SI HA CONTRACTAT PERSONES AMB DISCAPACITAT APLIQUI L’INCENTIU FISCAL PREVIST EN L’IMPOST SOBRE SOCIETATS

Si vostè ha contractat persones amb discapacitat, sàpiga que la normativa de l’impost sobre societats preveu la possibilitat d’aplicar una deducció de 9.000 euros per cada persona/any d’increment de la mitjana de plantilla de treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior al 33% i inferior al 65%, respecte a la plantilla mitjana de treballadors de la mateixa naturalesa del període immediat anterior; o de 12.000 euros si els treballadors tenen un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

Llegir més

Si ha contractat persones amb discapacitat apliqui l’incentiu fiscal previst en l’impost sobre societats

Si vostè ha contractat persones amb discapacitat, sàpiga que la normativa de l’impost sobre societats preveu la possibilitat d’aplicar una deducció de 9.000 euros per cada persona/any d’increment de la mitjana de plantilla de treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior al 33% i inferior al 65%, respecte a la plantilla mitjana de treballadors de la mateixa naturalesa del període immediat anterior; o de 12.000 euros si els treballadors tenen un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

Com ja sap, la contractació de persones amb discapacitat comporta una sèrie d’avantatges per a la seva empresa. Des del punt de vista fiscal, els les volem recordar. Si vostè ha contractat persones amb discapacitat, sàpiga que la Llei de l’impost sobre societats preveu la possibilitat d’aplicar una deducció de 9.000 euros per cada persona/any d’increment de la mitjana de plantilla de treballadors amb discapacitat en un grau igual o superior al 33% i inferior al 65%, respecte a la plantilla mitjana de treballadors de la mateixa naturalesa del període immediat anterior; o de 12.000 euros si els treballadors tenen un grau de discapacitat igual o superior al 65%.

És possible, per tant, que una empresa que en el seu conjunt no creï ocupació, sinó que substitueixi treballadors sense discapacitat per uns altres que sí que la posseeixin, tingui dret al gaudi de l’incentiu fiscal, i fins i tot és possible que hi tingui dret una societat que, encara que de forma global hagués arribat a destruir ocupació, no obstant això, generés llocs de treball per a treballadors amb discapacitat.

Cal destacar, d’altra banda, que els treballadors contractats que donessin dret a aquesta deducció no es computaran a l’efecte de la llibertat d’amortització amb creació d’ocupació regulada en l’article 102 de la Llei de l’impost sobre societats.

Exemple

Una entitat té contractats en la seva plantilla durant l’exercici 2018 els següents treballadors:

  • 3 treballadors amb un grau de discapacitat ≥ al 33% i < 65% a jornada completa.
  • 1 treballador amb un grau de discapacitat ≥ al 65% a jornada completa.
  • 15 treballadors a jornada parcial i 8 a jornada completa.

Durant aquest exercici no s’han produït ni contractacions ni acomiadaments.

Es coneix que en l’exercici 2019 la plantilla ha sofert les següents variacions:

  • Es contracta a jornada completa dos nous treballadors, els quals posseeixen un grau de discapacitat ≥ al 33 % i < 65%, l’1 de març del 2019.
  • Es contracta a jornada completa un nou treballador, el qual posseeix un grau de discapacitat ≥ 65%, l’1 de juliol del 2019.

La societat podrà deduir en l’exercici 2019 en concepte de deducció per creació d’ocupació per a treballadors amb discapacitat:

(9.000 × 2 × 10/12) + (12.000 × 1 × 6/12) = 21.000 euros

Aclariments de la DGT sobre la deducció per treballadors amb discapacitat

La Direcció General de Tributs (DGT) ja havia aclarit en els últims anys alguns dubtes en relació amb aquesta deducció, com que no s’ha de distingir entre minusvalidesa física o sensorial i psíquica ni entre contractes indefinits o de caràcter temporal (sense perjudici que la durada del contracte hagi de ser tinguda en compte per al càlcul de la plantilla mitjana en cada exercici).

Recentment, una consulta de la DGT (CV1044-19) de 13 de maig de 2019, ha aclarit altres qüestions en relació amb l’aplicació d’aquesta deducció.  En concret assenyala:

a) En primer lloc, es planteja si, en els supòsits en què un treballador inclòs en la mitjana d’anys anteriors passi a situació d’excedència, ha de continuar computant en aquesta mitjana durant el temps que duri l’excedència o, per contra, s’ha d’entendre que hi ha una baixa i una nova alta (de manera que no computi en la mitjana el temps que dura l’excedència).

