HISENDA FA PÚBLIC EL PROJECTE D’ORDRE DE MÒDULS PER A L’ANY 2020

En la pàgina web del Ministeri d’Hisenda s’ha publicat el projecte d’Ordre per la qual es desenvolupen per a l’any 2020 el mètode d’estimació objectiva de l’IRPF i el règim especial simplificat de l’IVA. El Ministeri d’Hisenda està negociant amb la Federació Nacional de Treballadors Autònoms (ATA) una nova pròrroga dels límits actuals del règim de mòduls (de manera que els límits de 250.000 i 150.000 euros de facturació per als autònoms que tributen en règim de mòduls “no s’enduririen” al llarg del 2020).

Llegir més

 

 

LES PENSIONS EN FAVOR DE FAMILIARS. QUÈ HEM DE SABER?

La pensió en favor de familiars és una prestació de la Seguretat Social pertanyent al nivell contributiu, és a dir, els causants de la qual seran persones que acreditin uns requisits mínims de cotització. Aquesta prestació consisteix en una pensió que es concedeix a aquells familiars que hagin conviscut i depès econòmicament de la persona morta i que acreditin els requisits exigits.

Llegir més

Les pensions en favor de familiars. Què hem de saber?

La pensió en favor de familiars és una prestació de la Seguretat Social pertanyent al nivell contributiu, és a dir, els causants de la qual seran persones que acreditin uns requisits mínims de cotització. Aquesta prestació consisteix en una pensió que es concedeix a aquells familiars que hagin conviscut i depès econòmicament de la persona morta i que acreditin els requisits exigits.

La pensió en favor de familiars és una prestació de la Seguretat Social pertanyent al nivell contributiu, és a dir, els causants de la qual seran persones que acreditin uns requisits mínims de cotització. Aquesta prestació consisteix en una pensió que es concedeix a aquells familiars que hagin conviscut i depès econòmicament de la persona morta i que acreditin els requisits exigits.

Qui poden ser els beneficiaris?

  • Néts i germans, orfes de pare i mare, homes o dones, sempre que en la data de la defunció siguin:
  • Menors de 18 anys o majors que tinguin reduïda la seva capacitat de treball en un percentatge valorat en grau d’incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa
  • Menors de 22 anys, quan no efectuen un treball lucratiu o quan, realitzant-lo, els ingressos que obtinguin, en còmput anual, no superin el límit del 75% del salari mínim interprofessional que es fixi a cada moment, també en còmput anual.
  • Mare i àvies vídues, solteres, casades, el marit de les quals sigui major de 60 anys o estigui incapacitat per al treball, separades judicialment o divorciades.
  • Pare i avis amb 60 complerts o incapacitats per a tot treball.
  • Fills i germans de pensionistes de jubilació o incapacitat permanent, totes dues en la seva modalitat contributiva, o d’aquells treballadors que en morir reunien els requisits per al reconeixement del dret a pensió de jubilació o d’incapacitat permanent (l’expedient d’incapacitat permanent dels quals estigués pendent de resolució), homes o dones més grans de 45 anys, que estiguin solters, vidus, separats judicialment o divorciats, sempre que acreditin dedicació prolongada a cura del causant.

Tots els beneficiaris hauran de complir, a més, els següents requisits:

  • Haver conviscut amb el causant i a les seves expenses amb 2 anys d’antelació a la seva defunció o des de la mort del familiar amb el qual convisquessin, si aquesta hagués ocorregut dins d’aquest període.
  • No tenir dret a pensió pública.
  • No tenir mitjans de subsistència, per tenir ingressos econòmics iguals o inferiors al salari mínim interprofessional, i de familiars amb obligació i possibilitat de prestar-los aliments.

Atenció. Estan obligats a prestar-se aliments, segons el que s’estableix en els articles 142 i 143 del Codi Civil, els cònjuges, ascendents i descendents; els germans només es deuen els “auxilis necessaris per a la vida”, per la qual cosa queden exclosos de l’obligació de prestar aliments.

Requisits del finat

-Que estigués en alta o situació assimilada a l’alta, 500 dies dins d’un període ininterromput de 5 anys immediatament anteriors a la defunció o 15 anys al llarg de tota la vida laboral.

-Sense alta: 15 anys al llarg de tota la vida laboral.

-Pensionistes: no s’exigeix període de cotització.

-No s’exigeix període previ de cotització, quan la mort es produeix com a conseqüència d’accident o malaltia professional.

