OBLIGACIONS FISCALS DE LES EMPRESES I AUTÒNOMS D’AQUÍ AL 31 DE DESEMBRE DE 2018
Per a l’aplicació de determinats règims fiscals especials s’ha d’exercitar l’opció davant l’Administració Tributària abans del 31 de desembre i tenir en compte tots els models i obligacions tributàries que hem de presentar com a pimes i autònoms.
Llegir més
Obligacions fiscals de les empreses i autònoms d’aquí al 31 de desembre de 2018
Per a l’aplicació de determinats règims fiscals especials s’ha d’exercitar l’opció davant l’Administració Tributària abans del 31 de desembre i tenir en compte tots els models i obligacions tributàries que hem de presentar com a pimes i autònoms.
Li recordem que per a l’aplicació de determinats règims fiscals especials s’ha d’exercitar l’opció davant l’Administració Tributària abans del 31 de desembre i tenir en compte tots els models i obligacions tributàries així com altres dades que haurem de revisar abans del tancament de l’exercici, i determinar en quins casos pot ser beneficiós per a les empreses i autònoms.
Fins al 20 de desembre de 2018
RENDA I SOCIETATS
- Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.
Novembre 2018. Grans empreses: models 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 230
- Pagaments fraccionats societats i establiments permanents de no residents
Exercici en curs:
Règim general: model 202
Règim de consolidació fiscal (grups fiscals): model 222
IVA
- Novembre 2018. Declaració d’operacions incloses en els llibres registre de l’IGIC i altres operacions: 340
- Novembre 2018. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349
- Novembre 2018. Operacions assimilades a les importacions: 380
Fins al 31 de desembre de 2018
RENDA
- Renúncia o revocació estimació directa simplificada i estimació objectiva per 2019 i successius. Models 036/037
Atenció. També s’entendrà efectuada la renúncia quan es presenti en termini la declaració-liquidació corresponent al primer trimestre de l’any natural (2019) en què hagi d’assortir efectes aplicant el règim general. En cas d’inici de l’activitat, també s’entendrà efectuada la renúncia quan la primera declaració que hagi de presentar el subjecte passiu després del començament de l’activitat es presenti en termini aplicant el règim general.
IVA
- Renúncia o revocació règims simplificat, agricultura, ramaderia i pesca per 2019 i successius. Mod. 036/037
- Opció pel règim especial del criteri de caixa per 2019: 036/037
- Renúncia al règim especial del criteri de caixa per 2019, 2020 i 2021: 036/037
- Opció o revocació per la determinació de la base imposable mitjançant el marge de benefici global en el règim especial dels béns usats, objectes d’art, antiguitats i objectes de col·lecció per 2019 i successius. Mod. 036.
- Opció tributació en destinació vendes a distància a altres països de la Unió Europea per 2019 i 2020. Mod. 036
- Renúncia règim de deducció comuna per a sectors diferenciats per 2019: sense model
- Comunicació d’alta en el règim especial del grup d’entitats. Mod. 039
- Opció o renúncia per la modalitat avançada del règim especial del grup d’entitats. Mod. 039
- Comunicació anual relativa al règim especial del grup d’entitats. Mod. 039
Altres opcions a tenir en compte….
- Opció subjecció a l’IVA per a 2019 i successius i comunicació subjecció a l’IVA pels subjectes passius en règim agrícola, subjectes passius exempts sense dret a deducció i persones jurídiques que no actuïn com a empresaris o professionals si les seves adquisicions intracomunitàries de béns no han superat els 10.000 €: a qualsevol moment i 1 mes des que s’aconsegueix aquest límit, respectivament.
- Comunicació de subjecció a l’IVA en vendes a distància: 1 mes des que superin els 35.000 €.
- Opció pel règim especial d’arrendament d’habitatges en l’impost sobre societats: les societats que vulguin beneficiar-se d’aquest règim que permet una menor tributació, s’hi han d’acollir mitjançant comunicació a l’Agència Tributària abans d’acabar l’any.
- Valors cadastrals: les societats destinades a l’arrendament d’immobles, hauran de revisar si el valor cadastral dels immobles destinats a l’arrendament superen els 601.010 euros, ja que, en aquest supòsit, s’hauran de donar d’alta per l’impost sobre activitats econòmiques (IAE). En aquest cas hauran de sol·licitar el certificat perquè no els siguin practicades retencions pels arrendataris.
D’altra banda, en el cas de modificacions o alteracions en els immobles, s’ha de presentar l’oportuna comunicació davant el cadastre amb la finalitat que sigui incorporada per al pròxim any.
IAE: encara que l’impost sobre activitats econòmiques és un impost que gaudeix d’una exempció important per a les pimes, atès que només estan obligades al seu pagament les entitats que tinguin un import net de xifra de negocis superior al 1.000.000 €, les empreses que canviïn la seva xifra de negocis en l’últim impost de societats presentat, estan obligades a notificar aquest canvi a l’administració tributària abans del 31 de desembre.
