LES QUOTES DE L’ASSEGURANÇA DESCOMPTADES DE LA NÒMINA PER L’EMPRESA ES CONSIDEREN RETRIBUCIÓ EN ESPÈCIE EN L’IRPF?

Quan es contracta una assegurança mèdica per a un treballador, el seu cònjuge i els seus descendents, aquesta retribució en espècie està exempta en l’IRPF fins al topall de 500 euros anuals per beneficiari.

Llegir més

Les quotes de l’assegurança descomptades de la nòmina per l’empresa es consideren retribució en espècie en l’IRPF?

Quan es contracta una assegurança mèdica per a un treballador, el seu cònjuge i els seus descendents, aquesta retribució en espècie està exempta en l’IRPF fins al topall de 500 euros anuals per beneficiari.

Com ja sap, el salari en espècie o retribució flexible, consisteix en una prestació diferent als diners, que s’ha convingut entre treballador i empresa, i que ha de complir certs requisits legals. 

Definició de retribució en espècie

És la part del sou del treballador que l’empresa li ofereix en forma de serveis, regals i similars. La seva quantia no ha d’excedir del 30% de la quantitat a percebre per l’empleat. Aquesta possibilitat ha d’estar recollida en el conveni corresponent o provenir d’un acord entre les parts implicades. És important subratllar que l’empresari no pot obligar el treballador a cobrar d’aquesta forma. Si el conveni així ho reconeix, aquestes retribucions no seran considerades com a salari.

No tota percepció en espècie que rebi el treballador del seu empresari és salari, de manera que cal diferenciar el salari en espècie de les percepcions extrasalarials que pretenen compensar al treballador per les despeses produïdes en la relació laboral. 

Atenció. Constitueixen rendes en espècie la utilització, consum o obtenció, per a finalitats particulars, de béns, drets o serveis de forma gratuïta o per preu inferior al normal de mercat, tot i que no suposin una despesa real per a qui les concedeixi.

Quan el pagador de les rendes lliuri al contribuent imports en metàl·lic perquè aquest adquireixi els béns, drets o serveis, la renda tindrà la consideració de dinerària

Exemples de retribució en espècie:

– Pagament del lloguer i dels subministraments essencials d’un habitatge.

– Dietes.

– Pagament d’una pòlissa d’assegurances no obligatòria.

– Ús del vehicle de l’empresa i del seu aparcament.

– Lliurament de xecs restaurant i ús del menjador.

– Abonament del transport públic, amb un límit de 1.500 euros a l’any.

– Ajuda al pagament del vehicle del treballador.

No es considera retribució en espècie:

– El pagament equivalent en metàl·lic del que s’anava a oferir.

– El lliurament d’accions de l’empresa.

– Els cursos de formació lligats a l’actualització dels coneixements imprescindibles per al desenvolupament de l’activitat.

– La rebaixa en el preu de serveis inherents a la labor professional.

– L’ús de les zones de l’empresa destinades a la formació o promoció cultural.

– Etc.

El pagament de les pòlisses de l’assegurança d’accident o malaltia

Entre les retribucions de treball en espècie, volem recordar-los que estan exemptes les primes o quotes satisfetes a entitats asseguradores per a la cobertura de malaltia, quan es compleixin els següents requisits i límits:

  1. Que la cobertura de malaltia abasti al propi treballador. També pot abastar el seu cònjuge i descendents.
  1. Que les primes o quotes satisfetes no excedeixin de 500 euros anuals per cadascuna de les persones assenyalades en el paràgraf anterior o de 1.500 euros per a cadascuna d’elles amb discapacitat. L’excés sobre aquesta quantia constituirà retribució en espècie. 

Per tant, existeixen dues possible vies perquè una empresa introdueixi una assegurança mèdica o de salut en el salari del treballador/a:

– Com a salari en espècie

– Dins d’una política de retribució flexible en la qual es pacta una minoració salarial a canvi del pagament d’una assegurança mèdica per al treballador o la seva família.

