a compte a practicar sobre els rendiments del treball satisfets amb anterioritat al 8 de febrer de 2024, als quals resulti d’aplicació el procediment general de retenció es tindran en compte les quanties previstes en l’apartat 1 de l’article 81 i la reducció de la lletra d) de l’apartat 3 de l’article 83 d’aquest Reglament en vigor a 31 de desembre de 2023.

2. Per a calcular a partir del 8 de febrer de 2024 el tipus de retenció o ingrés a compte aplicable als rendiments que se satisfacin o abonin a partir d’aquesta data, es tindrà en compte la nova redacció en vigor de l’article 81 i de l’article 83.3, c) del RIRPF, i es regularitza, si escau, el tipus de retenció o ingrés a compte en els primers rendiments del treball que se satisfacin o abonin a partir d’aquesta data. No obstant això, a opció del pagador, es podrà fer en els primers rendiments del treball que se satisfacin o abonin a partir del mes de març, i en aquest cas el tipus de retenció o ingrés a compte a practicar sobre els rendiments del treball satisfets amb anterioritat a aquesta data es determinarà prenent en consideració el que es disposa en el punt 1 anterior.

Vegeu: NOTA INFORMATIVA DE L’AEAT RELATIVA AL CÀLCUL DE RETENCIONS SOBRE ELS RENDIMENTS DEL TREBALL QUE SE SATISFACIN O ABONIN A PARTIR DEL 8 DE FEBRER DE 2024.

Més informació: https://sede.agenciatributaria.gob.es/Sede/ca_es/Retenciones.shtml

L’informem d’una rellevant sentència emesa pel Tribunal Suprem (TS) el passat 22 de gener de 2024 (recurs de cassació núm. 4911/2022), que afecta directament l’actuació dels ajuntaments en el cobrament de multes.

En concret, el TS ha fixat doctrina establint que els ajuntaments no poden practicar i dictar diligències d’embargament de diners en comptes oberts en sucursals d’entitats financeres radicades fora del seu terme municipal, fins i tot quan per a aquest embargament no sigui necessària la realització material d’actuacions fora del citat territori municipal per part d’aquesta administració local.

En aquests casos cal que instin la pràctica d’aquesta actuació als òrgans competents de la corresponent comunitat autònoma o als òrgans competents de l’Estat, segons correspongui (fet que no sol succeir, ja que dilata molt el temps per al cobrament d’aquests deutes).

És habitual que els ajuntaments, quan volen cobrar multes de trànsit o impostos com l’IBI o la plusvàlua i no aconsegueixen fer-ho en via voluntària, primer notifiquin una provisió de constrenyiment i, si no es paga, passin a actuacions d’embargament. Dins d’aquestes actuacions d’embargament és molt habitual acudir als comptes bancaris del contribuent i embargar la totalitat o part del saldo. El que ha dit el Suprem és que si l’oficina del banc es troba fora del seu territori, han de demanar col·laboració a les entitats competents.

La Llei d’hisendes locals estableix que un ajuntament no pot ordenar l’embargament de comptes que estiguin fora de la seva localitat i, per això, des de 1990 s’han estat establint convenis de col·laboració entre administracions.

Segons que va explicar a través d’un comunicat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Suprem desestima el recurs de l’Ajuntament de Madrid contra la sentència d’un jutjat contenciós administratiu que va donar la raó a un particular contra la diligència d’embargament, dictada per l’administració municipal madrilenya, de 2.028, 06 euros del seu compte corrent en una sucursal bancària de Toledo per a cobrar, per via executiva, 22 multes de trànsit.

Aquest jutjat va considerar que l’Ajuntament de Madrid no tenia competència per a dictar la diligència d’embargament d’acord amb l’article 8.3 de la Llei reguladora de les hisendes locals, que assenyala que les actuacions en matèria d’inspecció o recaptació executiva que s’hagin d’efectuar fora del territori de la respectiva entitat local en relació amb els ingressos de dret públic propis d’aquesta, seran practicades pels òrgans competents de la corresponent comunitat autònoma quan s’hagin de fer en l’àmbit territorial d’aquesta, i pels òrgans competents de l’Estat en un altre cas, prèvia sol·licitud del president de la corporació.

El jutjat va corregir així la resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Municipal de Madrid, que va avalar l’actuació de l’ajuntament esgrimint, entre altres raons, que la corporació no va dur a terme cap actuació fora del seu terme municipal en poder introduir el requeriment en un sistema centralitzat per a executar embargaments en comptes bancaris al qual estava adscrit el banc, a la sucursal de Toledo del qual tenia el compte el deutor.

El Suprem comparteix el criteri del jutjat i ressalta que l’administració municipal no pot practicar i dictar diligència d’embargament de diners en comptes oberts en sucursals d’entitats financeres radicades fora del terme municipal de l’ajuntament embargador, “fins i tot quan per a aquest embargament no sigui necessària la realització material d’actuacions fora del citat territori municipal per part de l’administració local”.

És necessari, en aquests casos, que requereixi la col·laboració de l’administració autonòmica o estatal, com mana la Llei. Segons el TS “quan les actuacions de recaptació executiva per part d’un ajuntament s’han de fer fora del seu territori, aquest ens local està impossibilitat jurídicament per a exercir-les”.

Aquesta sentència posa límit als excessos que moltes administracions i especialment les entitats locals, han fet últimament.

