Segurament haurà rebut una carta de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) en la qual l’informa de què disposa d’informació de les entrades i sortides de tots els comptes bancaris i  en la qual se’ls adverteix que l’existència d’inconsistències podria suposar l’inici d’una comprovació.

Si rep una d’aquestes comunicacions, no s’alarmi: Hisenda les està enviant de forma massiva, sobre la base de dades que obté a través de declaracions informatives.

El Departament de Gestió de l’organisme tributari recorda que l’AEAT disposa des de l’any 2016 d’informació de les entrades i sortides totals de tots els comptes bancaris dels contribuents, tant de persones físiques com d’entitats. Arran d’aquestes dades, informa que ha realitzat anàlisis estadístiques referents a les ràtios econòmiques i sectorials dels obligats tributats de “certs sectors econòmics”. En aquest sentit, adverteix que aquestes dades poden ser utilitzades com a indici de “risc fiscal” quan posin de manifest inconsistències entre la informació disponible i les declaracions d’ingressos de l’activitat econòmica o les declaracions i IVA dels contribuents.

Però tingui en compte que aquestes cartes no tenen validesa legal, ja que no són notificacions i no suposen l’inici de cap comprovació. No obstant això, amb elles Hisenda adverteix a les empreses de l’existència de possibles inconsistències, i els dóna l’oportunitat que regularitzin la seva situació (declarant vendes no declarades, per exemple) abans que ho faci ella.

Com comprova Hisenda aquestes dades?

• Primer. Hisenda compara els marges de l’empresa amb els marges mitjans del sector. En concret, el marge net (el quocient entre el resultat d’explotació i l’import net del volum de negocis) i el marge brut. Hisenda obté aquestes dades a través de l’impost sobre societats de la seva empresa i de les empreses del seu sector, i l’existència de marges inferiors als habituals podria ser indicativa de vendes no declarades.
• Segon. Hisenda també calcula el percentatge de cobraments amb targeta de crèdit respecte al volum total de vendes, i ho compara amb els volums declarats per altres empreses del seu sector. Aquesta informació l’obté de les entitats financeres a través del model 170 (en el qual aquestes entitats informen dels cobraments que els seus clients reben mitjançant targeta). Si la seva empresa és un comerç i el seu percentatge de cobraments mitjançant targeta és molt superior al del sector, Hisenda podria pensar que part dels cobraments en efectiu no es declaren.
• Tercer. Hisenda informa del volum d’entrades que s’han produït durant l’any en comptes bancaris de la societat (els bancs també informen sobre aquesta qüestió a través del model 196). El fet que les entrades en comptes superin als ingressos declarats (inclòs l’IVA) també podria ser indicatiu de vendes no declarades.

Regularització

Amb aquestes cartes Hisenda adverteix a les empreses de l’existència de possibles inconsistències, i els dona l’oportunitat que regularitzin la seva situació (declarant vendes no declarades, per exemple) abans que ho faci ella.

Si considera que la seva empresa ho té tot en ordre, recopili la informació necessària per a acreditar el motiu d’aquestes diferències, per si és objecte d’una comprovació. 

Si no pot justificar les diferències (per exemple, es deuen a algun ingrés no declarat per error), plantegi’s regularitzar la seva situació. Si ho fa abans que Hisenda li notifiqui l’inici d’una comprovació evitarà sancions (que poden ser del 50% i el 150% de la quota no ingressada) i només haurà de satisfer els recàrrecs per presentació fora de termini (que oscil·len entre el 5% i el 20%, segons el termini transcorregut).

Li recordem que dins de les mesures impulsades pel Reial decret llei 6/2019, de l’1 de març, amb efectes de l’1 d’abril del 2019, es troba la recuperació del finançament de les quotes del conveni especial dels cuidadors no professionals de les persones en situació de dependència a càrrec de l’Administració General de l’Estat.

Termini fins al 30 de juny

Aquelles cuidadores no professionals de persones dependents que tinguessin recollida la seva prestació econòmica abans de l’1 d’abril tenen fins al pròxim 30 de juny per a subscriure el conveni especial amb l’objectiu que se’ls reconeguin les cotitzacions des del mateix 1 d’abril. Si no ho fan, el conveni tindrà efectes a partir de la data de la seva subscripció.

