COVID-19. PUBLICAT EL REIAL DECRET LLEI 18/2020 QUE PRORROGA ELS ERTO PER FORÇA MAJOR FINS AL 30 DE JUNY

S’ha publicat el Reial decret llei 18/2020, de 12 de maig, de mesures socials en defensa de l’ocupació, pel qual els ERTO seran prorrogats fins al 30 de juny i es fixen novetats en matèria de protecció per desocupació i cotització vinculades als ERTO per força major i causes ETOP COVID-19. La norma introdueix la categoria d’ERTO per força major parcial perquè les empreses puguin reiniciar la seva activitat combinant treballadors actius i suspesos i manté les exoneracions en les quotes a la Seguretat de Social.

Llegir més

COVID-19. Publicat el Reial decret llei 18/2020 que prorroga els ERTO per força major fins al 30 de juny

S’ha publicat el Reial decret llei 18/2020, de 12 de maig, de mesures socials en defensa de l’ocupació, pel qual els ERTO seran prorrogats fins al 30 de juny i es fixen novetats en matèria de protecció per desocupació i cotització vinculades als ERTO per força major i causes ETOP COVID-19. La norma introdueix la categoria d’ERTO per força major parcial perquè les empreses puguin reiniciar la seva activitat combinant treballadors actius i suspesos i manté les exoneracions en les quotes a la Seguretat de Social.

L’informem que al BOE del dia 13 de maig s’ha publicat el Reial decret llei 18/2020, de 12 de maig, de mesures socials en defensa de l’ocupació, amb efectes des del 13 de maig de 2020, que prorroga els ERTO per força major fins al 30 de juny de 2020 per a aquelles empreses que no puguin reprendre la seva activitat per causes de força major.

Les empreses que puguin recuperar parcialment la seva activitat podran procedir a la incorporació de treballadors, afectats per ERTO, prevalent els ajustos en termes de reducció de jornada. Les empreses hauran de comunicar a l’autoritat laboral la renúncia total, en el seu cas, a l’ERTO en un termini de 15 dies i al SEPE les variacions en les dades de persones treballadores incloses en aquests expedients.

Això significa, que aquestes empreses i autònoms continuaran gaudint d’una exoneració de les quotes a la Seguretat Social. En el cas que l’empresa tingui 50treballadors o més, l’exoneració es manté com fins ara en el 75%.

Amb la finalitat d’adequar la normativa a la fase de desescalada, el Reial decret llei 18/2020 contempla una nova categoria d’ERTO, denominada de força major parcial, que la seva vigència també s’estendrà fins al 30 de juny. Aquesta figura permetrà a les empreses reincorporar part de la seva plantilla i mantenir una altra part amb el seu contracte suspès.

El Reial decret llei a més garanteix el compromís del manteniment de l’ocupació, per part de les empreses, en un termini de sis mesos des de la data de represa de la seva activitat, i s’entén per tal la reincorporació a la feina efectiva de persones afectades per l’expedient, encara que sigui parcial o només afecti part de la plantilla.

1. Especialitats aplicables als ERTO per força major COVID-19 (art. 22 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març) durant el desconfinament.

  • A partir del 13 de maig de 2020, continuaran en situació de força major total derivada de la COVID-19, aquelles empreses i entitats que comptessin amb un expedient de regulació temporal d’ocupació basada en l’article 22 del Reial decret llei 8/2020, i que estiguessin afectades per les causes referides en aquest precepte que impedeixin reiniciar la seva activitat, mentre aquestes durin i en cap cas més enllà del 30 de juny de 2020.
  • Es trobaran en situació de força major parcial derivada de la COVID-19, aquelles empreses i entitats que comptin amb un expedient de regulació temporal d’ocupació autoritzat sobre la base de l’article 22 del Reial decret llei 8/2020, des del moment en el qual les causes reflectides en aquest precepte permetin la recuperació parcial de la seva activitat, fins al 30 de juny de 2020.
  • Aquestes empreses i entitats hauran de reincorporar als treballadors afectats per mesures de regulació temporal d’ocupació, en la mesura necessària per al desenvolupament de la seva activitat, prevalent els ajustos en termes de reducció de jornada.
  • Les empreses i entitats hauran de comunicar a l’autoritat laboral la renúncia total, en el seu cas, a l’expedient de regulació temporal d’ocupació autoritzada, en el termini de 15 dies des de la data d’efectes.
  • Sense perjudici de l’anterior, la renúncia per part d’aquestes empreses i entitats als expedients de regulació temporal d’ocupació o, en el seu cas, la suspensió o regularització del pagament de les prestacions que derivin de la seva modificació, s’efectuarà prèvia comunicació al Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) de les variacions en les dades contingudes en la sol·licitud col·lectiva inicial d’accés a la protecció per desocupació.
  • En tot cas, aquestes empreses i entitats hauran de comunicar al SEPE aquelles variacions que es refereixin a la finalització de l’aplicació de la mesura respecte a la totalitat o a una part de les persones afectades, bé en el seu nombre o bé en el percentatge d’activitat parcial de la seva jornada individual, quan la flexibilització de les mesures de restricció que afecten l’activitat de l’empresa en permeti la reincorporació efectiva a la feina.

2. Procediments de suspensió i reducció de jornada per causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (ETOP) comunicats a partir del desconfinament.

Als procediments de regulació temporal d’ocupació basada en causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (ETOP) iniciats després de l’entrada en vigor del present reial decret llei i fins al 30 de juny de 2020, els resultarà d’aplicació l’article 23 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, amb aquestes especialitats: 

  • La tramitació d’aquests expedients es podrà iniciar mentre estigui vigent un expedient de regulació temporal d’ús dels referits en el punt 1 anterior.
  • Quan l’expedient de regulació temporal d’ocupació per ETOP s’iniciï després de la finalització d’un expedient temporal de regulació d’ocupació basada en la causa prevista en l’article 22 del Reial decret llei 8/2020, la data d’efectes d’aquell es retrotraurà a la data de finalització d’aquest.
  • Els expedients de regulació temporal d’ocupació vigents a la data d’entrada en vigor del present reial decret llei continuaran sent aplicables en els termes previstos en la comunicació final de l’empresa i fins al terme referit.

3. Mesures extraordinàries en matèria de protecció per desocupació.

1. Les mesures de protecció per desocupació previstes en els apartats 1 al 5 de l’article 25 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, resultaran aplicables fins al 30 de juny de 2020.

2. Les mesures extraordinàries en matèria de protecció per desocupació regulades en l’article 25.6 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, resultaran aplicables fins al 31 de desembre de 2020.

4. Mesures extraordinàries en matèria de cotització vinculades a l’ERTO força major COVID-19.

La TGSS exonerarà, respecte a les cotitzacions reportades en els mesos de maig i juny del 2020, de l’abonament de l’aportació empresarial, així com del relatiu a les quotes per conceptes de recaptació conjunta, sempre que, a 29 de febrer de 2020, tinguessin menys de 50 treballadors, o assimilats, en situació d’alta en la Seguretat Social. Si les citades empreses i entitats tinguessin 50 treballadors, o assimilats, o més, en situació d’alta en la Seguretat Social, l’exoneració de l’obligació de cotitzar arribarà al 75% de l’aportació empresarial.

Els dos possibles models d’ERTO, totals o parcials, porten aparellades diferents exoneracions en el pagament de cotitzacions empresarials.

  • ERTO per força major total: sobre les quotes de maig i juny es produirà una exoneració del 100% a empreses de menys de 50 treballadors i del 75% a les que en tinguin més.

a) Empreses amb menys de 50 treballadors: es produirà una exoneració del 100%.

b) Empreses amb més de 50 treballadors: es produirà una exoneració del 75%

  • ERTO per força major parcial:

– Pels treballadors que tornin a la seva activitat

a) Empreses amb menys de 50 treballadors: es produirà una exoneració del 85% al maig i del 70% al juny.

b) Empreses amb més de 50 treballadors: es produirà una exoneració del 60% al maig i del 45% al juny.

– Pels treballadors que no tornin a la seva activitat

a) Empreses amb menys de 50 treballadors: es produirà una exoneració del 60% al maig i del 45% al juny.

b) Empreses amb més de 50 treballadors: es produirà una exoneració del 45% al maig i del 30% al juny.

Les exempcions en la cotització s’aplicaran per la TGSS a instància de l’empresa, prèvia comunicació sobre la situació de força major total o parcial, així com de la identificació dels treballadors afectats i període de la suspensió o reducció de jornada.

Perquè l’exoneració resulti d’aplicació aquesta comunicació es realitzarà, per cada codi de compte de cotització, mitjançant una declaració responsable que s’haurà de presentar, abans que se sol·liciti el càlcul de la liquidació de quotes corresponent, a través del sistema de remissió electrònica de dades en l’àmbit de la Seguretat Social (Sistema RED), regulat en l’Ordre ESS/484/2013, de 26 de març.

A l’efecte del control d’aquestes exoneracions de quotes, serà suficient la verificació que el SEPE procedeixi al reconeixement de la corresponent prestació per desocupació pel període de què es tracti.

La Tresoreria General de la Seguretat Social podrà establir els sistemes de comunicació necessaris amb el Servei Públic d’Ocupació Estatal per al contrast amb les seves bases de dades del contingut de les declaracions responsables i dels períodes de gaudi de les prestacions per desocupació.

Les exempcions en la cotització no tindran efectes per als treballadors, i es manté la consideració del període en què s’apliquin com efectivament cotitzat amb caràcter general, sense que resulti d’aplicació el que s’estableix en l’art. 20 LGSS.

Les exoneracions seran a càrrec dels pressupostos de la Seguretat Social en el cas de l’aportació empresarial per contingències comunes, de les mútues col·laboradores en el cas de l’aportació empresarial per contingències professionals, del Servei Públic d’Ocupació Estatal en el cas de l’aportació empresarial per desocupació i per formació professionals i del fons de garantia salarial en el cas de les aportacions que financen les seves prestacions.

5. Extensió dels ERTO força major COVID-19, i de les mesures extraordinàries en matèria de protecció per desocupació i de cotització

Mitjançant acord del Consell de Ministres es podrà establir una pròrroga dels ERTO força major COVID-19, en atenció a les restriccions de l’activitat vinculades a raons sanitàries que subsisteixin arribats al 30 de juny de 2020.

Aquest acord podrà, al seu torn, prorrogar les exempcions en matèria de cotització, o estendre-les als expedients de regulació temporal d’ocupació basats en causes objectives, així com prorrogar les mesures de protecció per desocupació previstes en l’article 25.1 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, pel període de temps i percentatges que en ell es determinin

6. Modificacions normatives previstes

Sobre el Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social de la COVID-19 es preveu modificar:

– Apartat 1 de l’article 24 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març.

