Al BOE del dia 12 de març s’ha publicat el Reial decret llei 8/2019 (RDL), de 8 de març, que conté un paquet de mesures urgents en matèria de protecció social i ocupació, entre les quals destaquen les noves obligacions sobre el registre obligatori de jornada, juntament amb noves mesures de foment de l’ocupació indefinida, protecció social i en relació al Sistema Nacional de Garantia Juvenil.

Cal tenir en compte que aquesta norma, haurà de ser convalidada per la Diputació Permanent del Congrés en el termini de 30 dies hàbils des de la seva publicació (per la dissolució del Congrés dels Diputats el passat 5 de març de 2019).

La norma va entrar en vigor, amb caràcter general, el 13 de març de 2019.

No obstant això, les reformes sobre prestacions familiars de la Seguretat Social; protecció social en el sector marítim; conversió de contractes eventuals de treballadors agraris en indefinits o fixos-discontinus, i bonificacions per contractació d’aturats de llarga durada, entrarà en vigor l’1 d’abril de 2019, el primer dia del mes següent a la seva publicació.

La modificació sobre el registre obligatori de jornada entrarà en vigor als dos mesos de la seva publicació, això és, el 12 de maig de 2019.

A continuació li expliquem de  manera resumida les principals modificacions que conté aquesta norma.

1. Subsidi per desocupació de més grans de 52 anys

Es modifica la regulació del subsidi per desocupació per a més grans de 55 anys en els següents aspectes: 

• Reducció de l’edat d’accés de 55 a 52 anys.

• Supressió del requisit de tenir complerta l’edat de 52 anys en el moment del fet causant del subsidi, permetent l’accés quan es compleixi aquesta edat i recollint en la regulació la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre aquesta qüestió.

• Increment de la seva durada màxima, de manera que, si abans es percebia fins que la persona beneficiària pogués accedir a qualsevol de les modalitats de pensió contributiva de jubilació, es percebrà fins al compliment de l’edat ordinària de jubilació.

• Eliminació de la consideració de les rendes de la unitat familiar per a l’accés al subsidi, i prendre únicament les de la persona sol·licitant per a determinar si escau la concessió.

• Increment de la quantia de la cotització per la contingència de jubilació durant la percepció del subsidi del 100 al 125 per cent del topall mínim de cotització vigent a cada moment.

• Eliminació dels percentatges aplicables a la quantia del subsidi quan prové d’una feina desenvolupada a temps parcial.

Atenció. Les modificacions relatives al subsidi per a més grans de 52 anys s’aplicaran als drets al subsidi que neixin o es reprenguin a partir del 13 de març de 2019, així com als quals en aquesta data s’estiguin percebent pels seus beneficiaris. Les modificacions relatives a la cotització durant la percepció del subsidi del 100 al 125 per cent del topall mínim de cotització vigent s’aplicaran des del dia 1 d’abril (dia primer del mes següent a l’entrada en vigor del RDL), en relació amb els beneficiaris que en aquesta data estiguin percebent el subsidi per desocupació i als quals, a partir d’aquesta, l’obtinguin o el reprenguin.

2. Prestacions familiars de la Seguretat Social

S’incrementa l’import de l’assignació econòmica per fill a càrrec (que portava congelada des del seu establiment en l’exercici 1992), al mateix temps que s’estableixen prestacions d’import superior en aquells nuclis familiars amb menors ingressos.

Atenció. Aquesta mesura entrarà en vigor el dia 1 d’abril de 2019.

Així, la quantia de les prestacions familiars de la Seguretat Social, en la seva modalitat no contributiva, així com l’import del límit d’ingressos per al seu accés, seran els següents:

1. Amb caràcter general, l’import de l’assignació econòmica per fill o menor a càrrec, amb menys de 18 anys i no discapacitat, se situa en 341 euros/any.

L’accés al reconeixement i la percepció d’aquestes prestacions queden condicionats a l’acreditació d’ingressos (per part del beneficiari) que no superin un determinat límit que se situa en 12.313,00 euros anuals i, si es tracta de famílies nombroses, en 18.532,00 euros, amb un increment de 3.002 euros per cada fill a càrrec a partir del quart, inclòs.

2. Sense perjudici de l’anterior, i com a novetat, la quantia de l’assignació econòmica establerta serà en còmput anual de 588 euros en els casos en què els ingressos de la llar siguin inferiors segons la següent escala:

Integrants de la llar		Interval d’ingressos	Assignació íntegra anual euros
Persones > = 14 anys (M)	Persones < 14 anys (N)
1	1	4.679,99 o menys	588 x H
1	2	5.759,99 o menys	588 x H
1	3	6.839,99 o menys	588 x H
2	1	6.479,99 o menys	588 x H
2	2	7.559,99 o menys	588 x H
2	3	8.639,99 o menys	588 x H
3	1	8.279,99 o menys	588 x H
3	2	9.359,99 o menys	588 x H
3	3	10.439,99 o menys	588 x H
M	N	3.599,99 + [(3.599,99 x 0,5 x (M-1)) + (3.599,99 x 0,3 x N)] o menys	588 x H

Beneficiaris:

H = Fills a càrrec menors de 18.

N = nombre de menors de 14 anys en la llar.

M = nombre de persones de 14 o més anys en la llar.

Es mantenen les quanties de la resta de les assignacions familiars, establertes en el Reial decret llei 28/2018.

3. Quanties mínimes de les pensions d’incapacitat permanent total

Es modifica l’import de la pensió mínima, establint que durant l’any 2019 les quanties mínimes de les pensions d’incapacitat permanent total derivada de malaltia comuna per a menors de 60 anys del sistema de Seguretat Social, en la seva modalitat contributiva, queden fixades en els imports següents:

Incapacitat permanent	Amb cònjuge a càrrec – Euros/any	Sense cònjuge: unitat econòmica  unipersonal – Euros/any	Amb cònjuge no a càrrec – Euros/any
Total: derivada de malaltia comuna menor de seixanta anys.	6.991,60	6.991,60	6.930,00

L’increment es justifica en la introducció per l a situació especial d’aquestes persones, amb unes dificultats de poder-se reincorporar al treball clares i manifestes, d’una banda, i en el fet que els afecta la pujada del SMI per a 2019 que s’ha traduït en matèria de Seguretat Social en la pujada de la quantia de la base mínima de cotització, i d’aquí l’increment de la quantia de la pensió.

4. Protecció social de les persones treballadores en el sector marítim-pesquer

Es modifica la Llei 47/2015, de 21 d’octubre, reguladora de la protecció social de les persones treballadores del sector marítim-pesquer, a fi d’adequar el seu catàleg de prestacions a les novetats regulades pel Reial decret llei 6/2019, d’1 de març, de mesures urgents per a garantia de la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en l’ocupació. S’introdueix la nova prestació per exercici corresponsable de la cura del lactant, així com s’adeqüen les referències a maternitat i paternitat a la nova denominació de naixement i cura del menor, remetent, per a la seva regulació al que es disposa en el text refós de la Llei General de la Seguretat Social.

Atenció. Aquesta mesura entrarà en vigor el dia 1 d’abril de 2019.

5. Cotització en el Sistema especial per a treballadors per compte d’altri agraris establert en el Règim general de la Seguretat Social

Es modifica el Reial decret llei 28/2018, de 28 de desembre, per a la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d’ocupació (que va regular, per a l’exercici 2019, entre altres, la cotització aplicable en el sistema especial del Règim general dels treballadors per compte d’altri agraris), per a pal·liar els efectes dels increments de la base mínima de cotització, de manera que, amb efectes des de l’1 de gener de 2019, als treballadors que haguessin realitzat un màxim de 55 jornades reals cotitzades l’any 2018, se’ls aplicarà a les quotes resultants durant els períodes d’inactivitat en 2019 una reducció del 14,6%.

6. Inactivitat d’artistes en espectacles públics

Es preveu la possibilitat que els artistes en espectacles públics puguin sol·licitar la situació d’inactivitat en qualsevol moment de l’any sempre que acreditin, almenys 20 dies en alta amb prestació real de serveis l’any anterior. 

