Alerta setmanal de continguts (setmana 7 del 2025)

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJ Madrid) ha emès una sentència clau, amb data 30 de setembre de 2024, sobre la fiscalitat dels excessos d’adjudicació en particions hereditàries. En particular, ha resolt que, quan un bé indivisible s’adjudica a un hereu i aquest compensa econòmicament als altres, aquest excés no ha de tributar per la modalitat d’actes jurídics documentats (AJD). Aquesta decisió, basada en la interpretació de l’article 7.2.B) del text refós de l’ITP i AJD, podria suposar un important estalvi fiscal per a molts contribuents.

Què és un excés d’adjudicació en una herència?  

En les particions hereditàries, pot succeir que un dels hereus rebi béns el valor dels quals superi la seva quota d’herència. Per a equilibrar la distribució, aquest hereu sol compensar econòmicament els altres. Si el bé adjudicat és indivisible o desmereix el seu valor amb la divisió, es considera un “excés d’adjudicació inevitable”. Fins ara, l’Administració Tributària mantenia que aquests excessos tributaven en AJD, a més de l’impost sobre successions i donacions (ISD). No obstant això, el TSJ de Madrid ha dictaminat que aquesta doble imposició és improcedent.

La clau de la sentència: l’excés d’adjudicació no és un fet imposable autònom

El tribunal ha recordat que la partició hereditària és la fase final de la successió i, com a tal, ja està subjecta a l’ISD. Per tant, no es genera un nou fet imposable que justifiqui la tributació en AJD. Aquesta postura és coherent amb anteriors consultes vinculants de la Direcció General de Tributs i amb sentències d’altres tribunals autonòmics.

Com l’afecta aquesta sentència?

Si ha rebut un excés d’adjudicació en una herència recent o està en procés de planificació successòria, aquesta resolució pot ser crucial per evitar un cost fiscal innecessari. La clau està a demostrar que el bé adjudicat és indivisible o desmereix amb la seva divisió, complint així els requisits de l’article 1062 del Codi Civil.

Recomanacions pràctiques

• Revisió d’herències recents: si pagat AJD per un excés d’adjudicació inevitable, podria valorar la possibilitat de sol·licitar una rectificació i devolució d’ingressos indeguts.
• Planificació successòria optimitzada: en futures particions, asseguri’s que l’escriptura reflecteixi correctament el caràcter indivisible del bé adjudicat i la compensació econòmica corresponent.

Assessorament personalitzat. Cada cas és únic i requereix una anàlisi detallada. Si té dubtes, el nostre equip d’experts està a la seva disposició per a analitzar la seva situació i aplicar l’estratègia fiscal més avantatjosa.

La no convalidació del Reial decret llei 9/2024 (que entre altres mesures, regulava els límits excloents per al règim de “Mòduls”) ha deixat en uns llimbs normatius a molts autònoms acollits al règim d’estimació objectiva de l’IRPF i al règim simplificat de l’IVA. Des de 2016, els límits d’exclusió d’aquests règims s’anaven prorrogant any a any, però en 2025 la situació s’ha complicat.

Com està la situació en aquest moment?  

El Ministeri d’Hisenda ha anunciat que presentarà una nova norma en les pròximes setmanes per a restablir el límit de facturació de 125.000 euros, la qual cosa permetria a milers d’autònoms continuar tributant en mòduls. No obstant això, mentre no s’aprovi aquesta norma, els límits vigents per a 2025 s’han reduït dràsticament.

Nous límits en vigor després de la derogació del RDL 9/2024  

Mancant la pròrroga del règim de mòduls, els contribuents no podran aplicar aquest mètode si en 2024 han superat algun d’aquests límits:

• 150.000 € anuals de rendiments íntegres per a totes les activitats, excepte les agrícoles, ramaderes i forestals, el llindar de les quals segueix en 250.000 €.
• 75.000 € anuals de facturació quan el destinatari sigui un empresari o professional.
• 150.000 € anuals de volum de compres en béns i serveis, excloses les adquisicions d’immobilitzat.

