Alerta setmanal de continguts (setmana 7 del 2026)

S’ha aprovat el Reial decret llei 2/2026 (RDL 2/2026), de 3 de febrer, com a resposta directa a un escenari poc habitual: un decret previ amb mesures fiscals rellevants que no supera el tràmit parlamentari i deixa un buit normatiu incòmode en ple canvi d’exercici.

Lluny d’introduir novetats de gran importància, la norma opta per rearmar el ja conegut (RDL 3/2026), prorrogant incentius, mantenint límits i evitant increments indirectes de la càrrega tributària que haurien arribat gairebé sense avisar.

La lògica és continuista, però no irrellevant.

IRPF

Pròrroga dels mòduls i contenció per a petits autònoms

Un dels eixos del RDL 2/2026 és la pròrroga del mètode d’estimació objectiva per a 2026, mantenint els llindars que ja s’anaven aplicant. No s’amplia el règim, però s’evita una sortida forçada provocada més per inflació que per creixement real.

Es conserven, entre altres, els límits de volum d’ingressos, operacions amb obligació de factura i compres, amb l’única excepció de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals, que segueixen el seu propi recorregut normatiu.

Renúncies i revocacions extraordinàries

El RDL 2/2026 introdueix una vàlvula d’ajust poc freqüent: es validen renúncies i revocacions presentades el desembre de 2025 i es permet la seva modificació dins d’un nou termini extraordinari el febrer de 2026.

Aquest gest reconeix, de manera implícita, la inseguretat generada per la derogació del RDL anterior i permet corregir decisions adoptades en un context normatiu confús.

No és habitual que el legislador permeti “fer marxa enrere”. Qui hagi renunciat a mòduls sense plena convicció hauria de replantejar-ho com més aviat millor.

Incentius a la mobilitat elèctrica

S’amplia fins al 31 de desembre de 2026 la deducció en l’IRPF per adquisició de vehicles elèctrics “endollables”, de pila de combustible i per la instal·lació de punts de recàrrega.

No hi ha canvis conceptuals, però sí continuïtat temporal, la qual cosa permet planificar compres sense la por de perdre l’incentiu per uns mesos de retard.

El vehicle ha de complir tots els requisits: nou, no afecte a activitat econòmica i dins dels límits legals. La deducció no és automàtica.

Obres d’eficiència energètica en habitatges

El RDL 2/2026 torna a apostar per la rehabilitació energètica, ampliant els terminis de deducció segons el tipus d’actuació.

• Habitatges individuals: obres fins al 31 de desembre de 2026, amb certificat energètic previ a 2027.

• Edificis residencials: deducció ampliada fins al 31 de desembre de 2027, amb exigències més estrictes de millora energètica.

Sense certificat energètic vàlid i en termini, la deducció simplement no existeix, encara que l’obra estigui ben executada.

Imputació de rendes immobiliàries

Es manté el percentatge reduït de l’1,1%, evitant que revisions cadastrals antigues disparin la tributació per la mera tinença d’immobles no arrendats.

Convé comprovar l’any de revisió cadastral de l’immoble: d’això depèn aplicar l’1,1% o el 2%.

Ajudes per catàstrofes i emergències

Es declaren exemptes determinades ajudes vinculades a incendis forestals, emergències de protecció civil i episodis de DANA. No totes les ajudes estan exemptes per defecte. És clau identificar-ne l’origen i finalitat.

IMPOST SOBRE SOCIETATS

Llibertat d’amortització en energies renovables

Es prorroga la llibertat d’amortització per a inversions en instal·lacions d’autoconsum energètic basades en fonts renovables, sempre que substitueixin sistemes fòssils i estiguin afectes a l’activitat econòmica.

L’incentiu permet anticipar fiscalment la deducció de la despesa, millorant liquiditat sense alterar el resultat comptable.

La inversió ha d’entrar en funcionament en l’exercici adequat i mantenir-se la plantilla exigida; en cas contrari, l’incentiu es pot perdre.

