Alerta setmanal de continguts (setmana 8 del 2024)

Si un soci vol abandonar l’empresa, una de les opcions és que la resta de socis li comprin les seves participacions. Tanmateix, això pot no ser viable si exigeix el desemborsament d’unes quanties de les quals aquests socis no disposen. Per això, és habitual recórrer a una reducció de capital: la societat amortitza les participacions del soci que se’n va i li satisfà la quantia en què s’hagin valorat.

Impost sobre transmissions patrimonials (ITP)

Subjecció a l’ITP

La reducció de capital està subjecta a l’ITP en la seva modalitat d’operacions societàries, fet que implica que no està exempta d’aquest impost. En termes generals, el soci que se separa de la societat ha de liquidar un 1% de l’import que rebi en concepte de reducció de capital.

Soci persona física (IRPF)

Cas general

Quan un soci persona física rep quantitats derivades de la reducció de capital, ha de tributar en el seu impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). En aquest sentit:

• La part de devolució corresponent als beneficis generats des de l’adquisició de la participació es considera rendiment del capital mobiliari i s’integra en la base de l’estalvi de l’IRPF.

• L’excés de devolució sobre aquests beneficis minora el valor d’adquisició de les participacions.

• Qualsevol excés addicional torna a tributar com a rendiment del capital mobiliari.

Separació de socis

En el cas que la reducció de capital impliqui la separació total del soci, els guanys obtinguts es consideren guanys patrimonials imputables en la base de l’estalvi de l’IRPF.

Soci persona jurídica (IS)

Exempció del 95%

Quan el soci que abandona l’empresa és una societat, ha de tributar en l’impost sobre societats (IS) pel benefici obtingut. No obstant això, s’aplica una exempció del 95% si es compleixen uns certs requisits:

• El soci ha de posseir almenys el 5% de participació en l’empresa abans de la reducció de capital.
• Aquesta participació s’ha d’haver mantingut de manera ininterrompuda durant almenys un any.

En resum, les operacions societàries tenen importants implicacions fiscals que els socis han de tenir en compte, tant en l’àmbit de l’IRPF com en el de l’IS. És fonamental comptar amb un assessorament especialitzat per gestionar adequadament aquests aspectes tributaris.

Com ja deu saber, la sentència del Tribunal Suprem (TS) emesa el febrer de 2023 reconeix el dret dels jubilats que van contribuir a les antigues mutualitats laborals a deduir el 25% de les quotes abonades entre l’1 de gener de 1967 i el 31 de gener de 1978 (i el 100% de les fetes abans del 31 de desembre de 1966) en tributar per la seva pensió.

Atenció. La sentència del Tribunal Suprem reconeix el dret dels treballadors que van cotitzar en la Mutualitat Laboral de la Banca fins a 1978 a rebre un reemborsament per l’excés de tributació, ja que es gravaven tant les cotitzacions com les pensions percebudes. Aquesta sentència va obrir la porta al fet que altres col·lectius similars, com els mutualistes de metal·lúrgia, drassanes, elèctriques, comerç, pesca o construcció, també reclamin aquesta devolució.

A més de garantir aquesta possibilitat d’ara endavant, el TS també obliga Hisenda a retornar l’excés de tributació aplicat en els exercicis no prescrits, que són els últims quatre. Això correspon al període 2019-2022, mentre que el criteri s’aplicarà a partir de 2023, a liquidar enguany i en endavant.

Règim transitori aplicable a les mutualitats de previsió social (D.T. 2a Llei de l’IRPF)

La disposició transitòria segona (D.T. 2a) de la Llei de l’IRPF ofereix la possibilitat de reduir la quantitat a incloure com a rendiment del treball en la declaració de la renda de cada exercici quan es percebin pensions de jubilació o invalidesa per aquells mutualistes les aportacions dels quals no van poder ser en el seu moment objecte de reducció o minoració en la base imposable. D’aquesta manera s’evita una doble tributació per aquestes aportacions.

La D.T. 2a s’aplica segons el que s’estableix en les diferents sentències del Tribunal Suprem, les últimes de data 28 de febrer de 2023 i 10 de gener de 2024.

Quan resulta un import a retornar?

Resultarà una quota a retornar si després de l’aplicació de la D.T. 2a la quota tributària és inferior a les quantitats prèviament ingressades per la presentació d’una declaració anterior o per les retencions suportades.