Per a les persones cuidadores el dependent de les quals hagi vist reconeguda la seva prestació a partir de l’1 d’abril, el conveni tindrà efecte a partir de la data d’aquest reconeixement, o bé, de la seva subscripció, en cas d’haver transcorregut 90 dies de la data de la concessió de la prestació econòmica.

Avantatges

El principal avantatge per a les persones que cuiden a dependents de forma no professional -la majoria dones- de subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social és que els anys dedicats a cura de la persona dependent, sovint del seu entorn familiar, s’integren en la seva vida laboral i contribueixen a generar dret a prestacions com la de jubilació o la d’incapacitat permanent.

Aquesta mesura va recuperar en la seva integritat el conveni especial ja previst en el Reial decret 615/2007 pel qual es regula la Seguretat Social dels qui cuiden de les persones en situació de dependència. Va ser el Reial decret 20/2012 el que va modificar la naturalesa d’aquest conveni, de tal forma que a partir de la seva posada en marxa plena van passar a ser les pròpies cuidadores i cuidadors els obligats a assumir el cost de les cotitzacions a la Seguretat Social. De les prop de 180.000 persones dedicades a cures no professionals (179.829) que tenien subscrit un conveni especial d’aquestes característiques al juliol de 2012, es va descendir fins als 7.304 al març de 2019.

Com subscriure’l

Aquest conveni especial està dirigit a les persones designades com a cuidadores no professionals en el Programa Individual d’Atenció, elaborat pels Serveis Socials corresponents al municipi de residència de la persona que el sol·licita. Per a subscriure’l és necessari que qui desenvolupa l’activitat no estigui donat d’alta en la Seguretat Social en cap règim a temps complet ni en la desocupació.

A més, qui rep les cures ha de tenir reconeguda la prestació econòmica de dependència per a donar opció a la persona que s’ocupa de la seva cura a subscriure el conveni especial.

La sol·licitud s’ha de presentar en les oficines de la Tresoreria General de la Seguretat Social i en la seu electrònica utilitzant el servei de “Alta en Conveni Especial”, sempre que es disposi de certificat electrònic. Cal acompanyar el formulari corresponent amb la resolució de la prestació econòmica de la dependència i el DNI tant de la persona cuidadora no professional com de la persona dependent.

Si en subscriure el conveni, s’opta per la base de cotització equivalent al topall mínim del règim general, el pagament de la quota serà assumida íntegrament per l’Administració. Si els qui es dediquen a les cures no professionals opta per una base de cotització superior, l’Administració de l’Estat assumeix la quota corresponent a la base mínima de cotització i la persona que cuida paga per la resta, és a dir, per la diferència entre la base que hagi triat i la base mínima.

En el cas que la cuidadora o cuidador passi a ser titular d’una pensió de jubilació, incapacitat permanent de viduïtat o de favor familiar o compleixi els 65 anys, haurà de donar de baixa el seu conveni. També s’extingeix quan mor la persona assistida, es deixa de percebre la prestació econòmica per a cures familiars o es deixen de prestar serveis com a cuidador.

Xifra dels convenis subscrits amb data 14 de juny, per CCAA i províncies

Font: Seguretat Social

El volem informar que el judici canviari és, fonamentalment, un instrument en mans d’un creditor per a, en última instància i després d’haver-ho intentat per la via amistosa, intentar cobrar un deute.

Mitjançant el judici canviari, el creditor podrà reclamar judicialment al deutor el pagament d’un deute que estigui documentat pel que es coneixen com a títols canviaris i que són, fonamentalment, el xec, la lletra de canvi i el pagaré, que han de reunir els requisits que estableix la Llei canviària i del xec.