Vehicles elèctrics i infraestructures de recàrrega

També es manté la llibertat d’amortització per a determinats vehicles elèctrics i punts de recàrrega, alineant fiscalitat i calendaris reals d’inversió empresarial.

L’afectació a l’activitat econòmica ha de ser real i demostrable, no merament formal.

IVA

Règims simplificat i agrari

Es prorroguen els límits que permeten aplicar el règim simplificat de l’IVA i el règim especial d’agricultura, ramaderia i pesca, evitant sortides automàtiques que haurien multiplicat les obligacions formals.

La pròrroga no elimina la necessitat de controlar volums: superar els límits continua tenint efectes immediats.

Operador de confiança en hidrocarburs

Aquí apareix la novetat més tècnica del RDL 2/2026. Es redueix a 500 milions de litres el volum mínim d’extraccions per a obtenir la condició d’operador de confiança, rebaixant un llindar que havia estat criticat per excessiu.

La mesura busca reforçar el control del frau sense asfixiar els operadors que compleixen.

El canvi no elimina la resta de requisits: solvència financera i trajectòria continuen sent imprescindibles.

Obligacions formals en IVA (SII i REDEME)

De manera excepcional, s’habiliten mecanismes per a renunciar al SII i sol·licitar la baixa en el REDEME durant el 2026, que permet una adaptació més flexible a la gestió electrònica de l’impost.

Aquestes opcions tenen terminis concrets i efectes rellevants en la gestió diària de l’IVA. No convé decidir-les sense anàlisi prèvia.

Mesures mercantils amb impacte fiscal indirecte

Es prorroga la suspensió de la causa de dissolució per pèrdues, excloent les de 2020 i 2021 fins al tancament de l’exercici iniciat el 2026, i s’habiliten terminis extraordinaris per a reformular comptes i celebrar juntes.

Ignorar aquestes pròrrogues pot portar a adoptar decisions societàries precipitades amb impacte fiscal no desitjat.

El que no torna i també importa

No es recuperen els coeficients de l’IIVTNU, evitant -almenys ara com ara- un increment indirecte de la tributació municipal en transmissions immobiliàries.

Tampoc es reincorpora l’eliminació de l’obligació universal de declarar en IRPF per a perceptors de prestacions per desocupació, que es trasllada a una altra norma.

Les absències normatives també planifiquen: no convé donar per suposades mesures que no han estat reintroduïdes.

Entrada en vigor i cautela parlamentària

El RDL 2/2026 està en vigor des del 5 de febrer de 2026, però la seva continuïtat depèn de la convalidació parlamentària en el termini de trenta dies. L’experiència recent aconsella prudència i seguiment actiu.

 

Mesures fiscals reintroduïdes RDL 2/2026

 

Àmbit	Mesura	Vigència
IRPF	Pròrroga mòduls	2026
IRPF	Renúncies i revocacions extraordinàries	Febrer 2026
IRPF	Deducció vehicles elèctrics i recàrrega	Fins al 31-12-2026
IRPF	Deduccions eficiència energètica	2026/2027
IRPF	Imputació de rendes immobiliàries (1,1 %)	2025-2026
IRPF	Exempcions per catàstrofes	Des de 2025
IS	Llibertat d’amortització renovables	Fins a 2026
IS	Vehicles elèctrics i recàrrega	Fins a 2026
IVA	Règims simplificat i agrari	2026
IVA	Operador confiable hidrocarburs	Des del 5-02-2026
Mercantil	Suspensió causa dissolució per pèrdues	Fins a l’exercici 2026

 

Mesures no reintroduïdes en el RDL 2/2026

 

Mesura	Situació
Actualització dels coeficients IIVTNU	No reintroduïda
Supressió obligació universal de declarar desocupació	Traslladada al RDL 3/2026
Reformes estructurals en fiscalitat local	No incloses

La Direcció General de Tributs (DGT), en la seva consulta V1796-25, torna a entrar en un terreny conegut, però no sempre ben interpretat: què succeeix quan un soci, a més d’ostentar un càrrec societari, presta serveis reals i habituals a l’empresa i percep una remuneració per això.

