Com ja sap, l’article 16 de la Llei de l’impost sobre societats (LIS) estableix una sèrie de límits a la deduïbilitat de les despeses financeres.

En concret, les despeses financeres netes (diferència entre despeses i ingressos financers) que una empresa pot deduir cada any tenen com a límit el més gran dels imports següents:

• El 30% del benefici operatiu obtingut en l’exercici.
• Un milió d’euros. És a dir, encara que les despeses financeres netes superin el límit del 30%, si no superen el milió d’euros es poden deduir íntegrament. Si l’exercici de l’empresa és inferior a l’any, aquest últim límit s’aplica de manera proporcional (per exemple, si l’exercici té sis mesos de durada, aquest límit serà de 500.000 euros).

Atenció. Cal tenir en compte la Resolució de 16 de juliol de 2012 dictada per la Direcció General de Tributs, a fi de delimitar els criteris interpretatius en l’aplicació de la limitació en la deduïbilitat de les despeses financeres.

Les despeses financeres netes no deduïdes es podran deduir en els períodes impositius següents?

Sí. Les despeses financeres netes no deduïdes es podran deduir en els períodes impositius següents, conjuntament amb els del període impositiu corresponent, i amb el límit del 30 per cent referit. En cas que les despeses financeres netes del període impositiu no arribin a aquest límit, la diferència entre aquest i les despeses financeres netes del període impositiu s’addicionarà al límit, respecte de la deducció de les despeses financeres netes en els períodes impositius que concloguin en els 5 anys immediats i successius, fins que es dedueixi aquesta diferència.

No succeeix el mateix respecte de l’import de 1 milió d’euros, en la mesura en què si les despeses financeres netes d’un exercici no arriben a aquest import, la diferència entre 1 milió d’euros i la despesa financera neta deduïda en el període impositiu no es pot aplicar en períodes impositius futurs. No obstant això, a l’import de 1 milió d’euros s’hi pot arribar amb les despeses financeres netes del període impositiu i amb despeses financeres pendents de deduir de períodes impositius anteriors fins a aquest import.

Atenció. Existeix una limitació addicional al límit anterior a la deduïbilitat de les despeses que es produeixen quan s’adquireixen amb palanquejament participacions en entitats i, després, l’entitat adquirida és objecte d’una fusió no acollida al règim especial, o passa a formar grup amb l’adquirida, són les denominades operacions Leveraged Buyout (LBO).

Despeses financeres derivades de deutes amb entitats del grup

Conforme al que s’estableix en l’article 15.h) de la LIS, no seran deduïbles les despeses financeres reportades en el període impositiu, derivades de deutes amb entitats del grup segons els criteris establerts en l’article 42 del Codi de Comerç, amb independència de la residència i de l’obligació de formular comptes anuals consolidats, destinades a l’adquisició, a altres entitats del grup, de participacions en el capital o fons propis de qualsevol mena d’entitats, o a la realització d’aportacions en el capital o fons propis d’altres entitats del grup, tret que el contribuent acrediti que existeixen motius econòmics vàlids per a la realització d’aquestes operacions, com poden ser supòsits de reestructuració dins del grup, conseqüència directa d’una adquisició a tercers, o bé aquells supòsits en què es produeix una autèntica gestió de les entitats participades adquirides des del territori espanyol. 

A aquest efecte, en el període impositiu en què es comptabilitzin les referides despeses financeres considerades no deduïbles fiscalment, s’haurà de realitzar un ajust positiu al resultat comptable.

Càlcul

Per a calcular les despeses financeres netes (diferència entre les despeses i ingressos financers de l’exercici) s’han de computar, entre altres partides, les següents:

• Les despeses derivades de deutes, com són els interessos de préstecs, per descompte d’efectes o per operacions de factoring.
• Les comissions d’obertura de préstecs, les diferències de canvi de deutes en moneda estrangera, o les despeses i ingressos originats per cobertures de tipus d’interès o de tipus de canvi que cobreixin deutes de l’empresa.