Què succeeix quan l’empresa paga les quotes de l’assegurança de malaltia del seu treballador i a més, l’empresa es fa càrrec de l’import de les quotes dels seus fills, descomptant-lo del net de la nòmina?

En aquests casos, la DGT en la CV 0422-19 ha assenyalat que: 

  • Quan es contracta una assegurança mèdica per a un treballador, el seu cònjuge i els seus descendents, aquesta retribució en espècie està exempta en l’IRPF fins al topall de 500 euros anuals per beneficiari. Així, en el cas indicat, l’exempció s’aplica a l’assegurança que cobreix al treballador, ja que l’empresa abona la despesa directament a la companyia asseguradora.
  • Ara bé, les quotes dels fills no són salari en espècie (sinó dinerari), ja que només es produeix una mediació en el pagament (l’empresa descompta els diners per a pagar-lo a la companyia).

En conseqüència, tractant-se de simples mediacions de pagament realitzades en els termes descrits, no cal entendre que les quantitats abonades per l’empresa a un tercer es qualifiquin com a rendiments del treball en espècie per al treballador, sinó que es tractarà d’una aplicació dels rendiments del treball dineraris a un determinat concepte de despesa.

 

FINS AL 30 DE JUNY POT MODIFICAR LA BASE DE COTITZACIÓ COM A AUTÒNOM

Li recordem que té l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar, dins dels límits permesos segons edat, fins al 30 de juny. Aquesta modificació tindrà efectes a partir de l’1 de juliol del 2019.

Llegir més

Fins al 30 de juny pot modificar la base de cotització com a autònom

Li recordem que té l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar, dins dels límits permesos segons edat, fins al 30 de juny. Aquesta modificació tindrà efectes a partir de l’1 de juliol del 2019.

Els autònoms són els únics que poden triar la base per la qual cotitzar. Aquesta decisió és molt important ja que d’ella depenen les seves prestacions presents i la seva pensió. La base de cotització es pot modificar fàcilment i de forma telemàtica a través del sistema RED. No obstant això, cal tenir en compte els tràmits i els períodes per a fer el canvi.

Des de l’01-01-2018, s’estableix que els autònoms podran canviar de base de cotització fins a 4 vegades a l’any (el dia primer d’abril, juliol, octubre i gener). Fins aleshores, només es permetien 2 canvis a l’any (abans de l’1 de maig, amb efectes des del primer de juliol següent; i abans del primer de novembre, amb efecte des del primer de gener de l’exercici següent). 

Doncs bé, li recordem que fins al 30 de juny del 2019 inclòs,  i amb efectes per a l’1 de juliol, tenen l’oportunitat de modificar la base de cotització del règim especial de treballadors autònoms (RETA) i la quota a pagar, dins dels límits permesos segons la seva edat.

Poden triar la base de cotització que vulguin entre el mínim de 944,40 euros mensuals i el màxim de 4.070,10 euros mensuals. En funció d’aquesta decisió, pagarà una quota més o menys elevada.

A més, també pot sol·licitar que la quantia per la qual cotitza es vagi incrementant automàticament cada any en la mateixa proporció que ho hagi fet la base mínima o màxima de cotització, o comunicar que renuncia a aquest increment, que també haurà haurà de comunicar-ho abans de l’1 de juliol.   