“1. En els expedients de suspensió de contractes i reducció de jornada autoritzats sobre la base de força major temporal vinculada a la COVID-19 definida en l’article 22, la Tresoreria General de la Seguretat Social exonerarà a l’empresa de l’abonament de l’aportació empresarial prevista en l’article 273.2 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, així com del relatiu a les quotes per conceptes de recaptació conjunta, durant els mesos de març i abril del 2020, quan, a 29 de febrer de 2020, tingués menys de 50 treballadors, o assimilats a treballadors per compte d’altri, en situació d’alta en la Seguretat Social. Si l’empresa tingués 50 treballadors, o assimilats a treballadors per compte d’altri, o més, en situació d’alta en la Seguretat Social, l’exoneració de l’obligació de cotitzar arribarà al 75% de l’aportació empresarial.”

– Nou apartat 5 a l’article 24 Reial decret llei 8/2020, de 17 de març

“5. Les exoneracions regulades en aquest article seran a càrrec dels pressupostos de la Seguretat Social en el cas de l’aportació empresarial per contingències comunes, de les mútues col·laboradores en el cas de l’aportació empresarial per contingències professionals, del Servei Públic d’Ocupació Estatal en el cas de l’aportació empresarial per a desocupació i per formació professional i del fons de garantia salarial en el cas de les aportacions que financen les seves prestacions.”

– Nova redacció D.A. 6a Reial decret llei 8/2020, de 17 de març. Salvaguarda de l’ocupació.

1. Les mesures extraordinàries en l’àmbit laboral previstes en l’article 22 del present reial decret llei estaran subjectes al compromís de l’empresa de mantenir l’ocupació durant el termini de sis mesos des de la data de represa de l’activitat, entenent per tal la reincorporació al treball efectiu de persones afectades per l’expedient, encara que sigui parcial o només afecti a part de la plantilla.

2. Aquest compromís s’entendrà incomplert si es produeix l’acomiadament o extinció dels contractes de qualsevol de les persones afectades per aquests expedients.

No es considerarà incomplert aquest compromís quan el contracte de treball s’extingeixi per acomiadament disciplinari declarat com a procedent, dimissió, mort, jubilació o incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa del treballador, ni per la fi de la crida de les persones amb contracte fix-discontinu, quan no suposi un acomiadament sinó una interrupció. En particular, en el cas de contractes temporals el compromís de manteniment de l’ocupació no s’entendrà incomplert quan el contracte s’extingeixi per expiració del temps convingut o la realització de l’obra o servei que constitueix el seu objecte o quan no es pugui realitzar de manera immediata l’activitat objecte de contractació.

3. Aquest compromís del manteniment de l’ocupació es valorarà en atenció a les característiques específiques dels diferents sectors i la normativa laboral aplicable, tenint en compte, en particular, les especificitats d’aquelles empreses que presenten una alta variabilitat o estacionalitat de l’ocupació.

4. No resultarà d’aplicació el compromís de manteniment de l’ocupació en aquelles empreses en les quals concorri un risc de concurs de creditors en els termes de l’article 5.2 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.

5. Les empreses que incompleixin aquest compromís hauran de reintegrar la totalitat de l’import de les cotitzacions del pagament de les quals van resultar exonerades, amb el recàrrec i els interessos de demora corresponents, segons el que s’estableix en les normes recaptatòries en matèria de Seguretat Social, prèvies actuacions a aquest efecte de la Inspecció de Treball i Seguretat Social que acrediti l’incompliment i determini les quantitats a reintegrar.”

Modificació del Reial decret llei 9/2020, de 27 de març, pel qual s’adopten mesures complementàries, en l’àmbit laboral, per pal·liar els efectes derivats de la COVID-19

La Disposició final tercera del Reial decret llei 9/2020, de 27 de març, pel qual s’adopten mesures complementàries, en l’àmbit laboral, per pal·liar els efectes derivats de la COVID-19, queda modificat com segueix:

“D.F. 3a Reial decret llei 9/2020, de 27 de març. Entrada en vigor i vigència.

Aquest reial decret llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el «Boletín Oficial del Estado», i mantindrà la seva vigència durant l’estat d’alarma decretat pel Reial decret 463/2020 i les seves possibles pròrrogues.

Els articles 2 i 5 mantindran la seva vigència fins a 30 de juny de 2020.”

 

COVID-19. RECUPERAR L’IVA EN EL CAS DE CRÈDITS INCOBRABLES

Davant la crisi econòmica originada per la COVID-19, pot succeir que algun dels seus clients deixi de pagar-li factures per les quals, en el seu moment, van ingressar a Hisenda les corresponents quotes d’IVA repercutit. Si això passa, recordi com recuperar l’IVA repercutit en aquests casos.

Llegir més

COVID-19. Recuperar l’IVA en el cas de crèdits incobrables

Davant la crisi econòmica originada per la COVID-19, pot succeir que algun dels seus clients deixi de pagar-li factures per les quals, en el seu moment, van ingressar a Hisenda les corresponents quotes d’IVA repercutit. Si això passa, recordi com recuperar l’IVA repercutit en aquests casos.

Lamentablement hi ha moltes empreses que estan sofrint o sofriran impagaments, totalment o parcialment, de les factures que emeten, donada la crisi econòmica, i social, que està generant la COVID-19. Per això, hem considerat d’interès general recordar el procediment que cal seguir per recuperar aquest IVA repercutit que ha ingressat i no cobrat.

Si la seva empresa rep un impagat, la normativa li permet recuperar els impostos derivats de l’ingrés computat en el seu moment. Per això és convenient recordar aquells supòsits en els quals pot reduir la base imposable de l’IVA, quan el destinatari de les operacions no hagi fet efectiu el pagament de les quotes repercutides.

De forma resumida es podria dir que si ja ha liquidat l’IVA d’una factura que no cobrarà, pot recuperar l’import de l’IVA. Els passos de forma resumida són:

  • Emetre una factura rectificativa que anul·li la factura original.
  • Reclamar judicialment o notarial la factura impagada.
  • Enviar a Hisenda la factura rectificativa.

La Llei de l’IVA regula dos supòsits voluntaris de modificació de la base imposable en els quals el destinatari de les operacions no hagi satisfet el pagament de les quotes repercutides: 

  1. Operacions sotmeses a procediments concursals.
  2. Operacions considerades com totalment o parcialment incobrables.

En tots dos casos s’ha de tenir en compte les següents regles: 

1. Crèdits exclosos de la possibilitat de rectificació. La modificació de la base imposable no procedeix quan es tracti de crèdits:

  • Que gaudeixin de garantia real, estiguin avalats per entitats de crèdit o societats de garantia recíproca, o coberts per un contracte d’assegurança de crèdit o de caució, en la part garantida, avalada o assegurada, segons els casos
  • Entre persones o entitats vinculades
  • Deguts o avalats per ens públics; no obstant això, des del 14-4-2010, aquesta exclusió s’exceptua en el cas de modificació de la base imposable per impagament d’operacions no culpables en procediments concursals
  • El deutor dels quals no estigui establert en el territori d’aplicació de l’IVA, ni a Canàries, Ceuta o Melilla.

2. En cas de cobrament parcial amb anterioritat a la modificació, s’entén sempre que en aquesta quantitat està inclòs l’IVA.

3. La rectificació de les deduccions del destinatari de l’operació, determina el naixement del corresponent crèdit a favor de la Hisenda Pública.

A continuació, detallem els requisits i el procediment que marca la normativa per poder recuperar les quotes de l’IVA repercutit en el cas dels crèdits declarats “incobrables”.

Quins són els requisits per modificar la base imposable de l’IVA?

D’acord amb la normativa de l’IVA, la base imposable de l’impost es pot reduir quan els crèdits corresponents a les quotes repercutides per les operacions gravades siguin totalment o parcialment incobrables, i es consideren com a tals quan el crèdit reuneixi les següents condicions:

1a. Que hagi transcorregut un any des de la meritació de l’impost repercutit sense que s’hagi obtingut el cobrament de tot o part del crèdit que se’n deriva.

Aquest termini d’un any passa a ser de sis mesos quan el titular del dret de crèdit sigui una PIME (empresari o professional el volum d’operacions del qual l’any natural immediat anterior no hagi excedit de 6.010.121,04 euros).

Atenció. A partir de l’1 de gener de 2015, els empresaris que siguin considerats PIME podran modificar la base imposable transcorregut el termini de 6 mesos com s’exigia fins ara o podran esperar al termini general d’1 any que s’exigeix per a la resta d’empresaris.

En les operacions a termini, l’any o, si escau, el termini de sis mesos, comencen a comptar des del venciment del termini o terminis impagats, no des de la meritació de l’impost repercutit. Es consideren operacions a termini o amb preu ajornat aquelles en les quals s’hagi pactat que la seva contraprestació s’hagi de fer efectiva en pagaments successius o en només un, respectivament, sempre que el període transcorregut entre la meritació de l’impost repercutit i el venciment de l’últim o únic pagament sigui superior a un any o, en el cas de PIMES, sis mesos.

En aquestes operacions a terminis, n’hi haurà prou amb instar el cobrament d’un dels terminis perquè el crèdit es consideri incobrable i la base imposable es pugui reduir en la proporció que correspongui pel termini o terminis impagats.

Operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa:

La condició del transcurs del termini d’un any o sis mesos per considerar el crèdit incobrable s’entendrà complerta en la data de meritació de l’impost que es produeixi per aplicació de la data límit del 31 de desembre de l’any immediat posterior a aquell en què s’hagi realitzat l’operació.

No obstant això, en les operacions a terminis o amb preu ajornat, serà necessari que hagi transcorregut el termini de sis mesos o un any des del venciment del termini o terminis corresponents fins a la data de meritació de l’operació.

2a Que aquesta circumstància hagi quedat reflectida en els llibres registres exigits per a aquest impost.

3a Que el destinatari de l’operació actuï en la condició d’empresari o professional, o, en un altre cas, que la base imposable, IVA exclòs, sigui superior a 300 euros.

4a Que el subjecte passiu hagi instat el seu cobrament mitjançant reclamació judicial al deutor o per mitjà de requeriment notarial a aquest, fins i tot quan es tracti de crèdits avalats per ens públics. En les operacions que tinguin per destinataris a ens públics, la reclamació judicial o el requeriment notarial se substituiran per una certificació expedida per l’òrgan competent.

La modificació s’ha d’efectuar en el termini dels tres mesos següents a la finalització del termini d’un any (o, en el cas de PIMES, del termini de sis mesos) des del moment de la meritació de l’operació o del venciment del termini o terminis impagats en el cas d’operacions a termini.