La DGT conclou que en aquests casos el treballador en excedència no formarà part del còmput de la plantilla mitjana (tret que es tracti d’una excedència que s’assimili a una situació d’alta).

En sentit contrari, els treballadors amb discapacitat que com a conseqüència del seu reingrés després d’un període d’excedència hagin de causar l’alta corresponent, es passaran a computar a l’efecte del càlcul de la mitjana de plantilla.

b) D’altra banda, s’analitza com s’han de computar els treballadors amb jornada parcial en el càlcul de la mitjana de la plantilla.

La DGT entén que en aquests casos s’ha de tenir en compte la jornada contractada en relació amb la jornada completa.

c) En relació amb els casos en què els treballadors discapacitats entrin a formar part d’una empresa com a conseqüència d’una successió empresarial, la DGT conclou que es podran computar a l’efecte de calcular l’increment de la mitjana de plantilla de la nova empresa, deixant d’estar inclosos en el còmput a realitzar per l’empresa transmitent.

d) Pel que fa als empleats que passin a situació de discapacitat de forma sobrevinguda, s’admet que s’incloguin en el còmput de la mitjana de la plantilla, encara que ja en formessin part.

De forma similar, si un treballador veiés reduït el seu grau de discapacitat per sota del 33%, es deixarà de computar en el càlcul de la mitjana.

I si un treballador passés d’un grau de discapacitat comprès entre el 33% i el 64% a un grau del 65% o superior, es computarà dins de la plantilla mitjana de cadascun dels col·lectius en proporció al mateix temps que hagi tingut cada grau de discapacitat.

Aquest incentiu és, per tant, una oportunitat per a incentivar, mitjançant un estalvi en l’impost sobre societats, les polítiques de responsabilitat social empresarial orientades a la contractació de treballadors amb discapacitat.

 

MESURES FISCALS I LABORALS URGENTS PELS DANYS CAUSATS PER TEMPORALS

S’ha aprovat un Reial decret llei 11/2019, de 20 de setembre, pel qual s’adopten mesures urgents per a pal·liar els danys causats per temporals i altres situacions catastròfiques, que té per objecte declarar zona afectada greument per una emergència de protecció civil les províncies i comunitats autònomes que s’hi relacionen, així com l’adopció de mesures urgents per a pal·liar els danys causats pels incendis, temporals i altres catàstrofes naturals que s’indiquen. Entre aquestes mesures, es contemplen mesures emmarcades en l’àmbit fiscal, laboral i de Seguretat Social.

Llegir més

Mesures fiscals i laborals urgents pels danys causats per temporals

S’ha aprovat un Reial decret llei 11/2019, de 20 de setembre, pel qual s’adopten mesures urgents per a pal·liar els danys causats per temporals i altres situacions catastròfiques, que té per objecte declarar zona afectada greument per una emergència de protecció civil les províncies i comunitats autònomes que s’hi relacionen, així com l’adopció de mesures urgents per a pal·liar els danys causats pels incendis, temporals i altres catàstrofes naturals que s’indiquen. Entre aquestes mesures, es contemplen mesures emmarcades en l’àmbit fiscal, laboral i de Seguretat Social.

En el BOE del 26 de gener s’ha publicat el Reial decret llei 2/2019 (RDL), de 25 de gener, pel qual s’adopten mesures urgents per a pal·liar els danys causats per temporals i altres situacions catastròfiques, amb l’entrada en vigor en el mateix dia de la seva publicació.

Aquest RDL té per objecte declarar zona afectada greument per una emergència de protecció civil les províncies i comunitats autònomes que a continuació es relacionen, així com l’adopció de les mesures urgents per a pal·liar els danys causats pels incendis, temporals i altres catàstrofes naturals que s’indiquen:

  • les províncies de Tarragona, Lleida i Toledo, així com la Comunitat de Madrid, com a conseqüència dels incendis forestals esdevinguts entre els dies 26 i 28 del mes de juny del 2019;
  • la Comunitat Foral de Navarra, per les inundacions patides el dia 8 de juliol del 2019;
  • la província d’Ourense, per la tempesta de calamarsa i inundacions esdevingudes el dia 8 de juliol del 2019;
  • la Comunitat de Madrid, les províncies de Saragossa i Càceres, la Comunitat Autònoma de La Rioja, les províncies de Segòvia, Valladolid, Àvila, Toledo, Ciudad Real, Alacant, Castelló, València, Lleida, Sevilla i Màlaga, la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, com a conseqüència dels episodis de fortes pluges ocorreguts els dies 25, 26 i 27 del mes d’agost del 2019, quan un embossament d’aire fred (DANA) va recórrer d’oest a est la Península i les Balears;
  • l’illa de Gran Canària, pels gravíssims incendis forestals declarats entre els dies 10 i 17 del mes d’agost del 2019;
  • les províncies d’Albacete, Alacant, València, Almeria, Màlaga i Granada, la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i la Comunitat de Madrid, pels greus successos causats per un DANA els dies 12 a 16 del mes de setembre del 2019.

Les mesures contemplades resultaran d’aplicació respecte dels danys ocasionats pels episodis descrits en el paràgraf anterior.

Les mesures contingudes en el RDL seran també d’aplicació a altres danys causats pels temporals de pluges torrencials, neu, calamarsa i vent, inundacions, desbordaments de rius i torrents, pedra, fenòmens costaners i tornados, així com incendis forestals o altres fets catastròfics esdevinguts des del dia 1 d’abril del 2019 fins a la seva entrada en vigor.

La concreció dels successos, el seu àmbit territorial i les mesures concretes a les quals resultarà d’aplicació el que es preveu en aquest apartat es determinaran per Reial decret del Consell de Ministres, a proposta de la persona titular del Ministeri competent per a l’execució de la mesura corresponent.

El Govern podrà acordar, amb delimitació de les zones afectades, l’aplicació de les mesures necessàries previstes en aquest reial decret llei a altres successos de característiques similars que puguin esdevenir fins al 31 de març del 2020, mitjançant reial decret, a proposta de la persona titular del Ministeri competent per a l’execució de la mesura corresponent.

Entre aquestes mesures, es contemplen mesures emmarcades en l’àmbit laboral i de Seguretat Social, i en l’àmbit fiscal, que es descriuen.

Mesures laborals i de Seguretat Social

  • Les suspensions de contracte i reduccions de jornada i els acomiadaments col·lectius que tinguin la seva causa directa en els danys produïts pels sinistres descrits així com en les pèrdues d’activitat que se’n derivin directament, en els establiments referits en aquest Reial decret llei, que quedin degudament acreditats, tindran la consideració de provinents d’una situació de força major.
  • En els supòsits de suspensió del contracte o de reducció de la jornada, la Tresoreria General de la Seguretat Social, en els termes de l’ordre ministerial que dicti a aquest efecte el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, podrà exonerar a l’empresari de l’abonament de les quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta mentre duri el període de suspensió o reducció, i es manté la condició d’aquest període com a cotitzat efectivament pel treballador.
  • En els casos en què es produeixi l’extinció del contracte, les indemnitzacions dels treballadors seran a càrrec del Fons de Garantia Salarial, amb els límits legalment establerts.
  • En els supòsits en què es decideixi per l’empresa la suspensió de contractes o la reducció temporal de la jornada de treball amb base en circumstàncies excepcionals, el Servei Públic d’Ocupació Estatal i, si escau, l’Institut Social de la Marina podran autoritzar que el temps en què es percebin les prestacions per desocupació, que portin la seva causa immediata dels successos inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest reial decret llei, no es computi a l’efecte de consumir els períodes màxims de percepció establerts. Igualment, podrà autoritzar que rebin prestacions per desocupació aquells treballadors inclosos en aquests expedients que no tinguin tots dels períodes de cotització necessaris per a tenir-hi dret.
  • Les empreses i els treballadors per compte propi inclosos en qualsevol règim de la Seguretat Social podran sol·licitar i obtenir, prèvia justificació dels danys soferts o de les pèrdues d’activitat directament derivades dels sinistres descrits en l’article 1, una moratòria de fins a un any, sense interès, en el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta corresponents a tres mesos naturals consecutius, a comptar des de l’anterior a la producció del sinistre o, en el cas de treballadors inclosos en el règim especial dels treballadors per compte propi o autònoms, des del mes en què es produís.
  • Les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, el Servei Públic d’Ocupació Estatal i, si escau, l’Institut Social de la Marina, podran autoritzar que el temps en què es percebin prestacions per cessament d’activitat, que portin la seva causa immediata dels successos inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest reial decret llei, no es computi a l’efecte de consumir els períodes màxims de percepció establerts. Es considerarà com a compliment a l’efecte de poder accedir a la prestació per cessament d’activitat, el requisit de període mínim de cotització de dotze mesos continuats i immediatament anteriors a la situació legal de cessament d’activitat. Així mateix, aquells treballadors per compte propi inclosos en qualsevol règim de la Seguretat Social que es trobessin gaudint d’alguna bonificació o reducció en les quotes a la Seguretat Social previstes en la Llei 20/2007, de 11 de juliol, de l’Estatut del treball autònom, i, que com a conseqüència directa i immediata dels successos inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest reial decret llei, sol·licitessin la baixa en el règim corresponent en sol·licitar novament l’alta, no perdran el dret a l’accés a les bonificacions o reduccions en la quota pel temps que hagués quedat pendent de gaudi.
  • Per a dur a terme les obres de reparació dels danys causats, les administracions públiques i les entitats sense ànim de lucre podran sol·licitar del servei públic d’ocupació competent l’adscripció de treballadors perceptors de les prestacions per desocupació per a treballs de col·laboració social, d’acord amb el que es disposa en la legislació en vigor.