Què cal per poder aplicar la D.T.2a i sol·licitar la devolució?

Per a poder aplicar la reducció prevista en la D.T. 2a cal haver fet aportacions a mutualitats, en tot cas en una data anterior a l’1 de gener de 1999, i que aquestes aportacions no hagin pogut ser objecte de reducció o minoració en la base imposable de l’impost d’acord amb la legislació vigent a cada moment.

La reducció a aplicar varia depenent de la data en la qual es van fer les aportacions i el tipus de mutualitat on van ser fetes.

Quines pensions no tenen dret a la reducció?

Els que percebin pensions:

• Satisfetes per Classes Passives als funcionaris públics quan aquests només han estat inclosos durant tota la seva vida laboral en el règim de Classes Passives, perquè no es tracta d’una mutualitat.
• Obtingudes per aportacions a mutualitats laborals d’autònoms perquè ja van ser deduïbles en el seu moment les aportacions. D’aquesta manera, no es produeix una doble imposició en la pensió ara obtinguda.
• De viduïtat, perquè no deriva d’aportacions del perceptor d’aquesta pensió.
• No contributives, perquè no provenen d’aportacions prèvies.

Quines pensions sí que tenen dret a la reducció?

Les pensions que poden tenir dret a la reducció són les següents:

A) Satisfetes per l’INSS o l’Institut Social de la Marina

Es podrà aplicar la reducció:

• Quan es van fer aportacions a mutualitats laborals.
  • Amb anterioritat a l’01/01/1967: la part de la prestació de jubilació que correspongui a les aportacions anteriors a l’01/01/1967 es reduirà al 100%. És a dir, no tributarà aquesta part de pensió.
  • Entre l’01/01/1967 i el 31/12/1978: la part de la prestació de jubilació que correspongui a les aportacions efectuades en aquest període es reduirà en un 25%. És a dir, només tributarà el 75% d’aquesta part de la pensió.
• Quan es van fer aportacions a mutualitats substitutòries de les entitats gestores de la Seguretat Social amb anterioritat a l’01/01/1979: la part de la prestació de jubilació que correspongui a les aportacions efectuades en aquest període es reduirà en un 25%. És a dir, només tributarà el 75% d’aquesta part de la pensió.

B) Pensions complementàries

• Supòsit general

Les pensions complementàries a la pensió de la Seguretat Social o Classes Passives, que deriven d’aportacions a mutualitats, en l’actualitat són abonades per plans de pensions o per les mateixes mutualitats a les quals es van fer aquestes aportacions.

En aquests casos, la part de la prestació que correspongui a les aportacions fetes amb anterioritat a l’1 de gener de 1995, es reduirà en un 25%. És a dir, només tributarà el 75% d’aquesta part de la pensió.

• Satisfetes per fons especials d’entitats públiques

Aquestes pensions poden ser obtingudes per alguns funcionaris públics com a complement a la seva pensió principal.

Amb independència que la seva pensió principal tingui dret o no a l’aplicació de la D.T. 2a, aquests complements de pensions sí que poden donar dret a l’aplicació de la D.T. 2a en el cas que les mutualitats a les quals es van fer les aportacions s’haguessin integrat en els diferents fons especials de l’INSS, Muface, Mugeju i Isfas, que són els qui abonen aquest complement en l’actualitat.

A aquests complements de pensions de jubilació els és aplicable aquest benefici i la tributació de la pensió es reduirà quan correspongui a aportacions que es van fer a les mutualitats.

D’aquesta manera:

• Al “complement” de pensió de jubilació o invalidesa que paga el fons especial de l’INSS sí que li és aplicable la reducció del 25% per la part de la pensió que derivi d’aportacions fetes a mutualitats fins a l’01/07/1987 (data d’integració en el fons especial). És a dir, només tributarà el 75% d’aquesta part de la pensió.
• Al “complement” de pensió de jubilació o invalidesa que paguen Muface, Mugeju i Isfas sí que li és aplicable la reducció del 25% per la part de la pensió que derivi d’aportacions fetes fins a la data d’integració de cadascuna de les mutualitats en el fons especial, o fins al 31/12/1978 si la data d’integració va ser anterior. És a dir, només tributarà el 75% d’aquesta part de la pensió.