No procedirà la modificació de la base imposable quan es tracti de crèdits que gaudeixin de garantia real, estiguin avalats per entitats de crèdit o societats de garantia recíproca, o coberts per un contracte d’assegurança de crèdit o de caució, en la part garantida, avalada o assegurada, així com en el cas de crèdits entre persones o entitats vinculades a l’efecte de l’IVA, i aquells que es refereixen a operacions el destinatari de les quals no està establert a Espanya.

Quan existeixi una resolució de declaració de concurs per als crèdits corresponents a quotes repercutides per operacions la meritació de les quals es produeixi amb anterioritat a aquesta resolució (crèdits concursals), tampoc procedirà la modificació de la base imposable amb posterioritat a aquest acte. En aquest cas, la base imposable únicament es podrà reduir conforme al que es disposa en l’article 80.Tres LIVA.

Quadre resum de requisits per recuperar l’IVA en el cas de crèdits incobrables

 

PIMES (volum de facturació < 6.010.121,04 euros l’any anterior).

Resta de subjectes passius

Règim especial del criteri de caixa

Termini que ha de transcórrer des de la meritació, per minorar la base imposable

Sis mesos / Un any.

Un any.

31 de desembre any posterior al de realització de l’operació.

Operacions a termini

Termini que ha de transcórrer des de la meritació fins al venciment del pagament, per considerar una operació a termini.

Sis mesos / Un any.

Termini que ha de transcórrer des del venciment del pagament, per considerar una operació no cobrada.

31 de desembre any posterior al de realització de l’operació

Requisit: que hagin transcorregut sis mesos / un any des de venciment del termini.

Termini per modificar la base imposable des de la finalització del període anterior

Tres mesos.

Requisits per poder minorar la base imposable

Anotació en llibres registre.

Destinatari empresari o professional / particular si base imposable > 300 euros.

Reclamació judicial al deutor o requeriment notarial.

No es tracti de crèdits garantits o avalats, crèdits entre persones o entitats vinculades o referits a operacions el destinatari de les quals no està establert a Espanya i crèdits concursals.

Deutes dels Ens Públics

Se substitueix la reclamació judicial o el requeriment notarial per un certificat de l’Ens Públic deutor en el qual consti el reconeixement i la quantia de l’obligació a càrrec seu.

Impagament d’operacions sotmeses en procediments concursals

En aquest supòsit, la normativa determina que la base imposable es pot reduir quan el destinatari de les operacions subjectes a l’IVA -en cas de no estar subjectes no s’haurà produït la repercussió-, no hagi fet efectiu el pagament de les quotes repercutides i existeixi un procediment concursal contra ell.

Quin procediment s’ha de seguir per modificar la base imposable?

La modificació s’ha d’efectuar en el termini dels tres mesos següents a la finalització del termini d’un any (o, en el cas de PIMES, del termini de sis mesos) des del moment de la meritació de l’operació o del venciment del termini o terminis impagats si es tracta d’operacions a termini.

En operacions a les quals sigui aplicable el règim especial del criteri de caixa, el termini de tres mesos es computarà a partir de la data límit del 31 de desembre de l’any immediat posterior a aquell en què s’hagi realitzat l’operació.

A) El creditor haurà de complir els següents requisits:

  1. Expedir en sèrie específica i remetre al destinatari de les operacions una nova factura en la qual es rectifiqui o anul·li la quota repercutida, i haurà d’acreditar aquesta remissió.
  • En aquesta factura rectificativa, la base imposable i la quota es poden consignar, indicant directament l’import de la rectificació, sigui el resultat positiu o negatiu, o bé, tal com quedin després de la rectificació efectuada. En aquest últim cas és obligatori assenyalar l’import de la rectificació. També es farà constar la seva condició de document rectificatiu, la descripció de la causa que motiva la rectificació, les dades identificatives i les dates d’expedició de les corresponents factures rectificades.
  1. Haver facturat i anotat en el llibre registre de factures expedides les operacions dintre del termini i en la forma escaient.
  2. Comunicar a la Delegació o Administració de l’AEAT corresponent al seu domicili fiscal, en el termini d’un mes comptat des de la data d’expedició de la factura rectificativa la modificació de la base imposable practicada, i es farà constar que aquesta modificació no es refereix a crèdits exclosos de la possibilitat de rectificació.
  • A partir de l’1 de gener de 2014 s’haurà de comunicar per via electrònica, a través del formulari disponible a aquest efecte en la seu electrònica de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària.

IVA. Comunicació de la modificació de la base imposable en supòsits de concurs i per crèdit incobrable

  1. Prèviament a la presentació de la comunicació s’haurà de presentar a través del registre electrònic mitjançant l’opció “Aportar documentació complementària”, a la qual s’accedeix a través de l’enllaç:

“Comunicació de la modificació de la base imposable en supòsits de concurs i per crèdit incobrable” Nueva ventana.

  • Còpia de les factures rectificatives
  • Document de reclamació judicial o requeriment notarial o certificat de l’ens públic
  • En el supòsit de grans empreses, a més de l’anterior, la relació de les factures rectificatives

La presentació de la documentació complementària generarà un codi de l’assentament de registre que obligatòriament s’haurà de consignar en l’apartat “Documentació addicional obligatòria” de la comunicació de modificació de bases imposables.

  1. Una vegada obtingut el codi de l’assentament de registre, la comunicació es podrà realitzar i presentar per mitjà de certificat electrònic, o bé, PIN24H (en el supòsit de persones físiques) a través de l’enllaç:

“Comunicació de la modificació de la base imposable en supòsits de concurs i per crèdit incobrable” Nueva ventana.

  • Utilitzant l’opció “Aplicar” si s’emplena directament el formulari en la seu electrònica.
  • Utilitzant l’opció “Importar”, si el formulari s’ha generat amb un altre programa.
  • Tractant-se de crèdits deguts per Ens públics, el certificat expedit per l’òrgan competent.

B) El destinatari de l’operació afectada per la modificació haurà de:

  1. Si té la consideració d’empresari o professional:
    • Fer constar en la declaració-liquidació del període en què es rebin les factures rectificatives, l’import de les quotes rectificades com a minoració de les quotes deduïdes.
    • Comunicar a la Delegació o Administració de l’AEAT corresponent al seu domicili fiscal la circumstància d’haver rebut les factures rectificatives, consignant l’import total de les quotes rectificades incloses, en el seu cas, el de les no deduïbles en el termini de presentació de la declaració-liquidació esmentada.

A partir de l’1 de gener de 2014 s’haurà de comunicar per via electrònica, a través del formulari disponible a aquest efecte en la seu electrònica de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària.

  1. Si no té la condició de empresari o professional, l’AEAT li podrà requerir l’aportació de les factures rectificatives que li enviï el creditor.

Recordi:

Perquè pugui rectificar la factura s’hauran de complir els següents requisits:

  • Haurà d’haver instat al deutor que pagui (a través d’una reclamació judicial o un requeriment notarial).
  • El destinatari de l’operació haurà de ser un empresari o professional (si no ho és, la base imposable de l’operació, IVA exclòs, haurà de superar els 300 euros).
  • La factura rectificativa s’haurà d’emetre dins dels tres mesos següents al transcurs dels sis mesos indicats, i s’haurà de remetre al client en aquest termini.
  • Aquesta emissió de la factura rectificativa també s’haurà de comunicar a Hisenda, en aquest cas dins del termini d’un mes des de l’emissió.
  • Principal. La rectificació només es fa a l’efecte de recuperar l’IVA, i en cap cas implica una renúncia a continuar reclamant el principal. En qualsevol cas, deixi clar el seu dret a continuar reclamant, i inclogui en la factura el següent esment: “Aquesta factura s’emet als efectes previstos en l’article 80 apartat Quatre de la Llei de l’IVA, i no implica en cap cas la renúncia a continuar reclamant el principal encara degut pel destinatari”.

Requisits de modificació de base imposable en procediments concursals

Com a novetat des de l’1 de gener de 2015, la modificació de la base imposable de l’IVA en els supòsits d’impagament per a les operacions culpables en procediments concursals no es podrà efectuar transcorregut el termini màxim de dos mesos comptats a partir de la fi del termini màxim fixat en el nombre 5è de l’apartat 1 de l’article 21 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.

És a dir, des de l’1 de gener de 2015, el termini per a la modificació de base imposable en els supòsits de concurs de creditors passa a ser de tres mesos (i no d’un) des de la publicació del concurs en el BOE.

Terminis:

Comunicació de crèdits a l’administració concursal: 1 mes, a comptar des de la publicació en el B.O.E. de l’acte de declaració de concurs.

– Procediment de modificació de la base imposable d’IVA:

  • 3 mesos, a comptar des de la publicació en el B.O.E. de l’acte de declaració de concurs.

– Comunicació a la Delegació o Administració de l’AEAT de la modificació de la base imposable practicada a través de factura rectificativa:

  • 1 mes, a comptar des de la data d’expedició de la factura rectificativa.

Modificació de la base imposable a l’alça en procediments concursals: 

La normativa de l’IVA regula uns casos en els quals s’ha de modificar la base imposable a l’alça, després d’haver estat prèviament modificada a la baixa a conseqüència d’una declaració de concurs de creditors. Aquests són:

  1. Una vegada sigui ferm l’acte de l’Audiència Provincial que revoqui en apel·lació l’acte de declaració de concurs. En aquesta circumstància, la declaració de concurs quedaria sense efecte i, com a conseqüència, es procediria a la rectificació de l’autoliquidació d’IVA corresponent al període en què es va exercitar la deducció (minoració).
  2. En qualsevol estat del procediment concursal, sempre que es comprovi el pagament o la consignació de la totalitat dels crèdits reconeguts o l’íntegra satisfacció dels creditors per qualsevol altre mitjà o que ja no existeix la situació d’insolvència.
  3. Una vegada acabada la fase comuna del concurs, quan sigui ferma la resolució per la qual s’accepti el desistiment o la renúncia de la totalitat dels creditors reconeguts.

La modificació de base imposable, en qualsevol cas, s’haurà de realitzar mitjançant l’emissió d’una nova factura rectificativa en la qual es repercuteixi la quota procedent. Aquesta factura es declararà en la declaració-liquidació corresponent al període en el qual es produeixi la seva emissió, excepte en el cas descrit en l’apartat a) anterior que s’efectuarà en el període en el qual es va exercitar la deducció; no sense desvirtualitzar així la neutralitat de l’impost.

Altres qüestions de l’IVA versus COVID-19

Es resol un contracte a conseqüència de la COVID-19, es pot recuperar l’IVA  ingressat?

La base imposable, la quota d’IVA i, en el seu cas, el recàrrec d’equivalència, es reduiran si es produeix la resolució total o parcial de l’operació.