Beneficis fiscals

Els beneficis fiscals contemplats són les següents:

  • Exempció en la quota de l’impost sobre béns immobles (IBI): d’habitatges, establiments industrials, turístics, mercantils, marítim-pesquers i professionals, explotacions agràries i forestals, locals de treball i similars, danyats, quan els danys hagin obligat al reallotjament total o parcial de persones o béns, o pèrdues en les produccions agrícoles i ramaderes que constitueixin sinistres, la cobertura de les quals no resulti possible mitjançant cap tipus de fórmula d’assegurament públic o privats.
  • Reducció en l’impost sobre activitats econòmiques (IAE): es redueix de manera proporcional al temps de paralització de l’activitat per a aquelles indústries, establiments mercantils, marítim-pesquers, turístics i professionals que haguessin hagut de ser objecte de reallotjament o de tancament temporal de l’activitat.
  • Exempció en l’IRPF: les ajudes per danys personals.
  • Reduccions índexs de rendiment net del mètode d’estimació objectiva en IRPF per a les explotacions i activitats agràries: s’autoritza el Ministeri d’Hisenda, per a aquelles activitats agràries en les quals s’hagin produït danys com a conseqüència dels sinistres, la reducció amb caràcter excepcional, la reducció dels índexs de rendiment net als quals es refereix l’Ordre de mòduls per al 2019.
  • Exempció de les taxes Prefectura Central de Trànsit: tramitació de les baixes de vehicles sol·licitades i l’expedició de duplicats de permisos de circulació o de conducció destruïts o extraviats.

CAMPANYA D’INFORME DE VIDA LABORAL D’EMPRESES

La Tresoreria General de la Seguretat Social, igual que l’any passat, es dirigirà en els pròxims dies a les empreses que en el 2018 han realitzat les seves liquidacions de quotes a través del Sistema de Liquidació Directa, per a oferir-los informació rellevant respecte de la seva situació laboral i de cotització.

Llegir més

Campanya d’informe de vida laboral d’empreses

La Tresoreria General de la Seguretat Social, igual que l’any passat, es dirigirà en els pròxims dies a les empreses que en el 2018 han realitzat les seves liquidacions de quotes a través del Sistema de Liquidació Directa, per a oferir-los informació rellevant respecte de la seva situació laboral i de cotització.

Les empreses també compten amb un informe de vida laboral. Es tracta d’un document que conté la informació més rellevant sobre la cotització a la Seguretat Social de les empreses en l’últim any. La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) va començar a remetre aquest informe l’any passat a les empreses que realitzen les seves liquidacions a través del Sistema de Liquidació Directa amb la informació relativa a l’exercici 2017 i ara es fa arribar la del 2018.

La Vida Laboral d’Empresa conté informació sobre les liquidacions de quotes presentades davant la Tresoreria General durant l’any 2018, indicant les quotes que n’ha calculat i les que han estat abonades per l’empresa com a subjecte responsable de l’ingrés. Respecte d’aquesta informació també se li indiquen, en funció de les declaracions efectuades al llarg de l’any, les bases de cotització dels treballadors, les deduccions en la cotització i els imports dels diferents conceptes retributius declarats per a cada treballador. També s’ofereix l’evolució mensual de les cotitzacions realitzades al llarg de l’any 2018, així com un gràfic sobre els treballadors en alta en cada període mensual. És rellevant també la informació de la situació de l’empresa a la data d’extracció que s’indica en l’informe, en relació amb l’ingrés de les quotes, incloent, si es donés el cas, l’import del deute que manté amb la Seguretat Social.