Bases de cotització aplicables el 2019

  • Base mínima de cotització: 944,40 euros mensuals.
  • Base màxima de cotització: 4.070,10 euros mensuals.
  • Els treballadors autònoms que, a 1 de gener de 2019, tinguin 47 anys, si la seva base de cotització fos inferior a 2.052,00 euros mensuals no podran triar una base de quantia superior a 2.077,80 euros mensuals, tret que exercitin la seva opció en aquest sentit abans del 30 de juny de 2019, la qual cosa produirà efectes a partir de l’1 de juliol del mateix any, o que es tracti del cònjuge supervivent del titular del negoci que, com a conseqüència de la defunció del titular, s’hi hagi hagut de posar al capdavant i donar-se d’alta en aquest règim especial amb 47 anys, en aquest cas no existirà aquesta limitació.
  • La base de cotització dels treballadors autònoms que, a 1 de gener del 2019, tinguin complerta l’edat de 48 anys o més estarà compresa entre les quanties de 1.018,50 i 2.077,80 euros mensuals, tret que es tracti del cònjuge supervivent del titular del negoci que, com a conseqüència de la seva defunció, s’hi hagi hagut de posar al capdavant i donar-se d’alta en aquest règim especial amb 45 anys o més, en aquest cas l’elecció de bases estarà compresa entre les quanties de 944,40 i 2.077,80 euros mensuals.
  • No obstant això, la base de cotització dels treballadors autònoms que amb anterioritat als 50 anys haguessin cotitzat en qualsevol dels règims del sistema de la Seguretat Social cinc anys o més, tindran les següents quanties:

a) Si l’última base de cotització acreditada hagués estat igual o inferior a 2.052,00 euros mensuals, s’haurà de cotitzar per una base compresa entre 944,40 euros mensuals i 2.077,80 euros mensuals.

b) Si l’última base de cotització acreditada hagués estat superior a 2.052,00 euros mensuals, s’haurà de cotitzar per una base compresa entre 944,40 euros mensuals i l’import d’aquella incrementat en un 7% amb el topall de la base màxima.

La base mínima de cotització de l’autònom que en algun moment de l’any 2018 i de manera simultània ha tingut contractats 10 treballadors per compte d’altri o més, així com la de l’autònom societari és de 1.214,10 euros mensuals, la qual cosa implica una quota mínima mensual d’autònoms de 364,20 euros mensuals (grup de cotització 1 del règim general).

Si està interessat a modificar la base de cotització (amb la finalitat d’augmentar la base de càlcul de la jubilació o la baixa d’incapacitat temporal), els agrairíem que ens ho fessin saber com més aviat millor.

 
 

L’ASSISTÈNCIA A LES JUNTES GENERALS DE LA SOCIETAT

Per poder participar tant en la deliberació com en la votació és fonamental poder participar en la junta general d’accionistes, per aquest motiu la Llei de societats de capital reconeix el dret d’assistència a la junta com un dret essencial de l’accionista. Si té almenys el 5% del capital pot exigir que es convoqui una junta, o examinar la comptabilitat quan es convoqui la junta ordinària. I si té menys del 5%, pot sol·licitar informació a l’administrador i còpia de les actes anteriors.

Llegir més

L’assistència a les juntes generals de la societat

Per poder participar tant en la deliberació com en la votació és fonamental poder participar en la junta general d’accionistes, per aquest motiu la Llei de societats de capital reconeix el dret d’assistència a la junta com un dret essencial de l’accionista. Si té almenys el 5% del capital pot exigir que es convoqui una junta, o examinar la comptabilitat quan es convoqui la junta ordinària. I si té menys del 5%, pot sol·licitar informació a l’administrador i còpia de les actes anteriors.

Li recordem que d’acord amb la Llei de societats de capital, la seva societat ha de celebrar de forma obligatòria anualment la junta general ordinària de socis, i que la seva convocatòria i celebració dóna lloc a la possibilitat d’exercitar varis dels drets que com a socis disposen a través dels quals poden obtenir informació sobre la societat.

La junta general ordinària és la reunió dels socis que se celebra complint els requisits legals per a deliberar i decidir sobre les matèries que són de la seva competència. En particular, la junta general ordinària de socis és aquella que, obligatòriament, s’ha de reunir almenys una vegada a l’any dins del primer semestre de cada exercici amb la finalitat de:

  • aprovar els comptes anuals de l’exercici anterior
  • resoldre sobre l’aplicació del resultat
  • aprovar, si escau, la gestió social de l’òrgan d’administració.

Entre els drets que assisteixen als socis des de la convocatòria de la junta general ordinària fins a la seva celebració, hi ha el dret d’assistència a la junta general. Poden assistir personalment o bé degudament representats.

