JA POT SOL·LICITAR LA DEVOLUCIÓ EN L’IRPF PER LES PRESTACIONS DE MATERNITAT I PATERNITAT

L’Agència Tributària ha publicat al seu web el formulari oficial per sol·licitar la devolució de les retencions en l’IRPF en les prestacions per maternitat i paternitat des de l’any 2014.

Llegir més

Ja pot sol·licitar la devolució en l’IRPF per les prestacions de maternitat i paternitat

L’Agència Tributària ha publicat al seu web el formulari oficial per sol·licitar la devolució de les retencions en l’IRPF en les prestacions per maternitat i paternitat des de l’any 2014.

Com ja l’informàrem al seu moment, la sentència del Tribunal Suprem de 3 d’octubre de 2018 (sentència 1462/2018) fixa com a doctrina legal que “Les prestacions públiques per maternitat percebudes de la Seguretat Social estan exemptes de l’impost sobre la renda de les persones físiques“.

Atenció. La Direcció General de Tributs interpreta que aquesta doctrina és igualment aplicable a les prestacions per paternitat percebudes de la Seguretat Social.

Com a conseqüència d’aquesta sentència, els contribuents tenen dret a sol·licitar la devolució de les retencions en l’IRPF en les prestacions per maternitat i paternitat des de l’any 2014.

Com cal sol·licitar la devolució?

El procediment per sol·licitar les devolucions està operatiu al web de l’AEAT.

El procés de reclamació i devolució es realitzarà en 2 fases.

  • la primera, operativa des del 3 de desembre, per reclamar els anys 2014 i 2015, ja permet descarregar el formulari o tramitar-ho en línia i,
  • la segona fase, per a la reclamació dels anys 2016 i 2017, que podran tramitar les seves sol·licituds des del gener de 2019.

1. Prestacions percebudes o que es perceben durant l’any 2018

A la pròxima campanya de renda els contribuents solament hauran de confeccionar i presentar les seves declaracions utilitzant les dades fiscals que se’ls ofereixin.

El programa d’ajuda Renta WEB oferirà les dades fiscals incorporant aquestes prestacions com a rendes exemptes i les retencions suportades com plenament deduïbles.

Després del coneixement de la sentència del Tribunal Suprem, l’Institut Nacional de la Seguretat Social ha deixat de practicar retencions sobre les prestacions abonades, ja que es tracta de  rendes exemptes.

2. Prestacions percebudes en els anys 2014, 2015, 2016 i 2017

Els contribuents podran sol·licitar la rectificació de les declaracions de l’IRPF en les quals haguessin inclòs aquestes rendes.

Si les rendes van ser percebudes en més d’un any, hauran de sol·licitar la rectificació de la declaració de l’IRPF de cada any.

S’ha habilitat un formulari específic per facilitar la sol·licitud dels anys 2014 i 2015, disponible a la pàgina web de l’Agència Tributària en el qual la persona perceptora de la prestació haurà d’indicar en quins d’aquests anys ha percebut la prestació i un número de compte bancari de la seva titularitat, on s’hi abonarà la devolució procedent.

Al gener de 2019 estarà disponible el formulari que permetrà sol·licitar la rectificació de les declaracions dels anys 2016 i 2017.

No és necessari adjuntar a la sol·licitud un certificat de la Seguretat Social acreditatiu de les prestacions per maternitat/paternitat percebudes, ja que en cada cas l’AEAT recollirà directament de la Seguretat Social tota la informació necessària per a la resolució del procediment.

3. Sol·licituds prèviament presentades que es troben pendents de resolució d’un recurs o reclamació.

L’aplicació de l’exempció correspondrà a l’òrgan que hagi rebut el recurs o reclamació, sense que calgui la presentació de cap sol·licitud addicional.

NOVETATS EN LA JUBILACIÓ PARCIAL AMB CONTRACTE DE RELLEU

S’ha aprovat el Reial decret-llei 20/2018 de mesures urgents per afavorir la competitivitat del sector industrial, que facilita la jubilació parcial amb contracte de relleu en la indústria manufacturera fins a 2023.

