APROVAT EL PLA REINCORPORA-T PER A PERSONES DESOCUPADES DE LLARGA DURADA

Al BOE del dia 9 d’abril s’ha publicat el pla triennal (2019-2021), conegut com a PLA REINCOPORA-T per a prevenir i reduir l’atur de llarga durada, que inclou bonificacions per a les empreses.

Llegir més

Aprovat el Pla Reincorpora-t per a persones desocupades de llarga durada

Al BOE del dia 9 d’abril s’ha publicat el pla triennal (2019-2021), conegut com a PLA REINCOPORA-T per a prevenir i reduir l’atur de llarga durada, que inclou bonificacions per a les empreses.

Al BOE del dia 9 d’abril s’ha publicat la Resolució de 8 d’abril de 2019, de la Secretaria d’Estat d’Ocupació, per la qual es publica l’acord del Consell de Ministres de 5 d’abril de 2019, pel qual s’aprova el Pla Reincorpora-t, pla triennal per a prevenir i reduir la desocupació de llarga durada 2019-2021.

Per tallar la situació d’atur, precarietat i pobresa laboral, s’ha vist necessari plantejar un programa d’impacte per a combatre la desocupació de llarga durada, que posi en funcionament mesures específiques i coordinades per recuperar el potencial laboral i d’integració social de determinats col·lectius en situacions d’atur de llarga durada i especialment vulnerables davant el mercat de treball.

Per això, el PLA REINCORPORA-T (d’ara endavant, PLA) s’articula en 63 mesures dins de dues dimensions transversals, com són la promoció d’actuacions específiques per a la incorporació al mercat de treball de les persones parades de llarga durada (d’ara endavant, PLD) i les actuacions preventives dels serveis públics d’ocupació, interlocutors socials i altres entitats socials, per a identificar factors de risc i vulnerabilitat davant l’ocupació en les persones desocupades.

Les mesures s’engloben en 6 eixos de la següent manera:

  • Orientació. Un total de 16 mesures, entre les quals es destaca la creació de la figura de l’orientador de referència per ajudar els aturats a saber quina formació necessiten i quines habilitats han de desenvolupar per a incorporar-se de nou al mercat de treball. Això es durà a terme mitjançant una xarxa de 3.000 orientadors.
  • Formació. 7 mesures per millorar l’ocupabilitat mitjançant el desenvolupament de les competències clau i digitals.
  • Oportunitats d’ocupació. 23 mesures entre les quals es destaca l’increment del crèdit formatiu per a les empreses que es comprometin a incorporar al voltant d’un 10% o més de plantilla de persones desocupades de llarga durada, amb l’obligació de tenir-los contractats com a mínim un any.
  • Igualtat. 3 mesures per disminuir la bretxa laboral de gènere.
  • Emprenedoria. 6 mesures per promocionar l’autoocupació.
  • Millora del marc institucional. 8 mesures de coordinació entre les administracions.

Algunes d’aquestes mesures ja s’estan duent a terme en haver estat també integrades en el Pla d’Ocupació Jove ja publicat, però que també s’han volgut recollir en aquest pla per fer-lo més complet.

El PLA preveu una atenció especial per a aquells col·lectius més vulnerables com són les dones, el medi rural, les persones amb capacitats diferents o les persones més grans de 45 anys, sectors amb més risc d’exclusió o vulnerabilitat.

El pla incideix molt en la responsabilitat de les empreses per implementar mesures per a fer més atractiva la incorporació de persones desocupades de llarga durada, i això a través d’un plus de bonificació a la contractació, que ja es va establir en el passat pel Reial decret llei 8/2019 (1.500 euros per la contractació de dones i 1.300 euros per a la d’homes). També es va donar un plus de bonificació del 5% quant a la quantitat que els correspongui per a la formació, a les empreses que es comprometin a incorporar al voltant d’un 10% o més de plantilla de persones desocupades de llarga durada, amb l’obligació de tenir-los contractats com a mínim un any.

A qui va dirigit?