El proveïdor emplenarà en el model 303, del període en què s’emeti la factura rectificativa o en els posteriors en el termini d’un any, les caselles 14 i 15 de modificació de bases i quotes amb signe negatiu (caselles 25 i 26 en el cas del recàrrec d’equivalència), i ha de reintegrar al client l’import de les quotes repercutides.

El client haurà de minorar les quotes d’IVA deduïdes emplenant en el model 303, del període en què es rep la factura rectificativa, les caselles 40 i 41 de rectificació de base i quota deduïda amb signe menys.

A conseqüència de la inactivitat durant l’estat d’alarma es retornen mercaderies, com registra el proveïdor en el SII aquesta devolució?

Quan es tracti de la devolució de mercaderies que es realitzin en ocasió d’un posterior subministrament al mateix destinatari i tipus impositiu no serà necessari l’expedició d’una factura rectificativa, sinó que es restarà l’import de les mercaderies retornades de l’import d’aquesta operació posterior, i el resultat pot ser positiu o negatiu. En aquest cas no s’haurà d’efectuar cap registre.

En la resta de casos s’haurà d’emetre una factura rectificativa amb sèrie específica, tret que es tracti de factura simplificada, la informació de la qual es remetrà al SII indicant tipus de comunicació A0 i tipus de factura R1.

Així mateix, s’haurà d’identificar el tipus de factura rectificativa amb les claus “S- per substitució” o “I- per diferències” segons la forma en què l’empresari desitgi dur a terme la rectificació.

S’inclourà com a data d’operació la data en què es va realitzar el lliurament indicat en la factura inicial. En el cas de rectificar diverses factures amb una única factura rectificativa s’indicarà la data més recent.

La identificació de les factures rectificades en el SII serà opcional. Si s’identifiquen, s’haurà d’informar el número i la data d’expedició.

En cas d’acordar una moratòria o condonació en el pagament del lloguer d’un local a conseqüència de la COVID-19 haig d’ingressar l’IVA?

Si arrendador i arrendatari acorden la suspensió del contracte de lloguer o una moratòria, suspensió o carència en el pagament de la renda, com pot ser en el cas del tancament temporal del negoci a causa de l’estat d’alarma per la COVID-19, no es produirà la meritació de l’IVA  durant aquesta suspensió, moratòria o carència.

L’acreditació d’aquest acord podrà ser efectuada per qualsevol dels mitjans de prova admesos en dret, els quals seran valorats per l’AEAT.

Em retornaran mercaderies perquè el meu client cessa l’activitat per l’estat d’alarma, haig d’emetre una factura rectificativa?

La devolució de mercaderies és un dels supòsits en què s’ha d’emetre i s’ha d’enviar al client una factura rectificativa (article 15 del Reglament de facturació), excepte quan existeixi un posterior subministrament al mateix destinatari i tipus impositiu, i en aquest cas no serà necessari l’expedició d’una factura rectificativa, sinó que es restarà l’import de les mercaderies retornades de l’import d’aquesta operació posterior, i el resultat podrà ser positiu o negatiu.

La factura rectificativa es podrà emetre per substitució o per diferències. En tots dos casos s’identificaran les factures rectificades i la causa de rectificació.

EXEMPLE de factura rectificativa per devolució total de mercaderia:

Factura inicial

Base imposable: 1.000 euros

Tipus impositiu: 21%

Quota d’IVA repercutida: 210 euros

OPCIÓ 1: Factura rectificativa per substitució

Base imposable: 0 euros

Tipus impositiu: 21%

Quota d’IVA repercutida: 0 euros

Base imposable rectificada: 1.000 euros

Quota d’IVA repercutida rectificada: 210 euros

OPCIÓ 2: Factura rectificativa per diferències

Base imposable: -1000 euros

Tipus impositiu: 21%

Quota d’IVA repercutida: -210 euros

Si s’acorda suspendre un contracte de subministrament durant l’estat d’alarma, el proveïdor ha d’ingressar l’IVA?

Els subministraments són operacions de tracte successiu que es reporten amb l’exigibilitat de la part del preu corresponent a cada percepció, per la qual cosa l’impost no es reportaria fins a la nova data pactada d’exigibilitat.

COVID-19. PREGUNTES MÉS FREQÜENTS SOBRE L’AJORNAMENT I LA MORATÒRIA DE QUOTES A LA SEGURETAT SOCIAL PER L’ESTAT D’ALARMA

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha adoptat diverses mesures extraordinàries per millorar la situació d’empreses i treballadors per la crisi causada per la COVID-19. Algunes de les mesures més demandades consisteixen en la possibilitat de l’ajornament o una moratòria en les cotitzacions socials durant aquest període.

Llegir més

COVID-19. Preguntes més freqüents sobre l’ajornament i la moratòria de quotes a la Seguretat Social per l’estat d’alarma

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha adoptat diverses mesures extraordinàries per millorar la situació d’empreses i treballadors per la crisi causada per la COVID-19. Algunes de les mesures més demandades consisteixen en la possibilitat de l’ajornament o una moratòria en les cotitzacions socials durant aquest període.

L’informem que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha adoptat diverses mesures extraordinàries per millorar la situació d’empreses i treballadors per la crisi causada per la COVID-19. Algunes de les mesures més demandades consisteixen en la possibilitat de l’ajornament o una moratòria en les cotitzacions socials durant aquest període.

En aquesta guia tractarem de resoldre tots els dubtes sobre aquestes mesures.

Ajornament de quotes

  • Qui pot sol·licitar-lo?

L’empresari (persona física o jurídica) o el treballador autònom, en nom propi o a través del seu representant o el seu autoritzat RED, sempre que no presenti deute amb anterioritat als períodes afectats per la mesura, ni tingui un ajornament anterior vigent.

  • Quan l’ha de presentar?

S’ha de sol·licitar dins dels deu primers dies naturals del mes d’abril, maig i juny respecte de les quotes que el termini reglamentari d’ingrés es correspongui amb els mesos esmentats.

  • Quins tràmits s’han de realitzar?

Haurà de presentar la sol·licitud, emplenant el corresponent formulari a la seva disposició,  en el tràmit d’Ajornament en el pagament de deutes a la Seguretat Social, del registre electrònic de la Seu Electrònica de la Seguretat Social, al qual s’accedeix des d’aquest enllaç. Pot utilitzar qualsevol dels sistemes d’identificació electrònica (certificat digital, cl@ve, etc.).

  • Quin tipus d’interès comporta l’ajornament?

Es tracta d’un interès molt reduït, el 0,5%, interès set vegades inferior a l’establert normalment.

  • És compatible amb una moratòria?

Aquest tipus d’ajornament és incompatible amb la moratòria. Les sol·licituds d’ajornament per períodes respecte dels quals també s’hagi sol·licitat la citada moratòria es tindran per no presentades, si al sol·licitant se li ha concedit la moratòria.

  • A més:

Des del moment de la sol·licitud, el deutor serà considerat al corrent de les seves obligacions amb la Seguretat Social pels mesos en què s’ha sol·licitat l’ajornament, fins que es dicti la corresponent resolució.

Qualsevol sol·licitud d’ajornament COVID, sigui d’un mes o de diversos mesos,  serà objecte d’una única resolució, finalitzat l’últim dels 3 mesos ajornables.

Durant els mesos des de la sol·licitud fins a la resolució de l’ajornament, no es reportaran  interessos.

En la concessió de l’ajornament, s’atorgarà un termini d’amortització de 4 mesos per cada mensualitat sol·licitada, amb un màxim de 12 mensualitats, a comptar des del mes següent al qual s’hagi dictat la resolució.

https://i1.wp.com/revista.seg-social.es/wp-content/uploads/2020/05/cartela-6-claves-aplazamiento-corregida.jpg?resize=600%2C810&ssl=1

Moratòria en les quotes a la Seguretat Social

  • Qui pot sol·licitar-la?

Qualsevol autònom o empresa que les seves activitats estiguin compreses en les dotze activitats que determina l’Ordre Ministerial publicada al BOE del 28 d’abril de 2020. La moratòria no serà aplicable per a les empreses que hagin estat exonerades de pagar cotitzacions socials pels seus treballadors afectats per ERTO per força major a causa del coronavirus. Els treballadors per compte propi podran accedir a la moratòria si les activitats que realitzin no es troben suspeses en ocasió de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 463/2020, de 14 de març.

  • De quines activitats es tracta?

Fabricació de fusteria metàl·lica, lampisteria, instal·lacions de sistemes de calefacció i aire condicionat, instal·lació de fusteria, comerç al detall en establiments no especialitzats i de fleca, altres cultius perennes, altres cultius no perennes, activitats odontològiques, perruqueria i altres tractaments de bellesa, agències de publicitat i altres activitats d’impressió i arts gràfiques

  • Quin termini màxim es pot sol·licitar?

Fins a sis mesos per al pagament de les obligacions amb la Seguretat Social. D’aquesta forma, podran demorar el pagament de les cotitzacions que s’hagin d’efectuar en els mesos de maig, juny i juliol. Aquestes quotes s’hauran d’abonar sis mesos després.

  • Quins interessos de demora o recàrrec s’aplicaran?

Cap. Es contempla la moratòria del pagament de les aportacions empresarials per la cotització a la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta i les quotes dels treballadors per compte propi o autònoms. Les empreses i autònoms que poguessin no tenir dret a la moratòria podran sol·licitar l’ajornament abans esmentat al 0,5% d’interès durant els períodes de pagament de maig i juny.

  • On es tramita?

L’empresa, o l’autònom que actuï a través d’un autoritzat del sistema RED, ho haurà de tramitar a través d’aquest sistema. L’autònom que no tingui assignat cap autoritzat RED haurà de sol·licitar-ho a través del servei en la seu electrònica de la Seguretat Social que serà operatiu en els pròxims dies.

  • Qui no podrà sol·licitar la moratòria?

La moratòria no serà aplicable per a les empreses que hagin estat exonerades de pagar cotitzacions socials pels seus treballadors afectats per ERTO per força major a causa del coronavirus. En el cas dels treballadors per compte propi es concedirà, sempre que les activitats que realitzin no es troben suspeses en ocasió de l’estat d’alarma declarat. A més, les empreses i autònoms que poguessin no tenir dret a la moratòria podran sol·licitar l’ajornament al 0,5% d’interès durant els períodes de pagament de maig i juny.

  • Les empreses quan poden sol·licitar l’ajornament i la moratòria?