El cas analitzat és el d’un soci majoritari i administrador únic el càrrec del qual no està retribuït, però que desenvolupa tasques ordinàries per a la societat, cobra per elles i, a més, veu com l’empresa assumeix la seva quota d’autònom i determinades despeses de desplaçament.

La clau no la trobem en l’etiqueta formal, sinó en com s’articula la relació econòmica i què s’està pagant realment.

1. Naturalesa de les retribucions percebudes pel soci

La DGT parteix d’una distinció essencial: una cosa és el càrrec d’administrador i una altra, diferent, el treball efectiu prestat a la societat.

Quan les funcions desenvolupades no coincideixen amb les pròpies de l’òrgan d’administració i no es tracta d’activitats professionals en sentit estricte, les quantitats percebudes es defineixen com a rendiments del treball, conforme a l’article 17.1 de la Llei de l’IRPF.

És igual que no existeixi un contracte laboral clàssic o que el soci cotitzi en el RETA. La qualificació no depèn de la Seguretat Social, sinó de la naturalesa real de l’ingrés.

• Atenció. Si s’està pagant al soci per tasques operatives habituals (gestió interna, coordinació, funcions tècniques, etc.), convé assumir que Hisenda les tractarà com a rendiments del treball tret que concorrin circumstàncies molt específiques.

2. Retencions aplicables a aquestes retribucions

En tractar-se de rendiments del treball, la societat està obligada a practicar la retenció conforme als tipus generals previstos en el Reglament de l’IRPF.

Aquí és important no barrejar plans. Els tipus incrementats previstos per a administradors només entren en joc quan el càrrec és retribuït. Si no ho és, no és procedent aplicar ni el 35% ni el 19%, sinó el tipus que resulti del càlcul ordinari.

• Atenció. Aplicar un tipus incorrecte per assimilar automàticament al soci amb un administrador retribuït pot generar regularitzacions innecessàries i sancions evitables.

3. Quota d’autònom pagada per la societat

Aquest és un dels punts que més dubtes generen i on la DGT torna a ser clara.

Quan la societat assumeix la quota d’autònom del soci, està atorgant un benefici econòmic personal. Per tant, aquest import constitueix retribució en espècie segons l’article 42.1 de la Llei de l’IRPF.

Si, en lloc de pagar-la directament, l’empresa lliura l’import perquè sigui el soci qui l’aboni, la qualificació canvia lleugerament, però l’efecte fiscal no: passa a ser retribució dinerària, igualment subjecta a retenció.

Això sí, aquestes quotes són despesa deduïble per al soci en calcular el seu rendiment net del treball, amb independència de qui materialitzi el pagament.

Assumir la quota d’autònom “com una despesa més de l’empresa” sense reflectir-la correctament en la nòmina o en les retencions sol ser un dels focus habituals d’ajustos en comprovacions.

4. Despeses de desplaçament i benzina

Aquí trobem, probablement, l’aspecte més delicat de tota la consulta.

La normativa distingeix amb precisió entre dietes exemptes i retribucions encobertes, i aquesta frontera depèn de dos elements: l’existència de relació laboral i la forma en què es faciliten els mitjans.

Les dietes exemptes només operen quan hi ha relació laboral i es compleixen estrictament els requisits reglamentaris. En el cas de socis sense vincle laboral formal, l’exempció no s’aplica automàticament.

No obstant això, no tota despesa genera renda. Si la societat posa directament a disposició els mitjans necessaris -vehicle, allotjament, desplaçaments organitzats- i aquests s’usen exclusivament per a l’activitat, no hi ha renda per al soci.

És diferent el cas en què es lliuren imports a tant alçat o es reemborsen despeses sense control efectiu. En aquest escenari, les quantitats passen a considerar-se rendiments dineraris, subjectes a retenció, exactament igual que la resta de la retribució.