Llegir més

Novetats en la jubilació parcial amb contracte de relleu

S’ha aprovat el Reial decret-llei 20/2018 de mesures urgents per afavorir la competitivitat del sector industrial, que facilita la jubilació parcial amb contracte de relleu en la indústria manufacturera fins a 2023.

Al BOE del dia 8 de desembre, s’ha publicat el Reial decret-Llei 20/20108 de mesures urgents per a l’impuls de la competitivitat econòmica en el sector de la indústria i el comerç a Espanya, amb entrada en vigor el dia 8 de desembre de 2018, que afecten directament a l’àmbit laboral, i en concret, un dels aspectes més inajornables que afecten a la competitivitat del sector industrial, i que era necessari abordar, és «la regulació del contracte de relleu per adaptar-lo a la singularitat de la indústria manufacturera».

El contracte de relleu

Li recordem que el contracte de relleu és aquell que subscriu una empresa amb un treballador en situació de desocupació o amb un contracte de durada determinada per substituir a un altre que ha sol·licitat jubilar-se de manera parcial.

Permet la jubilació parcial anticipada d’un treballador veterà en una empresa, que queda compensada per l’entrada en aquest lloc vacant d’un aturat o treballador amb contracte temporal en l’empresa. El treballador veterà redueix la seva jornada, segueix cobrant el seu salari per la jornada que continua empleat i percep la pensió de jubilació per la resta. A més, no assumeix cap disminució en la seva pensió pel fet de percebre-la de manera anticipada.

D’altra banda, el treballador més jove accedeix a un lloc de treball amb un contracte amb certa estabilitat i adquireix el coneixement de la persona que abandonarà el seu lloc. Per a les empreses suposa un estalvi en costos de salaris i, a més, facilita l’aprenentatge de les noves incorporacions.

La jubilació parcial amb contracte de relleu serà possible fins al 31 de desembre de 2022

D’entre les mesures que incorpora aquesta norma destaca la que prorroga fins a l’1 de gener de 2023 l’aplicació de la normativa relativa a la jubilació parcial amb simultània subscripció de contracte de relleu, atès que el 31 de desembre de 2018 finalitza el termini, sempre que s’acrediti el compliment de certs requisits.

Atenció. Se seguirà aplicant la regulació per a la modalitat de jubilació parcial amb simultània subscripció de contracte de relleu, vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 27/2011, a pensions causades abans de l’1 de gener de 2023.

Els requisits que per accedir al contracte de relleu que estableix aquesta norma són els següents:

Als treballadors que accedeixin a la jubilació:

  • Els treballadors que sol·licitin l’accés a la jubilació parcial han de realitzar directament funcions que requereixin esforç físic o alt grau d’atenció en tasques de fabricació, elaboració o transformació, així com en les de muntatge, posada en funcionament, manteniment i reparació especialitzats de maquinària i equip industrial en empreses classificades com a indústria manufacturera.
  • Antiguitat en l’empresa d’almenys 6 anys immediatament anteriors a la data de la jubilació parcial, i es computarà l’antiguitat acreditada en l’empresa anterior si ha intervingut una successió d’empresa, o en empreses pertanyents al mateix grup.
  • Període de cotització de 33 anys (25 per a persones amb discapacitat en grau igual o superior al 33%) en la data del fet causant de la jubilació parcial, computat el període de prestació del servei militar obligatori o de la prestació social substitutòria, amb el límit màxim d’1 any, i sense que es tingui en compte la part proporcional corresponent per pagues extraordinàries.
  • Reducció de la jornada de treball entre un mínim d’un 25% i un màxim del 67%, o del 80% per als casos en què el treballador rellevista sigui contractat a jornada completa mitjançant un contracte indefinit. Aquests percentatges s’entendran referits a la jornada d’un treballador a temps complet comparable.
  • Existència d’una correspondència entre les bases de cotització del treballador rellevista i del jubilat parcial, de manera que la del treballador rellevista no podrà ser inferior al 65% de la mitjana de les bases de cotització corresponents als 6 últims mesos del període de base reguladora de la pensió de jubilació parcial.