Tant les moratòries com els ajornaments s’han de sol·licitar abans del transcurs dels deu primers dies naturals del termini reglamentari d’ingrés. Per tant, aquelles empreses que així ho desitgin poden:

  • Sol·licitar des del dia 1 al dia 10 de maig, la moratòria de 6 mesos, sense interès, en el pagament de les seves cotitzacions socials, i per conceptes de recaptació conjunta, corresponents al mes d’abril, o, en defecte d’això, l’ajornament de les quotes d’aquest mes d’abril.
  • Sol·licitar des del dia 1 al dia 10 de juny, la moratòria de 6 mesos, sense interès, en el pagament de les seves cotitzacions socials, i per conceptes de recaptació conjunta, corresponents al mes de maig, o, en defecte d’això, l’ajornament de les quotes d’aquest mes de maig.
  • Sol·licitar des del dia 1 al dia 10 de juliol, la moratòria de 6 mesos, sense interès, en el pagament de la quota corresponent al mes de juny

Si sóc un treballador per compte propi, quan puc sol·licitar l’ajornament i la moratòria?

Els treballadors per compte propi poden sol·licitar tant les moratòries com els ajornaments abans del transcurs dels deu primers dies naturals del mes reglamentari d’ingrés.

  • Sol·licitar des del dia 1 al dia 10 de maig, la moratòria de 6 mesos, sense interès, en el pagament de la quota corresponent al mes de maig, o, en defecte d’això, l’ajornament de les quotes d’aquest mes de maig.
  • Sol·licitar des del dia 1 al dia 10 de juny, la moratòria de 6 mesos, sense interès, en el pagament de la quota corresponent al mes de juny, o, en defecte d’això, l’ajornament de les quotes d’aquest mes de juny.
  • Sol·licitar des del dia 1 al dia 10 de juliol, la moratòria de 6 mesos, sense interès, en el pagament de la quota corresponent al mes de juliol.
  • Com es faciliten aquests tràmits?

S’han ampliat les gestions que poden realitzar els autoritzats en el Sistema RED. A partir d’ara, i amb l’objectiu d’agilitar els tràmits, els autoritzats RED estaran habilitats per gestionar els ajornaments en el pagament de deutes, les moratòries en el pagament de cotitzacions i les devolucions d’ingressos indeguts. Pot obtenir més informació sobre aquest sistema, en aquest enllaç.

CONSELLS PRÀCTICS PER ALS TRÀMITS RELACIONATS AMB LA COTITZACIÓ I RECAPTACIÓ DE QUOTES DURANT L’ESTAT D’ALARMA

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha remès una guia amb uns consells per facilitar tots els tràmits relacionats amb la cotització i recaptació de quotes durant la situació excepcional a causa de la COVID-19.

Llegir més

Consells pràctics per als tràmits relacionats amb la cotització i recaptació de quotes durant l’estat d’alarma

La Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha remès una guia amb uns consells per facilitar tots els tràmits relacionats amb la cotització i recaptació de quotes durant la situació excepcional a causa de la COVID-19.

L’informem que la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) ha remès una guia als col·legis professionals amb uns consells per facilitar tots els tràmits relacionats amb la cotització i recaptació de quotes durant la situació excepcional a causa de la COVID-19.

Aquesta guia pretén donar resposta a les consultes més freqüents i facilitar així la tramitació de les diferents mesures, des de la sol·licitud de moratòries o ajornaments, a les reduccions de jornada, l’aplicació d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), etc.

Moratòries en el pagament de les quotes de la Seguretat Social

En aquest apartat, la TGSS recorda que:

  • Únicament es poden sol·licitar a través del Sistema RED, a excepció dels treballadors autònoms que no tinguin autoritzat RED que podran utilitzar el servei de la seu electrònica de la Seguretat Social.
  • El servei de sol·licitud de les moratòries en el Sistema RED comença l’1 de maig de 2020, i romandrà obert fins al pròxim 10 de maig. Posteriorment, s’obrirà dels dies 1 al 10 de juny i de l’1 al 10 de juliol.
  • S’ha de presentar una sol·licitud de moratòria per cada codi de compte de cotització (CCC), a diferència de les sol·licituds d’ajornament per a les quals només s’ha de presentar una sol·licitud per empresa.
  • La liquidació de quotes s’ha de presentar i gestionar conforme als terminis i procediments habituals.
  • Si es tracta d’una empresa que el seu titular és un treballador autònom que desitja sol·licitar la moratòria tant de les seves quotes com de les dels treballadors per compte d’altri, s’ha de presentar una sol·licitud de moratòria per cadascun dels CCC si n’hi hagués i una altra sol·licitud respecte del treballador autònom.
  • Si sol·licita la moratòria respecte d’un període de liquidació concret, no es pot sol·licitar l’ajornament de quotes del mateix mes. Si ho fes, la sol·licitud d’ajornament no tindrà cap efecte.

Ajornaments de quotes

Sobre aquesta mesura, la TGSS aclareix que:

  • Únicament es poden sol·licitar a través del registre electrònic de la Seu Electrònica.
  • Els dies en què es poden demanar els ajornaments de quotes amb tipus d’interès del 0,5% seran els següents: 1 a 10 de maig, i 1 a 10 de juny, respecte de les quotes que s’hagin d’ingressar en aquests mesos.
  • Les sol·licituds que es presentin en dies diferents dels esmentats es consideraran sol·licituds d’ajornaments ordinàries, per tant, no resultarà d’aplicació el tipus d’interès reduït del 0,5%.
  • També es consideraran sol·licituds d’ajornament ordinàries les que formulin empreses que ja tinguessin un altre ajornament en vigor anterior als mesos en què s’estén aquesta mesura.
  • Si se sol·licita simultàniament moratòria i ajornament en el pagament de quotes, la sol·licitud d’ajornament no tindrà cap efecte.
  • Únicament s’ha de presentar una sol·licitud d’ajornament en el pagament de quotes per empresa (per NIF). No s’ha de presentar una sol·licitud per cadascun dels CCC que tingui l’empresa.
  • Si es tracta d’una empresa que el seu titular és un treballador autònom que desitja sol·licitar l’ajornament tant de les seves quotes com de les dels treballadors per compte d’altri, s’ha de presentar una sol·licitud d’ajornament per l’empresa (NIF) i una altra sol·licitud respecte del treballador autònom.
  • Respecte de les empreses, si s’ha sol·licitat un ajornament per COVID-19 i s’ha confirmat la liquidació de quotes amb la modalitat de càrrec en compte, haurà de modificar, abans del dia 22 del mes, aquesta modalitat de pagament a través del servei canvi de modalitat de pagament de l’oficina virtual del sistema RED.
  • Respecte dels treballadors per compte propi que han sol·licitat ajornament, no es carregaran en compte les quotes corresponents al mes ni, en el seu cas, les liquidacions complementàries de mesos anteriors que tinguessin aquest mes com a termini reglamentari d’ingrés de quotes.
  • Els mesos inclosos en la sol·licitud de l’ajornament no figuraran com a deute en els certificats d’estar al corrent en el compliment de les obligacions amb la Seguretat Social que s’expedeixin després de presentar la sol·licitud d’ajornament.
  • Una vegada concedit l’ajornament no s’aplicarà recàrrec pel temps de tràmit d’ajornament.

Expedients de regulació temporal d’ocupació

Pel que fa a les quotes de les empreses que presentin ERTO:

  • Únicament es poden comunicar a través del Sistema RED.
  • Als treballadors en situació de baixa mèdica o suspensió de contracte per naixement i cura de menor amb anterioritat a l’inici de l’ERTO, s’aplicaran les peculiaritats de cotització corresponents a la seva situació fins al moment en què finalitzin aquestes situacions. A partir d’aquest moment, s’iniciarà l’aplicació automàtica de les peculiaritats de cotització derivades de l’ERTO.
  • Si la situació de baixa mèdica, suspensió de contracte per naixement i cura de menor, o risc durant l’embaràs o lactància natural del treballador s’inicia amb posterioritat a la seva inclusió en l’ERTO, és necessari que la TGSS regularitzi les peculiaritats per possibilitar el càlcul de l’exoneració per aquests treballadors inclosos en l’ERTO COVID 19.
  • Aquesta sol·licitud s’ha de realitzar quan es trobin identificades les situacions d’ERTO COVID 19 i de baixa mèdica o prestació per naixement i cura de menor en el sistema de la TGSS, per la qual cosa no és necessari aportar documentació.

La guia, a més, delimita els valors de la mena d’inactivitat que s’han d’utilitzar segons cada situació.

Reduccions de jornada

En aquest apartat, la TGSS recorda que únicament es poden comunicar a través del Sistema RED i identifica els valors del camp reducció de jornada en funció de si arriba o no al 100 per cent de la jornada.

Devolucions de quotes dels treballadors per compte propi

Finalment, referent a la devolució de quotes d’autònoms, indica que:

  • La devolució de quotes s’efectuarà d’ofici, no és necessària sol·licitud.
  • Les quotes corresponents als dies compresos entre el 14 i el 31 de març dels treballadors autònoms que siguin beneficiaris de la prestació per cessament en l’activitat, seran retornades el mes de maig. En el cas de les quotes d’abril, seran retornades d’ofici el mes de juny.
  • L’import serà ingressat en el compte bancari on es va realitzar el càrrec.

Per a més informació faci clic aquí

L’INFORMEM QUE AL BOE DEL DIA 9 DE MAIG S’HA PUBLICAT LA RESOLUCIÓ DE 6 DE MAIG DE 2020, DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS, PER LA QUAL S’ORDENA LA PUBLICACIÓ DE L’ACORD D’AUTORITZACIÓ DE LA PRÒRROGA DE L’ESTAT D’ALARMA DECLARAT PEL REIAL DECRET 463/2020

A conseqüència de la quarta pròrroga de l’estat d’alarma, l’Orde INT/396/2020, de 8 de maig prorroga els controls restablerts temporalment a les fronteres interiors terrestres des de les 00.00 hores del 10 de maig de 2020 fins a les 00.00 hores del 24 de maig de 2020.

Llegir més

L’informem que al BOE del dia 9 de maig s’ha publicat la Resolució de 6 de maig de 2020, del Congrés dels Diputats, per la qual s’ordena la publicació de l’acord d’autorització de la pròrroga de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 463/2020, fins a

A conseqüència de la quarta pròrroga de l’estat d’alarma, l’Orde INT/396/2020, de 8 de maig prorroga els controls restablerts temporalment a les fronteres interiors terrestres des de les 00.00 hores del 10 de maig de 2020 fins a les 00.00 hores del 24 de maig de 2020.

L’informem que a conseqüència de la quarta pròrroga de l’estat d’alarma, s’ha publicat en el BOE del dia 9 de maig, l’Orde INT/396/2020, per la qual es prorroguen els controls restablerts temporalment a les fronteres interiors terrestres des de les 00.00 hores del 10 de maig de 2020 fins a les 00.00 hores del 24 de maig de 2020.