Reemborsar benzina “per costum” o sense traçabilitat clara sol convertir una despesa necessària en una renda gravable sense que ningú en sigui conscient fins que arriba la comprovació.

5. Una conclusió que convé no simplificar

La doctrina administrativa no introdueix grans novetats, però sí que reforça una idea que convé interioritzar: no és el mateix pagar despeses que retribuir serveis, encara que els diners surtin del mateix compte.

La qualificació correcta de cada concepte -salari, retribució en espècie, despesa necessària- és el que permet complir correctament amb l’IRPF i evitar ajustos posteriors que sempre arriben en el pitjor moment.

• Atenció. Quan un soci treballa per a la seva societat, la improvisació fiscal sol sortir cara. Revisar l’estructura retributiva abans que ho faci Hisenda continua sent l’opció més assenyada.

La normativa laboral no obliga amb caràcter general a pagar els àpats, però en el moment en què l’empresa decideix fer-ho -per conveni, acord o simple pràctica- entra en un terreny on la cotització, els drets adquirits i les condicions de treball comencen a entrellaçar-se.

I aquí és on solen aparèixer els problemes.

1. El punt de partida que molts obliden

Excepte en supòsits molt concrets de feines a l’aire lliure amb impossibilitat real de retorn al domicili, l’empresa no està obligada per llei a facilitar menjador ni a pagar dietes.

Això significa que, en la majoria dels casos, el menjar neix com a millora voluntària, no com a obligació legal.

El voluntari avui pot convertir-se demà en un dret consolidat si no es gestiona amb cura.

2. Quan la millora s’incorpora al «sou» laboral

Si l’empresa abona una quantitat per a l’àpat de manera periòdica, homogènia i prolongada en el temps, aquest pagament es pot transformar en una condició més beneficiosa, fins i tot encara que no figuri expressament en el contracte.

En aquest moment, l’àpat deixa de ser una concessió discrecional i passa a formar part de l’equilibri contractual.

L’antiguitat del pagament pesa més que el seu import. Quantitats petites, si són estables, consoliden drets.

3. L’error més freqüent: confondre IRPF amb cotització

Un dels equívocs més habituals és pensar que, si una dieta està exempta d’IRPF fins a un cert límit, automàticament queda fora de cotització.

No és així.

• Pot estar exempta d’IRPF
• I, al mateix temps, cotitzar a la Seguretat Social

Això ocorre, per exemple, quan l’àpat es paga a persones que treballen al seu centre habitual o lloc de residència, encara que el conveni ho denomini “dieta”.

L’exempció fiscal no arrossega l’exempció de cotització. Són plans diferents.

4. El factor decisiu no és l’import, sinó el lloc

La clau per a determinar si l’àpat cotitza no sol ser quant es paga, sinó on es presta la feina.

• Desplaçament real fora del centre habitual → no cotitza (amb límits).
• Feina al centre habitual o residència → sí que cotitza.

Per això, dos treballadors cobrant exactament el mateix poden tenir un tractament distint.

Dir “dieta” a un pagament no canvia la seva naturalesa si no existeix desplaçament efectiu.

5. Cantina, menjador o tiquet restaurant

Des del punt de vista jurídic, no és el mateix:

• Facilitar un servei de menjador o cantina
• Lliurar un tiquet restaurant
• Abonar una quantitat en metàl·lic

El sistema triat influeix en:

• La percepció del treballador
• La consolidació del dret
• La facilitat per modificar o substituir la millora

Per exemple, substituir el tiquet per cantina sol considerar-se una modificació neutra, sempre que no suposi una pèrdua econòmica real.

Canviar el format és més senzill que eliminar el benefici, però no tot canvi és innocu.

6. Modificar o eliminar l’àpat no és una decisió menor

Quan l’àpat s’ha consolidat com a condició més beneficiosa, només pot ser modificat o suprimit si concorren causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, i seguint el procediment legal.

