Alerta setmanal de continguts (setmana 8 del 2025)

En l’àmbit de l’impost sobre successions i donacions (ISD), la forma en què un hereu actuï respecte d’una herència pot generar importants conseqüències fiscals. Existeixen dos camins principals: l’acceptació i la renúncia, però dins de l’acceptació hi ha una modalitat especialment problemàtica: l’acceptació tàcita.

Ús de comptes bancaris després d’una defunció

La recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (STSJ M 11382/2024) ha posat de manifest un risc fiscal clau per als qui són cotitulars en comptes bancaris d’un mort. Hisenda pot interpretar uns certs moviments financers com una acceptació tàcita de l’herència, la qual cosa comporta l’obligació de pagar l’impost sobre successions i, en alguns casos, fins i tot sancions addicionals.

El litigi es va iniciar quan la Comunitat de Madrid va liquidar l’ISD a una contribuent que havia repudiat expressament l’herència de la seva germana. No obstant això, l’Administració va argumentar que existien indicis suficients per a considerar que l’herència havia estat acceptada de manera tàcita a causa dels següents factors:

• Retirada de fons de comptes bancaris on el mort figurava com a titular.
• Pagament de despeses amb càrrec a aquests comptes.
• Falta de justificació documental sobre la disposició dels diners.

El Tribunal Econòmic Administratiu Regional (TEAR) de Madrid va revocar la liquidació en favor de la contribuent, però el TSJ va confirmar que, com que no s’havia acreditat el destí dels fons, Hisenda podia presumir l’acceptació de l’herència.

Quan et pot considerar hereu Hisenda?

Fins i tot si s’ha repudiat una herència formalment, uns certs actes poden fer que Hisenda consideri que s’ha acceptat implícitament:

• Disposar de diners de comptes bancaris del mort.
• Figurar com a cotitular en un compte i retirar fons després de la defunció.
• Pagar deutes o factures del mort amb càrrec als seus comptes.
• No justificar documentalment l’ús dels fons extrets.

Acceptació tàcita i renúncia de l’herència

El Codi Civil espanyol estableix que l’herència pot ser acceptada de manera expressa o tàcita. Mentre que l’acceptació expressa es formalitza per escrit davant notari, l’acceptació tàcita es produeix quan l’hereu realitza actes que evidencien la seva voluntat d’assumir l’herència, com l’ús de béns, gestió de comptes bancaris, disposició de diners o pagament de deutes del mort.

D’altra banda, si un cridat a l’herència no desitja assumir ni els béns ni els deutes del causant, ha de formalitzar una renúncia expressa davant notari. Existeixen dos tipus de renúncia:

• Renúncia pura i simple: no genera tributació en l’ISD, ja que el renunciant no adquireix drets ni obligacions sobre l’herència.
• Renúncia en favor d’un tercer: es considera una donació encoberta i pot generar tributació tant en l’ISD com en l’impost sobre donacions.

Si la renúncia es fa després d’haver acceptat tàcitament l’herència, Hisenda pot exigir l’ISD sobre els béns, interpretant que el renunciant primer va acceptar i després va transferir la seva part a un tercer.

Com evitar que Hisenda li imputi l’ISD

Per a prevenir problemes fiscals derivats de l’ús de comptes bancaris compartits amb un mort, és recomanable:

1. Evitar moviments en comptes bancaris després de la defunció: no fer retirades de diners sense assessorament previ.
2. Distingir entre cotitularitat i autorització: la mera cotitularitat no implica propietat dels diners. Convé documentar la relació amb el compte.
3. Justificar documentalment qualsevol moviment de fons: si s’efectuen pagaments pel mort, cal acreditar que són despeses imprescindibles d’administració.
4. Renunciar formalment a l’herència immediatament: no esperar a rebre una liquidació fiscal per presentar la renúncia davant notari.
5. Consultar amb un expert: cada cas té particularitats i una opinió experta adequada pot evitar conflictes amb Hisenda.