7. Conversió de contractes eventuals de treballadors agraris en contractes indefinits o contractes fixos-discontinus

S’articula el «Pla de conversió de contractes temporals de treballadors eventuals agraris en contractes indefinits» que inclou als treballadors fixos-discontinus, possibilitant a les empreses que transformin contractes temporals amb treballadors pertanyents al Sistema especial de treballadors per compte d’altri agraris del Règim general de la Seguretat Social, inclosos els fixos discontinus, amb la bonificació de la quota empresarial per contingències comunes, distingint-se la seva quantia en funció de l’enquadrament del treballador i de la modalitat de cotització -mensual o per jornades reals treballades-. A més, amb l’objectiu d’introduir mesures positives per a reduir la bretxa de gènere, s’estableixen quanties incrementades en el cas de la conversió de contractes de dones treballadores.

Atesa la nova regulació, les empreses que ocupin a treballadors enquadrats en el Sistema especial per a treballadors per compte d’altri agraris establert en el Règim general de la Seguretat Social, que transformin, abans de l’1 de gener de 2020, els contractes de treball de durada temporal subscrits amb aquests treballadors, sigui quina sigui la data de la seva subscripció, en contractes de durada indefinida, inclosos els contractes fixos-discontinus, tindran dret a les següents bonificacions en la quota empresarial per contingències comunes a la Seguretat Social, durant els 2 anys següents a la transformació del contracte:

a) Si el contracte es refereix a treballadors enquadrats en el grup 1 de cotització, amb cotització per bases mensuals, i que tinguin una base de cotització mensual inferior a 1.800 euros, la bonificació serà de 40 euros/mes (480 euros/any). En el cas de treballadores, aquestes bonificacions seran de 53,33 euros/mes (640 euros/any).

b) Si el contracte es refereix a treballadors enquadrats en el grup 1 de cotització, que cotitzin per jornades reals treballades i la seva base de cotització diària sigui inferior a 81 euros, la bonificació serà de 2 euros/dia. En el cas de treballadores, les bonificacions seran de 2,66 euros/dia.

c) Si el contracte es refereix a treballadors enquadrats en algun dels grups de cotització entre el 2 i el 11, que tingui una base de cotització mensual inferior a 1.800 euros o una base diària inferior a 81,82 euros, la bonificació es correspondrà amb la quantia necessària perquè la quota resultant per contingències comunes no superi 88,15 euros/mes, o 4,01 euros per jornada real treballada. En el cas de treballadores, la bonificació es correspondrà amb la quantia necessària perquè la quota resultant per contingències comunes no superi 58,77 euros/mes, o 2,68 euros per jornada real treballada.

Les bonificacions previstes no seran aplicables durant les situacions d’incapacitat temporal, risc durant l’embaràs i risc durant la lactància natural, així com naixement i cura del menor causades durant la situació d’activitat.

Per a l’aplicació d’aquest incentiu l’empresa haurà de mantenir en l’ocupació al treballador contractat almenys tres anys des de la data de transformació del contracte. En cas d’incompliment d’aquesta obligació s’haurà de procedir al reintegrament de l’incentiu.

Atenció. Aquesta mesura entrarà en vigor el dia 1 d’abril de 2019. 

8. Bonificació per la contractació laboral de persones desocupades de llarga durada

S’introdueix una bonificació per la contractació laboral de persones desocupades de llarga durada. D’aquesta manera, es pretén incentivar la contractació indefinida de persones desocupades i inscrites en l’oficina d’ocupació almenys 12 mesos en els 18 mesos anteriors a la contractació, mitjançant una bonificació mensual de la quota empresarial a la Seguretat Social. Per a l’aplicació d’aquesta bonificació, s’estableix que s’haurà de mantenir en l’ocupació al treballador contractat almenys tres anys des de la data d’inici de la relació laboral.

Els ocupadors que contractin indefinidament a persones desocupades i inscrites en l’oficina d’ocupació almenys dotze mesos en els divuit mesos anteriors a la contractació, tindran dret, des de la data de subscripció del contracte, a una bonificació mensual de la quota empresarial a la Seguretat Social o, si escau, pel seu equivalent diari, per treballador contractat de 108,33 euros/mes (1.300 euros/any) durant tres anys.

Quan aquests contractes se subscriguin amb dones, les bonificacions indicades seran de 125 euros/mes (1.500 euros/any) durant tres anys.

Si el contracte se subscriu a temps parcial les bonificacions es gaudiran de manera proporcional a la jornada de treball pactada en el contracte.

Per a l’aplicació d’aquest incentiu l’empresa haurà de mantenir en l’ocupació al treballador contractat almenys tres anys des de la data d’inici de la relació laboral. Així mateix, haurà de mantenir el nivell d’ocupació en l’empresa assolit amb el contracte durant, almenys, dos anys des de la seva subscripció. En cas d’incompliment d’aquestes obligacions s’haurà de procedir al reintegrament de l’incentiu.

No es consideraran incomplertes les obligacions de manteniment de l’ocupació anteriors quan el contracte de treball s’extingeixi per causes objectives o per acomiadament disciplinari quan l’un o l’altre sigui declarat o reconegut com a procedent, ni les extincions causades per dimissió, mort, jubilació o incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa dels treballadors o per l’expiració del temps convingut o realització de l’obra o servei objecte del contracte o per resolució durant el període de prova.

Atenció. Aquesta mesura entrarà en vigor el dia 1 d’abril de 2019.

9. Mesures de suport a la prolongació del període d’activitat dels treballadors amb contractes fixos discontinus en els sectors de turisme i comerç i hostaleria vinculats a l’activitat turística

S’estableix una mesura de suport a la prolongació del període d’activitat dels treballadors amb contractes fixos discontinus en els sectors de turisme i comerç i hostaleria vinculats a l’activitat turística, per la no aprovació del projecte de Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2019, mesura que, des de fa diversos exercicis econòmics, es recull en les respectives Lleis de pressupostos generals de l’Estat.

Així, les empreses, excloses les pertanyents al sector públic, dedicades a activitats enquadrades en els sectors de turisme, així com els de comerç i hostaleria, sempre que es trobin vinculats a aquest sector del turisme, que generin activitat productiva en els mesos de febrer, març i de novembre de cada any i que iniciïn o mantinguin en alta durant aquests mesos l’ocupació dels treballadors amb contractes de caràcter fix discontinu, podran aplicar una bonificació en aquests mesos del 50 per cent de les quotes empresarials a la Seguretat Social per contingències comunes, així com pels conceptes de recaptació conjunta de desocupació, FOGASA i formació professional d’aquests treballadors.

Atenció. Aquesta mesura serà aplicable des de l’1 de gener de 2019 fins al dia 31 de desembre de 2019.

10. Registre de jornada

Es modifica l’article 34 de l’ET en la virtut del qual s’estableix l’obligació empresarial de garantir el registre diari de jornada en el qual se’n regula l’articulació i requisits mínims.

En concret, s’estableix l’obligació de:

• Garantir, per part de les empreses, el registre horari de la jornada que haurà d’incloure l’horari concret d’inici i finalització de la jornada de treball de cada treballador, sense perjudici de la flexibilitat horària que estableix el propi precepte estatutari.

• Organitzar i documentar el registre de jornada bé mitjançant negociació col·lectiva o acord d’empresa o, en defecte d’això, mitjançant decisió de l’empresari prèvia consulta amb els representants dels treballadors en l’empresa.

• Conservar els registres durant 4 anys i tenir-los a la disposició dels treballadors, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Atenció. L’entrada en vigor d’aquesta obligació es posterga a un termini de dos mesos des de la publicació en el BOE, és a dir, el 12 de maig de 2019.

Finalment, cal assenyalar que la norma modifica el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, tipificant com a infracció greu la transgressió de les normes i els límits legals o pactats en aquesta matèria.

Això implicarà que es podria derivar proposta de sanció amb causa tant en la no instauració del registre de jornada, com en un incompliment referit a la conservació de les dades del registre, o a la participació dels representants legals dels treballadors en la seva confecció. Recordem que la sanció derivada d’una infracció greu en matèria de relacions laborals i ocupació podria ser sancionada amb una multa d’entre 626 i 6.250 €.