- Règim fiscal especial aplicable als treballadors desplaçats en territori espanyol: aquest règim pot ser aplicat en el període en què s’efectuï el canvi de residència i durant els 5 períodes impositius següents, sempre que s’hagués optat. Pel que en cas que l’actual període sigui el cinquè any posterior al trasllat, el pròxim exercici es tributarà com a resident, i s’haurà de presentar la declaració d’IRPF. En aquest cas l’empresa ocupadora haurà de subjectar-ho al règim general de retencions.
- Comunicació de circumstàncies personals dels empleats a l’efecte de la pràctica de retencions, que han de facilitar a l’empresa per al càlcul de les retencions de l’exercici (model 145).
INVERSIONS FINANCERES
Si disposa de liquiditat per invertir o té saldos amb rendibilitat baixa, estem a la seva disposició per aconsellar-li la millor inversió, aprofitant tots els avantatges fiscals.
IVA
Encara que al desembre no cal presentar cap model relacionat amb l’IVA, sempre és recomanable revisar els nostres comptes per veure quines compres previstes podem avançar per deduir-nos aquest IVA suportat abans de l’últim trimestre i de la declaració anual. Abans del dia 30 de gener haurem de presentar dos models: el model 303, d’autoliquidació trimestral de l’IVA, i el model 390, la declaració i el resum anual de l’IVA.
DECISIONS ABANS DEL TANCAMENT EN L’IRPF I EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS
Abans del 31 de desembre d’aquest any cal prendre les decisions més adequades que permetin ajustar la tributació i reduir la factura final de l’IRPF i de l’impost sobre societats.
TANCAT L’ACORD SOBRE AUTÒNOMS: LA QUOTA MÍNIMA PUJARÀ 5,36 EUROS AL MES EL 2019
La base mínima de cotització dels treballadors autònoms pujarà un 1,25% a partir del 1 de gener de 2019, fins als 944,35 euros al mes, i el tipus de cotització serà del 30%, i per tant els autònoms persones físiques hauran de pagar 5,36 euros més al mes (64 euros més a l’any) del que paguen actualment, encara que a canvi rebran més protecció.
Llegir més
Tancat l’acord sobre autònoms: la quota mínima pujarà 5,36 euros al mes el 2019
La base mínima de cotització dels treballadors autònoms pujarà un 1,25% a partir del 1 de gener de 2019, fins als 944,35 euros al mes, i el tipus de cotització serà del 30%, i per tant els autònoms persones físiques hauran de pagar 5,36 euros més al mes (64 euros més a l’any) del que paguen actualment, encara que a canvi rebran més protecció.
El Govern ha arribat a un acord amb les organitzacions d’autònoms sobre la cotització del col·lectiu pel 2019. Així, després de diverses reunions, les organitzacions més representatives del sector, ATA i UPTA, han aconseguit imposar el seu preacord de la setmana passada, de manera que la base mínima de cotització dels treballadors autònoms pujarà un 1,25% a partir de l’1 de gener de 2019, fins als 944,35 euros al mes, i el tipus de cotització serà del 30%, i per tant els autònoms persones físiques hauran de pagar 5,36 euros més al mes (64 euros més a l’any) del que paguen actualment, encara que a canvi rebran més protecció.
Enfront de la pujada que va plantejar el ministeri de 40 €/mes en la primera proposta que es va presentar o els 22 €/mes de la segona presentada pel Ministeri, ATA i UPTA ha aconseguit que s’acordi una pujada de 5 €/mes.
| Autònoms 2019 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Persona física | Societaris | Tarifa plana * | ||
| Base mínima | Quota | Base mínima | Quota | 12 mesos |
| 944,35 € | 283,30 €/mes | 1214,08 € | 364,22 €/mes | 60 €/mes |
| (quota + 5,36 €/mes que el 2018) | (quota + 6,98 €/mes que el 2018) | |||
Aquests són els principals termes de l’acord:
- La base de cotització dels autònoms s’incrementa en un 1,25% a partir de l’1 de gener de 2019 i el tipus de cotització passa a ser del 30%.
- Així la quota puja per als autònoms persona física 5,36 €/mes (64 €/any) i per als autònoms societaris la pujada és de 6,89 €/mes (82 €/any).
Aquest acord implica també millores en protecció social:
- Dret a l’atur: se’n millora l’accés, se’n flexibilitzen les condicions i s’amplia la durada de la prestació.
- Els autònoms tindran dret a cobrar la prestació per accident de treball o malaltia professional des del primer dia de baixa.
- Tots els autònoms tindran dret a accedir a la formació contínua i reciclatge professional.
- Els autònoms no pagaran la quota de Seguretat Social a partir del segon mes de baixa per malaltia o incapacitat temporal fins al moment de l’alta.
