Els administradors d’una societat que siguin socis amb un 25% o més de participació hauran de cotitzar en el règim especial d’autònoms de la Seguretat Social (RETA), i serà l’administrador el qui es farà càrrec a títol personal del pagament de la cotització a la Seguretat Social.

No obstant això, és molt habitual que aquesta quota d’autònoms es carregui en el compte bancari de la societat sense que el soci / administrador procedeixi a la seva restitució.

En aquest cas, quan l’empresa paga aquestes quotes de cotització dels administradors llavors aquest import es considerarà com una retribució en espècie.

En aquest sentit també s’ha pronunciat la DGT en diverses consultes, d’entre les més recents, la de 14 de gener de 2019 CV 0067-19.

Rendiments del treball en espècie

En el règim especial de la Seguretat Social de treballadors per compte propi o autònoms (RETA), en el qual s’integren els qui realitzin les funcions de direcció i gerència que comporten l’acompliment del càrrec d’administrador o conseller, en correspondre l’obligació de cotitzar a aquests últims, el pagament de les corresponents quotes per part de la societat donarà lloc a una retribució del treball més gran.

La Llei de l’IRPF estableix que constitueixen rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a finalitats particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, tot i que no suposi una despesa real per a qui les concedeixi. 

Atenció. Quan el pagador de les rendes lliuri al contribuent imports en metàl·lic perquè adquireixi els béns, drets o serveis, la renda tindrà la consideració de dinerària.

Per tant, les quotes del RETA satisfetes per la societat mercantil a l’administrador, tindran la consideració de retribució del treball en espècie, la qual cosa significa l’obligació d’efectuar un ingrés a compte, ingrés que s’afegirà al valor de la renda en espècie, tret que el seu import hagués estat repercutit al perceptor de la renda.

En canvi, si el pagament es realitzés mitjançant lliurament del seu import dinerari al consultant, la seva qualificació seria la de retribució dinerària, per la qual cosa el pagament a compte (la retenció) es trauria d’aquell import.

L’assentament comptable d’aquesta retribució en espècie seria el següent:

(640) Sous i salaris

(640- ) Quota d’autònoms

(640- ) Ingrés a compte s/Quota autònoms (si l’ingrés no se li repercuteix)

A (4751) H.P. Creditor retenció sobre sou

A (4751- ) H.P. Creditor ingrés a compte s/Quota autònoms

A (476) Organismes SS creditora

A (572) Bancs

I el pagament de la quota d’autònoms per l’empresa: 

(476) Organismes SS creditora

A (572) bancs

Si es vol ser més precís, en lloc del compte 476 pot utilitzar el compte 460 (bestreta de remuneracions) ja que l’obligació enfront de la Seguretat Social és del soci/administrador i no de l’empresa, que només realitza el pagament per compte d’aquell.

Despesa deduïble

Al seu torn, aquestes quotes del RETA tindran la consideració de despesa deduïble per a la determinació dels rendiments nets del treball, d’acord amb el que es disposa en la LIRPF, que considera com a tals: “Les cotitzacions a la Seguretat Social o a mutualitats generals obligatòries de funcionaris”.

Atenció. En incloure la quota d’autònoms com un rendiment en espècie de l’administrador/soci, la despesa per la quota de la Seguretat Social en el RETA que assumeix l’empresa és deduïble per a l’empresa en l’impost sobre societats com a despesa de personal i deduïble per a l’administrador / soci en l’IRPF com a cotitzacions a la Seguretat Social.

Al BOE del dia 8 d’abril s’ha publicat l’Ordre TMS/397/2019 per la qual es modifica l’Ordre TAS/2865/2003, de 13 d’octubre, per la qual es regula el conveni especial en el sistema de la Seguretat Social.

En els procediments d’acomiadament col·lectiu d’empreses no immerses en procediment concursal en els quals resultin afectats treballadors amb 55 anys o més que no tinguessin la condició de mutualistes l’1 de gener de 1967, existeix l’obligació per part de les empreses d’abonar les quotes destinades al finançament d’un conveni especial respecte dels treballadors anteriorment assenyalats.