Tingui en compte que no s’han de computar com a despeses ni ingressos financers:

• Els que es registren com a valor més elevat d’un actiu (per exemple, els interessos satisfets abans de l’entrada en funcionament d’un actiu que necessiti més d’un any per a estar en condicions d’ús).
• Ni els que la llei consideri no deduïbles (per exemple, les despeses i ingressos financers derivats de préstecs participatius amb entitats del grup, o els derivats d’operacions amb paradisos fiscals).

Benefici operatiu

El benefici operatiu es determinarà a partir del resultat d’explotació (que, en general, és el benefici de l’empresa sense tenir en compte el resultat financer ni les diferències de canvi) del compte de pèrdues i guanys de l’exercici determinat d’acord amb el Codi de Comerç i altra normativa comptable de desenvolupament:

– Eliminant l’amortització de l’immobilitzat, la imputació de subvencions d’immobilitzat no financer i unes altres, la deterioració i resultat per alienacions d’immobilitzat.

– Addicionant els ingressos financers de participacions en instruments de patrimoni, sempre que es corresponguin amb dividends o participacions en beneficis d’entitats en les quals, o bé el percentatge de participació, directe o indirecte, sigui almenys el 5%, o bé el valor d’adquisició de la participació sigui superior a 20 milions d’euros, excepte que aquestes participacions hagin estat adquirides amb deutes les despeses financeres dels quals no resultin deduïbles per aplicació de l’article 15 h) de la LIS.

Exemple

L’entitat «A» presenta les següents dades en el període impositiu: 

– Benefici Operatiu (BO): 100 milions € 

– Despeses financeres (DF): 

· Any 0: 80 milions €

· Any 1: 20 milions €

· Any 2: 40 milions €

Segons estableix l’article 16.1 de la LIS, l’entitat es pot deduir les despeses financeres netes amb el límit del 30 per cent del benefici operatiu de l’exercici; sent deduïbles en tot cas, les despeses financeres netes del període impositiu per import de 1 milió d’euros.

Any 0:

Límit BO = 30 milions € (30% de 100)

DF deduïbles = 30 milions €

DF pendents de deduir per a exercicis futurs = 50

Any 1:

Límit BO = 30 milions € (30% de 100)

DF deduïbles = 20 milions € del període impositiu + 10 milions € del període impositiu anterior (any 0)

DF pendents de deduir = 40 milions € del període impositiu anterior (Any 0)

Any 2:

Límit BO = 30 milions € (30% de 100)

DF deduïbles = 30 milions € del període impositiu

DF pendents de deduir = 40 milions € de l’Any 0 i 10 milions € d’aquest període impositiu (Any 2)

Com ja sap, el contracte a temps parcial es defineix com el contracte acordat per fer una feina durant un nombre d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior al treballador que realitzava una jornada completa comparable, o en defecte d’això, la jornada completa prevista en el conveni col·lectiu.

La cotització a la Seguretat Social, desocupació, fons de garantia salarial i formació professional derivada dels contractes de treball a temps parcial s’efectuarà en raó de la remuneració efectivament percebuda en funció de les hores treballades en el mes que es consideri. Les bases mínimes de cotització aplicables als treballadors amb contracte a temps parcial s’adequaran amb vista a que la cotització en aquesta modalitat de contractació sigui equivalent a la cotització a temps complet per la mateixa unitat de temps i retribucions similars.

En la pràctica, per saber si un treballador té un contracte parcial o complet s’agafa de referència la jornada establerta en el conveni col·lectiu, o si no n’hi ha, les 40 hores setmanals de mitjana en còmput anual que estableix l’Estatut dels Treballadors.

Bases de cotització en els supòsits de treball concentrat en períodes inferiors als d’alta

En aquells supòsits en què els treballadors hagin acordat amb la seva empresa que la totalitat de les hores de treball que anualment han de realitzar es prestin en determinats períodes de cada any, percebent totes les remuneracions anuals o les corresponents al període inferior de què es tracti, en aquests períodes de treball concentrat, existint períodes d’inactivitat superiors al mensual, la cotització a la Seguretat Social s’efectuarà d’acord amb les següents regles (apt. 3, art. 65, Reial decret 2064/1995, de 22 de desembre)

• I. La base de cotització es determinarà en la signatura del contracte de treball i a l’inici de cada any en què el treballador es trobi en aquesta situació, computant l’import total de les remuneracions que tingui dret a percebre el treballador a temps parcial en aquest any, amb exclusió en tot cas dels imports corresponents als conceptes no computables en la base de cotització a la Seguretat Social (art. 23, Reial decret 2064/1995, de 22 de desembre).