TIPUS D’ACCIONS

La Llei canviària i del xec contempla  aquests tipus essencials d’accions judicials:

1. ACCIÓ DIRECTA, front qui ha acceptat una lletra de canvi o els seus avalistes

2. ACCIÓ DE RETORN, contra la resta de persones que han signat una lletra de canvi

També recull l’acció causal i la d’enriquiment, que no són pròpiament accions canviàries.

REQUISIT INELUDIBLE: EL TÍTOL

Per a l’exercici d’un procediment canviari és obligatori presentar el TÍTOL corresponent (lletra, xec o pagaré), que haurà de reunir necessàriament els requisits previstos en la Llei canviària i del xec:

• Lletra de canvi: requisits de l’article 1
• Pagaré: requisits de l’article 94
• Xec: requisits de l’article 106

JUTJAT COMPETENT

• Són competents els jutjats del domicili del demandat (si n’hi ha varis, el domicili de qualsevol d’ells).

• És necessària la intervenció d’advocat i procurador.

PROCEDIMENT

1.- INICI, mitjançant DEMANDA succinta (breu i concisa) i a la qual necessàriament cal adjuntar el títol (lletra, pagaré o xec). 

La demanda ha de finalitzar amb la petició pròpia d’aquest tipus de procediment: el requeriment de pagament al demandat i l’embargament de béns paral·lel. 

2.- ADMISSIÓ A TRÀMIT

Amb la demanda presentada, l’òrgan judicial procedeix al control formal del títol, així com al control de la seva competència territorial.

a.- Si el títol reuneix els requisits que la llei exigeix, es dicta interlocutòria amb aquests pronunciaments:

• Es requereix de pagament al demandat en el termini de 10 dies. El requeriment s’efectua per un import total que inclou el principal del títol i els interessos de mora, despeses i costes, sense perjudici de la seva ulterior liquidació.

• Es decreta l’embargament preventiu dels seus béns. L’embargament preventiu es dicta per l’import total abans esmentat, per al supòsit que el demandat no atengués el requeriment de pagament.

b.- Si l’òrgan judicial denega l’admissió a tràmit de la demanda, el demandant encara pot recórrer en reposició davant el mateix jutjat i, si escau, apel·lar la decisió és aquest últim.

3.- REACCIONS DEL DEMANDAT

• INCOMPAREIXENÇA. En aquest cas, el jutjat despatxarà execució conforme als tràmits previstos per a l’execució de resolucions judicials.

• COMPAREIXENÇA. Si compareix, el demandat pot fer el següent:

1. Pagar. El pagament no allibera al demandat dels costos del procediment, tret que acrediti que la mora (retard) en el pagament no és culpa seva.
2. Sol·licitar l’alçament de l’embargament. En el termini dels cinc dies des que se li notifiqui el requeriment, el demandat pot sol·licitar l’alçament de l’embargament, però només en el supòsit excepcional de negar el caràcter autèntic de la seva signatura o la manca de poder de representació
3. Presentar oposició. En el mateix termini que té per a atendre el requeriment (deu dies) el demandat es pot oposar mitjançant demanda, -no s’exigeix que succinta-, i requerirà la intervenció d’advocat i procurador en els mateixos casos que en la demanda inicial d’un judici monitori.

Els motius d’oposició que es podran adduir són els que consten en l’article 67 de la Llei canviària el que, en la pràctica, desdibuixa totalment la naturalesa sumària del judici.

La tramitació de l’oposició es durà a terme, sigui com sigui la quantia de l’assumpte, en una vista d’acord amb les regles del judici verbal. Ara s’inverteixen les posicions de les parts, de manera que el demandat canviari és l’actor i l’actor canviari és el demandat.

L’oposició es resoldrà per sentència, amb el següent contingut:

• Estimar totalment l’oposició, acordant aixecar l’embargament.

• Desestimar totalment l’oposició, mantenint l’embargament preventiu.

• Estimar parcialment l’oposició, amb els pronunciaments que consideri oportuns.

D’acord amb la nova normativa de protecció de dades s’ha introduït l’obligació de notificar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) les “bretxes de seguretat” que afectin dades personals que estigui tractant la seva empresa. Tingui en compte les seves obligacions per si en alguna ocasió sofreix una incidència d’aquest tipus.