Recordi que aquestes restriccions no s’apliquen a l’entrada en el territori nacional per via terrestre de:

  • Ciutadans espanyols.
  • Residents a Espanya.
  • Residents en altres Estats membres o Estats associats Schengen que es dirigeixin al seu lloc de residència.
  • Treballadors transfronterers.
  • Professionals sanitaris o de la cura de gent gran que es dirigeixin a exercir la seva activitat laboral.
  • Transport de mercaderies, inclosos els tripulants de vaixells, a fi d’assegurar la prestació dels serveis de transport marítim i l’activitat pesquera, i el personal aeronàutic necessari per dur a terme les activitats de transport aeri comercial.
  • Persones que acreditin documentalment causes de força major o situació de necessitat.
  • Personal estranger acreditat com a membre de les missions diplomàtiques, oficines consulars i organismes internacionals situats a Espanya, sempre que es tracti de desplaçaments vinculats a l’acompliment de les seves funcions oficials.

COVID-19. APROVADA LA QUARTA PRÒRROGA DE L’ESTAT D’ALARMA FINS AL 24 DE MAIG

Al BOE del dia 9 de maig s’ha publicat la Resolució de 6 de maig de 2020, del Congrés dels Diputats, per la qual s’ordena la publicació de l’acord d’autorització de la pròrroga de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 463/2020, fins a les 00.00 hores del dia 24 de maig de 2020 .

Llegir més

COVID-19. Aprovada la quarta pròrroga de l’estat d’alarma fins al 24 de maig

Al BOE del dia 9 de maig s’ha publicat la Resolució de 6 de maig de 2020, del Congrés dels Diputats, per la qual s’ordena la publicació de l’acord d’autorització de la pròrroga de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 463/2020, fins a les 00.00 hores del dia 24 de maig de 2020

L’informem que al BOE del dia 9 de maig s’ha publicat la Resolució de 6 de maig de 2020, del Congrés dels Diputats, per la qual s’ordena la publicació de l’acord d’autorització de la pròrroga de l’estat d’alarma declarat pel Reial decret 463/2020, fins a les 00.00 hores del dia 24 de maig de 2020.

Aquesta quarta pròrroga se sotmetrà a les mateixes condicions establertes en el Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma, presentant les següents novetats:

1. Durant la seva vigència s’iniciarà un gradual aixecament de les mesures de contenció previstes en el pla per a la desescalada, i es podrà acordar pel Ministre de Sanitat, a proposta, en el seu cas, de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, i a la vista de l’evolució dels indicadors sanitaris, epidemiològics, socials, econòmics i de mobilitat, la progressió o regressió de les mesures aplicables en un determinat àmbit territorial.

En el marc d’aquestes decisions, les persones es podran desplaçar pel territori de la província, illa o unitat territorial de referència que es determini, tenint en compte que:

  • Els municipis que constitueixen enclavaments rebran el tractament propi de la província que els circumda, sense que sigui obstacle la seva pertinença a una comunitat autònoma diferent.
  • Els desplaçaments a una altra part del territori nacional poden, com fins a aquest moment, continuar estant justificats per motius sanitaris, laborals, professionals o empresarials, de retorn al lloc de residència familiar, assistència i cura de gent gran, dependents o persones amb discapacitat, causa de força major o situació de necessitat o qualsevol altra d’anàloga naturalesa (art. 7 RD 463/2020).
  • En qualsevol desplaçament s’hauran de respectar les instruccions dictades per les autoritats sanitàries.

I tot això tenint en compte que es contempla la possibilitat que en el procés de desescalada es pugui acordar pel Govern, conjuntament amb cada comunitat autònoma, la modificació, ampliació o restricció de les unitats d’actuació i les limitacions respecte a la llibertat de circulació de les persones, de les mesures de contenció i de les d’assegurament de béns, serveis, transports i proveïments, amb la finalitat d’adaptar-les millor a l’evolució de l’emergència sanitària en cada comunitat autònoma.

2. Es modifica el Reial decret 463/2020, s’afegeix un nou apartat 1bis a l’article 7 i una nova disposició addicional setena, per permetre durant aquest estat d’alarma el desenvolupament i realització de les actuacions necessàries per al desenvolupament d’eleccions autonòmiques.

COVID-19. JUSTÍCIA, CGPJ, FISCALIA I COMUNITATS ACORDEN INICIAR LA FASE 1 DE LA DESESCALADA JUDICIAL DES DEL 12 DE MAIG

Al BOE del dia 9 de maig s’ha publicat l’Ordre JUS/394/2020 per la qual s’aprova l’esquema de seguretat laboral i el pla de desescalada per a l’Administració de Justícia davant la COVID-19, que contempla la reincorporació escalonada dels funcionaris i la reactivació de terminis processals previsiblement en tres setmanes.

Llegir més

COVID-19. Justícia, CGPJ, fiscalia i comunitats acorden iniciar la fase 1 de la desescalada judicial des del 12 de maig

Al BOE del dia 9 de maig s’ha publicat l’Ordre JUS/394/2020 per la qual s’aprova l’esquema de seguretat laboral i el pla de desescalada per a l’Administració de Justícia davant la COVID-19, que contempla la reincorporació escalonada dels funcionaris i la reactivació de terminis processals previsiblement en tres setmanes.

El Ministeri de Justícia ha aprovat un pla de ‘desescalada’, publicat al BOE del dia 9 de maig de 2020, que contempla la reincorporació escalonada dels funcionaris i la reactivació de terminis processals previsiblement en tres setmanes.

En l’aprovació de l’Ordre JUS/394/2020, de 8 de maig, publicada i amb efectes del 9 de maig, es recullen:

  • Les mesures de seguretat laboral per mitigar la propagació de la COVID-19.
  • El pla de desescalada (annex II), activant la fase 1 amb efectes des del 12 de maig.
  • Els criteris d’assistència en torns de tarda.

1. LES MESURES DE SEGURETAT LABORAL PER MITIGAR LA PROPAGACIÓ DE LA COVID-19

Aquestes mesures s’articulen detalladament en els següents blocs:

De protecció col·lectiva: referides principalment al manteniment, amb caràcter general, de la distància mínima de seguretat de 2 metres en tots els espais de treball, modificant si fos necessari la disposició dels llocs i l’organització de la circulació de persones, utilitzant barreres físiques com ara mampares o panells i, per als casos en què no es pugui realitzar una distribució adequada, distribuir torns.

També es tracta especialment la qüestió de l’atenció al públic, que es realitzarà generalment per via telefònica o a través de correu electrònic. Si és necessari un tràmit presencial, s’organitzarà a través de cita i mantenint la distància de seguretat, així com respectant un aforament màxim per a garantir-la.

D’altra banda, s’estableix l’obligació de disposar de gels de base alcohòlica o solucions hidroalcohòliques i es fan les indicacions generals d’higiene, neteja i condicions ambientals de treball.

D’organització de la feina: en relació amb les adaptacions d’horaris, la feina a distància i els desplaçaments.

De protecció individual: referits a l’ús d’EPI (màscares de protecció respiratòria i/o guants de protecció).

L’ús de màscara es considera una mesura de seguretat complementària, que es preveu per al personal d’atenció al públic. Els EPI s’han d’utilitzar quan els riscos no es puguin evitar o no es puguin limitar prou per altres mitjans de protecció.

Amb base en aquestes consideracions, s’estableix, com a referència general, la distribució únicament d’una màscara per persona/dia i un parell de guants per persona/dia, i la indicació que el treballador que necessiti un EPI i no l’obtingui, haurà de posar-ho en coneixement del responsable titular de l’edifici en el qual s’ha produït aquesta falta per a la seva esmena urgent, se li prohibeix que abandoni el lloc unilateralment, sense haver esgotat les mesures preventives combinables existents o que se li puguin oferir, o sense que se l’informi del temps mínim per a corregir la deficiència.

A més, es preveuen mesures de protecció individual per als casos de simptomatologia o contacte estret, per a persones especialment sensibles o vulnerables i accions informatives per a treballadors i per al públic en general.

2. EL PLA DE DESESCALADA ACTIVANT LA FASE 1 AMB EFECTES DES DEL 12 DE MAIG

La incorporació presencial del personal es durà a terme en les següents quatre fases:

Fase 1. Aquesta fase, denominada «Inici de la reincorporació programada», amb una durada, en principi, d’una setmana, s’iniciarà el pròxim dia 12 de maig i implicarà la tornada al servei d’entre un 30 i un 40% de la plantilla tant en els òrgans judicials i fiscalies, com en els Instituts de Medicina Legal i l’Institut Nacional de Toxicologia i ciències Forenses.

L’ordre estableix, a més, com es projectarà el percentatge de plantilla que ha de tornar al centre a l’hora d’establir torns en aquesta fase, el procediment per acordar per raons del servei la presència d’un percentatge de personal superior a l’indicat, qui estan exclosos de participar en aquests torns i la continuació en el teletreball dels qui no hagin de prestar servei en un torn concret.

Fase 2 o fase de «Preparació per a la reactivació dels terminis processals»: s’iniciarà quan hagi transcorregut almenys 1 setmana des de l’inici de la fase 1, tindrà una durada d’almenys 2 setmanes i suposarà la tornada als centres de treball d’entre un 60 i un 70% dels efectius, i es podran establir torns de matí i tarda.

Fase 3. Transcorregudes almenys 2 setmanes des de l’inici de la fase 2, començarà la fase «Activitat ordinària, amb terminis processals activats» que suposarà la tornada als centres de treball del 100% del personal, i també es contempla la possibilitat d’establir torns de matí i tarda.

Fase 4 o de «Activitat normalitzada conforme a la situació anterior a l’estat d’alarma»: aquesta última etapa s’iniciarà en el moment en què s’aixequin les recomanacions sanitàries, i es permetrà el retorn als centres de treball del 100% del personal en la seva jornada ordinària.