No n’hi ha prou amb al·legar “reorganització” o “política interna”.

Eliminar l’àpat sense procediment sol acabar en reclamació individual o conflicte col·lectiu.

7. El paper del conveni col·lectiu

Alguns convenis reconeixen expressament una compensació per àpat en jornada partida. No obstant això, el conveni no pot alterar el règim de cotització, que ve imposat per la normativa de Seguretat Social.

Així, pot ocórrer que:

• El conveni obligui a pagar
• La dieta estigui parcialment exempta d’IRPF
• Però cotitzi íntegrament

Complir el conveni no eximeix de complir les regles de cotització.

8. Inspecció de Treball i Seguretat Social

En actuacions inspectores, l’àpat se sol analitzar quan concorren aquestes circumstàncies:

• Pagaments fixos i mensuals sense justificació de desplaçament
• Imports idèntics cada dia
• Absència de control o documentació
• Confusió entre conceptes salarials i extrasalarials

La regularització sol arribar acompanyada de recàrrecs.

El menjar és un dels conceptes “petits” que més ajustos genera quan s’acumulen anys.

L’àpat pot ser una millora raonable, una eina de conciliació o un incentiu organitzatiu. Però mal dissenyada, es converteix en salari encobert, dret consolidat o base de cotització oblidada. Revisar-ho a temps permet:

• Evitar regularitzacions
• Mantenir la millora sense riscos
• Ordenar la política retributiva

Quan l’àpat es paga sense preguntar-se per què, com i a qui, la resposta sol arribar en forma de liquidació.

Com ja deu saber per diversos mitjans d’informació, el Govern ha fet el primer pas per a activar un procés extraordinari de regularització de persones estrangeres que ja resideixen a Espanya en situació administrativa irregular. La mesura s’articularà mitjançant un Reial decret, actualment en fase d’audiència pública (i pendent de la seva aprovació i publicació al BOE), i podria beneficiar més de 500.000 persones.

La regularització permetrà accedir a una autorització de residència i treball per un any, prorrogable posteriorment per les vies ordinàries del Reglament d’Estrangeria, i tindrà efectes immediats tant per a treballadors com per a ocupadors.

No es tracta d’una promesa difusa, sinó d’un procediment amb dates, requisits i efectes laborals concrets, tal com ha avançat el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

1. Marc general de la regularització extraordinària

L’Executiu ha optat per la via reglamentària apel·lant a raons d’urgència social i econòmica. L’objectiu declarat és clar: integrar administrativament a persones que ja viuen a Espanya, reduir l’economia submergida i facilitar el seu accés a l’ocupació formal.

S’hi podran acollir, en termes generals:

• Els estrangers que hagin entrat a Espanya abans del 31 de desembre de 2025.
• Els qui acreditin permanència continuada durant almenys cinc mesos abans de sol·licitar la regularització.
• Sol·licitants de protecció internacional que hagin presentat la seva sol·licitud abans del 31 de desembre de 2025.
• Persones sense antecedents penals ni a Espanya ni als països on hagin residit.

El termini previst per a presentar sol·licituds serà curt: des de l’abril fins al 30 de juny de 2026.

El termini serà limitat i concentrat. Arribar tard o amb documentació incompleta pot deixar fora del procés.

2. Què canvia per a les persones immigrants

Un dels elements més rellevants és que l’admissió a tràmit de la sol·licitud permetrà treballar legalment, sense necessitat d’esperar a la resolució definitiva.

Això suposa, per primera vegada per a moltes persones:

• Accés legal al mercat de treball.
• Alta en la Seguretat Social.
• Cotització real i acumulació de drets.
• Accés ple a la sanitat pública.

Això sí, la regularització no concedeix la nacionalitat, no elimina la possibilitat d’expulsió en cas de delicte i no dona ajudes automàtiques.

Regularitzar no és “creu i ratlla”. Existeixen requisits i controls que han de complir-se des del primer moment.