- Les autònomes, dins dels 24 mesos posteriors a la prestació de baixa per maternitat, podran obtenir una tarifa plana de 60 € durant 12 mesos sense necessitat de cessar prèviament en la seva activitat.
- Es mantenen després dels 12 primers mesos les bonificacions posteriors actuals de la tarifa plana. Els beneficiaris de la tarifa plana tindran accés als mateixos drets i prestacions.
QUINES SANCIONS CONTEMPLA EL PRÒXIM RÈGIM SANCIONADOR DE LA LLEI DE MOROSITAT?
Actualment s’està tramitant a les Corts Generals la proposició de llei per aplicar un sistema de sancions contra la morositat en administracions públiques i empreses del sector privat.
Llegir més
Quines sancions contempla el pròxim règim sancionador de la Llei de morositat?
Actualment s’està tramitant a les Corts Generals la proposició de llei per aplicar un sistema de sancions contra la morositat en administracions públiques i empreses del sector privat.
Com ja sap, la Llei 15/2010 de modificació de la Llei 3/2004, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials, establia uns terminis màxims de pagament en les operacions comercials de 60 dies en el cas de l’empresa privada i de 30 dies en el cas de les administracions públiques, a comptar a partir del lliurament dels productes o prestació dels serveis.
Malgrat l’existència de l’actual Llei 15/2010 de morositat que regula els terminis de pagament la veritat és que la falta d’un règim sancionador facilita l’incompliment dels temps.
Proposició de llei que regula el règim sancionador de la Llei de morositat
Per això, al mes de juny de 2017 es va iniciar la tramitació de proposició de llei de reforç de la lluita contra la morositat en les operacions comercials presentada pel grup parlamentari de Ciudadanos, i la intenció dels quals és modificar la Llei de mesures de lluita contra la morositat 15/2010 (que al seu torn va modificar la Llei 3/2004) i dotar-la d’un règim sancionador que permeti castigar als qui es retardin en els terminis màxims de pagament previstos per la llei.
Després de la seva tramitació al Senat, el text ha tornat al Congrés per a la seva votació i, o, aprovació, previ informe de la Comissió d’Economia i Empresa de la Cambra la redacció definitiva de la qual s’està a punt d’acabar. Hem hagut d’esperar gairebé un any i mig perquè aquesta proposició de llei hagi iniciat el tràmit parlamentari.
Enduriment de les sancions
El text normatiu divideix les sancions en multes lleus, greus i molt greus, amb imports que van des dels 60 a 2.000 euros per a les lleus, entre els 6.000 i els 40.000 euros en el cas de les de grau mitjà i des dels 40.001 fins als 800.000 euros per les de màxim incompliment.
Entre les infraccions lleus es penalitza, per exemple, el pacte sobre terminis de pagament que exclogui del còmput els períodes de vacances.
Es consideren greus:
– La superació del termini de pagament legal en 20 dies.
– La inclusió de clàusules que marquin l’inici de la comptabilització de dates de pagament.
– Els acords relatius a possibles represàlies en cas de demora,
– La falta de constància documental de la data de lliurament de mercaderies.
– La renúncia al dret d’indemnització en cas de retard.
– L’omissió en la memòria dels comptes anuals de l’esment als PMP.
– La reincidència en tres infraccions lleus.
Entre les infraccions considerades com molt greus hi trobem:
– La de superar en més de 60 dies el període estipulat per llei.
– La negativa a col·laborar amb la inspecció.
– La falsificació de factures, albarans o de la informació que sobre el període mitjà de pagament a proveïdors (PMP) s’ha d’incloure en la memòria dels comptes anuals.
– La comissió de dues infraccions greus.
La graduació de les sancions, es determinarà a partir d’un procediment de control en el qual es valorarà l’existència d’intencionalitat, frau, interès d’estalviar-se costos financers, capacitat i solvència econòmica, mida de l’empresa, etc. Així mateix s’estudiarà l’import del deute, si no excedeix els 6.000 euros el grau de la infracció serà mínim, entre 6.001 i 100.000 mitjà i superior a aquesta última quantia màxim.
La proposició de llei contempla també amb més rigor els casos de reincidència d’infraccions qualificades de molt greus privant al subjecte infractor de la possibilitat d’accedir a qualsevol tipus de subvenció o deducció i suspenent, si escau, l’aprofitament dels préstecs subscrits amb l’ICO (Institut de Crèdit Oficial).
Les sancions indicades podran ser objecte de reducció en un 30%, 70% o fins i tot un 100% si s’acredita que s’ha procedit a liquidar la factura durant els 6 dies següents a la notificació de la sanció o es demostra que les empreses són creditores de deutes per import igual o superior a la contreta. Així mateix s’estableix un període de prescripció d’un a quatre anys.
El sector públic també s’haurà de sotmetre a aquest control i tant la Intervenció General de l’Estat com les autonomies i les corporacions locals hauran d’informar trimestralment a Hisenda de com i en quin temps estan abonant les seves factures.