A les empreses:

  • El percentatge de treballadors amb contracte indefinit al moment del fet causant de la jubilació parcial ha de superar el 70% del total dels treballadors de la seva plantilla.

APROVADA LA NOVA LLEI ORGÀNICA DE PROTECCIÓ DE DADES I GARANTIA DELS DRETS DIGITALS

Amb efectes des del 7 de desembre de 2018, s’ha publicat al BOE la nova Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, que entre altres novetats regula els nous drets digitals en l’àmbit laboral (dret a la intimitat dels treballadors en l’ús de dispositius digitals, dret a la desconnexió, l’ús de videovigilància, l’enregistrament de sons o la geolocalització), així com els sistemes d’informació de denúncies internes, els sistemes d’exclusió publicitària, els drets dels interessats (accés, rectificació, supressió o dret a l’oblit, limitació, oposició i portabilitat), inclòs també el dret a l’oblit en cerques d’internet i xarxes socials i el dret a la portabilitat en xarxes socials, i afegint un catàleg de nous drets denominats conjuntament drets digitals (com el dret al testament digital, dret a l’actualització d’informacions en mitjans de comunicació digitals, etc.).

Llegir més

Aprovada la nova Llei orgànica de protecció de dades i garantia dels drets digitals

Amb efectes des del 7 de desembre de 2018, s’ha publicat al BOE la nova Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, que entre altres novetats regula els nous drets digitals en l’àmbit laboral (dret a la intimitat dels treballadors en l’ús de dispositius digitals, dret a la desconnexió, l’ús de videovigilància, l’enregistrament de sons o la geolocalització), així com els sistemes d’informació de denúncies internes, els sistemes d’exclusió publicitària, els drets dels interessats (accés, rectificació, supressió o dret a l’oblit, limitació, oposició i portabilitat), inclòs també el dret a l’oblit en cerques d’internet i xarxes socials i el dret a la portabilitat en xarxes socials, i afegint un catàleg de nous drets denominats conjuntament drets digitals (com el dret al testament digital, dret a l’actualització d’informacions en mitjans de comunicació digitals, etc.).

Amb efectes des del 7 de desembre de 2018, s’ha publicat al BOE la nova Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, que adapta el dret espanyol al model establert per Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (RGPD) -que recordem és d’aplicació directa- i que va deixar en mans dels estats membres. No obstant això, el legislador espanyol ha aprofitat la norma per incloure també els denominats drets digitals, aquells drets relacionats amb l’ús de la tecnologia en la vida privada i el treball.

L’adaptació al Reglament general de protecció de dades, que és aplicable des del 25 de maig de 2018, requeria l’aprovació d’una nova llei orgànica que substituís la vigent actual. 

Ara, aquesta nova llei deroga la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), i deroga també al Reial decret-llei 5/2018, de 27 de juliol, de mesures urgents per a l’adaptació del dret espanyol a la normativa de la Unió Europea en matèria de protecció de dades, que es va dictar amb caràcter d’urgència perquè es pogués aplicar a Espanya el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, atès que la nova llei encara no s’havia aprovat.

La nova llei afecta a totes les persones físiques i jurídiques establertes o no en territori de la UE que tractin dades personals de persones físiques que es trobin en la UE, respecte a qualsevol tractament de dades personals automatitzat totalment o parcial i als tractaments no automatitzat de dades personals continguts o destinats a ser inclosos en un fitxer.

Quines són les principals novetats que introdueix la nova llei pel que fa al RGPD i els drets digitals?