Atenció. Només en l’àmbit de les societats de responsabilitat limitada, a partir de la convocatòria de la junta general, el soci o conjunt de socis que representin almenys el 5% del capital social podran examinar en el domicili social, per si mateixos o amb un expert comptable, els documents que serveixin de suport i d’antecedent dels comptes anuals.

El dret d’assistència a la junta està reconegut a tots els accionistes?

Sí. En el cas d’una societat de responsabilitat limitada tots els socis tenen dret a assistir a la junta general. Els estatuts no podran exigir per a l’assistència a la junta general la titularitat d’un nombre mínim de participacions.

No obstant això, en el cas d’una societat anònima, els estatuts podran exigir, respecte de totes les accions, sigui quina sigui la seva classe o sèrie, la possessió d’un nombre mínim per a assistir a la junta general sense que, en cap cas, el nombre exigit pugui ser superior a l’u per mil del capital social.

Atenció. Els accionistes sense vot, sí que podran assistir a la junta ja que el dret d’assistència i el dret de vot són independents. Així, el titular d’accions sense vot, encara que no pot emetre vot, sí que pot participar en les deliberacions prèvies a la votació.

Encara que el dret d’assistència està reconegut expressament als accionistes, això no implica que només aquests puguin acudir a les juntes. Així, per exemple, els administradors, de l’una o l’altra societat, hauran d’assistir obligatòriament a les juntes generals. Són moltes les sentències que han declarat la nul·litat dels acords socials per l’absència dels administradors en la junta.

A més, els estatuts podran autoritzar o ordenar l’assistència de directors, gerents, tècnics i altres persones que tinguin interès en la bona marxa dels assumptes socials.

El president de la junta general a més podrà autoritzar l’assistència de qualsevol altra persona que cregui convenient. La junta, no obstant això, podrà revocar aquesta autorització. Això serà aplicable a la societat de responsabilitat limitada, tret que els estatuts disposessin una altra cosa.

Atenció. Impedir a un soci formar part de la junta és motiu de nul·litat i per tant, els acords adoptats en aquesta junta podran ser impugnats.

Acta notarial: la presència d’un notari a la junta

Quant a la presència de notari, la Llei disposa que els administradors podran requerir la presència de notari perquè estengui acta de la junta general i estaran obligats a fer-ho sempre que, amb cinc dies d’antelació al previst per a la celebració de la junta, ho sol·licitin socis que representin, almenys, l’u per cent del capital social en la societat anònima o el cinc per cent en la societat de responsabilitat limitada. En aquest cas, els acords només seran eficaços si consten en acta notarial.

Atenció. L’accionista que sigui titular de l’1% del capital social de la societat anònima i el 5% de la societat de responsabilitat limitada podrà sol·licitar a l’òrgan d’administració la designació d’un notari perquè assisteixi a la junta general de socis i estengui acta de la junta general.

L’acta notarial no se sotmetrà a tràmit d’aprovació, tindrà la consideració d’acta de la junta i els acords que hi constin es podran executar a partir de la data del seu tancament.

Els honoraris notarials seran de càrrec de la societat.

Especialitat per a les societats anònimes: titulars d’accions nominatives i d’accions representades per mitjà d’anotacions en compte

En la societat anònima els estatuts podran condicionar el dret d’assistència a la junta general a la legitimació anticipada de l’accionista, però en cap cas podran impedir l’exercici d’aquest dret als titulars d’accions nominatives i d’accions representades per mitjà d’anotacions en compte que les tinguin inscrites en els seus respectius registres amb cinc dies d’antelació a aquell en què s’hagi de celebrar la junta, ni a les forquilles d’accions al portador que amb la mateixa antelació hagin efectuat el dipòsit de les seves accions o, si escau, del certificat acreditatiu del seu dipòsit en una entitat autoritzada, en la forma prevista pels estatuts. Si els estatuts no contenen una previsió a aquest últim respecte, el dipòsit es podrà fer en el domicili social.

El document que acrediti el compliment d’aquests requisits serà nominatiu i assortirà eficàcia legitimadora enfront de la societat.

