MESURES FISCALS EN L’ITP I L’IBI A FAVOR DEL LLOGUER D’HABITATGE

S’estableix l’exempció de l’ITP en la subscripció de contractes d’arrendament per a ús estable i permanent i noves mesures a l’IBI per a afavorir el lloguer.

Llegir més

Mesures fiscals en l’ITP i l’IBI a favor del lloguer d’habitatge

S’estableix l’exempció de l’ITP en la subscripció de contractes d’arrendament per a ús estable i permanent i noves mesures a l’IBI per a afavorir el lloguer.

Al BOE del dia 18 de desembre, s’ha publicat el Reial decret llei 21/2018, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer que contempla un conjunt de mesures de caràcter urgent per a millorar l’accés a l’habitatge i afavorir el lloguer assequible. 

La nova norma, amb efectes generals des del 19 de desembre de 2018, comprèn modificacions en cinc normes: la Llei d’arrendaments urbans, la Llei sobre propietat horitzontal, la Llei d’enjudiciament civil, el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i el text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

Pel que fa a les mesures fiscals, la norma contempla les següents novetats: 

1. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD)

S’estableix l’exempció de l’ITP i AJD en la subscripció de contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent, de manera que es redueixen les càrregues fiscals que comporta el mercat del lloguer d’habitatge habitual.

2. Impost sobre béns immobles

  • S’exceptua de l’obligació de repercutir l’impost a l’arrendatari quan l’arrendador sigui un ens públic en els supòsits de lloguer d’immoble d’ús residencial amb renda limitada per una norma jurídica.
  • Es modifica la regulació del recàrrec previst per als immobles d’ús residencial desocupats amb caràcter permanent, mitjançant la seva remissió a la corresponent normativa sectorial d’habitatge, autonòmica o estatal, amb rang de llei, a fi que pugui ser aplicat pels ajuntaments mitjançant l’aprovació de la corresponent ordenança fiscal.
  • Es crea una bonificació potestativa de fins al 95% per als immobles destinats a lloguer d’habitatge amb renda limitada per una norma jurídica.

FINS AL 31 DE DESEMBRE POT MODIFICAR LA BASE DE COTITZACIÓ COM A AUTÒNOM

Li recordem que té l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar, dins dels límits permesos segons edat, fins al 31 de desembre. Aquesta modificació tindrà efectes a partir de l’1 de gener de 2019.

Llegir més

Fins al 31 de desembre pot modificar la base de cotització com a autònom

Li recordem que té l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar, dins dels límits permesos segons edat, fins al 31 de desembre. Aquesta modificació tindrà efectes a partir de l’1 de gener de 2019.

Com ja hem anat informant, des del passat 01-01-2018, s’estableix que els autònoms podran canviar de base de cotització fins a 4 vegades l’any (el dia primer d’abril, juliol, octubre i gener). Fins ara, només es permetien 2 canvis a l’any (abans de l’1 de maig, amb efectes des del primer de juliol següent; i abans del primer de novembre, amb efecte des del primer de gener de l’exercici següent). 

Doncs bé, li recordem que fins al 31 desembre  de 2018 inclusivament,  i amb efectes per a l’1 de gener de 2019, tenen l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar, dins dels límits permesos segons la seva edat.

A més, també pot sol·licitar que la quantia per la qual cotitza es vagi incrementant automàticament cada any en la mateixa proporció que ho hagi fet la base mínima o màxima de cotització, o comunicar que renuncia a aquest increment, que també s’haurà de comunicar abans de l’1 de gener de 2019.   

Actualment la base mínima està en els 932,70 euros al mes i la màxima en 3.803,70 euros al mes. Entre aquestes quanties el treballador per compte propi pot triar la base que desitgi i per tant la quota que pagarà mensualment.