11. Proposta d’un nou Estatut dels Treballadors

S’estableix que el Govern, amb anterioritat al 30 de juny de 2019, constituirà un grup d’experts i expertes per a dur a terme els treballs i estudis preparatoris per a l’elaboració d’un nou Estatut dels Treballadors, a fi de donar compliment al compromís assumit amb els interlocutors socials.

12. Fons estatal per a la integració dels immigrants

El Fons estatal de suport a l’acollida i la integració d’immigrants es va constituir el 2004 per a dotar econòmicament i donar suport a l’acolliment, integració i reforç educatiu de les persones immigrants, finançant els plans per a la inserció social, laboral i educativa per al col·lectiu, mitjançant programes de formació, foment de l’ocupació i mediació intercultural executats per ONG, comunitats autònomes i ajuntaments. Després d’experimentar en 2010 i 2011 una important retallada, es va suprimir el 2012. Ara, es recupera, dotant-lo amb 70 milions d’euros per a l’exercici 2019.

13. Sistema Nacional de Garantia Juvenil

Es modifica la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, afectant el Sistema Nacional de Garantia Juvenil (SNGJ) en els següents aspectes:

• L’àmbit d’aplicació, i per tant, un dels requisits exigits per a la inscripció en el fitxer del sistema, s’estén als joves menors de 30 anys, de manera que queden compresos els més grans de 16 i menors d’aquesta edat, ara sense condicionants addicionals ni trams intermedis en els quals s’exigeixi que la taxa de desocupació superi cap llindar.

• Aquest límit de 30 anys: serà d’aplicació tant als joves que estiguessin inscrits en el fitxer del SNGJ, com a aquells que hagin sol·licitat la seva inscripció, amb anterioritat al 13 de març de 2019 (data d’entrada en vigor del RDL 8/2019) i s’aplicarà per a beneficiar-se d’una acció que se’n derivi amb anterioritat a aquesta mateixa data.

• Es faciliten les vies d’inscripció en el sistema, de manera que quan es produeixi la inscripció o la renovació com a demandant d’ocupació en un servei públic d’ocupació, serà aquest qui proposarà la inscripció en el SNGJ, i es prendrà com a data de sol·licitud la que el servei estimi oportuna dins del període de vigència de la demanda.

• La baixa en el sistema es produirà d’ofici quan hagin transcorregut 4 mesos des que l’inscrit compleixi 30 anys (en coherència amb l’ampliació de l’àmbit d’aplicació vist). No obstant això, no seran donats de baixa si estan rebent algunes de les mesures o accions previstes en l’article 106 de la Llei 18/2014, sempre que -i aquí radica la novetat- haguessin estat prèviament consignades en el sistema conforme a les obligacions establertes en l’article 100 de la Llei 18/2014.

• Es modifica l’àmbit en el qual es durà a terme la coordinació i seguiment del SNGJ, que passa a dependre del Consell General del Sistema Nacional d’Ocupació, on, a partir d’ara, se situa la Comissió Delegada de Seguiment i Avaluació del Sistema Nacional d’Ocupació.

14. Prestació de paternitat

S’inclouen aclariments sobre el Decret llei 6/2019, que amplia el permís de paternitat: estableix que fins a l’1 d’abril la prestació de paternitat romandrà com fins abans de la reforma i que els temps en els quals s’apliqui la reducció de jornada per cura de lactant (o per cura de menor) computaran de cara a les prestacions com si s’hagués mantingut la jornada normal.

Així, amb efectes de 8 de març i fins al 31 de març de 2019, continuarà sent aplicable el règim jurídic de la prestació de paternitat contingut en el Capítol VII del Títol II de la LGSS, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, en la seva redacció vigent a 7 de març de 2019.

 

Al BOE el dia 12 de març s’ha publicat el Reial decret llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball, que inclou, entre altres mesures, determinades disposicions dirigides a establir el registre de la jornada de treball, a l’efecte de garantir el compliment dels límits en matèria de jornada, de crear un marc de seguretat jurídica tant per als treballadors com per a les empreses i de possibilitar el control per part de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Aquesta obligació entrarà en vigor el pròxim 12 de maig 2019. Així doncs, a partir d’aquesta data s’haurà de realitzar un registre diari de la jornada de tots els seus empleats inclosa l’hora concreta d’inici i de fi de la jornada.

Per tant, a partir d’aquesta data, es creen els registres d’entrada i sortida de cada treballador, que hauran de tenir totes les empreses i que serviran per a controlar que no s’excedeixin les jornades laborals màximes exigides en la normativa i que, si escau, es retribueixin les hores extres.

Atenció. Cal tenir en compte que aquesta norma, haurà de ser convalidada per la Diputació Permanent del Congrés en el termini de 30 dies hàbils des de la publicació de la citada norma (per la dissolució del Congrés dels Diputats el passat 5 de març de 2019

Regulació vigent fins al 12 maig de 2019

Fins ara, la seva empresa tenia l’obligació de registrar la jornada dels seus empleats a temps parcial i d’efectuar una totalització mensual. També havia de lliurar, juntament amb la nòmina, una còpia d’aquest registre a l’empleat, reflectint el resum de les hores realitzades cada mes (fossin ordinàries o complementàries).

Què ha de tenir en compte a partir del 12 de maig?

El Reial decret llei 8/2019 modifica l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors, amb efectes des del 12 de maig de 2019, per a establir l’obligació empresarial de garantir el registre diari de jornada de tota la seva plantilla, inclosa la dels contractats a jornada completa.

En concret, s’estableix l’obligació de: 

• Garantir, per les empreses, el registre horari de la jornada que haurà d’incloure l’horari concret d’inici i finalització de la jornada de treball de cada treballador, sense perjudici de la flexibilitat horària que estableix el propi precepte estatutari.

• Organitzar i documentar el registre de jornada, mitjançant negociació col·lectiva o acord d’empresa o, en defecte d’això, mitjançant decisió de l’empresari prèvia consulta amb els representants dels treballadors en l’empresa (per exemple, mitjançant un sistema de fitxatges o amb un registre manual que documenti l’hora d’entrada i de sortida).

• Conservar els registres durant 4 anys i tenir-los a la disposició dels treballadors, dels seus representants legals i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Atenció. Aquesta obligació de registre de jornada afecta a totes les empreses que tinguin assalariats, sense excepcions per sector, mida de la plantilla ni altres motius. Cadascuna d’elles haurà d’acordar les condicions en les quals s’aplica el registre.

Finalment, assenyalar que la norma assenyala la possibilitat del Govern d’establir -a més de les ampliacions sobre limitacions de la jornada de treball i dels descansos ja previstes- especialitats en les obligacions de registre de jornada per a aquells sectors, treballs i categories professionals que per les seves peculiaritats així ho requereixin. Això, a proposta de la titularitat del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social i sempre prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.

Infracció greu

Finalment, cal assenyalar que la norma modifica l’apartat 5 de l’article 7 del text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social, tipificant com a infracció greu la transgressió de les normes i els límits legals o pactats en aquesta matèria.

Això implicarà que es podria derivar proposta de sanció amb causa tant en la no instauració del registre de jornada, com en un incompliment referit a la conservació de les dades del registre, o a la participació dels representants legals dels treballadors en la seva confecció. Recordem que la sanció derivada d’una infracció greu en matèria de relacions laborals i ocupació podria ser sancionada amb una multa d’entre 626 i 6.250 €.

Amb molt de retard, finalment s’ha publicat al BOE de 16 de març de  2019 la Llei 5/2019, de 15 de març, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari (coneguda com la nova “Llei hipotecària”) que té com a objecte la transposició de la Directiva 2014/17/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de febrer de 2014, que entrarà en vigor el 16 de juny de 2019 i que implica una reforma substancial de la regulació actual dels préstecs o crèdits immobiliaris (en particular, dels hipotecaris).

Entre altres mesures, la nova llei estableix el repartiment de despeses entre l’entitat financera i el consumidor, un abaratiment dels interessos de demora i d’amortització anticipada, o l’augment dels mesos d’impagament abans que s’executi un crèdit.