Doncs bé, l’Ordre TMS/397/2019, que resultarà d’aplicació als convenis especials a subscriure en procediments d’acomiadament col·lectiu iniciats des del 9 d’abril de 2019 (no serà aplicable el que es disposa en aquesta Ordre als convenis especials que cal subscriure en procediments d’acomiadament col·lectiu que s’hagin iniciat amb anterioritat a la seva entrada en vigor), adapta la regulació actual de l’acomiadament col·lectiu i als canvis operats respecte a l’edat del treballador que determina el moment a partir del qual les aportacions al conveni especial seran a càrrec seu.

Principals novetats

Les empreses són les obligades a l’abonament de les quotes destinades al finançament del conveni fins que els treballadors compleixin els 63 anys o 61 si es tracta d’un acomiadament col·lectiu per causes econòmiques. A partir d’aquest moment, les persones afectades hauran d’abonar les aportacions a la Seguretat Social fins a la data d’accés a la jubilació anticipada.

S’han evidenciat reiterats incompliments per part dels empresaris de la seva obligació de subscriure aquest tipus de conveni especial, produint un clar perjudici per als treballadors afectats. Per això, per a garantir el compliment d’aquesta obligació legal, es procedeix a modificar l’Ordre TAS/2865/2003, de 13 d’octubre, mantenint l’obligació de sol·licitar la subscripció del conveni especial per part de l’empresari durant la tramitació del procediment d’acomiadament col·lectiu, en aquest cas se subscriuria entre l’empresari i el treballador, d’una banda, i la Tresoreria General de la Seguretat Social, de l’altra, com fins al moment, si bé, amb caràcter subsidiari per al supòsit en què l’empresari no procedeixi a la sol·licitud del conveni especial, es faculta al treballador per a formular aquesta sol·licitud. En aquest supòsit, el conveni especial se subscriuria únicament entre el treballador i la Tresoreria General de la Seguretat Social.

Actualment, les empreses que inclouen a aquests treballadors de més de 55 anys en un ERO estan obligades a subscriure convenis especials amb la Seguretat Social per cadascun dels acomiadats per a ingressar cada mes, a través d’aquest conveni, les cotitzacions d’aquests treballadors i mantenir per tant el seu dret a pensió intacte després de l’acomiadament. Però fins ara, si les companyies incomplien aquesta obligació el treballador podia fer poc, més enllà de reclamar al Defensor del Poble, “que ha rebut nombroses queixes per incompliment per part de les empreses”.

Ara, des del 9 d’abril, data d’entrada en vigor d’aquesta norma, en cas d’incompliment per part de l’empresa, els afectats disposaran d’un termini de sis mesos (des de la notificació de l’acomiadament) per a subscriure el conveni amb la Seguretat Social. En aquest punt serà quan s’iniciï un procediment que permetrà a la Tresoreria General de la Seguretat Social reclamar les cotitzacions a les empreses tant en període voluntari com en via executiva.

La Tresoreria, amb caràcter previ a la resolució, concedirà un tràmit d’audiència a l’empresari perquè en un termini de deu dies realitzi les al·legacions pertinents i pugui adherir-se al conveni o proposar-hi modificacions. Una vegada complert aquest termini, se signarà el conveni entre la TGSS i el treballador, donant trasllat a l’empresari juntament amb la notificació de l’import total de les quotes que ha d’ingressar a càrrec seu, exclusiu.

En tot cas, l’empresari podrà optar per realitzar un pagament únic de les cotitzacions, opció que haurà de manifestar per escrit a la TGSS i efectuar el seu ingrés dins del mes següent al de la notificació per part d’aquest servei comú de la quantitat a ingressar o podrà sol·licitar a la TGSS el fraccionament del pagament en tantes mensualitats com anys li faltin al treballador per a complir l’edat (63 o 61 anys.)

No sol passar habitualment, però en determinades ocasions se’ns carreguen imports de serveis en el nostre compte bancari que no es corresponen amb el que paguem mes a mes o ens passen factures de serveis que ja no utilitzem.

En casos com aquests, ha de saber que pot demanar a la seva entitat bancària la devolució d’aquest rebut.

Tota persona té el dret de retornar qualsevol rebut, estigui domiciliat o no, excepte els de pagaments de préstecs o comissions, tret que l’entitat bancària hagi comès un error.

