Alerta setmanal de continguts (setmana 9 del 2024)

L’informem que en relació amb la deduïbilitat de l’IVA dels vehicles d’ús mixt cedits als empleats, el Tribunal Suprem en la seva sentència de 29 de gener de 2024 ha fixat com a doctrina que no està subjecta a l’IVA la cessió de l’ús d’un vehicle afectat a l’activitat empresarial a un empleat per al seu ús particular a títol gratuït quan aquest empleat no efectua cap pagament ni deixa de percebre una part de la seva retribució com a contraprestació ni està vinculat a la renúncia d’altres avantatges. A més, en tractar-se d’una cessió no subjecta no és exigible que l’empresa repercuteixi l’IVA als seus treballadors per aquesta cessió encara que per aquests vehicles s’hagués deduït l’IVA suportat (en un 50% per aplicació de la presumpció establerta en l’article 95.3.2a de la Llei de l’IVA).

La tributació relacionada amb la cessió de vehicles a empleats, especialment quan aquests vehicles poden ser usats per a fins particulars, ha estat un tema de constant debat i controvèrsia en l’àmbit de la inspecció tributària. Aquest assumpte ha generat nombrosos pronunciaments administratius i jurisprudencials tant en relació amb l’impost sobre el valor afegit (IVA) com amb l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

Històricament, la inspecció tributària ha intervingut en la regulació de la tributació de l’IVA en la cessió de vehicles a empleats, elevant a vegades la deduïbilitat de l’IVA suportat en l’adquisició dels vehicles del 50% al 100%. No obstant això, simultàniament liquidava un IVA reportat, considerant la cessió del vehicle com una operació onerosa subjecta a IVA, específicament per la part d’ús privatiu.

No obstant això, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 20 de gener de 2021 (assumpte C-288/19) va aclarir que una cessió de vehicle no es pot considerar una operació onerosa subjecta a IVA si el treballador no efectua cap pagament, ni renuncia a una part de la seva retribució, i si el dret a l’ús del vehicle no està vinculat a la renúncia a altres avantatges.

Arran de l’esmentada sentència del TJUE, tant l’Audiència Nacional com el Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) van adoptar un nou criteri jurisprudencial. En diverses resolucions, es va determinar que si no es provava que el treballador efectués un pagament o renúncia de retribució per l’ús privatiu del vehicle, la cessió no era una operació onerosa subjecta a IVA.

L’Administració Tributària (AEAT), d’acord amb aquest canvi de criteri, va emetre l’agost de 2023 una Nota sobre qüestions relatives als vehicles cedits a empleats, adoptant el criteri del TJUE.

Sentència del Tribunal Suprem de 29 de gener de 2024

Ara el Tribunal Suprem ha resolt aquesta qüestió en la seva sentència de 29 de gener de 2024, on es va debatre si la cessió de l’ús d’un vehicle a un empleat, sense contraprestació econòmica i havent deduït l’IVA suportat en l’adquisició del vehicle, constituïa una operació subjecta a IVA. La sentència va confirmar que, en absència de contraprestació econòmica per part dels treballadors, la cessió de vehicles a empleats no constitueix una operació subjecta a IVA.

En virtut de l’esmentada jurisprudència i el criteri establert pel TJUE i el Tribunal Suprem, s’estableix que la cessió gratuïta de vehicles a empleats per a ús particular no constitueix una operació subjecta a IVA, sempre que no existeixi contraprestació econòmica per part dels empleats i el dret a l’ús del vehicle no estigui vinculat a la renúncia a altres avantatges.

Ens trobem davant una operació a títol gratuït, no subjecta a l’IVA, i en conseqüència no cal repercutir-ne l’IVA, amb independència que les quotes d’IVA suportades en l’adquisició del vehicle hagin estat deduïdes per l’empresa ocupadora o no.

Finalment, cal advertir que la cessió d’ús del vehicle a l’empleat per a fins privats sí que és objecte d’imputació en l’IRPF de l’empleat com a renda en espècie amb independència que en considerar-se una cessió gratuïta no s’hagi de repercutir IVA.

L’informem que el nou model 721 “Declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger”, es va implementar a conseqüència de la Llei 11/2021, de mesures antifrau, i va ser aprovat i desenvolupat per l’Ordre HFP/886/2023, de 26 de juliol, per la qual s’estableixen les condicions i el procediment per a la seva presentació.