El Pla està dirigit a les persones parades de llarga durada (de 12 a 23 mesos en desocupació) i de molt llarga durada (24 mesos i més en desocupació), inscrites en les oficines públiques d’ocupació en cerca d’una ocupació, així com aquelles persones que són potencialment vulnerables per disposar d’una ocupació que no garanteix uns ingressos per a arribar al llindar del salari mínim interprofessional (SMI).

Quins són els objectius del Pla? 

1. Reduir la taxa d’atur entre els aturats de llarga durada, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables.

2. Prioritzar el principi de la dignitat del treball establint un marc legal que contribueixi a la creació d’ocupació decent.

3. Fer protagonistes a les persones PLD i aquelles que tenen dificultats especials per a accedir a l’ocupació en el seu procés de reincorporació laboral i manteniment de l’ocupació.

4. Actualitzar les competències professionals i tecnològiques per a l’ocupació.

5. Contribuir a afavorir el desenvolupament d’un nou model econòmic basat en la sostenibilitat social i ambiental, la productivitat i el valor afegit, que afavoreixi el creixement econòmic i la cohesió social.

6. Impulsar la continuïtat de l’acompanyament en les diferents transicions d’entrada i sortida del mercat de treball per a les persones vulnerables davant l’ocupació.

7. Prestar una atenció adequada i individualitzada.

8. Reduir fins a eliminar la segregació horitzontal i vertical i la bretxa salarial per raó de gènere.

9. Atendre de manera especialitzada i individualitzada a col·lectius especialment vulnerables.

10. Combatre l’efecte descoratjament de les persones PLD i de les persones inactives que no busquen ocupació perquè creuen que no en trobaran.

Quines mesures es treballaran? 

1. La revisió i millora del model assistencial dels serveis públics d’ocupació, especialment de les estratègies i serveis d’acompanyament a les persones desocupades.

2. L’establiment d’una acció coordinada amb els serveis socials, formatius, agents i entitats socials i la participació de forma activa a través de les xarxes d’integració sociolaboral que tingui o pugui crear cada comunitat autònoma, així com de la “Xarxa d’Inclusió Social”.

3. La millora de la protecció social a les persones desocupades, particularment amb la recuperació del subsidi dels més grans de 52 anys vigent actualment i l’articulació del nou model de protecció per desocupació de nivell assistencial destinat a persones desocupades actualment en estudi per a la seva elaboració i l’impuls al component de millora de l’ocupabilitat associat a aquests subsidis que faciliti la inserció dels seus beneficiaris en el mercat de treball.

També les administracions públiques hauran d’incorporar en la contractació pública a les persones de llarga durada mitjançant les anomenades «clàusules socials».

Es crearà el Registre d’empreses socialment responsables.

A mesura que avanci el PLA amb l’obtenció de resultats tangibles, aquesta realitat servirà d’estímul perquè els aturats de llarga durada desanimats i fora del mercat de treball, procedeixin a inscriure’s en les oficines públiques d’ocupació a l’efecte de rebre l’atenció i l’ajuda corresponent en la seva cerca activa d’ocupació.

 

ELS BANCS NO PODRAN COBRAR COMISSIONS PELS COMPTES DE PAGAMENT BÀSICS A LES PERSONES EN SITUACIÓ DE VULNERABILITAT

S’ha aprovat un Reial decret 164/2019 pel qual s’estableix un règim gratuït de comptes de pagament bàsics en benefici de persones en situació de vulnerabilitat o amb el risc d’exclusió financera. Els bancs no podran cobrar pel compte als clients amb uns ingressos inferiors a dues vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM), actualment en 6.454,03 euros (12 pagues), quan sigui una única persona. Si en la unitat familiar, calculada a l’efecte de la de llei de l’IRPF, hi ha dues o tres persones, es permet que els ingressos siguin de 2,5 vegades l’IPREM i 3 vegades si hi ha quatre persones o més. Si el client compta amb un immoble addicional al del seu habitatge habitual no podrà accedir al compte gratuït.