A fi de fer més accessible i immediata l’obtenció d’aquest informe, en aquesta ocasió no es remet per via postal al domicili de l’empresa, sinó que es posarà a la disposició de l’empresari a través de l’apartat de Notificacions Telemàtiques de la Seu Electrònica de la Seguretat Social, en la nova opció de “Comunicacions telemàtiques”. Aquesta posada a disposició es comunicarà mitjançant un avís dirigit al correu electrònic de l’empresa que consta en aquesta Tresoreria General de la Seguretat Social. Si bé els autoritzats RED no són destinataris d’aquesta comunicació i, per tant, no podran descarregar l’informe, el seu coneixement d’aquestes matèries, derivat de la realització de les gestions en el Sistema RED en representació de les empreses, els permetrà atendre les possibles consultes que els puguin dirigir.

Objectiu de l’informe

L’objectiu de la TGSS amb aquest informe és facilitar a les empreses la informació més rellevant sobre la seva cotització a la Seguretat Social, gràcies al Sistema de Liquidació Directa que, en l’actualitat, utilitzen gairebé la totalitat de les empreses.

Aquest sistema, a més de suposar un avanç en la simplificació de l’obligació de cotitzar, permet proporcionar més informació sobre les cotitzacions, incidint en el detall dels imports i càlculs realitzats per a cada treballador, la qual cosa suposa una millora en la transparència del sistema.

A qui va dirigit

A empreses amb treballadors en alta en l’últim exercici, sempre que hagin presentat les seves liquidacions de quotes durant tot l’any mitjançant el Sistema de Liquidació Directa.

Quina informació conté

La informació s’estructura en els següents apartats:

  • Dades identificatives:

Inclou informació sobre la raó social o el número d’identificació fiscal associat al codi de compte de cotització principal que identifica a l’empresa davant la Seguretat Social, en la data que s’indica en l’informe. Així mateix mostra el domicili social de l’empresa, correu electrònic i el número de codi o codis de compte de cotització secundaris associats al codi de compte de cotització principal, sense incloure els del sistema especial per a empleats de llar.

 

  • Dades sobre cotització:
  1. Liquidacions presentades. Es proporciona la informació relacionada amb el número de liquidacions presentades per l’empresa, distingint liquidacions ordinàries i liquidacions complementàries presentades dins del termini reglamentari d’ingrés.
  2. Quotes calculades per la TGSS. Detalla la informació referida a les quotes calculades per la Tresoreria d’acord amb la informació remesa per l’empresa i la que consta en aquesta entitat, distingint l’import corresponent a l’aportació de l’empresari i a la del treballador.
  3. Bases de cotització. Conté l’import de les bases de cotització per contingències comunes, contingències professionals i per hores extraordinàries.
  4. Deduccions i compensacions. Informa sobre les deduccions (reduccions i bonificacions aplicades en les cotitzacions a la Seguretat Social), compensacions aplicades per situacions d’incapacitat temporal en règim de pagament delegat i bonificacions per la formació professional per a l’ocupació dels treballadors (formació contínua).
  5. Conceptes retributius abonats. Ofereix informació sobre aquests conceptes comunicats per l’empresa fins a la data de generació de l’informe. Es diferencia l’import d’aquells que es troben inclosos en el càlcul de la base de cotització dels que n’estan exclosos.
  6. Quotes ingressades. En aquest apartat es mostren els imports ingressats per l’empresa en relació amb les liquidacions presentades l’any, sempre que l’ingrés s’hagi realitzat en termini i per la totalitat de la liquidació, diferenciant la quantia corresponent a l’aportació a càrrec de l’empresa i a càrrec del treballador.
  7. Situació sobre l’ingrés de quotes de la Seguretat Social. S’informa sobre la situació de l’empresa en relació amb el compliment de les seves obligacions amb la Seguretat Social a l’últim dia del mes anterior a la data indicada en aquest apartat. En cas d’haver-hi un deute es detalla l’import total.
  8. Ajornament de quotes. Si l’empresa manté deute ajornat a l’últim dia de l’exercici, s’informa de l’import pendent d’amortització al final de l’exercici.