Testament digital

  • Un dels aspectes nous inclosos en la nova normativa és que es reconeix específicament el dret d’accés i, si escau, de rectificació o supressió per part dels qui tinguessin vinculació amb persones mortes per raons familiars o de fet i als seus hereus. La mesura limita l’exercici d’aquests drets quan el mort l’hagués prohibit.
  • En cas de menors i persones amb discapacitat s’amplien aquestes facultats als representants legals, Ministeri Fiscal i persones designades per a funcions de suport.
  • Mitjançant Reial decret s’establiran els requisits i condicions que acreditin la validesa i vigència d’aquests drets i instruccions de la persona morta sobre l’exercici d’aquests drets.

Menors d’edat

Quant als menors, la llei fixa en 14 anys l’edat a partir de la qual es pot prestar consentiment de manera autònoma. També es regula expressament el dret a sol·licitar la supressió de les dades facilitades a xarxes socials o altres serveis de la societat de la informació pel propi menor o per tercers durant la seva minoria d’edat.

Tractament de dades de naturalesa penal

Fora dels supòsits del RGPD, aquests tractaments de dades solament seran possibles quan siguin duts a terme per advocats i procuradors i tinguin per objecte recollir informació facilitada pels seus clients per a l’exercici de les seves funcions.

Sistemes d’informació creditícia (els coneguts com a fitxers de morosos)

Una altra novetat és la referida a la regulació dels sistemes d’informació creditícia (els coneguts com a fitxers de morosos), que redueixen de 6 a 5 anys el període màxim d’inclusió dels deutes i en els quals s’exigeix una quantia mínima de 50 euros (l’import dels quals es pot actualitzar mitjançant Reial decret) per a la incorporació dels deutes a aquests sistemes. Amb l’anterior llei, no existia una quantitat mínima.

Solament els qui mantinguin una relació contractual amb el deutor o aquest hagués sol·licitat la subscripció d’un contracte que impliqui finançament, pagament ajornat o facturació periòdica podran consultar les dades del deutor.

Operació de modificació estructural de societats o aportació o transmissió de negoci o branca d’activitat

S’estableix que són lícits els tractaments de dades que es derivin de qualsevol operació de modificació estructural de societats o aportació o transmissió de negoci o branca d’activitat empresarial quan els tractaments siguin necessaris per a la bona fi de l’operació i garanteixin quan sigui el cas, la continuïtat en la prestació de serveis.

L’entitat cessionària ha de suprimir les dades amb caràcter immediat sense aplicar l’obligació de bloqueig quan l’operació no s’arribi a concloure.

Captació d’imatges

  • Es permet la captació d’imatges de la via pública a través de càmeres o càmeres de vídeo amb la finalitat de preservar la seguretat de les persones, béns i instal·lacions quan resulti imprescindible per a aquesta finalitat.
  • Aquesta captació es pot ampliar a una extensió superior amb el límit de les imatges de l’interior d’un domicili privat quan fos necessari per garantir la seguretat dels béns o instal·lacions estratègics o infraestructures vinculades al transport.
  • Aquestes dades han de ser suprimides sense obligació de bloqueig en el termini d’un mes des de la seva captació excepte que aquestes dades hagin de ser conservades per acreditar la comissió d’actes que atemptin contra la integritat de les persones, béns o instal·lacions.
  • En cas d’obligació de conservació de les dades, en el termini màxim de 72 hores des que es tingui coneixement de l’existència de l’enregistrament, s’han de posar a la disposició de l’autoritat competent.

Sistemes de denúncies internes

  • Regulació d’un mecanisme de denúncies internes anònimes o no que permet a les empreses posar en coneixement d’una entitat privada la comissió d’actes o conductes que poguessin resultar contraris a la normativa.
  • L’accés a aquestes dades només es podrà realitzar pels qui realitzin funcions de control intern i de compliment no obstant això quan resulti necessari per a l’adopció de mesures disciplinàries o per a la tramitació de procediments judicials també és lícit l’accés per part d’altres persones o fins i tot la seva comunicació a tercers.
  • És obligació dels responsables:
  • Adoptar les mesures necessàries per preservar la identitat i confidencialitat de les dades de les persones afectades i especialment de la persona denunciant.
  • Conservar les dades durant el temps imprescindible per a la presa de decisions.
  • Suprimir les dades del sistema de denúncies al cap de tres mesos des de la introducció de les dades excepte en cas que la finalitat de la conservació sigui deixar evidència del funcionament del model de prevenció.
  • Registrar de forma anònima les denúncies que no s’hagin expedit.
  • Suprimir les dades del sistema de denúncies sense obligació de bloqueig quan aquestes denúncies no s’hagin cursat.