Llegir més

Els bancs no podran cobrar comissions pels comptes de pagament bàsics a les persones en situació de vulnerabilitat

S’ha aprovat un Reial decret 164/2019 pel qual s’estableix un règim gratuït de comptes de pagament bàsics en benefici de persones en situació de vulnerabilitat o amb el risc d’exclusió financera. Els bancs no podran cobrar pel compte als clients amb uns ingressos inferiors a dues vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM), actualment en 6.454,03 euros (12 pagues), quan sigui una única persona. Si en la unitat familiar, calculada a l’efecte de la de llei de l’IRPF, hi ha dues o tres persones, es permet que els ingressos siguin de 2,5 vegades l’IPREM i 3 vegades si hi ha quatre persones o més. Si el client compta amb un immoble addicional al del seu habitatge habitual no podrà accedir al compte gratuït.

A fi d’establir un règim de condicions dels comptes de pagament bàsics establertes pel Reial decret llei 19/2017, de 24 de novembre, més avantatjós en matèria de comissions en funció de l’especial situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió financera dels titulars d’aquests comptes, consistent en la gratuïtat dels serveis assenyalats en article 4.2 de l’Ordre ECE/228/2019, de 28 de febrer, en el BOE del dia 3 d’abril de 2019, s’ha publicat el Reial decret 164/2019, de 22 de març, pel qual s’estableix un règim gratuït de comptes de pagament bàsics en benefici de persones en situació de vulnerabilitat o amb el risc d’exclusió financera. 

Quan entrarà en vigor la norma?

Aquesta nova norma entrarà en vigor als 20 dies de la seva publicació, és a dir el 23 d’abril de 2019. 

Gratuïtat del compte de pagament bàsic

Les entitats de crèdit no podran exigir la comissió prevista en l’article 4.2 de l’Ordre ECE/228/2019, de 28 de febrer per la prestació dels serveis assenyalats en aquest apartat i amb els límits previstos en aquest article 4, quan tots els titulars i autoritzats d’un compte de pagament bàsic es trobin en la situació especial de vulnerabilitat o risc d’exclusió financera.

Per a això, el client podrà sol·licitar a l’entitat de crèdit el reconeixement del dret al qual es refereix l’apartat anterior una vegada estigui subjecte en la situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió financera. Els efectes d’aquest reconeixement es produiran a partir de la data de sol·licitud del client a l’entitat de crèdit.

Qui estan en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió financera?

1. S’entendrà que un client es troba en situació d’especial vulnerabilitat o en risc d’exclusió financera quan:

a) Els ingressos econòmics bruts, computats anualment i per unitat familiar, no superin els següents llindars:

1. Dues vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM. Actualment en 6.454,03 €) de dotze pagues, vigent en el moment d’efectuar la sol·licitud quan es tracti de persones no integrades en cap unitat familiar.

2. Dues vegades i mitja aquest indicador quan es tracti de persones integrades en alguna de les modalitats d’unitat familiar amb menys de quatre membres.

3. El triple d’aquest indicador quan es tracti d’unitats familiars integrades per quatre o més membres o que tinguin reconeguda la seva condició de família nombrosa d’acord amb la normativa vigent.

4. El triple d’aquest indicador quan es tracti d’unitats familiars que tinguin en el seu si a una persona amb grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent reconegut oficialment per resolució expedida per l’Institut de Gent Gran i Serveis Socials o per l’òrgan competent de les comunitats autònomes.

b) No concorri titularitat, directa o indirecta, o cap dret real sobre béns immobles, exclòs l’habitatge habitual, ni titularitat real de societats mercantils, per part de cap dels membres que integrin la unitat familiar.

Atenció. Per a la determinació del concepte d’unitat familiar en les seves diverses modalitats s’estarà a l’establert en l’article 82 de la Llei 35/2006 de l’impost sobre la renda de les persones físiques, si bé, a l’efecte del que es disposa en aquest Reial decret, tindran la mateixa consideració que els cònjuges no separats legalment les parelles de fet constituïdes de conformitat amb els requisits que els fossin exigibles.

Acreditació de la vulnerabilitat o el risc d’exclusió financera

Els interessats que es trobin en situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió i no tinguin un altre compte obert en una entitat financera, hauran d’acreditar:

· El nombre de persones que componen la unitat familiar mitjançant el llibre de família o document acreditatiu de la inscripció com a parella de fet.