3. ELS CRITERIS D’ASSISTÈNCIA EN TORNS DE TARDA

L’ordre estableix, finalment, els criteris per a la cobertura dels torns de tarda establerts pel Reial decret llei 16/2020, de 28 d’abril:

  • Acudirà entre el 20 i el 30% del personal que s’hagi de reincorporar al centre de treball en cada fase de desescalada (en el torn de matí el percentatge se situa entre el 70 i el 80%).
  • La participació, en principi, serà voluntària, i s’haurà de comunicar el canvi de torn triat amb almenys 1 setmana d’antelació a la seva efectivitat.
  • Per al cas que hi hagi més sol·licituds de torn de tarda que places disponibles a aquest efecte, tindran preferència en l’elecció els funcionaris que tinguin reconegut el permís per deure inexcusable per raó de cura de menors o de gent gran dependents i, en cas que no n’hi hagi, els més antics en l’òrgan o servei de destinació.
  • Per al cas contrari, si no hi hagués prou voluntaris en l’òrgan judicial, es podrà acordar la cobertura del torn de tarda per voluntaris del mateix cos que prestin servei en el partit judicial, que quedaran exclosos del torn del seu propi òrgan, i quan tampoc això sigui possible es podrà establir un torn forçós rotatori entre el personal de l’òrgan o servei.
  • L’horari serà 4 hores i 30 minuts entre les 15.00 i les 20.00 hores (el del torn de matí serà de 6 hores entre les 7.30 i les 14.00 hores).
  • Sense perjudici de la flexibilitat en l’entrada i sortida del personal, es garantirà que es destina una hora entre la finalització del torn de matí i l’inici del torn de tarda per procedir a la neteja dels espais de treball compartits, i no es podrà iniciar la feina en el torn de tarda fins que això s’hagi dut a terme.
  • No es prestarà amb caràcter general servei d’atenció al públic o professionals, sense perjudici de la seva procedència quan s’hagi acordat prèviament la celebració d’actuacions en aquest horari.

Quan excepcionalment s’hagin de realitzar actuacions i aquestes requereixin la presència de personal d’un cos específic que no hagi sol·licitat voluntàriament el torn de tarda, hauran de ser ateses per personal d’altres òrgans del mateix cos que l’hagi sol·licitat.

  • L’assignació a aquest torn (també al de matí) serà compatible amb la sol·licitud i gaudi dels permisos per activitats formatives.

COVID-19. ES FIXEN ELS TERMES I CONDICIONS DEL TERCER TRAM DE LA LÍNIA D’AVALS ICO PER A PRÉSTECS A EMPRESES I AUTÒNOMS, PAGARÉS INCORPORATS AL MERCAT ALTERNATIU DE RENDA FIXA (MARF) I REAVALS CONCEDITS PER CERSA

Al BOE del dia 9 de maig s’ha publicat la Resolució de 6 de maig de 2020 per la qual es va publicar l’acord del Consell de Ministres de 5 de maig de 2020 que va establir els termes i condicions del tercer tram de la línia d’avals a préstecs concedits a empreses i autònoms, als pagarés incorporats al Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) i als reavals concedits per la Compañía Española de Reafinanzamiento, SME, Sociedad Anónima (CERSA), per valor de 24.500 milions d’euros.

Llegir més

COVID-19. Es fixen els termes i condicions del tercer tram de la línia d’avals ICO per a préstecs a empreses i autònoms, pagarés incorporats al Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) i reavals concedits per CERSA

Al BOE del dia 9 de maig s’ha publicat la Resolució de 6 de maig de 2020 per la qual es va publicar l’acord del Consell de Ministres de 5 de maig de 2020 que va establir els termes i condicions del tercer tram de la línia d’avals a préstecs concedits a empreses i autònoms, als pagarés incorporats al Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) i als reavals concedits per la Compañía Española de Reafinanzamiento, SME, Sociedad Anónima (CERSA), per valor de 24.500 milions d’euros.

Com ja l’havíem informat, el Consell de Ministres del passat 5 de maig va aprovar l’acord pel qual s’activa el tercer tram de la línia d’avals per garantir la liquiditat d’empreses i autònoms, aprovada pel Govern el passat 17 de març per un import total de 100.000 milions d’euros, per valor de 24.500 milions d’euros.

Amb càrrec a aquest nou tram, es destinaran: 

  • 20.000 milions per garantir préstecs d’autònoms, pimes i grans empreses;
  • 4.000 milions per cobrir pagarés del Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) i
  • 500 milions per reforçar els reavals concedits per la Compañía Española de Reafinanzamiento (CERSA).

L’Acord estableix de manera específica que les empreses hauran d’utilitzar el finançament avalat per atendre les necessitats de liquiditat derivades, entre altres, de la gestió de factures, pagament de nòmines i proveïdors, necessitat de circulant i venciments d’obligacions financeres o tributàries, sense que es pugui, en cap cas, destinar al pagament de dividends ni de dividends a compte.

Doncs bé, ara al BOE del dia 9 de maig s’ha publicat la Resolució de 6 de maig de 2020, de la Secretaria d’Estat d’Economia i Suport a l’Empresa, per la qual es va publicar l’acord del Consell de Ministres de 5 de maig de 2020 que va establir els termes i condicions del tercer tram de la línia d’avals a préstecs concedits a empreses i autònoms, als pagarés incorporats al Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) i als reavals concedits per la Compañía Española de Reafinanzamiento, SME, Sociedad Anónima (CERSA).

1. Tercer tram de la línia d’avals ICO COVID-19

Totes les condicions i termes previstos en els acords del Consell de Ministres de 24 de març i 10 d’abril de 2020, inclosos els seus annexos, s’entendran aplicables també a aquest tercer tram, i no caldran tràmits addicionals a aquest acord del Consell de Ministres.

Les condicions addicionals del tercer tram han de ser incorporades en cada contracte marc que cada entitat de crèdit, establiment financer de crèdit, entitat de diners electrònics i entitat de pagaments té subscrit amb l’ICO i aquestes condicions especials són les següents:

Import total del tercer tram de la línia d’avals

Fins a 20.000 milions d’euros, aportats pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital per a renovacions i nous préstecs concedits a autònoms i empreses.

Import per subtrams de la línia d’avals

∙ Fins a 10.000 milions d’euros per a renovacions i nous préstecs concedits a autònoms i pimes.

∙ Fins a 10.000 milions d’euros per a renovacions i nous préstecs concedits a empreses que no reuneixin la condició de pime.

Termini de sol·licitud dels avals

Els avals d’aquest tercer tram es podran sol·licitar fins al 30 de setembre de 2020. El termini es podrà ampliar, sempre en línia amb la normativa d’Ajudes d’Estat de la UE, per acord del Consell de Ministres.

Drets i obligacions de les entitats financeres

Les entitats no podran carregar cap cost financer o despesa sobre els imports no disposats pel client.

Les entitats hauran de complir amb tots els requisits establerts en els acords del Consell de Ministres i el contracte marc amb ICO i les seves addendes, sense perjudici de l’eventual consideració dels seus incompliments materials com a infracció a l’efecte de disciplina de les entitats financeres.

Obligacions de les empreses i autònoms beneficiaris de l’aval

El finançament obtingut s’haurà d’utilitzar per atendre les necessitats de liquiditat derivades, entre altres, de la gestió de factures, pagament de nòmines i a proveïdors, necessitat de circulant i venciments d’obligacions financeres o tributàries. Per tant, com a exemple, el finançament avalat per l’Estat no pot anar en cap cas destinat al pagament de dividends ni de dividends a compte.

La distribució de la línia d’avals entre els operadors es durà a terme conforme als mateixos criteris que els establerts en l’acord del Consell de Ministres de 10 d’abril per al segon tram, si bé per a aquest tercer tram la distribució del volum màxim assignat serà vàlida fins al 30 de juny. A partir d’aquesta data, els imports d’aval assignats i no utilitzats per les entitats es distribuiran entre la resta d’operadors, de manera proporcional a l’import d’aval que haguessin utilitzat fins a aquesta data.

2. Avals a empreses emissores en MARF

El Reial decret llei 15/2020 també preveu que es puguin beneficiar dels avals els pagarés incorporats al Mercat de Renda Fixa de l’Associació d’Intermediaris d’Actius Financers (AIAF) i al MARF. D’aquesta manera, no sols es fomenta l’accés a la liquiditat per mitjà de canals bancaris, sinó també a través dels mercats de capitals.

Els emissors hauran d’acreditar a través de les entitats col·locadores, davant Borses i Mercats Espanyols Renda Fixa S.A.O, com a societat rectora del mercat MARF, i davant l’ICO el compliment dels requisits, condicions i límits establerts en l’acord del Consell de Ministres per accedir als avals.

Les condicions aplicables i requisits per complir són els següents:

Definicions i finalitat

Definició d’empresa beneficiària.

Es consideraran empreses beneficiàries aquelles empreses no financeres que tinguin el seu domicili social a Espanya i que a l’entrada en vigor del Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació, comptessin amb programes de pagarés vigents i incorporats al Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) i que no es trobin en situació d’empresa en crisi segons el que s’estableix en l’apartat 18 de l’article 2 del Reglament (UE) 651/2014 de la Comissió de 17 de juny de 2014 pel qual es declaren determinades categories d’ajudes compatibles amb el mercat interior en aplicació dels articles 107 i 108 del Tractat. En particular, les empreses que emeten els pagarés avalats no podran estar subjectes a un procediment concursal a data de 17 de març de 2020, per haver presentat sol·licitud de declaració de concurs, o per donar-se les circumstàncies a què es refereix l’article 2.4 de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal, perquè el concurs sigui sol·licitat pels seus creditors.

Finalitat.

Fomentar el manteniment de les fonts de liquiditat proporcionades pels mercats de capitals i no sols a través dels canals bancaris tradicionals.

Imports del primer tram

Import total del primer tram de la línia d’avals.

Fins a 4.000 milions d’euros, aportats pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital.

Pagarés elegibles

Característiques dels pagarés elegibles.

Pagarés emesos en el Mercat Alternatiu de Renda Fixa MARF per empreses no financeres que tinguin domicili social a Espanya sempre que:

– S’emetin conforme a un programa de pagarés incorporat al Mercat Alternatiu de Renda Fixa (MARF) per empreses que tinguessin vigent un programa de pagarés en el MARF en la data d’entrada en vigor del Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, de mesures urgents complementàries per donar suport a l’economia i l’ocupació.

– S’emetin després de l’adopció d’aquest acord i de la corresponent signatura del contracte d’aval i no més tard del 30 de setembre de 2020.

Import màxim de l’aval per empresa.

L’import màxim de l’aval per empresa no podrà superar l’import del programa de pagarés incorporat al MARF vigent en la data d’entrada en vigor del Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril.

Percentatges màxims, remuneració, terminis de formalització i de venciment màxim de l’aval

Percentatges màxims d’aval.

– L’import d’aval per cadascuna de les emissions de pagarés de cada emissor serà com a màxim el 70% de l’import de cada emissió.

Remuneració de l’aval.

La remuneració dels avals serà de:

– 30 punts bàsics anuals sobre l’import avalat per a pagarés amb un venciment de fins a 12 mesos.

– 60 punts bàsics anuals sobre l’import avalat per a pagarés amb un venciment superior a 12 mesos i fins a 24 mesos.

Termini de sol·licitud dels avals i seguiment.

Els avals es podran sol·licitar fins al 30 de setembre de 2020. El termini es podrà ampliar, sempre en línia amb la normativa d’Ajudes d’Estat de la UE, per acord del Consell de Ministres.

