En el BOE del 15 de gener de 2020, s’ha publicat el Reial decret llei 1/2020, de 14 de gener, pel qual s’estableix la revaloració i manteniment de les pensions i prestacions públiques del sistema de Seguretat Social. Les pensions abonades pel sistema de la Seguretat Social, en la seva modalitat contributiva, així com de classes passives de l’Estat, s’incrementaran un 0,9% i amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 2020.

L’actual situació de pròrroga pressupostària, unida a la decisió de posposar la revaloració de les pensions recollida en el recent Reial decret llei 18/2019, de 27 de desembre, pel qual s’adopten determinades mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social, han acabat amb l’aprovació del Reial decret llei 1/2020, de 14 de gener, amb la finalitat d’evitar el perjudici que per al col·lectiu de pensionistes suposaria, en termes de pèrdua de poder adquisitiu, que la revaloració no fos efectiva fins a l’aprovació de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2020.

Les quanties de les pensions i prestacions públiques i els límits d’ingressos aplicables en 2020 seran, conforme a l’annex del Reial decret llei 1/2020, els següents:

Import màxim per a 2020 de la pensió pública: 2.683,34 euros/mes o 37.566,76 euros/any.

Import mínim de la pensió de jubilació per a 2020: per als jubilats amb cònjuge a càrrec serà de 843,3 euros al mes (enfront dels 835,6 euros en 2019), sense cònjuge 683,49 euros (enfront dels 677,4 euros en 2019) i en cas de cònjuge no a càrrec en 648,68 euros mensuals (enfront dels 642,9 euros en 2019).

Quanties mínimes de les pensions de la modalitat contributiva:

Límit d’ingressos per al reconeixement de complements econòmics per mínims:

– En 2020:

• Sense cònjuge a càrrec: 7.638,00 euros/any.

• Amb cònjuge a càrrec: 8.909,00 euros/any.

Quanties mínimes de les pensions de Classes Passives:

* En el cas que existeixin diversos beneficiaris, l’import de la pensió individual serà el resultat de dividir aquesta quantitat entre el nombre de perceptors; garantint el mínim per beneficiari en 208,90 €/mes o 411,00 €/mes si és orfe menor de 18 anys i amb una discapacitat igual o superior al 65 per 100.

Límit d’ingressos per al reconeixement de complements econòmics per a mínims:

– En 2020: 7.638,00 euros/any.

Quanties d’altres pensions i prestacions públiques

1. Límit màxim de percepció de pensió pública: 2.683,34 euros/mes o 37.566,76 euros/any.

2. Pensions de l’assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa extingida (SOVI):

• Pensions del SOVI no concurrents: 6.127,80 euros/any.

• Pensions del SOVI concurrents amb pensions de viduïtat d’algun dels règims del sistema de la Seguretat Social o amb alguna d’aquestes pensions i, a més, amb qualsevol altra pensió pública de viduïtat: 5.947,20 euros/any.

3. Pensions modalitat no contributiva: 5.538,40 euros/any.

• Complement de pensió per al lloguer d’habitatge: 525 euros anuals.

4. Prestacions familiars de la Seguretat Social:

• Assignació econòmica per fill o menor a càrrec sense discapacitat: 341 euros/any.

Sense perjudici de l’anterior, la quantia de l’assignació econòmica serà en còmput anual de 588 euros en els casos en què els ingressos siguin inferiors al límit previst en la següent escala:

H = fills a càrrec del beneficiari menors de 18 anys.

N = nombre de menors de 14 anys en la llar.

M = nombre de persones de 14 o més anys en la llar.

– Assignació econòmica per fill o menor a càrrec amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent: 1.000,00 euros/any.

– Assignació econòmica per fill a càrrec major de 18 anys amb discapacitat:

• Amb un grau de discapacitat igual o superior al 65 per cent: 4.747,20 euros/any.

• Amb un grau de discapacitat igual o superior al 75 per cent i amb necessitat de concurs d’una altra persona per a la realització dels actes essencials de la vida: 7.120,80 euros/any.

– Prestació per naixement o adopció de fill, en supòsits de famílies nombroses, monoparentals i de mares amb discapacitat establerta en l’article 357 i la quantia de la qual es recull en l’article 358 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social: 1.000,00 euros.

– Límit d’ingressos per al reconeixement de les prestacions familiars de la Seguretat Social per fill o menor a càrrec:

• Quantia a la qual es refereix el paràgraf primer de l’article 352.1.c) del text refós de la Llei General de la Seguretat Social (fills o menor a càrrec sense discapacitat): 12.424,00 euros/any.