TERMINI DE PRESENTACIÓ DE L’IMPOST SOBRE ELS ACTIUS NO PRODUCTIUS DE LES PERSONES JURÍDIQUES A CATALUNYA

L’informem que en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de 16-05-2019 s’ha publicat el DECRET LLEI 8/2019, de 14 de maig, de modificació de la Llei 6/2017, de 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, que va entrar en vigor el dia 17 de maig de 2019.

Llegir més

Termini de presentació de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques a Catalunya

L’informem que en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) de 16-05-2019 s’ha publicat el DECRET LLEI 8/2019, de 14 de maig, de modificació de la Llei 6/2017, de 9 de maig, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, que va entrar en vigor el dia 17 de maig de 2019.

Li recordem que aquesta Llei 6/2017 s’ha promulgat amb una clara finalitat, la persecució a l’evasió i elusió fiscal que es produeix a Catalunya a l’hora d’incorporar béns d’ús privat, del patrimoni personal a estructures societàries, difuminant la titularitat real d’aquests béns, i que la imputació real de la titularitat d’aquests béns és un procés complex per a les administracions.

L’àmbit territorial d’aquesta llei serà el Catalunya, i gravarà la tinença de determinats actius que hi estiguin situats i que s’enumeren a continuació:

  • Béns immobles
  • Vehicles a motor amb una potència superior a 200 CV
  • Embarcacions d’esbarjo
  • Aeronaus
  • Objectes d’art i antiguitats
  • Joies

Aquests actius, seran considerats no productius sempre que se cedeixin gratuïtament a socis o persona vinculada directament o indirecta amb la societat que els utilitzin totalment o parcial per a l’ús privat.

També es determinaran com no productius quan fins i tot se cedeixin de forma onerosa a socis o persones vinculades totalment o parcial per al seu ús privat, excepte en els supòsits que treballin de manera efectiva en la societat i es paguin al preu de mercat i que rebin de la societat una retribució superior al preu de cessió.

Finalment als actius no afectes a cap activitat econòmica, amb l’excepció dels béns no productius amb un preu d’adquisició inferior a l’import dels beneficis no distribuïts el mateix any d’adquisició de l’actiu i els deu anteriors.

No obstant això es podrà destruir aquesta presumpció si es destinen a l’ús i gaudi, sense establir totalment o parcial de treballadors no socis ni partícips de la societat o entitats que constitueixen el seu ús com un rendiment en espècie o si es destinen a serveis econòmics i socioculturals del personal de servei de l’activitat.

Existeix l’exempció de l’impost per a administracions públiques i béns immobles de fundacions, organitzacions no governamentals i en general activitats sense ànim de lucre. Aclarits el fet imposable i els supòsits de subjecció, la base imposable estarà constituïda per la suma dels valors dels actius que s’han esmentat més amunt, i s’aplicarà una  escala de gravamen progressiva sobre aquesta suma, que s’adjunta a continuació.

Termini de presentació

La principal novetat del DECRET LLEI 8/2019 és que regula el termini de presentació de l’autoliquidació de l’impost, que s’estableix de l’1 al 30 de juny de cada any, amb l’excepció dels tres anys reportats (2017, 2018 i 2019), que s’hauran de liquidar, de manera extraordinària, entre l’1 d’octubre i el 30 de novembre d’aquest any.

La presentació de l’autoliquidació s’ha de realitzar per via telemàtica, en la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya. L’ingrés s’ha d’efectuar per alguna de les formes habilitades per l’Agència Tributària de Catalunya.