Una bretxa de seguretat pot tenir una sèrie d’efectes adversos considerables en les persones, susceptibles d’ocasionar danys i perjudicis físics, materials o immaterials.

El que subjau a aquesta obligació de notificació és una obligació més àmplia i que emplaça al responsable a implementar un procediment de gestió d’incidents de seguretat que afectin dades de caràcter personal, el resultat visible a l’exterior del qual són les notificacions tant de les bretxes de seguretat com de les accions i decisions relatives a aquestes violacions.

Font: AEPD

Què és una bretxa de seguretat de dades personals?

Per saber actuar davant una bretxa de seguretat, el primer que cal és saber què és i ser capaç de detectar-les i identificar-les.

Una bretxa de seguretat és un incident de seguretat que afecta a dades de caràcter personal. Aquest incident pot tenir un origen accidental o intencionat i a més pot afectar dades tractades digitalment o en format paper. En general, es tracta d’un succés que ocasiona destrucció, pèrdua, alteració, comunicació o accés no autoritzat a dades personals.

Per tant:

• Existirà una bretxa de seguretat si, per exemple, un dels seus empleats extravia o sofreix el robatori d’un ordinador portàtil en el qual hi ha emmagatzemades dades personals tractades per la seva empresa. També n’hi haurà si es produeix un accés no autoritzat a les seves bases de dades, o l’esborrat accidental de dades.
• En canvi, si en l’ordinador extraviat no hi havia dades personals (sinó altres informacions de la seva empresa), no hi haurà bretxa de seguretat i no haurà de complir les obligacions que s’indiquen a continuació.

Què fer?

El responsable de tractament ha d’estar preparat per a aquesta possibilitat, ha d’establir qui i quines accions s’executaran en cas de produir-se. Per a això, el primer és ser conscient de quines dades personals s’estan tractant, amb quins mitjans i els riscos que pot haver-hi. Així, una part molt important és implementar mecanismes que permetin detectar les bretxes de seguretat de dades de caràcter personal.

El responsable de tractament ha de posar en marxa el pla d’actuació, concretant tasques específiques que permetin resoldre la bretxa, minimitzar les seves conseqüències i evitar que torni a succeir en el futur.

A més, quan se sofreix una bretxa de seguretat s’ha de recaptar una sèrie d’informació que serà molt útil per a decidir quines mesures prendre i quines accions s’emprendran per a complir els objectius anteriors i per a valorar la necessitat de notificar a l’autoritat de control i afectats.

Informació que s’ha de recollir: 

• Mitjà pel qual s’ha materialitzat la bretxa, és a dir, què ha ocorregut: s’ha perdut un dispositiu amb dades personals, s’ha produït un robatori, s’han publicat dades personals per error o s’ha enviat a un destinatari equivocat, un ransomware ha xifrat un dispositiu, s’ha produït una intrusió no autoritzada en un sistema d’informació amb dades personals, un empleat ha estat víctima de phishing, etc.
• Origen de la bretxa, si ha estat interna o externa i la seva intencionalitat.
• Categories de dades: si són dades bàsiques com a credencials o dades de contacte o si bé són categories especials com puguin ser dades de salut.
• Volum de dades afectades, tant en nombre de registres afectats com en nombre de persones afectades.
• Categories d’afectats: clients, empleats, estudiants, abonats, pacients, etc. És important identificar si es tracta de col·lectius vulnerables.
• Informació temporal de la bretxa: quan es va iniciar, quan s’ha detectat i quan es va resoldre o resoldrà la bretxa de seguretat.

Notificació a l’AEAPD i comunicació als afectats

Si en alguna ocasió es produeix una incidència d’aquest tipus en la seva empresa, ha de notificar-la sense dilació a l’AEPD (ha de fer-ho en el termini màxim de 72 hores des que en tingui coneixement) a través d’un formulari que existeix al web de l’Agència. La llei només l’exonera de realitzar aquesta notificació en casos concrets en els quals no existeixi risc per al titular de les dades (per exemple, perquè les dades afectades ja eren públiques o estan encriptades).