El Reial decret llei 19/2018, de serveis de pagament i altres mesures urgents en matèria financera, estableix que té dret a devolució en els casos en què els rebuts estiguessin prèviament autoritzats, si en donar l’autorització no especifiquessis l’import exacte i si aquest import supera raonablement el que podies esperar tenint en compte les teves anteriors pautes de despesa, les condicions del teu contracte i altres circumstàncies pertinents.

En aquests casos, el termini màxim de devolució és de vuit setmanes, comptades a partir de la data de deute dels fons en el seu compte. En deu dies hàbils des que rep la sol·licitud de devolució, l’entitat haurà de retornar l’import del rebut o bé justificar la seva denegació de devolució, indicant en aquest cas els procediments de reclamació, judicials i extrajudicials, a la disposició de l’usuari, per al cas que l’ordenant no estigui conforme amb les raons ofertes.

En el cas dels rebuts que no estiguessin autoritzats prèviament, haurà de comunicar a la seva entitat l’operació no autoritzada sense tardança injustificada i sempre en un termini màxim de tretze mesos des de la data del deute o abonament.

Si no és un consumidor, pot pactar amb la seva entitat un termini inferior.

1.- QUÈ ÉS?

El judici monitori és un procediment judicial especial per a reclamar el pagament de deutes dineraris, sigui quin sigui el seu import, sempre que els deutes compleixin els requisits que determina la pròpia llei.

S’articula com un procediment àgil, senzill i sense formalismes excessius.

Per a iniciar un judici monitori no és necessari comptar amb advocat ni procurador i la seva presència només serà obligatòria en dos supòsits:

• Si el deute reclamat supera els 2.000 euros i el deutor s’oposa al seu pagament
• Si el deutor no paga ni es presenta al judici i s’ha de procedir a l’execució judicial del deute

2.- ON ES REGULA?

En la Llei 1/2000, d’enjudiciament civil, articles 812 a 818.

3.- QUINS REQUISITS HA DE COMPLIR EL DEUTE?

No qualsevol tipus de deute és reclamable via monitori, només aquells que reuneixin els següents requisits:

• Dinerari. És a dir, s’ha d’expressar en diners. No s’inclouen, per tant, les obligacions de fer (no fer) o de donar.
• Vençut. El termini de pagament del deute ha d’haver finalitzat en el moment de reclamar-lo mitjançant judici monitori.
• Exigible. El pagament del deute no ha d’estar sotmès a cap condició.
• Líquid i determinat. Cal que estigui determinat en una quantitat de diners concreta.

Per a acreditar l’existència del deute i que compleixi els requisits esmentats, es podrà emprar qualsevol mitjà de prova que doni constància d’això (factures, albarans, e-mails, telegrames, cartes, faxos, etc.).

4.- COM ES DESENVOLUPA EL PROCÉS MONITORI?

El judici monitori es pot dividir en dues fases ben diferenciades:

1a FASE: La petició inicial o demanda que realitza el creditor-demandant i que no exigeix, com abans ja s’ha dit, l’assistència d’advocat ni procurador.

En aquest escrit hi ha de constar els següents particulars:

• Identificació del demandant
• Identificació i domicili del deutor
• Import i origen del deute que es reclama

La demanda es presenta, per regla general, davant el jutjat de primera instància del domicili del deutor.

2a FASE: El requeriment judicial de pagament. Si la petició reuneix totes les característiques apuntades, el jutjat l’admetrà a tràmit i notificarà al deutor un termini de 20 dies hàbils per pagar el deute o adduir raons per al seu impagament.

Depenent de la reacció del deutor, ens podem trobar en diversos escenaris:

1. Que el deutor pagui en el termini atorgat per a això. En aquest cas, el jutjat deixarà constància del pagament i, si escau, farà lliurament dels diners al demandant i procedirà a arxivar el procediment.
2. Que el deutor no pagui ni es presenti en el termini atorgat per a això. En aquest cas, el jutjat deixarà constància del pagament i, si escau, farà lliurament dels diners al demandant i procedirà a arxivar el procediment.
3. Que el deutor s’oposi a la demanda per escrit. En aquest cas, si el deute reclamat no supera els 6.000,00 € es donarà per finalitzat el procés monitori, continuant pels tràmits del judici verbal. Quan el deute superi els 6.000,00 €, llavors el creditor disposa d’un mes per a presentar una demanda de judici ordinari.