 

  • Altres dades del CCC principal:

Aquest apartat ofereix informació addicional de l’empresa referida al codi de compte de cotització principal i actualitzada a la data de generació de l’informe. S’identifica l’autoritzat RED que gestiona el codi de compte de cotització principal, els convenis col·lectius aplicables, així com la mútua o mútues col·laboradores amb les quals manté formalitzada la cobertura de les contingències professionals i l’opció sobre la prestació econòmica per incapacitat temporal per contingències comunes. Si resulten d’aplicació diversos convenis col·lectius a l’empresa, per a més senzillesa en el maneig de la informació proporcionada, es limita a un màxim de 10 convenis.

 

  • Informació gràfica sobre:
  1. Evolució de la seva cotització a la Seguretat Social: ofereix l’evolució temporal de l’any de les quotes calculades per la TGSS a partir de les liquidacions ordinàries i complementàries presentades per l’empresa en termini reglamentari d’ingrés. Es diferencia l’aportació a càrrec de l’empresa i a càrrec dels treballadors.
  2. Evolució nombre de treballadors al final de cada mes en alta: mostra l’evolució del nombre de treballadors que es trobaven en situació d’alta en l’empresa a la finalització de cadascun dels mesos de l’any.
  3. Nombre de treballadors per cada modalitat del contracte de treball: representa el nombre de treballadors que consten en situació d’alta en l’empresa en l’exercici, distribuïts en funció de la seva modalitat contractual.
  4. Volum de treball segons modalitat del contracte de treball: relaciona la modalitat contractual i el volum de treball que correspon a cada tipus de contracte.
  5. Evolució de jornades reals: mostra l’evolució temporal del nombre de jornades reals, efectivament treballades, declarades per l’empresa durant l’any pels treballadors amb modalitat de cotització per bases diàries en el sistema especial de treballadors per compte d’altri agraris (règim 0163).

Accés a l’informe

Les empreses poden consultar o descarregar aquest informe en la Seu Electrònica de la Seguretat Social, dins de l’apartat “Notificacions telemàtiques”, a través de l’opció “Comunicacions telemàtiques”.

Comunicacions telemàtiques

Per poder rebre aquestes i altres comunicacions rellevants és important que l’empresa comuniqui les seves dades de contacte: telèfon mòbil i correu electrònic a través del servei de la Seu Electrònica de la Seguretat Social situat en l’apartat Empreses/Afiliació i Inscripció/Comunicació de telèfon i correu electrònic de l’empresari.

LA LLETRA DE CANVI: QUÈ I COM

Encara que pugui semblar xocant, en l’època d’Internet i quan la banca a distància i les transaccions comercials en línia estan a l’ordre del dia, un instrument aparentment tan “vintage” com la lletra de canvi es continua utilitzant habitualment en el tràfic comercial. Per què? Per qüestions d’operativitat i confiança, ja que el seu ús és molt senzill i gaudeix d’una alta seguretat jurídica.

Llegir més

La lletra de canvi: què i com

Encara que pugui semblar xocant, en l’època d’Internet i quan la banca a distància i les transaccions comercials en línia estan a l’ordre del dia, un instrument aparentment tan “vintage” com la lletra de canvi es continua utilitzant habitualment en el tràfic comercial. Per què? Per qüestions d’operativitat i confiança, ja que el seu ús és molt senzill i gaudeix d’una alta seguretat jurídica.

Com a autònom o empresari, el més probable és que es trobi en alguna ocasió amb una lletra de canvi entre la seva mans, com a procediment de pagament o cobrament davant una operació comercial amb els seus clients o proveïdors.

Encara continua existint molta confusió entre les diferents eines i documents financers que estan a l’abast de les empreses per gestionar la seva liquiditat. Avui volem parlar d’un dels documents mercantils més antics però no per això menys atractius, com és la lletra de canvi.

Sense ànim d’entrar en saberuts estudis de caràcter jurídic, la lletra de canvi es pot explicar a través de cinc idees bàsiques: 

1.- DEFINICIÓ:

La lletra de canvi és un document mercantil pel qual una persona (lliurador) ordena a una altra (lliurat) el pagament d’una determinada quantitat de diners, en una data determinada (venciment). Ni més ni menys.