COMPTE AMB ELS PAGAMENTS EN EFECTIU

Si fa treballs de rehabilitació, obra de paleta, etc., i cobra en efectiu, sàpiga que existeixen limitacions a aquesta pràctica…

Llegir més

Compte amb els pagaments en efectiu

Si fa treballs de rehabilitació, obra de paleta, etc., i cobra en efectiu, sàpiga que existeixen limitacions a aquesta pràctica…

La Llei 7/2012 de prevenció i lluita contra el frau prohibeix els pagaments en efectiu (en metàl·lic o xec al portador) per import igual o superior a 2.500 euros o el seu contravalor en moneda estrangera:

  • La limitació no s’aplica si les dues parts són particulars. Així doncs, una d’elles ha de ser empresari o professional.
  • El límit és de 15.000 euros si el pagament el realitza un particular no resident a Espanya.
  • Si s’incompleix aquesta limitació, Hisenda pot imposar una multa del 25% de l’import pagat en efectiu, i es pot imposar tant a qui paga com a qui cobra, o a tots dos (encara que qui denuncia els fets no és sancionat). 

A l’efecte del càlcul de les quanties indicades, se sumaran els imports de totes les operacions o pagaments en què s’hagi pogut fraccionar el lliurament de béns o la prestació de serveis.

S’entendrà per efectiu els mitjans de pagament definits en l’article 34.2 de la Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme. En particular, s’inclouen:

  • El paper moneda i la moneda metàl·lica, nacionals o estrangers.
  • Els xecs bancaris al portador denominats en qualsevol moneda.
  • Qualsevol altre medi físic, inclosos els electrònics, concebut per a ser utilitzat com a mitjà de pagament al portador.

Respecte de les operacions que no es puguin pagar en efectiu, els intervinents en les operacions hauran de conservar els justificants del pagament, durant el termini de cinc anysdes de la data del seu pagament, per a acreditar que es va efectuar a través d’algun dels mitjans de pagament diferents a l’efectiu. Així mateix, estan obligats a aportar aquests justificants a requeriment de l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

Aquesta limitació no resultarà aplicable als pagaments i ingressos realitzats en entitats de crèdit.

Si per qualsevol motiu una administració demanés justificar un pagament en efectiu, és possible acreditar-lo amb els següents documents:

  • Un rebut
  • Les cartes de pagament subscrites o validades per òrgans competents o entitats autoritzats per a rebre el pagament
  • Certificacions acreditatives de l’ingrés
  • Qualsevol altre document que tingui el caràcter de justificant de pagament per a Hisenda

Així mateix, Hisenda ha establert alguns criteris:

  • Si en una mateixa factura es documenten diversos lliuraments de béns o serveis independents, la limitació només afecta a les operacions amb import a partir de 2.500 euros. D’aquesta manera, si en una factura de 4.000 euros s’inclouen dues operacions independents de 2.000 euros cadascuna, aquesta factura pot ser satisfeta en efectiu.
  • En operacions de tracte successiu (lloguers, contractes de subministrament, quotes d’assessoria, etc.) s’ha de tenir en compte el moment en el qual són exigibles els pagaments segons contracte, així com el seu import. Si el pagament exigible en cada quota (per exemple, la mensualitat del lloguer) és menor a 2.500 euros, es pot pagar en efectiu.
  • Les operacions de 2.500 euros o més no es poden pagar parcialment en efectiu, encara que la quantia pagada en metàl·lic no arribi a aquest límit. Tampoc es pot procedir d’aquesta manera encara que el pagament d’una part quedi ajornat.

 

Exemple:

La seva empresa ha venut una màquina a un client per 8.000 euros. El comprador li ofereix pagar-li 2.400 euros en efectiu i la resta mitjançant transferència bancària. Atenció! Doncs bé, no se la jugui. Si Hisenda s’assabenta d’aquesta venda li podria imposar una sanció del 25% de l’import cobrat en efectiu, és a dir, 600 euros (2.400 x 25%).

Casos particulars

Pagament de nòmines per empresari o professional

Es planteja si es troba sotmès a les limitacions al pagament l’abonament per un empresari de la nòmina mensual al seu empleat que ascendeix a 3.000 euros. 

Es tracta d’una prestació de serveis (operació) en la qual una de les parts intervinents actua en qualitat d’empresari o professional, per la qual cosa es troba sotmès a la prohibició de pagament en efectiu si el seu import és igual o superior a 2.500 euros.