Drets laborals digitals

La llei actualitza les garanties del dret a la intimitat enfront de l’ús de dispositius de videovigilància i d’enregistrament de sons en el lloc de treball. Així mateix, reforça les garanties del dret a la intimitat en relació amb l’ús de dispositius digitals posats a la disposició dels empleats, complementant la regulació del dret a la intimitat davant la utilització de sistemes de geolocalització en el àmbit laboral, dels quals hauran de ser informats.

Així, la norma regula el dret a la intimitat dels treballadors en l’ús de dispositius digitalsposats a la seva disposició per l’ocupador:

  • S’autoritza a l’empresa a accedir al contingut dels dispositius únicament als efectes de controlar el compliment de les obligacions laborals i de garantir la integritat dels dispositius. Les empreses hauran d’establir criteris d’utilització dels dispositius digitals respecte als estàndards mínims de protecció de la intimitat, amb la participació dels representants dels treballadors.
  • L’accés als dispositius respecte dels quals hagi admès el seu ús amb finalitats privades requerirà que s’especifiquin de manera precisa els usos autoritzats i s’estableixin garanties per preservar la intimitat (com la determinació dels períodes en què els dispositius es podran utilitzar per a finalitats privades).
  • Els treballadors hauran de ser informats d’aquests criteris d’utilització.

Es reconeix també el dret a la desconnexió digital dels treballadors, a fi de garantir, fora del temps de treball, el respecte al temps de descans, permisos i vacances, així com de la seva intimitat personal i familiar:

  • Aquest dret se subjectarà a l’establert en la negociació col·lectiva o, en defecte d’això, per acord entre l’empresa i els representants dels treballadors i atendrà a la naturalesa i objecte de la relació laboral.
  • El dret a la desconnexió digital es concretarà en una política interna elaborada prèvia audiència dels representants dels treballadors, en la qual definiran les modalitats d’exercici del dret a la desconnexió i les accions de formació i de sensibilització sobre un ús raonable de les eines tecnològiques. En particular, es preservarà el dret a la desconnexió digital dels teletreballadors.

Igualment es regula el dret a la intimitat del treballador enfront de l’ús de dispositius de videovigilància i d’enregistrament del so en el lloc de treball:

  • Respecte a la videovigilància, es permet a les empreses tractar les imatges obtingudes per vigilar i controlar el compliment pel treballador de les seves obligacions i deures laborals, dins dels límits legals, i amb l’obligació d’informar prèviament als representants dels treballadors i als propis treballadors.
  • Quan s’hagi captat la comissió flagrant d’un acte il·lícit pels treballadors s’entendrà complert el deure d’informar sobre la videovigilància quan existís almenys un dispositiu informatiu en un lloc suficientment visible.
  • L’enregistrament de sons en l’àmbit laboral queda limitat a supòsits molt concrets i excepcionals (com el risc per a la seguretat de les instal·lacions, béns i persones).
  • Es prohibeix instal·lar dispositius d’enregistrament de so o videovigilància en els llocs destinats al descans o esplai dels treballadors.

Una altra de les qüestions que es regula en la nostra legislació per primera vegada és el dret a la intimitat davant la utilització de sistemes de geolocalització en l’àmbit laboral, i es permet l’ús d’aquests sistemes per a l’exercici de les funcions de control dels treballadors, dins dels límits legalment previstos, amb la informació prèvia als representants dels treballadors i als propis treballadors sobre l’existència i característiques d’aquests dispositius.