Aquest model s’ha de presentar per via telemàtica (Internet), sense que es pugui presentar en paper. Aquells que per raons de caràcter tècnic no puguin presentar el model 720 per Internet en el termini establert, el podran presentar durant els quatre dies naturals següents al de finalització d’aquest termini.

Per a aquells que van presentar el model 720 anteriorment, només és obligatòria la presentació quan qualsevol dels saldos conjunts dels tres diferents blocs de béns que són d’obligada informació (comptes bancaris, accions o immobles) hagués experimentat un increment superior a 20.000 euros respecte dels quals van determinar la presentació de la declaració de l’any passat. En tot cas, és obligatòria la presentació de la declaració per a aquells béns ja declarats i respecte als quals el contribuent perdi la condició que va determinar en el seu moment l’obligació de declarar.

Els contribuents hauran d’informar sobre els béns i drets que tenen a l’estranger, tant comptes en entitats financeres, com béns immobles, valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtinguts fora d’Espanya. S’exclou d’aquesta obligació de declarar quan el seu valor no superi els 50.000 euros per cada tipus de bé o dret.

Quins tipus de béns i drets es declaren?

• Béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l’estranger. Es detallarà la seva identificació, situació (país, localitat, carrer, número), la data d’adquisició i el valor d’adquisició (dependrà de si es tracta de la plena propietat, l’usdefruit, la nua propietat o altres casos).
• Comptes en entitats financeres situades a l’estranger. S’ha d’incloure la denominació de l’entitat bancària, el seu domicili, la identificació dels comptes, les dates d’obertura o cancel·lació, el saldo el 31 de desembre, el saldo mitjà de l’últim trimestre, data en la qual es va deixar de tenir la condició de titulars, representants, autoritzats, beneficiaris o persona amb poder de disposició.
• Valors, drets, assegurances i rendes dipositats, gestionats o obtinguts a l’estranger.

1. En el supòsit dels valors haurà de constar la raó social de l’entitat o del tercer cessionari, així com el domicili, saldo el 31 de desembre i nombre, classe d’accions i valor.
2. En el cas dels drets s’inclouen els drets representatius de la cessió a tercers de capitals propis.
3. Pel que fa a les assegurances cal informar sobre el nom de l’entitat asseguradora, el domicili i el valor de rescat de la pòlissa el 31 de desembre.
4. Quant a les rendes temporals o vitalícies s’ha d’informar sobre la raó social de l’entitat asseguradora, el seu domicili i el valor de capitalització el 31 de desembre.

En relació amb els béns i drets que han de ser objecte de declaració, existeixen diversos matisos que cal tenir en compte com els que detallem a continuació:

• S’han de declarar els comptes bancaris en les quals existeixi una titularitat compartida, quan existeixi un saldo el 31 de desembre superior als 50.000 euros.
• També s’ha de declarar la titularitat compartida que recaigui sobre béns immobles quan el valor d’adquisició superi els 50.000 euros el 31 de desembre.

Atenció. Si l’any passat va presentar el model 720 perquè disposava de dipòsits bancaris, valors (accions, fons d’inversió, assegurances, etc.) o immobles a l’estranger valorats en més de 50.000 euros, haurà de tornar a presentar aquest model en qualsevol d’aquests dos supòsits:

• Si el valor dels seus béns augmenta en més de 20.000 euros.
• O bé si ha deixat de ser titular o autoritzat d’algun dels béns prèviament declarat.

Quins subjectes estan obligats?

Les persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en aquest territori de persones o entitats no residents i les entitats en atribució de rendes (comunitats de béns, societats civils, herències jacents, etc.) estan obligats a presentar aquesta declaració informativa anual, sempre que siguin titulars o autoritzats en comptes a l’estranger el saldo conjunt del qual sigui superior a 50.000 euros.

Així mateix, tenen obligació de declarar la informació els titulars de valors, accions, fons, assegurances de vida, béns immobles o qualssevol altres actius situats o dipositats a l’estranger, per un import superior conjunt a 50.000 euros. A més dels titulars jurídics, i tret que apliqui alguna exoneració que s’hagi d’analitzar detingudament, estan obligats els coneguts com a titulars reals, això és, aquells que posseeixin o controlin més del 25% dels esmentats actius a través d’entitats amb personalitat jurídica o sense.