• Quantia a la qual es refereix el paràgraf segon de l’article 352.1.c) del text refós de la Llei General de la Seguretat Social (família nombrosa): 18.699,00 euros/any, amb un increment de 3.029,00 euros per cada fill a càrrec a partir del quart, aquest inclòs.

5. Subsidis econòmics del text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social:

• Subsidi de garantia d’ingressos mínims: 149,86 euros/mes.

• Subsidi per ajuda de tercera persona: 58,45 euros/mes.

• Subsidi de mobilitat i compensació per despeses de transport: 68,10 euros/mes.

6. Pensions assistencials de la Llei 45/1960, de 21 de juliol i Reial decret 2620/1981, de 24 de juliol: 149,86 euros/mes.

7. Quantia de la prestació econòmica establerta per la Llei 3/2005, de 18 de març (prestació econòmica als ciutadans d’origen espanyol desplaçats a l’estranger, durant la seva minoria d’edat, a conseqüència de la Guerra Civil): 7.507,83 euros/any.

8. Quantia dels ajuts socials reconeguts als afectats pel VIH a l’empara del Reial decret llei 9/1993, de 28 de maig: 639,33 euros/mes.

Finalment, es contempla la garantia de manteniment del poder adquisitiu de les pensions en cas que la inflació en 2020 sigui superior a l’increment previst del 0,9% i es preveu que els pensionistes rebran, abans de l’1 d’abril de 2021 i en un únic pagament, una quantitat equivalent a la diferència entre la pensió percebuda en 2020 i la que hagués correspost d’haver aplicat a les quanties de 2019 un increment percentual igual al valor mitjà dels increments percentuals interanuals de l’IPC dels mesos de desembre de 2019 a novembre de 2020, sempre que el valor mitjà resultant sigui superior al 0,9%.

Relacionar-se amb l’Administració Pública, sobretot quan es tracta d’exigir drets o de defensar interessos propis, s’assembla moltes vegades a una lluita entre David i Goliat en la qual l’administració apareix com un gegantesc Goliat inesgotable i el ciutadà ha d’adoptar el paper d’heroic David per a sobreviure.

Sent cert l’anterior, tampoc cal desesperar ni donar-ho tot per perdut per endavant, perquè les mateixes lleis que tot sovint atorguen privilegis exagerats a l’administració també protegeixen als ciutadans. Amb això no volem dir que s’arribi a un equilibri en la relació ciutadà-administració pública, però sí que comptem amb armes i mecanismes legals per a no deixar-nos trepitjar i fer valer els nostres drets enfront del “corró” administratiu.

Aquests mecanismes estan recollits de manera genèrica en la Constitució i, de manera més concreta, en la llei que regula el procediment administratiu (Llei 39/2015, del 1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les Administracions públiques) i, per a simplificar, els podem dividir en dos grans grups:

1.- MECANISMES DE CARÀCTER REACTIU (“A posteriori”):

Aquí trobem tot el sistema de RECURSOS ADMINISTRATIUS (recursos d’alçada, reposició, etc.) i JUDICIALS (recurs contenciós administratiu) que permeten controlar l’activitat de l’Administració pública, una cop que s’ha produït.

2.- MECANISMES DE CARÀCTER PROACTIU (“A priori”):

El principi fonamental és que les Administracions públiques han de sotmetre la seva actuació a la llei i al dret (article 103 de la Constitució), de manera que es pugui garantir el necessari equilibri entre l’eficàcia de l’actuació administrativa (no oblidem que l’Administració defensa “el bé comú”) i la salvaguarda dels drets i interessos de la ciutadania. L’única manera d’aconseguir-ho és, d’una banda, regular detalladament el PROCEDIMENT ADMINISTRATIU, que és la forma que té l’Administració de manifestar la seva voluntat (p. ex., per a imposar una multa, donar una subvenció, prohibir una conducta, etc.) i, per una altra, establir un quadre detallat dels DRETS que assisteixen als ciutadans quan es relacionen amb una Administració pública.

El procediment administratiu (tipus, fases, terminis, etc.) es regula extensament al llarg de l’esmentada Llei 39/2015.

Els drets concrets que les persones tenim en relacionar-nos amb l’Administració es recullen en l’article 13 d’aquesta llei, i són:

• A comunicar-se amb les Administracions Públiques a través d’un Punt d’Accés General electrònic de l’administració.
• A ser assistits en l’ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb les Administracions Públiques.
• A utilitzar les llengües oficials en el territori de la seva comunitat autònoma, d’acord amb el que es preveu en aquesta Llei i en la resta de l’ordenament jurídic.
• A l’accés a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el que es preveu en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i la resta de l’ordenament jurídic (o norma autonòmica sobre aquest tema).
• A ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i empleats públics, que hauran de facilitar-los l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.
• A exigir les responsabilitats de les Administracions Públiques i autoritats, quan així correspongui legalment.
• A l’obtenció i utilització dels mitjans d’identificació i signatura electrònica contemplats en aquesta Llei.
• A la protecció de dades de caràcter personal, i en particular a la seguretat i confidencialitat de les dades que figurin en els fitxers, sistemes i aplicacions de les Administracions Públiques.
• Qualssevol altres que els reconeguin la Constitució i les lleis.