Aquesta regulació va convertir en obligatòria la declaració de les criptomonedes dipositades en intercanvis o plataformes situades fora d’Espanya, amb la finalitat de prevenir el frau i l’evasió fiscal. La seva entrada en vigor s’ha anat posposant, però finalment, enguany tots els ciutadans que hagin tingut criptodivises a l’estranger en l’exercici 2023 han de revisar si han de presentar aquesta declaració.

Els contribuents que posseeixin criptomonedes a l’estranger han de presentar cada any el nou model 721. Aquesta nova declaració és molt semblant en el seu contingut al model 720 (que ja s’usa per a declarar altres actius situats a l’estranger):

• Han de presentar el model 721 aquells que a 31 de desembre de l’any anterior hagin estat titulars, autoritzats o beneficiaris de criptomonedes a l’estranger per més de 50.000 euros en total.
• La presentació del model en els anys següents només és necessària si el saldo de criptomonedes augmenta en més de 20.000 euros.

Qui estan obligats a presentar el model 721?

Les persones físiques i jurídiques residents en territori espanyol, els establiments permanents en aquest territori de persones o entitats no residents i les entitats a què es refereix l’article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària (herències jacents, comunitats de béns, etc.), que siguin titulars de monedes virtuals a l’estranger, o respecte de les quals tinguin la condició de beneficiaris, autoritzats o d’alguna altra forma ostentin poder de disposició, o de les que en siguin titulars reals, custodiades per persones o entitats que proporcionen serveis per a salvaguardar claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per mantenir, emmagatzemar i transferir monedes virtuals, a 31 de desembre de cada any.

Aquesta obligació també s’estén als qui hagin estat titulars, autoritzats, o beneficiaris de les citades monedes virtuals, o hagin tingut poders de disposició sobre aquestes, o hagin estat titulars reals en qualsevol moment de l’any a què es refereixi la declaració i que haguessin perdut aquesta condició a 31 de desembre d’aquest any. En aquests supòsits, la informació a subministrar serà la corresponent a la data en la qual aquesta extinció es va produir.

Respecte de quines monedes virtuals no és d’aplicació aquesta obligació d’informació?

Aquesta obligació d’informació no és d’aplicació respecte de les següents monedes virtuals:

1. Aquelles de les quals siguin titulars les entitats a què es refereix l’article 9.1 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats.
2. Aquelles de les quals siguin titulars persones jurídiques i altres entitats residents en territori espanyol, així com establiments permanents a Espanya de no residents, registrades en la seva comptabilitat de manera individualitzada i identificades per la seva denominació, valor i entitat de custòdia i país o territori en què estiguin situades.
3. Aquelles de les quals siguin titulars les persones físiques residents en territori espanyol que desenvolupin una activitat econòmica i portin la seva comptabilitat d’acord amb el que es disposa en el Codi de comerç, registrades en aquesta documentació comptable de manera individualitzada i identificades per la seva denominació, valor i entitat de custòdia i país o territori en què estiguin situades.
4. No hi ha obligació d’informar sobre cap moneda virtual quan els saldos a 31 de desembre de cada tipus de moneda virtual a l’estranger valorats en euros no superin, conjuntament, els 50.000 euros. En cas de superar-se aquest límit conjunt s’ha d’informar sobre totes les monedes virtuals.

Què s’entén per “moneda virtual”?

S’entén per moneda virtual aquella representació digital de valor no emesa ni garantida per un banc central o autoritat pública, no necessàriament associada a una moneda legalment establerta i que no posseeix estatut jurídic de moneda o diners, però que és acceptada com a mitjà de canvi i pot ser transferida, emmagatzemada o negociada electrònicament.

Quan s’entén una moneda virtual situada a l’estranger?

Les monedes virtuals s’entenen situades a l’estranger quan la persona o entitat o establiment permanent que les custodiï proporcionant serveis per a salvaguardar les claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir aquestes monedes no estigui obligat a presentar l’obligació d’informació a què es refereix l’apartat 6 de la disposició addicional tretzena de la Llei 35/2006, de 28 de novembre de l’IRPF.

En la següent consulta interactiva del Banc d’Espanya, es pot consultar la localització dels proveïdors de serveis de canvi de moneda virtual per fiduciària o custòdia de moneders electrònics registrats en el Banc d’Espanya:

Registre d’entitats (bde.es)

Termini de presentació del model 721

El model 721 s’ha de presentar entre l’1 de gener i el 31 de març de l’any següent a aquell al qual es refereixi la informació a subministrar.

Enguany és el primer any en què s’ha de presentar aquest formulari. Així, qualsevol persona o entitat que hagi tingut criptoactius en 2023, ha de presentar el model 721 entre l’1 de gener i el 31 de març de 2024 (enguany, com que el dia 31 de març és en diumenge, es té de termini fins a l’1 d’abril).