Quantia de la pensió

La quantia s’obté aplicant el percentatge del 20% a la base reguladora, amb el límit màxim establert:

  • Quan existeixin diversos beneficiaris, la suma de les quanties de les prestacions per mort i supervivència no pot excedir del 100% de la base reguladora que correspongui. Aquesta limitació s’aplicarà a la quantia inicial, però no afectarà les revaloracions periòdiques que procedeixin en endavant.

A l’efecte d’aquesta limitació, les pensions d’orfandat tenen preferència sobre les “pensions” en favor d’altres familiars i, pel que respecta a aquestes, l’ordre de preferència és el següent:

  1. Néts i germans, menors de 18 anys o majors incapacitats, del causant.
  2. Pare i mare del causant.
  3. Avis i àvies del causant.
  4. Fills i germans del pensionista de jubilació o incapacitat permanent, en la seva modalitat contributiva, més grans de 45 anys i que reuneixin els altres requisits establerts.
  • La limitació del 100% de la base reguladora no impedirà el reconeixement del “subsidi temporal” en favor de familiars, ja que aquest no es veu afectat pel límit esmentat.

Regles especials:

  • Si a la mort del causant no quedés cònjuge supervivent ni fills amb dret a pensió d’orfandat, o quan el cònjuge supervivent amb dret a pensió de viduïtat morís estant-ne en el gaudi sense que quedin orfes beneficiaris, la pensió en favor dels corresponents familiars es podrà incrementar amb el percentatge (52%) de viduïtat.

L’increment s’atribuirà, en primer lloc, als néts i germans del causant i, en la seva absència, als ascendents i fills o germans dels pensionistes d’incapacitat permanent o jubilació contributives amb dret a pensió en favor de familiars, distribuïda per parts iguals entre els beneficiaris.

  • Si la defunció deriva d’accident de treball o malaltia professional i els beneficiaris són els pares que estaven a càrrec del mort, sempre que no existeixin uns altres familiars del causant amb dret a pensió, ni els propis pares hi tinguin dret, es concedeix a aquests una indemnització especial a tant alçat:
  • De 9 mensualitats de la base reguladora, si es tracta d’un ascendent.
  • De 12 mensualitats de la base reguladora, si es tracta de tots dos ascendents.

Abonament

  • La pensió s’abona mensualment, amb dues pagues extraordinàries a l’any, que es fan efectives amb les mensualitats de juny i novembre, excepte en els casos d’accident de treball i malaltia professional, en què estan prorratejades dins de les dotze mensualitats ordinàries.
  • La pensió, inclòs l’import de la pensió mínima, es revaloritza al començament de cada any, d’acord amb el que es disposa en l’article 58 de la Llei general de la Seguretat Social i en el Reial decret de revaloració de pensions que es publica anualment.
  • Es garanteixen quanties mínimes mensuals per beneficiari. Si no existeix vídua/o ni orfe pensionista, es distingeix:

 

  • Un únic beneficiari amb 65 anys.
  • Un únic beneficiari menor de 65 anys.
  • Diversos beneficiaris.

 

  • La pensió està subjecta a tributació en els termes establerts en les normes reguladores de l’Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i sotmesa, si escau, al sistema general de retencions a compte de l’impost, amb les següents excepcions: estarà exempta si deriva d’actes de terrorisme o si ha estat reconeguda com a conseqüència d’una incapacitat permanent en els graus d’absoluta o gran invalidesa.
  • La pensió s’abonarà en els casos de menors o incapacitats:

 

  • Si l’orfe és menor de 18 anys, a qui el tingui a càrrec seu, en tant compleixi amb l’obligació de mantenir-lo i educar-lo, o a qui tingui atribuïda la guarda del menor, si aquest es troba en situació de desemparament constatat per l’entitat pública competent.

En cap cas, serà abonada la pensió a qui fos condemnat, per sentència ferma, per la comissió d’un delicte dolós d’homicidi en qualsevol de les seves formes o de lesions quan l’ofesa pel delicte fos el seu cònjuge o excònjuge, o estigués o hagués estat lligat a ella per anàloga relació d’afectivitat, fins i tot sense convivència, tret que hagués mediat reconciliació entre ells.

  • Si l’orfe és més gran de 18 anys, se li abonarà directament, tret que hagi estat declarat incapacitat judicialment, i en aquest cas s’abonarà a qui tingui atribuïda la seva guarda.