L’art. 29.4 del Text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors (aprovat per Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març) permet que el pagament s’efectuï en efectiu («en moneda de curs legal»), però si el seu import és igual o superior a 2.500 euros aquesta possibilitat es veurà limitada per l’art. 7 de la Llei 7/2012. 

El pagament a cada treballador es tracta d’una operació diferent, per la qual cosa el límit s’aplica a cadascun dels treballadors i no al total de les nòmines pagades per l’empresa. Així, si un empresari paga a alguns treballadors una nòmina inferior a 2.500 euros i a uns altres una quantitat superior a aquest import, només es troba sotmès a la limitació als pagaments en efectiu per aquestes últimes nòmines.

Pagament de rebuts en les oficines de correus

Es planteja si són aplicables les limitacions als pagaments en efectiu als pagaments de rebuts en les oficines de Correus. S’assenyala que aquests pagaments solen correspondre fonamentalment a subministraments de serveis (aigua, electricitat, gas, etc.).

El servei de cobrament consisteix que els clients que ho desitgin poden acudir a les oficines de Correus a realitzar determinats tipus de pagaments, que normalment són subministraments.

Quan es tracti del pagament de subministraments, el perceptor dels pagaments serà una persona o entitat que actua en qualitat d’empresari o professional, i que es troba subjecta a les limitacions als pagaments en efectiu. Les oficines de Correus, en actuar en nom i per compte dels cobradors, s’hauran d’atenir a les limitacions que la llei imposa als seus mandants. Després, les oficines de Correus no podrà admetre el cobrament en efectiu si l’import de l’operació és de quantia igual o superior a 2.500 euros.

Pagament efectiu en compte bancari del destinatari del pagament

Es planteja si els clients d’una empresa poden satisfer en efectiu els pagaments superiors a 2.500 euros en el compte bancari de l’empresa, quan queda identificada la persona o entitat que realitza l’ingrés i l’operació o número de factura.

L’article 7.Un.5 estableix que la limitació als pagaments en efectiu no resultarà aplicable als pagaments i ingressos realitzats en entitats de crèdit. Per tant, si el client efectua l’ingrés superior a 2.500 euros directament en el compte bancari que li indica l’empresa, identificant l’operació o número de factura a què es refereix el pagament i la persona que realitza la imposició en efectiu, no s’incompleixen les limitacions als pagaments en efectiu.

Tots dos intervinents, pagador i receptor, hauran de conservar els justificants del pagament durant el termini de cinc anys des de la data del pagament (art. 7.Un.4 de la Llei 7/2012).

Pagament en efectiu de tributs i sancions

Es planteja si es pot pagar en efectiu en la caixa d’una corporació local un tribut o una multa d’un import superior als 2.500 euros.

La relació jurídica tributària és el conjunt d’obligacions i deures, drets i potestats originats per l’aplicació dels tributs (art. 17.1 LGT), per la qual cosa no es tracta pròpiament d’una operació, sinó de l’exercici d’una potestat pública que determina el pagament d’una obligació de dret públic ex lege. El mateix es pot dir de les multes o sancions pecuniàries derivades d’infraccions de dret públic.

Per tant, en el cas que la normativa dels tributs locals no estableixi un mitjà de pagament específic d’un tribut i permeti els pagaments per caixa, es podrien realitzar els pagaments en efectiu, encara que superessin els 2.500 euros.

Fiança pagada en efectiu

En el cas de lloguers, aquesta norma és aplicable quan alguna de les parts sigui una SA o una SL. I també ho és en els arrendaments de local (ja que l’arrendatari serà un empresari o professional), o quan el propietari gestiona el lloguer com una activitat econòmica.

Doncs bé, respecte a la fiança, si és dipositada en l’organisme corresponent de la comunitat autònoma, no s’aplica la limitació (pel que es pot pagar en efectiu sigui quin sigui el seu import). En canvi, si el propietari manté la fiança en el seu poder, sense dipositar-la, sí que s’aplica aquesta limitació.