Finalment, s’estableix la conveniència d’establir garanties addicionals de drets i llibertats relacionats amb el tractament de dades personals dels treballadors i la salvaguarda de drets digitals per part dels convenis col·lectius.

Garantia de drets digitals

Pel que fa als drets dels interessats, la llei d’una banda, replica el catàleg dels ja previstos en el RGPD (accés, rectificació, supressió o dret a l’oblit, limitació, oposició i portabilitat), si bé els amplia afegint-ne un d’especial, el dret a l’oblit en cerques d’internet i xarxes socials i el dret a la portabilitat en xarxes socials.

D’altra banda, la norma introdueix un catàleg de nous drets denominats conjuntament drets digitals, a saber:

  • dret d’accés universal a internet;
  • dret a la neutralitat digital o d’internet;
  • dret a l’educació digital;
  • dret a la desconnexió digital i dret a la intimitat en relació amb l’ús de dispositius digitals i sistemes de geolocalització, tots els anteriors en l’àmbit laboral que afecten a les relacions laborals i a la negociació col·lectiva;
  • dret de rectificació a internet;
  • dret a l’actualització d’informacions en mitjans de comunicació digitals; i
  • dret al testament digital (possibilitat que una persona estableixi en vida la destinació que vol donar a la informació que ha pujat a xarxes socials o que figura a internet per quan mori, vinculant tant als seus hereus i drethavents, com a les empreses que disposen d’aquesta informació o exploten xarxes socials).
  • Còmput de terminis: quan els terminis s’assenyalin per dies, aquests són hàbils (s’exclouen, dissabtes, diumenges i festius); si el termini es fixa en setmanes, anys o mesos, conclourà el mateix dia de la setmana, any o mes que va produir el fet. Si en el mes de venciment no hi hagués dia equivalent s’entendrà que el termini expira l’últim dia del mes; quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, el termini és el primer dia hàbil següent.

Règim sancionador

Es regula en la nova llei el règim sancionador. La regulació estatal en aquesta qüestió és d’especial importància, ja que el Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea (RGPD) estableix un sistema de sancions o actuacions correctives que permet un ampli marge d’apreciació.

La nova llei manté la classificació de les infraccions en molt greus, greus i lleus, segons el grau d’afectació de les dades. 

La categorització de les infraccions s’introdueix únicament a l’efecte de determinar els terminis de prescripció, tenint la descripció de les conductes típiques com a únic objecte l’enumeració de manera exemplificativa d’alguns dels actes sancionables que s’han d’entendre inclosos dins dels tipus generals establerts en la norma europea.

  • Molt greus. Prescriuen al cap de 3 anys.
  • Greus. Prescriuen al cap de 2 anys.
  • Lleus. Prescriuen al cap d’un any.

La llei orgànica regula els supòsits d’interrupció de la prescripció partint de l’exigència constitucional del coneixement dels fets que s’imputen a la persona, però tenint en compte la problemàtica derivada dels procediments establerts en el reglament europeu, en funció de si el procediment es tramita exclusivament per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades o si s’acudeix al procediment coordinat del Reglament general de protecció de dades.

El RGPD estableix amplis marges per a la determinació de la quantia de les sancions. La llei orgànica, respecte als factors agreujants o atenuants, aclareix que entre els elements a tenir en compte s’hi podran incloure els que ja apareixien en l’antiga Llei orgànica 15/1999, entre d’altres, el caràcter continuat de la infracció, el volum de negoci o activitat de l’infractor, els beneficis obtinguts com a conseqüència de la comissió de la infracció, el grau d’intencionalitat, la reincidència per comissió d’infraccions de la mateixa naturalesa, la regularització de la situació irregular de forma diligent, que la conducta de l’afectat hagi pogut induir a la comissió de la infracció, que l’infractor hagi reconegut espontàniament la seva culpabilitat, etc.