Atenció. El passat 22 de novembre les organitzacions més representatives d’autònoms (ATA, UPTA i CEAT) van arribar a un acord amb la Secretaria d’Estat de la Seguretat Social perquè la pujada de les bases mínimes dels treballadors el 2019 es limitessin a un increment similar a la mitjana pactada els últims 15 anys (1,25% més). Això deixarà la base mínima en 944,3 euros i la quota mínima en 283,3 euros mensuals. És a dir, 5,3 euros més al mes que l’actual i 63 euros més a l’any. Per als autònoms societaris aquesta pujada de la base mínima serà de 82 euros anuals, és a dir, 6,89 euros mensuals. La mesura està pendent de ser aprovada mitjançant decret llei, i també permetrà als autònoms societaris poder triar en quin règim cotitzar: RETA o règim general.

Cal esmentar que aquest canvi de la base de cotització estarà subjecte a una sèrie de condicions en els següents casos:

  • La base mínima de cotització dels treballadors autònoms que, en algun moment de l’any 2018 i de manera simultània hagi tingut contractat 10 treballadors o més per compte d’altri, així com la de l’autònom societari és de 1.199,10 euros mensuals.
  • Els treballadors autònoms que estiguin cotitzant per qualsevol de les bases màximes d’aquest règim especial podran sol·licitar que la seva base de cotització s’incrementi automàticament en el mateix percentatge en què s’augmentin aquestes bases màximes.
  • Els treballadors autònoms que no estiguin cotitzant per qualsevol de les bases màximes podran sol·licitar que la seva base de cotització s’incrementi automàticament en el mateix percentatge en què s’augmentin les bases màximes de cotització d’aquest règim especial. En cap cas la base de cotització triada podrà ser superior al límit màxim que pogués afectar el treballador. La sol·licitud es podrà realitzar, durant tot l’any natural, i tindrà efectes des del dia 1 de gener de l’any següent a la data de presentació de la sol·licitud.

D’altra banda, els treballadors autònoms societaris (socis de societats mercantils i administradors) i treballadors autònoms que tinguin contractats més de 10 treballadors, les seves bases mínimes de cotització s’equiparen a la mínima dels treballadors enquadrats en el grup 1 del règim general de la Seguretat Social, que ascendeix a 1.199,10 euros, enfront dels 919,80 euros, amb caràcter general de la resta dels autònoms, la qual cosa suposa un increment de la quota a pagar de 83,50 euros/mes (358,50 euros en lloc de 275,00 euros).

També cal afegir que, els treballadors que, durant l’exercici 2017 hagin estat d’alta i cotitzant simultàniament en els règims especial d’autònoms i general de la Seguretat Social respecte a les contingències comunes i tenint en compte tant les aportacions empresarials com les corresponents al treballador en règim general, així com les efectuades en règim especial d’autònoms, tindran dret a devolució per l’excés cotitzat. Aquesta devolució s’efectuarà d’ofici per part de la TGSS que verificarà si es compleixen els requisits per a procedir a aquesta devolució. Això és una mesura que s’ha incorporat amb la Llei 6/2017, ja que anteriorment s’havia de sol·licitar per part de l’interessat.

També els informem que poden optar per la cobertura de les contingències professionals (accident de treball i malaltia professional) i de la protecció per cessament d’activitat abans de l’1 de gener de 2019.

Per poder realitzar la sol·licitud de canvi de base de cotització s’haurà d’acudir a una de les oficines de la TGSS amb la corresponent documentació o bé presentar la sol·licitud de manera telemàtica perquè, des de l’any passat, a través del Sistema RED es poden realitzar els següents tràmits:

– Sol·licitud de canvi de base de cotització

– Sol·licitud de revaloració automàtica de la base de cotització

– Anul·lació de sol·licitud de canvi de base de cotització

– Anul·lació de revaloració automàtica de la base de cotització

Si està interessat a modificar la base de cotització (amb la finalitat d’augmentar la base de càlcul de la jubilació o la baixa d’incapacitat temporal), els agrairíem que ens ho fessin saber com més aviat millor.