• II. L’import obtingut es prorratejarà entre els dotze mesos de l’any o del període inferior de què es tracti, i d’aquesta manera es determinarà la quantia de la base de cotització corresponent a cadascun d’ells i amb independència que les remuneracions es percebin íntegrament en els períodes de treball concentrat o de forma prorratejada al llarg de l’any o període inferior respectiu.

• III. La base mensual de cotització, calculada conforme a les regles anteriors, no podrà ser inferior a l’import de les bases mínimes que resultin del que es disposa en la taula anterior. 
• IV. Si al final de l’exercici o període inferior de què es tracti, el treballador amb contracte a temps parcial, subsistint la seva relació laboral, hagués percebut remuneracions per import diferent a l’inicialment considerat en aquest any o període de l’any per a determinar-ne la base mensual de cotització, conforme a les regles anteriors, es procedirà a realitzar la corresponent regularització. A aquest efecte, l’empresari haurà de practicar la corresponent liquidació complementària de quotes per les diferències en més i efectuar el pagament dins del mes de gener de l’any següent o del mes següent a aquell en què s’extingeixi la relació laboral, o bé sol·licitar, si escau, la devolució de les quotes que resultin indegudament ingressades.

• V. Així mateix, l’administració de la Seguretat Social podrà efectuar d’ofici les liquidacions de quotes i acordar les devolucions sol·licitades que siguin procedents, especialment, en els supòsits d’extinció de la relació laboral d’aquests treballadors amb contracte a temps parcial per jubilació ordinària o anticipada, per reconeixement de la pensió per incapacitat permanent, per defunció o per qualsevol altra causa, amb la consegüent baixa en el règim corresponent de la Seguretat Social i cessament en l’obligació de cotitzar

Doncs bé, l’informem que al web de la Seguretat Social s’ha publicat, en el Sistema RED, una nota d’avís en la qual s’indica un control de bases màximes en treballadors amb contracte a temps parcial que no estan d’alta tot el mes.

Actualment, en el supòsit de treballadors amb contracte a temps parcial que no figurin tot el mes en situació d’alta, es valida que la base de cotització no sigui superior a la base màxima mensual, sense tenir en compte els dies cotitzats.

Doncs bé, des del mes d’octubre s’incorporarà un nou control amb la finalitat d’ajustar la base màxima als dies que romangui el treballador en alta amb l’obligació de cotitzar. Aquest nou control s’aplicarà a totes les liquidacions, independentment del període de liquidació a què facin referència.

Exemple:

Treballador grup 5 figura d’alta amb un contracte a temps parcial de l’1 al 8 de juny, informa nombre d’hores realitzades 42,  amb una retribució de 3200 €.

Fins ara si l’usuari informava una base de 3200 no es mostrava error (és inferior a la base màxima mensual).

Amb el nou control el límit de la base màxima d’aquest treballador serà:

Base màxima diària (135,67) * nombre de dies d’alta en l’empresa amb contingut en el camp CTP (8) = 1085,36 €, aquest serà l’import màxim que l’empresa pot comunicar per a aquest treballador en aquest període de liquidació.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat un llistat de tractaments de dades personals en els quals no és obligatòria la realització d’una avaluació d’impacte. Per exemple, l’AEPD ha establert que no serà necessari realitzar una avaluació quan es realitzin tractaments sota directrius contingudes en circulars o decisions emeses prèviament per les autoritats de control (en particular l’AEPD) sempre que el tractament no s’hagi modificat des que va ser autoritzat.

També ha fixat que no es requerirà una avaluació d’impacte si el tractament es realitza complint amb codis de conducta aprovats per la Comissió Europea o les autoritats de control, sempre que ja s’hagués dut a terme una avaluació per validar aquest codi de conducta.