Quina informació s’ha de subministrar en el model 721?

Els obligats a presentar el model 721 estan obligats a subministrar la informació continguda en l’annex de l’Ordre HFP/886/2023, de 26 de juliol, per la qual s’aprova aquest model.

Així, la informació a subministrar a l’Administració Tributària comprendrà:

1. El nom i cognoms o la raó social o denominació completa i, si és el cas, número d’identificació fiscal del país de residència fiscal de la persona o entitat que proporciona serveis per a salvaguardar les claus criptogràfiques privades en nom de tercers, per a mantenir, emmagatzemar i transferir les monedes virtuals, així com el seu domicili o adreça del seu lloc web.
2. La identificació completa de cada tipus de moneda virtual.
3. Els saldos de cada tipus de moneda virtual a 31 de desembre expressats en unitats de moneda virtual i la seva valoració en euros.

Si la condició d’obligat a declarar s’hagués extingit abans del 31 de desembre, la informació a subministrar és la corresponent a la data en la qual aquesta extinció es va produir.

Per a més informació pot consultar el Contingut de la declaració informativa sobre monedes virtuals situades a l’estranger, model 721.

Quines són les sancions si no es presenta el model 721?

No presentar el model 721 comporta una multa de 300 €, si és requerit per l’administració, i 150 € per presentar-lo de manera incorrecta.

També es pot sancionar 20 € per registre no declarat/requerit o 10 € per fer-ho erròniament.

Com ja sap, els treballadors fixos discontinus són aquells que presten serveis amb caràcter indefinit, però de manera intermitent, de tal manera que existeixen períodes en els quals no treballen i se suspèn el seu contracte.

El contracte fix discontinu s’ha de formalitzar sempre per escrit i recollir uns certs elements essencials de l’activitat laboral, entre altres, la durada del període d’activitat, la jornada i la seva distribució horària, si bé aquests últims poden figurar amb caràcter estimat, sense perjudici de la seva concreció en el moment de la crida.

Amb el propòsit d’oferir claredat i orientació sobre els processos relacionats amb la crida i la reincorporació de treballadors fixos discontinus, en aquesta circular li oferim la següent informació.

1. Crida de treballadors fixos discontinus

És obligació de les empreses convocar als treballadors fixos discontinus una vegada es reprèn l’activitat per a la qual van ser contractats. Aquesta crida s’ha de realitzar de conformitat amb els termes establerts en el contracte de treball i en concordança amb el que es disposa en l’Estatut dels Treballadors.

• La crida s’ha de fer per escrit o per un altre mitjà que permeti deixar constància de la notificació adequada al treballador, detallant les condicions de la seva incorporació i amb una antelació suficient, que ha estat reconeguda pels tribunals en un termini mínim de 48 hores.
• Recomanem consultar el conveni col·lectiu corresponent per determinar el mitjà precís de comunicació de la crida, ja que alguns especifiquen els mètodes acceptables.

2. Reincorporació al lloc

La reincorporació dels treballadors fixos discontinus és un dret fonamental que ha de ser respectat per part de l’empresa. Una vegada feta la convocatòria, els treballadors tenen l’obligació de reincorporar-se en la data indicada en la comunicació de la crida.

• En cas de no rebre la crida o no ser notificats adequadament, el treballador té el dret d’impugnar aquesta situació i demandar per acomiadament improcedent en un termini de vint dies des que va tenir coneixement de la falta de crida.

3. Absència del treballador davant la crida

Si el treballador fix discontinu no respon a la crida o no es presenta al seu lloc de treball en la data indicada, s’han de considerar les següents accions:

• No es pot entendre l’absència com una baixa voluntària automàticament, ja que la voluntat del treballador no és expressament manifestada.
• Es recomana intentar contactar amb el treballador per tots els mitjans disponibles abans de prendre decisions definitives, notificant-li les conseqüències de la seva inassistència.
• Es pot considerar l’aplicació de sancions per absències injustificades d’acord amb el que s’estableix en el conveni col·lectiu aplicable.

En resum, la correcta aplicació dels procediments de crida i reincorporació de treballadors fixos discontinus és essencial per mantenir un ambient laboral conforme a la normativa vigent i evitar possibles conflictes legals.

Els drets polítics de l’accionista són una part fonamental de l’operativa societària mundial. De fet, es podria arribar a dir que els drets polítics són potser el més important que posseeix un soci, juntament amb els drets econòmics.

Arribats a aquest punt, ens podem arribar a preguntar com exercir aquests drets polítics. 