Pot haver-hi moltíssimes persones obligades, en particular estrangers residents, perquè només cal tenir una petita part (encara que sigui un 1%) d’un o diversos comptes a l’estranger amb saldo superior a 50.000 € (o fins i tot no tenir res i ser un simple autoritzat), o tenir una petita part d’un immoble amb valor superior a aquesta quantitat.

Règim sancionador

La Llei 5/2022, de 9 de març, i amb efectes des de l’11 de març de 2022, va modificar la redacció de diverses normes tributàries amb rang de llei (Llei de l’IRPF, de l’IS i la LGT) a fi d’eliminar els aspectes de la regulació de l’obligació d’informació de béns i drets situats a l’estranger que havien estat declarats contraris al Dret de la Unió Europea per la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 27 de gener de 2022 (assumpte C-788/19). La citada sentència va concloure que el règim sancionador específic associat als incompliments de l’obligació de declaració de béns i drets a l’estranger (model 720) en contra al Dret de la Unió Europea per establir una restricció desproporcionada a la lliure circulació de capitals.

En lloc d’introduir novament un règim sancionador propi i diferenciat, el legislador s’ha limitat a eliminar la redacció dels preceptes considerats incompatibles amb la lliure circulació de capitals pel TJUE, la qual cosa, en la pràctica, només té un abast merament formal.

En concret:

• S’eliminen les multes pecuniàries fixes per no informar en termini o per fer-ho de manera incompleta, inexacta o amb dades falses.
• S’eliminen els preceptes que qualificaven el valor dels béns no declarats en termini com a guany de patrimoni no justificat o com a renda no declarada imputable al període impositiu més antic entre els no prescrits.
• S’elimina la multa pecuniària proporcional del 150% sobre la quota tributària derivada del guany de patrimoni no justificat o la renda no declarada.

Com que no s’ha substituït l’anterior per un règim específic, els eventuals incompliments de l’obligació d’informar queden subjectes al règim sancionador general previst per a la falta de presentació en termini o de manera incorrecta de declaracions que no produeixin perjudici econòmic a la Hisenda Pública.

Cal recordar que:

• Les sancions eliminades consistien en la imposició d’una multa pecuniària fixa de 5.000 euros per cada dada o conjunt de dades, amb un mínim de 10.000 euros, o bé 100 euros per cada dada o conjunt de dades, amb un mínim de 1.500 euros, per als casos de presentació fora de termini sense requeriment previ.
• A més d’aquesta sanció, la normativa establia una altra greu conseqüència tant per no complir l’obligació d’informar com per fer-ho fora de termini, ja que Hisenda pot arribar a considerar que els béns a l’estranger són guany patrimonial no justificat i cobrar per l’IRPF una quota fins al seu tipus màxim marginal o en l’impost sobre societats, sobre el seu valor més una sanció addicional del 150% sobre aquesta quota. I això fins i tot encara que aquests béns i drets procedeixin de períodes prescrits.

Els autònoms són els únics que poden triar la base per la qual cotitzen. Aquesta decisió és molt important, ja que en depenen les prestacions presents i la futura pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de manera telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per a fer el canvi.

• Atenció. L’elecció que es faci de la quota serà molt important, perquè aquest és el paràmetre que marca la quantia de les prestacions que rebrà l’autònom en cas de malaltia, accident, atur, maternitat o jubilació.

El sistema de cotització per a autònoms s’estableix en funció dels seus rendiments nets. Si és autònom i necessita actualitzar la seva base de cotització, haurà d’ajustar la seva base de cotització al tram corresponent pels seus nous rendiments. La pròxima modificació té efectes a partir d’1 de març i la pot fer fins al pròxim 28 de febrer.

Cotització basada en els rendiments obtinguts

S’han dissenyat unes taules de cotització amb 15 trams de rendiments nets mensuals, que contenen les bases mínimes i màximes que s’aplicaran en cada tram.