Si a més comporta un alt risc haurà de comunicar-se sense dilació indeguda als afectats a través del mitjà que se solgui utilitzar per a comunicar-se amb ells, amb un llenguatge clar i senzill. Això permetrà que els afectats puguin reaccionar com més aviat millor i prendre les mesures oportunes, perquè en aquesta comunicació se’ls haurà d’explicar clarament el succeït i les mesures recomanades perquè puguin minimitzar o eliminar les conseqüències negatives que pugui tenir la bretxa sobre ells.

En el cas que la bretxa la sofreixi un encarregat del tractament, n’haurà d’informar el responsable del tractament, que haurà de valorar si es notifica a l’AEPD i si es comunica als afectats. En tot cas, els detalls sobre les responsabilitats de responsable i encarregat davant una bretxa de seguretat han de quedar expressament detallats en el contracte mitjançant el qual s’estableix l’encàrrec del tractament.

Independentment de si s’ha notificat a l’AEPD o no, o si s’ha informat els afectats, hem de portar un registre de les bretxes de seguretat que sofrim, en el qual es justifiqui les decisions que s’han pres. Aquest document pot ser exigible en qualsevol moment per part de l’AEPD.

L’AEPD ha publicat una guia per a la gestió i notificació de bretxes de seguretat dirigida a responsables de tractaments de dades personals que puguin estar afectats per bretxes de seguretat de les dades, amb l’objectiu de facilitar la interpretació del RGPD quant a l’obligació de notificar a l’autoritat competent i, si escau, als afectats de manera que la notificació es faci pel canal adequat, contingui informació útil i precisa a efectes estadístics i de seguiment, i s’adeqüi a les noves exigències del RGPD.

Vegeu la guia: https://www.aepd.es/media/guias/guia-brechas-seguridad.pdf

L’Agència Tributària informa que, segons criteri dels serveis jurídics del Ministeri d’Hisenda, el caràcter retroactiu de la modificació efectuada pel Reial decret llei 27/2018, de 28 de desembre, en la lletra h) de l’article 7 de la Llei 35/2006, permet realitzar les devolucions que procedeixin pel motiu de maternitat/paternitat fins i tot en els casos en què s’hagués presentat prèviament una altra sol·licitud que hagués estat desestimada i aquesta situació hagués adquirit fermesa.

Rendes exemptes segons el Tribunal Suprem 

El passat 3 d’octubre del 2018 el Tribunal Suprem va concloure que les prestacions de maternitat no havien de tributar en l’IRPF. Després de la sentència, es va estendre l’exempció a les prestacions per paternitat i als empleats públics mitjançant el Reial decret llei 27/2018, de 28 de desembre, que va establir que l’exempció aplicaria des de l’entrada en vigor del Reial decret llei i en els exercicis anteriors no prescrits. Com a conseqüència de l’anterior, l’Agència Tributària va habilitar un mecanisme per a realitzar les oportunes devolucions en relació amb els exercicis no prescrits (2014 a 2018).

Impostos pagats als qui haguessin interposat recursos abans de la sentència del Tribunal Suprem

L’Agència Tributària va manifestar en el seu moment que no es retornarien els impostos pagats als qui haguessin interposat recursos abans de la sentència del Tribunal Suprem, quan les resolucions d’aquests recursos (encara que haguessin denegat la devolució) fossin fermes.

Això col·locava en una situació de desigualtat a aquests contribuents pel sol fet d’haver impugnat la seva tributació abans que el Tribunal Suprem es pronunciés. 

Nota rectificativa de l’Agència Tributària

Ara, no obstant això, l’Agència Tributària ha rectificat i en una nota publicada en la seva pàgina web informa que, donat el caràcter retroactiu de la modificació efectuada pel referit Reial decret llei, les devolucions afectaran també a aquests casos, és a dir, a situacions en què s’hagués denegat la devolució sol·licitada, encara que la corresponent resolució hagués adquirit fermesa.