3. Impacte directe en les empreses contractants

Per a les empreses, aquesta regularització és una mica més que una qüestió social. És una oportunitat d’ordenar relacions laborals que ja existeixen o de cobrir vacants estructurals.

L’autorització concedida habilita per a treballar en qualsevol sector i en tot el territori nacional, la qual cosa facilita:

• Formalitzar contractes avui inexistents.
• Reduir riscos davant la Inspecció de Treball.
• Incorporar personal en sectors amb escassetat de mà d’obra.

Això sí, la regularització no esborra les obligacions laborals prèvies. Cada incorporació ha d’analitzar-se cas per cas.

• Atenció. Contractar sense revisar correctament la situació anterior pot generar responsabilitats laborals o sancions.

4. Sectors especialment afectats

L’impacte serà especialment intens en sectors on la mà d’obra estrangera és estructural:

• Agricultura i campanyes agrícoles.
• Hostaleria i restauració.
• Construcció.
• Serveis de cures i atenció domiciliària.
• Activitats auxiliars i de baixa qualificació.

En aquests àmbits, la regularització pot transformar ocupació informal en relacions laborals estables i planificables.

La regularització no substitueix el compliment del conveni col·lectiu ni de la normativa laboral sectorial.

5. Assessorament

Aquest procés no és automàtic ni senzill. Requereix criteri tècnic i planificació, especialment en:

• Acreditació de la permanència a Espanya.
• Preparació de documentació vàlida.
• Formalització correcta de contractes i altes.
• Coordinació entre empresa, treballador i administració.

Una actuació anticipada permet convertir la regularització en un avantatge, no en un problema.

La saturació administrativa serà elevada. Improvisar augmenta el risc d’errors difícils de corregir.

6. El que no és aquesta regularització (i que convé aclarir)

La regularització no implica:

• Dret a vot en eleccions generals.
• Nacionalitat espanyola automàtica.
• Lliure circulació per la Unió Europea.
• Accés automàtic a prestacions o ajudes.

El que concedeix és residència i treball legal a Espanya, amb els mateixos drets i obligacions laborals que qualsevol altre treballador.

• Atenció. Creure que la regularització “ho arregla tot” és una de les causes més habituals de decepció posterior.

7. Entrada en vigor i cautela necessària

El text definitiu encara no s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), i haurà de superar els tràmits preceptius, inclòs l’informe del Consell d’Estat. Fins llavors, no es poden presentar sol·licituds. Des de l’Administració s’insisteix a consultar només fonts oficials i evitar intermediaris no acreditats

Preparar-se ara és prudent. Actuar abans d’hora o amb informació no oficial és un risc innecessari.

La regularització extraordinària de 2026 no és només una mesura migratòria. És una oportunitat laboral, empresarial i organitzativa. Per a les persones immigrants, suposa treballar amb drets. Per a les empreses, contractar amb seguretat. I per als qui assessoren, acompanyar el procés marca la diferència.

El Reial decret llei 2/2026, de 3 de febrer, torna a prorrogar la suspensió dels procediments de desnonament i de llançament per a llars vulnerables sense alternativa residencial, mantenint el nucli del règim excepcional iniciat el 2020.

No obstant això, aquesta pròrroga no és neutra. Per primera vegada des que existeix l’anomenat escut social, s’introdueix un element que exclou determinats supòsits de la suspensió, fins i tot quan l’inquilí és vulnerable.

Aquest canvi ho altera tot.

1. Què es prorroga i fins quan

La suspensió dels desnonaments i llançaments queda prorrogada fins al 31 de desembre de 2026, en els mateixos termes generals que s’havien aplicat des del RDL 11/2020, però amb ajustos rellevants.

Important:

• El procediment judicial no es paralitza.
• Pot haver-hi sentència ferma.
• El que se suspèn és l’execució del llançament.

Atenció. Moltes persones creuen que “no pot haver-hi desnonament”. En realitat, el desnonament segueix el seu curs, el que s’ajorna és el moment final.