 
 

APROVADES MESURES URGENTS EN MATÈRIA D’HABITATGE I LLOGUER

Amb efectes des del 19 de desembre de 2018, s’ha publicat al BOE el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer que pretén millorar l’accés a l’habitatge i afavorir el lloguer assequible. Entre altres novetats, s’amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes d’arrendament d’habitatge de 3 a 5 anys (o 7 anys si l’arrendador és persona jurídica) i s’allarga el termini de pròrroga tàcita d’1 a 3 anys. A més, en el moment de la signatura del contracte, l’arrendador no podrà exigir al nou inquilí un aval, al marge de la fiança, que excedeixi en dos mesos la renda mensual de lloguer tret que es tracti de contractes de llarga durada, i s’estableix que les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador, quan sigui persona jurídica (empresa o societat).

Llegir més

Aprovades mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer

Amb efectes des del 19 de desembre de 2018, s’ha publicat al BOE el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer que pretén millorar l’accés a l’habitatge i afavorir el lloguer assequible. Entre altres novetats, s’amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes d’arrendament d’habitatge de 3 a 5 anys (o 7 anys si l’arrendador és persona jurídica) i s’allarga el termini de pròrroga tàcita d’1 a 3 anys. A més, en el moment de la signatura del contracte, l’arrendador no podrà exigir al nou inquilí un aval, al marge de la fiança, que excedeixi en dos mesos la renda mensual de lloguer tret que es tracti de contractes de llarga durada, i s’estableix que les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador, quan sigui persona jurídica (empresa o societat).

Amb efectes des del 19 de desembre de 2018, s’ha publicat al BOE el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer que pretén millorar l’accés a l’habitatge i afavorir el lloguer assequible. 

Atenció. Els contractes d’arrendament subscrits amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reial decret llei es continuaran regint per l’establert en el règim jurídic que els era aplicable.

Sense perjudici d’això, quan les parts ho acordin i no resulti contrari a les previsions legals, els contractes preexistents es podran adaptar al règim jurídic establert en aquest Reial decret llei.

La nova norma comprèn modificacions en cinc normes: la Llei d’arrendaments urbans, la Llei sobre propietat horitzontal, la Llei d’enjudiciament civil, el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i el text refós de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.

Les mesures que contempla el Reial decret llei són les següents:

Millora de la regulació dels contractes de lloguer.

Es modifica la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans (LAU), amb la introducció de les següents modificacions que afecten els contractes del lloguer:

  1. S’amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes d’arrendament d’habitatge de 3 a 5 anys (o 7 anys si l’arrendador és persona jurídica). És a dir, augmenta el termini legal mínim en el qual l’inquilí pot romandre en l’habitatge arrendat.
  1. S’amplia el termini de pròrroga tàcita d’1 a 3 anys. Es tracta del termini temporal pel qual s’amplia el contracte una vegada transcorregut el període de pròrroga obligatòria, en el cas que l’arrendador o l’arrendatari no manifestin la seva voluntat de no renovar-lo.
  1. Es limiten les garanties addicionals a la fiança, fins a un màxim de dues mensualitats, tret que es tracti de contractes de llarga durada. D’aquesta forma, es limita la càrrega econòmica que de vegades genera a l’inquilí la signatura d’un nou contracte, a través d’un aval o dipòsit bancari que se suma a la quantia de la fiança.
  1. Es facilita l’adopció d’acords entre el propietari i l’inquilí per a la renovació o millora de l’habitatge en el transcurs d’un mateix contracte d’arrendament.
  1. S’estableix que les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte seran a càrrec de l’arrendador, quan sigui persona jurídica (una societat o empresa), excepte aquelles despeses en les quals s’hagi incorregut per iniciativa directa de l’arrendatari. Actualment els que van a una agència immobiliària a buscar casa de lloguer han d’abonar-li una mensualitat en concepte d’honoraris, una quantitat de la qual a partir d’ara se’n farà càrrec l’arrendador.
  1. Es millora i s’aclareix la remissió dels contractes de lloguer turístic d’habitatge a la normativa sectorial turística que resulti aplicable.

Mesures en favor de les comunitats de propietaris davant el fenomen del lloguer turístic d’habitatges.

Els lloguers turístics surten de la LAU i es regularan com una activitat econòmica.