A continuació, li exposem de manera resumida els punts claus de la nova llei.

Àmbit d’aplicació

La Llei sol s’aplica als contractes de préstec (aquells en els quals el prestador concedeix o es compromet a concedir un préstec en forma de pagament ajornat, crèdit o una altra facilitat de pagament similar) que reuneixin les tres característiques següents:

(i) que el préstec sigui concedit per persones físiques o jurídiques que intervenen en el mercat de serveis financers amb caràcter empresarial o professional (inclosa la intervenció amb caràcter ocasional sempre que respongui a una finalitat exclusivament inversora);

(ii) que el prestatari, el fiador o garant sigui una persona física (no necessàriament consumidor);

i

(iii) que el contracte tingui per objecte:

(a) la concessió d’un préstec amb garantia hipotecària o un altre dret real de garantia sobre un immoble d’ús residencial (inclosos, a aquest efecte, trasters, garatges i qualssevol altres elements que compleixin una funció domèstica, això és, al servei d’un habitatge);

o

(b) la concessió d’un préstec (amb o sense garantia real) per a adquirir o conservar drets de propietat sobre terrenys o immobles construïts o per construir, sempre que, en aquest cas, el prestatari, el fiador o garant sigui consumidor.

Així mateix, la llei també és aplicable a la intermediació en qualsevol dels contractes de préstec compresos en el seu àmbit d’aplicació. 

No obstant això, no serà d’aplicació als contractes de préstec:

• concedits per un ocupador als seus empleats, a títol accessori i sense interessos o que la taxa anual equivalent (TAE) sigui inferior a la del mercat, i que no s’ofereixin al públic en general,

• concedits sense interessos i sense cap altre tipus de despeses, excepte els destinats a cobrir els costos directament relacionats amb la garantia del préstec,

• concedits en forma de facilitat de descobert i que s’hagin de reemborsar en el termini d’un mes,

• resultat d’un acord assolit davant un òrgan jurisdiccional, arbitral, o en un procediment de conciliació o mediació,

• relatius al pagament ajornat, sense despeses, d’un deute existent, sempre que no es tracti de contractes de préstec garantits per una hipoteca sobre béns immobles d’ús residencial, o

• a la hipoteca inversa.

Informació precontractual i publicitat dels préstecs immobiliaris

La Llei conté una regulació detallada de la fase precontractual (inclosa la publicitat) amb la finalitat que el consumidor pugui prendre una decisió fundada sobre la conveniència de celebrar o no el contracte de préstec.

Per a això, es regula la informació bàsica que haurà de figurar en la publicitat dels préstecs immobiliaris, així com l’obligació del prestador o de l’intermediari d’oferir la informació personalitzada i, en particular, la documentació i informació precontractual que s’ha de proporcionar necessàriament amb una antelació mínima de 10 dies a la signatura del contracte. 

Atenció. Les novetats en la fase precontractual no s’aplicaran als contractes de préstec subscrits amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei (però sí respecte de la seva novació o subrogació).

Tota publicitat relativa als contractes de préstec que indiqui un tipus d’interès o qualssevol xifres relacionades amb el cost del préstec per al prestatari s’haurà d’especificar de forma clara, concisa i destacada. Els contractes es facilitaran, en suport de paper o qualsevol altre suport durador o en format electrònic.

Els prestadors inscriuran en el Registre de condicions generals de la contractació, així com en les seves pàgines web, si en tenen o en els seus establiments oberts al públic en cas contrari, les clàusules contractuals utilitzades en els contractes de préstec immobiliari que tinguin el caràcter de condicions generals de la contractació.

El prestador i, si escau, l’intermediari de crèdit o el seu representant designat oferiran al prestatari la informació personalitzada que necessiti per a comparar els préstecs disponibles en el mercat amb suficient antelació, (no inferior a 10 dies naturals), respecte del moment en què el prestatari quedi vinculat per qualsevol contracte o oferta de préstec, per mitjà de la Fitxa europea d’informació normalitzada (FEIN).

Així mateix, els prestadors hauran d’avaluar en profunditat la solvència del potencial prestatari, fiador o garant abans de subscriure un contracte de préstec, tenint en compte que la avaluació incorrecta de la solvència no atorgarà al prestador la facultat de resoldre, rescindir o modificar ulteriorment el contracte de préstec, tret que es demostri que el prestatari ha ocultat o falsificat conscientment la informació. Per a això poden consultar l’historial creditici del client acudint a la Central d’informació de riscos del Banc d’Espanya o d’entitats privades.

Atenció. El client disposarà del seu contracte un mínim de deu dies abans de la signatura i, a més, el notari haurà de resoldre tots els seus dubtes, comprovar que no hi ha clàusules abusives i ratificar que el titular entén el que està contractant. A més d’informar més i millor al client, el banc haurà d’avaluar en profunditat la solvència del futur hipotecat, consultant l’historial creditici del client en el Banc d’Espanya. I es limiten els incentius als treballadors per vendre més crèdits.

Despeses del préstec

S’estableixen les despeses que corresponen al prestador i els que corresponen al prestatari, que es comprovaran pel notari autoritzador de l’escriptura. Les següents despeses es distribuiran de la següent manera:

• Les despeses de taxació de l’immoble correspondran a prestatari i els de gestoria al prestador.

• El prestador assumirà el cost dels aranzels notarials de l’escriptura de préstec hipotecari i els de les còpies els assumirà qui les sol·liciti.

• Les despeses d’inscripció de les garanties en el registre de la propietat correspondran al prestador.

• El pagament de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD) es realitzarà de conformitat amb el que s’estableix en la normativa tributària aplicable, que en l’actualitat, considera subjecte passiu en les escriptures de préstec hipotecari al prestador). 

Comissió d’obertura

La llei preveu la possibilitat de pactar una comissió d’obertura, que es reportarà una sola vegada i englobarà la totalitat de les despeses d’estudi, tramitació o concessió del préstec o d’altres de similars inherents a l’activitat del prestadora ocasionada per la concessió del préstec. 

Reemborsament anticipat

La llei contempla el dret del prestatari de reemborsar anticipadament totalment o parcial el préstec, un termini de comunicació prèvia (que no podrà excedir d’un mes) i l’obligació del prestador d’informar al prestatari que ha manifestat la seva voluntat de reemborsar anticipadament de determinats extrems rellevants per a prendre aquesta decisió.

Es modifica també la compensació per al prestador pel reemborsament anticipat, que difereix segons el tipus de préstec i que no podrà excedir dels següents percentatges:

1. En els contractes de préstec a tipus d’interès variable o en trams a interès variable, les parts podran establir una comissió per a algun dels dos següents supòsits excloents entre si:

(a) Durant els cinc primers anys de vigència del préstec, no podrà excedir del 0,15% del capital reemborsat anticipadament.

(b) Durant els tres primers anys de vigència del préstec, no podrà excedir del 0,25% del capital reemborsat anticipadament.

2. En els casos de novació del préstec o de subrogació del creditor, sempre que suposi la conversió del préstec de tipus variable a tipus fix:

(a) Durant els tres primers anys de vigència del préstec, no podrà excedir del 0,15% del capital reemborsat anticipadament.

(b) Després dels tres primers anys de vigència del préstec, no es podrà exigir cap compensació.

3. En els contractes de préstec a tipus d’interès fix o en trams a interès fix en els quals es produeixi el reemborsament:

(a) Durant els deu primers anys de vigència del préstec, no podrà excedir del 2% del capital reemborsat anticipadament.

(b) A partir dels deu primers anys de vigència, no podrà excedir del 1,5% del capital reemborsat anticipadament.

Com es regulen els interessos de demora?

La llei inclou una norma imperativa sobre els interessos de demora: serà l’interès remuneratori més tres punts percentuals.

Préstecs en moneda estrangera

La llei permet la contractació de préstecs en moneda estrangera i reconeix el dret del prestatari a convertir el préstec a una moneda alternativa, que podrà ser: la moneda en la qual rebi la major part dels seus ingressos o tingui la majoria dels actius amb els quals retornarà el préstec; la moneda de l’Estat membre en el qual resideixi a la data de la contractació o de sol·licitud de la conversió. Aquest dret és irrenunciable, tret que el prestatari no tingui la consideració de consumidor, en aquest cas les parts podran pactar mecanismes de limitació del risc de tipus de canvi diferents.