Des de l’AEAT expliquen el següent per a procedir a sol·licitar la devolució de les quantitats retingudes indegudament:

La fermesa es pot haver produït bé per no haver interposat cap mena de recurs o reclamació contra la resolució, bé perquè s’haurien desestimat tots els recursos o reclamacions interposats.

Dins d’aquesta situació general podem trobar dos supòsits:

1. El potencial beneficiari encara no ha presentat una segona sol·licitud. Pot presentar una segona sol·licitud si no ha prescrit l’exercici fiscal en què ha obtingut la prestació/retribució de maternitat/paternitat.

S’ha de tenir en compte que tant la presentació de la primera sol·licitud com la notificació de la resolució desestimatòria d’aquesta sol·licitud hauran interromput la prescripció. Per tant, avui dia l’exercici fiscal no estarà prescrit si no han transcorregut quatre anys des de la data de notificació a l’interessat de la resolució o sentència desestimatòria que va esdevenir ferma.

La presentació de la segona sol·licitud es podrà efectuar de la forma següent:

• Si la prestació/retribució correspon als anys 2014, 2015, 2016 o 2017, el potencial beneficiari podrà utilitzar el formulari específic disponible a aquest efecte en la pàgina web de l’Agència Tributària (www.agenciatributaria.es), en el qual haurà d’indicar en quins d’aquests anys ha percebut la renda i un número de compte bancari de la seva titularitat, on s’abonarà la devolució que procedeixi.
• Si la prestació/retribució correspon a anys anteriors a 2014, el potencial beneficiari haurà de presentar una sol·licitud ordinària, no subjecta a model, en la qual haurà de facilitar el seu nom, cognoms i NIF, juntament amb l’any de percepció de la prestació i el número IBAN d’un compte bancari que en sigui titular.

En cap dels dos casos és necessari adjuntar a la sol·licitud un certificat de la Seguretat Social, de la mutualitat de previsió social o de l’entitat pagadora, acreditatiu de les prestacions o retribucions per maternitat/paternitat percebudes, ja que en el cas que aquest certificat no es trobi en l’expedient de la primera sol·licitud, l’AEAT recollirà directament del pagador tota la informació necessària per a la resolució del procediment.

2. El potencial beneficiari ja ha presentat una segona sol·licitud dins del termini de prescripció.

Aquesta segona sol·licitud es resoldrà en sentit positiu, acordant les devolucions que procedeixin.

Si la segona sol·licitud s’hagués resolt en sentit negatiu, l’interessat podrà presentar un escrit, per registre electrònic en l’enllaç següent:

https://www.agenciatributaria.gob.es/AEAT.sede/procedimientoini/GZ28.shtml

També es pot presentar l’escrit en qualsevol registre de qualsevol Administració, mostrant la seva oposició a la resolució, al qual l’Administració contestarà positivament en cas que procedeixi.

L’escrit només haurà de contenir els cognoms, nom i número de DNI de l’interessat, sol·licitant de nou la devolució de l’IRPF de l’any en què va percebre la prestació exempta i el número IBAN d’un compte bancari que en sigui titular.

JULIOL

 

Fins a l’1 de juliol

RENDA I PATRIMONI

Declaració anual renda i patrimoni 2018 amb resultat a retornar, renúncia a la devolució, negatiu i a ingressar sense domiciliació del primer termini: D-100, D-714

Règim especial de tributació per l’impost sobre la renda de no residents per a treballadors desplaçats 2018: 151

IVA

Maig 2019: autoliquidació: 303

Maig 2019: grup d’entitats, model individual: 322

Maig 2019: grup d’entitats, model agregat: 353

DECLARACIÓ INFORMATIVA ANUAL D’AJUDES REBUDES EN EL MARC DEL REF DE CANÀRIES I ALTRES AJUDES D’ESTAT PER CONTRIBUENTS DE L’IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES O DE L’IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS SENSE ESTABLIMENT PERMANENT

Any 2018: 282

Fins al 22 de juliol

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

Juny 2019. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

Segon trimestre 2019: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216

Pagaments fraccionats renda

Segon trimestre 2019:

Estimació directa: 130

Estimació objectiva: 131

IVA

Juny 2019. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Juny 2019. Operacions assimilades a les importacions: 380

Segon trimestre 2019. Autoliquidació: 303

Segon trimestre 2019. Declaració-liquidació no periòdica: 309

Segon trimestre 2019. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Segon trimestre 2019. Serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i electrònics en l’IVA. Autoliquidació: 368

Segon trimestre 2019. Operacions assimilades a les importacions: 380

Sol·licitud de devolució recàrrec d’equivalència i subjectes passius ocasionals: 308

Reintegrament de compensacions en el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca: 341

IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

Juny 2019: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

Abril 2019. Grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558

Abril 2019. Grans empreses: 561, 562, 563

Juny 2019: 548, 566, 581

Juny 2019: 570, 580

Segon trimestre 2019: 521, 522, 547

Segon trimestre 2019. Activitats V1, V2, V7, F1, F2: 553

Segon trimestre 2019. Sol·licituds de devolució: 506, 507, 508, 524, 572

Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

Juny 2019. Grans empreses: 560

Segon trimestre 2019. Excepte grans empreses: 560

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

Segon trimestre 2019. Pagament fraccionat: 585

IMPOST ESPECIAL SOBRE EL CARBÓ

Segon trimestre 2019: 595

Fins al 25 de juliol

IMPOST SOBRE SOCIETATS I IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS (ESTABLIMENTS PERMANENTS I ENTITATS EN ATRIBUCIÓ DE RENDES CONSTITUÏDES A L’ESTRANGER AMB PRESÈNCIA EN TERRITORI ESPANYOL)

Declaració anual 2018. Entitats el període impositiu de les quals coincideixi amb l’any natural: 200, 206, 220 i 221

Resta d’entitats: en els 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la fi del període impositiu.

DECLARACIÓ INFORMATIVA ANUAL D’AJUDES REBUDES EN EL MARC DEL REF DE CANÀRIES I ALTRES AJUDES D’ESTAT PER CONTRIBUENTS DE L’IMPOST SOBRE SOCIETATS I IMPOST SOBRE LA RENDA DE NO RESIDENTS (ESTABLIMENTS PERMANENTS I ENTITATS EN ATRIBUCIÓ DE RENDES CONSTITUÏDES A L’ESTRANGER AMB PRESÈNCIA EN TERRITORI ESPANYOL)

Any 2018. Entitats el període impositiu de les quals coincideixi amb l’any natural: 282

Resta d’entitats: en els 25 dies naturals següents als sis mesos posteriors a la fi del període impositiu.

Fins al 30 de juliol

IVA

Juny 2019: autoliquidació: 303

Juny 2019: grup d’entitats, model individual: 322

Juny 2019: grup d’entitats, model agregat: 353

Fins al 31 de juliol

NÚMERO D’IDENTIFICACIÓ FISCAL

Segon trimestre 2019. Comptes i operacions els titulars dels quals no han facilitat el NIF a les entitats de crèdit: 195

IMPOST SOBRE DIPÒSITS EN LES ENTITATS DE CRÈDIT

Autoliquidació 2018: 411

Pagament a compte. Autoliquidació 2019: 410

DECLARACIÓ INFORMATIVA TRIMESTRAL DE LA CESSIÓ D’ÚS D’HABITATGES AMB FINALITATS TURÍSTIQUES

Segon trimestre 2019: 179

 

AGOST

 

Fins al 20 d’agost

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

Juliol 2019. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

Juliol 2019. Operacions assimilades a les importacions: 380

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

Maig 2019. Grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558

Maig 2019. Grans empreses: 561, 562, 563

Juliol 2019: 548, 566, 581

Juliol 2019: 570, 580

Segon trimestre 2019. Excepte grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558

Segon trimestre 2019. Excepte grans empreses: 561, 562, 563

Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

Juliol 2019. Grans empreses: 560

Fins al 30 d’agost

IVA

Juliol 2019. Autoliquidació: 303

Juliol 2019. Grup d’entitats, model individual: 322

Juliol 2019. Grup d’entitats, model agregat: 353