Tots els socis poden comparèixer en junta i votar? Per descomptat que sí.

Ara bé: tots els socis han de comparèixer i votar? Per descomptat que no. Si no poden comparèixer, però volen votar, és quan s’obre la veda per a la delegació de vot. En aquest sentit, la delegació del vot es pot fer al cònjuge, ascendent, descendent, un altre soci o bé a qualsevol persona que presenti un poder de representació general. 

Requisits

Les delegacions de vot s’han de fer per escrit, de manera expressa, i per cada junta general de manera especial i diferenciada. La representació és sempre revocable. L’assistència del soci a la junta és una revocació tàcita.

Si es confereix una representació a distància, és vàlida si és per correu postal, o a través de mitjà de comunicació electrònica fefaent, indicant la identitat del representat i del representant.

La societat ha de rebre aquesta delegació cinc dies abans de la data de celebració de la junta en primera convocatòria. El consell d’administració pot reduir l’antelació exigida a 24 hores del dia hàbil anterior a la data de celebració.

Els documents de representació han de recollir la data de celebració de la junta general, ordre del dia, identitat de representat i representant, nombre d’accions de les quals és titular l’accionista i instruccions expresses del sentit del vot.

Recordem que el president està facultat per a determinar i comprovar la validesa de les representacions conferides, podent delegar la funció al secretari. 

Pros i contres

La democratització de la inversió està arribant a nivells mai vistos. Fa poc es va publicar un gràfic que mostrava com els adolescents i els majors d’edat que recentment han complert divuit anys són els que més comptes d’inversió estan obrint últimament en entitats d’inversió com CHARLES SCHWAB. La moda borsària de NVIDIA, la pujada de l’EURO STOXX o de l’IBEX35 d’enguany, donen peu al fet que les cotitzades tornin a ser interessants. Per consegüent: què té de bo la delegació del vot?

Entenem que té de bo la democratització de la inversió i el compromís més gran de l’accionista amb el desenvolupament de la societat. L’inversor no es vol quedar al marge i vol expressar les seves opinions a través dels drets polítics. A més, això dificulta els monopolis accionarials, ja que si els petits inversors que suposin el 40% de l’accionariat no vota, i només voten els grans grups, això pot generar un problema monopolístic que impliqui que un grup, encara que minoritari, pugui portar la veu cantant.

D’altra banda, el problema que podem arribar a tenir és el descontrol en les representacions de vot i els problemes a l’hora de validar aquestes representacions. Al cap i a la fi, les delegacions de vot poden portar a falsificacions que generin molts conflictes en el president i el secretari de la junta general.

Si vostè és empresari persona física i vol contractar un familiar perquè l’ajudi en el negoci, sàpiga que els autònoms poden contractar com a treballadors per compte d’altri, per temps indefinit – i jornada completa o parcial – al seu cònjuge, ascendents, descendents i altres parents per consanguinitat o afinitat, fins al segon grau inclusivament amb una bonificació del 100 per 100 en la quota empresarial per contingències comunes durant un període de 12 mesos.

Per a poder aprofitar aquesta bonificació per la contractació de familiars s’han de complir uan sèrie de requisits, que li ho expliquem a continuació. .

Treballadors familiars

Ser cònjuge, ascendents, descendents i altres parents per consanguinitat o afinitat, fins al segon grau inclusivament del treballador autònom.

Estar desocupat i inscrit en l’oficina d’ocupació.

Tipus de contracte

Per temps indefinit a temps complet o parcial.

Requisits del treballador autònom ocupador

• No haver extingit contractes de treball, bé per causes objectives o per acomiadaments disciplinaris que hagin estat declarats judicialment improcedents, bé per acomiadaments col·lectius que hagin estat declarats no ajustats a Dret, en els 12 mesos anteriors a la celebració del contracte que dona dret a la bonificació prevista.
• L’ocupador haurà de mantenir el nivell d’ocupació en els 6 mesos posteriors a la celebració dels contractes que donen dret a la citada bonificació.
• A l’efecte d’examinar el nivell d’ocupació i el seu manteniment, no es tindran en compte les extincions de contractes de treball per causes objectives o per acomiadaments disciplinaris que no hagin estat declarats improcedents, els acomiadaments col·lectius que no hagin estat declarats no ajustats a Dret, així com les extincions causades per dimissió, mort o incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa dels treballadors o per l’expiració del temps convingut o realització de l’obra o servei objecte del contracte, o per resolució durant el període de prova.

Incentius

Bonificació del 100 per 100 en la quota empresarial per contingències comunes

Durada

Període de 12 mesos.