Desnonaments o clàusula de venciment anticipat

Es modifica la llei en diversos punts d’interès com són els següents:

• El valor en què els interessats taxin la finca perquè serveixi de tipus en la subhasta no podrà ser diferent del que, si escau, s’hagi fixat per al procediment d’execució judicial directa, ni podrà en cap cas ser inferior al valor assenyalat en la taxació.

• El deutor perdrà el dret al termini i es produirà el venciment anticipat del contracte, i es podrà exercitar l’acció hipotecària, si concorren conjuntament els requisits següents: 

• Que el prestatari es trobi en mora en el pagament d’una part del capital del préstec o dels interessos.

• Que la quantia de les quotes vençudes i no satisfetes equivalguin almenys:

• Al tres per cent (3%) de la quantia del capital concedit, si la mora es produís dins de la primera meitat de la durada del préstec. Es considerarà complert aquest requisit quan les quotes vençudes i no satisfetes equivalguin a l’impagament de 12 terminis mensuals o un nombre de quotes tal que suposi que el deutor ha incomplert la seva obligació per un termini almenys equivalent a 12 mesos.

• Al set per cent (7%) de la quantia del capital concedit, si la mora es produís dins de la segona meitat de la durada del préstec. Es considerarà complert aquest requisit quan les quotes vençudes i no satisfetes equivalguin a l’impagament de 15 terminis mensuals o un nombre de quotes tal que suposi que el deutor ha incomplert la seva obligació per un termini equivalent d’almenys 15 mesos.

• Que el prestador hagi requerit el pagament al prestatari concedint-li un termini d’almenys un mes per al seu compliment i advertint-li que, si no és atès, reclamarà el reemborsament total del préstec.

Atenció. La nova regulació del venciment anticipat és aplicable als contractes de préstec subscrits amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei que incloguin una clàusula de venciment anticipat, tret que (i) el deutor al·legui que aquesta clàusula contempla un règim de venciment més favorable per a ell o (ii) el venciment anticipat s’hagués produït amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei (amb independència de si, com a conseqüència del venciment, es va iniciar o no un procediment d’execució hipotecària, o si aquest procediment està suspès o no).

Pràctica de vendes vinculades i combinades

La llei prohibeix, amb caràcter general, les pràctiques vinculades (ofertes en les quals el préstec no es pot contractar sense la contractació d’un altre producte ofert conjuntament pel prestador), excepte en determinats casos. 

L’excepció més rellevant és la possibilitat que el prestador exigeixi la subscripció de pòlisses d’assegurança en garantia del compliment de les obligacions de pagament, així com d’una assegurança de danys de l’immoble hipotecat. En aquest cas, el prestador haurà d’acceptar pòlisses alternatives d’altres proveïdors que ofereixin unes condicions i nivell de prestacions equivalents. A més, la cancel·lació del préstec comportarà l’extinció de l’assegurança (tret que el prestatari decideixi mantenir-lo) i el dret del prestatari a l’extorn de la part de la prima no consumida.

D’altra banda, es permeten les pràctiques combinades (ofertes en les quals el préstec es pot contractar, encara que a un preu més car per al consumidor, sense la contractació d’un altre producte ofert conjuntament pel prestador). Els productes s’hauran d’oferir clarament per separat perquè el prestatari pugui advertir la diferència entre totes dues ofertes.

En tots dos casos, la llei estableix obligacions de transparència específiques per a aquest tipus de pràctiques i els elements concrets sobre els quals s’ha d’informar el prestatari (que es tracta d’una pràctica vinculada o combinada, el cost, benefici i risc de pèrdues del producte, els efectes de la seva no contractació o de la cancel·lació del préstec i les diferències entre oferta combinada i per separat).

Clàusules terra

Queden prohibides, de manera que no es pot fixar un límit per sota del qual el client no pot beneficiar-se de les rebaixes dels tipus d’interès.

Per tant, a partir de l’entrada en vigor de la llei, aquestes clàusules deixaran de ser vàlides en els nous contractes (amb independència de la seva transparència). Així mateix, es contempla expressament que l’interès remuneratori no podrà ser negatiu. Es tanca així el debat originat sobre la possibilitat que el prestador hagués de pagar al prestatari arran dels valors negatius dels índexs de referència (l’EURIBOR).

Novació i subrogació

Les comissions també varien en canviar un préstec de tipus variable a un altre a tipus fix. Si ho fa entre productes de la mateixa entitat (novació), es podrà aplicar una comissió de fins a un 0,15% com a màxim durant els tres primers anys de vida de la hipoteca, però a partir d’aquest moment no suposa cap despesa. A més, el client podrà subrogar sense costos i portar lliurement la seva hipoteca a un altre banc ja que entre les entitats s’establirà un mecanisme de compensació basat en els interessos cobrats i els pendents de cobrament per a evitar el robatori de clients.

Nou paper del notari

La Llei de crèdit immobiliari opta per fer recaure els reforços previstos relatius a la informació que ha de rebre el prestatari (que s’estenen ara expressament al fiador o garant del préstec que sigui persona física) sobre els fedataris públics (els notaris). 

Una vegada el consumidor hagi decidit quina és l’entitat financera i el crèdit més adequat als seus interessos haurà de comunicar al banc el nom del notari que hagi triat perquè li remetin, per mitjans telemàtics, tota la documentació relacionada amb el préstec. És llavors quan el notari haurà d’explicar al consumidor els aspectes més rellevants del préstec i contestar a totes les seves preguntes, de manera que aquest pugui tenir, amb el seu assessorament imparcial, un coneixement complet del contracte i, per tant, dels seus drets i obligacions.

Seguidament redactarà una acta notarial que serà gratuïta, en la qual deixarà constància dels fets comprovats i de les explicacions donades al consumidor, així com de les preguntes que li hagi plantejat amb les seves respostes.

Com cada any per aquestes dates, Hisenda obre les seves portes perquè tots els contribuents aclareixin els seus comptes i presentin, si escau, les declaracions de renda i patrimoni. Les declaracions s’han de presentar, per via electrònica a través d’Internet, entre els dies 2 d’abril i 1 de juliol de 2019, tots dos inclosos. En el cas de domiciliació bancària de la declaració de l’IRPF/IP: des del 2 d’abril fins al 26 de juny de 2019, tots dos inclosos, excepte que s’opti per domiciliar únicament el segon termini de l’IRPF: fins a l’1 de juliol de 2019. Igual que en exercicis anteriors, els contribuents que presentin declaració pel patrimoni també han d’utilitzar la via electrònica, o, si escau, la via telefònica, per a la presentació de la declaració de l’IRPF o per a la confirmació de l’esborrany, depenent del procedent. A més, es manté l’aplicació per a dispositius mòbils que es va posar en marxa l’any passat. Com a novetat per a aquest exercici 2018, desapareix la possibilitat de presentar la declaració a través del paper imprès generat a través del Servei de tramitació de l’esborrany/declaració de l’AEAT. En cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis, el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el dia 5 de novembre de 2019.

Dates que no ha d’oblidar: 

• 15-03-2019 Consulta de dades fiscals. Obtenció del número de referència. Subscripció a l’app “Agència Tributària”
• 02-04-2019 Inici de la presentació de declaracions de renda i patrimoni 2018
• 26-06-2019 Data límit de domiciliació bancària de declaracions a ingressar
• 01-07-2019 Últim dia per a presentar les seves declaracions de renda i patrimoni 2018
• 05-11-2019 Últim dia per a realitzar l’ingrés del segon termini de renda

El termini de presentació de les declaracions de l’impost sobre el patrimoni (IP) serà també el comprès entre els dies 2 d’abril i 1 de juliol de 2019, tots dos inclosos, excepte en el cas de domiciliació bancària de les declaracions que serà des del 2 d’abril fins al 26 de juny de 2019, tots dos inclosos.