El Reglament general de protecció de dades (RGPD) estableix que les organitzacions que tractin dades estan obligades a realitzar una avaluació d’impacte relativa a la protecció de dades (AIPD) abans d’efectuar aquests tractaments quan sigui probable que, en funció de la seva naturalesa, abast, context o finalitats, comportin un alt risc per als drets i llibertats de les persones.

D’altra banda, estableix que les autoritats de control podran publicar la llista dels tipus de tractament que no requereixen una avaluació d’impacte. Així mateix, i com contempla el RGPD, l’Agència ha comunicat al Comitè Europeu de Protecció de Dades (CEPD) el llistat, que també es troba disponible en anglès. Aquesta llista, que no eximeix de complir la resta d’obligacions establertes en la normativa de protecció de dades, complementa a la publicada amb anterioritat per l’Agència on figuren aquells tractaments en els quals sí que és obligatori dur a terme una AIPD.

L’Agència ha definit que no serà necessari realitzar una AIPD quan es realitzin tractaments sota directrius contingudes en circulars o decisions emeses prèviament per les autoritats de control, en particular l’AEPD, sempre que el tractament no s’hagi modificat des que va ser autoritzat.

Tampoc es requereix si el tractament es realitza complint amb codis de conducta aprovats per la Comissió Europea o les autoritats de control, sempre que ja s’hagués dut a terme una AIPD per validar aquest codi de conducta i inclogués les salvaguardes definides en l’avaluació d’impacte.

Dins dels tractaments que formen part del llistat també es troben, entre altres, aquells que duguin a terme els treballadors autònoms que exerceixin de manera individual, en particular metges, professionals de la salut o advocats, sense perjudici que pugui requerir-se quan aquests tractaments compleixin amb dos o més criteris establerts en la llista de tipus de tractaments de dades que requereixen AIPD; així com els obligatoris per llei i realitzats en relació amb la gestió interna del personal de les pimes amb finalitat de comptabilitat, gestió de recursos humans i nòmines, seguretat social i salut laboral, però mai relatius a les dades dels clients.

Les avaluacions d’impacte

El Reglament estableix que en aquells casos en els quals sigui probable que els tractaments comportin un alt risc per als drets i llibertats de les persones físiques incumbeix al responsable del tractament de realitzar una avaluació d’impacte relativa a la protecció de dades, que avaluï, en particular, l’origen, la naturalesa, la particularitat i la gravetat del risc.

L’AEPD ha publicat amb anterioritat diferents recursos per facilitar el compliment d’aquesta obligació, com la guia per a les avaluacions d’impacte en la protecció de dades personals; la llista de tipus de tractaments de dades que requereixen AIPD; gestiona, una eina per realitzar anàlisi de riscos i avaluacions d’impacte, o el model d’informe de AIPD per a administracions públiques.

Vegeu el llistat: https://www.aepd.es/media/guias/ListasDPIA-35.5l.pdf

Es publiquen tant:

• Les festes d’àmbit nacional, retribuïdes i no recuperables no substituïbles per les comunitats autònomes (CCAA)
• Les festes que les comunitats autònomes poden triar entre celebrar en el seu territori o substituir-les per altres (que per tradició els siguin pròpies).

¡Atenció! El calendari laboral del 2020 recull 8 dies que seran festius retribuïts i no recuperables a tot Espanya i altres 4 variaran en funció de la comunitat autònoma. A això se sumen dues jornades festives més de caràcter local, que seran fixades pels ajuntaments. En total, els treballadors disposaran de 14 dies festius el 2020.

· 1 de gener (Cap d’Any), dimecres

· 6 de gener (Epifania del Senyor), dilluns

· 10 d’abril (Divendres Sant)

· 1 de maig (Festa del Treball), divendres

· 15 d’agost (Assumpció de la Mare de Déu), dissabte

· 12 d’octubre (Dia de la Hispanitat), dilluns

· 8 de desembre (Immaculada Concepció), dimarts

· 25 de desembre (Nativitat del Senyor), divendres

A continuació pot consultar el quadre general de festes laborals 2020: 

Descarregueu l’arxiu relacionat:

https://www.boe.es/boe/dias/2019/10/11/pdfs/boe-a-2019-14552.pdf