Altres casos particulars de pensions amb dret a reducció

A) Determinades pensions satisfetes per Classes Passives

Els funcionaris que només han estat inclosos durant tota la seva vida laboral en el règim de Classes Passives no tindran dret a l’aplicació de la D.T. 2a sobre la pensió percebuda de Classes Passives (perquè Classes Passives no és una mutualitat).

No obstant això, si van fer aportacions a una mutualitat podran aplicar la D.T. 2a a la part de la pensió que correspongui a aquestes aportacions en els termes assenyalats en les preguntes anteriors.

Per exemple, podria aplicar la D.T. 2a un jubilat que cobra la pensió de Classes Passives en haver treballat com a funcionari, però que durant uns anys va cotitzar a una mutualitat perquè va treballar en una empresa privada.

B) Pensió de jubilació que es cobra de manera simultània amb la pensió de viduïtat

Una persona vídua pot aplicar la D.T. 2a per la seva pròpia pensió de jubilació o invalidesa en els termes assenyalats en les preguntes anteriors. Només queda exclosa la pensió de viduïtat.

FORMULARI: sol·licituds de devolució de l’IRPF 2019-2023 per pensionistes que van fer aportacions a mutualitats

L’AEAT ha informat en la seva pàgina web, que està treballant de manera coordinada amb la Seguretat Social, i altres organismes, a fi d’atendre les sol·licituds de devolució per a mutualistes (D.T. 2a LIRPF) com més aviat millor i amb els menors inconvenients per als ciutadans.

Per a això, està previst que el 20 de març s’habiliti un senzill formulari que permeti canalitzar totes les sol·licituds per a la seva resolució a partir de la informació de què disposa l’Agència, així com de la informació sobre la vida laboral dels sol·licitants que l’AEAT recapta de la Seguretat Social i altres organismes.

Per tant, no caldrà adjuntar a la sol·licitud cap mena de documentació, ja que, en general, l’AEAT ja comptarà amb la informació necessària per a la resolució de la sol·licitud.

No obstant això, en el cas que no sigui possible resoldre una sol·licitud concreta amb la informació disponible es podrà requerir dels interessats a posteriori l’aportació de la documentació que sigui necessària.

Tant el formulari de sol·licitud com la informació relativa a aquest procés es posaran a la disposició dels interessats a través de la seu electrònica de l’AEAT (https://sede.agenciatributaria.gob.es).

Atenció. Per a la seva presentació, només és cal disposar de número de referència, Cl@ve o certificat electrònic (inclòs DNI-e). També es pot presentar el formulari, en nom d’un tercer, per apoderament o col·laboració social. Els hereus també podran sol·licitar l’aplicació de la D.T. 2a a través del formulari.

Prèvia identificació, l’única dada que ha d’incorporar és el compte bancari de la qual el sol·licitant en sigui el titular.

En el cas de les sol·licituds referides a 2023, a més de presentar el formulari cal presentar en tot cas la declaració de Renda 2023.

Aquest formulari es podrà fer servir per a sol·licitar totes les devolucions corresponents al període 2019-2023, si bé per a 2023, en la majoria dels casos el càlcul ja apareixerà en Renda Web i l’ajust s’aplicarà automàticament en la declaració. Per a aquells casos en els quals l’AEAT no compti amb informació suficient, no podrà oferir el càlcul en les dades fiscals, però per a sol·licitar l’ajust n’hi haurà prou presentant el mateix formulari utilitzat per als anys anteriors.

Els autònoms són els únics que poden triar la base per la qual cotitzen. Aquesta decisió és molt important, ja que d’ella depenen les seves prestacions presents i la seva futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per a fer el canvi.

Atenció. L’elecció que es faci de la quota serà molt important, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació.

Li recordem que l’1 de gener de 2023 va entrar en vigor el nou sistema de cotització per a autònoms en funció dels seus rendiments nets. Si és autònom i necessita actualitzar la seva base de cotització, haurà d’ajustar la seva base de cotització al tram corresponent pels seus nous rendiments. La pròxima modificació té efectes a partir de l’1 de març i es pot fer fins al pròxim 29 de febrer.

Si al llarg de l’any 2024 es preveu una variació dels rendiments nets, cada dos mesos es pot seleccionar una nova base de cotització i, per tant, una nova quota adaptada als seus ingressos amb un màxim de sis canvis a l’any.