En vista d’aquesta nova interpretació judicial, és important que els nostres clients estiguin informats sobre els seus drets i les implicacions que aquesta sentència pot tenir en la seva situació particular. Si té alguna pregunta o requereix assessorament addicional sobre aquest tema o altres assumptes legals, no dubti a contactar amb nosaltres. Som aquí per a oferir-li el suport i l’orientació necessaris.

L’informem que al BOE del dia 7 de febrer de 2024, s’ha aprovat Reial decret 145/2024 que fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per a 2024, que estableix les quanties que han de regir entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2024, i es procedeix al seu abonament, en conseqüència, amb efectes des de l’1 de gener de 2024.

Les noves quanties, que representen un increment del 5% respecte de les previstes en el Reial decret 99/2023, de 14 de febrer, pel qual es va fixar l’SMI per a 2023, i els efectes del qual van ser prorrogats mitjançant l’article 84 del Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre, queden fixades en:

• 37,8 euros/dia o 1.134 euros/mes, segons que el salari estigui fixat per dies o per mesos, per a qualssevol activitats en l’agricultura, en la indústria i en els serveis, sense distinció de sexe ni edat dels treballadors.
• 53,71 euros/jornada legal en l’activitat per als treballadors eventuals i per als temporers els serveis dels quals a una mateixa empresa no excedeixin de cent vint dies.
• 8,87 euros/hora efectivament treballada per als empleats de la llar que treballin per hores, en règim extern.

Així, l’SMI passa dels 1.080 euros mensuals en 2023 a 1.134 euros mensuals en 2024 (en 14 pagues a l’any). Això suposa un augment anual de 15.120 euros (l’any passat) a 15.876 euros (per enguany).

Les quanties per a l’SMI 2024 entraran en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE i tindran efecte durant el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2024, i es procedeix, en conseqüència, a l’abonament del salari mínim establert amb efectes des de l’1 de gener de 2024.

Complements salarials

Al salari mínim s’addicionaran, servint com a mòdul, si és el cas, i segons el que s’estableix en els convenis col·lectius i contractes de treball, els complements salarials a què es refereix l’article 26.3 de l’ET, així com l’import corresponent a l’increment garantit sobre el salari a temps en la remuneració a prima o amb incentiu a la producció.

Compensació i absorció

Referent a la compensació i l’absorció no afecta l’estructura ni la quantia dels salaris professionals que s’haguessin percebut si aquests, en conjunt i en còmput anual, són superiors a l’SMI. Per a determinar aquesta comparació, se suma a l’SMI fixat per a enguany complements salarials, i el resultat no pot ser inferior a 15.876 euros anuals. Aquestes percepcions són compensables amb els ingressos totals que els treballadors reben en còmput anual i jornada completa.

Gràfica de l’evolució del salari mínim interprofessional 2000-2024

En cas d’impagament, la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials preveu la meritació d’interessos en els impagaments d’aquesta mena d’operacions.

Aquesta llei s’aplica en operacions comercials entre empreses, entre aquestes i l’Administració o entre contractistes i subcontractistes. No obstant això, no resulta aplicable als pagaments en operacions en què intervingui un consumidor; els interessos aplicables segons la legislació canviària; els pagaments d’indemnitzacions per danys, inclosos els efectuats per entitats asseguradores; i els deutes sotmesos a procediments concursals.

Meritació

L’obligat al pagament del deute dinerari sorgit com a contraprestació en operacions comercials incorrerà en mora i haurà de pagar l’interès pactat en el contracte o el fixat per aquesta Llei automàticament pel mer incompliment del pagament en el termini pactat o legalment establert, sense necessitat d’avís de venciment ni cap intimació per part del creditor.

Requisits perquè el creditor pugui exigir els interessos de demora

El creditor té dret a interessos de demora quan concorrin simultàniament els següents requisits:

1. Que hagi complert les seves obligacions contractuals i legals.
2. Que no hagi rebut a temps la quantitat deguda tret que el deutor pugui provar que no és responsable del retard.

En cas que les parts haguessin pactat calendaris de pagament per a abonaments a terminis, quan algun dels terminis no s’aboni en la data acordada, els interessos i la compensació previstos en aquesta Llei 3/2004 es calcularan únicament sobre la base de les quantitats vençudes.

Tipus de l’interès de demora

L’interès de demora que ha de pagar el deutor serà el que resulti del contracte i, a falta de pacte, el tipus legal que s’estableix en el paràgraf següent.

El tipus legal d’interès de demora aplicable a falta de pacte que el deutor està obligat a pagar serà la suma del tipus d’interès aplicat pel Banc Central Europeu a la seva més recent operació principal de finançament efectuat abans del primer dia del semestre natural de què es tracti més 8 punts percentuals.

Per tipus d’interès aplicat pel Banc Central Europeu a les seves operacions principals de finançament s’entén el tipus d’interès aplicat a les operacions en cas de subhastes a tipus fix. En el cas que s’efectués una operació principal de finançament conformement a un procediment de subhasta a tipus variable, aquest tipus d’interès es referirà al tipus d’interès marginal resultant d’aquesta subhasta.

El tipus legal d’interès de demora, determinat conforme al que es disposa en aquest apartat, s’aplica durant els sis mesos següents a la seva fixació.

A aquest efecte, el Ministeri d’Economia i Hisenda publica semestralment en el BOE el tipus d’interès resultant per l’aplicació de la norma anterior.

El tipus d’interès de demora a aplicar durant el primer semestre natural de 2024 és el 12,50% (Resolució de 28 de desembre de 2023).