A més d’aquests drets generals i bàsics, la llei en reconeix d’altres més específics, però solament aplicables als qui tinguin el caràcter d’interessats en un procediment administratiu concret.

Finalment, no podem acabar sense esmentar que, excepte en els casos de força major, és possible exigir responsabilitat tant a les Administracions com al personal al seu servei quan ens causin una lesió en qualsevol dels nostres béns o drets, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, per al que és requisit indispensable que el mal sigui efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en una persona o grup de persones concret.

Li recordem que cada vegada que un treballador comença a treballar en la seva empresa, vostè li ha de demanar que empleni el model 145, indicant quines són les seves dades personals i familiars. Aquesta informació servirà a la seva empresa per a calcular la retenció que haurà de practicar-li en la nòmina.

A més, hauria d’informar als seus empleats que si en el futur canvia alguna de les circumstàncies inicialment informades, també hauran de comunicar-l’hi mitjançant el model 145.

Per a obtenir la previsió d’ingressos d’un treballador, computi el seu salari fix anual i la retribució variable que previsiblement percebrà. Computi com a mínim el variable de l’any anterior, tret que existeixin elements objectius que acreditin que enguany serà inferior. Afegeixi també els salaris en espècie.

Model 145

Per conèixer la situació familiar dels seus empleats, demani’ls que completin i li lliurin el model 145. Si un empleat ja li va lliurar aquest model anteriorment (per exemple, quan va signar el contracte de treball) no és imprescindible que cada any l’hi torni a lliurar, excepte si es modifiquen les seves circumstàncies personals. No obstant això, perquè la seva empresa tingui sempre les dades actualitzades el millor és que cada mes de gener sol·liciti a la seva plantilla que li lliuri aquest model emplenat.

Atès que molts treballadors obliden realitzar aquesta comunicació, és convenient que al gener els ofereixi la possibilitat d’emplenar un model 145 per comunicar aquells canvis produïts l’any anterior i que encara no hagin comunicat. Encara que aquest oferiment no és obligatori -són ells els qui han de comunicar els canvis-, tots en sortiran beneficiats:

• Si els canvis suposen un menor tipus de retenció, els seus treballadors rebran un net més elevat cada mes. I si suposen un augment, evitaran les sancions que els pot imposar Hisenda per no comunicar aquests canvis a l’empresa.

• D’altra banda, la seva empresa evitarà que els seus treballadors li comuniquin els canvis que van tenir lloc l’any anterior en un altre moment (per exemple, a meitat d’any), la qual cosa l’obligaria a recalcular el tipus de retenció establert al gener.

La comunicació de les dades relatives a la situació personal i familiar del perceptor, s’haurà d’efectuar amb anterioritat al primer dia de cada any natural o de l’inici de la relació laboral, considerant la situació que previsiblement existirà en aquestes dates. El pagador haurà de conservar a la disposició de l’Administració tributària, al costat de les comunicacions presentades pels perceptors, els documents que hagin estat aportats acompanyant-les.

La falta de comunicació al pagador de les circumstàncies personals i familiars, així com de la realització de pagaments que influeixen en la determinació del tipus de retenció, determinarà que apliqui el tipus de retenció corresponent sense tenir en compte aquestes circumstàncies. 

Atenció. La inclusió de dades falses, incompletes o inexactes en aquesta comunicació, així com la falta de comunicació de les seves variacions que, en cas de ser conegudes pel pagador, haguessin determinat una retenció superior, constitueix infracció tributària sancionable amb multa del 35 al 150 per 100 de les quantitats que s’haguessin deixat de retenir per aquesta causa. 

El moment en el qual el treballador haurà de comunicar el canvi de les seves circumstàncies personals o familiars serà diferent segons el cas. D’aquesta manera, el treballador haurà d’informar-lo en el termini de 10 dies des que es produeixi el canvi en les seves circumstàncies si es donen els dos següents requisits al mateix temps:

• Quan el canvi suposi un augment del tipus de retenció aplicable.
• Quan per a aquest canvi la Llei hagi previst que és possible regularitzar el tipus de retenció a meitat d’any.

Sense res més a afegir, rebi una salutació cordial.