Competència deslleial

Finalment, es modifica la Llei de competència deslleial, regulant com a pràctiques agressives les que tracten de suplantar la identitat de l’Agència o les seves funcions i les relacionades amb l’assessorament conegut com a ‘adaptació a cost zero’ a fi de limitar assessoraments d’ínfima qualitat a les empreses.

 

POT UN PROFESSIONAL, A L’HORA DE CONFECCIONAR FACTURES, APLICAR UN TIPUS DE RETENCIÓ SUPERIOR A L’ESTABLERT EN EL REGLAMENT DE L’IMPOST?

L’import de les retencions sobre rendiments d’activitats econòmiques de naturalesa professional es troba regulat en l’article 95.2 del Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Llegir més

Pot un professional, a l’hora de confeccionar factures, aplicar un tipus de retenció superior a l’establert en el Reglament de l’impost?

L’import de les retencions sobre rendiments d’activitats econòmiques de naturalesa professional es troba regulat en l’article 95.2 del Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

En aquest precepte, no es preveu l’aplicació d’un percentatge superior al tipus de retenció que estableix l’article 95.2 del Reglament de l’impost.

Per tant, el professional no podrà aplicar un tipus de retenció superior al previst.

DIES INHÀBILS 2019

Al BOE del dia 11 de desembre s’ha aprovat el calendari de dies inhàbils en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat per a l’any 2019, a l’efecte de còmputs de terminis.

Llegir més

Dies inhàbils 2019

Al BOE del dia 11 de desembre s’ha aprovat el calendari de dies inhàbils en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat per a l’any 2019, a l’efecte de còmputs de terminis.

L’informem que pot consultar el calendari de dies inhàbils pel 2019 de les diferents comunitats autònomes. Es poden posar en contacte amb nosaltres per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquest tema.

Atenció! Són dies inhàbils:

· En tot el territori nacional: els dissabtes, els diumenges i els dies declarats com a festes d’àmbit nacional no substituïbles, o sobre les quals la totalitat de les comunitats autònomes no ha exercit la facultat de substitució.

· En l’àmbit territorial de les comunitats autònomes: aquells dies determinats per cada comunitat autònoma com a festius.

· En els àmbits territorials de les entitats que integren l’administració local: els dies que estableixin les respectives comunitats autònomes als seus corresponents calendaris de dies inhàbils.

CALENDARI DE DIES INHÀBILS 2019

Gener: tots els dissabtes i diumenges del mes.

Dia 1: inhàbil en tot el territori nacional.

Dia 7: inhàbil a les comunitats autònomes d’Andalusia, d’Aragó, del Principat d’Astúries, de Canàries, d’Extremadura, de la Regió de Múrcia, així com a la Comunitat de Castella i Lleó, a la Comunitat de Madrid, a la Comunitat Foral de Navarra, a la Ciutat de Ceuta i a la Ciutat de Melilla.

Febrer: tots els dissabtes i diumenges del mes.

Dia 28: inhàbil a la Comunitat Autònoma d’Andalusia.

Març: tots els dissabtes i diumenges del mes.

Dia 1: inhàbil a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Dia 19: inhàbil a les comunitats autònomes de Galícia, de la Regió de Múrcia, del País Basc, així com a la Comunitat Valenciana i a la Comunitat Foral de Navarra.

Abril: tots els dissabtes i diumenges del mes.

Dia 18: inhàbil a les comunitats autònomes d’Andalusia, d’Aragó, del Principat d’Astúries, de les Illes Balears, de Canàries, de Cantàbria, de Castella-la Manxa, d’Extremadura, de Galícia, de la Regió de Múrcia, del País Basc, de La Rioja, així com a la Comunitat de Castella i Lleó, a la Comunitat de Madrid, a la Comunitat Foral de Navarra, a la Ciutat de Ceuta i a la Ciutat de Melilla.

Dia 19: inhàbil en tot el territori nacional.

Dia 22: inhàbil a les comunitats autònomes de les Illes Balears, de Cantàbria, de Castella-la Manxa, de Catalunya, del País Basc, de La Rioja, així com a la Comunitat Valenciana i a la Comunitat Foral de Navarra.