Impacte en els autònoms i possibles solucions  

El canvi normatiu afecta especialment el sector del transport, on uns 30.000 autònoms van quedar en una situació incerta després de la no convalidació del decret. Des d’Hisenda s’ha assegurat que es buscarà una solució legal amb garanties per evitar perjudicis fiscals injustificats.

• Atenció. El RDL 9/2024 ha estat vigent durant un temps en el qual els autònoms han tingut dret a optar per mòduls segons uns requisits concrets. La Constitució espanyola prohibeix en l’article 9.3, la retroactivitat de les disposicions que restringeixen drets individuals. Per tant, és difícil imaginar que es pugui excloure de mòduls a qui complia amb aquests límits en les quanties que venen fixades en el RDL 9/2024.

Consideracions clau per als contribuents en l’IRPF

• Si en 2024 no va superar els nous límits: podrà seguir en mòduls sense problema.
• Si va superar els nous límits, però no els anteriors (125.000 €): la pròrroga del límit encara no està confirmada, per la qual cosa és recomanable estar atents a la nova normativa.
• Si va superar els 150.000 € o 75.000 € en facturació a empreses: haurà de passar al règim d’estimació directa en IRPF i al règim general d’IVA.

Règim especial simplificat de l’IVA (“Mòduls”)

Tampoc s’ha aprovat la pròrroga, per a l’exercici 2025, dels límits (que es van aplicant des de l’exercici 2016) per a l’aplicació del règim especial simplificat de l’IVA (“Mòduls”). Aquest fet implica que els autònoms que tributin en aquest règim, veuen reduïts els límits que els exclouen per a poder aplicar-lo. Així, es redueix de 250.000 euros a 150.000 euros que permet aplicar aquest mètode a:

• La totalitat d’activitats (excepte les agrícoles, ramaderes, i forestals) el volum d’ingressos l’any immediat anterior de les quals no superi aquestes xifres.
• Aquells empresaris o professionals les adquisicions i les importacions de béns i serveis dels quals per al conjunt de les seves activitats empresarials o professionals, excloses les relatives a elements de l’immobilitzat, no supera les xifres ressenyades.

Com l’afecta això?

• Si en 2024 no va superar els 150.000 € d’ingressos ni de compres, pot seguir en mòduls en 2025.
• Si va superar aquests límits, haurà de tributar pel règim general de l’IVA, fet que implica declarar l’IVA repercutit i suportat en cada operació.
• Si només va superar els 125.000 € de facturació a empreses, es podria beneficiar d’una pròrroga si el Govern restableix el límit anterior.

Què cal fer ara?

• Revisar la seva facturació i compres de 2024 per veure si supera els nous límits. Seguir l’evolució de la norma que prepara Hisenda per determinar si podrà mantenir el règim simplificat.
• Si es veu afectat per l’exclusió del règim simplificat, preparar la transició al règim general de l’IVA, fet que implica més càrrega administrativa i l’obligació de presentar declaracions trimestrals amb IVA repercutit i suportat.

El règim de mòduls continua sent un pilar fiscal per a molts autònoms, però la seva continuïtat en 2025 està en mans del Govern i de l’aprovació d’una nova norma. Mentrestant, és fonamental revisar la seva situació i, si és necessari, preparar la transició a estimació directa per evitar problemes amb l’Agència Tributària.

El Consell de Ministres del passat 11 de febrer, ha aprovat, a proposta del Ministeri de Treball i Economia Social, el Reial decret pel qual es fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per a 2025, fixant-lo en 1.184 euros mensuals en 14 pagues, la qual cosa suposa un increment del 4,41% respecte a 2024. Aquesta pujada, acordada amb els principals sindicats, té efectes retroactius des de l’1 de gener de 2025.

Com afecta aquesta mesura?  