Es modifica la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, per a habilitar la possibilitat que, per majoria qualificada de tres cinquenes parts dels propietaris, en les comunitats de veïns es puguin adoptar acords que limitin o condicionin l’exercici de l’activitat del lloguer turístic d’habitatge, per a, d’aquesta forma, afavorir la convivència en els edificis d’habitatges.

Una mesura que, només s’aplicarà a nous pisos turístics i no als ja existents perquè “no té caràcter retroactiu”.

Més protecció a les llars vulnerables i més seguretat jurídica en el procediment de desnonament d’habitatge.

S’introdueixen canvis en la Llei d’enjudiciament civil perquè es paralitzin els desnonaments fins que es trobi una alternativa de residència en els casos que afectin persones o famílies vulnerables, establint que la determinació de la situació de vulnerabilitat produirà la suspensió del procediment fins que s’adoptin les mesures que els serveis socials estimin oportunes per un termini màxim d’un mes, o de dos mesos quan el demandant sigui persona jurídica.

En concret, en aquests casos els jutges notificaran els inicis dels processos de desnonament als serveis socials. Aquests emetran un informe i, si alerten que les persones que seran expulsades de la seva llar es troben en situació de vulnerabilitat, s’obrirà una pròrroga d’un mes (o de dos quan és una persona jurídica la que sol·licita el llançament) per buscar una solució.

Mesures fiscals en favor del lloguer d’habitatge.

S’estableix l’exempció de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) en la subscripció de contractes d’arrendament d’habitatge per a ús estable i permanent, de manera que es redueixen les càrregues fiscals que comporta el mercat del lloguer d’habitatge habitual.

A més, es modifica la regulació de l’impost sobre béns immobles (IBI) incorporant mesures que afavoreixen el mercat de lloguer d’habitatge:

  1. S’elimina l’obligació de repercutir l’IBI a l’arrendatari en el lloguer social d’habitatge per part d’administracions o ens públics.
  1. Els ajuntaments amb superàvit podran destinar-lo a promoure el seu parc d’habitatge públic.
  1. S’habilita als ajuntaments la possibilitat d’establir una bonificació de fins al 95 per cent en la quota de l’IBI per als habitatges subjectes a lloguer a preu limitat.
  1. S’estableixen les bases i garanties per a la definició del concepte d’immoble d’ús residencial desocupat amb caràcter permanent, per a l’aplicació per part dels ajuntaments del recàrrec a l’IBI establert l’any 2002.

Mesures de foment de l’accessibilitat universal.

A fi d’estimular la realització d’obres d’adaptació o millora de l’accessibilitat, es modifica la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal per a augmentar, en un termini de tres anys, al 10 per cent el fons de reserva de les comunitats de propietaris, i establir la possibilitat que es destini a la realització d’obres en matèria d’accessibilitat, en un context demogràfic, en el qual cada vegada hi ha més persones en situació de mobilitat reduïda que troben greument limitats els seus drets per l’existència de barreres físiques en els seus edificis.

Així mateix, s’estableix l’obligatorietat de les obres d’accessibilitat establertes legalment quan les ajudes públiques a les quals la comunitat pugui tenir accés arriben al 75 per cent del seu import.

Mesures d’estímul de l’oferta i pròximes iniciatives.

L’aprovació d’aquest Reial decret llei de mesures urgents constitueix el primer resultat del Grup de Treball Interministerial en el qual han participat representants de vuit Departaments Ministerials (Foment; Justícia; Hisenda; Economia i Empresa; Indústria, Comerç i Turisme; Política Territorial i Funció Pública; Sanitat, Consum i Benestar Social; i, Transició Ecològica) juntament amb el Departament d’Assumptes Econòmics de Presidència del Govern, amb l’objectiu de programar un ampli conjunt de mesures que de forma particular permeti augmentar l’oferta d’habitatges de lloguer, i posar en marxa una reorientació de la política d’habitatge a escala estatal, encara que el desenvolupament i la seva execució correspongui a les comunitats autònomes i als ajuntaments.