Compatibilitats

  • És compatible amb les pensions de viduïtat i orfandat causades pel mateix subjecte.
  • La realització de treballs per part del nét i germà menor de 22 anys produeix els mateixos efectes suspensius que els indicats en la pensió de orfandat.
  • És incompatible amb el percebo pel beneficiari d’altres pensions públiques, així com amb ingressos de qualsevol naturalesa que superin, en còmput anual, la quantia del salari mínim interprofessional vigent a cada moment, també computada anualment.
  • Si el causant no es trobés en alta o en situació assimilada a la d’alta en la data de la defunció, serà incompatible amb el reconeixement d’una altra pensió en favor de familiars en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, tret que les cotitzacions acreditades en cadascun dels règims se superposin, almenys, durant 15 anys.

Quan s’extingeix la pensió?

En el cas que els beneficiaris siguin néts/es i germans/es:

  • Per complir l’edat mínima fixada en cada cas, tret que en aquest moment, tingués reduïda la seva capacitat de treball en un percentatge valorat en un grau d’incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa.
  • Per cessar la incapacitat que atorga dret a la pensió.
  • Per adopció.
  • Per contraure matrimoni, tret que estigués afectat per incapacitat permanent en grau d’absoluta o gran invalidesa. Aquesta excepció només és aplicable als matrimonis celebrats a partir del 23-11-2005.
  • Per defunció.

En el cas que els beneficiaris siguin ascendents i fills/es i germans/es de pensionistes:

  • Per contraure matrimoni.
  • Per defunció.
  • Per comprovar-se que no va morir el treballador desaparegut.

LA LLEI DE LA SEGONA OPORTUNITAT: COM AJUDAR LES PERSONES A SALDAR ELS SEUS DEUTES

La Llei de la segona oportunitat és un procés administratiu que permet entrar en concurs a un autònom o a un particular, de manera similar a com ho fan les empreses en fallida. Se’n poden beneficiar aquells interessats que compleixin una sèrie de condicions. A continuació les hi expliquem…

Llegir més

La Llei de la segona oportunitat: com ajudar les persones a saldar els seus deutes

La Llei de la segona oportunitat és un procés administratiu que permet entrar en concurs a un autònom o a un particular, de manera similar a com ho fan les empreses en fallida. Se’n poden beneficiar aquells interessats que compleixin una sèrie de condicions. A continuació les hi expliquem…

Tots estem subjectes als avatars de la vida i a la possibilitat de sofrir un ensopec econòmic que ens posi amb l’aigua al coll. Però mentre que les empreses sempre han comptat amb un “salvavides”, acudint al concurs de creditors i renegociar el pagament del seu deute, els particulars no tenien cap procediment legal similar per a cas de fallida, al contrari del que succeeix als EUA o en alguns països europeus. 

Però aquest panorama va canviar a Espanya amb l’aprovació de la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social (la coneguda com a “Llei de la segona oportunitat”).

Què fa la Llei de la segona oportunitat?

En el fons, aquesta llei estableix un procés reglamentat i amb assistència judicial, que permet a un particular entrar en situació de concurs -com una empresa-, si es donen en la seva persona determinades condicions.

Aquestes condicions bàsicament són les següents:

  1. Acreditar que no es té patrimoni per a fer front als deutes o que aquest ja s’ha liquidat.
  1. El total dels deutes a cancel·lar o renegociar no podrà superar en cap cas els 5 milions d’euros.
  1. Bona fe. És un dels aspectes més importants -per polèmic- de tota la llei, ja que el concepte de “bona fe” és molt lax i pot ser interpretat de diverses maneres. Amb la finalitat d’intentar objectivar aquest concepte, perquè el particular sigui considerat deutor de bona fe, s’exigeix el compliment de diversos requisits. Entre ells:
  • Que, abans d’acudir al concurs, hagi intentat aconseguir un acord extrajudicial amb els seus creditors.
  • Que no hagi estat declarat culpable en el concurs de creditors. És a dir, que el jutge no consideri que la seva insolvència ha estat provocada pel propi particular.
  • Que, en els deu anys anteriors a la petició de concurs de creditors, el deutor no hagi estat beneficiat una altra vegada per la mateixa llei i que tampoc hagi estat condemnat per delictes contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic, de falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors.
  • Que, en els quatre anys anteriors a la petició del concurs, l’emprenedor no hagi rebutjat una oferta d’ocupació “adequada a la seva capacitat”. Aquest és un punt polèmic, ja que la llei no detalla quins requisits ha de tenir aquesta oferta per a considerar-la “adequada a la capacitat” del deutor.

Com funciona la Llei de la segona oportunitat?