A l’efecte de determinar la base de cotització, es tindran en compte la totalitat dels rendiments nets obtinguts l’any natural, en l’exercici de les seves diferents activitats professionals o econòmiques, amb independència que les desenvolupin de manera individual o com a socis o integrants de qualsevol entitat, amb personalitat jurídica o sense, sempre que no hagin de figurar per elles en alta com a treballadors per compte d’altri o assimilats a aquests. El rendiment net computable de cadascuna de les activitats exercides es calcularà d’acord amb el que es preveu a les normes de l’IRPF i amb algunes particularitats en funció del col·lectiu al qual pertanyin.

Com es calculen els meus rendiments?

De l’import resultant s’ha de deduir un 7% en concepte de despeses generals, excepte en els casos en què el treballador autònom reuneixi les següents característiques, on el percentatge és del 3%:

• Administrador de societats mercantils capitalistes la participació de les quals sigui més gran o igual al 25%.
• Soci en una societat mercantil capitalista amb una participació més gran o igual al 33%.

Per a l’aplicació del percentatge indicat del 3%, n’hi ha prou amb haver figurat noranta dies en alta en aquest règim especial, durant el període a regularitzar, en qualsevol dels supòsits citats anteriorment.

Partint de la mitjana mensual d’aquests rendiments nets anuals, s’ha de seleccionar la base de cotització que determinarà la quota a pagar.

Base de cotització per a autònoms en 2025

• La base màxima de cotització augmenta un 4%, passant de 4.720,50 € a 4.909,50 € mensuals a partir de l’1 de gener de 2025.
• Les bases mínimes de cotització es modificaran segons l’increment del salari mínim interprofessional (SMI), que passa de 1.134 € a 1.184 € bruts mensuals en 14 pagues.
• Cotització per pluriactivitat: els treballadors autònoms que també treballin per compte d’altri i superin els 16.672,66 € de cotització anual tindran dret al reintegrament del 50% de l’excés abonat. Aquest reintegrament serà aplicable si la cotització per contingències comunes supera el límit establert en el règim especial d’autònoms.  
• S’ha de recordar que des de l’1/1/2019, és obligatori per a l’autònom, la cobertura de les contingències professionals, la de la prestació per cessament d’activitat i la de formació, el resultat de tot això és que els tipus aplicables a l’autònom que es mantenen respecte dels del 2024 són els següents: es manté en 28,30% per a contingències comunes; l’1,30% per a les contingències professionals; el 0,9% per al cessament d’activitat; el 0,10% per a la formació professional; i s’incrementa, que sí que ha estat revisat, un 0,8% el mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI) amb una distribució del 0,67% a càrrec de l’empresa i el 0,13% a càrrec de l’autònom.

La base de cotització en aquest règim especial serà la triada pel treballador entre les bases mínima i màxima que li correspongui. A excepció d’algunes particularitats, durant l’any 2025 la taula general i la taula reduïda i les bases màximes i mínimes aplicables als diferents trams de rendiments nets són les següents:

Què passa si trio una base de cotització que finalment no es correspon amb els meus rendiments definitius?

Les bases mensuals triades cada any, tindran un caràcter provisional, fins que es procedeixi a la regularització anual de la cotització.

Finalitzat l’any natural l’Administració Tributària facilitarà a la Tresoreria informació sobre els rendiments anuals reals percebuts. Si la quota triada durant l’any resultés inferior a l’associada als rendiments comunicats per l’Administració Tributària corresponent, es notificarà al treballador l’import de la diferència. Aquest import haurà de ser abonat abans de l’últim dia del mes següent a aquell en què s’hagi rebut la notificació amb el resultat de la regularització.

Si, per contra, la cotització fos superior a la corresponent a la base màxima del tram en el qual estiguin compresos els rendiments, la Tresoreria reintegrarà la diferència abans del 30 d’abril de l’exercici següent a aquell en el qual la corresponent Administració Tributària hagi comunicat els rendiments computables.