2.- ELEMENTS:

La lletra de canvi és un document essencialment FORMAL i el contingut del qual ve predeterminat per la llei, precisament perquè en el compliment d’aquestes formalitats es basa la seguretat jurídica que ofereix. Els elements bàsics que han de figurar en una lletra de canvi perquè sigui considerada com a tal, són els següents:

  • La denominació de «lletra de canvi» expressada en el mateix idioma emprat en la redacció del document.
  • L’ordre de pagar una quantitat determinada de diners. És una ordre incondicionada; és a dir, que no pot estar subjecta al fet que succeeixi (o no) un fet futur o incert. La quantitat a pagar ha de reflectir-se forçosament en lletres i nombres; si la quantitat reflectida en lletra no coincideix amb l’expressada en nombres, sempre prevaldrà la quantitat indicada en lletres.
  • Nom, cognom i adreça del qui ha pagar o lliurat.
  • Nom i cognoms de la persona a qui s’ha de fer el pagament o a l’ordre del qual s’ha de realitzar (el beneficiari o prenedor).
  • La data de venciment. Si el venciment no està indicat, s’entendrà que la lletra de canvi és «pagadora a la vista», això és, en el moment de la seva presentació al cobrament. 

Depenent del seu venciment, la lletra es pot emetre:

  • A un dia fix: el dia del venciment serà el que consti expressat en la lletra de canvi.
  • A un termini des de la data: el venciment tindrà lloc transcorregut un determinat termini comptat des de la data que s’indica en la lletra i en el seu còmput no es tindran en compte els dies inhàbils (diumenges i festius). Si el termini s’estableix per mesos aquests es computaran de data a data.
  • A la vista: la lletra serà pagadora en el moment de la seva presentació al cobrament.
  • A un termini des de la vista: la lletra serà pagadora quan transcorri el termini establert des del moment que s’accepta (o de l’aixecament del protest).
  • Lloc on s’ha d’efectuar el pagament. Si no s’indica, s’haurà de realitzar en el domicili del lliurat.
  • Lloc i data en la que s’emet la lletra.
  • La signatura del qui gira o emet la lletra (lliurador).

3.- PERSONES QUE INTERVENEN (O QUE PODEN INTERVENIR) EN LA CIRCULACIÓ D’UNA LLETRA DE CANVI:

► El LLIURADOR: és el creditor del deute i qui emet la lletra de canvi perquè el deutor o lliurat l’accepti i es faci càrrec del pagament del seu import.

► El LLIURAT: és el deutor, és a dir, l’obligat a pagar l’import de la lletra de canvi quan arribi la data indicada o de venciment. El lliurat pot acceptar o no l’ordre de pagament donada pel lliurador i en cas que l’accepti, quedarà obligat a efectuar-lo; En aquest últim cas (el més habitual) al lliurat se’l denominarà acceptant.

►El PRENEDORPORTADORTENIDOR o BENEFICIARI: és la persona que té en el seu poder la lletra de canvi en el moment del venciment i a qui se li ha d’abonar. No té perquè coincidir amb el lliurador, ja que aquest pot transmetre o endossar la lletra a una altra persona.

4.- PAGAMENT DE LA LLETRA DE CANVI:

Segons hem vist, el pagament de la lletra de canvi es pot realitzar al lliurador o a una tercera persona anomenada beneficiari, prenedor o forquilla, a qui el lliurador ha transmès o endossat la lletra de canvi.

5.- L’ACCEPTACIÓ DE LA LLETRA DE CANVI:

És la declaració del lliurat (deutor) que es conté en la lletra de canvi i per la qual assumeix l’obligació de pagar a qui la tingui en el seu poder en la data del seu venciment (el lliurador o el prenedor, portador, forquilla o beneficiari, si el lliurador va transmetre o va endossar la lletra). Com abans s’ha dit, amb aquesta declaració el lliurat es converteix en acceptant, és a dir, en l’obligat principal i directe del pagament.

L’acceptació té les següents característiques:

  • S’ha de realitzar pel lliurat mitjançant la signatura de la lletra de canvi.
  • Pot ser total o parcial respecte a la quantitat consignada en la lletra de canvi.
  • No pot estar subjecta a cap condició.

OBLIGACIONS FISCALS OCTUBRE – NOVEMBRE 2019

Volem recordar-li les seves obligacions fiscals corresponents als mesos d’octubre i novembre. Per qualsevol dubte o consulta ens té a la seva disposició.

Llegir més

Obligacions fiscals octubre – novembre 2019

Volem recordar-li les seves obligacions fiscals corresponents als mesos d’octubre i novembre. Per qualsevol dubte o consulta ens té a la seva disposició.