Com ja s’ha indicat, estableix un procediment pautat, que es desenvolupa en dues fases consecutives:

  1. La primera, es la fase de negociació amb els creditors sobre la quantitat i la forma en què es retornarà el que es deu, respectant els mínims necessaris per seguir amb una vida digna. Com en el concurs d’una empresa, es poden negociar quitacions i/o esperes que permetin al particular afrontar els seus deutes sense morir en l’intent.
  2. En la segona fase -que s’obre de no aconseguir cap acord- intervé el jutge, qui determinarà si és procedent la cancel·lació, total o parcial, del deute. Encara que la veritat és que els deutes no queden cancel·lats definitivament en aquest moment, ja que s’estableix un termini de 5 anys d'”espera” durant el qual els creditors poden demanar la revisió del procés. D’aquí que la finalitat de la llei no sigui tant l’exoneració del pagament del deute “perquè sí”, sinó la seva reestructuració.

La Llei de la segona oportunitat val per a tota mena de deutes?

No, perquè no tots els deutes podran ser exonerats. Aquí la llei exceptua expressament dues classes de deutes:

  • Els crèdits de dret públic (Hisenda, Seguretat Social, etc.).

Encara que en aquest cas, la veritat és que el Tribunal Suprem, en una sentència de 2 de juliol del 2019, li ha esmenat la plana al legislador i ha corregit en part aquesta flagrant disfunció, permetent que sigui el jutge qui acordi el fraccionament o, si escau, la condonació de part del deute.

  • Els crèdits per aliments, derivats d’un procés matrimonial o civil, pel qual s’imposi una obligació de prestar aliments.

INGRÉS DEL 2N TERMINI DE LA DECLARACIÓ ANUAL DE L’IRPF. NOVEMBRE 2019

Si ha optat per fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis, el pròxim dia 5 de novembre del 2019 inclusivament, es compleix el termini per efectuar l’ingrés del segon termini de la renda de l’exercici 2018.

Llegir més

Ingrés del 2n termini de la declaració anual de l’IRPF. Novembre 2019

Si ha optat per fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis, el pròxim dia 5 de novembre del 2019 inclusivament, es compleix el termini per efectuar l’ingrés del segon termini de la renda de l’exercici 2018.

Li recordem que si ha optat per fraccionar el pagament de l’IRPF 2018 en dos terminis, el pròxim dia 5 de novembre es compleix el termini per a efectuar l’ingrés (40% restant del deute tributari) del segon termini de la renda de l’exercici 2018.

Els contribuents que hagin optat per fraccionar el pagament de l’IRPF en dos terminis i, a més, hagin domiciliat el pagament del segon termini en l’entitat col·laboradora en la qual efectuaren l’ingrés del primer termini, no caldrà que emplenin cap model (en aquest cas, model 102), ja que el lliurament en l’entitat col·laboradora del document d’ingrés, model 100, amb les dades de la domiciliació degudament emplenats, servirà com a ordre de deute en compte d’aquest segon termini.

Els contribuents que, havent optat per fraccionar el pagament, no hagin domiciliat el segon termini en entitat col·laboradora, hauran d’efectuar directament l’ingrés d’aquest termini fins al dia 5 de novembre de 2019 inclusivament, mitjançant la presentació del model 102, degudament emplenat.

EN QUÈ CONSISTEIX EL RECÀRREC DE LES PRESTACIONS DERIVADES D’ACCIDENT DE TREBALL O MALALTIA PROFESSIONAL?

Si un empleat sofreix un accident per l’incompliment de la normativa de prevenció de riscos, l’empresa es pot veure obligada a pagar un recàrrec del 30% i el 50% de la quantia de la prestació.

Llegir més

En què consisteix el recàrrec de les prestacions derivades d’accident de treball o malaltia professional?

Si un empleat sofreix un accident per l’incompliment de la normativa de prevenció de riscos, l’empresa es pot veure obligada a pagar un recàrrec del 30% i el 50% de la quantia de la prestació.

Una de les obligacions empresarials és vetllar per la salut dels treballadors, i per a això, està obligat a complir totes les exigències relacionades amb la prevenció de riscos laborals.

Per això, quan existeix un accident de treball o malaltia professional ocasionat com a conseqüència d’una infracció de les normes de prevenció de riscos laborals, l’empresari estarà obligat a abonar un recàrrec de les prestacions a les quals té dret el treballador.

Recàrrec de les prestacions

El recàrrec de prestacions per accident laboral és un dret del treballador, i una obligació de l’empresari, que consisteix a incrementar la quantia que es percep de la prestació derivada d’un accident de treball o malaltia laboral quan la seva causa hagi estat per l’incompliment de la Llei general de prevenció de riscos laborals de l’empresari.