· La percepció dels ingressos de cada membre de la unitat familiar, mitjançant l’aportació d’algun dels següents documents:

1r Certificat de rendes i, si escau, certificat relatiu a la presentació de l’impost sobre el patrimoni, expedit per l’Agència Estatal d’Administració Tributària o l’òrgan competent de la comunitat autònoma, en relació amb l’últim exercici tributari.

2n Últimes tres nòmines percebudes.

3r Certificat expedit per l’entitat gestora de les prestacions o subsidis per desocupació, en el qual figuri la quantia mensual percebuda per aquests conceptes.

4t Certificat acreditatiu dels salaris socials, rendes mínimes d’inserció o ajudes anàlogues d’assistència social concedides per les comunitats autònomes i les entitats locals.

5è En cas de treballador per compte propi, el certificat expedit per l’òrgan gestor en el qual figuri la quantia mensual percebuda si estigués percebent la prestació per cessament d’activitat

Si el client no disposa de cap renda justificable a través dels documents anteriors, haurà de presentar un informe de l’ajuntament en el qual estigui empadronat, en el qual es motivi la idoneïtat per a l’accés a la gratuïtat d’un compte de pagament bàsic.

La gratuïtat del compte de pagament bàsic es mantindrà durant dos anys des del seu reconeixement, tret que l’entitat pugui acreditar que el client ha deixat d’estar inclòs en el col·lectiu de vulnerabilitat. Demostrant el manteniment de la situació especial, la gratuïtat es prorrogarà per successius períodes de dos anys.

En el termini de 12 mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret, 23 d’abril de 2020, el Ministeri d’Economia i Empresa realitzarà un informe per a avaluar l’accés als comptes de pagament bàsics i la definició de situació d’especial vulnerabilitat o risc d’exclusió financera i, en cas que sigui necessari, elaborar propostes de millora del marc normatiu aplicable. Per a això, les entitats de crèdit hauran d’informar el Banc d’Espanya, anualment, i durant el mes de juny de cada any, sobre el nombre de comptes que han estat obertes, i les sol·licituds que s’han rebutjat.

COM ES RECTIFICA UNA FACTURA ON S’HA IDENTIFICAT DE MANERA ERRÒNIA AL DESTINATARI?

Si s’ha expedit una factura a nom d’un destinatari existent però diferent d’aquell per al qual es va realitzar la corresponent operació (sent correctes l’import de la base i la quota impositiva), s’haurà d’expedir una factura rectificativa en què constant el mateix destinatari es consignin amb signe negatiu les seves magnituds.

Llegir més

Com es rectifica una factura on s’ha identificat de manera errònia al destinatari?

Si s’ha expedit una factura a nom d’un destinatari existent però diferent d’aquell per al qual es va realitzar la corresponent operació (sent correctes l’import de la base i la quota impositiva), s’haurà d’expedir una factura rectificativa en què constant el mateix destinatari es consignin amb signe negatiu les seves magnituds.

A part de l’anterior, s’haurà d’expedir per al destinatari real de les operacions una factura ajustada a les dades i requisits continguts en l’article 6 del Reglament de facturació, factura que no tindrà la consideració de factura rectificativa.

Si per contra en la factura expedida originalment s’ha comès un error diferent de l’anterior en la identificació del destinatari real, per exemple, una denominació incompleta del nom o raó social del destinatari, el Reglament de facturació no preveu cap forma concreta en què aquesta rectificació s’hagi d’efectuar i n’hi haurà prou amb que la factura rectificativa esmeni, de forma clara i intel·ligible, l’error comès.

En qualsevol cas, sí que és preceptiu que la factura rectificativa faci referència al número i sèrie de la factura que es rectifica i la factura rectificativa, al seu torn, haurà identificada degudament amb esment de la seva sèrie específica. 

COMPROVI SI ESTÀ OBLIGAT A PRESENTAR EL MODEL 179 DE DECLARACIÓ INFORMATIVA TRIMESTRAL DE CESSIÓ D’ÚS D’HABITATGES AMB FINALITATS TURÍSTIQUES

Els recordem que té fins al 30 d’abril per presentar el model 179 “Declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques” del primer trimestre de 2019. Estan obligades a la seva presentació les persones i entitats que prestin el servei d’intermediació entre els cedents i cessionaris de l’ús d’habitatges amb finalitats turístiques, sigui a títol onerós o gratuït.