2. La gran novetat de 2026 petits propietaris fora de la suspensió

La principal modificació afecta als desnonaments per impagament del lloguer.

A partir del RDL 2/2026, no procedirà la suspensió del llançament quan l’arrendador sigui titular de dos habitatges o menys, encara que l’inquilí es trobi en situació de vulnerabilitat.

Aquest element se suma a uns altres ja existents, com la vulnerabilitat econòmica del propietari.

És un gir rellevant respecte a pròrrogues anteriors.

• Atenció. Molts petits propietaris assumeixen que la suspensió els afecta igual que a grans tenidors. Ja no és així.

3. Què ocorre llavors amb els inquilins vulnerables

La norma no deixa desprotegides a les persones vulnerables, però trasllada el focus.

Quan el propietari tingui dos habitatges o menys, la suspensió no opera, i correspon als serveis socials la cerca d’una alternativa residencial d’emergència, que s’ha d’abordar “de manera prioritària”.

Això canvia la dinàmica del procediment i el paper de l’Administració.

La prioritat social no equival a una solució immediata. El temps juga un paper clau.

4. Supòsits que sí que encara són protegits

La suspensió es manté, entre altres, en els següents casos:

• Desnonaments per impagament quan l’habitatge pertanyi a grans tenidors o persones jurídiques.
• Supòsits d’ocupació sense títol quan concorrin situacions de vulnerabilitat (violència de gènere, dependència, menors a càrrec) i l’habitatge sigui de titulars de més de deu immobles.

En aquests casos, el jutge ha de valorar el conjunt de circumstàncies i els informes socials.

• Atenció. La suspensió no és automàtica. Cada expedient exigeix acreditar la vulnerabilitat conforme a criteris molt concrets.

5. Procediments ja suspesos continuïtat automàtica

Per a evitar un buit jurídic després de la caiguda del RDL 16/2025, el RDL 2/2026 estableix que els procediments que ja estaven suspesos el 27 de gener de 2026 continuen suspesos, sense necessitat de presentar una nova sol·licitud.

Aquesta disposició transitòria aporta continuïtat i evita col·lapses processals.

• Atenció. No revisar l’estat exacte del procediment pot portar a actuacions innecessàries o fora de termini.

6. Compensacions a propietaris el que continua vigent

Es manté la possibilitat que els arrendadors afectats per la suspensió sol·licitin compensacions econòmiques, amb termini obert fins al 31 de desembre de 2027, sempre que concorrin els requisits legals.

El Govern ha reforçat aquest sistema amb avals i dotació pressupostària, encara que la seva aplicació pràctica continua sent desigual.

Les compensacions no són automàtiques i requereixen una tramitació acurada i documentada.

7. Un context polític inestable i un risc afegit

El RDL 2/2026 ha de ser convalidat pel Congrés en un termini de trenta dies, i avui dia no compta amb suports garantits.

Això introdueix un factor d’incertesa addicional per a propietaris, inquilins i inversors per llogar.

Prendre decisions patrimonials sense contemplar aquest risc parlamentari és cada vegada menys recomanable.

En aquest nou escenari, ja no n’hi ha prou amb saber si hi ha o no suspensió. Cal analitzar:

• El perfil del propietari.
• El nombre real d’habitatges.
• La situació econòmica de totes dues parts.
• El moment processal exacte.
• L’estratègia més adequada (processal, social o negociada).

Cada cas és diferent i una lectura genèrica de la norma condueix a errors.

El 2026, llogar sense assessorament jurídic actualitzat és assumir un risc innecessari, tant si s’és propietari com inquilí.

La pròrroga de la suspensió de desnonaments continua vigent, però ja no protegeix a tothom igual. El RDL 2/2026 introdueix matisos que exigeixen revisar contractes, procediments i estratègies. Gestionar-ho bé permet evitar bloquejos, recuperar seguretat jurídica i prendre decisions amb informació real, no amb titulars.