Els programes registrats en el MARF hauran de recollir els avals que siguin concedits dins d’aquesta línia després de la signatura del corresponent contracte d’aval.

Termini de venciment màxim de l’aval.

El termini de l’aval emès coincidirà amb el termini de venciment del pagaré avalat fins a un màxim de 24 mesos.

Drets i obligacions de les empreses emissores

Drets i obligacions de les empreses.

– Acreditar a través de les entitats col·locadores, davant Borses i Mercats Espanyols Renda Fixa S.A.O, en l’àmbit de les seves competències com a societat rectora del mercat MARF, i davant ICO el compliment dels requisits, condicions i límits establerts en aquest acord del Consell de Ministres com a empresa no financera emissora de pagarés i el compliment de les condicions i de límits de cada emissió que pretengui acollir-se a l’aval, conforme a la normativa aplicable en cada cas. Les empreses o les entitats col·locadores podran recaptar de Borses i Mercats Espanyols, S.A.O. tota la informació que considerin necessària relativa a l’efectiva incorporació a MARF de les emissions avalades de pagarés.

– Assegurar en les seves emissions de pagarés avalats que, en tot cas i sense excepcions, la jurisdicció aplicable serà l’espanyola.

– Col·laborar amb l’ICO i amb Borses i Mercats Espanyols Renda Fixa S.A.O com a societat rectora del mercat MARF per a la bona fi de les operacions.

– Utilitzar el finançament obtingut per atendre les necessitats de liquiditat derivades, entre altres, del pagament de nòmines, la gestió de factures a proveïdors, necessitat de circulant i venciments d’obligacions financeres o tributàries o altres necessitats de liquiditat. Per tant, com a exemple, el finançament avalat per l’Estat no pot anar en cap cas destinat al pagament de dividends ni de dividends a compte.

– No tenir la seva seu en paradisos fiscals.

Relacions financeres entre les empreses emissores i els tenidors de pagarés i l’ICO

Relacions d’ICO amb les empreses beneficiàries.

L’ICO i Borses i Mercats Espanyols Renda Fixa S.A.O. com a societat rectora del mercat MARF signaran un contracte marc amb cadascuna de les empreses beneficiàries i les entitats col·locadores que participin en els programes d’emissió de pagarés que pretenguin comptar amb l’aval en el qual s’establiran les condicions que regiran les relacions entre les parts, les funcions de cada part participant d’acord amb el que s’estableix en aquest acord del Consell de Ministres.

Relacions de l’ICO amb els tenidors dels pagarés avalats.

L’ICO abonarà, en el seu cas, als tenidors dels pagarés els imports corresponents als avals executats a través del sistema que s’acordi amb Borses i Mercats Espanyols Renda Fixa S.A.O. com a societat rectora dels mercats MARF, per al que en resultarà necessària la identificació.

La gestió administrativa de l’aval i les recuperacions en cas de la seva execució es durà a terme conforme al procediment que s’establirà per l’ICO amb totes les parts participants en el contracte marc d’avals.

Si l’emissió comptés amb la participació d’ICO com a inversor, l’esquema previst en aquest acord serà aplicable a la participació d’ICO en les mateixes condicions.

Comissionis ICO de gestió i administració.

Comissió de gestió i administració: 0,05% flat, calculada sobre volum de cartera avalada.

Abonament de remuneració d’aval.

Les empreses abonaran a l’ICO a través del sistema que s’acordi amb Borsa i Mercats Espanyols Renda Fixa S.A. com a societat rectora dels mercats MARF els imports derivats de la remuneració de l’aval. L’ICO al seu torn transferirà aquests imports, igual que les recuperacions d’imports relatius a les emissions de pagarés avalades, al fons de provisió aprovat per Reial decret llei 12/1995.

L’ICO carregarà en el fons de provisió els imports corresponents a la comissió de gestió i administració en l’exercici en què es reportin.

Si amb posterioritat a 2023, després de l’abonament pel Ministeri de l’última certificació enviada per ICO, es produïssin recuperacions, l’ICO ingressarà en el Tresor, el mes de gener de l’exercici següent els imports que hagi rebut de les empreses l’any immediatament anterior corresponents a operacions impagades per a les quals el Ministeri hagi abonat prèviament l’aval.

Reposició del fons de provisió Reial decret llei 12/1995.

El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital reposarà anualment o sempre que sigui necessari per mantenir el saldo positiu, els imports que hagin estat carregats al fons de provisió 12/1995 en execució dels avals i les despeses i costos de gestió i administració de l’aval. El procediment de reposició serà similar al que es preveu en altres convenis recents amb les adaptacions al que es preveu en aquest capítol d’aquest reial decret llei i les referències s’entendran fetes al Ministeri de referència de l’aval.

En el primer trimestre de cadascun dels exercicis 2021 al 2027, es podran revisar els imports compromesos per a «reposició garantia ICO» i «cost d’administració», prèvia certificació per l’ICO del saldo viu a 1 de gener de cada exercici de les operacions avalades.

Altres tràmits, seguiment de la línia i habilitacions

Seguiment de la línia.

L’ICO amb la col·laboració de Borses i Mercats Espanyols Renda Fixa S.A.O. com a societat rectora del mercat MARF informarà mensualment el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital de la utilització i seguiment de la línia d’avals.

Altres tràmits.

No són necessaris tràmits addicionals a aquest acord del Consell de Ministres.

Ajudes d’Estat

Ajudes d’Estat.

La línia està subjecta a la normativa sobre ajudes d’Estat de la Unió Europea.

3. Reforçament del reaval concedit a CERSA

Amb la finalitat de continuar fent costat a les pimes, el Reial decret llei 15/2020, de 21 d’abril, va preveure el reforçament del reaval concedit per CERSA, augmentant així la capacitat d’aval de les societats de garantia recíproca.

La gestió administrativa de l’aval entre el MINECO i CERSA, i les recuperacions en cas de la seva execució, es duran a terme per part de CERSA conforme al procediment que s’establirà en el contracte marc entre totes dues entitats.

Per mitjà de l’acord es fixen les condicions de l’aval concedit a favor de CERSA les condicions principals del qual són les següents:

Definicions i finalitat

Finalitat.

Per facilitar el manteniment de l’ocupació i pal·liar els efectes econòmics de la COVID-19, la línia d’avals té per objectiu donar suport a la labor realitzada per la Compañía Española de Reafinanzamiento, SME Sociedad Anónima (CERSA), consistent en el reafinançament o cobertura parcial del risc assumit per les societats de garantia recíproca per a les petites i mitjanes empreses, afavorint així la concessió de crèdit que els permeti atendre les necessitats de finançament derivades, entre altres, de pagaments de salaris, factures, necessitat de circulant o altres necessitats de liquiditat.

Imports del primer tram

Import total del primer tram de la línia d’avals.

Fins a 500 milions d’euros, aportats pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital en forma de reaval a les operacions de CERSA.

Percentatges màxims, remuneració, terminis de formalització i de venciment màxim de l’aval

Percentatges màxims d’aval.

El percentatge de reaval màxim a càrrec del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital serà de 80 punts percentuals. El percentatge variarà en cada operació per complementar el reaval aportat a CERSA pel Fons Europeu d’Inversions amb càrrec a diferents programes de la Unió Europea i sense excedir conjuntament 90 punts percentuals. Així, en el cas de reavals concedits per CERSA que comptin amb un aval del 80% per part del Fons Europeu d’Inversions, el percentatge d’aval màxim a càrrec del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital s’elevarà fins a 10 punts percentuals. Per a aquells reavals concedits per CERSA i que no es beneficiïn d’un aval per part del Fons Europeu d’Inversions, el percentatge d’aval màxim a càrrec del Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital serà de 80 punts percentuals.

Termini de sol·licitud dels avals.

Els avals es podran sol·licitar per a totes les operacions formalitzades per CERSA des de l’1 d’abril de 2020 i fins al 30 de setembre de 2020. El termini es podrà ampliar, sempre en línia amb la normativa d’Ajudes d’Estat de la UE, per acord del Consell de Ministres.

Termini de venciment màxim de l’aval.

El termini de l’aval emès coincidirà amb el termini del reaval aprovat per CERSA fins a un màxim de 5 anys.

Relacions financeres entre CERSA i el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital

Relacions amb CERSA.

La gestió administrativa de l’aval entre el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital i CERSA, i les recuperacions en cas de la seva execució, es duran a terme per part de CERSA conforme al procediment que s’establirà en el contracte marc entre el Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital i CERSA.

Reposició del fons de provisions tècniques.

El Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital reposarà anualment els imports que hagin estat carregats al fons de provisions tècniques de CERSA (regulat en la Llei 1/1994 i el Reial decret 1644/1997, de 31 d’octubre de 1997, relatiu a les normes d’autorització administrativa a requisits de solvència de les societats de reafinançament) en execució dels avals nets de les recuperacions corresponents a les operacions incloses en la línia d’avals per la part reavalada pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital.

En el primer trimestre de cadascun dels exercicis 2021 al 2029, es revisaran els imports a aportar prèvia certificació per CERSA del saldo resultant a 31 de desembre cada exercici.

Altres tràmits

Seguiment de la línia.

CERSA informarà amb caràcter mensual al Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital de la utilització de la línia d’avals quant a noves operacions incloses i trimestralment de l’evolució del risc i les execucions d’avals.

Altres tràmits.

No calen tràmits addicionals a aquest acord del Consell de Ministres.

Ajudes d’Estat

Ajudes d’Estat.

La línia està subjecta a la normativa sobre ajudes d’Estat de la Unió Europea.

Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació digital: sostre màxim de despesa

(milions d’euros)

 

Tram I

ACM 24.03.2020

Tram II

ACM 10.04.2020

Tram III

ACM

Tram MARF

ACM

Total

Import avals

20.000

20.000

20.000

4.000

64.000

Anys

Altres despeses financeres 27.03.931M. 359

 

2020

0

0

0

0

0

2021

0

0

0

0

0

2022

2

2

2

0.4

6.4

2023

2

2

2

0.4

6.4

2024

2

2

2

0.4

6.4

2025

2

2

2

0.4

6.4

2026

2

2

2

0.4

6.4

2026

0

0

0

0

0

2028

0

0

0

0

0

Total

10

10

10

2

32

Comissió de gestió i administració: 0,05% flat, calculada sobre el volum de cartera avalada prorratejada 5 anys.

L’ICO podrà contractar o ampliar contractes existents directament conforme a l’excepció prevista en l’article 120 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, mitjançant adjudicació directa i fins a un límit d’1 milió d’euros per contracte, els serveis de suport extern que siguin necessaris per a la posada en funcionament i seguiment de les iniciatives previstes en aquest acord.