Llegir més

Comprovi si està obligat a presentar el model 179 de declaració informativa trimestral de cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques

Els recordem que té fins al 30 d’abril per presentar el model 179 “Declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques” del primer trimestre de 2019. Estan obligades a la seva presentació les persones i entitats que prestin el servei d’intermediació entre els cedents i cessionaris de l’ús d’habitatges amb finalitats turístiques, sigui a títol onerós o gratuït.

Li recordem que les persones i entitats que mitjancen en lloguers d’habitatges amb finalitats turístiques han de declarar els arrendaments en els quals hagin mitjançat a través del model 179 (“Declaració informativa trimestral de la cessió d’ús d’habitatges amb finalitats turístiques”). 

El 2018, en ser el primer any en què s’havia de presentar el model 179 es va poder presentar de forma anual al gener de 2019, però a partir de 2019 aquest model s’ha de presentar trimestralment, i el termini de presentació de la declaració del primer trimestre de 2019 finalitza el pròxim 30 d’abril.

Obligats a la seva presentació

Ho estan les persones i entitats que prestin el servei d’intermediació entre els cedents i cessionaris de l’ús d’habitatges amb finalitats turístiques, a títol onerós o gratuït.

En particular, tindran aquesta consideració les persones o entitats que constituïdes com a plataformes col·laboratives mitjancin en la cessió d’ús i tinguin la consideració de prestador de serveis de la societat de la informació, amb independència que presti o no el servei subjacent objecte d’intermediació o de la imposició de condicions respecte dels cedents o cessionaris del servei en relació a ell com el preu, les assegurances, els terminis o altres condicions contractuals.

No han de presentar el nou model de declaració informativa, respecte de l’arrendament o subarrendament d’habitatges definits en la Llei d’arrendaments urbans (LAU):

  • Els allotjaments turístics regulats per la seva normativa específica.
  • El dret d’aprofitament per torn de béns immobles i els usos i contractes a què es refereix l’article 5 de la LAU, amb l’excepció de la cessió temporal d’ús de la totalitat d’un habitatge moblat i equipat en condicions d’ús immediat, comercialitzat o promocionat en canals d’oferta turística i realitzada amb finalitat lucrativa, tot i que estigui sotmès a un règim específic derivat de la seva normativa sectorial.

Informació a subministrar

La informació a subministrar en el model 179 comprèn:

a) Identificació del titular o titulars de l’habitatge, del titular del dret en virtut del qual se cedeix l’habitatge (si és diferent del titular de l’habitatge) i de les persones o entitats cessionàries.

b) Identificació de l’immoble (adreça completa) amb especificació de la referència cadastral, en el cas que la tinguessin assignada.

c) Nombre de dies de gaudi de l’habitatge amb finalitats turístiques, així com la data d’inici de la seva cessió.

d) Import percebut, si escau, pel titular cedent de l’ús de l’habitatge.

e) Número de contracte en virtut del qual el declarant media en la cessió d’ús de l’habitatge.

f) Data de mediació en l’operació.

g) Identificació del mitjà de pagament utilitzat (transferència, targeta de crèdit o dèbit o un altre mitjà de pagament).

La informació continguda en les lletres e), f) i g) anteriors tenen caràcter opcional, a fi de transparentar l’operació relativa a la cessió de l’immoble, la qual cosa evita potencials requeriments d’informació per part de l’administració tributària dirigits al coneixement d’aquests elements relatius a la cessió d’aquests immobles.

Termini i forma de presentació 2019

La presentació del model 179 tindrà una periodicitat trimestral, relatiu a les operacions realitzades en cada trimestre natural, i s’haurà de presentar en el termini comprès entre el primer i l’últim dia del mes natural posterior a la finalització del trimestre a què es refereixi la declaració, i s’hauran de remetre a l’AEAT mitjançant l’enviament de missatges informàtics, seguint el mecanisme ja establert per al SII en la seu electrònica de l’AEAT.