En aquest marc, en els pròxims mesos s’impulsaran noves mesures que afrontin des d’una perspectiva a mitjà termini, els aspectes estructurals que poden incidir en un augment de l’oferta d’habitatge en lloguer a preus assequibles i en el foment de l’activitat dels diferents operadors i agents públics i privats del sector.

D’aquesta forma, es poden destacar les següents iniciatives i línies d’actuació que tenen ja un avançat grau de desenvolupament i que serviran per a completar la reforma integral en matèria d’habitatge:

  1. Aprovació d’un Reial decret llei de mesures administratives i processals per a reforçar la seguretat jurídica en l’àmbit de l’ordenació territorial i urbanística.
  1. Tramitació d’una Llei estatal d’habitatge que, garantirà l’exercici del dret constitucional a l’habitatge en tot l’Estat, configurant-la com a servei públic i impedint per Llei l’alienació del parc públic d’habitatge a fons d’inversió.
  1. Afavorir l’activitat dels promotors d’habitatge social, possibilitant la destinació dels romanents de tresoreria municipal a inversions financerament sostenibles, entre les quals s’inclogui específicament la construcció i rehabilitació d’habitatge.
  1. Pla 20.000 habitatges. A desenvolupar al llarg d’un termini de 4-6 anys, estaran destinats de forma indefinida al lloguer o a la cessió en ús amb rendes i preu limitats, en aquelles localitzacions que comptin amb una demanda acreditada i en les quals el preu del lloguer s’ha incrementat considerablement.
  1. Mesures estructurals per a afavorir l’activitat i l’oferta. En el mateix Reial decret llei s’encomana al Ministeri de Foment l’adopció d’una sèrie de mesures per a dinamitzar l’oferta d’habitatge en lloguer. S’analitzaran diferents mesures específiques per a agilitar els tràmits de concessió de llicències i reduir la càrrega administrativa en la promoció immobiliària i l’activitat de la construcció, avaluant qüestions com la dotació de mitjans materials i recursos humans per a assegurar l’eficiència de les oficines responsables a escala local, la racionalització de tràmits, l’administració o serveis electrònics i l’adequació del marc normatiu i legislatiu.

Per al desenvolupament de totes aquestes mesures s’avançarà en matèria de col·laboració i cooperació per part de l’Estat amb les administracions territorials que exerceixen les competències en aquestes matèries: comunitats autònomes i ajuntaments.

COM MILLORAR EL CONTROL DE LA TRESORERIA EN 9 CLAUS

A l’hora de portar un control sobre la tresoreria de les empreses sempre solen aparèixer problemes. En moltes ocasions les xifres no arriben a quadrar o s’acaben perdent factures perquè no s’ha dut a terme una gestió correcta. Si es fessin bé les coses des d’un principi les empreses es podrien estalviar més d’un maldecap.

Llegir més

Com millorar el control de la tresoreria en 9 claus

A l’hora de portar un control sobre la tresoreria de les empreses sempre solen aparèixer problemes. En moltes ocasions les xifres no arriben a quadrar o s’acaben perdent factures perquè no s’ha dut a terme una gestió correcta. Si es fessin bé les coses des d’un principi les empreses es podrien estalviar més d’un maldecap.

Moltes empreses no compten amb un pla de tresoreria efectiu. A causa d’això es troben amb situacions d’incertesa i sense arribar a tenir clar el que hauran de cobrar i pagar en els mesos esdevenidors. A la llarga això pot implicar molts problemes en l’empresa. També és rellevant que moltes empreses segueixen obstinades a no fer el salt de l’analògic al digital i continuen realitzant totes les seves operacions en paper o en programes informàtics obsolets que acaben fallant.

Les 9 claus de com millorar el control de tresoreria en l’empresa:

1. Control de cobraments i pagaments associats a la factura: és important que en cada factura es tinguin totalment clars els cobraments i els pagaments, ja que d’aquesta forma ens evitarem després problemes. Això és essencial per portar un control de tresoreria correcte.

2. Registre de cobraments i pagaments amb informació comptable: portant un registre evitarem després pèrdues i daltabaixos a l’hora de revisar les factures.