OCTUBRE

 

Fins al 21 d’octubre

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes.

Setembre 2019. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

Tercer trimestre 2019: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 136, 210, 216

Pagaments fraccionats renda

Tercer trimestre 2019:

Estimació directa: 130

Estimació objectiva: 131

Pagaments fraccionats societats i establiments permanents de no residents

Exercici en curs:

Règim general: 202

Règim de consolidació fiscal (grups fiscals): 222

IVA

Setembre 2019. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Setembre 2019. Operacions assimilades a les importacions: 380

Tercer trimestre 2019. Autoliquidació: 303

Tercer trimestre 2019. Declaració-liquidació no periòdica: 309

Tercer trimestre 2019. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Tercer trimestre 2019. Serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i electrònics en l’IVA. Autoliquidació: 368

Tercer trimestre 2019. Operacions assimilades a les importacions: 380

Sol·licitud de devolució recàrrec d’equivalència i subjectes passius ocasionals: 308

Reintegrament de compensacions en el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca: 341

IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

Setembre 2019: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ

Juliol 2019. Grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558

Juliol 2019. Grans empreses: 561, 562, 563

Setembre 2019: 548, 566, 581

Setembre 2019: 570, 580

Tercer trimestre 2019: 521, 522, 547

Tercer trimestre 2019. Activitats V1, V2, V7, F1, F2: 553

Tercer trimestre 2019. Sol·licituds de devolució: 506, 507, 508, 524, 572

Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT

Setembre 2019. Grans empreses: 560

Tercer trimestre 2019. Excepte grans empreses: 560

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

Tercer trimestre 2019. Pagament fraccionat: 585

Pagament fraccionat 2019: 589

IMPOST ESPECIAL SOBRE EL CARBÓ

Tercer trimestre 2019: 595

Fins al 30 d’octubre

IVA

Setembre 2019. Autoliquidació: 303

Setembre 2019. Grup d’entitats, model individual: 322

Setembre 2019. Grup d’entitats, model agregat: 353

Fins al 31 d’octubre

NÚMERO D’IDENTIFICACIÓ FISCAL

Tercer trimestre 2018. Comptes i operacions els titulars dels quals no han facilitat el NIF a les entitats de crèdit: 195

DECLARACIÓ INFORMATIVA TRIMESTRAL DE LA CESSIÓ D’ÚS D’HABITATGES AMB FINALITATS TURÍSTIQUES

Tercer trimestre 2019: 179

COMPTE CORRENT TRIBUTARI

Sol·licitud d’inclusió per a l’any 2019: CCT

La renúncia s’haurà de formular en el model de “sol·licitud d’inclusió/comunicació de renúncia al sistema de compte corrent en matèria tributària”

 

NOVEMBRE

 

Fins al 5 de novembre

RENDA

Ingrés del segon termini de la declaració anual de 2018, si es va fraccionar el pagament: 102

Fins al 20 de novembre

RENDA I SOCIETATS

Retencions i ingressos a compte de rendiments del treball, activitats econòmiques, premis i determinats guanys patrimonials i imputacions de renda, guanys derivats d’accions i participacions de les institucions d’inversió col·lectiva, rendes d’arrendament d’immobles urbans, capital mobiliari, persones autoritzades i saldos en comptes. 

Octubre 2019. Grans empreses: 111, 115, 117, 123, 124, 126, 128, 216, 230

IVA

Octubre 2019. Declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries: 349

Octubre 2019. Operacions assimilades a les importacions: 380 

IMPOST SOBRE LES PRIMES D’ASSEGURANCES

Octubre 2019: 430

IMPOSTOS ESPECIALS DE FABRICACIÓ 

Agost 2019. Grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558

Agost 2019. Grans empreses: 561, 562, 563

Octubre 2019. 548, 566, 581

Octubre 2019. 570, 580

Tercer trimestre 2019. Excepte grans empreses: 553, 554, 555, 556, 557, 558

Tercer trimestre 2019. Excepte grans empreses: 561, 562, 563

Declaració d’operacions pels destinataris registrats, representants fiscals i receptors autoritzats: 510

IMPOST ESPECIAL SOBRE L’ELECTRICITAT 

Octubre 2019. Grans empreses: 560

IMPOSTOS MEDIAMBIENTALS

Tercer trimestre 2019. Pagament fraccionat: 583