L’article 164 de la Llei General de la Seguretat Social estableix que totes les prestacions econòmiques que tinguin la seva causa en accident de treball o malaltia professional s’augmentaran, segons la gravetat de la falta, d’un 30 a un 50 per cent, quan la lesió es produeixi per equips de treball o en instal·lacions, centres o llocs de treball que no tinguin els mitjans de protecció reglamentaris, els tinguin inutilitzats o en males condicions, o quan no s’hagin observat les mesures generals o particulars de seguretat i salut en el treball, o les d’adequació personal a cada treball, tenint en compte les seves característiques i de l’edat, sexe i altres condicions del treballador.

Perquè tingui lloc l’aplicació del recàrrec s’han de donar les següents condicions:

  • S’ha de produir un accident de treball o una malaltia professional que comporti el reconeixement d’una prestació econòmica de la seguretat social per al treballador o els seus beneficiaris en cas de defunció. És a dir, sense prestació associada, no hi pot haver recàrrec.
  • Ha d’existir un incompliment o inobservança de la normativa sobre prevenció de riscos laborals per part de l’empresari. El recàrrec sanciona la infracció de normes de prevenció.
  • Ha d’existir una adequada relació causal entre el comportament de l’empresari i el resultat lesiu sofert pel treballador. L’accident causat ha de tenir la seva causa en la infracció de normes de seguretat en el treball. El nexe causal que s’exigeix es pot trencar davant d’una actuació de tercer aliè a l’empresa, la força major o la imprudència temerària del treballador. Aquesta última pot determinar el grau de responsabilitat de l’empresari i fins i tot la seva exoneració.

 

Atenció. La responsabilitat del pagament del recàrrec recaurà directament sobre l’empresari infractor i no podrà ser objecte de cap assegurança, serà nul de ple dret qualsevol pacte o contracte que es realitzi per a cobrir-la, compensar-la o transmetre-la.

La responsabilitat és independent i compatible amb les de tot ordre, fins i tot penal, que puguin derivar-se de la infracció.

Procediment

La competència per declarar la responsabilitat està atribuïda al Director Provincial de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) de la província on l’interessat tingui el seu domicili, a instàncies del beneficiari o després d’actuació de la Inspecció de Treball, mitjançant informe motivat o sobre resolució de l’autoritat laboral amb tràmit d’audiència a l’empresari perquè efectuï les al·legacions oportunes.

El procediment habitual és que la Inspecció de Treball, quan coneix l’existència d’un accident de treball o malaltia professional que pot donar lloc a un recàrrec per falta de mesures de seguretat, realitzi un informe, amb una proposta de recàrrec i el remeti a l’INSS perquè en tramiti l’expedient i si escau acordi el recàrrec.

Per al cas que això no succeeixi, pot succeir que la inspecció de treball no coneix l’existència d’un accident de treball, haurà de ser el treballador el qui sol·liciti a l’INSS l’inici de l’expedient. Iniciat l’expedient, l’INSS posa en coneixement de totes les parts implicades, entre elles, l’empresa, de l’obertura de l’expedient.

Una vegada presentat l’escrit, el termini màxim per a resoldre l’expedient de recàrrec per part de l’INSS és de 135 dies hàbils.

En cas que transcorri aquest termini sense que existeixi una resolució expressa s’hauran d’iniciar les reclamacions judicials oportunes, ja que s’entendrà el silenci administratiu com la denegació del dret al recàrrec de prestacions.

El termini de prescripció per reclamar el recàrrec de prestacions és de 5 anys i s’inicia quan l’última prestació ha estat reconeguda. Per exemple, si es reconeix una incapacitat permanent, sis mesos després d’un accident laboral, es considerarà com a primer dia per a reclamar el recàrrec, després del reconeixement de la incapacitat permanent.

No obstant això, els efectes econòmics d’aquesta prestació, només es pot retrotreure 3 mesos des de la corresponent sol·licitud o reclamació. És a dir, si es concedeix no es retrotreuen les conseqüències des de la data de l’accident o de la consideració de malaltia professional, sinó des de la sol·licitud.

Normativa aplicada:

  • Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social. Art. 164.
  • Reial decret 1300/1995, de 21 de juliol, pel qual es desenvolupa, en matèria d’incapacitats laborals del sistema de la Seguretat Social, la Llei 42/1994, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social. Art. 1.1.e).
  • Llei 23/2015, de 21 de juliol, ordenadora del sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social. Art. 22.9.