El Consell de Ministres en la seva reunió de l’11 de febrer de 2025, ha aprovat l’avantprojecte de llei per a la reforma de la Llei de dependència i discapacitat, que busca millorar la qualitat de vida de les persones amb necessitats de suport i les seves famílies. Aquesta iniciativa introdueix canvis substancials en matèria d’accessibilitat, atenció personalitzada i drets fonamentals, eliminant barreres burocràtiques i permetent una major flexibilitat en l’elecció de prestacions i servei.

1. Principals objectius de la reforma

La nova normativa té com a propòsit:

• Garantir l’accés universal a la teleassistència i altres serveis essencials.
• Eliminar incompatibilitats entre prestacions per a una major personalització.
• Agilitzar els tràmits administratius i reduir la burocràcia.
• Crear un marc normatiu que reforci l’accessibilitat en espais públics i privats.
• Establir drets addicionals per a persones amb dependència i discapacitat.

2. Canvis clau en la Llei de dependència

2.1. Ampliació dels drets de les persones dependents

• Accés universal a la teleassistència: totes les persones en situació de dependència tindran dret a aquest servei, sense restriccions pressupostàries.
• Flexibilització del servei d’ajuda a domicili (SAD): s’amplien les funcions dels professionals del SAD per a incloure acompanyaments a cites mèdiques i gestions quotidianes.
• Compatibilitat de prestacions: s’elimina el règim d’incompatibilitats entre serveis, permetent que els beneficiaris combinin diferents ajudes segons les seves necessitats.
• Eliminació del període de carència en la Prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar (PCEF): els beneficiaris podran accedir a aquesta ajuda sense el requisit previ de dos anys.
• Reconeixement de cuidadors no professionals: ara, els amics de la persona dependent podran ser reconeguts oficialment com a cuidadors.

2.2. Canvis en l’avaluació econòmica i penalitzacions

• L’habitatge habitual deixa de computar com a patrimoni per al càlcul de prestacions.
• No hi haurà sancions per als qui rebutgin serveis no adaptats a les seves necessitats, com una plaça de residència que no els convenci.

2.3. Participació en el Pla individual d’atenció (PIA)

• S’atorga a les persones dependents el dret a intervenir en l’elaboració del seu PIA, assegurant la seva autonomia en la presa de decisions.
• S’eliminen les retallades econòmiques en la prestació de serveis i ajudes.

2.4. Assistència personal i processos administratius

• L’assistència personal deixa de ser una prestació i passa a considerar-se un servei, encara que cada comunitat autònoma decidirà la seva implementació.
• S’agilitzaran els tràmits per a persones especialment vulnerabilitat, establint processos d’urgència.
• Els professionals de centres de gent gran hauran de presentar un certificat de delictes sexuals per a reforçar la seguretat dels residents.

3. Reforma en accessibilitat: un dret garantit

3.1. Creació del Fons Estatal d’Accessibilitat Universal

• Es destinaran recursos estatals per a finançar l’eliminació de barreres arquitectòniques en habitatges i edificis públics.

3.2. Canvis en la Llei de propietat horitzontal

• Obligació de fer obres d’accessibilitat en edificis on resideixin persones amb discapacitat.
• Subvencions i ajuts estatals per a l’adaptació d’habitatges i comunitats de veïns.
• Ampliació del termini de pagament de les quotes per a sufragar obres d’accessibilitat.

4. Reforma de la Llei de discapacitat

4.1. Eliminació de discriminacions en assegurances

• Es prohibeix a les asseguradores rebutjar la contractació d’assegurances de salut o de vida a persones amb discapacitat.

4.2. Tecnologia i accessibilitat

• Se supervisarà el desenvolupament d’intel·ligència artificial per evitar biaixos discriminatoris.
• Es designaran les persones amb discapacitat com a grup d’interès preferent en ciència i tecnologia.

4.3. Protecció de col·lectius vulnerables

• Es garantirà l’accés a serveis d’atenció precoç per a nens amb discapacitat.
• Es reforçarà la protecció de dones amb discapacitat en matèria de salut sexual i reproductiva.
  18. de la reforma