Uns 2,4 milions de treballadors es beneficiaran d’aquesta pujada, especialment dones i joves: ️65,8% dels beneficiaris són dones. ️26,8% són joves d’entre 16 i 24 anys. Els sectors més afectats: agricultura (31%), serveis (14,3%), indústria (5,9%) i construcció (3,4%).

Noves quanties de l’SMI 2025  

• SMI diari: 39,47 euros.
• SMI mensual: 1.184 euros.
• SMI anual: 16.576 euros.
• Per a eventuals i temporers: 56,08 euros/dia.
• Per a empleats de la llar: 9,26 euros/hora.

El salari mínim ha experimentat un creixement notable en l’última dècada: 

• Des de 2018 fins a 2025, l’SMI ha augmentat un 61%, mentre que la inflació ha crescut un 23%, la qual cosa suposa un guany de poder adquisitiu del 38%.
• En 2019 es va produir la major pujada interanual, un 22,3%, elevant l’SMI de 735,90 euros a 900 euros.
• En 2024, l’SMI es va fixar en 1.134 euros, amb una pujada del 8% respecte a 2023.

Com impacta aquesta pujada en les empreses i autònoms?

• Augment del cost laboral: les empreses hauran d’actualitzar els salaris d’aquells empleats que estiguin per sota del nou SMI, la qual cosa pot implicar ajustos en costos i pressupostos.
• Revisió de contractes i nòmines: és fonamental revisar els contractes laborals per garantir el compliment de la nova normativa.
• Impacte en cotitzacions socials: els treballadors que cotitzen en el règim general veuran un augment en les seves bases mínimes de cotització.

L’increment de l’SMI segueix la tendència de revaloració del salari mínim amb l’objectiu de garantir una remuneració digna. Si ets ocupador, és essencial que adaptis les nòmines i estructures salarials com més aviat millor. Si necessites assessorament per a gestionar aquest canvi, el nostre equip està a la teva disposició.

La Llei de societats de capital (LSC) estableix un marc estricte quant a la responsabilitat solidària dels fundadors, socis i administradors en aportacions no dineràries. Aquest règim s’aplica tant en societats de responsabilitat limitada (SRL) com en societats anònimes (SA), assegurant la protecció de la societat i els seus creditors enfront de possibles sobrevaloracions o incompliments en el lliurament de béns.

Qui respon en cas d’aportacions no dineràries?  

• Fundadors i socis en el moment de fer l’augment de capital: responen solidàriament per la realitat i el valor atribuït a l’aportació en l’escriptura de constitució o ampliació de capital. 
• Els qui adquireixin participacions desemborsades amb aportacions no dineràries: també assumeixen responsabilitat solidària.
• Administradors: en cas d’augment de capital, responen solidàriament si la valoració de l’aportació no s’ajusta al seu valor real.

Exempció: els socis que hagin deixat constància en acta de la seva oposició a la valoració de l’aportació queden exempts d’aquesta responsabilitat.

Exercici de l’acció de responsabilitat  

• L’acció pot ser exercitada pels administradors o liquidadors sense necessitat d’un acord previ de la societat.
• Qualsevol soci disconforme amb la valoració pot exercir l’acció si representa almenys el 5% del capital social.
• En cas d’insolvència de la societat, els creditors poden reclamar la responsabilitat derivada de les aportacions no dineràries.

Termini de prescripció  

El dret a reclamar la responsabilitat prescriu al cap de cinc anys de fer-se l’aportació. No obstant això, si es demostra que va haver-hi ocultació d’informació o frau en la valoració, el termini de prescripció podria ampliar-se en virtut del que s’estableix en la normativa mercantil.

Exclusió del règim de responsabilitat  

Els socis les aportacions dels quals hagin estat sotmeses a valoració pericial conforme al règim de les societats anònimes queden exclosos de la responsabilitat solidària.

En resum, les aportacions no dineràries són una via legítima per a la capitalització d’una societat, però comporten riscos legals i financers per a fundadors, socis i administradors. Una correcta valoració i documentació és clau per a evitar responsabilitats futures.