3. Control de cobraments i pagaments pendents: moltes vegades ens deuen diners o en devem, no ho gestionem correctament i al final acabem tenint sorpreses desagradables. És necessari que tot estigui perfectament controlat.

4. Gestió de bancs i caixa: d’aquesta forma tindrem un control total referent a les operacions que fem amb bancs.

5. Previsions de tresoreria: poder disposar d’aquesta eina ens permetria avançar-nos a la situació econòmica de l’empresa i d’aquesta forma tindríem clar com hem d’actuar.

6. Gràfiques de situació: en comptes de passar-nos hores i hores rebuscant entre factures unes gràfiques amb un simple cop de vista ens poden mostrar perfectament la situació de l’empresa.

7. Sèries en tresoreria: en tenir-ho tot ben organitzat evitarem després trobar-nos amb imprevistos.

8. Llistat de moviments per banc: si operem amb diversos bancs serà una bona eina per poder organitzar-nos correctament.

9. Tipus de comptabilitat: poder diferenciar entre tots els tipus de comptabilitat que existeixen ens seran de gran utilitat.

 

UN AUTÒNOM POT SER GERENT DE LA SEVA EMPRESA I COBRAR LA JUBILACIÓ

El jutjat social número 3 d’Oviedo ha dictat una sentència en la qual reconeix a un autònom el dret a percebre una pensió de jubilació del 100% i compatibilitzar-la amb la seva activitat com a gestor de la seva pròpia empresa.

Llegir més

Un autònom pot ser gerent de la seva empresa i cobrar la jubilació

El jutjat social número 3 d’Oviedo ha dictat una sentència en la qual reconeix a un autònom el dret a percebre una pensió de jubilació del 100% i compatibilitzar-la amb la seva activitat com a gestor de la seva pròpia empresa.

Fins a juliol d’aquest any, per a un autònom era molt complicat cobrar una pensió equiparable a la que percep un treballador per compte d’altri, però això ha canviat. Gràcies a la Llei de reformes urgents del treball autònom i a una sentència pionera en l’aplicació i interpretació favorable de la mateixa per a aquells treballadors autònoms que han constituït una empresa, el panorama ja no és el mateix.

Percebre el 100% de la pensió de jubilació activa és compatible amb el manteniment del lloc d’administrador únic d’una societat, sempre que aquesta tingui contractat almenys un treballador per compte d’altri. Així ho ha determinat el jutjat social número 3 d’Oviedo, en un cas en el qual ha reconegut a un afiliat al règim especial de treballadors autònoms (RETA) el seu dret a cobrar aquest subsidi íntegre encara que continuï regentant un negoci

Aquest dret va ser reconegut, per la Llei 6/2017 de reformes urgents del treball autònom per a aquells autònoms que mantinguessin, almenys, un treballador en nòmina. No obstant això, des de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) de forma recurrent s’interpretava que aquest treballador o treballadors havien de ser contractats a nom de l’autònom i no d’una societat.

En els fets jutjats es descriu com l’INSS, arribada l’edat de jubilació de l’autònom asturià, li denega la pensió per no tenir treballadors contractats a nom seu.

Després d’un primer recurs, la resolució administrativa emesa des de la Seguretat Social tan sols li reconeix una pensió de jubilació del 50% mentre fos compatibilitzada amb el treball de gerent en la seva pròpia empresa.

No conforme amb aquesta resolució i després d’acudir novament als tribunals argumentant que l’última reforma legal tenia com a finalitat principal no només una millora de la situació dels autònoms, sinó també la promoció i defensa de l’ocupació, ha aconseguit que els jutges li donin la raó.

Aquesta última sentència afirma que la interpretació feta per l’INSS és “contrària a la finalitat legislativa mateixa de la llei, a més de no ser resultant del tenor literal de la norma”.

La sentència del jutjat d’Oviedo, que no és ferma i pot ser recorreguda davant la sala social del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries és pionera i de summa transcendència per als autònoms que regenten una societat mercantil, fet molt habitual sobretot si es té en compte que hi ha moltíssims autònoms que recorren a la creació de societats limitades per acotar l’abast de la seva responsabilitat patrimonial.