La presentació és obligatòria fer-la per via electrònica per als contribuents de l’IRPF obligats a presentar l’impost sobre el patrimoni (la presentació de la declaració corresponent a aquest impost s’haurà d’efectuar obligatòriament a través d’Internet). 

En cas de fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis, el segon s’ha d’ingressar, com a màxim, el dia 5 de novembre de 2019.

Principals novetats i alertes que ha de tenir en compte per a la seva declaració de l’IRPF/IP

IRPF

Obligació de declarar. El límit excloent de l’obligació de declarar per als contribuents que percebin rendiments íntegres del treball en determinats supòsits (quan procedeixin de més d’un pagador amb excepcions, percebin pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments no exemptes, el pagador dels rendiments del treball no estigui obligat a retenir o es percebin rendiments íntegres del treball subjectes a tipus fix de retenció), serà de 12.643 €, per als contribuents no morts en l’exercici 2018 o morts a partir del 5 de juliol de 2018. I de 12.000 € en cas que el contribuent hagi mort abans de 5 de juliol de 2018.

A més, dins del límit conjunt excloent de 1.000 € anuals previst en la Llei de l’IRPF per a rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de Lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges protegits o de preu taxat, s’inclouen els altres guanys patrimonials derivats d’ajudes públiques

Prestacions per maternitat o paternitat. Amb efectes des del 30 de desembre de 2018 i per a exercicis anteriors no prescrits, estan exemptes: (i) les prestacions per maternitat o paternitat percebudes del règim públic de la Seguretat Social; (ii) les prestacions per maternitat o paternitat percebudes de les mutualitats de previsió social que actuïn com a alternatives al règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms, amb el límit de la prestació màxima que reconegui la Seguretat Social per a aquests conceptes; (iii) la retribució percebuda durant els permisos per part, adopció o guarda i paternitat, pels empleats públics enquadrats en un règim de Seguretat Social que no doni dret a percebre prestació de maternitat o paternitat, amb el límit de la prestació màxima que reconegui la Seguretat Social pel concepte que correspongui.

Beques. S’incrementen els límits exempts de les beques públiques i de les concedides per entitats sense finalitats lucratives o per fundacions bancàries per a cursar estudis reglats, que passa a ser de 6.000 € (abans 3.000 €). Aquesta quantia s’eleva a 18.000 € (abans 15.000 €) quan la dotació econòmica compensi despeses de transport i d’allotjament per a la realització d’estudis reglats, fins al nivell de màster inclòs o equivalent (abans fins al 2n cicle universitari). Quan es tracti d’estudis a l’estranger l’import exempt ascendeix a 21.000 € (abans 18.000 €). Si l’objecte de la beca és la realització d’estudis de doctorat, l’import exempt arriba als 21.000 € o 24.600 € quan es tracti d’estudis a l’estranger.

Gravamen especial sobre els premis de determinades loteries i apostes. Estan exempts, en els jocs celebrats amb anterioritat al 5 de juliol de 2018, els premis l’import íntegre dels quals sigui igual o inferior a 2.500€ o fins a aquest import quan es tracti de premis que superin els 2.500 €. En els jocs celebrats des del 5 de juliol fins al 31 de desembre de 2018, els premis l’import íntegre dels quals sigui igual o inferior a 10.000 € o fins a aquest import quan es tracti de premis que superin 10.000 €.

Lliuraments a empleats de productes a preus rebaixats que es realitzin en menjadors d’empresa, cantines o economats de caràcter social (vals-menjador o xecs-restaurant).S’incrementa la quantia diària exempta de les fórmules indirectes de prestació del servei de menjador, com són els tiquets restaurant, vals menjador o documents similars, targetes o qualsevol mitjà electrònic de pagament que es lliuren al treballador, de 9 € a 11 € diaris.

Reducció per rendiments del treball. Amb efectes des del 05-07-2018 s’augmenta la reducció per obtenció de rendiments del treball, i s’amplien els límits màxims que permeten aplicar les diferents quanties de reducció que al seu torn s’incrementen per als treballadors amb rendes menors, de manera que els límits establerts passen a ser de 16.825 euros i 13.115 euros (anteriorment 14.450 i 11.250 euros) i la quantia de la reducció passa de 3.700 a 5.565 euros anuals. No obstant això, s’introdueix en la LIRPF una disposició addicional per a regular aquesta reducció durant el període impositiu 2018, i es distingeixen dos supòsits en funció de si l’impost s’hagués reportat amb anterioritat o a partir del 05-07-2018.

Deducció de despeses de subministraments de l’habitatge i de manutenció incorreguts en el desenvolupament de l’activitat econòmica. Els autònoms (empresaris i professionals) en estimació directa en l’IRPF es poden deduir les despeses de subministraments de l’habitatge parcialment afecte a l’activitat econòmica, tals com aigua, gas, electricitat, telefonia i Internet, en el percentatge resultant d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metres quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte a la seva superfície total, excepte que es provi un percentatge més alt o inferior. També seran despeses deduïbles per a la determinació del rendiment net en estimació directa les despeses de manutenció incorreguts en el desenvolupament de l’activitat econòmica, sempre que: (i) es produeixin en establiments de restauració i hostaleria; (ii) s’abonin utilitzant qualsevol mitjà electrònic de pagament, i (iii) amb els límits quantitatius establerts reglamentàriament per a les dietes i assignacions per a despeses normals de manutenció dels treballadors, això és, amb caràcter general, 26,67 € si la despesa es produeix a Espanya o 48,08 € si és a l’estranger, quantitats que es dupliquen, al seu torn, si es pernocta com a conseqüència del desplaçament.

Activitats en estimació objectiva (mòduls IRPF/IVA). La quantia dels mòduls i els índexs de rendiment net de les activitats es mantenen per al 2018 i la reducció del 5% sobre el rendiment net de mòduls, així com la reducció del 20% del rendiment net per a activitats econòmiques desenvolupades en el terme municipal a Lorca (Múrcia). Es prorroga per a 2018 l’aplicació dels mateixos límits quantitatius excloents del mètode d’estimació objectiva fixats per als exercicis 2016 i 2017 (250.000 € i 125.000 €).

Integració i compensació en la base imposable de l’estalvi. Els rendiments de capital mobiliari s’integren entre si en la base imposable de l’estalvi. Si els rendiments obtinguts són negatius, el seu import es compensarà amb el saldo positiu dels guanys i pèrdues patrimonials que es declarin en l’altre component de la base imposable de l’estalvi amb el límit del 25% (el 2017 era del 20%) d’aquest saldo positiu. Guanys i pèrdues patrimonials que s’integren en la base imposable de l’estalvi: si el saldo de la integració i compensació d’aquest tipus de rendiments fos negatiu, el seu import es podrà compensar amb el saldo positiu de l’altre component de la base imposable de l’estalvi, rendiments de capital mobiliari, amb el límit del 25% (el 2017 era del 20%) d’aquest saldo positiu. En tots dos casos si després d’aquestes compensacions quedés saldo negatiu, el seu import es compensarà en els quatre anys següents.

Deducció per inversió en empreses de nova o recent creació. S’augmenta la base màxima de deducció de 50.000 a 60.000 € i s’incrementa el percentatge de deducció del 20 al 30%.

Deducció per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla. S’incrementa del 50 al 60% el percentatge de deducció per rendes obtingudes a Ceuta o Melilla tant per als contribuents residents en aquests territoris com per als contribuents que no hi tinguin la seva residència habitual i efectiva.

Deducció per maternitat. L’import de la deducció per maternitat es podrà incrementar fins a 1.000 € addicionals quan el contribuent que hi tingui dret hagués satisfet en el període impositiu despeses de custòdia del fill menor de tres anys en guarderies o centres d’educació infantil autoritzats. A diferència de la deducció general per maternitat els contribuents amb dret a l’aplicació de l’increment addicional per despeses de custòdia no poden sol·licitar a l’Agència Estatal d’Administració Tributària el seu abonament de forma anticipada, sinó que hauran de practicar l’increment que correspongui directament en la declaració de l’IRPF.