5.- APUNTS ESTADÍSTICS

Segons dades recollides l’any 2018, es van admetre una mica més del 50% de les peticions de judici monitori presentades i, de les admeses, al voltant del 90% van acabar amb el pagament del deute o amb la seva execució judicial.

Quant a la durada mitjana del procediment, es va situar aproximadament en uns 5-6 mesos.

Comptablement la prima d’emissió es reflecteix com un compte de reserves, més concretament del grup 11 del PGC. Aquesta prima com a reserva pot ser repartida amb el consegüent efecte fiscal en l’IRPF del perceptor.

Tributació en l’IRPF

D’acord amb la Llei de l’IRPF (LIRPF), tenen la consideració de rendiments del capital mobiliari, la distribució de la prima d’emissió i la reducció de capital amb devolució d’aportacions.

No obstant això cal assenyalar que des de l’01-01-2015, la reforma fiscal de l’IRPF ha modificat el règim de tributació de la devolució de prima d’emissió.

El primer que haurem de comprovar és si corresponen a valors admesos o no a cotització.

Si es tracta de valors admesos a cotització, l’import obtingut per la distribució de la prima d’emissió minorarà fins a la seva anul·lació el valor d’adquisició, només si l’import rebut supera aquest valor tributarà com a rendiment del capital mobiliari.

Si els valors dels quals deriva la distribució de la prima d’emissió no estan admesos a cotització, haurem d’atendre la diferència entre el valor dels fons propis dels valors corresponent a l’últim exercici tancat amb anterioritat a la data de distribució de la prima i el seu valor d’adquisició; si la diferència fos positiva, l’import obtingut es considerarà rendiment del capital mobiliari.

Exemple

Solució:

Valor Fons Propis

Capital social (2.500 accions x 10)………………………………………………..25.000,00

Reserves totals……………………………………………………………………………+2.500,00

Reserves indisponibles………………………………………………………………..-1.250,00

Valor fons propis societat “Max, S.A”……………………………………………26.250,00

Valor fons propis corresponents a les accions d’en R.G.M. (1)

10,5 euros x 300 accions………………………………………………………………..3.150,00

Límit tributació

Valor fons propis de les accions………………………………………………………3.150,00

Valor d’adquisició de les accions…………………………………………………….3.000,00

Diferència positiva……………………………………………………………………………150,00

Tributació de la prima d’emissió

Prima d’emissió (300 accions x 2 ) …………………………………………………. 600,00

Límit………………………………………………………………………………………………150,00

Import que tributa com a rendiment de capital mobiliari (2)……………….150,00

Excés que minora el valor d’adquisició (3)…………………………………………450,00

(1) El valor dels fons propis per acció serà de 10,5 euros [resultat de dividir el valor dels fons propis de la societat corresponent a l’últim exercici tancat amb anterioritat a la data de la distribució de la prima entre el nombre total d’accions d’aquesta societat, això és, 26.250,00 euros / 2.500 accions].

(2) Serà la diferència positiva entre el valor dels fons propis corresponent a les accions i el seu valor d’adquisició, ja que el rendiment del capital mobiliari a computar en aquests casos tenen com a límit la diferència positiva esmentada i no està subjecte a retenció.

(3) Vindrà determinat per l’excés entre la diferència positiva entre el valor fons propis corresponent a les accions i el seu valor d’adquisició i l’import de la prima percebut, això és, 450 euros (600 – 150). Com a conseqüència de l’anterior el nou valor d’adquisició de les accions serà de 2.550 euros (3.000 – 450).

Si amb posterioritat el contribuent obtingués dividends o participacions en beneficis de la mateixa entitat en relació amb aquestes accions, l’import d’aquests amb el límit dels rendiments del capital mobiliari prèviament computats pel repartiment de la prima d’emissió a conseqüència de la referida diferència entre el valor d’adquisició i el dels fons propis, minorarà també el valor d’adquisició de les accions.