Dia 23: inhàbil a la Comunitat Autònoma d’Aragó i a la Comunitat de Castella i Lleó.

Maig: tots els dissabtes i diumenges del mes.

Dia 1: inhàbil en tot el territori nacional.

Dia 2: inhàbil a la Comunitat Autònoma de Madrid.

Dia 17: inhàbil a la Comunitat Autònoma de Galícia.

Dia 30: inhàbil a la Comunitat Autònoma de Canàries.

Dia 31: inhàbil a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa.

Juny: tots els dissabtes i diumenges del mes.

Dia 10: inhàbil a les comunitats autònomes de la Regió de Múrcia i de La Rioja.

Dia 20: inhàbil a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa.

Dia 24: inhàbil a Catalunya i a la Comunitat Valenciana.

Juliol: tots els dissabtes i diumenges del mes.

Dia 25: inhàbil a les comunitats autònomes de Cantàbria, de Galícia i del País Basc.

Agost: tots els dissabtes i diumenges del mes.

Dia 12: inhàbil a la Ciutat de Ceuta i a la Ciutat de Melilla.

Dia 15: inhàbil en tot el territori nacional.

Setembre: tots els dissabtes i diumenges del mes.

Dia 2: inhàbil a la Ciutat de Ceuta.

Dia 9: inhàbil a les comunitats autònomes del Principat d’Astúries i d’Extremadura.

Dia 11: inhàbil a Catalunya.

Octubre: tots els dissabtes i diumenges del mes.

Dia 9: inhàbil a la Comunitat Valenciana.

Dia 12: inhàbil en tot el territori nacional.

Novembre: tots els dissabtes i diumenges del mes.

Dia 1: inhàbil en tot el territori nacional.

Desembre: tots els dissabtes i diumenges del mes.

Dia 6: inhàbil en tot el territori nacional.

Dia 9: inhàbil a les comunitats autònomes d’Andalusia, d’Aragó, del Principat d’Astúries, de Cantàbria, d’Extremadura, de La Rioja, així com a la Comunitat de Castella i Lleó, a la Comunitat de Madrid i a la Ciutat de Melilla.

Dia 25: inhàbil en tot el territori nacional.

Dia 26: inhàbil a les comunitats autònomes de les Illes Balears i de Catalunya.

CANÀRIES

A la Comunitat Autònoma de Canàries, el Decret 99/2018, de 2 de juliol, pel qual es determina el calendari de festes laborals de la Comunitat Autònoma de Canàries per a l’any 2019 («BOC» de 10-07-2018) disposa que: «A les illes del Hierro, Fuerteventura, Gran Canària, La Gomera, La Palma, Lanzarote i Tenerife, les festes laborals seran, a més, les següents: a El Hierro: el 24 de setembre, festivitat de «Nuestra Señora de los Reyes»; a Fuerteventura: el 20 de setembre, festivitat de «Nuestra Señora de la Peña»; a Gran Canària: el 9 de setembre, dilluns posterior a la festivitat de «Nuestra Señora del Pino»; a La Gomera; el 7 d’octubre, festivitat de «Nuestra Señora de Guadalupe»; a La Palma: el 5 d’agost, festivitat de «Nuestra Señora de las Nieves»; a Lanzarote: el 16 de setembre, dilluns posterior a la festivitat de «Nuestra Señora de los Dolores»; a Tenerife: el 2 de febrer, festivitat de la «Virgen de la Candelaria».

CATALUNYA

A Catalunya, l’Ordre TSF/134/2018, de 30 de juliol, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals a Catalunya per a l’any 2019 («DOGC» de 2 d’agost de 2018) disposa que: «Al territori d’Aran, d’acord amb el Decret 152/1997, de 25 de juny, i el Decret 146/1998, de 23 de juny, que modifiquen el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, sobre el calendari de festes fixes i suplents, la festa del dia 26 de desembre (Sant Esteve) queda substituïda per la del 17 de juny (Festa d’Aran)».