• 1 de març de 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de gener i l’últim dia natural del mes de febrer.
• 1 de maig de 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de març i el 30 d’abril.
• 1 de juliol de 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de maig i el 30 de juny.
• 1 de setembre de 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de juliol i el 31 d’agost.
• 1 de novembre de 2024, si la sol·licitud es formula entre l’1 de setembre i el 31 d’octubre.
• 1 de gener de l’any 2025, si la sol·licitud es formula entre l’1 de novembre i el 31 de desembre.

Per tant, ara, fins al 29 de febrer pot fer un canvi de tram si ho considera oportú.

Nou tràmit a CASIA per a autònoms denominat «Sol·licitud base de cotització màxima»

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha informat sobre el nou tràmit a CASIA per a autònoms denominat «Sol·licitud base de cotització màxima».

Aquest canvi és especialment rellevant per a aquells autònoms que estiguessin cotitzant per la base màxima dels trams 11 i 12 de la taula general durant l’any 2023. D’aquesta manera, els autònoms podran sol·licitar fins al 29 de febrer de 2024 (últim dia del mes següent al de la publicació de l’ordre de cotització 2024 en el BOE), que se’ls adapti la base màxima a 4.720,50 euros amb efectes de l’1 de gener (D.T. tercera de l’Ordre PJC/51/2024, de 29 de gener).

En cas que els autònoms no actualitzin les seves bases de cotització a la nova màxima abans del 29 de febrer, hauran d’esperar fins a l’1 de març per a començar a pagar la quota màxima a la Seguretat Social. En aquests casos caldrà fer una sol·licitud de canvi de base de cotització.

Cotització basada en els rendiments obtinguts

S’han dissenyat unes taules de cotització amb 15 trams de rendiments nets mensuals, que contenen les bases mínimes i màximes que s’aplicaran en cada tram.

A l’efecte de determinar la base de cotització, es tindran en compte la totalitat dels rendiments nets obtinguts l’any natural, en l’exercici de les seves diferents activitats professionals o econòmiques, amb independència que les realitzin de manera individual o com a socis o integrants de qualsevol entitat, amb personalitat jurídica o sense, sempre que no hagin de figurar per elles en alta com a treballadors per compte d’altri o assimilats a aquests. El rendiment net computable de cadascuna de les activitats exercides es calcularà d’acord amb el que es preveu a les normes de l’IRPF i amb algunes particularitats en funció del col·lectiu al qual pertanyin.

Com calculo els meus rendiments?

De l’import resultant es deduirà un 7 % en concepte de despeses generals, excepte en els casos en què el treballador autònom reuneixi les següents característiques, on el percentatge serà del 3 %:

• Administrador de societats mercantils capitalistes la participació de les quals sigui més gran o igual al 25 %.
• Soci en una societat mercantil capitalista amb una participació més gran o igual al 33 %.

Per a l’aplicació del percentatge indicat del 3 %, n’hi haurà prou amb haver figurat noranta dies en alta en aquest règim especial, durant el període a regularitzar, en qualsevol dels supòsits citats anteriorment.

Partint de la mitjana mensual d’aquests rendiments nets anuals, se seleccionarà la base de cotització que determinarà la quota a pagar.

Anualment, la Llei de pressupostos generals de l’Estat establirà una taula general de bases de cotització i una de reduïda que es dividiran en trams consecutius d’imports de rendiments nets mensuals als quals s’assignaran, per cada tram, unes bases de cotització màxima i mínima mensual.

Durant l’any 2024, la taula general i la taula reduïda i les bases màximes i mínimes aplicables als diferents trams de rendiments nets seran les següents (Ordre PJC/51/2024, de 29 de gener):

Què passa si trio una base de cotització que finalment no es correspon amb els meus rendiments definitius?

Les bases mensuals triades cada any, tindran un caràcter provisional, fins que es procedeixi a la regularització anual de la cotització.

Finalitzat l’any natural l’Administració Tributària facilitarà a la Tresoreria informació sobre els rendiments anuals reals percebuts. Si la quota triada durant l’any fos inferior a l’associada als rendiments comunicats per l’Administració Tributària corresponent, es notificarà al treballador l’import de la diferència. Aquest import haurà de ser abonat abans de l’últim dia del mes següent a aquell en què s’hagi rebut la notificació amb el resultat de la regularització.