Deduccions per família nombrosa o per persones amb discapacitat a càrrec. Amb efectes des del 05-07-2018, s’incrementa l’import de la deducció (per ser un ascendent, o un germà orfe de pare i mare que formi part d’una família nombrosa, o per ser un ascendent separat legalment, o sense vincle matrimonial, amb dos fills sense dret a percebre anualitats per aliments i pels quals tingui dret a la totalitat del mínim per descendents, fins a 1.200 € anuals incrementant-se aquest import en un 100% en cas de famílies nombroses de categoria especial) fins a 600 € anuals per cadascun dels fills que formin part de la família nombrosa que excedeixi del nombre mínim de fills exigit perquè aquesta família hagi adquirit la condició de família nombrosa de categoria general o especial, segons correspongui.

També s’inclou un nou supòsit al qual serà aplicable la deducció: pel cònjuge no separat legalment amb discapacitat, sempre que no tingui rendes anuals, excloses les exemptes, superiors a 8.000 € ni generi el dret a les deduccions previstes per a descendent amb discapacitat o ascendent amb discapacitat amb dret a l’aplicació del mínim, fins a 1.200 € anuals.

Per al període impositiu 2018, la nova deducció per cònjuge no separat legalment amb discapacitat i l’increment previst de la deducció per cadascun dels fills que excedeixin del nombre mínim de fills exigit per a l’adquisició de la condició de família nombrosa de categoria general o especial, es determinen prenent en consideració exclusivament els mesos iniciats amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2018, això és, des del mes d’agost de 2018.

Deducció aplicable a les unitats familiars formades per residents fiscals en Estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu. S’estableix una deducció sobre la quota a favor d’aquells contribuents integrants d’una unitat familiar en la qual un dels seus membres resideixi en un altre Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, la qual cosa els impedeix presentar declaració conjunta. Amb aquesta deducció s’equipara la quota a pagar per aquests contribuents a la qual haguessin suportat en el cas que tots els membres de la unitat familiar haguessin estat residents fiscals a Espanya.

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

De cara a aquest exercici 2018, hem de tenir present les següents qüestions:

• Estan obligats a declarar els subjectes passius la quota tributària dels quals, una vegada aplicades les deduccions o bonificacions que procedeixin, resulti a ingressar, o quan, no es doni aquesta circumstància, el valor dels seus béns o drets resulti superior a 2.000.000 €. Les persones mortes l’any 2018 abans del 31 de desembre, no tenen obligació de declarar per aquest impost.

• Es manté el límit de l’exempció de l’habitatge habitual fins a un import màxim de 300.000 €. Convé recordar que aquest import és per a cada contribuent, per la qual cosa un matrimoni que posseeixi un habitatge adquirit en règim de guanys no tributarà per ell si el seu valor no excedeix de 600.000 €.

• La base imposable es reduirà en el mínim exempt que hagi estat aprovat per la comunitat autònoma i, en el cas que aquesta no hagués aprovat el mínim exempt, la base imposable es reduirà en 700.000 €. Aragó: regula el mínim exempt en 400.000 €; Comunitat Valenciana: estableix un mínim exempt general de 600.000 € i l’incrementa fins a 1.000.000 € per a contribuents discapacitats. Catalunya ha aprovat com a quantia del mínim exempt 500.000 €. Extremadura ha aprovat una quantia del mínim exempt general de 500.000 € que s’eleva a 600.000, 700.000 o 800.000 € per a contribuents que siguin persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial en funció del grau de discapacitat.

• Tarifes: en general s’aplica l’estatal, amb 8 trams i tipus des del 0,2 al 2,5%, excepte en les següents comunitats: Astúries, Illes Balears, Cantàbria, Catalunya, Extremadura, Galícia, Múrcia i Comunitat Valenciana, que tenen la seva pròpia tarifa. 

• Tingui present també les bonificacions en la quota de l’impost aprovades per cada comunitat autònoma. Per exemple, Madrid té una bonificació del 100% i la Rioja del 75%.

El que no podem oblidar…

Abans de fer la declaració de renda de l’exercici 2018 ha de recopilar tots els documents que necessitarem i, especialment, obtenir les dades fiscals que ens proporciona l’AEAT. Recordi que és molt important revisar l’esborrany de la declaració amb atenció i, si escau, modificar-lo abans de la seva confirmació.

Tingui en compte les següents alertes per a revisar-les: 

• Titularitat de les rendes: és freqüent que uns interessos o guanys i les seves respectives retencions tinguin una titularitat formal (en l’entitat financera o en la gestora) que no es correspon amb la titularitat jurídica i fiscal. Per exemple pot estar a nom d’un dels cònjuges i pertànyer a tots dos (a la societat de guanys) o pot ser que estigui a nom d’un cònjuge i la seva filla o fill i ser només l’altre cònjuge.

• Circumstàncies personals i familiars: naixement de fills, matrimoni, separació, adopció, defunció d’algun membre de la família, anualitats per aliments, la discapacitat que tinguem reconeguda des de 2018, etc. 

• Forma de tributació: hem d’examinar si ens convé més la tributació conjunta o individual.

• Rendiments del treball: l’esborrany no resta les despeses de quotes sindicals, ni col·legials o de despeses de defensa jurídica. Així mateix caldrà veure, en el cas d’expedients de regulació d’ocupació (ERO) si es fan tributar només la indemnització no exempta, i les modificacions en matèria de reforma. D’altra banda, tingui en compte que es limita a la quantitat de 180.000 € per cada any de servei prestat que es computi a l’efecte de determinar la quantia de la indemnització obligatòria, l’exempció de les indemnitzacions per acomiadament. Aquest límit no resultarà d’aplicació a les indemnitzacions per acomiadaments o cessaments produïts amb anterioritat a l’01-08-2014 ni als acomiadaments que es produeixin a partir d’aquesta data quan derivin d’un expedient de regulació d’ocupació aprovada, o un acomiadament col·lectiu en el qual s’hagués comunicat l’obertura del període de consultes a l’autoritat laboral, amb anterioritat a aquesta data.

• Conferències i cursos: és relativament freqüent que el pagador d’aquestes rendes les imputi com a activitats professionals i s’hagin obtingut com a rendes del treball. L’error, entre altres efectes, ens impedirà declarar a través de l’esborrany. També és possible que succeeixi a l’inrevés, que siguin rendiments d’activitats i ens els imputin com a treball.

• Administradors de societats: pot ser que, com el règim de Seguretat Social en el qual s’enquadren, és el de treballadors autònoms, l’esborrany no contempli aquests pagaments a la Seguretat Social com a deduïbles de les rendes del treball obtingudes de la societat.

• Aportacions a partits polítics: existeix dret a una deducció i l’AEAT no controla aquesta dada. 

• Imputacions de rendes immobiliàries: pot succeir que els immobles en proindivís s’imputin al 100% a un sol dels copropietaris i no consti el percentatge real de titularitat de cada contribuent.

• Places de garatge o traster: com que tenen referència cadastral diferent, pot ser que, encara que els haguem adquirit amb l’habitatge, se’ns imputi una renda per la seva utilització.

• Deducció per adquisició d’habitatge, sobre la qual l’esborrany segurament no contemplarà els aspectes següents:

• Despeses inherents a l’adquisició: notaria, registre, comissions, impostos, etc.
• Quantitats satisfetes a promotor o constructor. Deducció dels pagaments mentre el futur habitatge habitual està en construcció.
• Recordi que des de l’exercici 2013 se suprimeix la deducció per adquisició d’habitatge, si bé es manté un règim transitori per a les adquisicions realitzades amb anterioritat a l’01-01-2013.

• Deduccions autonòmiques:

                Circumstàncies personals i familiars: naixement, etc.

                Adquisició de llibres de text

                Inversions mediambientals

                Lloguer per a joves

                Dones o joves emprenedores

                Adquisició de segona residència al medi rural (joves)

No obligats a presentar declaració amb resultat a ingressar (per error en les retencions).

• Si som empresaris o professionals, caldrà quadrar els ingressos i despeses de l’activitat econòmica amb altres models presentats com els d’IVA, retencions, declaració d’operacions amb tercers, etc.

• Hem de comprovar si hem realitzat operacions vinculades en l’exercici, la qual cosa pot succeir si som socis o administradors de societats o si som cònjuges o parents de socis o administradors. Hem de tenir bona cura de valorar les operacions realitzades amb les societats a les quals estiguem vinculades a valor de mercat.

• Comprovar el règim econòmic del matrimoni, situació civil del declarant, identificar als membres de la unitat familiar així com a altres persones que donin dret a reduccions, deduccions o a l’aplicació del mínim familiar. 

• També comprovar les declaracions d’exercicis anteriors, o si escau, sol·licitud de devolucions. 

• Cal comprovar també si es té o no obligació de declarar per IRPF, i si constitueix unitat familiar optar per declaració individual o conjunta.

• Si estiguéssim obligats a declarar l’impost sobre el patrimoni, hem de preveure que aquesta declaració només es podrà presentar per Internet i, en aquest cas, també l’IRPF s’ha de presentar per via telemàtica. 

A més s’ha de tenir en compte la següent documentació:

• Certificats: de treball, desocupació, invalidesa, de retencions emès pels inquilins de locals llogats, rendiments i retencions de comptes bancaris, dipòsits, assegurances, dividends o compres de bons i pagarés, d’ingressos i retencions d’activitats agràries i professionals, de compravenda de valors, de premis, d’aportacions a plans de pensions, mutualitats o de préstecs.

• Llibres registres d’activitats empresarials i professionals.

• Si se’n porten, llibres de comptabilitat.

• Si és comuner en una comunitat de béns que realitza activitats econòmiques o les seves rendes superen els 3.000 €/any, la notificació que hagi emès aquesta comunitat en la qual s’ha d’incloure informació sobre la renda de l’entitat que se li atribueix, especificant diferents tipus d’ingressos, les bases de les deduccions que li corresponen i l’import de les retencions atribuïbles.

• Si realitza una activitat econòmica, convé tenir a la vista les declaracions tributàries de l’exercici 2018: IVA, declaracions trimestrals i resum anual; retencions, autoliquidacions trimestrals i resum anual; model 347, model 720, etc.

• Justificants d’ingressos i despeses corresponents als rendiments del capital immobiliari.

• Rebuts de l’impost sobre béns immobles, en ells trobarem un justificant de la despesa de tributs de l’immoble llogat, o de despeses en l’activitat professional si l’immoble hi està afecte o, almenys, el número de referència cadastral que l’administració ens exigirà consignar per a l’habitatge habitual i altres immobles.

• Justificants de l’adquisició i alienació de béns que ens poden haver originat guanys o pèrdues patrimonials.

• Declaracions d’exercicis anteriors. 

Atenció. No oblidi aquesta documentació a l’hora de recopilar la seva documentació:

• Dades fiscals subministrades per l’AEAT

• Dades d’identificació: DNI, NIF, dades familiars, etc.

• Certificat de retencions sobre salaris (treball).

• Certificat de prestacions i retencions (pensions i desocupació).

• Certificat dels comptes bancaris (comptes corrents, llibretes i dipòsits a terminis).

• Certificat d’ingressos en compte-habitatge

• Rebut de l’impost sobre béns immobles (cases, locals, garatges).

• Factures i rebuts de compra d’habitatge (habitatge habitual).

• Certificat de préstec per a habitatge (habitatge habitual o en lloguer).

• Rebuts de lloguers cobrats i factura de despeses (cases, locals, garatges).

• Certificat de retencions sobre lloguers de locals (locals comercials donats en lloguer).

• Escriptura de venda o donació d’immobles (venda de cases, locals, garatges).

• Certificat de valors cotitzats (accions, deute públic o privat).

• Certificat de valors no cotitzats (accions i participacions socials).

• · Certificat o “estat de posició” de fons d’inversió (FIM, FIAMM, SIM, SICAV).

• Certificat d’assegurances de vida, jubilació i malaltia (inclosos els subscrits per a obtenir un préstec hipotecari per a la compra d’habitatge habitual).

• Certificats d’invalidesa i d’acreditació de la necessitat d’obres d’adequació en l’habitatge de minusvàlids.

• Certificat del pla de pensions.

• Llibres comptables (empresaris i professionals).

• Impresos de les declaracions fiscals obligatòries (empresaris i professionals).

• Certificats de retenció de professionals.

• Rebut de donatius a entitats benèfiques.

Amb la finalitat de poder-li oferir un millor servei, li preguem que prepari com més aviat millor la documentació necessària i que sol·liciti dia i hora per a poder-la analitzar conjuntament.

No obstant això, hem de dir que realment el testament digital com a tal no es troba regulat en el nostre codi civil que únicament permet el testament obert notarial, el tancat notarial, l’hològraf, així com els testaments especials, militar i marítim, fet en perill de mort o temps d’epidèmia i el fet en país estranger amb les solemnitats d’aquest país. Tots aquests testaments, excepte en els especials, que fins ara estan permesos en el nostre ordenament jurídic, més tard o més d’hora hauran de passar pel notari.

Llavors, per què la nova Llei de protecció de dades parla de testament digital?

El testament és l’acte pel qual una persona disposa dels seus béns per a després de la seva mort anul·lar el testament que no es faci amb les formalitats necessàries per a testar. De la mateixa manera, si una persona mor sense testament s’obre la successió intestada (sense testament) o “abintestat” i també es fa necessari la presència del notari. És per això, que cal tenir molta de cura a l’hora de manifestar la nostra última voluntat. El testament digital és radicalment nul.

Existeixen prestadors de serveis de certificació digital i empreses que gestionen els arxius digitals, però no podran tenir la consideració de marmessors digitals perquè aquest mai existirà si no és nomenat pel testador en testament i com abans hem explicat, si el testament digital és nul, mai podran existir marmessors digitals. Ara bé, una altra cosa és la successió dels continguts o béns digitals com per exemple els derivats de la propietat intel·lectual.

La nova llei permet l’accés dels continguts gestionats pels prestadors de serveis de la societat de la informació sobre persones mortes. Aquest accés es regirà per les següents regles:

a) Les persones vinculades al mort per raons familiars o, de fet, així com els seus hereus podran dirigir-se als prestadors de serveis de la societat de la informació a fi d’accedir a aquests continguts i impartir-los les instruccions que estimin oportunes sobre la seva utilització, destinació o supressió. Com a excepció, les persones esmentades no podran accedir als continguts del causant, ni sol·licitar la seva modificació o eliminació, quan la persona morta l’hagués prohibit expressament o així ho estableixi una llei. Aquesta prohibició no afectarà el dret dels hereus a accedir als continguts que poguessin formar part del cabal relicte.

b) El marmessor testamentari, així com aquella persona o institució a la qual el mort hagués designat expressament per a això també podrà sol·licitar, conformement a les instruccions rebudes, l’accés als continguts amb vista a donar compliment a les instruccions.

c) En cas de persones mortes menors d’edat, aquestes facultats es podran exercir també pels seus representants legals o, en el marc de les seves competències, pel Ministeri Fiscal, que podrà actuar d’ofici o a instàncies de qualsevol persona física o jurídica interessada.

d) En cas de defunció de persones amb discapacitat, aquestes facultats es podran exercir també, a més de per els qui assenyala la lletra anterior, pels qui haguessin estat designats per a l’exercici de funcions de suport si aquestes facultats s’entenguessin compreses en les mesures de suport prestades pel designat.

Les persones legitimades en l’apartat anterior podran decidir sobre el manteniment o eliminació dels perfils personals de persones mortes en xarxes socials o serveis equivalents, tret que el mort hagués decidit sobre aquesta circumstància, en aquest cas s’estarà a les seves instruccions. El responsable del servei al qual se li comuniqui, conformement al paràgraf anterior, la sol·licitud d’eliminació del perfil, haurà de procedir sense dilació.

Per tant, s’ha de prestar moltíssima atenció i diligència a l’hora de decidir, de les alternatives permeses en la llei, la forma mitjançant la qual transmetrem els nostres béns, que com abans es va assenyalar podran ser digitals sent la normativa aplicable a la successió l’establerta pel codi civil.