Si, per contra, la cotització fos superior a la corresponent a la base màxima del tram en el qual estiguin compresos els rendiments, la Tresoreria procedirà a reintegrar la diferència abans del 30 d’abril de l’exercici següent a aquell en el qual la corresponent Administració Tributària hagi comunicat els rendiments computables.

Si està vol modificar la base de cotització, li agrairíem que ens ho fes saber amb la màxima antelació possible.

Les protestes dels agricultors espanyols, iniciades en els darrers dies, que han provocat talls de trànsit en les carreteres espanyoles i en els accessos a diverses ciutats, han afectat el funcionament normal de determinats fluxos de mercaderies en les zones afectades. La previsió de nous talls convocats per les associacions majoritàries d’agricultors pot posar en risc el subministrament i proveïment de productes de l’àmbit alimentari a Espanya.

A fi de mitigar els efectes que se’n poden derivar, és necessari establir, a escala estatal, una sèrie d’excepcions temporals.

Per a això, s’ha publicat al BOE del dia 20 de febrer la Resolució de 16 de febrer de 2024, de la Direcció General de Transport per Carretera, que exceptua temporalment el compliment de les normes de temps de conducció i descans en els transports de mercaderies des del dia 5 de febrer al 14 i del 19 al 26 de febrer de 2024, tots dos inclosos.

Així, s’exceptuen temporalment a les operacions de transport de mercaderies afectades per aquestes circumstàncies del compliment de les normes establertes en els següents articles del Reglament núm. 561/2006:

• Substituir el límit de conducció diària màxim de nou hores per un de deu hores.
• Substituir el límit de conducció setmanal màxim de cinquanta-sis hores per un de seixanta hores.
• Reduir els requisits del descans diari d’onze hores per un de nou hores.
• Possibilitat de posposar l’inici del període de descans setmanal més enllà de sis períodes de vint-i-quatre hores.

Les excepcions previstes s’aplicaran als conductors que efectuïn operacions de transport de mercaderies que hagin estat afectades pels talls i retencions a Espanya. Els conductors hauran d’assegurar-se que no es posa en risc la seguretat de la carretera.

Nòmina o factura: Les remuneracions obtingudes pels socis professionals, llevat que siguin per la seva condició d’administradors de la societat, es qualifiquen com a rendiments d’activitats econòmiques, segons recalca l’Agència Tributària en la seva nota 1/2012.

Operacions vinculades: Les operacions entre una societat i els socis que ostentin almenys un 25% del capital es consideren operacions vinculades i s’han de valorar a preus de mercat.

Pel que fa a les societats professionals, es considera que la retribució satisfeta als socis professionals s’ha valorat a preus “de mercat” si es compleixen les següents circumstàncies:

• Que el resultat abans de la deducció de les retribucions dels socis sigui positiu i que com a mínim el 75% d’aquest resultat s’hagi destinat al conjunt d’aquestes retribucions.
• Que més del 75% dels ingressos de la societat procedeixin d’activitats professionals.
• Que la societat disposi de mitjans materials i humans adequats per dur a terme aquestes activitats.

A més, si hi ha treballadors amb funcions anàlogues a les dels socis, la retribució individual dels socis no ha de ser inferior a 1,5 vegades el salari mitjà d’aquests treballadors. Si no hi ha empleats amb funcions anàlogues, la retribució individual dels socis no pot ser inferior a cinc vegades l’IPREM (40.531,40 euros el 2022).

Sense mitjans adequats: No obstant això, en relació amb el requisit de disposar de mitjans adequats, els tribunals consideren el següent:

• Si la societat compta amb altres treballadors qualificats amb contracte laboral que també puguin prestar els serveis professionals, té sentit mantenir el 25% restant del benefici a la societat com a reserva per a futures inversions.
• No obstant això, si no existeixen aquests mitjans, mantenir aquest 25% a la societat no té sentit econòmic (excepte per reduir la tributació).

Valoració: En aquest cas, per valorar la retribució dels socis professionals:

• El sistema més adequat és el del preu lliure comparable, prenent com a referència els honoraris facturats per la societat.
• D’aquests honoraris es poden descomptar les despeses que assumeixi la societat per prestar els serveis (amortització d’equips informàtics, salari d’administratius, despeses de lloguer, llum i aigua del local). A aquests efectes, Hisenda ha acceptat que aquestes despeses s’incrementin en un 5% com a marge de beneficis que retribueix a l’empresa.